(POWER-POINT cliqueu imatge)

COMUNICACIONS:

27/28 ABRIL

1.- Dijous 2 de maig, exposició del Santíssim a l’església de Fartàritx a les 20:30h. Organitza grup Adoració Nocturna. És un acte obert a tothom.

2.- A la col·lecta del Dijous Sant per Cáritas, vàrem recaptar un total de 912’46 euros. I el Divendres Sant per Terra Santa, un total de 1.024’48 euros. Moltes gràcies per la vostra generositat.

3.- Diumenge 5 de maig, hi haurà la missa de final de curs de catequesi a Crist Rei a les 19h.

Es convida als pares a col·laborar amb qualque cosa dolça per acompanyar el gelat que convida la catequesi. Ho compartirem tots plegats al pati de Crist Rei després de la missa.

Gràcies.

RESURRECCIÓ

Com una tomba, la mentida,

la mala llei, el jutge injust,

la presó arbitrària, la veu prohibida,

la llibertat truncada, la paraula perseguida,

l’abús de poder, el governant adust;

cal ressuscitar de tantes ignomínies!

Potser per això, molt abans de morir,

ja et preguntes sovint què deu voler dir ressuscitar:

que decebedor seria que fos sols recuperar

el pobre cos mortal, a ment distreta i obstruïda,

i no pas guanyar – en amor, en plenitud,

en pau, en justícia, en obertura, en salut –

el cel nou i el món nou d’una nova harmonia!

I intueixes – mig per la fe, mig pel dol, mig per la ira – ,

que potser ressuscitar

sigui molt més que una ingènua humana fantasia

davant d’us cos caduc, o d’un amor malferit,

o de l’absurditat injusta d’un món sense sentit:

que sigui l’esplendor de la revolta divina

contra el dolor, la mort, el poder, la injustícia i l’oblit.

David Jou

(cliqueu sobre imatge)

EVANGELI

Als vuit dies, entrà Jesús.

+ Lectura del sant evangeli segons sant Joan 20,19-31

Jesús s'apareix als deixebles

19 Al capvespre d'aquell mateix dia, que era diumenge, els deixebles, per por dels jueus, tenien tancades les portes del lloc on es trobaven. Jesús va arribar, es posà al mig i els digué:

–Pau a vosaltres.

20 Dit això, els va mostrar les mans i el costat. Els deixebles s'alegraren de veure el Senyor. 21 Ell els tornà a dir:

–Pau a vosaltres. Com el Pare m'ha enviat a mi, també jo us envio a vosaltres.

22 Llavors va alenar damunt d'ells i els digué:

–Rebeu l'Esperit Sant. 23 A qui perdonareu els pecats, li quedaran perdonats; a qui no els perdoneu, li quedaran sense perdó.

24 Quan vingué Jesús, Tomàs, un dels Dotze, l'anomenat Bessó, no era allà amb els altres deixebles. 25 Ells li van dir:

–Hem vist el Senyor.

Però ell els contestà:

–Si no li veig a les mans la marca dels claus, si no fico el dit a la ferida dels claus i no li poso la mà dins el costat, jo no creuré pas!

26 Al cap de vuit dies, els deixebles es trobaven altra vegada en aquell mateix lloc, i Tomàs també hi era. Estant tancades les portes, Jesús va arribar, es posà al mig i els digué:

–Pau a vosaltres.

27 Després diu a Tomàs:

–Porta el dit aquí i mira'm les mans; porta la mà i posa-me-la dins el costat. No siguis incrèdul, sigues creient.

28 Tomàs li va respondre:

–Senyor meu i Déu meu!

29 Jesús li diu:

–Perquè m'has vist has cregut? Feliços els qui creuran sense haver vist!

Epíleg

30 Jesús va fer en presència dels seus deixebles molts altres senyals prodigiosos que no es troben escrits en aquest llibre. 31 Els que hi ha aquí han estat escrits perquè cregueu que Jesús és el Messies, el Fill de Déu, i, creient, tingueu vida en el seu nom.

Paraula de Déu.

NO SIGUIS INCRÈDUL SIGUES CREIENT

No siguis incrèdul, sigues creient.

La figura de Tomàs com a deixeble que es resisteix a creure ha estat popular entre els cristians. Tanmateix, el relat evangèlic diu molt més d'aquest deixeble escèptic. Jesús ressuscitat es dirigeix a ell amb paraules que són crida apressant, però també invitació amorosa: “No siguis incrèdul, sigues creient”. Tomàs, fa una setmana que es resisteix a creure i respon a Jesús amb la confessió de fe més solemne que trobem als evangelis: “Senyor meu i Déu meu”.

¿Què ha experimentat aquest deixeble en Jesús ressuscitat ? ¿Quina cosa ha transformat l'home dubitatiu i vacil·lant ? ¿ Quin recorregut interior l'ha portat de l'escepticisme a la confiança ?

En el relat, sorprèn que Tomàs renuncia a verificar la veritat de la resurrecció en tocar les ferides de Jesús. L'obre a la fe l'invitació de Jesús.

Durant els anys, hem canviat per dintre. Ens hem fet més escèptics, però també més fràgils. Ens hem fet més crítics, però també més insegurs. Cadascú ha de decidir com vol viure i com vol morir. Cadascú ha de respondre a aqueixa crida que, prest o tard, de manera inesperada o com fruit d'un procés interior, ens arriba de part de Jesús: “No siguis incrédul, sigues creient”.

Tal volta, necessitem desvetllar més nostre desig de veritat. Desenvolupar aquesta sensibilitat interior que tots tenim per a percebre, més enllà del visible i tangible, la presència del Misteri que sosté nostres vides. Ja no és possible viure com a persones que ho saben tot. No és veritat. Tots, creients i no creients, ateus i agnòstics, caminem per la vida envoltats de fosques. Com diu Pau de Tars, a Déu el cerquem “a palpentes”.

¿ Perquè no enfrontar-nos al misteri de la vida i de la mort confiant en l'Amor com a última Realitat de tot? Aquesta és l'invitació decisiva de Jesús. Molts creients senten avui que la seva fe s'ha fet irreal i manco fonamentada. Pot ser. Tal volta, ara que no podem recolzar la nostra fe en falses seguretats, aprendem a cerca a Déu amb un cor més humil i sincer.

No oblidem que la persona que cerca i desitja sincerament creure, per a Déu ja és creient. Moltes vegades, no és possible fer més. I Déu, que comprèn nostra impotència i debilitat, té els seus camins per a trobar-se amb cadascú i oferir la seva salvació.

(cliqueu sobre foto)

Què veu la gent en l'Església d'avui?

Els deixebles es troben de bell nou amb el que els havia cridat, Jesús Ressuscitat –vencedor de la mort– al que havien deixat ben sol a l’hora del tràngol. Les dones abracen al que havia defensat la seva dignitat i les havia acollit com a veritables amigues i col·laboradores. Pere, plora en veure’l i ja no sap si l’estima més que els altres. Només sap que l’estima. Maria de Magdala obre el seu cor a Aquell Jesús que l’havia seduïda per sempre. Els pobres, les prostitutes i els indesitjables el senten ben a prop seu com el seu veritable i únic Defensor davant del món i de Déu.

Ara, hauran d’aprendre a viure de la fe. I omplir-se de l’Esperit de Déu. Ara, hauran de recordar les seves paraules i actualitzar els seus gestos. O al revés: primer fets, després paraules. Però, el que de debò compta és que Jesús, el Senyor, està amb ells ple de vida per sempre.

Tots experimenten el mateix: una pau fonda i una alegria desbordant i contagiosa. Les fonts evangèliques, tan sòbries sempre en parlar de sentiments, aquí ho remarquen un i altre cop: el Ressuscitat desvetlla en ells alegria i pau.

I jo em pregunto: ¿A on està avui l’alegria en una Església a vegades tan cansada, tan seriosa, tan poc donada al somriure i al riure, amb tan poc humor i humilitat per a reconèixer els seus errors i limitacions? ¿A on està la pau en una Església tan plena de pors, de recels i desconfiances buscant sempre la seva pròpia defensa més que no pas la felicitat i el benestar de la gent? ¿Fins quan podrem seguir defensant les nostres doctrines d’una manera tan monòtona i avorrida si, al mateix temps, no experimentem l’alegria de viure, el goig, el contagi en Crist? ¿A qui atraurà la nostra poca fe si, a vegades, ja no podem ni aparentar que realment vivim d’ella?

I, si no vivim del Ressuscitat, ¿qui omplirà el nostre cor i qui alimentarà la nostra alegria? I si falta l’alegria que ve de Jesús ¿qui podrà comunicar quelcom nou i bo als que dubten, als que ploren, als que es desesperen, als que fracassen? ¿Qui podrà contagiar renovada esperança als que pateixen i s’ho passen malament i pèssimament?

Si volem ser creïbles, hem de ser autèntics. Ho som, nosaltres, d’autèntics? Autèntics en el que pensem. Autèntics en el que diem. Autèntics en el que fem. Què veu i què toca la gent quan veu i palpa el que es veu i es palpa en l’Església d’avui?

Sant Tomàs va veure i va tocar llagues de dolor i de mort i va creure en Jesús. I jo em pregunto i us pregunto: ¿Com es pot predicar i explicar l’Evangeli des de les Catedrals i des de les Càtedres, des dels Palaus i des dels monumentals Monestirs?

Soren Kierkegard va escriure: “En la famosa Catedral compareix l’il·lustríssim Predicador general superior de la Cort, elegit entre els elegits i predica commogut sobre el text que ell ha elegit: ‘Déu ha triat el més vil i menyspreat del món’ 1Cor. 1,28 i ningú no es va posar a riure.”

Riure: aquesta hauria de ser la reacció normal dels cínics i dels hipòcrites davant de Déu que pateix i mort per nosaltres. Però, són tan insensibles, tan freds, tan hipòcrites que ni capaços són de riure davant de Déu crucificat per nosaltres.