MEDITACIÓ DE "DISSABTE SANT"

(cliqueu sobre "imatge")

VETLLA PASQUAL

(cliqueu sobre foto)

(cliqueu "imatge")

EL REPTE DE LA RESURRECCIÓ

Ha ressuscitat.

En una cultura orientada al domini de la natura, el progrés tècnic i el benestar, la mort és “la petita fallida del sistema”. Una cosa desagradable i molesta que val més ignorar.

Tot s'esdevé com si la mort se convertís per l'home contemporani en un “tabú” que supleix els que tomben.

És significatiu observar com la nostra societat te cura d'iniciar el nin en referència al sexe i l'origen de la vida, i se li amaga la realitat última de la mort. Tal volta, aquesta vida que neix de manera meravellosa, ¿ no acabaà tràgicament en la mort ?

Cert és que la mort romp tots els projectes individuals i qüestiona el sentit últim de tots els nostres esforços col·lectius. L'home d'avui ho sap, malgrat cerqui ignorar-lo.

Sabem tots que, inclús en el més pregon de qualsevol felicitat, podem tastar sempre l'amargor de limitació, ja que no assolim allunyar l'amenaça de fugacitat, ruptura i destrucció que crea en nosaltres la mort.

El problema de la mort no es resol escamotejant a la lleugera. La mort és l'esdeveniment cert, inevitable i irreversible que ens espera a tots. Per això, solament en la mort es pot descobrir la vertadera esperança definitiva per aquest desig de felicitat, de vida i alliberament gojós que duim dedins.

És aquí on rau el missatge pasqual de la resurrecció de Jesús i esdevé un repte per a tot home que es planteja en profunditat el sentit últim de l'existència.

Sentim que quelcom radical, total i incondicional s'ens demana i s'ens promet. La vida és més que aquesta vida. La darrera paraula no és la brutalitat dels fets que reprimeixen i ens oprimeixen.

La realitat és més complexa, rica i pregona del que ens diu el “realisme”. Les fronteres del possible no estan determinades pels límits del present. Ara es gesta la vida definitiva que ens espera. Enmig d'aquesta història dolorosa i apassionant dels homes s'obri un camí cap a l'alliberació i la resurrecció.

Ens espera un Pare capaç de ressuscitar el que és : mort. Nostre futur és una fraternitat feliç i alliberada. ¿ Perquè no aturar-nos avui davant les paraules del Ressuscitat a l'Apocalipsi: “He obert devant tu una porta que ningú podrà tancar”.?

Estaven del tot perplexes sobre què havia passat, quan se'ls van presentar dos homes amb vestits resplendents.

Esglaiades, van abaixar el rostre, i ells els digueren: Per què busqueu entre els morts aquell qui viu? No és aquí: ha ressuscitat.

Recordeu què us va dir quan encara era a Galilea: "Cal que el Fill de l'home sigui entregat a les mans dels pecadors, que sigui crucificat i que ressusciti el tercer dia."

Diumenge de Pasqua de la Resurrecció del Senyor (C)

EVANGELI

Ell havia de ressuscitar d'entre els morts.

+ Lectura del sant evangeli segons sant Joan 20, 1-9

El sepulcre buit

1 El diumenge, Maria Magdalena se'n va anar al sepulcre de bon matí, quan encara era fosc, i veié que la pedra havia estat treta de l'entrada del sepulcre. 2 Llavors se'n va corrents a trobar Simó Pere i l'altre deixeble, aquell que Jesús estimava, i els diu:

–S'han endut el Senyor fora del sepulcre i no sabem on l'han posat.

3 Pere i l'altre deixeble van sortir cap al sepulcre. 4 Corrien tots dos junts, però l'altre deixeble s'avançà a Pere i va arribar primer al sepulcre, 5 s'ajupí i veié aplanat el llençol d'amortallar, però no hi va entrar. 6 Després arribà també Simó Pere, que el seguia, i va entrar al sepulcre; veié aplanat el llençol d'amortallar, 7 però el mocador que li havien posat al cap no estava aplanat com el llençol, sinó que continuava lligat a part. 8 Llavors va entrar també l'altre deixeble, que havia arribat primer al sepulcre, ho veié i cregué. 9 De fet, encara no havien entès que, segons l'Escriptura, Jesús havia de ressuscitar d'entre els morts.

Paraula de Déu.