DIUMENGE XXVIII

DIUMENGE   XXVIII     de durant  l'any

CREURE SENSE AGRAIR

José Antonio Pagola.

El relat comença narrant la curació d’un grup de deu leprosos a les rodalies de Samaria. Però, aquest cop, no s’atura Lluc en els detalls de la curació, sinó en la reacció d’un dels leprosos en veure’s guarit. L’evangelista descriu acuradament tots els seus passos, ja que vol sacsejar la fe rutinària de no pocs cristians.

Jesús ha demanat als leprosos que es presentin als sacerdots per obtenir l’autorització que els permeti integrar-se en la societat. Però un d’ells, d’origen samarità, en veure que estava guarit, en lloc d’anar als sacerdots, tornà enrere a trobar Jesús. Sent que per a ell comença una vida nova. D’ara endavant, tot serà diferent: pot viure de manera més digna i feliç. Sap a qui l’hi ho deu. Necessita trobar-se amb Jesús.

Torna “glorificant Déu amb grans crits”. Sap que la força salvadora de Jesús només pot tenir el seu origen en Déu. Ara sent una cosa nova per aquest Pare Bo de què parla Jesús. No ho oblidarà mai. D’ara endavant viurà donant gràcies a Déu. El lloarà cridant amb totes les seves forces. Tothom ha de saber que se sent estimat per ell.

En trobar-se amb Jesús, “es prosternà als seus peus donant-li gràcies”. Els seus companys han seguit el seu camí per trobar-se amb els sacerdots, però ell sap que Jesús és el seu únic Salvador. Per això és aquí al seu costat donant-li gràcies. En Jesús ha trobat el millor regal de Déu.

En concloure el relat, Jesús pren la paraula i fa tres preguntes expressant la seva sorpresa i tristesa davant el que ha passat. No van adreçades al samarità que té als seus peus. Recullen el missatge que Lluc vol que s’escolti a les comunitats cristianes.

“No eren deu, els qui han quedat purs?” ¿No han estat guarits tots? Per què no reconeixen el que han rebut de Jesús? “On són els altres nou?” Per què no hi són? Per què hi ha tants cristians que viuen sense donar gràcies a Déu gairebé mai? Per què no senten un agraïment especial cap a Jesús? No el coneixen? No significa res de nou per a ells?

“No n’hi ha hagut cap que tornés per donar glòria a Déu fora d’aquest estranger?” Per què hi ha persones allunyades de la pràctica religiosa que senten veritable admiració i agraïment cap a Jesús, mentre alguns cristians no senten res especial per ell? Benet XVI advertia fa uns anys que un agnòstic en cerca pot estar més a prop de Déu que un cristià rutinari que ho és només per tradició o herència. Una fe que no genera en els creients alegria i agraïment és una fe malalta..

 

 

AVISOS:

A Partir de dia 14 d’octubre cada dilluns i dijous a les 20’30 h. Als salons parroquials de Sant Pau s’oferirà una catequesi per adults organitzada per la Parròquia de Sant Pau a través del Camí Neocatecumenal. Està oberta a tothom.

 

Diumenge que ve celebrarem la jornada del Domund amb el lema

FE + CARITAT = MISSIÓ. Avui podeu recollir els sobres per fer l’aportació econòmica diumenge que ve, acompanyada, com sempre d’una pregària pels missioners.

.

Esta entrada fue publicada en catequesis adolescents i joves. Guarda el enlace permanente.