DIUMENGE XXXII durant l'ANY;
ÉS DECISIÓ DE CADASCÚ
José Antonio Pagola.
Jesús no es va dedicar a parlar gaire de la vida eterna. No pretén enganyar ningú fent descripcions fantasioses de la vida més enllà de la mort. No obstant això, tota la seva vida desperta esperança. Viu alleujant el patiment i alliberant de la por a la gent. Encomana una confiança total en Déu. La seva passió és fer la vida més humana i feliç per a tothom, tal com la vol el Pare de tots.
Només quan un grup de saduceus se li acosta amb la idea de ridiculitzar la fe en la resurrecció, a Jesús li brolla del seu cor creient la convicció que sosté i encoratja la seva vida: Déu “no és Déu de morts , sinó de vius , perquè gràcies a ell tots viuen”.
La seva fe és senzilla. És veritat que nosaltres vam plorar els nostres éssers estimats perquè, en morir, els hem perdut aquí a la terra, però Jesús no pot ni imaginar-se que a Déu se li vagin morint aquests fills seus als que tant estima. No pot ser. Déu està compartint la seva vida amb ells perquè els ha acollit en el seu amor insondable.
El tret més preocupant del nostre temps és la crisi d’esperança. Hem perdut l’horitzó d’un Futur últim i les petites esperances d’aquesta vida no acaben de consolar-nos. Aquest buit d’esperança està generant en bastantes persones la pèrdua de confiança en la vida. Res val la pena. És fàcil llavors el nihilisme total.
Aquests temps de desesperança, no ens estan demanant a tots, creients i no creients , fer-nos les preguntes més radicals que portem dins? Aquest Déu del que molts dubten, al qual bastants han abandonat i pel qual molts continuen preguntant, no serà el fonament últim en què podem recolzar la nostra confiança radical en la vida? A la fi de tots els camins, en el fons de tots els nostres anhels, a l’interior dels nostres interrogants i lluites, no hi haurà Déu com a Misteri últim de la salvació que estem cercant?
La fe se’ns està quedant aquí, arraconada en algun lloc del nostre interior, com una cosa poc important, que ja no val la pena de tenir-ne cura en aquests temps. Serà així? Certament no és fàcil creure, i és difícil no creure. Mentrestant, el misteri últim de la vida ens està demanant una resposta lúcida i responsable.
Aquesta resposta és decisió de cadascú. Vull esborrar de la meva vida tota esperança última més enllà de la mort com una falsa il•lusió que no ens ajuda a viure? Vull romandre obert al Misteri últim de l’existència confiant que aquí hi trobarem la resposta, l’acolliment i la plenitud que estem cercant ja des d’ara?
|
32º dom.-C-PAGOLA 2013-11-10.pps
AVISOS:
Està obert el termini per inscriure’s a la catequesi de confirmació. Ho poden fer els adolescents a partir de segon de ESO, a qualsevol de les parròquies, just abans o després de les misses.
Dissabte que ve dia 16, comencen les festes de Crist Rei. Estau convidats a participar en els diferents actes.
Diumenge que ve dia 17, celebrarem la jornada de l’Església Diocesana. La col·lecta serà per a les necessitats més urgents de la nostra diòcesi.
Diumenge que ve un grup de joves i al·lotes se confirmaran a la missa de les 19’00 a la Parròquia de Crist Rei. Presidirà l’Eucaristia el Sr. Bisbe. Hi estau tots convidats. |
