COMUNICACIONS:  

–  Dijous dia 9 hi haurà exposició del Santíssim i pregària preparada pel grup d’Adoració Nocturna.

      Serà, com de costum a les 20’30 h. a la capella de les germanes de la Puresa. Recordam que dura una hora i és un acte obert a tothom.

Exposició Santíssim.

 

Cant d’entrada: pàgina 225 “Benaurances”

Reso de Vespres: ….Salmòdia: pàgina 173-178

Lectura: “L'Església buida” (Amàlia).

Magníficat: …. Antífona del Magnificat: pàgina 180

Pregàries + Oració: pàgina 181 

Oració personal: 15 minuts.

Cant: pag. 227 cant nº 5

Pregàries comunitaries.

Amoris Leatitia: 126-130 (Hnas. Pureza)

Cant: Pange Lingua (pag. 218) estrofes 5 i 6

 

 

DIUMENGE    XXXI    DEL   TEMPS   ORDINARI:

 

AVUI VA DE “FATXENDES”, DE GENT QUE ES CREU FORTA I TREPITJA FORT…

Gent que dogmatitza a tort i a dret, que es creu “no sé pas què” i que de retruc maltracta els “petits”, trencant les relacions igualitàries de la comunitat! De persones que sempre “són forts amb els dèbils, però dèbils amb els forts”.

1. Jesús s’hi troba fortament incòmode

I parla d’ells i els fustiga amb una duresa extrema que fins i tot “fereix la nostra sensibilitat” de persones benpensants, que imaginem, “per defecte”, un Jesús bonàs, mansuet, mig ensucrat.

El Jesús de Mateu assenyala amb el dit persones molt concretes: els escribes i fariseus dels dies de Jesús, als anys 30. Coneix per pròpia experiència aquest “mundillo”. Escribes: els intel·lectuals, teòlegs… homes amb una intensa formació que reben el títol “acadèmic” en una cerimònia, que els concedia autoritat de successors de Moisès, d’intèrprets oficials. La seva influència abastava totes les dimensions de la vida dels jueus. Fariseus: associació de fidels, bona gent, la majoria laics (amb alguns escribes), força fonamentalistes en la interpretació de la llei, rigoristes i legalistes. Immensa influència social i religiosa

Però al mateix temps el lector sap que Mateu es refereix als fariseus dels anys 80, dels dies en que escriu l’evangeli. I intueix que aquesta mirada de Jesús travessa els segles. Infinitat de persones: des de jerarques de la primera església, que poden tenir la temptació de caure en el que avui Jesús fustiga, fins a qualsevol mena de masclisme, de gent fatxenda, de gent que vol imposar maneres de fer i de pensar, que vol dominar el pensament… Cadascú sap els etcèteres que s’hi podrien afegir. L’evangelista ens ha dit que Jesús, en aquests discurs, s’adreça a la gent (tot el món) i als deixebles (les esglésies). Avui ens cal estar ben atents…!

2.“Y lo que había de pasar, pasó”: del “servei” als fills de Déu al “monopoli” de Déu

De la gran experiència de religió “alliberament” a la religió “feixuga”, fardell pesant. Han teixit un espès codi de normes i ritus. I per sarcasme, de fet, resulta que ha estat per a llurs propis interessos: a) enriquir-se, b) enaltir-se, posar-se per damunt dels altres, ser tinguts. “Diuen i no fan, posen càrregues pesades i insuportables a les espatlles dels altres, però ells no volen ni moure-les amb el dit. En tot actuen per fer-se veure de la gent, els agrada d'ocupar el primer lloc als banquets i els primers seients a les sinagogues, i que la gent els saludi a les places i els doni el títol de "rabí", o sigui "mestre”.

 

Han arribat a un nivell de rigorisme i fonamentalisme tan singular que fins i tot els ha portat a fer-se caixetes on hi han posat textos de la llei, i les porten enganxades als seus caps i braços (fent una lectura al peu de la lletra dels llibres de la Llei).

 

3. L’estil de Jesús

El defineix molt bé la lectura de Pau que hem fet: “ens férem amables com les mares, volíem donar-vos Bones Notícies!, no posar-vos càrregues, per això fins i tot treballàvem nit i dia”.

Que l’estil de Jesús se’ns encomani. Mirem sempre què fa i què diu Jesús. Guardem avui en el cor cinc trets de les seves paraules, que ens conviden a ser com ell és.

1. Però vosaltres no us feu dir "rabí" / perquè de mestre només en teniu un, i tots vosaltres sou germans.

2. Ni doneu a ningú el nom de "pare" aquí a la terra / perquè de pare només  en teniu un, que és el del cel.

3. Ni us feu dir "guies" / perquè de guia només en teniu un, que és el Crist.

Dit amb altres paraules.

4. El més important d'entre vosaltres, que es faci el vostre servidor.
5. El qui s'enalteixi, serà humiliat, però el qui s'humiliï, serà enaltit.

4. Jesús una altra mena d’autoritat, ben diversa dels fariseus
Ep! sap dir les coses pel seu nom, no és de caramel barat! Però, per resumir-ho com ho fa Joan: renta els peus dels deixebles i els demana que facin com ell, car “el primer és l’últim” (servus servorum Dei).

Aquest “estil” fa “tocar Déu”, ens connecta amb Déu: Déu deu ser així…! Aquest estil porta el Regne, la Humanitat nova. Però, atenció, no anem d’ingenus: a aquest estil, el crucificaran!

Avui se’ns fa un gran “ep!, compte!”: que Déu ens en deslliuri de la fatxenderia, de creure’ns forts, del dogmatisme, d’estar sobre dels altres, creient-nos sempre amb raó. “Hipòcrita, que no veus la biga del teu ull?”.

Francesc Riera, sj.

 

 

ACTITUD DE CONVERSIÓ

Jesús parla amb indignació profètica. El seu discurs dirigit a la gent i als deixebles és una crítica forta als dirigents religiosos d'Israel. Mateu ho recolleix allà pels anys vuitanta per als dirigents de l'Església cristiana perquè no caiguin en el mateix.

¿ Podem recordar avui les recriminacions de Jesús amb pau, en actitud de conversió, sense ànims de polèmiques estérils? Les seves paraules són una invitació per a bisbes, preveres i tots quants tenen qualque responsabilitat eclesial a fer una revisió de la nostra actuació.

“No fan el que diuen”.

El pecat nostre més gros és la incoherència. No vivim el que prediquem. Tenim poder però ens manca autoritat. La nostra conducta ens desacredita. El nostre exemple de vida més evangèlic canviaria el clima de moltes comunitats cristianes.

“Carreguen feixos feixucs damunt les espatlles dels altres… però ells no volen ni moure'ls amb el dit”.

És cert. Freqüentment, som exigents i severs amb els altres, comprensius i indulgents amb nosaltres. Afeixuguem a les persones senzilles amb exigències però no els facilitem l'acollida de l'evangeli. No som com Jesús que té cura de fer la càrrega lleugera ja que és senzill i humil de cor.

“En tot obren per fer-se veure de la gent”.

No podem negar que és més fàcil viure pendents de la nostra imatge, cercant quasi sempre “quedar bé” davant els altres. No vivim davant aquest Déu que veu dins el secret. Posem més atenció al nostre prestigi personal.

“Els agrada ocupar el primer lloc als convits i els primers seients a les sinagogues, i que la gent e ls saludi a les places….”

Ens dóna vergonya confessar-ho però ens agrada. Cerquem esser tractats de manera especial, no com un germà més. ¿Hi ha res més ridícul que un deixeble de Jesús cerqui ser distingit i reverenciat per la comunitat cristiana?

“No us heu de fer dir mestres…., ni us heu de fer dir guies… perquè de mestre, de guia només en teniu un que és el Crist”.

El mandat evangèlic no pot ser més clar: renuncieu als títols per no fer ombra a Crist; orienteu l'atenció dels creients només cap a ell. ¿ Per què l'Església no fa res per a suprimir títols, prerrogatives, honors i dignitats per a millor mostrar el rostre humil i proper de Jesús ?

“No doneu a ningú el nom de pare aquí a la terra, perquè de Pare només en teniu un que és el del cel”.

Per a Jesús el títol de Pare és tan únic, profund i   entranyable que no s'ha d'utilitzar per ningú en la comunitat cristiana. ¿ Per què ho permetem ?

José Antonio Pagola

 

 

 

"En el moviment de Jesús no hi ha ‘pares’. Només el del cel"

Diumenge XXXI de durant l’any. Cicle A

Per Josep Llunell.

L’Evangeli de S. Mateu ens ha transmès unes paraules de caràcter fortament antijeràrquic de Jesús

**demana als seus seguidors que es resisteixin a la temptació de convertir el seu grup en un moviment dirigit

-per savis rabins

-per pares autoritaris

-o per dirigents superiors als altres.

Què diu Jesús?

“Però vosaltres no us feu dir rabins, perquè de mestre només en teniu un, i tots vosaltres sou germans.”

A la comunitat de Jesús ningú no és prioritari del seu ensenyament.

Què vol dir això?

Que ningú no ha de sotmetre doctrinalment els altres. Tots són germans que s’ajuden a viure l’experiència d’un Déu Pare a qui, precisament, li agrada manifestar-se als petits.

Diu Jesús: “Ni doneu a ningú el nom de ‘pare’ aquí a la terra, perquè de pare només en teniu un, que és el del cel.”

En el moviment de Jesús no hi ha ‘pares’. Només el del cel.

Ningú no ha d’ocupar el seu lloc. Ningú no s’ha d’imposar des de dalt sobre els demés.

Qualsevol títol que introdueixi superioritat sobre els altres va contra la fraternitat.

Poques exhortacions evangèliques han estat ignorades o desobeïdes tan frontalment com aquesta, al llarg dels segles.

Encara avui, l’Església viu en flagrant contradicció amb l’Evangeli.

És tal el nombre de títols, prerrogatives, honors i dignitats que no sempre és fàcil viure l’experiència d’autèntics germans.

Jesús pensava en una Església on no hi hagués ‘els de dalt’ i ‘els de baix’: una Església de germans iguals i solidaris.

No és qüestió de paraules sinó d’un esperit nou de servei mutu, amistós i fraternal.

És o no és possible crear una atmosfera

-més senzilla

-més fraternal

-i més amable a l’Església?

Ho és, o no ho és?

Què ho impedeix?

Qui ho impedeix?