TEMPS DURANT L’ANY

BENAURANCES DE SANT TOMÀS MORE

1. Feliços els qui saben riure’s d’ells mateixos, perquè mai no pararan de divertir-se.

2. Feliços els qui saben distingir entre una muntanya i una pedreta, perquè evitaran molts inconvenients.

3. Feliços els qui saben descansar i dormir sense buscar excuses, perquè arribaran a ser savis.

4. Feliços els qui saben escoltar i callar, perquè aprendran coses noves.

5. Feliços els qui són suficientment intel.ligents com per no prendre’s seriosament, perquè seran apreciats pels qui els envolten.

6. Feliços els qui estan atents a les necessitats dels altres sense sentir-se indispensables, perquè seran distribuïdors d’alegria.

7. Feliços els qui saben mirar amb seriositat les coses petites i amb tranquil·litat les coses grans, perquè faran llarg camí en la vida.

8. Feliços els qui saben apreciar un somriure i oblidar un menyspreu, perquè el seu camí serà ple de sol.

9. Feliços els qui pensen abans d’actuar i preguen abans de pensar, perquè no es torbaran pel que és imprevisible.

10. Feliços vosaltres si sabeu callar i —tant de bo!— somriure quan us prenguin la paraula, quan us contradiguin o quan us trepitgin, perquè l’evangeli comença a penetrar en el vostre cor.

11. Feliços vosaltres si sou capaços d’interpretar sempre amb benvolença les actituds dels altres, fins i tot quan les aparences siguin contràries. Passareu per ingenus: és el preu de la caritat.

12. Feliços sobretot vosaltres si sabeu reconèixer el Senyor en tots els qui trobeu, perquè llavors haureu trobat la pau i la saviesa veritable.

 

 

COMUNICACIONS:

31-OCT. 1 NOVEMBRE

–   Aquest diumenge, festa de Tots Sants, si el temps ho permet hi haurà:

               missa al cementiri a les 16 h.

–  Dilluns dia 2, commemoració dels feels difunts, hi haurà misses a la Parròquia dels Dolors a les 7’30, 8’00 i 8’30 h. del matí.

El capvespre hi haurà missa per tots els feels difunts a les tres parròquies a l’horari de costum.

Dimarts dia 3 a les 20’30 h. hi haurà reunió per a tots els catequistes en la qual hi intervendrà el Vicari Episcopal per a l’Evangelització Mn. Antoni Vadell el qual exposarà el nou projecte diocesà de catequesi per a nins.

–  Diumenge que ve dia 8 hi haurà

         trobada per a nuvis de cara a contreure matrimoni.

         (Serà al monestir de les Monges Benedictines de les 10 del matí a les 18’30 h.)

 

 

 

 

 

 

FESTA  DE  TOTS   SANTS

DIUMENGE,   1   NOVEMBRE   2015

 

 

 

Creer en el cielo

En esta fiesta cristiana de «Todos los Santos», quiero decir cómo entiendo y trato de vivir algunos rasgos de mi fe en la vida eterna. Quienes conocen y siguen a Jesucristo me entenderán. Creer en el cielo es para mí resistirme a aceptar que la vida de todos y de cada uno de nosotros es solo un pequeño paréntesis entre dos inmensos vacíos.

Apoyándome en Jesús, intuyo, presiento, deseo y creo que Dios está conduciendo hacia su verdadera plenitud el deseo de vida, de justicia y de paz que se encierra en la creación y en el corazón da la humanidad. Creer en el cielo es para mí rebelarme con todas mis fuerzas a que esa inmensa mayoría de hombres, mujeres y niños, que solo han conocido en esta vida miseria, hambre, humillación y sufrimientos, quede enterrada para siempre en el olvido. Confiando en Jesús, creo en una vida donde ya no habrá pobreza ni dolor, nadie estará triste, nadie tendrá que llorar. Por fin podré ver a los que vienen en las pateras llegar a su verdadera patria.

Creer en el cielo es para mí acercarme con esperanza a tantas personas sin salud, enfermos crónicos, minusválidos físicos y psíquicos, personas hundidas en la depresión y la angustia, cansadas de vivir y de luchar. Siguiendo a Jesús, creo que un día conocerán lo que es vivir con paz y salud total. Escucharán las palabras del Padre: Entra para siempre en el gozo de tu Señor. No me resigno a que Dios sea para siempre un «Dios oculto», del que no podamos conocer jamás su mirada, su ternura y sus abrazos. No me puedo hacer a la idea de no encontrarme nunca con Jesús. No me resigno a que tantos esfuerzos por un mundo más humano y dichoso se pierdan en el vacío.

Quiero que un día los últimos sean los primeros y que las prostitutas nos precedan.

Quiero conocer a los verdaderos santos de todas las religiones y todos los ateísmos, los que vivieron amando en el anonimato y sin esperar nada. Un día podremos escuchar estas increíbles palabras que el Apocalipsis pone en boca de Dios: «Al que tenga sed, yo le daré a beber gratis de la fuente de la vida». ¡Gratis! Sin merecerlo. Así saciará Dios la sed de vida que hay en nosotros.

José Antonio Pagola

Todos los Santos – B (Mateo 5,1-12)

 

 

 

Compromisos concrets i pràctics, no de religió devota.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Tots Sants

Josep Llunell

En el dia que l’Església dedica a la memòria de tots els sants, la litúrgia elegeix sàviament l’evangeli de les Benaurances.

La saviesa d’aquest text, sorprenent i genial, radica en el fet que presenta un projecte de felicitat il·limitada.

Aquesta felicitat és total perquè ni la mort podrà arravatar-la.

És una felicitat que transcendeix aquest món caduc i moridor i va més enllà del calendari.

Per això, les nou Benaurances presenten nou promeses de felicitat per l’altra vida, la definitiva.

I senyalen les nou situacions que porten cap aquesta felicitat plenària ja des d’aquesta vida.

Són, per tant, nou situacions de fet i nou promeses d’esperança.

Com és lògic, les nou promeses de futur no estan en la nostra mà, perquè depenen de Déu.

Què és el que està a les nostres mans i sí depèn de nosaltres?

Són les situacions reals, tangibles, palpables.

En aquestes nou situacions de fet és en les que Jesús posa l’accent.

Ara bé: el sorprenent està en què llegint i rellegint les nou Benaurances, és a dir, les nou condicions per assolir el Regne del Cel, ens trobem amb una realitat del tot inesperada: cap, ni una, d’aquestes nou Benaurances indiquen pràctiques relacionades amb la religió.

Sorprenent, no?

Les nou indiquen conductes relacionades amb la vida, amb aquesta vida, amb les condicions i actituds des de les que podem fer quelcom eficaç perquè aquesta vida nostra sigui

–més humana

–més suportable –més feliç

–més a l’abast de tothom.

Els que viuen així en aquesta vida –i només els que viuen així– tenen garantida la promesa de felicitat eterna, encetada ja des d’ara mateix. Aquesta és la vida viscuda pels sants –tots els sants– que avui festegem i celebrem.

Tots hi som convidats.   Convidats a què?

–a ser pobres i senzills

–a plorar amb els que ploren

–a mantenir-nos en la més planera humilitat

–a comprometre’ns amb la justícia

–a ser compassius amb els desgraciats, necessitats i menystinguts

–a mantenir l’honradesa i la transparència de cor i de sentiments

–a pacificar la convivència

–a suportar la persecució pel fet de ser justos.

Veieu?

Tot això són situacions de vida pràctica, no de religió devota.

I aquí sí que podem intervenir-hi, eficaçment, assumint compromisos concrets i pràctics.

És el que han fet els sants.

I, per què no nosaltres?

Fer-ho està a les nostres mans i forma, configura la nostra capacitat de resposta, de compromís operatiu i pràctic.

Compromís de vida més humana i més cristiana.

L’assumim o no l’assumim aquest compromís?

Hi som o no hi som?

O, busquem falses excuses per a no ser-hi?

Esta entrada fue publicada en Comunicacions Generals, Pagina Principal. Guarda el enlace permanente.