* * * * * * * *
COMUNICACIONS:
27-28 DE GENER 2018
– Dijous dia 1 hi haurà exposició del Santíssim i pregària a les 20’30 a Fartàritx a la capella de les religioses de la Puresa. Organitza el grup d’Adoració Nocturna. És un acte obert a tothom.
– Divendres dia 2, festa de la Presentació del Senyor, coneguda popularment com a festa de la Candelària, tindrem celebració a les 8 del matí a la Parròquia dels Dolors i a la de Crist Rei a les 7 de l’horabaixa. Estau convidats a participar-hi.
– Dissabte dia 3, festa de Sant Blai, després de la missa del matí en els Dolors i després de les misses vespertines de Crist Rei i sant Pau farem l’acostumada benedicció d’aliments, pastes i dolços. A la Parròquia dels Dolors també hi haurà benedicció a les 20 h.
* * * * * * *
DIUMENGE QUART DEL TEMPS ORDINARI…
Evangeli Mc 1,21-28
Jesús ensenyava amb autoritat
Lectura de l'evangeli segons sant Marc
A Cafar-Naüm Jesús anà en dissabte a la sinagoga i ensenyava. La gent s'estranyava de la seva manera d'ensenyar, perquè no ho feia com els mestres de la llei, sinó amb autoritat. En aquella sinagoga hi havia un home posseït d'un esperit maligne que es posà a cridar: «Per què et fiques amb nosaltres, Jesús de Natzaret? Has vingut a destruir-nos? Ja sé prou qui ets: ets el Sant de Déu». Però Jesús el reprengué i li digué: «Calla i surt d'aquest home». Llavors l'esperit maligne sacsejà violentament el posseït, llançà un gran xiscle i en va sortir. Tots quedaren intrigats i es preguntaven entre ells: Què vol dir això? Ensenya amb autoritat una doctrina nova, fins i tot mana els esperits malignes, i l'obeeixen». I aviat la seva anomenada s'estengué per tota la regió de Galilea.
Paraula de Déu
UN ENSENYAMENT NOU
L'episodi és sorprenent i esglaiador. Tot s'esdevé a la “sinagoga”, en el lloc on oficialment s'ensenya la Llei, talment com l'interpreten els mestres autoritzats. S'esdevé en “dissabte”, el dia en el qual els jueus observants es reuneixen per a escoltar el comentari dels dirigents. És dins aquest marc on Jesús comença per primera vegada a “ensenyar”.
Res es diu del contingut de les seves paraules. No és el que aquí interessa, sino l'impacte que dóna la seva intervenció. Jesús provoca sorpresa i admiració. La gent capta en ell qualque cosa especial que no troben en els mestres religiosos: Jesús “no ensenya com els escribes, sinó amb autoritat”.
Els lletrats ensenyen en nom de la institució. S'atenen a les tradicions. Citen un cop i un altre mestres il·lustres del passat. La seva autoritat prové de la funció d'interpretar oficialment la Llei. L'autoritat de Jesús és diferent. No ve de la institució. No es fonamenta en la tradició. Té una altra font. Està ple de l'Esperit vivificador de Déu.
Ho comproven de seguida. De manera inesperada, un possés interromp a crits l'ensenyament: No ho pot suportar. Està esporuguit: “¿ Has vingut per acabar amb nosaltres ?”. Aquell home es trobava bé escoltant els escribes. ¿ Per què se sent ara amenaçat ?
Jesús no viene a destruir a nadie. Precisamente su «autoridad» está en dar vida a las personas. Su enseñanza humaniza y libera de esclavitudes. Jesús no ve a destruir ningú. La seva autoritat està en donar vida a les persones. El seu ensenyar humanitza i allibera d'esclavatges. Les seves paraules conviden a confiar en Déu. Els sondejos mostren que la paraula de l'Església està perdent autoritat i credibilitat. No basta parlar de manera autoritària per a anunciar la Bona Nova de Déu. No és suficient transmetre correctament la tradició per a obrir els cors a l'alegria de la fe. Necessitem urgentment un “ensenyar nou”.
No som “escribes”, sinó deixebles de Jesús. Hem de comunicar el seu missatge, no les nostres tradicions. Hem d'ensenyar curant la vida, no adoctrinant les ments. Hem d'anunciar el seu Esperit, no les nostres teologies.
José Antonio Pagola
Quart diumenge – Temps Ordinari
Dt 18,15-20
1 Co 7,32-35
Mc 1,21-28
Autoritat
El tema de l'autoritat, i de la seva possible crisi, tant dels pares, com dels mestres, dels polítics o dels que exerceixen qualsevol tipus de càrrec en la societat, és un tema recurrent en els mitjans de comunicació, en publicacions i en diversitat de cercles de la nostra societat.
Per això és oportú, després d'escoltar l'evangeli d'avui, preguntar a què es devia, que, de Jesús, es pogués dir que la seva manera d'ensenyar era amb autoritat. El mateix evangeli apunta que la seva manera d'ensenyar no era com la dels mestres de la Llei. Potser fixant-nos com ho feien ells, per contrast podem albirar el secret de la manera d'ensenyar autoritat de Jesús.
L'ensenyament dels mestres de la llei
Els mestres de la Llei ensenyaven, com els acusarà en altres passatges el mateix Jesús, amb hipocresia, perquè no complien el que ensenyaven, imposaven fortes càrregues a la gent senzilla de les que ells es dispensaven, perquè exigien detalls i oblidaven el principal, perquè ensenyaven amb orgull i supèrbia, des de la superioritat; perquè el que buscaven era ser molt ben considerats pels altres. I aquests, per la seva banda, se sentien humiliats. Sovint els mestres de la Llei formulaven normes que venien dictades pel seu propi interès i conveniència. Podríem dir que era un ensenyament «autoritari».
L'autoritat de Jesús
Evidentment, la forma d'ensenyar i l'autoritat de Jesús no era la mateixa. Era tot el contrari. Jesús ensenyava des de la senzillesa, sense imposicions (només s'imposava als dimonis, al mal que afligia les persones), ensenyava tot el que podia fer bé als altres, el que els feia augmentar la seva sana autoestima, el que els ajudava a créixer. Jesús ensenyava, no des del poder, que imposava i dominava, sinó des de la proximitat i l'amor als oients. Jesús era conseqüent amb el que ensenyava, la seva actuació no es diferenciava de la seva doctrina. Feia èmfasi en el que era important ("El dissabte era per a la persona i no la persona per al dissabte"). La misericòrdia estava molt per sobre de la rígida exigència. No buscava la seva lloança, sinó que feia callar els que volien manifestar la seva condició de Fill de Déu o Messies o el volien proclamar rei.
I, el que ensenyava, com dirà en altres passatges, era el que li donava entendre el seu Pare en les llargues estones de pregària, com hem sentit a la primera lectura, parlant del que ha de dir el profeta: "Ell els dirà tot el que jo l ordenaré ".
La meva autoritat
Així doncs, tinguem la situació que tinguem, examinem la nostra manera d'exercir l'autoritat. Adquirir autoritat no és aconseguir més poder. L'autoritat no és poder, sinó servei. I per tenir autèntica autoritat, no cal tenir cap càrrec rellevant. Tots tenim la nostra autoritat, la nostra influència en els altres. I, per tant, la nostra autoritat s'ha de basar en la coherència personal. Exercir l'autoritat és valorar, estimar la persona a la que et dirigeixes. I, sobretot, per a exercir l'autoritat cal posar-se abans davant Déu i el seu evangeli, pregar, escoltar, estar atent a la necessitat dels altres i fer el que creguis bo per a ells.
Com més visquem la comunió amb els altres, més autoritat tindrem, perquè ens portarà a un millor coneixement, a dir i a fer el millor per al seu bé. L'Eucaristia és font de comunió. Visquem-la!
Francesc Xicoy, sj.
* * * * * * *
ADORACIÓ NOCTURNA
Pregària amb Exposició del Santíssim a l'Església de Fartàritx
Dijous, 1 de febrer de 2018
Hora 20:30 h.
* * * * * * *
"La paraula de Jesús no prové del poder ni de la voluntat de dominar"
La manera, l’estil d’ensenyar de Jesús va provocar en la gent la impressió de què estaven davant quelcom de desconegut i admirable. De quelcom inèdit i nou.
Jesús NO ensenyava com els lletrats oficials. Ho feia amb autoritat: la seva paraula alliberava les persones d’esperits malignes.
No hem de confondre autoritat amb poder.
La paraula de Jesús no prové del poder ni de la voluntat de dominar.
Jesús no tracta d’imposar la seva pròpia voluntat sobre els altres.
No ensenya per controlar el comportament de les persones.
No utilitza mai la coacció ni les amenaces ni la por.
La paraula de Jesús no està revestida de poder institucional.
La seva autoritat neix de la força de l’Esperit. Prové de l’amor a la gent.
Jesús busca
-alleugerir el sofriment
-curar les ferides
-promoure una vida sana
Jesús no genera submissió, ni infantilisme, ni passivitat.
Jesús allibera de les pors, infon confiança en Déu, anima les persones a cercar un món nou i millor per a tots.
Aquest és el moment de tornar a Jesús i ensenyar com Ell ho feia.
La nostra paraula ha de ser propera, acollidora, capaç d’acompanyar la vida sofrent de la persona, de les persones.
La paraula guaridora de Jesús s’ha d’encarnar en nosaltres.
Ens cal el màxim de respecte i estima positiva de les persones, siguin com siguin i pensin el que pensin.
Només així serem capaços de generar esperança i guarir ferides.
L’autoritat de Jesús s’associa en els evangelis a la capacitat d’expulsar dimonis.
És a dir: l’autoritat no consisteix en saber o en tenir títols i càrrecs sinó en el poder alleugerir el sofriment dels altres.
Per fer això no és necessari posseir poders sobrenaturals.
És suficient tenir voluntat d’estar de part del que s’ho passa manament, del que pateix , estar a prop d’ell i, sobretot, estimar-lo.
Qui no estima no actua o bé es recolza en falses excuses per a desentendre’s del problema.
El que més necessita la gent – ho necessitem tots!-, no és que ens prediquin sàvies doctrines o complicades teories. Res d’això.
El que més necessitem és que ens alliberin de les forces del mal que ens causen patiments i que, a vegades, ens fan molt i molt desgraciats.
Des d’aquesta panoràmica és evident que el Regne del Cel serà necessàriament dels pobres i desesperançats. Per què?
Perquè el regne d’aquí baix, el regne de la terra, està ben clar – escandalosament clar, indignament clar-, que és exclusivament dels banquers i de la gent adinerada i poderosa, dels orgullosos.
Ells en són els amos exclusius i privilegiats.
I, si te’ls escoltes, encara es queixen! “Porque los ricos también lloran.” Quina vergonya! Quin escàndol!
La meva padrina tenia tota la raó del món quan deia: “El mar com més té, més brama”
Així són els banquers. Així són els adinerats. Són com el mar que com més té, més brama, més vol, més exigeix i més engoleix.
Així són els orgullosos i els dèspotes. Els que no estimen, els vividors, els aprofitats, els galtes.
FESTA DE LA CONVERSIÓ DE SANT PAU
PARRÒQUIA DE SANT PAU
DISSABTE, 27 GENER 19'30 h
* * * * * * * *
