PREGÀRIA EUCARÍSTICA
Capella de Fartàritx , 5 juliol 2018
GUIÓ PREGÀRIA
Monició d’entrada: Joan Perelló.
Explicació de la celebració: Mª. Magdalena.
Exposició Santíssim.
Inici: pàgina 55
Cant d’entrada: pàgina 232 “Juntam les mans germans”
Reso de Vespres: Antífones i Salmòdia: pàgines de la 61 a la 66
Lectura: “Sempre hi ets, No marxes i m'Estimes” (Amàlia).
Responsori breu: pàgina 68
Magníficat: pàgina 68 – 69
Pregàries + Oració: pàgina 69 (Joan Perelló).
Oració personal: 15 minuts.
Cant: pag. 227 cant nº 5 “Jo crec en vos bon Déu,”
Pregàries comunitaries.
Exhortación Apostólica GAUDETE ET EXSULTATE: Capítol IV ALGUNAS NOTAS DE LA SANTIDAD EN EL MUNDO ACTUAL nº 110 – 128 (Hnas. Pureza).
Cant: Pange Lingua (pag. 218) estrofes 5 i 6 J. Perelló (oració i es posa el mandil) genollats.
Benedicció i Cant final: “Salve Regina”.
* * * * *
COMUNICACIONS: PER AL CAP DE SETMANA 7-8 JULIOL 2018
-
Tenir present que EL DILLUNS 16 DE JULIOL, festa del Carme, NO HI HAURÀ MISSA NI FUNERAL A CRIST REI.
-
En nom de Mn.Andreu Genovart, que es jubilà com a rector de Manacor, agraïm ben de veres a tots els qui, com a poble i com a comunitat, li mostràreu el vostre afecte i féreu arribar la vostra solidaritat cristiana.
-
A la col·lecta de dia 30 de juny, es varen recollir 2.200 €, que ajudaran a restaurar l’arrambador del campanar de Nª Sª dels Dolors, obra molt costosa. Moltes gràcies.
-
El DIMARTS 10 DE JULIOL, es fa la presentació del Programa de les festes de St. Jaume, patró de Manacor. Serà al pati del Palau, a les 20:30. Més envant uns seguirem donant els altres detalls de les activitats festives.
Temps durant l'any – Catorzè diumenge
Ez 2, 2-5 2Cor 12, 7-10 Mc 6, 1-6
Homilia per al diumenge 8 de juliol de 2018
1- Com acabem d'escoltar, aquella gent de Natzaret, el poble de Jesús, no va voler fer cas d'Ell. Es preguntaven: "No és el fuster, el fill de Maria?", com volent dir: què ens ha de venir a ensenyar aquest!
I, no obstant, quantes coses positives, necessàries per a la vida i per a la pròpia pau interior, els hauria ensenyat Jesús si l’haguessin escoltat!
Aquells homes i dones tenien necessitat de llum que il·luminés el seu camí i força per superar les dificultats de la vida. Sobretot, necessitaven tenir la pau al cor, ja que sense pau interior la vida se’ns fa insuportable.
Però no el van voler escoltar. No van ser conscients del que perdien …
I nosaltres, escoltem realment a Jesús? Obrim el nostre cor perquè la seva paraula, portadora de vida, ens entri ben endins i ens renovi?
2- D’aquest episodi del rebuig de Jesús, n’hem de treure una ensenyança important: que no hem de menysvalorar ningú perquè podem aprendre coses positives de qualsevol persona.
La persona autosuficient que creu “ningú no li ha d’ensenyar res”, a més d’empobrir-se espiritualment, sovint fa el ridícul perquè ningú s’atreveix a fer-li prendre consciència dels seus errors.
Ningú no és perfecte i, per això, el contacte amb els altres sempre ens pot ajudar a millorar. Tots som imatges de Déu, però cadascú n’és un reflex diferent perquè cada persona humana és única, original, irrepetible.
Els joves poden aprendre de l’experiència dels adults; però també els adults poden aprendre de l’inconformisme dels joves. El contacte intergeneracional sempre és estimulant.
L’home pot aprendre de la dona, i la dona, de l’home, perquè mútuament es complementen. Déu no és masculí ni femení, sinó que en Ell, que és la perfecció, s’hi troben unificats tots els aspectes positius de la persona humana: de l’home i de la sona.
I també podem dir que els catalans podem aprendre dels de fora, i ells poden aprendre de nosaltres, perquè tots tenim coses bones que mereixen ser imitades. L’estiu és una bona època per fer-ne l’experiència.
3- Per tant, hem de saber mirar qualsevol persona amb ulls nets, sense prejudicis, per saber descobrir i assimilar tot allò de bo que tenen.
Santa Teresa deia que les persones són el millor regal de Déu. Això ho veiem més clar el dia que ens falten: llavors ens adonem del tresor que Déu ens havia posat al costat i que potser no valoràveu prou.
No ens tanquem, doncs, ja que cometríem el mateix error dels habitants de Natzaret que van perdre una gran ocasió: la d’enriquir-se escoltant Jesús.
Aprofitem les oportunitats que ens ofereix l’estiu per escoltar Jesús – a través de la pregària- i les persones que ens envolten: la parella, els fills, els pares, els amics… Nosaltres en serem els primers beneficiats.
4- Però, en aquest evangeli hi ha encara una altra ensenyança que hem de saber aprendre. Aquell Jesús que havíem contemplat els diumenges passats ressuscitant morts o dominant la tempesta, ara el veiem fracassat.
Ens diu que se sorprenia que la gent del seu poble de Natzaret “no volguessin creure”. I per aquesta raó, allà “no hi pogué fer cap miracle”. Es compleix allò que diu Sant Joan, al principi del seu evangeli: “Ha vingut a casa seva, i els seus no l’han acollit” (Joan 1, 11).
Com va reaccionar Jesús? Malgrat això, Ell no es va desanimar. L’evangeli d’avui acaba dient: “Després recorria les viles i els pobles i ensenyava”.
És un bon exemple per a nosaltres que fàcilment ens enfonsem quan hem tingut un fracàs, quan, malgrat la nostra voluntat per transformar les coses i les persones, en sentim rebutjats.
No ens hem de desmoralitzar. Això només ens ha de servir per fer-nos més humils i per prendre consciència que l’única força capaç de transformar el món i de millorar les persones és la força de Déu.
Nosaltres només som col·laboradors seus i res més. I, de vegades, Déu per fer créixer el seu Regne, més que necessitar la nostra força, prefereix la nostra debilitat. Així queda més clar que l’eficàcia només ve d’Ell.
Per tant, també van dirigides a nosaltres aquells paraules, que segons la segona lectura, Déu va dirigir a sant Pau: “En tens prou amb la meva gràcia; el meu poder ressalta més, com és febles són les teves forces”.
No ens desanimem, doncs, malgrat els fracassos i les incomprensions que puguem patir. Seguim escampant la Bona Nova de Jesús ben convençuts que tot allò que sembrem amb bona voluntat, tard o d’hora donarà el seu fruit.
Cap engruna d’estimació no es perdrà, encara que potser de moment no obtinguem resultats immediats. Ja la mateixa escriptura ens adverteix que, a la vinya del Senyor, un és el qui sembra i un altre el qui recull el fruit.
Però tinguem clar també que, sense sembra, no hi haurà fruit.
Lectura del sant evangeli segons sant Marc 6, 1-6
Jesús, rebutjat en el seu poble
1 D'allà, Jesús se'n va anar al seu poble, i els seus deixebles el seguiren. 2 El dissabte es posà a ensenyar a la sinagoga. Molts, en sentir-lo, se n'estranyaven i deien:
–D'on li ve, tot això? Què és aquesta saviesa que ha rebut? I aquests miracles obrats per les seves mans? 3 ¿No és el fuster, el fill de Maria, el germà de Jaume, de Josep, de Judes i de Simó? I les seves germanes, ¿no viuen aquí entre nosaltres?
I no eren capaços d'acceptar-lo 4 Jesús els digué:
–Un profeta només és menyspreat al seu poble, entre els seus parents i a casa seva.
5 I no pogué fer allí cap miracle; tan sols va curar uns quants malalts, imposant-los les mans. 6 I el sorprenia que no tinguessin fe.
Jesús recorria els pobles del voltant i hi ensenyava.
Paraula de Déu
José Antonio Pagola
NO MENYSPREAR EL PROFETA
El relat és sorprenent. Jesús rebutjat precisament en el seu poble., entre aquells que el coneixem més que ningú: Va a Natzaret amb els deixebles,ningú surt a rebre'l com passava a altres llocs. Tampoc li presenten els malalts del poble perquè els curi.
La seva presència només desperta sorpresa. No saben qui li ha pogut ensenyar un missatge de tanta saviesa. No entenen tampoc d'on vé aqueixa força guaridora de ses mans. L'únic que saben és que Jesús és un treballador nat a una família del poble. Tota la resta “els sembla escàndol”.
Jesús se sent “menyspreat”: els seus no l'accepten com a portador del missatge i de la salvació de Déu. Tenen una idea del seu veïnat Jesús i no volen obrir-se al misteri que s'amaga en sa persona. Jesús els recorda una “dita” que coneixen tots: “Els profetes només són mal rebuts en el seu poble, en la seva parentela i entre els de casa seva”.
Al mateix temps, Jesús “estranya la manca de fe”. Per primer cop experimenta un rebuig col·lectiu, no dels dirigents religiosos, sinó de tot el poble: No s'esperava això dels seus. Llur incredulitat bloqueja la capacitat de curar: “no pogué fer cap miracle, només va imposar les mans a uns quants malalts”.
Marc no conta aquest episodi per a satisfer la curiositat dels lectors, sinó per a advertir les comunitats cristianes que Jesús pot ser rebutjat precisamenrt pels qui pensen conéixer-lo més: els que es tanquen en llurs idees preconcebudes i no s'obrin a la novetat del missatge ni al misteri de la persona.
¿Com acollim Jesús els que ens creim “els seus”? Enmig d'un món que s'ha fet adult, ¿no és la nostra fe massa infantil i superficial? ¿No vivim massa indiferents a la novetat revolucionària de llur missatge ? ¿ No és estranya la nostra manca de fe en sa força transformadora? ¿No tenim el risc d'apagar son Esperit i menysprear sa Profecia? Aquesta era la preocupació de Pau de Tars: “No apagueu l'Esperit, no menyspreeu el do de Profecia. Reviseu-lo tot i quedeu-vos només amb el que és bo”…
"Quan una persona s’apropa a Jesús, no se sent atret per una doctrina"
Qui era Jesús?
Què feia Jesús?
Quins eren els seus horitzons?
Jesús no tenia poder cultural com els escribes.
No era un intel·lectual amb estudis.
Tampoc posseïa el poder sagrat dels sacerdots del Temple de Jerusalem.
No era membre de cap família honorable ni pertanyia a les elits urbanes de Séforis o Tiberíades.
Jesús era un obrer de la construcció d’un poblet desconegut de la baixa Galilea.
Jesús no havia estudiat en cap escola rabínica.
No es dedicava a explicar la Llei jueva ni el preocupaven les discussions doctrinals.
Jesús no es va interessar mai pels ritus del Temple.
Com el veia la gent?
La gent el veia com un mestre que ensenyava a entendre i a viure la vida d’una manera diferent.
Segons Marc, quan Jesús va arribar a Natzaret amb els seus deixebles, els seus veïns quedaren sorpresos per dues coses:
-primera: la saviesa del seu cor
-segona: la força guaridora de les seves mans.
Això era el que més atreia a la gent.
Jesús no era un pensador que explicava una doctrina. Era un savi que comunicava la seva experiència de Déu i que ensenyava a viure sota el signe de l’amor més generós i més desinteressat.
Jesús no era un líder autoritari que imposava el seu poder, sinó un guaridor que sanava la vida i alleujava les sofrences.
A la gent de Natzaret no els va costar gaire desacreditar Jesús.
-Neutralitzaren la seva presència amb tota mena de preguntes, sospites i recels.
-No es deixaren ensenyar per ell ni s’obriren a la seva força guaridora.
-Jesús no els va poder apropar a Déu ni guarir-los com Ell hauria desitjat.
A Jesús no se’l pot entendre des de fora: cal entrar en contacte viu amb Ell.
Deixar que vagi introduint, a poc a poc, en nosaltres, realitats tan decisives com
-l’alegria de viure
-la compassió eficaç
-o la voluntat i determini de crear un món més just.
Cal deixar que ens ensenyi a viure la Presència amistosa i propera de Déu.
Quan una persona s’apropa a Jesús, no se sent atret per una doctrina, sinó convidat a viure d’una manera nova.
Per experimentar la seva força salvadora cal deixar-nos guarir per Ell
-recuperar, a poc a poc, la llibertat interior
-alliberar-nos de les pors que ens paralitzen
-atrevir-nos a sortir de la mediocritat que ens domina.
Jesús segueix avui imposant les seves mans: Només es curen els que realment creuen en Ell.
I aquí va la gran pregunta:
Hi creiem, nosaltres?
:* * * * * * *
ORDENACIÓ DE DOS NOUS PREVERES
(24 juny 2018)
* * * * *
