TEMPS D’ADVENT

 

 

COMUNICACIONS:

–  Dijous,  FESTA   DE   LA   IMMACULADA

         – Les   Misses   es   diran,   a   totes   les   Parròquies,     com  els   diumenges…

         –  Exposició   del   Santíssim   i   PREGÀRIA   a   Nostra  Senyora   dels   Dolors   (18'30-19'30)

els-dolors

         ************

 

 

ciris-advent

 

 NOUS   CAMINS  A   RECÓRRER

Pels   anys   27   o   28   apareix    en   el   desert   de  les   vores   del   Jordà   un  profeta  original   i   independent    que    provocà   un   fort   “xoc”   en   el   poble   jueu:   les   primeres   generacions   cristianes   el   veren   sempre    com   l’home    que   preparà   el   camí   a    Jesús.   Tot   el   seu   missatge    es   pot   concentrar   en   un   crit:  “Prepareu  el   camí   del   Senyor,   aplaneu   les   dreceres  i   viaranys”…  

Després   de   vint   segles,  el   Papa     Francesc   està    cridant   el   mateix  als   cristians:  obriu   camins   a   Déu,   torneu    a   Jesús,   acolliu   l’Evangeli.

El  seu    propòsit   és   clar:   “Cerquem   esser   una   Església   que   troba   camins   nous”.    No   és   fàcil.    Hem   viscut  aquests   anys  paralitzats   per   la   por.    El  Papa   no    es   sorprèn;  “La   novetat   ens   fa   sempre     una   mica   de   por   perquè   ens   sentim   més   segurs   si   ho   tenim   tot   controlat,  si   som   nosaltres  els   que  construïm,  programem   i   planifiquem  la   nostra   vida”.    Ens    fa   una   pregunta  a   la   qual   hem   de   respondre:  “¿ Estem   decidits   a   recórrer   els   camins   nous   que   Déu   ens   presenta    o   ens   tanquem   en  estructures   caduques   que   no   tenen    capacitat   de   “resposta” ?  “

Hi   ha   sectors  de   l’Església  que   demanen  al   Papa  que   tiri   endavant   diferents   reformes  que   creuen   urgents.  Tanmateix,   Francesc   ha   manifestat  una   postura   molt   clara:  “Uns   esperen   i   em   demanen   reformes  en  l’Església,  i   n’hi   ha   d’haver.   Però   abans   cal    un   canvi   d’actituds”.

Em   sembla   admirable   la   clarividència   evangèlica  del   Papa.   El   primer   no   és   firmar   decrets   reformistes.  Cal   abans   posar  les    comunitats  cristianes  en   estat  de   conversió   i   recuperar   dins   l’interior   de   l’Església   les   actituds  evangèliques   bàsiques.    Només   en   aquest   clima  serà   possible   envestir    de   manera   eficaç   i   amb   esperit    evangèlic   les   reformes   que   necessita   urgentment  l’Església.

El  mateix  Francesc   ens   mostra   tots   els   dies   els   canvis  d’actituds   que   necessitem.   Indicaré   alguns  de   gran   importància.

Posar  Jesús   en   el centre   de   l’Església:   “Una  Església   que   no   porta   a   Jesús   és   una   Església   morta”.

No  viure   en   una   Església   tancada   i   auto-referencial:   “Una   Església   que   es   tanca   en   el  passat   traeix    la   seva   pròpia    identitat”.

Actuar  sempre   moguts   per    la    misericòrdia   de   Déu  cap   a   tots   els   seus   fills:  no  cultivar   “un   cristianisme  de    restauració  i   legalista  que   tot   ho   vol   clar   i   segur,  i   no   troba   res”.

Cercar   una   Església   pobre   i   dels   pobres.   Ancorar    la   nostra   vida   en   l’esperança,    no   “en   les   nostres   normes,  els  nostres  comportaments eclesiàstics,   els   nostres   clericalismes”.   

José Antonio Pagola

2 Advent  – A
(Mateu  3,1-12)

04 de desembre 2016

 

 

 

 

Des de la pompa i l’ostentació, ¿com es pot denunciar la maldat i la ridiculesa?

 

segon-advent

2n Diumenge d’Advent

Josep Llunell

A on radica la importància de Joan Baptista? 
En aquest personatge singular l’evangeli presenta les claus que expliquen el que realment va representar la vida de Jesús, el seu missatge i el seu destí final.

El primer que salta a la vista és que Joan va ser un home marginal en la societat i en la religió jueva d’aquell temps.
És a dir: Joan va viure en els marges d’aquella societat i d’aquella religió
-el lloc en el que va viure: el desert
-la seva forma de vida: vestimenta i menjar estrafolaris
-el seu missatge de denúncia el va enfrontar amb els poders, tant els polítics com els religiosos. 

Tot això indica, ben a les clares, que Joan no va ser un home integrat en el sistema sinó un auto exclòs d’aquell sistema de poders i de creences.  
Joan va viure així perquè és com visqueren els grans profetes d’Israel, homes tots ells que visqueren en els límits i fins i tot fora dels límits d’aquella societat. 

Els profetes bíblics presentaren i proposaren un món alternatiu
-una altra forma de veure la vida                                             
-uns altres valors
-uns altres criteris

Per això, els profetes tractaren amb reis, però res del que deien interessava al Sistema imperant. 
Evidentment, Joan no va ser mai un funcionari del Sistema, sinó més aviat un auto exclòs del Sistema.

A partir d’aquests criteris és comprèn el que Joan Baptista va representar i va voler.
D’aquesta manera va preparar el camí del Senyor 
mitjançant la denúncia, l’exigència, la urgència d’un canvi de vida.

Però això només es pot fer a partir d’una autoritat que només la té el que no està integrat en allò que denuncia. 

Des de la pompa i l’ostentació, ¿com es pot denunciar la maldat i la ridiculesa que evidencien la pompa i l’ostentació? 

Esta entrada fue publicada en Comunicacions Generals, Pagina Principal. Guarda el enlace permanente.