DÉU ÉS AMOR

 

PREGÓ DE LES FIRES I FESTES DE PRIMAVERA

en el marc de les Fires i Festes de Primavera 2015

PREGÓ DE LES FIRES I FESTES DE PRIMAVERA

 

 

 

 

 

 

Pregoner: Mn. Andreu Genovart Orell, rector de Manacor
Amb l’actuació de la coral infantil Ars Antiqua
“En Patufet”, amb arranjament musical de Xavier Gelabert, i ball dels Moretons, amb arranjament musical de Josep Ros
Lloc: claustre de Sant Vicenç Ferrer

29 maig  a  les  20'30 h.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

COMUNICACIONS:  30-31 DE MAIG

         A les col·lectes realitzades en les misses de la festa del  Sant Crist per pagar els nous amplificadors, vàrem recaptar 2.232’53 euros, quantitat més que suficient per cobrir el seu cost. Moltissimes de gràcies! Ara podrem escoltar la paraula de Déu amb un so quasi perfecte!

       –   Dissabte,  6 JUNY ,  hi ha la pujada dels malalts a Lluc.

           Hi anirem en cotxes particulars. La partida és a les 9'30 ja que la missa que presidirà el Sr. Bisbe és a les 11’30. Les persones interessades en participar-hi convé que ens avisin d’aquí a dijous.

        –    Dissabte dia 6 celebrarem la festa del Corpus.

    – La missa solemne serà a la Parròquia dels Dolors a les 20 h.          

  –  Processó pels carrers de costum;

Aquest dia la col·lecta serà per Càritas diocesana.

 

 

 

 

 

AMOR  vol   dir:  – QUI   ESTIMA

                    – L'ESTIMAT       {       – AMOR  MUTU

                          

                          

Lo  esencial del Credo

A lo largo de los siglos, los teólogos cristianos han elaborado profundos estudios sobre la Trinidad. Sin embargo, bastantes cristianos de nuestros días no logran captar qué tienen que ver con su vida esas admirables doctrinas. Al parecer, hoy necesitamos oír hablar de Dios con palabras humildes y sencillas, que toquen nuestro pobre corazón, confuso y desalentado, y reconforten nuestra fe vacilante. Necesitamos, tal vez, recuperar lo esencial de nuestro credo para aprender a vivirlo con alegría nueva.

«Creo en Dios Padre, creador del cielo y de la tierra». No estamos solos ante nuestros problemas y conflictos. No vivimos olvidados, Dios es nuestro «Padre» querido. Así lo llamaba Jesús y así lo llamamos nosotros. Él es el origen y la meta de nuestra vida. Nos ha creado a todos solo por amor, y nos espera a todos con corazón de Padre al final de nuestra peregrinación por este mundo. Su nombre es hoy olvidado y negado por muchos. Nuestros hijos se van alejando de él, y los creyentes no sabemos contagiarles nuestra fe, pero Dios nos sigue mirando a todos con amor. Aunque vivamos llenos de dudas, no hemos de perder la fe en un Dios Creador y Padre pues habríamos perdido nuestra última esperanza.

«Creo en Jesucristo, su único Hijo, nuestro Señor». Es el gran regalo que Dios ha hecho al mundo. Él nos ha contado cómo es el Padre. Para nosotros, Jesús nunca será un hombre más. Mirándolo a él, vemos al Padre: en sus gestos captamos su ternura y comprensión. En él podemos sentir a Dios humano, cercano, amigo. Este Jesús, el Hijo amado de Dios, nos ha animado a construir una vida más fraterna y dichosa para todos. Es lo que más quiere el Padre. Nos ha indicado, además, el camino a seguir: «Sed compasivos como vuestro Padre es compasivo». Si olvidamos a Jesús, ¿quién ocupará su vacío?, ¿quién nos podrá ofrecer su luz y su esperanza?

«Creo en el Espíritu Santo, Señor y dador de vida». Este misterio de Dios no es algo lejano. Está presente en el fondo de cada uno de nosotros. Lo podemos captar como Espíritu que alienta nuestras vidas, como Amor que nos lleva hacia los que sufren. Este Espíritu es lo mejor que hay dentro de nosotros.

José Antonio Pagola

Santísima Trinidad – B
(Mateo 28,16-20)

31 de mayo 2015

CREURE  EN  DÉU  =   MISTERI    D'AMOR

 

Santíssima Trinitat. Cicle B

31 de maig de 2015

El misteri de Déu supera infinitament el que la ment humana pugui captar.
Però Déu ha creat el nostre cor amb un desig infinit de buscar-lo a Ell, l’Únic, de tal manera que no trobarà consol eficaç ni repòs segur si no és en Déu. El nostre cor, amb el seu desig insaciable d’estimar i de ser estimat, ens obre una escletxa, una fissura per a poder intuir el misteri inefable de Déu.

En el seu deliciós relat de El Petit Príncep Antoine de Saint-Exupéry fa aquesta sàvia afirmació: “Només amb el cor es pot veure bé; l’essencial és invisible als ulls.”
És una forma bella d’exposar la intuïció dels teòlegs medievals: “Ubi amor, ibi est oculus”: A on hi regna l’amor, allà hi ha ulls que saben veure-hi.
Sant Agustí ho havia dit segles abans d’una manera més directa: “Si veus l’amor, veus la Trinitat.”

Quan el cristianisme parla de la Trinitat vol dir que Déu, en el seu misteri més íntim, és amor compartit, estimació compartida.
Déu no és una idea fosca i abstracta
– no és energia oculta, amagada
– no és una força perillosa
– no és un ésser solitari i sense fesomia
– no és un rostre apagat, indiferent
– no és una substància freda, impenetrable.

Déu és Tendresa desbordant d’amor.
Aquest Déu trinitari és font i cim de tota tendresa.
La tendresa inscrita en la persona humana té el seu origen i terme en la Tendresa que constitueix el misteri de Déu.

Per això la tendresa no és un sentiment més,
– és signe de maduresa i vitalitat interior
– brolla d’un cor lliure, capaç d’oferir i de rebre amor
– un cor “semblant” al de Déu.

La tendresa és el segell, l’empremta, l’encuny més clar de Déu en la creació, el que expressa el grau d’humanitat d’una persona.

Aquesta tendresa s’oposa frontalment a dues actituds molt esteses en la nostra cultura actual:
1. la duresa de cor entesa i viscuda
–com a barrera
–com a mur
–com apatia
–com a indiferència i fredor davant l’altre

2. i el replec sobre un mateix, és a dir:
–l’egocentrisme ferotge
–l’absència d’interès i de sol·licitud en la recerca del bé real de l’altre i dels altres.

El món es troba avui davant d’una grandiosa alternativa entre
–la cultura de la tendresa i, per tant, de l’amor i de la vida
–o una cultura de l’egoisme i, per tant, de la freda i muda indiferència, de la violència i de la mort.

Els que creiem en la Santíssima Trinitat sabem i tenim ben clar què hem de promoure, què hem de fomentar, de què hem d’examinar-nos i què hem d’exigir-nos.
En una paraula: tendresa viva en comptes de fredor glaçadora.

La vivim nosaltres aquesta tendresa?
Sabem oferir-la amb naturalitat espontània i sincera?
No es tracta de fer comèdia sinó de procedir sincerament i d’actuar amb noble franquesa.

Actuar així, encara que ens la refusin.
Actuar així, encara que ens la critiquin.
Actuar així, encara que en malparlin.

Són ells els que sortiran perdent-hi.

 

 

Esta entrada fue publicada en Cáritas, catequesis adolescents i joves. Guarda el enlace permanente.