TEMPS DURANT L’ANY

DIUMENGE   25º   DEL   TEMPS   ORDINARI:

 

AVISOS 20-21 SETEMBRE

 

Aquest dilluns, dia 22, a les 20’30 h. hi haurà reunió amb els pares dels nins que enguany inicien la catequesi. Serà en el saló parroquial de Crist Rei. Se donarà informació sobre les modalitats de catequesi, horaris etc.

        

 

Dimecres i dijous, dies 24 i 25 es faran les inscripcions dels nins i nines que aquest curs han de participar a la catequesi (tant de primer com de segon). Es faran les inscripcions tant de catequesi tradicional com de catequesi en família. Serà a la Parròquia de Crist Rei C/.Vilanova 18, de les 17 a les 21h.

 

Aquesta setmana que ve començaran les obres a la Parròquia de Sant Pau: s’ha de fer, entre altres coses, tot el presbiteri nou. Les misses dels dies  se celebraran a la mateixa hora a l’edifici del catecumenium aferrat a la mateixa parròquia. Els dies que hi hagi funeral se celebrarà, mentre durin les obres, en el Convent de sant Vicenç Ferrer amb els horaris acostumats.

 

25 Tiempo ordinario (A) Mateo 20, 1-16
NO DESVIRTUAR LA BONDAD DE DIOS
JOSÉ ANTONIO PAGOLA,

ECLESALIA, 17/09/14.- A lo largo de su trayectoria profética, Jesús insistió una y otra vez en comunicar su experiencia de Dios como “un misterio de bondad insondable” que rompe todos nuestros cálculos. Su mensaje es tan revolucionario que, después de veinte siglos, hay todavía cristianos que no se atreven a tomarlo en serio.

Para contagiar a todos su experiencia de ese Dios Bueno, Jesús compara su actuación a la conducta sorprendente del señor de una viña. Hasta cinco veces sale él mismo en persona a contratar jornaleros para su viña. No parece preocuparle mucho su rendimiento en el trabajo. Lo que quiere es que ningún jornalero se quede un día más sin trabajo.

Por eso mismo, al final de la jornada, no les paga ajustándose al trabajo realizado por cada grupo. Aunque su trabajo ha sido muy desigual, a todos les da “un denario”: sencillamente, lo que necesitaba cada día una familia campesina de Galilea para poder vivir.

Cuando el portavoz del primer grupo protesta porque ha tratado a los últimos igual que a ellos, que han trabajado más que nadie, el señor de la viña le responde con estas palabras admirables: “¿Vas a tener envidia porque yo soy bueno?”. ¿Me vas a impedir con tus cálculos mezquinos ser bueno con quienes necesitan su pan para cenar?

¿Qué está sugiriendo Jesús? ¿Es que Dios no actúa con los criterios de justicia e igualdad que nosotros manejamos? ¿Será verdad que Dios, más que estar midiendo los méritos de las personas como lo haríamos nosotros, busca siempre responder desde su Bondad insondable a nuestra necesidad radical de salvación?

Confieso que siento una pena inmensa cuando me encuentro con personas buenas que se imaginan a Dios dedicado a anotar cuidadosamente los pecados y los méritos de los humanos, para retribuir un día exactamente a cada uno según su merecido. ¿Es posible imaginar un ser más inhumano que alguien entregado a esto desde toda la eternidad?

Creer en un Dios, Amigo incondicional, puede ser la experiencia más liberadora que se pueda imaginar, la fuerza más vigorosa para vivir y para morir. Por el contrario, vivir ante un Dios justiciero y amenazador puede convertirse en la neurosis más peligrosa y destructora de la persona.

Hemos de aprender a no confundir a Dios con nuestros esquemas estrechos y mezquinos. No hemos de desvirtuar su Bondad insondable mezclando los rasgos auténticos que provienen de Jesús con trazos de un Dios justiciero tomados del Antiguo Testamento. Ante el Dios Bueno revelado en Jesús, lo único que cabe es la confianza. (Eclesalia Informativo autoriza y recomienda la difusión de sus artículos, indicando su procedencia).

 

 

NO DESVIRTUAR LA BONDAT DE DÉU

José Antonio Pagola.

Tot al llarg de la seva trajectòria profètica, Jesús va insistir una i altra vegada a comunicar la seva experiència de Déu com “un misteri de bondat insondable” que trenca tots els nostres càlculs. El seu missatge és tan revolucionari que, després de vint segles, hi ha encara cristians que no s’atreveixen a prendre’l seriosament.

Per encomanar a tothom la seva experiència d’aquest Déu Bo, Jesús compara la seva actuació amb la conducta sorprenent de l’amo d’una vinya. Fins a cinc vegades surt ell mateix en persona a llogar treballadors per a la seva vinya. No sembla preocupar-lo massa el seu rendiment en el treball. El que vol és que cap treballador es quedi un dia més sense feina.

Per això mateix, al final de la jornada, no els paga ajustant-se al treball realitzat per cada grup. Encara que el seu treball ha estat molt desigual, a tots els dóna “un denari”: senzillament, el que necessitava cada dia una família camperola de Galilea per a poder viure.

Quan el portaveu del primer grup protesta perquè ha tractat els últims igual que ells, que han treballat més que ningú, l’amo de la vinya li respon amb aquestes paraules admirables: “Que tens enveja perquè jo sóc generós?” Em vols impedir amb els teus càlculs mesquins ser bo amb els qui necessiten el seu pa per sopar?

Què suggereix Jesús? És que Déu no actua amb els criteris de justícia i d’igualtat que nosaltres fem servir? Serà veritat que Déu, més que mesurar els mèrits de les persones com ho faríem nosaltres, cerca de respondre sempre des de la seva Bondat insondable la nostra necessitat radical de salvació?

Confesso que sento una pena immensa quan em trobo amb persones bones que s’imaginen Déu dedicat a anotar acuradament els pecats i els mèrits dels humans, per retribuir un dia exactament a cadascú segons el que es mereix. És possible imaginar un ésser més inhumà que algú lliurat a això des de tota l’eternitat?

Creure en un Déu, amic incondicional, pot ser l’experiència més alliberadora que es pugui imaginar, la força més vigorosa per viure i per morir. Per contra, viure davant d’un Déu justicier i amenaçador pot convertir-se en la neurosi més perillosa i destructora de la persona.

Hem d’aprendre a no confondre Déu amb els nostres esquemes estrets i mesquins. No hem de desvirtuar la seva Bondat insondable barrejant els trets autèntics que provenen de Jesús amb traces d’un Déu justicier preses de l’Antic Testament. Davant del Déu Bo revelat en Jesús, l’únic que cal és la confiança.

 

Esta entrada fue publicada en Comunicacions Generals. Guarda el enlace permanente.