COMUNICACIONS:
– Dijous, FESTA DE LA IMMACULADA
– Les Misses es diran, a totes les Parròquies, com els diumenges…
– Exposició del Santíssim i PREGÀRIA a Nostra Senyora dels Dolors (18'30-19'30)
************
NOUS CAMINS A RECÓRRER
Pels anys 27 o 28 apareix en el desert de les vores del Jordà un profeta original i independent que provocà un fort “xoc” en el poble jueu: les primeres generacions cristianes el veren sempre com l’home que preparà el camí a Jesús. Tot el seu missatge es pot concentrar en un crit: “Prepareu el camí del Senyor, aplaneu les dreceres i viaranys”…
Després de vint segles, el Papa Francesc està cridant el mateix als cristians: obriu camins a Déu, torneu a Jesús, acolliu l’Evangeli.
El seu propòsit és clar: “Cerquem esser una Església que troba camins nous”. No és fàcil. Hem viscut aquests anys paralitzats per la por. El Papa no es sorprèn; “La novetat ens fa sempre una mica de por perquè ens sentim més segurs si ho tenim tot controlat, si som nosaltres els que construïm, programem i planifiquem la nostra vida”. Ens fa una pregunta a la qual hem de respondre: “¿ Estem decidits a recórrer els camins nous que Déu ens presenta o ens tanquem en estructures caduques que no tenen capacitat de “resposta” ? “
Hi ha sectors de l’Església que demanen al Papa que tiri endavant diferents reformes que creuen urgents. Tanmateix, Francesc ha manifestat una postura molt clara: “Uns esperen i em demanen reformes en l’Església, i n’hi ha d’haver. Però abans cal un canvi d’actituds”.
Em sembla admirable la clarividència evangèlica del Papa. El primer no és firmar decrets reformistes. Cal abans posar les comunitats cristianes en estat de conversió i recuperar dins l’interior de l’Església les actituds evangèliques bàsiques. Només en aquest clima serà possible envestir de manera eficaç i amb esperit evangèlic les reformes que necessita urgentment l’Església.
El mateix Francesc ens mostra tots els dies els canvis d’actituds que necessitem. Indicaré alguns de gran importància.
Posar Jesús en el centre de l’Església: “Una Església que no porta a Jesús és una Església morta”.
No viure en una Església tancada i auto-referencial: “Una Església que es tanca en el passat traeix la seva pròpia identitat”.
Actuar sempre moguts per la misericòrdia de Déu cap a tots els seus fills: no cultivar “un cristianisme de restauració i legalista que tot ho vol clar i segur, i no troba res”.
Cercar una Església pobre i dels pobres. Ancorar la nostra vida en l’esperança, no “en les nostres normes, els nostres comportaments eclesiàstics, els nostres clericalismes”.
José Antonio Pagola
2 Advent – A
(Mateu 3,1-12)
04 de desembre 2016
Des de la pompa i l’ostentació, ¿com es pot denunciar la maldat i la ridiculesa?
2n Diumenge d’Advent
A on radica la importància de Joan Baptista?
En aquest personatge singular l’evangeli presenta les claus que expliquen el que realment va representar la vida de Jesús, el seu missatge i el seu destí final.
El primer que salta a la vista és que Joan va ser un home marginal en la societat i en la religió jueva d’aquell temps.
És a dir: Joan va viure en els marges d’aquella societat i d’aquella religió
-el lloc en el que va viure: el desert
-la seva forma de vida: vestimenta i menjar estrafolaris
-el seu missatge de denúncia el va enfrontar amb els poders, tant els polítics com els religiosos.
Tot això indica, ben a les clares, que Joan no va ser un home integrat en el sistema sinó un auto exclòs d’aquell sistema de poders i de creences.
Joan va viure així perquè és com visqueren els grans profetes d’Israel, homes tots ells que visqueren en els límits i fins i tot fora dels límits d’aquella societat.
Els profetes bíblics presentaren i proposaren un món alternatiu
-una altra forma de veure la vida
-uns altres valors
-uns altres criteris
Per això, els profetes tractaren amb reis, però res del que deien interessava al Sistema imperant.
Evidentment, Joan no va ser mai un funcionari del Sistema, sinó més aviat un auto exclòs del Sistema.
A partir d’aquests criteris és comprèn el que Joan Baptista va representar i va voler.
D’aquesta manera va preparar el camí del Senyor
mitjançant la denúncia, l’exigència, la urgència d’un canvi de vida.
Però això només es pot fer a partir d’una autoritat que només la té el que no està integrat en allò que denuncia.
Des de la pompa i l’ostentació, ¿com es pot denunciar la maldat i la ridiculesa que evidencien la pompa i l’ostentació?
