"Jesús no va voler mai la fama"

Qui acudia a Jesús?

-els que s’ho passaven malament

-els que patien

-els malalts

-els famolencs

-els que se sentien afeixugats

Als dirigents religiosos els molestava i els irritava que Jesús ajudés a la gent. Per això acusaren a Jesús

-d’endimoniat

-que violava les lleis

-que era un blasfem

-que era un subversor etc.

Jesús no va voler mai la fama. Ni aparèixer com un agitador. Ni aparèixer com a rei.

No va cedir mai a la temptació del poder.

I menys encara al desig de prepotència dels que manen.

Jesús va venir a servir a tots. Per això no volia propagandistes del bé que feia.

En volem nosaltres?

 

DIUMENGE  SISÈ   DEL   TEMPS   ORDINARI

Lectura de l'Evangeli

(Mc 1,40-45)

La lepra desaparegué i quedà pur

En aquell temps, es presentà a Jesús un leprós, s'agenollà i li digué, suplicant-lo: «Si voleu, em podeu purificar». Jesús, compadit, el tocà amb la mà i digué: «Sí que ho vull: queda pur». A l'instant la lepra desaparegué i quedà pur. Tot seguit Jesús el va fer marxar, després de recomanar-li seriosament de no dir-ho a ningú, sinó d'anar a fer-se examinar pel sacerdot, oferir per la seva purificació el que Moisès havia ordenat i certificar que ja era pur. Però ell, així que se n'anà, començà de proclamar-ho davant la gent i de fer-ho conèixer pertot arreu, tant, que Jesús ja no podia entrar manifestament als pobles i havia de quedar-se a fora, en llocs despoblats. Però la gent venia a trobar-lo de tot arreu.

Paraula del Senyor

 

Lv 13,1-2.44-46
1 Co 10,31-11,1
Mc 1,40-45

Molt sovint ens deixem portar per l’admiració quan escoltem els miracles de Jesús. Llavors, en lloc de concentrar-nos en el que ens mostren sobre el món que Déu vol, fem preguntes sobre com podria això passar. Els miracles ens mostren un altre món. La pregunta no és "com va passar això” sinó "com podem fer que aquesta visió d'un altre món sigui una guia per a la nostra acció en aquest món”?

 

El leprós era considerat un impur, és a dir, un exclòs de la comunitat, per por al contagi. Els leprosos havien de viure sols o en grups en llocs deshabitats, a mercè de l'almoina i la generositat dels seus parents i coneguts. Jesús, en curar aquest malalt de lepra no només li retorna la salut i el benestar, sinó que, a més, el capacita per reintegrar-se entre els seus i poder refer la família i el treball.

 

Temeràriament el leprós s'acosta a Jesús desafiant les normes legals. I, ja que no podia acostar-se al Temple, s'agenolla davant de Jesús per dirigir-li una súplica. Sap que Jesús pot alliberar-lo d'aquest estat desgraciat que l'obliga a viure apartat dels homes i, suposadament, també de Déu. La seva fe és prou profunda per deixar Jesús en perfecta llibertat, per dir a Jesús, "Si tu ho vols…".

 

Jesús es compadeix. Literalment, la traducció hauria de ser "havent estat commogut dins de si" (en les seves "entranyes"). Es fa càrrec de la seva situació i al mateix temps s'indigna com és tractat per la societat, i per la idea de Déu a la qual s'havia arribat. Déu no és així. El seu Pare no exclou ningú de la seva companyia, ni està esperant una malifeta dels homes per castigar amb la lepra o amb qualsevol altra desgràcia. Jesús es commou fins a les entranyes. I li surt a flor de pell aquesta barreja de tendresa i d'indignació. No hi ha distàncies a les quals Jesús no anirà per ajudar aquest home. Per això, no té inconvenient en tocar les seves nafres, aquella pell menyspreada pels "purs". Estendre la mà i tocar-lo és un dels signes que Jesús practica per transmetre consol i calor humà. En aquest gest humà Déu intervé per realitzar la purificació interior i la transformació total de la persona.

Va ser una cosa veritablement insòlita que algú toqués un leprós, doncs, legalment, es trobava després en la mateixa condició d'immundícia cerimonial. Però ell era el servent de Déu que hauria de "portar les nostres malalties" i "patir els nostres dolors".

 

Jesús mostra la seva voluntat davant el requeriment del leprós: "Vull". Jesús transgredeix la norma per atendre el leprós. No vol fer-ho a distància, fredament. No és aquesta la manera que té Déu d'acollir a la persona. I a continuació, diu el text, "la lepra se li va treure". Déu no tolera la duresa de la legislació contra les persones, i especialment contra els febles. Tots són fills seus. Perquè això quedi clar, el mal extern, la lepra, se li treu. En el mateix moment en què Jesús, commogut, l’ha tocat, Déu li ha aixecat la barrera de l'exclusió. El Déu de l'Aliança, de l'amistat, mai havia deixat de considerar-lo un fill seu. Jesús no es limita tan sols a pronunciar paraules, sinó que la seva Bona Notícia produeix canvis profunds. En Jesús, Déu és el defensor dels que pateixen.

 

A Jesús li mou la compassió; li fa mal la malaltia i l'exclusió social de les persones. Però ens desconcerta amb la prohibició de comunicar a ningú la curació del malalt: com no fer-ho saber als altres, especialment als seus propis parents, amics i veïns? De fet, la persona curada és incapaç de callar, i ¡el proclama per tot arreu! Amb aquesta imposició de silenci Jesús pretén que el seu messianisme no sigui malinterpretat en una societat excessivament crèdula: Jesús no és un messies espectacular que pretén arrossegar masses o convèncer a força de signes meravellosos. El que Ell vol, és mostrar-se pobre i humil, sense imposar-se pels fets o les paraules: de fet, passarà per la Creu abans d'entrar a la Resurrecció. I el seguiment de jesús no estalviarà la Creu als deixebles. Ja es comença a saber que Jesús es posa del costat dels impurs, que es barreja amb persones de dubtosa moralitat. Segurament que alguns havien de considerar-lo també a Ell un impur. Aquesta conducta no ha estat ni serà mai ben compresa pels benpensants. Encara la societat no estava ni està preparada per pair aquesta Bona Nova de Déu, potser per això Jesús adverteix al leprós: "No li diguis a ningú". Jesús no volia confusions sobre la seva identitat i sobre la missió que Ell estava cridat a dur a terme. En canvi, aquest home deuria estar inundat de gratitud.

• Pren consciència que ets com el leprós. Dóna gràcies al Senyor perquè es commou i es fixa en la teva petitesa i pobresa, i en l'exclusió de tantes persones, filles seves.

• Reconeix que Ell és per a tu Bona Notícia que eixampla el cor, que posa en peu, que integra, que dóna força per seguir caminant.

• Parla-li de les teves dificultats per afrontar la conversió, tot i que saps que Ell sempre està esperant.

• Demana-li que sensibilitzi la teva pell per percebre la seva mà bondadosa sobre tu.

• Demana-li ajuda per rebre els regals que t'ofereix, alegrar-te amb ells i mai oblidar que vénen d'Ell.

Silvestre Falguera, sj.

 

 

 

 

 

 

AMIC DELS EXCLOSOS

Jesús era sensible al sofriment dels qui topava pel camí, marginats per la societat, oblidats per la religió o rebutjats pels sectors que es tenien per superiors moral i relifgiosament.

És una cosa que surt de dedins. Sap que Déu no fa diferència amb ningú. No rebutja ni excomunica. No és només dels bons. Acull i beneeix a tots.

Jesús solia eixecar-se de bon matí a pregar. Una vegada va desvetllar com mirava el trenc de l'alba: “Déu fa sortir el sol damunt bons i dolents”. Així és ell.

Per això, a voltes, reclama amb força que s'acabin les condemnes: “No judiqueu i no sereu jutjats”. Altres, conta una petita paràbola per a demanar que ningú “separi el blat del jull” com si fos el jutge suprem de tots.

Però el més admirable és la seva actuació. El tret més original i provocatiu de Jesús fou el costum de menjar amb pecadors, prostitutes i gent indesitjable. Un fet insòlit. Mai s'havia vist a Israel a ningú amb fama d'”home de Déu” menjar i beure animosament amb pecadors.

Els dirigents religiosos més respectables no ho pogueren suportar. Reaccionaren agressivament: “Vet-aquí un golafre i bevedor, amic de pecadors”. Jesús no es defensà. Era cert, ja que dins el més pregó del seu esser sentia un gran respecte i una amistat conmovedora cap als rebutjats de la societat i la religió.

Marc recull en son relat la curació d'un leprós per a destacar aqueixa predilecció de Jesús pels exclosos. Jesús travessa una regió solitària. De cop s'acosta un leprós. No l'acompanya ningú. Viu en soledat. Porta a la pell la marca de l'exclusió. Les lleis el condemnen a viure separat de tots. És un impur.

De genolls, el leprós suplica a Jesús. Se sent brut. No parla de la seva malaltia. Només vol veure's net de tot estigma: “Si voleu, em podeu netejar”. Jesús es commou quan veu baix els seus peus aquell esser humà desfigurat per la malaltia i el rebuig de tots. Aquell home representa la soletat i la desesperació de tants estigmatitzats. Jesús “estén la mà” cercant el contacte amb la pell, “el toca” i li diu: “Si que ho vull: Queda pur”.

Sempre que discriminem, des d'una suposada superioritat moral, grups humans (captaires, prostitues, toxicómans, psicòtics, immigrants, homosexuals…) o els excloiguem de la convivència negant-lis la nostra acollida, ens allunyem greument de Jesús

José Antonio Pagola

 

 

 

 

—

 

 

 

COMUNICACIONS:

(10  i 11  febrer   2018)

 

– Dimecres dia 14 comença el temps de Quaresma.

            El matí hi haurà missa, com de costum, a la Parròquia dels Dolors amb imposició de cendra.

–  El vespre hi haurà una única celebració que serà en el Convent de S. Vicenç Ferrer a les 20 h. 

        Recordam que aquest dia hi ha dejuni i abstinència. I tos els divendres de Quaresma són dies d’abstinència.

 

– Cada any per aquestes dates celebram la Campanya contra la Fam en el món.

     (Enguany ens aplega el temps de carnaval i hem cregut oportú perllongar-ho una setmana.

      Divendres dia 16 serà el dia del dejuni voluntari amb solidaritat amb totes les persones que no tenen res per menjar.

     A  les   misses  del  pròxim  cap   de   setmana,   dies  17 i   18  totes   les  col·lectes  seran   destinades  a   Mans   Unides)

Vos recordam que les col·lectes del pròxim cap de setmana seran per a la campanya contra la fam en el món

(14  febrer  2018 )

– Com en anys anteriors enguany farem l’exercici del    Viacrucis    donant a aquesta pràctica de pietat un relleu especial.

       – El dimecres 28 de febrer serà a la Parròquia dels Dolors a les 20h.

       –  El dijous dia 8 de març a la Parròquia de sant Pau,  a  les   19'30 h.        

      –   El divendres dia 16 de març a la Parròquia de Crist

          Rei,    a   les   19h.

( El dies assenyalats se suprimirà la missa a la Parròquia corresponent.)