DESPRÉS DE NADAL.- SANT ANTONI 2019


BAPTISME DEL SENYOR

(Power-Point) 

 

COMUNICACIONS:

AVISOS 12/13 GENER

1.- Dimarts dia 15, hi haurà el segon assaig de completes a la parròquia dels Dolors a les 20:30h.

 

2.- Dimecres dia 16, pregària de completes als Dolors a les 19:30h. L’Església s’obrirà a partir de les 17:30h. Tenir en compte que, aquest dia, no hi haurà missa a Crist Rei.

 

3.- Dijous dia 17, Beneïdes de Sant Antoni a les 11h del dematí, si el temps ho permet. L’Ofici de Sant Antoni serà a l’Església dels Dolors a les 20:30h (aproximàdament), en haver acabat el darrer ball dels dimonis. Tenir en compte que, aquest dia, no hi haurà missa a Sant Pau.

*  *  *  *  *  *  

PARRÒQUIA SANT PAU – MANACOR 
Celebració de l'Eucaristia i enviament de la família Sirer Fernández en missió evangelitzadora a Gröninger (Països Baixos).

11/ gener / :  A les 19:45 h.

Joan Sirer i Verónica Fernández són un matrimoni mallorquí amb sis fills que pertanyen al Camí Neocatecumenal. Han decidit deixar-ho tot i marxar en missió evangelitzadora a Gröningen, Holanda. Familiars i amics els acompanyaren en una celebració d'enviament a la Parròquia de Sant Pau de Manacor el passat divendres 11 de gener. "Evangelitzadors amb esperit", com els definí Mons. Taltavull a la seva homilia, en paraules del papa Francesc: "No és el nostre programa, la nostra il·lusió. És l'esperit que hi ha dins nosaltres que ens llança a la missió." 


 

 

 

 

 

 

 

   

*   *   *   *   *  

 "EL  RESSÒ"    DE   NADAL…

(es   veu  el  Bisbe  Vadell)

 

       PROGRAMA   FESTES  SANT  ANTONI  2019

ESGLESIA  DE  MANACOR  

PROGRAMA

 

ESGLESIAMANACOR,SANANTONI SAN9_PR

 

(la  feren  ja  al  2013…  EL  MILLOR  DE  LES  FESTES   DE  SANT  ANTONI  A  MANACOR)

"COMPLETES   DE  SANT   ANTONI"

*   *   *   *   *   *   * 

 

BAPTISME  DEL  SENYOR

 

 

JO SOM ESTIMAT

Tu ets el meu Fill, l'estimat.

Diu Henri Nouwen en un escrit que els homes i dones d'avui, éssers plens de pors i inseguretats, necessiten més que mai ser beneïts. Els nins necessiten la benedicció dels pares i aquests necessiten la benedicció dels fills.

L'escriptor recorda amb emoció el primer cop que, en una sinagoga de Nova York, fou testimoni de la benedicció d'un fill jueu pels seus pares: “Fill, et passi el que et passi en la vida, tinguis èxit o no, arribis a important o no, tinguis salut o no, recorda sempre quant t'estimen ton pare i ta mare”.

L'home d'avui no sap el que és una benedicció i el sentit profund que amaga. Els pares ja no beneeixen els fills. Les benediccions litúrgiques han perdut el sabor original. Ja no es sap el que és la benedicció nupcial. S'ha oblidat que “beneir” (del llatí benedicere) volr dir literalment “parlar bé”, dir coses bones a algú. I, sobre tot, dir-li el nostre amor i el nostre desig de que sigui feliç.

I tanmateix, les persones necessiten sentir coses bones. Hi ha massa condemnes. Molts es senten maleïts més que beneïts. Uns maleeixen inclos a ells mateixos. Es senten dolents , inútils, sense valor. Davall aparent arrogància s'hi amaga sovint estar insegurs que, en el fons, és manca d'apreci d'un mateix.

El problema de molts no és si estimen o no estimen, si creuen en Déu o no creuen. El problema rau en que no s'estimen a ells mateixos. No és fàcil desbloquejar això…Estimar-se a un mateix quan se coneix,… pot fer les coses més difícils.

Molts necessiten escoltar avui, en el fons de son ésser, una benedicció. Saber que són estimats malgrat sa mediocritat i errors. Però, ¿ on està la benedicció ? ¿ com pot estar una persona segura de ser estimada ?

Desgràcia per al cristianisme d'avui és haver oblidat aquesta experiència de la fe cristiana: “Jo som estimat, no perquè som bo, sant i sense pecat, sinó perquè Déu és bo i m'estima de manera incondicional i gratuïta en Jesucrist”. Som estimat per Déu ara i aquí, tal com som, abans de començar a canviar.

Els evangelistes conten que Jesús, quan fou batejat per Joan, escoltà la benedicció de Déu: “Tu ets el meu Fill, l'estimat”. A nosaltres també ens arriba aquesta benedicció de Déu sobre Crist. Cada un de nosaltres pot escoltar-la en el fons de son cor: “Tu ets mon fill estimat”. Això serà també enguany el més important. Quan les coses es posen difícils i la vida sembla feixuga, recordem sempre que som estimats amb amor etern.

José Antonio Pagola

EVANGELI

Jesús fou batejat i mentre pregava, s'obrí el cel.

+ Lectura del sant evangeli segons sant Lluc 3,15-16. 21-22

En aquell temps, 15El poble vivia en l'expectació, i tots pensaven si Joan no fóra potser el Messies.16 Joan respongué dient a tothom:

–Jo us batejo amb aigua, però ve el qui es més fort que jo, i jo no sóc digne ni de deslligar-li les corretges de les sandàlies: ell us batejarà amb l'Esperit Sant i amb foc.

Inicis del ministeri de Jesús: baptisme i genealogia

(Mt 1,1-17; 3,13-17; Mc 1,9-11 Jn 1,32-34)

21 Tot el poble es feia batejar, i Jesús també fou batejat. Mentre pregava, el cel s'obrí, 22 i l'Esperit Sant baixà cap a ell en forma visible, com un colom, i una veu digué des del cel:

–Tu ets el meu Fill, el meu estimat; en tu m'he complagut.

Paraula de Déu

 

 

 

 

Is 42,1-4.6-7 Ac 10,34-38 Lc 3,15-16.21-22

 

1. QUATRE QUADRES DEL “PINTOR” LLUC

Diu la llegenda que Lluc era pintor. Veritablement el seu evangeli de vegades sembla una pinacoteca plena de llum i bellesa.

La pintura d'avui, el BAPTISME, la podem imaginar en una gran sala inicial de l’evangeli, on hi ha quatre quadres summament carregats de significat. Primer, una tela de grans dimensions amb Joan, l'home feréstec del desert. Després, en el lloc central de la sala, un quadre força petit, però que per la seva lluminositat, és el centre de la sala: el baptisme. Continua amb una gran (avorrida!?) llista de noms, la genealogia de Jesús, que el situa totalment immergit en la terra dels homes. Aquesta sala inicial acaba amb un altre gran quadre ple de contrastos i vigor, la temptació de Jesús.

Totes aquestes pintures l’artista, el contemplatiu Lluc, les pinta lentament, assaborint-ne el misteri, preocupat per copsar el "coneixement intern del Senyor” i no tant per si aquest o aquell detall recullen exactitud històrica.

Es diu dels pintors d'icones ortodoxos que pintaven agenollats. Lluc pinta aquestes escenes, programàtiques de la vida de Jesús, amb una profunda reverència, gustant el misteri de Jesús. Nosaltres avui, també amb profunda reverència, ens situem davant del quadre el Baptismes.

2. EL SEGON, EL QUADRE CENTRAL: LA TEOFANIA

Si hi ha quelcom que resulta innegable, des del punt de vista històric és que Jesús fou batejat per Joan. La “tradició” que Lluc rep a través de 50 i tants anys (com totes les tradicions sobre herois) tendeix a enaltir Jesús i, per tant, no hauria creat un fet un xic humiliant.

Noteu com Lluc ha disminuït al mínim l’escena del baptisme, i fins i tot ha escamotejat que fos Joan qui el bategés. Sembla que a Lluc li fa angúnia un Jesús fent cua a la vora del riu, confós amb qualsevol dels pecadors, enfangat a les aigües del Jordà brutes de tant pecat i de tanta tragèdia humana. El baptisme consagra la pertinença de Jesús al seu poble.

Aquest home que no se situa per damunt, sinó que s’abaixa, que se situa com un de tants menyspreats a causa de llurs pobreses i pecats, que se situa entre la xusma, és proclamat pel Pare el Fill estimat, objecte de la complaença de Déu.

3. QUAN EXPRESSAR DÉU ÉS INEXPRESSABLE

Jesús, l’home que venia de Natzaret, en la seva estada al Jordà amb el Baptista degué trobarse molt a prop de Déu. Ben segur que fou per a ell un moment d’experiència mística, de trobada amb el misteri de Déu.

L’evangelista concentra en aquesta escena, que col·loca a l’inici de l’evangeli, el que va ser experiència continuada de Jesús tot al llarg dels anys del seu camí. Pinta una “escena de revelació”: una Teofania. Aquest quadre del vestíbul de la nostra pinacoteca estarà pintat amb un estil ben llunyà de l’historicisme “en brut”. Ho farà amb estil poètic i mític, el llenguatge més idoni per a explicar l’inexpressable. Ben segur que històricament Jesús en el Jordà tingué una pregona experiència del Pare.

4. DEIXAR CLARS ALGUNS PUNTS CENTRALS

“Mentre pregava”, diu el relat de Lc, es dóna una autèntica Pentecosta. El cel que era tancat des de l’expulsió dels primers homes del Paradís, s’obre per deixar baixar l’Esperit. La llarga i antiga pregària, “oh si esquincessis el cel i baixessis” (Is 63,19), ha estat escoltada. I amb el cel obert Déu mateix deixa clara als lectors la confessió de fe pasqual. 

Jesús, que s’ha fet del tot com nosaltres en les aigües del Jordà, és:

⎯  L’home, totalment pres per l’Esperit, l’home espiritual. La coloma rememorava als lectors del s. I a tota la bellesa de la coloma del Càntic del càntics, que és l’esposa, l’amor… A nosaltres ens remet al colom de la pau, la germanor, el trencament de la guerra, de les marginacions i les exclusions… L’Esperit de Déu s’ha possessionat de Jesús.

⎯  Un home reconegut i consagrat pel Pare com el Fill estimat. Jesús ha fet l’experiència al llarg de la seva vida de “ser una persona estimada”, de saber-se incondicionalment apreciat per Déu, a fons perdut. Ha fet l’experiència d’un Déu Pare-Mare que s’ha complagut en ell des del fons del seu Cor infinit. La relació de Jesús amb el Pare, confessarà el cristià, és tan íntima que és d’identitat.

L’escena és com una revalidació, abans de començar, de tot l'itinerari de Jesús. Un itinerari que al lector dels dies de Lluc (i dels nostres!) no sempre li resultarà fàcil d'encaixar. És aquest i no un altre qui rep Esperit Sant. És aquest el qui Déu reconeix i consagra com a Messies i Fill.

Francesc Riera, sj.

 

 

PUBLICAT   A  "QUADERNS   GADESO"   (gener  2019)

 

Esta entrada fue publicada en Comunicacions Generals, Pagina Principal. Guarda el enlace permanente.