TEMPS DURANT L’ANY

 

AVISOS 14-15 FEBRER

         Del sopar fet per ajudar a pagar les obres de S. Pau, comptant la rifa i alguns donatius, hem tret nets 1.355 +  700 =  2.055  €. Moltes gràcies per la vostra col·laboració.

 

         Dimecres dia 18, comença el temps de Quaresma. El matí hi haurà missa, com de costum, a la Parròquia dels Dolors. El vespre hi haurà una única celebració que serà en el Convent de S. Vicens Ferrer a les 20 h. Estau convidats a participar-hi.

 

         Divendres dia 20, amb motiu de la campanya contra la fam en el món, tendrem un “sopar de fam per la fam”. Consisteix amb menjar un poc de pa i aigua i fer un donatiu per ajudar a soluciona el greu problema de la fam en el món. Comptarem amb membres de la Delegació de Mans Unides i abans es passaran unes imatges per sensibilitzar-nos i mostrar-nos la  realització dels projectes que es duen a terme en el Tercer Món amb les nostres aportacions.

L’acte tendrà lloc al saló parroquial de Crist Rei a les 20’30 h.

         Seguint amb la mateixa línia les col·lectes del pròxim cap de setmana seran destinades a la mateixa finalitat. Avui podeu recollir els sobres.

        

 

 

DIUMENGE   SISÈ   DEL   TEMPS  ORDINARI:

 

Dios acoge a los "impuros"

De forma inesperada, un leproso «se acerca a Jesús». Según la ley, no puede entrar en contacto con nadie. Es un «impuro» y ha de vivir aislado. Tampoco puede entrar en el templo. ¿Cómo va a acoger Dios en su presencia a un ser tan repugnante? Su destino es vivir excluido. Así lo establece la ley. A pesar de todo, este leproso desesperado se atreve a desafiar todas las normas. Sabe que está obrando mal. Por eso se pone de rodillas. No se arriesga a hablar con Jesús de frente. Desde el suelo, le hace esta súplica: «Si quieres, puedes limpiarme». Sabe que Jesús lo puede curar, pero ¿querrá limpiarlo?, ¿se atreverá a sacarlo de la exclusión a la que está sometido en nombre de Dios?

Sorprende la emoción que le produce a Jesús la cercanía del leproso. No se horroriza ni se echa atrás. Ante la situación de aquel pobre hombre, «se conmueve hasta las entrañas». La ternura lo desborda. ¿Cómo no va a querer limpiarlo él, que solo vive movido por la compasión de Dios hacia sus hijos e hijas más indefensos y despreciados?

Sin dudarlo, «extiende la mano» hacia aquel hombre y «toca» su piel despreciada por los puros. Sabe que está prohibido por la ley y que, con este gesto, está reafirmando la trasgresión iniciada por el leproso. Solo lo mueve la compasión: «Quiero: queda limpio».

Esto es lo que quiere el Dios encarnado en Jesús: limpiar el mundo de exclusiones que van contra su compasión de Padre. No es Dios quien excluye, sino nuestras leyes e instituciones. No es Dios quien margina, sino nosotros. En adelante, todos han de tener claro que a nadie se ha de excluir en nombre de Jesús.

Seguirle a él significa no horrorizarnos ante ningún impuro ni impura. No retirar a ningún «excluido» nuestra acogida. Para Jesús, lo primero es la persona que sufre y no la norma. Poner siempre por delante la norma es la mejor manera de ir perdiendo la sensibilidad de Jesús ante los despreciados y rechazados. La mejor manera de vivir sin compasión.

En pocos lugares es más reconocible el Espíritu de Jesús que en esas personas que ofrecen apoyo y amistad gratuita a prostitutas indefensas, que acompañan a enfermos de sida olvidados por todos, que defienden a homosexuales que no pueden vivir dignamente su condición… Ellos nos recuerdan que en el corazón de Dios caben todos.

José Antonio Pagola

6 Tiempo Ordinario – B
(Marcos 1,40-45)

De Jesús van dir mil pestes.

Diumenge VI de durant l’any

Josep Llunell


15 de febrer de 2015

Després de la curació del leprós Jesús li prohibeix que ho digui.
Sembla que Jesús no volia que es divulguessin els prodigis que feia.
Per què?

De fet, qui eren els que acudien cap a Ell? Eren
– els que patien
– els malalts
– els afamats
– els que vivien angoixats.

Per altra banda, era impossible fer callar als beneficiats: com podia amagar un cec que ja no ho era?
També és cert que els dirigents religiosos i els fanàtics de torn es molestaven veient Jesús ajudant la gent necessitada.

Per això van dir de Jesús mil pestes:
– van dir que estava endimoniat
– van dir que violava les lleis religioses
– van dir que era un blasfem
– van dir que era un subversiu
– van dir que era un falsari
– van dir que era un perill per a l’estabilitat pública
– van dir, lògicament, que mereixia la mort.

Jesús mai no va voler la fama ni que el prenguessin per rei.
Mai no va cedir a la temptació del poder.
I encara menys va tolerar la prepotència dels que manen.
Perquè Ell no venia a manar sinó a servir a tothom.
Per això no volia ni necessitava propagandistes.

Els necessitem nosaltres?
Anem buscant la fama?
– el nom?
– el prestigi?
– les influències?
– els elogis?
– la propaganda barata?

Què té de veritablement humà tot això? No en té res. Són fantasmades buides de veritable contingut humanitzador.
A on radica i es fonamenta la clau de la humanitat de Jesús?
Radica i arrela en la seva espiritualitat.
És a dir: Jesús va ser tan profundament humà degut a la relació permanent i profunda que va tenir amb la font de tota humanitat.
I quina és aquesta font?
Déu mateix.

Per tant, si volem ser profundament humans i sintonitzar amb tot el que és verdaderament humà hem d’aprofundir la nostra relació amb Déu actualitzant la pregària viva, responsable i compromesa i, a la vegada, simultàniament, situar-nos en la pell dels altres:
– sentir el que senten,
– patir el que pateixen,
– viure el que viuen.

I tot això fer-ho lluny de tota vanitat i de tot estúpid i orgullós protagonisme.
Hem d’optar ben conscientment per servei desinteressat al proïsme.
És el que va fer sempre Jesús. Avui amb la sogra de Pere i sempre amb tota mena de persona necessitada.

Sabem el que va fer Jesús.
Però… què és el que fem nosaltres per esdevenir plenament humans?
És l’únic camí per arribar a ser bons cristians.

 

Esta entrada fue publicada en catequesis adolescents i joves, Comunicacions Generals. Guarda el enlace permanente.