DIUMENGE QUART DE QUARESMA

 

 

EL PERDÓ DE DÉU

El donàvem per perdut i l'hem retrobat.

L'home modern ha perdut la consciència de pecat. Ha perdut també l'experiència de sentir-se perdonat per Déu, i el que no coneix el perdó de Déu es veu privat de la força per per a reconciliar-se amb el seu passat i començar etapa nova dins la vida. Molts obstacles impedeixen a la persona obrir-se al perdó de Déu. No senten necessitat del perdó perquè viuen de manera irresponsable o amb el cor endurit. Si han comès errors no necessiten Déu per resoldre el problema.

Altres es senten indignes de ser perdonats. “És molt greu el que he fet; ningú em podrà perdonar”. Pensen que el seu pecat és més poderós que l'amor infinit de Déu. Oprimits pel pes de la culpa, es tanquen a tota esperança. Altres no es perdonen a ells mateixos. Viuen obsessionats per records oscurs i remordiments inútils. Mai podran sentir-se purificats.

Rebre el perdó de Déu és un acte de fe que s'ha de cuidar bé. No és una reflexió intel·lectual. No és tampoc “sentir” el perdó uns moments per tornar a submergir-se en la vida. Acollir el perdó de Déu demana temps i recolliment per a tastar la seva misericòrdia, interioritzar dins nosaltres la seva bondat i experimentar  agraïts la seva acció renovadora.

El perdó de Déu no és que Déu “oblida” nostre pecat o “no el té en compte”. Déu no és com nosaltres. Per a Déu perdonar és “llevar el pecat”, fer-lo desaparéixer, tornar la innocència. El perdó de Déu és perdó total i absolut, gràcia que regenera, nou començament, seguretat i pau íntima.

Commou escoltar l'experiència de F Mauriac quan va descobrir al Déu del perdó: “Davant el barem de pecats, davant les tarifes fixades amb minuciossitat farisàica, ressonaven dins mi cinc paraules que, a l'Evangeli, basten per a borrar totes les misèries i totes les vergonyes d'una pobre vida: fill, els teus pecats queden perdonats”

La inoblidable paràbola del “Pare bondadós” ens descriu de manera admirable i commovedora el perdó de Déu. No ho oblidem. En front de les condemnes dels altres, en front del remordiment i els retrets de nosaltres mateixos, en Déu trobem sempre la mateixa actitud de comprensió i de perdó sense límits.

 

QUART QUARESMA

(Power-Point)

Encara era lluny, que el seu pare el veié i es commogué, corregué a tirar-se-li al coll i el besà. El fill li digué: "Pare, he pecat contra el cel i contra tu. Ja no mereixo que em diguin fill teu".


Però el pare digué als seus criats: "De pressa, porteu el vestit millor i poseu-l'hi, poseu-li també l'anell i les sandàlies, porteu el vedell gras i mateu-lo, mengem i celebrem-ho, perquè aquest fill meu era mort i ha tornat a la vida, estava perdut i l'hem retrobat".I es posaren a celebrar-ho.

 

 

 

 

 

 

4º diumenge de Quaresma (C)

EVANGELI

Aquest germà teu que ja donàvem per mort, ha tornat viu.

+ Lectura del sant evangeli segons sant Lluc 15,1-3. 11-32

1 Els publicans i els altres pecadors s'acostaven tots a Jesús per escoltar-lo. 2 Els fariseus i els mestres de la Llei murmuraven i deien:

–Aquest home acull els pecadors i menja amb ells.

3 Jesús els va proposar aquesta paràbola:

Paràbola del fill pròdig

–Un home tenia dos fills. 12 Un dia, el més jove digué al pare:

»–Pare, dóna'm la part de l'herència que em toca.

»Ell els va repartir els béns. 13 Al cap d'uns quants dies, el més jove va vendre's tot el que tenia i se'n va anar amb els diners en un país llunyà.

»Un cop allí, dilapidà la seva fortuna portant una vida dissoluta. 14 Quan s'ho hagué malgastat tot, vingué una gran fam en aquell país i començà a passar necessitat. 15 Llavors es va llogar a un propietari d'aquell país, que l'envià als seus camps a pasturar porcs. 16 Tenia ganes d'atipar-se de les garrofes que menjaven els porcs, però ningú no li'n donava. 17 Llavors reflexionà i es digué: "Quants jornalers del meu pare tenen pa de sobres i jo aquí m'estic morint de fam! 18 Aniré a trobar el meu pare i li diré: Pare, he pecat contra el cel i contra tu. 19 Ja no mereixo que em diguin fill teu; tracta'm com un dels teus jornalers." 20 I se n'anà a trobar el seu pare.

»Encara era lluny, que el seu pare el veié i es commogué, corregué a tirar-se-li al coll i el besà. 21 El fill li digué:   

»–Pare, he pecat contra el cel i contra tu. Ja no mereixo que em diguin fill teu.

22 »Però el pare digué als seus criats:

»–De pressa, porteu el vestit millor i poseu-l'hi, poseu-li també l'anell i les sandàlies, 23 porteu el vedell gras i mateu-lo, mengem i celebrem-ho, 24 perquè aquest fill meu era mort i ha tornat a la vida, estava perdut i l'hem retrobat.

»I es posaren a celebrar-ho.

25 »Mentrestant, el fill gran era al camp. Quan, de tornada, s'acostava a la casa, va sentir músiques i balls 26 i cridà un dels criats per preguntar-li què era allò. 27 Ell li digué:

»–El teu germà ha tornat. El teu pare l'ha retrobat en bona salut i ha fet matar el vedell gras.

28 »El germà gran s'indignà i no volia entrar. Llavors el seu pare va sortir i el pregava.

29 Però ell li respongué:

»–Fa molts anys que et serveixo sense desobeir mai ni un de sol dels teus manaments, i tu encara no m'has donat un cabrit per a fer festa amb els meus amics. 30 En canvi, quan ha tornat aquest fill teu després de consumir els teus béns amb prostitutes, has fet matar el vedell gras.

31 »El pare li contestà:

»–Fill, tu sempre ets amb mi, i tot el que és meu és teu. 32 Però calia celebrar-ho i alegrar-se, perquè aquest germà teu era mort i ha tornat a la vida, estava perdut i l'hem retrobat.

Paraula de Déu.

Is 5,9a.10-12 2 Co 5,17-21 Lc 15,1-3.11-32

 

Sentit de la Quaresma: un retrobament

Sovint diem que la Quaresma és un temps penitencial, de renúncies… I és veritat que és un temps on practicar especialment el domini de si (dejuni), el despreniment generós i fratern (almoina) i cuidar més la pregària. Això està bé, però en realitat són mitjans per quelcom més fonamental. La Quaresma en realitat és un temps de trobada. De retorn. De retrobada.

La llunyania

D'això ens parla l’evangeli d'avui: el jove de episodi se n'ha anat molt, molt lluny. S'ha deixat portar per l'afany desmesurat de llibertat, de buscar la pròpia satisfacció més primària. I seguint aquest afany per ‘buscar-se’ sense tenir en compte els altres, en realitat, es perd. Acaba en la posició més baixa i humiliant: convivint amb els porcs, que eren els animals més innobles i desagradables que podien considerar els jueus.

Ens podem preguntar nosaltres si en alguna ocasió, potser no tan espectacular com en el relat, hem 'marxat de casa’, ens hem allunyat dels altres, de Déu el Pare, de Jesús…

Una icona del Pare

Bé, de totes maneres l'important del relat d'avui és la trobada amb el pare. Ens podem fixar en alguns detalls d'aquest retrobament, que és una icona del retrobament que Déu el Pare vol tenir amb cadascú de nosaltres, per perduts que ens sentim.

Un Pare ple de desigs

En primer lloc, el pare veu el fill quan aquest estava encara lluny. Això vol dir que l'estava esperant cada dia, com impacient, com delerós de veure l'estimada silueta del seu fill. Així fa el Pare amb nosaltres: ens espera cada dia, cada dia, desitjant com ningú pot imaginar retrobar-se amb nosaltres, veure'ns encara que sigui lluny però en camí cap a Ell.

Potser aquesta icona del Pare delerós per nosaltres ens motivi voler tornar a Ell…

Però la icona continua desplegant-se.

Un Pare que corre cap a nosaltres

Fixem-nos com el pare ‘corregué a tirar-se-li al coll i el besà’. És bonic imaginar aquesta escena, la d'un home ja gran, que porta molt temps esperant aquest moment, i ell -un home afamat i de grans propietats- no dubta a perdre la seva ‘dignitat’ anant corrents a donar la benvinguda al seu fill a qui tots miraran amb menyspreu i sospites menys ell… Un ancià que corrents per un polsós camí, cridant, plorant d’alegria, que omple de petons al seu fill perdut, però estimat… aquesta és la icona preciosa que Jesús ens ofereix del Pare.

Ens podem preguntar si potser per a nosaltres en realitat Déu és algú llunyà, distant, impassible, implacable, jutge que fa por… si és així, l’evangeli d’avui ens convida que deixem que aquesta icona de l’ancià corredor emocionat i joiós entri en el nostre cor.

Un Pare que retorna la dignitat del perdut

I finalment podem veure com el pare retorna la dignitat de fill a aquell perdut…i això molesta al fill gran. A vegades la nostra societat, i determinats corrents de pensament, que ens poden arribar a influenciar, veuen el diferent, ‘perdut’ entre cometes, també amb menyspreu. Podem pensar  quants menyspreus o sospites tenim amb determinats col·lectius de persones, sigui pel seu aspecte, per les seves conviccions, pel seu origen, per la seva manera d’estimar, per la seva condició econòmica, per la seva religió, fins i tot pel seu passat… Caiem nosaltres, potser,en la temptació del germà gran i complidor, però incapaç d’acollir de la manera que fa el Pare?

Deixem-nos també trobar pel Pare per tal que ens recordi que “aquest, aquesta, aquests, són germans teus, són també fills meus, ben estimats”.

Com seria, de diferent, el món si tinguéssim una mirada fraterna!

Que el Senyor ens ajudi, doncs, a ser una mica més com el Pare, a aprendre d’Ell, dels sentiments del seu cor, de la seva mirada, dels seus criteris, dels seus desvetllaments per cadascú de nosaltres.

I que ens ajudi també a mirar els altres, els diferents, també com a germans. Com seria de diferent el món si tinguéssim aquetsa mirada fraterna envers els altres!

Que el Senyor ens  hi  ajudi.

 

COMUNICACIONS:

 

ADORACIÓ NOCTURNA

Pregària amb Exposició del Santíssim a l'Església de Fartàritx

Dijous, 4 d' MARÇ de 2019    Hora 20:30 h

……..

1.- Aquesta setmana que ve, tindrem les celebracions penitencials de Quaresma, on com a comunitat cristiana, podrem rebre el perdó i la misericòrdia de Déu per tal de participar més plenament en el misteri pasqual. El dia que hi hagi penitencial, a la parròquia en qüestió, no hi haurà ni missa ni funeral.

Les celebracions serán les següents:

+ Dimarts 2 d’abril: Sant Pau a les 19:30h.

+ Dimecres 3: Crist Rei a les 19h.

+ Dijous 4: Dolors a les 20h.

 

2.- Com bé sabeu, dimecres 17 d’abril, Dimecres Sant, anirem tots els que poguem a la Missa Crismal de la Seu. En aquesta missa, els capellans cada any renovam les nostres promeses sacerdotals, es consagra el Sant Crisma i es beneeixen tots els olis que s’empraran durant la resta d’any ens els baptismes, uncions de malalts, confirmacions…

La celebració, serà a les 19:30h. Per tal d’arribar d’hora partiríem amb autocar a les 17:30h de davant Jughuettos i de sa Plaça de Sa Mora.

*    *   *  *  *   *    *  

 

Esta entrada fue publicada en catequesis adolescents i joves, Comunicacions Generals, Pagina Principal. Guarda el enlace permanente.