PASQUA

PASQUA:PASQUA,  PASQUA

RESURRECCIÓ

 

I tant

que m'ho crec.

La Pasqua

és un primer dia del món

amb el seu esclat de vida

 

Pascua de Resurrección (A) Mateo 28, 1- 10
VOLVER A GALILEA
JOSÉ ANTONIO PAGOLA, lagogalilea@hotmail.com
SAN SEBASTIÁN (GUIPUZCOA).

ECLESALIA, 16/04/14.- Los evangelios han recogido el recuerdo de tres mujeres admirables que, al amanecer del sábado, se han acercado al sepulcro donde ha sido enterrado Jesús. No lo pueden olvidar. Lo siguen amando más que a nadie. Mientras tanto, los varones han huido y permanecen tal vez escondidos.

El mensaje, que escuchan al llegar, es de una importancia excepcional. El evangelio más antiguo dice así: “¿Buscáis a Jesús de Nazaret, el crucificado? No está aquí. Ha resucitado”. Es un error buscar a Jesús en el mundo de la muerte. Está vivo para siempre. Nunca lo podremos encontrar donde la vida está muerta.

No lo hemos de olvidar. Si queremos encontrar a Cristo resucitado, lleno de vida y fuerza creadora, no lo hemos de buscar en una religión muerta, reducida al cumplimiento externo de preceptos y ritos rutinarios, o en una fe apagada, que se sostiene en tópicos y fórmulas gastadas, vacías de amor vivo a Jesús.

Entonces, ¿dónde lo podemos encontrar? Las mujeres reciben este encargo: “Ahora id a decir a sus discípulos y a Pedro: Él va delante de vosotros a Galilea. Allí lo veréis”. ¿Por qué hay que volver a Galilea para ver al Resucitado? ¿Qué sentido profundo se encierra en esta invitación? ¿Qué se nos está diciendo a los cristianos de hoy?

En Galilea se escuchó, por vez primera y en toda su pureza, la Buena Noticia de Dios y el proyecto humanizador del Padre. Si no volvemos a escucharlos hoy con corazón sencillo y abierto, nos alimentaremos de doctrinas venerables, pero no conoceremos la alegría del Evangelio de Jesús, capaz de “resucitar” nuestra fe.

A orillas del lago de Galilea, empezó Jesús a llamar a sus primeros seguidores para enseñarles a vivir con su estilo de vida, y a colaborar con él en la gran tarea de hacer la vida más humana. Hoy Jesús sigue llamando. Si no escuchamos su llamada y él no “va delante de nosotros”, ¿hacia dónde se dirigirá el cristianismo?

Por los caminos de Galilea se fue gestando la primera comunidad de Jesús. Sus seguidores viven junto a él una experiencia única. Su presencia lo llena todo. Él es el centro. Con él aprenden a vivir acogiendo, perdonando, curando la vida y despertando la confianza en el amor insondable de Dios. Si no ponemos, cuanto antes, a Jesús en el centro de nuestras comunidades, nunca experimentaremos su presencia en medio de nosotros.

Si volvemos a Galilea, la “presencia invisible” de Jesús resucitado adquirirá rasgos humanos al leer los relatos evangélicos, y su “presencia silenciosa” recobrará voz concreta al escuchar sus palabras de aliento. (Eclesalia Informativo autoriza y recomienda la difusión de sus artículos, indicando su procedencia).

 

 

 

TORNAR A GALILEA

José Antonio Pagola

Els evangelis han recollit el record de tres dones admirables que, passat el dissabte, han anat al sepulcre on ha estat enterrat Jesús. No el poden oblidar. El continuen estimant més que a ningú. Mentrestant, els homes han fugit i romanen potser amagats.

El missatge, que senten en arribar, és d’una importància excepcional. L’evangeli més antic diu així: “Sé que busqueu Jesús, el crucificat. No és aquí: ha ressuscitat”. És un error cercar Jesús al món de la mort. És viu per sempre. Mai el podrem trobar on la vida és morta.

No ho hem d’oblidar. Si volem trobar Crist ressuscitat, ple de vida i de força creadora, no l’hem de cercar en una religió morta, reduïda al compliment extern de preceptes i ritus rutinaris, o en una fe apagada, que se sosté en tòpics i fórmules gastades, buides d’amor viu a Jesús.

Llavors, on el podem trobar? Les dones reben aquest encàrrec: “Aneu de seguida a dir als seus deixebles: “Ha ressuscitat d’entre els morts, i ara va davant vostre a Galilea. Allà el veureu”. Per què cal tornar a Galilea per veure el Ressuscitat? Quin sentit profund té aquesta invitació? Què ens està dient als cristians d’avui?

A Galilea es va sentir, per primera vegada i en tota la seva puresa, la Bona Notícia de Déu i el projecte humanitzador del Pare. Si no tornem a escoltar-los avui amb cor senzill i obert, ens alimentarem de doctrines venerables, però no coneixerem l’alegria de l’Evangeli de Jesús, capaç de “ressuscitar” la nostra fe.

A la vora del llac de Galilea, va començar Jesús a escollir els seus primers seguidors per ensenyar-los a viure amb el seu estil de vida, i a col•laborar amb ell en la gran tasca de fer la vida més humana. Avui Jesús continua la crida. Si no l’escoltem i ell no “va davant de nosaltres”, cap a on es dirigirà el cristianisme?

Pels camins de Galilea es va anar gestant la primera comunitat de Jesús. Els seus seguidors viuen al seu costat una experiència única. La seva presència ho omple tot. Ell és el centre. Amb ell aprenen a viure acollint, perdonant, curant la vida i despertant la confiança en l’amor insondable de Déu. Si no hi posem, com més aviat millor, Jesús en el centre de les nostres comunitats, mai experimentarem la seva presència enmig nostre.

Si tornem a Galilea, la “presència invisible” de Jesús ressuscitat adquirirà trets humans en llegir els relats evangèlics, i la seva “presència silenciosa” recobrarà veu concreta en escoltar les seves paraules d’encoratjament.

 

 

Esta entrada fue publicada en Comunicacions Generals, Pagina Principal. Guarda el enlace permanente.