TEMPS DURANT L’ANY, Diumenge XII

 

 

 

COMUNICACIONS:

 

–  A la col·lecta realitzada per Càritas amb motiu de la festa del Corpus vàrem recaptar a les nostres Parròquies 3.094’ 76 euros. 

 

 

 

 

 

 

– En el sopar que férem per ajudar a pagar la reparació de la teulada de la Parròquia de Crist Rei, entre el benefici del sopar, la rifa i els donatius aportats reunírem 1.668 euros nets. 

 

– Dissabte que ve dia 1 de juliol entre en vigor el nou horari de misses que trobareu en el tauló d’anuncis de cada una de les Parròquies i llocs de culte. 

 

 

 

– Dissabte que ve dia 1 de juliol, a partir de les 10’30 del vespre, se celebrarà la "VIGILIA  DE   LES   ESPIGUES"

Serà a l’Església de Fartàritx i la pregària durarà fins ben entrada la nit. Vindran membres de la secció d’Adoració Nocturna de tota la Diòcesi i és un acte obert a tothom.

*************

 

 

LES NOSTRES PORS


 

Quan el nostre cor no està habitat per un amor fort o una fe ferma, la nostra vida queda fàcilment a mercè de les nostres pors. A voltes és la por a perdre prestigi, seguretat, comoditat o benestar el que ens atura a prendre decisions. No gosam arriscar la nostra posició social, els nostres doblers o la nostra petita felicitat.

A voltes ens paralitza la por a no ser acollits. Temem quedar-nos sols, sense l'amistat o l'estima de les persones. Haver d'afrontar la vida de cada dia sense la companyia propera d'algú.

Freqüentment vivim absorbits només per quedar bé. Tenim por a fer el ridícul, manifestar les nostres vertaderes conviccions, donar testimoni de la nostra fe. Tenim por a les crítiques, als comentaris i al rebuig dels altres. No volem estar classificats. A voltes ens invadeix la por al futur. No veim clar el nostre esdevenir. No tenim seguretat de res. Potser no confiem en ningú. Tenim por a afrontar el demà.

Sempre ha estat temptador per als creients cercar en la religió un refugi segur que ens alliberi de les nostres pors, incerteses i temors. Però és un error veure en la fe la barana fàcil dels pusil·làmins, els covards i els porucs.

La fe confiada en Déu, quan s'enten bé, no duu el creient a eludir la pròpia responsabilitat davant els problemes. No el porta a fugir dels conflictes per tancar-se còmodament dins l'aïllament. Ans al contrari, és la fe en Déu que omple el seu cor de força per a viure amb més generositat i de manera més arriscada. És la confiança viva en el Pare la que li ajuda a superar covardies i pors per a defensar amb més audàcia i llibertat el regne de Déu i la seva justícia.

La fe no fa homes covards, sinó persones resoltes i coratjoses. No tanca els creients en ells mateixos, sinó que els obre a la vida problemàtica i conflictiva de cada dia. No els acotxa en la peresa i comoditat, sinó que els anima per al compromís.

Quan un creient escolta de veres dins el seu cor les paraules de Jesús: “No tingueu por”, no se sent convidat a defugir els seus compromisos, sinó encorajat per la força de Déu a fer-lis front.



 


 

 

José Antonio Pagola

 

 

 

 

"Urgeix avivar l’experiència personal de la fe cristiana i donar la cara per Déu"

 

Qui més qui menys, són avui molts i moltes els que es pregunten què redimonis és això de l’Evangeli?

La resposta no pot ser més clara ni més consoladora i estimulant.

L’Evangeli és bona notícia per a tots i a tots ha de ser transmesa.

Per què?

Perquè és Notícia de Salvació, i de Salvació Eterna.

És clar que l’Evangeli topa frontalment amb una jerarquia de valors marcada per l’individualisme del que només busca el seu benestar personal, carregant sobre les costelles dels altres.

Per això l’evangelització és conflictiva.

I segon: els paradigmes i la mentalitat dels humans canvien en el temps.

Aleshores, ¿com presentar avui l’Evangeli amb un llenguatge que la gent entengui?

En una societat com la nostra tan secularitzada i a on la indiferència religiosa abunda arreu, avui més que mai no hi cap l’anonimat i urgeix avivar l’experiència personal de la fe cristiana i donar la cara per Déu.

Res d’anonimats i covardies.

Quin llenguatge emprar per una transmissió creïble de l’Evangeli?

L’Església, pràcticament reduïda al clero, és percebuda per molts i per moltes com una instància de poder i això els evoca els clàssics signes clericals que, en comptes d’ajudar, destorben i escandalitzen.

A pesar de tot, no hem de caure en l’anonimat del que s’ho mira des de fora.

Cal una presència pública i visible dels creients: hem de parlar clar i donar la cara per Déu.

Com trobar els signes adequats i convincents?

Aquesta és una tasca que encara tenim pendent.

Com hi pensem col·laborar activament, nosaltres?

Tu, jo, cadascú.

Com hi pensem col·laborar , nosaltres?

Tu, jo, cadascú.

Les preguntes demanen bones respostes.

Quina serà la nostra?

Què és respondre?

Respondre és comprometre’s!

 

Esta entrada fue publicada en Comunicacions Generals, Pagina Principal. Guarda el enlace permanente.