TEMPS PASQUAL

CIRI   PASQUAL

 

Palma a 30 de març de 2016

 

 

 

 

 

Benvolguts/ des

El motiu d’aquesta comunicació és per recordar-vos que estam organitzant un Recés per el temps de Pasqua. Concretament, per el cap de setmana del 15 al 17 d’abril, a la Casa d’espiritualitat de Santa Llucia.
Està obert a tothom, però adreçat especialment als laics, a persones que cerquen, que desitgen tenir una experiència de silenci i de trobada amb el Senyor de la misericòrdia.
Acompanyarà el recés Mn. Josep Mateu, capellà diocesà de Tarragona, actualment és el delegat de pastoral juvenil i de vocacions, i a més, és Missioner de la misericòrdia, enviat per el Sant Pare el passat Dimecres de Cendra.

Vos oferim com aquest any passat dues modalitats:
A) Recés de cap de setmana. Començaríem el divendres, a les 20:00 del vespre a Santa Llucia, i acabaríem el diumenge, després de dinar. El preu serà de 70€.

B) Recés d’un dia. Les persones que no puguin disposar de tot el cap de setmana, vendrien el dissabte matí i estarien fins el capvespre. El preu serà de 12 €.

Vos oferim també el servei de guarderia a qui ho sol•liciti, indicant l’edat dels infants.

Per apuntar-vos ho podeu fer a través de secretariageneral@bisbatdemallorca.com o al 971 213 100 (extensió 133).

Cordialment

Secretaria General
Bisbat de Mallorca

 

 

AVISOS 2-3 ABRIL

 

         A la col·lecta realitzada a la missa del Dijous Sant per Càritas Manacor vàrem recaptar 1.890’37 €. Moltes gràcies, una vegada més per la vostra generositat.

 

         El pròxim dijous dia 7 hi haurà una hora de pregària preparada pel Grup d’Adoració Nocturna amb exposició del Santíssim.

Serà a les 20’30 a la capella de les Religioses de la Puresa. Estau convidats a participar-hi.

 

DIJOUS   07-04-16

 

  • Salutació-monició   =    Estar   amb   Jesús   és   l’important…

 

  • EXPOSICIÓ

 

  • Cant….  CRIST   HA  RESSUSCITAT      pàgs.  59-60

 

  • Vespres     “Salms   i   Antífones”   pàgs.   173-178…

 

  •                     LECTURA   BREU…   pàg. 79
  •                                 (la   meva ànima…)
  •  

 

MEDITACIÓ-ADORACIÓ   (15   minuts)

            (Jo  crec  en   vós..  pàg. 227…)

 

PREGÀRIES   ESPONTÀNIES….

 

LECTURA   (  M_ V      (ns.   14-15)

 

PREGÀRIA   FINAL    

 

BENEDICCIÓ        (Tantum   ergo…)

 

  • REGINA   COELI   LAETARE  pàg.223

……_____……

 

Del 15 al 17 d’abril à la Casa d’espiritualitat de Sta. Llucia hi haurà un recés especialment dirigit a persones que cerquen o desitgen tenir una experiència de silenci i trobada amb el Senyor de la misericòrdia. Serà del divendres a les  8 del vespre fins el diumenge després de dinar.

Les persones que no puguin disposar de tot el cap de setmana hi poden participar del dissabte el matí fins el dissabte horabaixa.

Per a més informació vos podeu dirigir a la sagristia i la vos donarem.

 

 

 

Si  volem ser creïbles, hem de ser autèntics.

Segon   Diumenge de Pasqua

Josep Llunell

llunell_autentics

Els deixebles es troben de bell nou amb el que els havia cridat, Jesús Ressuscitat –vencedor de la mort – al que havien deixat ben sol a l’hora del tràngol. 
Les dones abracen al que havia defensat la seva dignitat i les havia acollit com a veritables amigues i col·laboradores. 
Pere, plora en veure’l i ja no sap si l’estima més que els altres. Només sap que l’estima.
Maria de Magdala obre el seu cor a Aquell Jesús que l’havia seduïda per sempre. 
Els pobres, les prostitutes i els indesitjables el senten ben a prop seu com el seu veritable i únic Defensor davant del món i de Déu.

Ara, hauran d’aprendre a viure de la fe. I omplir-se de l’Esperit de Déu.
Ara, hauran de recordar les seves paraules i actualitzar els seus gestos. O al revés: primer fets, després paraules. 
Però, el que de debò compta és que Jesús, el Senyor, està amb ells ple de vida per sempre. 

Tots experimenten el mateix:
–una pau fonda
–i una alegria desbordant i contagiosa.

Les fonts evangèliques, tan sòbries sempre en parlar de sentiments, aquí ho remarquen un i altre cop: el Ressuscitat desvetlla en ells alegria i pau. 
I jo em pregunto:
¿A on està avui l’alegria en una Església a vegades 
–tan cansada
–tan seria
–tan poc donada al somriure i al riure
–amb tan poc humor i humilitat per a reconèixer els seus errors i limitacions?

¿A on està la pau en una Església tan plena de pors, de recels i desconfiances buscant sempre la seva pròpia defensa més que no pas la felicitat de la gent?
¿Fins quan podrem seguir defensant les nostres doctrines d’una manera tan monòtona i avorrida si, al mateix temps, no experimentem 
–l’alegria de viure
–el goig
–el contagi en Crist?

¿A qui atraurà la nostra poca fe si, a vegades, ja no podem ni aparentar que realment vivim d’ella?
I, si no vivim del Ressuscitat, ¿qui omplirà el nostre cor i qui alimentarà la nostra alegria?
I si falta l’alegria que ve de Jesús ¿qui podrà comunicar quelcom nou i bo
–als que dubten
–als que ploren
–als que es desesperen
–als que fracassen?
¿Qui podrà contagiar renovada esperança als que pateixen i s’ho passen malament i pèssimament? 

Si volem ser creïbles, hem de ser autèntics. 
Ho som, nosaltres, d’autèntics?
Autèntics en el que pensem
Autèntics en el que diem
Autèntics en el que fem?

 

 

 

 

 

SEGON   DIUMENGE   DE   PASQUA

SEGON

No   seas incrédulo sino creyente

La figura de Tomás como discípulo que se resiste a creer ha sido muy popular entre los cristianos. Sin embargo, el relato evangélico dice mucho más de este discípulo escéptico. Jesús resucitado se dirige a él con unas palabras que tienen mucho de llamada apremiante, pero también de invitación amorosa: «No seas incrédulo, sino creyente». Tomás, que lleva una semana resistiéndose a creer, responde a Jesús con la confesión de fe más solemne que podemos leer en los evangelios: «Señor mío y Dios mío».

¿Qué ha experimentado este discípulo en Jesús resucitado? ¿Qué es lo que ha transformado al hombre hasta entonces dubitativo y vacilante? ¿Qué recorrido interior lo ha llevado del escepticismo hasta la confianza? Lo sorprendente es que, según el relato, Tomás renuncia a verificar la verdad de la resurrección tocando las heridas de Jesús. Lo que le abre a la fe es Jesús mismo con su invitación.

A lo largo de estos años, hemos cambiado mucho por dentro. Nos hemos hecho más escépticos, pero también más frágiles. Nos hemos hecho más críticos, pero también más inseguros. Cada uno hemos de decidir cómo queremos vivir y cómo queremos morir. Cada uno hemos de responder a esa llamada que, tarde o temprano, de forma inesperada o como fruto de un proceso interior, nos puede llegar de Jesús: «No seas incrédulo, sino creyente».

Tal vez necesitamos despertar más nuestro deseo de verdad. Desarrollar esa sensibilidad interior que todos tenemos para percibir, más allá de lo visible y lo tangible, la presencia del Misterio que sostiene nuestras vidas. Ya no es posible vivir como personas que lo saben todo. No es verdad. Todos, creyentes y no creyentes, ateos y agnósticos, caminamos por la vida envueltos en tinieblas. Como dice Pablo de Tarso, a Dios lo buscamos «a tientas».

¿Por qué no enfrentarnos al misterio de la vida y de la muerte confiando en el Amor como última Realidad de todo? Esta es la invitación decisiva de Jesús. Más de un creyente siente hoy que su fe se ha ido convirtiendo en algo cada vez más irreal y menos fundamentado. No lo sé. Tal vez, ahora que no podemos ya apoyar nuestra fe en falsas seguridades, estamos aprendiendo a buscar a Dios con un corazón más humilde y sincero.

No hemos de olvidar que una persona que busca y desea sinceramente creer, para Dios es ya creyente. Muchas veces, no es posible hacer mucho más. Y Dios, que comprende nuestra impotencia y debilidad, tiene sus caminos para encontrarse con cada uno y ofrecerle su salvación.

José Antonio Pagola

 

Esta entrada fue publicada en Comunicacions Generals. Guarda el enlace permanente.