MIRAU L'ANYELL DE DÉU
AMB EL FOC DE L’ESPERIT
José Antonio Pagola.
Les primeres comunitats cristianes es van preocupar de diferenciar bé el baptisme de Joan que submergia a la gent en les aigües del Jordà i el baptisme de Jesús que comunicava el seu Esperit per netejar, renovar i transformar el cor dels seus seguidors. Sense aquest Esperit de Jesús, l’Església s’apaga i s’extingeix.
Només l’Esperit de Jesús pot posar més veritat en el cristianisme actual. Només el seu Esperit ens pot conduir a recuperar la nostra veritable identitat, abandonant camins que ens desvien una i altra vegada de l’Evangeli. Només aquest Esperit ens pot donar llum i força per emprendre la renovació que necessita avui l’Església.
El Papa Francesc sap molt bé que el major obstacle per posar en marxa una nova etapa evangelitzadora és la mediocritat espiritual. Ho diu de manera rotunda. Vol encoratjar amb totes les seves forces una etapa “més ardent, més alegre, més generosa, més audaç, plena d’amor fins a la fi, i de vida encomanadissa”. Però tot serà insuficient, “si no crema en els cors el foc de l’Esperit”.
Per això cerca per a l’Església d’avui “evangelitzadors amb Esperit” que s’obrin sense por a la seva acció i trobin en aquest Esperit Sant de Jesús “la força per anunciar la veritat de l’Evangeli amb audàcia, en veu alta i en tot temps i lloc, fins i tot a contracorrent”.
La renovació que el Papa vol impulsar en el cristianisme actual no és possible “quan la falta d’una espiritualitat profunda es tradueix en pessimisme, fatalisme i desconfiança”, o quan ens porta a pensar que “res no pot canviar” i per tant “és inútil esforçar-se”, o quan abaixem els braços definitivament, “dominats per un descontentament crònic o per una peresa que asseca l’ànima”.
Francesc ens adverteix que “a vegades perdem l’entusiasme en oblidar que l’Evangeli respon a les necessitats més profundes de les persones”. No obstant no és així. El Papa expressa amb força la seva convicció: “no és el mateix haver conegut Jesús que no conèixer-lo, no és el mateix caminar amb ell que caminar a les palpentes, no és el mateix poder escoltar-lo que ignorar la seva Paraula… no és el mateix procurar de construir el món amb el seu Evangeli que fer-ho només amb la pròpia raó”.
Tot això ho hem de descobrir per experiència personal en Jesús . En cas contrari, a qui no el descobreix, “aviat li falta força i passió, i una persona que no està convençuda, entusiasmada, segura, enamorada, no convenç ningú”. No hi haurà aquí un dels principals obstacles per impulsar la renovació volguda pel Papa Francesc?
Las primeras comunidades cristianas se preocuparon de diferenciar bien el bautismo de Juan que sumergía a las gentes en las aguas del Jordán y el bautismo de Jesús que comunicaba su Espíritu para limpiar, renovar y transformar el corazón de sus seguidores. Sin ese Espíritu de Jesús, la Iglesia se apaga y se extingue.
Sólo el Espíritu de Jesús puede poner más verdad en el cristianismo actual. Solo su Espíritu nos puede conducir a recuperar nuestra verdadera identidad, abandonando caminos que nos desvían una y otra vez del Evangelio. Solo ese Espíritu nos puede dar luz y fuerza para emprender la renovación que necesita hoy la Iglesia.
El Papa Francisco sabe muy bien que el mayor obstáculo para poner en marcha una nueva etapa evangelizadora es la mediocridad espiritual. Lo dice de manera rotunda. Desea alentar con todas sus fuerzas una etapa “más ardiente, alegre, generosa, audaz, llena de amor hasta el fin, y de vida contagiosa”. Pero todo será insuficiente, “si no arde en los corazones el fuego del Espíritu”.
Por eso busca para la Iglesia de hoy “evangelizadores con Espíritu” que se abran sin miedo a su acción y encuentren en ese Espíritu Santo de Jesús “la fuerza para anunciar la verdad del Evangelio con audacia, en voz alta y en todo tiempo y lugar, incluso a contracorriente”.
La renovación que el Papa quiere impulsar en el cristianismo actual no es posible “cuando la falta de una espiritualidad profunda se traduce en pesimismo, fatalismo y desconfianza”, o cuando nos lleva a pensar que “nada puede cambiar” y por tanto “es inútil esforzarse”, o cuando bajamos los brazos definitivamente, “dominados por un descontento crónico o por una acedia que seca el alma”.
Francisco nos advierte que “a veces perdemos el entusiasmo al olvidar que el Evangelio responde a las necesidades más profundas de las personas”. Sin embargo no es así. El Papa expresa con fuerza su convicción: “no es lo mismo haber conocido a Jesús que no conocerlo, no es lo mismo caminar con él que caminar a tientas, no es lo mismo poder escucharlo que ignorar su Palabra… no es lo mismo tratar de construir el mundo con su Evangelio que hacerlo solo con la propia razón”.
Todo esto lo hemos de descubrir por experiencia personal en Jesús. De lo contrario, a quien no lo descubre, “pronto le falta fuerza y pasión; y una persona que no está convencida, entusiasmada, segura, enamorada, no convence a nadie”. ¿No estará aquí uno de los principales obstáculos para impulsar la renovación querida por el Papa Francisco?
José Antonio Pagola
PAPA FRANCESC
FELICITATS PAPA FRANCESC
Bisbe de Roma, Papa bo, Papa de la primavera, Papa dels pobres, Papa jesuïta franciscà,
Papa del aggiornamento, Papa de la tendresa i de la misericòrdia!
Felicitats por ser com ets
Pel teu somriure
Pel do de la teva paraula
Per la teva coherència vital
Per transmetre l’Evangeli
Per infondre esperança
Felicitats per la teva forma d’estimar
Per la teva manera d’abraçar
Per la compassió que contagies
Per la teva predilecció pels malalts
Per dedicar més temps als "petits" que als "grans" d’aquest món
Felicitats pel que dius i pel com ho dius
Pels teus gestos tant expressius
Per les imatges amb què renoves la nostra fe
Per la teva forma fresca i natural de relacionar-te
Per ser el Papa de la normalitat
Felicitats per la il•lusió que ens has tornat a donar
Pel tsunami d’esperança
Per l’onada d’entusiasme
Per la capacitat de seducció que desprens
Felicitats per aquesta Església que vols com una casa oberta i no com una duana
Per recordar-nos que seguir a Crist dóna sentit a la vida
Que el Regne està per sobre de l’Església
Que els bisbes no poden ser prínceps, sinó servidors
Que els capellans han de fer olor a ovella
Que els cristians hem de somriure sempre
Felicitats pel tomb que estàs donant a les anquilosades estructures eclesials
Per descongelar el Concili
Per recuperar la corresponsabilitat i la sinodalitat
Per posar l’Evangeli per damunt de la doctrina
Per fer veure als membres de la cúria que no son senyors, sinó servents
Per netejar el Banc Vaticà
Per reivindicar el paper de la dona
Per acabar amb la por dels teòlegs al rigor doctrinal
Felicitats per la teva forma de viure l’ecumenisme i el diàleg interreligiós
Per posar el capitalisme deshumanitzador al seu lloc
Per col•locar a la persona (especialment als més pobres) en el centre del sistema
Per exposar-te a la ira dels poderosos d’aquest món
Perquè ja t’anomenen "marxista" i populista
Perquè ja et tenen por
Perquè els pobres tenen un advocat defensor
Felicitats perquè no et tremola el pols
Perquè sents el que dius i dius el que sents
Perquè encarnes l’Evangeli de la bondat
Perquè dius les veritats del barquer
Perquè no t’arrugues davant ningú
Perquè fas olor de profeta
Felicitats perquè ens arrossegues al seguiment de Jesús
Perquè esponges el nostre cor
Perquè fas que ens sentim orgullosos de Crist i d’una Església renascuda
Felicitats, Papa Francesc, perquè et fas estimar i et volem
Felicitats, perquè al món "li nasqué un sol"
José Manuel Vidal
