AVISOS 12- 13 ABRIL 2014
La col·lecta del Dijous Sant serà per Caritas Interparroquial de Manacor.
El Divendres Sant a les 9’30 del matí hi haurà una pregària a la Parròquia de Crist Rei. Es resarà l’Ofici de lectures i Laudes.
Recordam també, que el Divendres Sant horabaixa tendrem una única celebració de la Mort del Senyor. Serà a les 19’00 h. a la Parròquia dels Dolors
DIUMENGE DE RAMS
Domingo de Ramos (A) Mateo 26,14-27,66
NADA LO PUDO DETENER
JOSÉ ANTONIO PAGOLA, lagogalilea@hotmail.com
SAN SEBASTIÁN (GUIPUZCOA).
ECLESALIA, 09/04/14.- La ejecución del Bautista no fue algo casual. Según una idea muy extendida en el pueblo judío, el destino que espera al profeta es la incomprensión, el rechazo y, en muchos casos, la muerte. Probablemente, Jesús contó desde muy pronto con la posibilidad de un final violento.
Jesús no fue un suicida ni buscaba el martirio. Nunca quiso el sufrimiento ni para él ni para nadie. Dedicó su vida a combatirlo en la enfermedad, las injusticias, la marginación o la desesperanza. Vivió entregado a “buscar el reino de Dios y su justicia”: ese mundo más digno y dichoso para todos, que busca su Padre.
Si acepta la persecución y el martirio es por fidelidad a ese proyecto de Dios que no quiere ver sufrir a sus hijos e hijas. Por eso, no corre hacia la muerte, pero tampoco se echa atrás. No huye ante las amenazas, tampoco modifica ni suaviza su mensaje.
Le habría sido fácil evitar la ejecución. Habría bastado con callarse y no insistir en lo que podía irritar en el templo o en el palacio del prefecto romano. No lo hizo. Siguió su camino. Prefirió ser ejecutado antes que traicionar su conciencia y ser infiel al proyecto de Dios, su Padre.
Aprendió a vivir en un clima de inseguridad, conflictos y acusaciones. Día a día se fue reafirmando en su misión y siguió anunciando con claridad su mensaje. Se atrevió a difundirlo no solo en las aldeas retiradas de Galilea, sino en el entorno peligroso del templo. Nada lo detuvo.
Morirá fiel al Dios en el que ha confiado siempre. Seguirá acogiendo a todos, incluso a pecadores e indeseables. Si terminan rechazándolo, morirá como un “excluido” pero con su muerte confirmará lo que ha sido su vida entera: confianza total en un Dios que no rechaza ni excluye a nadie de su perdón.
Seguirá buscando el reino de Dios y su justicia, identificándose con los más pobres y despreciados. Si un día lo ejecutan en el suplicio de la cruz, reservado para esclavos, morirá como el más pobre y despreciado, pero con su muerte sellará para siempre su fe en un Dios que quiere la salvación del ser humano de todo lo que lo esclaviza.
Los seguidores de Jesús descubrimos el Misterio último de la realidad, encarnado en su amor y entrega extrema al ser humano. En el amor de ese crucificado está Dios mismo identificado con todos los que sufren, gritando contra todas las injusticias y perdonando a los verdugos de todos los tiempos. En este Dios se puede creer o no creer, pero no es posible burlarse de él. En él confiamos los cristianos. Nada lo detendrá en su empeño de salvar a sus hijos. (Eclesalia Informativo autoriza y recomienda la difusión de sus artículos, indicando su procedencia).
.
RES NO EL VA PODER ATURAR
José Antonio Pagola.
L’execució del Baptista no va ser una cosa casual. Segons una idea molt estesa en el poble jueu, el destí que espera al profeta és la incomprensió, el rebuig i, en molts casos, la mort. Probablement, Jesús va comptar des de molt aviat amb la possibilitat d’un final violent.
Jesús no va ser un suïcida ni buscava el martiri. Mai va voler el sofriment ni per a ell ni per a ningú. Va dedicar la seva vida a combatre’l en la malaltia, les injustícies, la marginació o la desesperança. Va viure entregat a “cercar el regne de Déu i la seva justícia”: aquest món més digne i més feliç per a tothom, que cerca el seu Pare.
Si accepta la persecució i el martiri és per fidelitat a aquest projecte de Déu que no vol veure patir els seus fills i les seves filles. Per això, no corre cap a la mort, però tampoc es fa enrere. No fuig davant les amenaces, tampoc modifica ni suavitza el seu missatge.
Li hauria estat fàcil d’evitar l’execució. N’hi hauria hagut prou amb callar i no insistir en allò que podia irritar al temple o al palau del prefecte romà. No ho va fer. Va seguir el seu camí. Va preferir ser executat abans que trair la seva consciència i ser infidel al projecte de Déu, el seu Pare.
Va aprendre a viure en un clima d’inseguretat, conflictes i acusacions. Dia a dia es va anar reafirmant en la seva missió i va seguir anunciant amb claredat el seu missatge. Es va atrevir a difondre’l no només en els llogarets apartats de Galilea, sinó en l’entorn perillós del temple. Res el va aturar.
Morirà fidel al Déu en què ha confiat sempre. Seguirà acollint tothom, fins i tot a pecadors i indesitjables. Si acaben rebutjant-lo, morirà com un “exclòs” però amb la seva mort confirmarà el que ha estat la seva vida sencera: confiança total en un Déu que no rebutja ni exclou ningú del seu perdó.
Continuarà cercant el Regne de Déu i la seva justícia, identificant-se amb els més pobres i menyspreats. Si un dia l’executen en el suplici de la creu, reservat per a esclaus, morirà com el més pobre i menyspreat, però amb la seva mort segellarà per sempre la seva fe en un Déu que vol la salvació de l’ésser humà de tot allò que l’esclavitza.
Els seguidors de Jesús descobrim el Misteri últim de la realitat, encarnat en el seu amor i entrega extrema a l’ésser humà. En l’amor d’aquest crucificat hi ha Déu mateix identificat amb tots els que pateixen, cridant contra totes les injustícies i perdonant als botxins de tots els temps. En aquest Déu s’hi pot creure o no creure-hi, però no és possible burlar-se’n. Hi confiem els cristians. Res no l’aturarà en el seu afany de salvar els seus fills.
DOTZE SERMONS:
DIJOUS SANT
DIVENDRES SANT
abans de la Processó:
Després de la Processó:
