FESTA DE LA MARE DE DÉU

A  LES   PARRÒQUIES   DE   MANACOR   les   Misses   es   diran   com  els   diumenges

 

L’ASSUMPTA,   15   agost   2016

Avui celebrem la solemnitat de l'Assumpció de Santa Maria en cos i ànima al cel. «Avui —diu sant Bernat— puja al cel la Verge plena de glòria, curulla de goig els ciutadans celestes». I afegirà aquestes precioses paraules: «Quin regal més formós envia avui la nostra terra al cel! Amb aquest gest meravellós d'amistat —que és donar i rebre— es fonen allò humà i allò diví, allò terrenal i allò celestial, el que és humil i el sublim. El fruit més granat de la terra és allí, d'on procedeixen els millors regals i els dons de més vàlua. Encimada en les altures, la Verge Santa prodigarà els seus dons als homes».

El primer do que et prodiga és la Paraula, que Ella sabé conservar amb tanta fidelitat en el seu cor, i fer-la fructificar des del profund silenci acollidor. Amb aquesta Paraula en el seu espai interior, tot engendrant la Vida per als homes en el seu ventre, «Maria se n'anà de pressa a la Muntanya, en un poble de Judea, va entrar a casa de Zacaries i saludà Elisabet» (Lc 1,39-40). La presència de Maria expandeix l'alegria: «Tan bon punt he sentit la teva salutació, l'infant ha saltat de joia dins les meves entranyes» (Lc 1,44), exclama Isabel.

Sobretot, ens fa el do de la seva lloança, la seva mateixa alegria feta cant, el seu Magnificat: «La meva ànima magnifica el Senyor, el meu esperit celebra Déu que em salva…» (Lc 1,46-47). Quin regal més formós ens retorna avui el cel amb el cant de Maria, fet Paraula de Déu. En aquest cant hi trobem els indicis per aprendre com es fonen l'humà i el diví, el terrenal i el celest, i arribar a respondre com Ella al regal que ens fa Déu en el seu Fill, a través de la seva Santa Mare: per tal d'esdevenir un regal de Déu per al món, i demà un regal de la nostra humanitat a Déu, tot seguint l'exemple de Maria, que ens precedeix en aquesta glorificació a la que ens trobem destinats.

 

LLIT

 

 
 

 

   
 
 

Maria   és   la   gran   creient

Seguidora   fidel   de   Jesús

La  seva   fe   en  el  Déu   dels   petits   ens   fa   sintonitzar   amb   Jesús…

José Antonio Pagola, 14 de agosto

assumpta

  Des   de   son   cor   de   mare,   Maria   capta   com   ningú   la   tendresa  de   Déu   Pare   i  Mare.

Els  evangelistes   presenten   a   Maria   amb   trets   que   poden  revifar   la   nostra   devoció   a   Maria,  la   Mare  de   Jesús.    La   seva   visió  ens   ajuda   a   estimar-la,  meditar-la,   imitar-la,  pregar-la   i   confiar   en  ella  amb   esperit   nou   i   més   evangèlic.  

Maria  és   la   gran   creient.  La   primera   seguidora   de   Jesús.   La   dona   que   sap   meditar   en   el   seu   cor   els   fets   i   les   paraules   del   seu   Fill.   La   profetesa   que   canta   al   Déu,   salvador   dels   pobres,   anunciat   per   ell.   La   mare   fidel   que  resta   vor   aal   seu   Fill   perseguit,   condemnat   i   executat   a   la   creu.   Testimoni   de   Crist   ressuscitat,  que   acull  amb  els   deixebles   l’Esperit   i   acompanya sempre   l’Església  de   Jesús.

Lluc,  per   la   seva   part,   ens   convida   a   fer   nostre   el   càntic   de   Maria,  per   a   deixar-nos   conduir  pel   seu   esperit   cap   a   Jesús,  ja   que   en   el   “Magnificat”   brilla  amb   tot   esplendor  la   fe   de   Maria   i    la   seva   identificació   maternal   amb  el   seu   Fill   Jesús.

Maria  comença   per  proclama   la   grandesa   de   Déu:  “el   meu   esperit   s’alegra   en  Déu,  salvador   meu,   perquè   ha  mirat  la humiliació    de   la   seva   serventa”.    Maria   és   feliç   perquè Déu ha   posat   la   mirada   en   la   seva   petitesa.   Així   és   Déu  amb   els   senzills.    Maria   ho   canta   amb   el     goig   mateix   amb   que   beneeix   Jesús   al   Pare,   perquè   ho   ha   amagat   als   “savis   i   entesos”   i  ho   revela   als “senzills”.   La   fe   de   Maria   en   el   Déu   dels   petits   ens   fa   sintonitzar   amb   Jesús.

Maria  proclama   el  Déu  “Poderós”  perquè  “la  seva   misericòrdia  arriba   als   fidels   de generació   en   generació”.  Déu  posa  el  seu poder   al   servei   de  la   compassió .  La   seva  misericòrdia   acompanya   a   totes  les   generacions.   El   mateix   predica   Jesús:   Déu  és  misericordiós   amb   tots.   Per   això   diu   als   deixebles    de   tots   els   temps:  “sigueu  misericordiosos com  vostre   Pare   és   misericordiós”.   Des   de   son    de   mare,   Maria   capta   com   ningú   la   tendresa  de   Déu   Pare   i   Mare,  i   ens   introdueix    en  el   nucli   del   missatge  de  Jesús:   Déu   és   amor  compassiu.

 

Maria  proclama  també  el   Déu  dels     pobres   perquè   “tira   per   avall  del   trono  als   poderosos”   i   els   deixa   sense   poder   per   seguir   oprimint;   ans   el   contrari.  “enlaira  els   humils”   per   a   que   recobrin   llur  dignitat.   Als   rics   els   reclama   el   que   han   robat  als   pobres   i   “els  acomiada  mans   buides”;  ans  el   contrari,  als   famolencs   “els   omple  de   bens”   per   a   que   frueixin  d’una   vida  més  humana.  El   mateix   cridava   Jesús;   “els   darrers  seran  primers”.   Maria  ens   porta  a   acollir   la   Bona   Nova  de   Jesús:   Déu  és  dels   pobres.

Maria   ens   ensenya  com   ningú   a   seguir   Jesús,  anunciant   a   Déu   de   la   compassió,  treballant   per   un   món   més   fraternal  i   confiant   en   el   Pare   dels   petits.

llunell_assumpcio

No són paraules de cap profeta agressiu ni de cap guerriller violent.

L’Assumpció

 Josep Llunell

Avui és festa gran pels creients del món sencer. Una festa que és el ressò de l’anunci pasqual: Crist ha ressuscitat. 
També Maria ha estat ressuscitada per Déu.

Aquella dona meravellosa que va saber acollir com ningú la Salvació que se li oferia en el seu propi fill, ha assolit la vida definitiva.
La que va saber patir junt a la creu la injustícia i el dolor de perdre el seu fill comparteix avui la seva vida gloriosa de Ressuscitat i ens convida a caminar per la vida amb esperança. 
L’Assumpció de Maria és una festa que confirma la nostra esperança cristiana: hi ha Salvació per l’home, hi ha vida definitiva que ja s’ha complert en Crist i que li ha regalat a Maria en plenitud. 
Hi ha resurrecció. 

Maria és la mare de la nostra esperança. S’ha realitzat en ella el que esperem per a nosaltres.
Però, Maria és, sobretot, Mare d’esperança pels més pobres i crucificats d’aquest món perquè Déu és el Déu dels pobres. 
Maria se n’alegra d’això: del Déu dels pobres i humiliats, de l’únic Salvador de tots. 

“El Déu que derrota els poderosos i enalteix els humils, el que omple de béns els famolencs i als rics els acomiada amb les mans buides.”
Aquestes paraules no són de cap profeta agressiu ni de cap guerriller violent, sinó que han brollat de la tendresa, netedat i goig que bateguen en el Cor de Maria.

Tant de bo bateguin també en el nostre!!!

llunell_assumpcio

Esta entrada fue publicada en Comunicacions Generals, Pagina Principal. Guarda el enlace permanente.