DIUMENGE PRIMER DE L’ANY

 

MOVIMENT DEMOGRÀFIC PARROQUIAL 2013

Parròquia de Ntra. Sra. Dels Dolors

Funerals:111. 54 homes. 57 dones

Baptismes: 52: 28 nins. 24 nines

Matrimonis: 10

 

Parròquia de Crist Rei

Funerals: 57. 24 homes. 33 dones

Baptismes: 23.12 nins. 11 nines

Matrimonis: 1

 

Parròquia de Sant Pau

Baptismes: 8. 5 nines. 3 nins.

Funerals: 36. 20 homes. 16 dones

Matrimonis: 0

 

 

DIUMENGE    DESPRÉS     DE  NADAL:

RECUPERAR LA FRESCOR DE L’EVANGELI

José Antonio Pagola.

En el pròleg de l’evangeli de Joan es fan dues afirmacions bàsiques que ens obliguen a revisar de manera radical la nostra manera d’entendre i de viure la fe cristiana, després de vint segles de no poques desviacions, reduccionismes i enfocaments poc fidels a l’Evangeli de Jesús.

La primera afirmació és aquesta: “La Paraula s’ha fet carn”. Déu no ha estat callat, tancat per sempre en el seu misteri. Ens ha parlat. Però no se’ns ha revelat per mitjà de conceptes i doctrines sublims. La seva Paraula s’ha encarnat en la vida entranyable de Jesús perquè la puguin entendre i acollir fins i tot els més senzills.

La segona afirmació diu així: “A Déu, ningú no l’ha vist mai: el seu Fill únic, que és Déu i està en el si del Pare, és qui l’ha revelat”. Els teòlegs parlem molt de Déu, però cap de nosaltres no l’ha vist. Els dirigents religiosos i els predicadors parlem d’ell amb seguretat, però cap de nosaltres no ha vist el seu rostre. Només Jesús, el Fill únic del Pare, ens ha explicat com és Déu, com ens vol i com cerca construir un món més humà per a tothom.

Aquestes dues afirmacions estan en el rerefons del programa renovador del Papa Francesc. Per això cerca una Església arrelada en l’Evangeli de Jesús, sense embolicar-nos en doctrines o costums “no directament lligades al nucli de l’Evangeli”. Si no ho fem així, “no serà l’Evangeli el que s’anunciï, sinó alguns accents doctrinals o morals que procedeixen de determinades opcions ideològiques”.

L’actitud del Papa és clara. Només en Jesús se’ns ha revelat la misericòrdia de Déu. Per això, hem de tornar a la força transformadora del primer anunci evangèlic, sense eclipsar la Bona Notícia de Jesús i “sense obsessionar-nos per una multitud de doctrines que s’intenta imposar a força d’insistència”.

El Papa pensa en una Església en la qual l’Evangeli pugui recuperar la seva força d’atracció, sense quedar enfosquida per altres formes d’entendre i de viure avui la fe cristiana. Per això, ens convida a “recuperar la frescor original de l’Evangeli” com el més bell, el més gran, el més atractiu i, a la vegada, el més necessari”, sense tancar Jesús “en els nostres esquemes avorrits”.

No ens podem permetre en aquests moments viure la fe sense impulsar en les nostres comunitats cristianes la conversió a Jesucrist i al seu Evangeli a la qual ens crida el Papa. Ell mateix ens demana a tots “que apliquem amb generositat i valentia les seves orientacions sense prohibicions ni pors”.

 

 

 

 

Recuperar la frescura del Evangelio

En el prólogo del evangelio de Juan se hacen dos afirmaciones básicas que nos obligan a revisar de manera radical nuestra manera de entender y de vivir la fe cristiana, después de veinte siglos de no pocas desviaciones, reduccionismos y enfoques poco fieles al Evangelio de Jesús.

La primera afirmación es ésta: “La Palabra de Dios se ha hecho carne”. Dios no ha permanecido callado, encerrado para siempre en su misterio. Nos ha hablado. Pero no se nos ha revelado por medio de conceptos y doctrinas sublimes. Su Palabra se ha encarnado en la vida entrañable de Jesús para que la puedan entender y acoger hasta los más sencillos.

La segunda afirmación dice así: “A Dios nadie lo ha visto jamás. El Hijo único, que está en el seno del Padre, es quien lo ha dado a conocer”. Los teólogos hablamos mucho de Dios, pero ninguno de nosotros lo ha visto. Los dirigentes religiosos y los predicadores hablamos de él con seguridad, pero ninguno de nosotros ha visto su rostro. Solo Jesús, el Hijo único del Padre, nos ha contado cómo es Dios, cómo nos quiere y cómo busca construir un mundo más humano para todos.

Esta dos afirmaciones están en el trasfondo del programa renovador del Papa Francisco. Por eso busca una Iglesia enraizada en el Evangelio de Jesús, sin enredarnos en doctrinas o costumbres “no directamente ligadas al núcleo del Evangelio”. Si no lo hacemos así, “no será el Evangelio lo que se anuncie, sino algunos acentos doctrinales o morales que proceden de determinadas opciones ideológicas”.

La actitud del Papa es clara. Solo en Jesús se nos ha revelado la misericordia de Dios. Por eso, hemos de volver a la fuerza transformadora del primer anuncio evangélico, sin eclipsar la Buena Noticia de Jesús y “sin obsesionarnos por una multitud de doctrinas que se intenta imponer a fuerza de insistencia”.

El Papa piensa en una Iglesia en la que el Evangelio pueda recuperar su fuerza de atracción, sin quedar obscurecida por otras formas de entender y vivir hoy la fe cristiana. Por eso, nos invita a “recuperar la frescura original del Evangelio” como lo más bello, lo más grande, lo más atractivo y, al mismo tiempo, lo más necesario”, sin encerrar a Jesús “en nuestros esquemas aburridos”.

No nos podemos permitir en estos momentos vivir la fe sin impulsar en nuestras comunidades cristianas la conversión a Jesucristo y a su Evangelio a la que nos llama el Papa. Él mismo nos pide a todos “que apliquemos con generosidad y valentía sus orientaciones sin prohibiciones ni miedos”.

José Antonio Pagola

5 de enero de 2014
2 Domingo después de Navidad (A)
Juan 1, 1-18

 

 

 

EPIFANIA

Carta   als   Reis:

 

Estimats   Reis:   com  tots   els   anys   he   intentat   ser   bon   xicot…  per  això   goso   escriure- vos   aquesta   carta.

Us   demano   que me dugueu   moltes   coses   perquè,       vosaltres    sí   sou   bons.

Primer   de tot   permeteu-me  que   us   tracti   com   a  germans,…em   sona  millor.

Per  tant,   estimats   germans:   Gaspar,    Melcior   i   Baltasar,    us  demano   en   primer   lloc   que  continueu    donant   prioritat   al    més  petit:   els infants,  que són  el   “més  gran”   de  la  nostra societat.  Als   pobres,   que   són   l’exponent   màxim   de  nostra  misèria   social   i   del   nostre  deure   moral  de   construir    una   societat millor  a   partir  de la   lluita   diària   per   la justícia   social.

Germans   estimats,  deixeu-me   que   us  digui   també  germanes;  no   és  que  pensi    que   no  teniu el sexe   definit,   és que   estic segur   que   en    el   portal   de   Betlem,  endemés    de  vosaltres  i   els   pastors, hi   hagué  moltes   dones  que  assistiren  al   part   i   tingueren   cura  del     nadó i de   Maria,   i   probablement   deixaren    fora  de la  cova  a  Josep.  Estimat   Josep,  sempre  tan   callat,   tan    observador,  tan   humil…   Totes   aquestes   dones   que  no surten   a les  primeres escenes de  Betlem,  però    sortiran   als   moments    de  la seva   mort  en    creu  de   l’infant   i   posterior resurrecció,    segur    que   eren   allà  i  amb    vosaltres   Gaspar,  Melcior   i   Baltasar.   Germanes   estimades,   us  demano    també que,  com cantava  Isabel  a  Maria,  en   aquest   nou   any,  que  venim   de començar,  els  poderosos,  els   pispes,  els  polítics   corromputs,  els  mentiders  institucionalitzats,  els  bisbes   infidels,   els   banquers   lladregots,… siguin   derrocats.

En   canvi,  els   humils,   els   que   sofreixen   la  crisi,   la migració  forçada,  l’atur,  desnonaments,   fam,  guerres… facin   triomfar   la  justícia   que    ja   no pot   esperar   més…

Ah ¡ i   us oblideu    de porta’ns  PAU. 

AVISOS:

El dia del Reis les misses a totes les Parròquies són com els diumenges.

Dimarts,  a les 20’30 h. hi haurà conferència del curset bíblic a càrrec del P. Antonio Cabrera en el saló parroquial de Crist Rei.

* * * * *
 

EPIFANIES LAMENTABLES

Somnia, petit, somnia.

Bon somni et desitjo, jo…
Que, mentre no vingui el dia,
tot et semblarà que és bo:

cavalcada van passant,

mans blanques van beneint,
mans brunes van preparant,
mans negres van repartint…

Somnia, petit! Dormint,

no et ferirà la malícia;
no veuràs la nit sofrint
d’amagar tanta injustícia.

Serà demà, quan, llevat,

t’il·lumini el primer sol:
veuràs que els Reis han passat
solament per on Déu vol.

El teu jugar serà immens!

Tot un present de descuit:
els altres balcons tan plens,
i el teu balcó que és tan buit!

Mes tu ets mesell. Tant sofrir,

ja estàs fet a suposar
que alguns ulls són per a gaudir
i els teus només per a plorar.

Plorar tan sols! Mai rebel!

No siguis dels que es belluguen.
Has de saber que al gran cel
no hi van sols els nens que juguen,

els que no juguen, també…

Però, és que diuen lleis divines
que els uns joguina han de ser,
i els altres tenir joguines?

Melcior, Gaspar, Baltasar,

caravana de Gener:

 quina ràbia fa mirar
els balcons del meu carrer

* * * * *

* *

CURSET    BÍBLIC:

  

      

 

 

 

Dimarts dia 7,   la     conferència del   curset bíblic sobre la persona de Maria.

Serà a les 20’30 h. en el saló parroquial de Crist Rei.

Esta entrada fue publicada en catequesis adolescents i joves, Comunicacions Generals. Guarda el enlace permanente.