Al capvespre, t'examinaran d'amor…

S’acaba l’any litúrgic, i recomençarà. Les repeticions ens ajuden a entrar, com un espiral, en el sentit de la vida des de la fe: l’Advent i el Nadal ens recorden l’esperança de la Creació, la novetat que ve de Déu i omple el món d’alegria. Més tard, la Quaresma, Passió i Resurrecció ens contrasten aquesta bellesa amb el dolor del món que deforma el pla de Déu, però també amb el poder que té l’amor de transformar les situacions: és l’època de la Redempció. Finalment, la Pentecosta és signe de l’Esperit que treballa segles i segles, en totes les cultures i fins i tot més enllà de les fronteres de l’Església.

Quan serà el crepuscle de totes aquestes èpoques? No ho sabem pas, però ens hi preparem amb aquestes últimes setmanes de l’any litúrgic: escoltem paràboles de judici final, de noies que amb llànties esperen la festa final de l’espòs,… i totes ens transporten a un mateix punt neuràlgic: revisar la vida, si el dia a dia traça una línia en direcció al Déu que ens dona sentit, o bé es desvia. Al capdavall, els objectes que reclamem, o els honors a què aspirem, o allò que m’ha dit aquell o aquella altra no tindrà cap importància… al capvespre, només t'examinaran d’amor. Com ho portes?

PARRÒQUIA    DE   CRIST   REI  

FESTA   DE   CRIST   REI:  

Actes religiosos:

       –    Dissabte dia 18 : la missa amb la participació de les persones majors. a les 18’30h.

      –     Dimarts, dimecres i dijous dies 21, 22 i 23 a les 19 h.

                 Pregària   amb  exposició   del  Santíssim

• Diumenge dia 26 hi haurà la Missa solemne concelebrada a les 19 h. , presidida per Mn. Josep Adrover Vallbona,

• Concert anual a càrrec de la Banda de Música 

•  

   

 

* * * * * * * * 

 

 

 

DIUMENGE    XXXIV:   FESTA   DE   "CRIST    REI"

EL DECISIU

Tenia set i em donàreu beure.

La paràbola del “judici final” és, en realitat una descripció grandiosa del veredicte final sobre la història humana. És difícil reconstruir el relat original de Jesús, però l'escena ens permet captar la “revolució” que ha introduit en l'orientació del món.

Gents de totes les races i pobles, de totes les cultures i religions. Una darrera paraula ho aclarirà tot. Dos grups sorgeixen d'entre la multitud. Uns son cridats a rebre la benedicció de Déu: són els que s'han apropat amb compassió als necessitats i han fet per a ells el que podien. Els altres són convidats a decantar-se: han viscut indiferents als sofriments dels altres.

El que decideix la sort final no és la religió en la qual han viscut ni la fe que han confessat durant la vida. El decisiu és viure amb compassió cap al qui sofreix i necessita ajuda. El que es fa per als famolencs, immigrants indefensos, malalts desvalguts, empresonats oblidats de tothom, es fa al mateix Déu. La religió més agradable al Creador és ajudar al    qui sofreix.

A l'escena evangèlica no hi ha grans paraules com “justícia”, “solidaritat” o “democràcia”. Totes sobren, si no hi ha ajuda real als que sofreixen. Jesús parla de menjar, roba, beure, un sostre.

Tampoc es parla “d'amor”. Per Jesús era llenguatge asbtracte. Mai el va usar. Aquí es parla de coses concretes com “donar menjar”, “vestir”, “allotjar”, “visitar”, “acudir”. “Cap al tard de la vida” serem examinats en “l'amor”, s'ens demanarà que hem fet en concret davant les persones que necessitaven ajuda.

"A la tarda t'examinaran en l'amor. Aprèn a estimar com Déu vol ser estimat i deixa la teva condició" (Fra Joan de la Creu).

Aquest és el crit de Jesús a tota la humanitat: teniu cura dels que sofreixen, dels petits. Enlloc es construirà la vida com Déu mana si no és alliberant a les persones del sofriment. Cap religió serà beneïda per ell si no genera compassió cap als darrers.

José Antonio Pagola

 

 

"Al capvespre de la vida,… ens examinaran d’amor"

Crist Rei. Cicle A

La paràbola del Judici Final és, en realitat, una descripció grandiosa del veredicte final sobre la història humana.

Allà hi haurà gent de totes les races i pobles, cultures i religions.

Allà s’escoltarà la darrere paraula que ho aclarirà tot.

Dos grups van emergint d’aquella multitud.

Els uns són cridats a rebre la benedicció de Déu.

Qui són aquests?

Són els que s’han acostat amb compassió als necessitats i han fet per a ells el que bonament podien.

Els altres, són convidats a apartar-se.

Per què?

Perquè han viscut indiferents als patiments dels deshauciats, dels desgraciats, dels menystinguts.

Què és el que decidirà la sort final?

El que decidirà la sort final no és la religió en què hom ha viscut, ni la fe que hom ha confessat durant la vida.

Què és el decisiu?

El decisiu és viure amb compassió, ajudant el qui pateix i necessita la nostra ajuda.

El decisiu és el que es fa

-a la gent famolenca

-al immigrants indefensos

-als malalts desvalguts

-als empresonats o oblidats de tothom.

I, per què és el decisiu?

Perquè tot això se li està fent a Déu mateix.

La religió més agradable a Déu és l’ajuda eficaç al qui pateix, al qui s’ho passa malament.

A l’escena evangèlica – ho acabeu d’escoltar – no es pronuncien grans paraules com

-justícia

-solidaritat

-democràcia

-ecologisme, etc.

Sobren totes si no hi ha ajuda real i eficaç als qui pateixen, als qui s’ho passen malament.

De què parla Jesús?

Jesús parla – de menjar

-de roba

-de quelcom per beure

-d’un sostre a on aixoplugar-se.

Aquí tampoc no es parla “d’amor”.

A Jesús li semblava un llenguatge massa abstracte. No el va fer servir gairebé mai.

Aquí es parla de coses tan concretes com

-donar de menjar

-vestir

-hostatjar

-visitar

-acudir

-ajudar.

Al capvespre de la vida no ens examinaran d’amor. Ens preguntaran què hem fet concretament davant les persones que necessitaven la nostra ajuda.

Aquesta és la crida de Jesús a la humanitat: “ocupeu-vos dels qui pateixen.”

Enlloc es construirà la vida tal com Déu la vol si no és alliberant la gent del patiment.

Cap religió no serà autèntica si no genera compassió envers els últims, els exclosos, els sense vot ni veu.

Quin cas en fem, nosaltres, d’aquestes persones?

Com actuem en relació a elles i a la seva situació?

Quin serà el principi decisiu del judici?

El principi decisiu serà el comportament real que cadascú haurà tingut amb els seus semblants, amb els seus pròxims, siguin qui siguin i els passi el que els hi passi.

Per tant, i amb la lògica de l’evangeli, el principi decisiu pel Déu de Jesús no és

ni la fe

ni la religió

ni l’espiritualitat.

Només una sola cosa: com ha tractat cada ser humà als demés éssers humans.

per tant, el principi decisiu, no serà un principi dogmàtic sinó ètic. No serà un principi religiós, sinó laic. Serà un principi igualment vàlid per a tots els éssers humans sigui quina sigui la seva religió, les seves idees o la seva cultura.

Dir-ho més clar és pràcticament impossible.

O estimes de cor o t’enfonses i fracasses. Fracasses com a persona i com a creient.

Josep Llunell