Informació: cerca'ns al Facebook: catequesi manacor  o bè per correu electrònic: catequesimanacor@gmail.com

GAUDETE ET EXULTATE

EL PAPA PUBLICA UNA EXHORTACIÓ APOSTÒLICA SOBRE LA SANTEDAT EN EL MÓN ACTUAL

El papa Francesc ha donat a conèixer la seva tercera Exhortació Apostòlica, aquest cop, sobre la crida a la santedat. Aquest document de cinc capítols se suma a les altres dues exhortacions que el Papa havia publicat anys anteriors: Evangelii Gaudium (L'alegria de l'evangeli), el 2013; i Amoris Laetitia (L'alegria de l'amor), el 2016.  

No obstant això, té tres particularitats: està dirigida directament a cada lector (a través de l'ús de l'expressió "tu"), utilitza un llenguatge directe i té una estructura senzilla i pràctica. En aquesta oportunitat, també es va acompanyar el llançament amb un vídeo en què se subratllen alguns dels principals aspectes del document. 

  "El meu humil objectiu és fer ressonar un cop més la crida a la santedat, procurant encarnar-lo en el context actual, amb els seus riscos, desafiaments i oportunitats", anticipa Francesc en les primeres línies de Gaudete et Exsultate.  

El document comença amb un repàs i recordatori sobre el que significa la crida a la santedat, i en aquests paràgrafs inicials subratlla que no és un camí únicament per religiosos o consagrats, sinó per a tothom. En la resta de capítols s'enfoca en les maneres de viure la santedat i assegura que Jesús dona les claus a través de les Benaurances. A més, ressalta diferents virtuts humanes, com la paciència, la mansuetud, l'alegria, la lluita interior i el sentit de l'humor.  

El Papa també s'ha fet un espai per referir-se a altres perills que es presenten: "És també una lluita constant contra el diable, que és el príncep del mal". Però no evita adoptar una mirada positiva i esperançadora: "En aquest camí, el desenvolupament d'allò bo, la maduració espiritual i el creixement de l'amor són el millor contrapès davant el mal. El camí de la santedat és una font de pau i de joia que ens regala l'Esperit".  

Una exhortació apostòlica és un document de tipus pastoral mitjançant el qual el Sant Pare s'adreça a una comunitat catòlica. En general, en elles es brinden indicacions o directrius sobre algun aspecte concret de la vida de l'Església.

  Aquest cop, el Papa toca el cor de cadascú, de les mestresses de casa, els professionals, els treballadors manuals, els estudiants, els científics, els camperols, els esportistes, els professors: "Tenim 'un núvol tan ingent de testimonis' que ens encoratgen a no aturar-nos en el camí, ens estimulen a seguir caminant cap a la meta. I entre ells pot estar la nostra pròpia mare, una padrina o altres persones pròximes". 

G  E. EDICIÓ VATICÀ

Publicado en catequesis adolescents i joves, Comunicacions Generals, Pagina Principal | Deja un comentario

MEDITACIONS DE SETMANA SANTA

 

MOSAIC 25 MARÇ 2018

(Bisbat   de   Mallorca)


MOSAIC 25 MARÇ 2018

* * * * 

 


 

DIJOUS, DIVENDRES I DISSABTE SANTS

Tant si seràs a casa, com si aniràs a descansar o de viatge… on siguis, segurament voldries meditar personalment una estona durant els tres dies de la passió, dijous, divendres i dissabte sants… Doncs bé, per si t’ajuda, enviem tres meditacions, una per a cada dia. En comunió de xarxa espiritual.

El sentit de la Setmana Santa:

Compartir els sentiments de Jesús, dolor, angoixa, creu interna i externa, amor i abandonament en mans del Pare. Participar més intensament d’Ell. Disposar-nos i enfortir-nos per a la duresa de la vida en el seguiment de Jesús. Fer-nos més sensibles i actius envers el dolor humà, que és avui la creu del Crist en el nostre món. Jesús personalment ara no pateix; però porta els signes de la passió a les mans, als peus i al costat. Memòria des de l’amor.

 

 

DIJOUS SANT

JESÚS RENTA ELS PEUS ALS DEIXEBLES (Joan 13, 1-17)

13, 1.- Introducció sobre el sentit de l’amor fins a l’extrem.

13, 2-12.- Contemplació externa: Jesús fa el servei d'un esclau. Jesús als peus de tots: Pere, Judes. Conversa amb Pere. Contemplació interna: sentiments de Jesús, mirada a l’interior de cadascun d’ells. Records i emocions que els provoquen.

13, 12-17.- Reflexió sobre el canvi de criteris i el sentit de l’autoritat. Tal com jo ho he fet… (Mateu 23, 8). Aplicacions concretes.

SANT SOPAR I EUCARISTIA (Lluc 22, 14-23)

1.- Contemplar la sala, l’ambient, les viandes, les persones…

2.- El desig de Jesús (Lluc 22, 14). Amistat, restar junts, nostàlgia, presagis. Què espera el Senyor també de mi, de nosaltres?

3.- Eucaristia (1ª Corintis 11, 23-25): audàcia imaginativa de Jesús, signes d’alimentació i sosteniment, el viàtic per al camí, comunitat, presència de Jesús en els segles futurs, unió mística.

4.- Anar assimilant el Senyor a la nostra vida.

5.- Eucaristia i fam en el món. Com és possible? Què ens està frenant a compartir?

6.- Revisar la meva actitud envers l’Eucaristia.

Lectura meditada dels capítols 14-17 de l’Evangeli de Joan.

Jo. 16

1 »Us he dit tot això perquè no sucumbiu en la prova. 2 Us expulsaran de les sinagogues; més encara, ve un temps que els qui us matin es pensaran que donen culte a Déu. 3 Tot això ho faran perquè no ens han conegut ni al Pare ni a mi. 4 Us he dit tot això perquè, quan arribi aquell temps, recordeu que ja us ho havia predit.
L'acció de l'Esperit
»Això, no us ho vaig dir des del principi, perquè fins ara era amb vosaltres. 5 Però ara me'n vaig al qui m'ha enviat, i cap de vosaltres no em pregunta on vaig, 6 encara que teniu el cor ple de tristesa perquè us he dit això. 7 Amb tot, us dic la veritat: us convé que me'n vagi, perquè, si no me'n vaig, el Defensor no vindrà a vosaltres; en canvi, si me'n vaig, us l'enviaré. 8 I quan ell vindrà, posarà el món en evidència pel que fa al pecat, a la justícia i a la condemna: 9 pel que fa al pecat, perquè no creuen en mi; 10 pel que fa a la justícia, perquè me'n vaig al Pare, i ja no em veureu més; 11 i pel que fa a la condemna, perquè el príncep d'aquest món ja ha estat condemnat.
12 »Encara tinc moltes coses per dir-vos, però ara us serien una càrrega massa pesada. 13 Quan vingui l'Esperit de la veritat, us conduirà cap a la veritat sencera. Ell no parlarà pel seu compte: comunicarà tot el que senti dir i us anunciarà l'esdevenidor. 14 Ell em glorificarà, perquè allò que us anunciarà, ho haurà rebut de mi. 15 Tot el que és del Pare és meu; per això he dit: "Allò que us anunciarà, ho rep de mi."
De la tristesa a l'alegria
16 »D'aquí a poc temps ja no em veureu, però poc després em tornareu a veure.
17 Llavors alguns dels seus deixebles es digueren entre ells:
–Què significa això que ens diu: "D'aquí a poc temps no em veureu, però poc després em tornareu a veure"? I què vol dir: "Me'n vaig al Pare"?
18 I anaven preguntant-se:
–Què vol dir: "D'aquí a poc temps"? No sabem pas de què parla.
19 Jesús sabia que volien interrogar-lo, i els digué:
–Vosaltres us pregunteu sobre allò que us he dit: "D'aquí a poc temps no em veureu, però poc després em tornareu a veure." 20 Doncs us ben asseguro que plorareu i us doldreu, mentre que el món s'alegrarà. Vosaltres estareu tristos, però la vostra tristesa es convertirà en alegria….
 
 

 

DIVENDRES SANT

PASSIÓ   DE   NOSTRE   SENYOR   JESUCRIST

Jesús davant de Pilat
28 Després dugueren Jesús de casa de Caifàs al pretori. Era de bon matí. Però ells no van entrar dins el pretori, per no quedar impurs i poder menjar el sopar pasqual. 29 Per això Pilat sortí a trobar-los fora del pretori i digué:
–Quina acusació porteu contra aquest home?
30 Ells li contestaren:
–Si aquest no fos un criminal, no te l'hauríem entregat.
31 Pilat els replicà:
–Emporteu-vos-el vosaltres mateixos i judiqueu-lo d'acord amb la vostra Llei.
Els jueus li respongueren:
–A nosaltres no ens és permès d'executar ningú.
32 Calia que es complissin les paraules que Jesús havia dit, indicant com havia de morir.
33 Llavors Pilat se'n tornà a l'interior del pretori, féu cridar Jesús i li digué:
–¿Tu ets el rei dels jueus?
34 Jesús contestà:
–¿Surt de tu, això que em preguntes, o bé d'altres t'ho han dit de mi?
35 Pilat replicà:
–Que potser sóc jueu? Són el teu poble i els grans sacerdots els qui t'han posat a les meves mans. Què has fet?
36 Jesús contestà:
–La meva reialesa no és d'aquest món. Si fos d'aquest món, els meus homes haurien lluitat perquè jo no fos entregat als jueus. Però la meva reialesa no és d'aquí.
37 Pilat li digué:
–Per tant, tu ets rei?
Jesús contestà:
–Tu ho dius: jo sóc rei. Jo he nascut i he vingut al món per donar testimoni de la veritat. Tots els qui són de la veritat escolten la meva veu.
38 Li diu Pilat:
–I què és la veritat?
Jesús, condemnat a mort.
Després de dir això, Pilat va sortir altra vegada a fora, on eren els jueus, i els digué:
–Jo no li trobo res per a poder-lo inculpar.    

CRUCIFIXIÓ I MORT DE JESÚS (Marc 15, 21-41)

1.- Camí del Calvari. Contemplar l’ambient, les persones, la cridòria, les diverses actituds i reaccions. Contemplar sobretot Jesús des del més extern al més intern. Com l’acompanya Simó de Cirene. Acompanyar a dur la creu. (Mateu 27, 32)

2.- El claven a la creu. Veure, escoltar el soroll dels martells. Penjat. Plorar davant d'una persona tan i tan bona i tan i tan maltractada. (Mateu 27, 39-44) Les diverses actituds davant de la creu. Repassar una a una les paraules de Jesús. (Mateu 27, 46; Lluc 23, 24; Lluc 23, 42-43; Lluc 23, 46; Joan 19, 26-27; Joan 19, 28; Joan 19, 30) Anar repetint cada paraula i reflexionar sobre el seu missatge i actualitat. Un Déu clavat a una creu… signe del cristianisme, cosa realment inaudita. I tot per amor… també a mi.

3.- Contemplar la mort de Jesús. En els darrers moments i davant d’aquell cos derrotat definitivament segons el ulls humans, fer la meditació que hi ha a continuació:

Mirant un Sant Crist

Tens al davant una imatge de Crist, clavat a la creu. Potser entre les teves mans. La mires llargament. Després estàs una estona amb els ulls tancats i vas dient interiorment: “I tot això per a nosaltres, i tot això per a mi. Jesús, t’estimo.“

Deixa't seduir per tant d'amor.

Aquesta és una estona en què estàs vetllant un home assassinat, que era innocent, molt important per a tu, com un gran amic, més encara. Fa poc que és mort, asfixiat. No ha pogut fer l’esforç d'agafar aire i respirar. Estava desfet. Feia massa hores que el torturaven, físicament, psíquica i moral. Ja no li quedaven forces.

Contemplo els seus ulls. Exteriorment semblen entelats per una boira trencada. Ulls que ja no miren, ulls que no hi veuen. Durant molts anys, amb ells havia contemplat tantes coses, tantes persones, tants paisatges. Havia après a mirar veient de menut la seva Mare. Ulls de comprensió, de comunicació, de complicitat. Tothom s’hi reflectia millorat. Ara, morts, acabats, sense llum, apagats. Aquí els tens, era una mirada de vida, de la Vida. Podria jo en endavant mirar amb un ulls com van ser els de Jesús?

Contemplo les orelles. Sensibles a tota mena de prec i de plor, obertes, tot hi arribava i es comunicava directament amb el cor. Ara, desfetes, resten sordes. No sent res, ni la veu estimada de la Mare, dels amics, de tantes persones que li comunicaven llurs vides. No hi ha so, no hi ha música, ni vent, ni ocells. Podria jo en endavant escoltar amb una oïda com va ser la de Jesús? 

Contemplo la boca.  Havien sortit d’ella mots, noms de persones, discursos, pregàries, consells, silencis. Ara mig oberta, sagnant, seca, morta. Han tancat la boca al just, al tendre, a l’home bo, a Aquell que va passar la vida fent el bé. Podria jo guardar en el meu cor les seves paraules, i intentar de parlar des d'elles, com a bon deixeble, fent-lo present en el meu ambient?

Contemplo tot el seu cos. Mans clavades, cosides a la fusta, mans que van beneir, curar i acariciar. Peus també cosits amb claus, desfets, peus que van caminar totes les rutes del seu poble, incansables cercant l’ovella perduda. Cos triturat pels assots, cor obert per una llança, un cos humà, bell, i ara esmicolat i ferit per tot arreu, insensible i mort. Podria jo, mentre visqui, ser una mica com el cos de Crist, per als altres?

Silenci. Acaben els mots. Aquest és el teu Déu. Aviat la Vida vencerà sobre la mort, l’Amor sobre l’odi. Serà una cosa inaudita. Mentrestant, silenci, que tot calli, tu també… i adora.

 

nn

 

 

 

DISSABTE SANT

Hi havia un hort a l’indret on havien crucificat Jesús, i dintre l’hort un sepulcre nou, on encara no havia estat posat ningú. Com que per als jueus era el dia de la preparació, i el sepulcre es trobava a prop, van dipositar-hi Jesús. (Joan 19, 41-42)

EL SILENCI I LA BUIDOR DEL DISSABTE SANT

1.- Tot ha acabat. Resta un silenci total. La gent celebra la pasqua a les cases. Deixebles amagats.

2.- Escoltar aquest silenci i aquests pensaments, que també poden ser presents en els nostres cors, i a molts ambients de la nostra societat i fins de la nostra església. La fatalitat; el que guanya al final és el més fort. Jesús absent: una bella història que va ser.

3.- Hi ha, però, en la foscor total, una llum encesa: la fe de la Mare de Déu. Ella vetlla. Sap el que és patir pel seu Fill. Valenta, ha estat present a tot. L’espasa que li van dir que li travessaria el cor ha estat real. Però des de la fe –la mateixa d’aquell matí de l’anunciació de l’àngel, quan va acceptar ser la mare de Jesús, quan va dir: sí–, era previsible la mort del seu estimat Fill i Senyor. I també la mateixa fe era la que li recordava el que havia dit tantes vegades sobre la resurrecció. La llum de la fe en mig de la nit.

JESÚS, EL GRAN ABSENT

1.- Jesús el dissabte sant és el gran absent. El seu cos és al sepulcre.

2.- També a la vida de les persones hi ha molts dissabtes sants. L’experiència de l’absència de Déu. Tot segueix, tot va bé o malament, tot es mou, però Ell està callat, com mort, en un sepulcre, que té una llosa immensa, i ben vigilat pels guàrdies del racionalisme més materialista. Qui no ha passat per situacions semblants? Desert, sequedat, dubte sistemàtic…

3.- No passa també un dissabte sant la nostra societat i en part la nostra Església? On ets, Jesús? Quines grans pedres et separen de nosaltres? Quines sospites d’enganys racionalistes, de pors amagades, de dubtes i temors vigilen atentament per tal que estiguis com mort, com una bella història que va ser, i que avui no diu res a les dones i als homes actuals?

1.- El dissabte hi ha un grup de dones que estan decidides a córrer el risc de tenir cura de les restes de Jesús.

ANIREM A TREURE LA PEDRA I PORTAREM AROMES

2.- Estem decidits a moure les pedres que ens separen d’Ell?  Quines són? Estem decidits a dur aromes agradables per amorosir les llagues que pensem ja mortes? La raó ens mostra que el nostre intent avui és impossible, que trobarem grans dificultats, que hi ha riscos… Però la fe d’aquelles dones, el seu amor, són testimonis que més enllà de la raó i la previsió racionalista… hi ha realitats invisibles que poden ajudar a trobades impensables.

3.- I és que, al final del dissabte sant, Ell, com ho havia promès, està a punt de mostrar-se als seus amb una nova vida, definitiva, només de goig, de pau, de comunicació, d’harmonia i felicitat. Som a les portes d’un fet inaudit, que és el nucli de la nostra fe. Som a les portes de la Pasqua, el dia més feliç de la història.

(Molt aviat vindrà el dia més feliç de la història… Som a les portes d’un fet inaudit… la Pasqua.)

 

 

 

 

PASQUA

Lectura de l'Evangeli segons Sant Joan 20, 1-9

 

El sepulcre buit

 

1 El diumenge, Maria Magdalena se'n va anar al sepulcre de bon matí, quan encara era fosc, i veié que la pedra havia estat treta de l'entrada del sepulcre.

2 Llavors se'n va corrents a trobar Simó Pere i l'altre deixeble, aquell que Jesús estimava, i els diu:

–S'han endut el Senyor fora del sepulcre i no sabem on l'han posat.

 

3 Pere i l'altre deixeble van sortir cap al sepulcre. 4 Corrien tots dos junts, però l'altre deixeble s'avançà a Pere i va arribar primer al sepulcre, 5 s'ajupí i veié aplanat el llençol d'amortallar, però no hi va entrar.

 

6 Després arribà també Simó Pere, que el seguia, i va entrar al sepulcre; veié aplanat el llençol d'amortallar, 7 però el mocador que li havien posat al cap no estava aplanat com el llençol, sinó que continuava lligat a part.

 

8 Llavors va entrar també l'altre deixeble, que havia arribat primer al sepulcre, ho veié i cregué.

 

9 De fet, encara no havien entès que, segons l'Escriptura, Jesús havia de ressuscitar d'entre els morts.

Paraula de Déu

Misteri d'esperança


 

Creure en el Ressuscitat és resistir-nos a acceptar que la nostra vida és sols un petit parentesi entre dos buits immensos. Recolzant-nos en Jesús ressuscitat per Déu intuïm, desitjam i creim que Déu condueix cap a la vertadera plenitud l'anhel de vida, de justícia i de pau que s'amaga dins el cor de la humanitat i dins la creació sencera.

Creure en el Ressuscitat és rebelar-nos amb tota la força perquè tants homes, dones i nins que només han conegut en aquesta vida misèria, humiliació i sofriment quedin oblidats per a sempre.

Creure en el Ressuscitat és confiar en una vida on no hi ha ja pobresa ni dolor, ningú estar trist, ningú plora. A la fi podrem veure arribar a la seva vertadera pàtria als qui vénen en pateres.

Creure en el Ressuscitat és apropar-nos amb esperança a tantes persones mancades de salut, malalts crònics, discapacitats físics i síquics, persones enfonsades en la depressió, cansades de viure i lluitar. Coneixeran un dia el que és viure amb pau i salut total. Escoltaran les paraules del Pare: “Entra per sempre en el goig del teu Senyor”.

Creure en el ressuscitat és no resignar-nos a que Déu sigui per sempre un “Déu ocult” del qual no podem conéixer sa mirada, sa tendresa, ses abraçades. El trobem encarnat sempre en Jesús.

Creure en el Ressuscitat és esperar que els nostros esforços per un món més humà i ditxós no es perdran per la bardissa. Un dia feliç, els últims seran primers i les prostitutes ens aniran al davant en el regne.

Creure en el Ressuscitat és saber que tot el que aquí ha quedat a mitges, el que no ha pogut ser, el que hem fet malbé amb la nostra poca traça o el nostre pecat, tot arribarà a Déu en plenitud. No es perdrà res del que hem viscut amb amor o renunciat per amor.

Creure en el Ressuscitat és esperar que les hores dolces i les experiències amargues, les ""petjades” deixades en les persones i les coses, el que hem construit o disfrutat generosos, quedarà transfigurat. Ja no coneixerem l'amistat que fineix, la festa que s'acaba, el comiat que entristeix. Déu serà tot en tots.

Creure en el Ressuscitat és creure que un dia escoltarem aquestes paraules que el llibre de l'Apocalipsi posa en boca de Déu: “Jo som l'Alfa i l'Omega, el primer i el darrer, el principi i la fi. Qui tengui set que vengui que prengui aigua de la vida sense pagar res. Ja no hi haurà plors, no hi haurà crits ni fatigues, perquè tot això ha passat”.


 


 

Publicado en catequesis adolescents i joves, Pagina Principal | Deja un comentario

MORT DE JESÚS

CONCERT   AL   CONVENT     

"SANT   VICENÇ  FERRER"

març   17   2018

(17  març   2018)

 

 


Christians, per darnos vida
vol morir lo Salvador,
dantse á tots per despedida
dols senyal de son amor;
sos dexebles son á taula
pera fer l' últim sopar,
quant los pasma sa paraula
de que 'ls vulla 'ls peus rentar.

(de   LA PASSIÓ   de    Jacint  .Verdaguer)

 

 

DAVANT   LA     SETMANA   SANTA

SEMBLA   ADIENT   AIXÒ:

Un fet singularíssim de la vida de Jesús,

narrat pels sinòptics a l'Hort de Getsemaní i,

per Joan, a l'explanada del Temple.

Jesús s'enfronta al misteri de la pròpia mort.

 

En la nostra literatura disposem del sentit poema de Maragall,

el Cant Espiritual,

amb els interrogants recòndits que suscita el sentit de la mort,

que posa en entredit la meravella de la vida.

L'autor es refia de Déu, finalment,

demanant-li que la mort li sia "una major naixença".

 

"CANT   ESPIRITUAL"

Si el món ja és tan formós, Senyor, si es mira
amb la pau vostra a dintre de l’ull nostre,
què més ens podeu dar en una altra vida?

Perxò estic tan gelós dels ulls, i el rostre,
i el cos que m’he donat, Senyor, i el cor
que s’hi mou sempre… i temo tant la mort!

¿Amb quins altres sentits me’l fareu veure
aquest cel blau damunt de les muntanyes,
i el mar immens, i el sol que pertot brilla?
Deu-me en aquests sentits l’eterna pau
i no voldré més cel que aquest cel blau.

Aquell que a cap moment li digué «─Atura’t»
sinó al mateix que li dugué la mort,
jo no l’entenc, Senyor; jo, que voldria
aturar a tants moments de cada dia
per fé’ls eterns a dintre del meu cor!…
O és que aquest «fer etern» és ja la mort?
Mes llavores, la vida, què seria?
¿Fóra només l’ombra del temps que passa,
i la il·lusió del lluny i de l’a prop,
i el compte de lo molt, i el poc, i el massa,
enganyador, perquè ja tot ho és tot?

Tant se val! Aquest món, sia com sia,
tan divers, tan extens, tan temporal;
aquesta terra, amb tot lo que s’hi cria,
és ma pàtria, Senyor: i ¿no podria
esser també una pàtria celestial?
Home só i és humana ma mesura
per tot quant puga creure i esperar:
si ma fe i ma esperança aquí s’atura,
me’n fareu una culpa més enllà?
Més enllà veig el cel i les estrelles,
i encara allí voldria esser-hi hom:
si heu fet les coses a mos ulls tan belles,
si heu fet mos ulls i mos sentits per elles,
per què aclucà’ls cercant un altre com?
Si per mi com aquest no n’hi haurà cap!
Ja ho sé que sou, Senyor; pro on sou, qui ho sap?
Tot lo que veig se vos assembla en mi…
Deixeu-me creure, doncs, que sou aquí.

I  quan vinga aquella hora de temença
en què s’acluquin aquests ulls humans,
obriu-me’n, Senyor, uns altres de més grans
per contemplar la vostra faç immensa.
Sia’m la mort una major naixença!

Joan  Maragall

 

 

 

MIRADA A BETÀNIA DE CAMÍ CAP A JERUSALEM

1.- Ja fa dies que veig a Jesús preocupat. Dissimula, no hi ha dubte. Però darrerament ha parlat de la destrucció de Jerusalem i ha expressat altres coses una mica misterioses, que presagien mals que semblen a prop. Per molt messies que sigui és un home, i segurament es deu sentir una mica deprimit. Voldria mostrar-li quant l’estimem, i que a mi em va alliberar del desastre de la meva vida… Oh, aquell aroma de nard, que tant estimo, sí… SÍ, és només per a Ell, passi el que passi.

2.- Quan el Mestre està cansat sempre ve a veure els seus amics de Betània. Ell, que sempre mira pels altres i viu de cara als altres, en aquesta casa i en aquesta família hi troba descans. Algunes vegades m’ho ha dit. És realment humà i li agrada escoltar, intercanviar punts de vista. Maria calla i reflexiona amb certa emoció. És natural, la va treure del naufragi. Marta segueix la conversa, mentre ho prepara tot; no para mai, i no es perd res. Realment Betània és un lloc molt especial per a Jesús.

3.- No sé què hi fem aquí. Estem entretinguts i perdent el temps. Ja seria hora que Jesús es decidís a dirigir la revolta contra els romans i tota aquesta gent que hi col·labora ni que en els fons els odia a mort. Forçaré la situació, el col·locaré en el punt sense retorn. O és el Messies Alliberador… o que el matin!

4.- Maria, què portes a les mans? Ho endevino, et conec i sé molt bé com ets. Em volen assassinar legalment. Vaig a la mort com està escrit i a renovar-ho tot. Gràcies, Maria, segurament et criticaran. Recordo aquell dinar de la teva conversió. El dia de Llum i Vida de Pasqua et retornaré aquesta bona acció d’avui i aquest ungüent de nard; i t’enviaré amb els deixebles cap a Galilea.

QUÈ HE FET PER CRIST, QUÈ FAIG PER CRIST, I QUÈ FARÉ PER ELL?

I ELL, QUÈ HA FET PER TOTS NOSALTRES?

 

 

IDENTIFICAT AMB LES VÍCTIMES

Ni el poder de Roma ni les autoritats del Temple podien tolerar la novetat de Jesús. La seva manera d'entendre i viure Déu era perillosa. No defensava l'imperi de Tiberi, cridava tots a cercar el regne de Déu i sa justícia. No l'importava rompre la llei del dissabte ni les tradicions religioses, només ocupat en aliviar el sofriment dels malalts i desnodrits de Galilea.

No li perdonen. S'identificava massa amb les víctimes innocents de l'Imperi i amb els oblidats per la religió del Temple. Executat sense pietat a una creu, revela ara en ell Déu, identificat per a sempre amb tots els innocents desheretats de la història. Llur crit s'uneix al crit de dolor del mateix Déu. En aquesta cara desfigurada del Crucificat s'ens revela un Déu sorprenent, que trenca les nostres imatges convencionals de Déu i posa en qüestió tota pràctica religiosa que vulgui donar culte oblidant el drama d'un món on segueixen crucificant els dèbils i indefensos.

Si Déu mor identificat amb les víctimes, la seva crucifixió es converteix en desafiament inquietant pels seguidors de Jesús. No podem separar Déu dels sofriment dels innocents. No podem adorar el Crucificat i viure d'esquena al sofriment de tants sers humans destroçats per la fam, guerres o misèria. Déu ens interpel·la des dels crucificats dels nostres dies. No està permès viure com a espectadors d'aquest sofriment immens, alimentant una ingènua il·lusió d'innocència. Ens hem de rebelar contra aqueixa cultura de l'oblid, que permet aïllar-nos dels crucificats desplaçant el sofriment injust que hi ha en el món cap allà, en “llunyania”, on tot clam, plor o gemec desapareix.

No podem tancar-nos en la nostra “societat del benestar”, i ignorar l'altra “societat del malestar”, en la qual milions de  sers humans neixen només per a extingir-se als pocs anys de vida sofrent. No és humà ni cristià instal·lar-nos en la seguretat i oblidar els qui només coneixen una vida insegura i amenaçada.

Quan els cristians alcem els ulls cap al rostre del Crucificat, contemplam l'amor insondable de Déu, entregat fins a la mort per la nostra salvació. Si mirem detingudament, descobrirem en aquest rostre el de tants altres crucificats que, de lluny o de prop, reclamen nostre amor solidari i compassiu.

José Antonio Pagola

 

 

CARREGAR-SE LA CREU

L'entregà perquè el crucificàssin.

El que ens fa cristians és seguir Jesús. Cap altra cosa. Aquest seguiment de Jesús no és una cosa teòria o abstracta. Vol dir seguir les seves petjades, comprometre'ns com ell a “humanitzar la vida”; viure així i contribuir, poc a poc, a fer realitat el seu projecte d'un món o regna Déu i sa justícia. Els seguidors de Jesús estem cridats a posar veritat on hi ha mentida, introduir justícia on hi ha abusos i crueltat amb els dèbils, reclamar compassió on hi ha indiferència i passivitat davant els que sofreixen. Això exigeix construir comunitats on es viu amb el projecte de Jesús, amb el seu esperit i les seves actituds.

Seguir a Jesús suposa, prest o terd, conflictes, problemes i sofriment. Cal estar disposats a carregar amb les reaccions i resistències dels qui, per un motiu o un altre, no cerquen un món més humà, així com el vol aquest Déu revelat en Jesús. Cerquen una altra cosa.

Els evangelis han conservat una cridada realista de Jesús als seus seguidors. Una imatge tan xocant només pot provenir d'ell: “Si qualcú vol venir darrera mi… es carregui la creu damunt les espatlles i em segueixi”. Jesús no engana. Per seguir-lo de veres, cal compartir el seu destí. Acabar com ell. Aqueixa serà la prova de seguiment fidel.

Seguir Jesús és tasca apassionant: difícil és imaginar una vida més digna i noble. Però té un preu. Per a seguir Jesús és important “fer”: fer un món més just i més humà; fer una Església més fidel a Jesús i més coherent amb l'evangeli. Tanmateix, és important “patir”: patir per un món més digne; patir per una Església més evangèlica.

Al final de sa vida, el teòleg K. Rahner escriví així: «Crec que ser cristià és la tasca més senzilla, la més simple i, a la vegada, aquella pesada “càrrega lleugera” de la qual parla l'evangeli. Quan un carrega amb ella, ella carrega amb un, i quan més temps viu un, més pesada i més lleugera arriba a ser. Al final sols roman el misteri. Però és el misteri de Jesús”.

José Antonio Pagola

 

 

 

 

MIRADA A LA LLUM


 

És com una mena d’èxtasi el que vius en aquests moments. Ulls closos, insensibles al cos, la ment quasi en blanc i aquesta imaginació de les masses humanes. Multituds en els grans mercats. Multituds en els estadis esportius. Multituds a les manifestacions, en els grans magatzems, a les sortides dels espectacles. Gent, gent, gent arreu.

Et vas apropant a les persones, unes i altres, dones, homes, joves, en els metros, apretats, perquè tots hi volen trobar ni que sigui un petit espai. Al costat uns dels altres, tan propers i tan distants, tan semblants i tan diferents, tan preocupats o tan distrets… gent, multituds. Pocs molt grans, altres grans, adults, joves, masculins, femenins, homosexuals, trans. Cadascú amb la seva identitat, la seva història, els pares, la part de vida viscuda i els interrogants de futur. Per a ell, per a ella, la seva vida és única, i tant si hi pensa com si no, és temporal, com va tenir un inici va cap a una meta, i acabarà en la mort.

I tu… oh, tu, amic, amiga, conegut o desconegut, d’aquí o de fora, tu ets únic. Com estàs avui? Què vius? Què penses, Pau? Neguit, indiferència? Saps que ets estimat o més aviat penses que no? Com va tot plegat? Potser resulta que estàs content o potser tot el contrari. Vius en certa eufòria o amb indiferència, depressió o serenitat.

Ara estàs parat, esperant que canviï el color del semàfor. No m’agrada, el vermell. Espero el verd, i així podré caminar cap a l’altra banda. Penses, el roig indica prohibició, perill, risc inútil. El verd és el color de l’esperança, indica que pots, ja està, ara ja camines.

Saps, gràcies a la passió, la mort i la resurrecció de Jesús, el Senyor, a la nostra vida, personal i de tanta gent, el vermell ha donat pas a un color verd d’esperança, d’amor. Comencem a caminar cap a l’altra banda, cap a la novetat, cap al millor de nosaltres mateixos, cap a la transformació, cap al canvi… Caminem junts, en la llum que ens arriba de la Pasqua, cap a una nova i bella vida. LA VIDA

Publicado en catequesis adolescents i joves, Pagina Principal | Deja un comentario

QUARESMA 2018

* * * 

COMUNICACIONS:

CELEBRACIÓ   DEL   SAGRAMENT   DEL   PERDÓ:

–  Dimarts,    dia   20  :  PARRÒQUIA   DELS   DOLORS,  20'00 h.

–  Dimecres,  dia   21 PARRÒQUIA   DE   SANT   PAU,  19'30 h.

–  Dijous,       dia    22PARRÒQUIA  DE   CRIST   REI,  19'00 h.

* * * * 

QUINT   DIUMENGE   DE   QUARESMA

Jr 31,31-34
He 5,7-9
Jn 12,20-33

L'evangeli d'avui enllaça dues sagues que constitueixen el fil d'embastar de totes les narracions evangèliques. Una és la saga del pa, des de la llavor sembrada pel Pare fins el pa "entregat per vosaltres". El gra de blat és la llavor que és la Paraula. Ja existia al principi, i per ella tot ha vingut a l'existència. Ha plantat la tenda entre nosaltres i dóna fruit a desdir, el 30, el 60 o el 100. N'haurà de menjar tothom, servit pels deixebles. Pa no contaminat de llevats traïdors, pa que nodreix 5.000 homes sense comptar dones ni criatures. El pa baixat del cel que, qui en mengi, tindrà vida eterna. Pa solidari, en fi, que és el cos de Jesús entregat a la humanitat.

 

L'altra saga tracta de la serp antiga del paradís i de les serps verinoses del desert. La saga tèrbola de la desobediència i del pecat, de l'escàndol i de l'agulló de la mort. Saga que desencadena tot un camí de baixada a l'infern essent, a la vegada, rescat de l'ovella perduda i perdó del fill pròdig, de glòria divina i de salvació humana. L'elevació de l'estendard sanador de la serp en el desert, la mort mirada fit a fit en Jesús enlairat a la creu, glorifica l'amor del Pare i la mort perd el seu fibló. De la creu penja l'INRI trilingüe: Jesús de Natzaret, el rei dels jueus. Braços oberts barrant el pas: "Del rei en sota, ningú".
Les dues sagues s'unifiquen en un fet singularíssim de la vida de Jesús, narrat pels sinòptics a l'Hort de Getsemaní i, per Joan, a l'explanada del Temple. Jesús s'enfronta al misteri de la pròpia mort.

 

En la nostra literatura disposem del sentit poema de Maragall, el Cant Espiritual, amb els interrogants recòndits que suscita el sentit de la mort, que posa en entredit la meravella de la vida. L'autor es refia de Déu, finalment, demanant-li que la mort li sia "una major naixença".

 

Jesús de cara als deixebles ha anat insistint en la necessitat de passar pels oprobis, les humiliacions i les injúries de part dels pecadors i les autoritats i, fins i tot, la mort. Els diu, però, que la mort no serà la darrera paraula de part del Pare.

 

En Joan són Nicodem, les autoritats i les multituds, les avisades que el Fill de l'Home ha de ser enlairat, com Moisès enlairà la serp (Jn 3,14) i, amb això, coneixeran que ell és (Jn 8,28) i atraurà tothom cap a ell (Jn 12,32).

 

En el text d'avui Jesús reflexiona i s'expressa sobre la pròpia mort. Ha arribat l'hora! En els sinòptics voldria evadir-la, però opta per la voluntat del Pare. En Joan ja hi és de ple en l'hora i vol passar-la amb fidelitat, veient-ne el sentit. L'angoixa és màxima. Cau a terra. És com la mort de la llavor. Prega perquè tot sigui a glòria del Pare. Demana que la mort no sigui la destrossa de la seva missió i, anant molt més enllà que el poeta, veu en la seva mort enlairada l'atracció universal: Si algú es vol fer servidor meu, que em segueixi, i s’estarà on jo m’estic. El Pare honorarà els qui es fan servidors meus.

A quinze dies de la Pasqua, el diumenge que abans en dèiem de Passió, al marge de preparacions penitencials i baptismals la litúrgia ens endinsa de cop en els sentiments de Jesús sobre la seva mort, que contemplarem aquests dies sants.

Santiago Thió, sj.

 

Confiança absoluta

 

Passem la nostra vida, en general, de manera prou superficial. No gosem entrar dins nosaltres mateixos. Ens fa por mirar dins el nostre interior. ¿ Qui és aqueix esser estrany que és dintre meu, ple de pors i interrogants, amb fam de felicitat i fart de problemes, sempre en recerca i sempre insatisfet ?

¿ Quina postura adoptar quan contemplem en nosaltres aqueixa mescla estranya de noblesa i misèria, grandesa i petitesa, finitat i infinitud ? Entenem el desconcert de sant Agustí, qui, qüestionat per al mort d'un amic, s'atura a reflexionar sobre la vida: “M'he convertit en un gran enigme per a mi mateix”.

Postura possible: resignació. És conformar-nos amb el que som. Instal·lar-nos en la nostra vida petita de   cada dia i acceptar la nostra finitat. Per fer això, acallar tota remor de transcendència. Tancar els ulls a tota signe que convidi a mirar l'infinit. Romandre sords a tota crida provinent del Misteri.

Una altra actitud possible davant la cruïlla de la vida: La confiança absoluta. Acceptar dins la nostra vida la presència salvadora del Misteri. Obrir-nos a ell des del més pregó del nostre esser. Acollir Déu com arrel i destí del nostre ser. Creure en la salvació que s'ens ofereix.

Només des d'aquesta confiança plena en Déu Salvador s'entenen les desconcertants paraules de Jesús: “Els qui estimen la seva pròpia vida la perden; els qui no l'estimen en aquest món, la guarden per a la vida eterna”.

Decisiu és obrir-nos confiadament al Misteri de Déu que és Amor i Bondat insondables. Reconéixer i acceptar que som essers “gravitant al voltant de Déu, nostre Pare. Com deia Paul Tillich, “acceptar ser acceptats per ell”.


Si el gra de blat, quan cau a terra, no mor, queda sol…

Trobem poques frases tan desafiants com aquestes paraules que recullen una convicció de Jesús: “Us dic amb tota veritat que si el gra de blat quan cau a terra, no mor , queda sol, però si mor dóna molt de fruit”.

La idea de Jesús és clara. Amb la vida passa el mateix que amb el gra de blat, que ha de morir per alliberar energia i produir un dia fruit. Si “no mor”, queda sol damunt el terreny. Al contrari, si “mor” es torna alçar en nous grans i nova vida.

Amb aquest llenguatge gràfic i enèrgic, Jesús dóna a entendre que la seva mort no és un fracàs sinó vida fecunda, i, al mateix temps, convida als seus seguidors a viure segons aquesta paradoxa: per donar vida és necessari “morir”. No es pot engendrar sense donar. No és possible ajudar a viure sense “desviure's pels altres. Ningú, aferrat al propi benestar, contribueix a un món més just i humà. Ningú treballa pel regne de Déu i sa justícia, si no està disposat a agafar riscs i rebuigs, conflictes i persecucions com Jesús.

Ens passem la vida provant defugir sofriments i problemes. La cultura del benestar ens porta a organitzar-nos de la manera més còmoda i plaent. És l'ideal suprem. Tanmateix, hi ha sofriments i renúncies que cal assolir si volem que la nostra vida sigui fecunda i creativa. L'hedonisme no és cap força mobilitzadora; l'obsessió pel propi benerstar empetiteix les persones.

Ens avesem a viure tancant els ulls al sofriment dels altres. Sembla sensat i assenyat per a ser felices. És un error. Defugirem problemes i disgusts, però el nostre benestar serà buit, avorrit i estèril, la nostra religió serà trista i egoista.  

Mentre, els oprimits i afligits demanaran si troba ressò el seu dolor.

 


 

 

 

 

 

Cinquè Diumenge de Quaresma.

 "Ens estem acostumant a viure-ho tot tancant els ulls als sofriments dels altres"


 

A l’Evangeli hi ha frases radicals i desafiants però poques com aquesta: “Us asseguro que si el gra de blat no cau a terra i mor, queda infecund; però si mor, dóna molt de fruit.”


La idea de Jesús és prou clara.
Amb la vida passa el mateix que amb el gra de blat: ha de morir per alliberar tota la seva energia i produir un dia fruit.
Si no mor, resta sol a terra.
Si mor, torna a alçar-se portant nous grans i nova vida.


Amb aquest llenguatge tan gràfic i ple de força, Jesús deixa entreveure que la seva mort, lluny de ser un fracàs, serà precisament la que donarà fecunditat a tota la seva vida.


Però, al mateix temps, convida als seus seguidors a viure segons aquesta mateixa llei paradoxal: per donar vida és necessari morir.
No es pot engendrar vida sense donar la pròpia.


No és possible ajudar a viure si hom no està disposat a desviure’s pels altres.
Ningú contribueix eficaçment a un món més just i més humà vivint enganxat i esclau dels seu propi benestar egoista.


Ningú treballa seriosament pel Regne de Déu i la seva justícia si no està disposat a assumir
-els riscs

 

-els refusos


-la conflictivitat


-i persecució que va patir Jesús.


Ens passem la vida tractant d’evitar problemes i sofrences.
La cultura del benestar ens empeny a organitzar-nos de la manera més còmode i plaent. És l’ideal suprem.


Però hi ha sofriments i renúncies que és necessari assumir si volem que la nostra vida sigui creativa i fecunda.


Ens estem acostumant a viure-ho tot tancant els ulls als sofriments dels altres. Sembla el més intel·ligent i sensat per esdevenir feliços. Però és un greu error.


Perquè el nostre benestar serà cada cop més buit
més avorrit

més estèril.
La nostra religió serà cada cop més trista i egoista.


I, mentrestant, els oprimits i els afligits volen saber si hi ha algú que s’interessi pel seu dolor i que tingui la bona voluntat de compartir-lo i d’alleugerir-lo.


Mai no insistirem prou en el fet de què Déu Pare no vol que els seus fills pateixin.


Cal insistir en això perquè s’ha insistit massa en el déu vampir que necessita sang i dolor i mort per perdonar els seus fills.


A vegades, diem de Déu coses que no les diríem de cap persona decent, com assegurava Toni de Mello.

 

 

 

 

Publicado en Catequesi infantil, catequesis adolescents i joves, Comunicacions Generals, Pagina Principal | Deja un comentario

VIA CRUCIS DE QUARESMA

 

 

 

TEMPS   DE    QUARESMA :      EXCERCICI   PIETÓS   DEL  "VIA CRUCIS"   A   LES   DISTINTES   PARRÒQUIES:

–  Dimecres,   28   febrer  PARRÒQUIA   DELS   DOLORS,   20'00 h.

–  Dijous, 8  març  PARRÒQUIA   DE   SANT   PAU,   19'30  h.

–  Divendres,  16  març  PARRÒQUIA   CRIST   REI,  19'00 h.

UN   EXEMPLE:

VIACRUCIS DEL SANT PARE FRANCESC

Primera Estació: Jesús és condemnat a mort.

 

Vos adoram, Senyor, i vos beneïm.

Tothom respon: Perquè per la vostra creu heu redimit el món.


Lectura de l'evangeli segons sant Lluc 22,26 – sant Marc 14,64-65

Quan es va fer de dia, es van reunir els ancians del poble, amb els grans sacerdots i els mestres; el van conduir davant el seu Sanedrí.

 

Tots van sentenciar que mereixia pena de mort. Llavors alguns van començar a escopir i, tapant-li la cara, el bufetejaven i li deien: «Profetitza». I els guardes li donaven bufetades.

 

Silenci

Cant:


Segona Estació: Jesús és negat per Pere.

 

Lectura de l'evangeli segons sant Lluc 22,59-62

I passada cosa d'una hora, un altre insistia dient: «Sens dubte, aquest també era amb ell, perquè és galileu». Pere va dir: «Home, no sé de què em parles». I de seguida, estant encara ell parlant, va cantar un gall. El Senyor es girà i mirà a Pere, i Pere es recordà de les paraules que el Senyor li havia dit: «Abans no canti el gall, m'hauràs negat tres vegades». I, així que va ser fora, va plorar amargament.

 


Tercera Estació: Jesús i Pilat.


Lectura de l'evangeli segons sant Marc 15,1.3.15 – sant Mateu 27,24 – profeta Isaïes 53,6

Tot just es va fer de dia, els grans sacerdots amb els notables i els mestres i el Sanedrí en ple, van fer una reunió. Van portar lligar Jesús i el van lliurar a Pilat. I els grans sacerdots li feien moltes acusacions.

Pilat, volent complaure la gent, els deixà lliure Barrabàs i entregà a Jesús, després de fer-lo assotar, perquè fos crucificat.

En veure Pilat s'adonà que era inútil i que, al contrari, es crearia un avalot, va prendre aigua i es va rentar les mans davant la gent, dient: «Sóc innocent d'aquesta sang. Arregleu-vos vosaltres ».

Tots anàvem com ovelles disperses, cadascú seguia el seu camí; i el Senyor va carregar sobre ell tots els nostres crims.

 

 

Quarta estació: Jesús rei de la glòria.

 

Lectura de l'evangeli segons sant Marc 15,16-18 – profeta Isaïes 53, 2-4

Els soldats se'l van endur a l'interior del palau -al pretori i van convocar a tota la companyia. El vesteixen de porpra, li posen una corona d'espines que havien teixit, i van començar a fer-li la salutació: «Salve, rei dels jueus!».

Va créixer en la seva presència com a brot, com arrel en terra àrida, sense figura, sense bellesa. Ho vam veure sense aspecte atraient, menyspreat, rebuig dels homes, com un home de dolors, acostumat a la malaltia, el qual s'ocultaven els rostres, menyspreat i desestimat. Ell portava les nostres malalties i havia pres els nostres dolors; nosaltres el teníem per un home castigat, ferit de Déu i humiliat.

 

Cinquena estació: Jesús amb la creu a coll.


Lectura del llibre de les Lamentacions 1,12 – Salm 146 5.7-8.9

Vosaltres, els que passeu pel camí, mireu i vegeu si hi ha dolor com el dolor que em turmenta, amb el que el Senyor em va afligir el dia de la seva ardent ira.

Feliç l'home que ajuda en el Déu de Jacob, el qual espera en el Senyor, el seu Déu […]. El Senyor deslliura els presos, el Senyor dóna la vista als cecs, el Senyor redreça els vençuts, […] el Senyor guarda els forasters, manté els orfes i la viuda.

 

 

Sisena estació: Jesús i Simó de Cirene.

 

Lectura de l'evangeli segons sant Lluc 23,26 – sant Mateu 25,37-39

Quan se l'enduien, van agafar un tal Simó de Cirene, que venia del camp, i li carregaren la creu perquè la portés darrere d'ell.

«Senyor, ¿quan et vam veure afamat i et donàrem menjar, o que tenies set i et donàrem beure ?; ¿Quan et vam veure foraster i us vam acollir, o despullat, i us vam vestir ?; ¿Quan et vam veure malalt o a la presó i vinguérem a veure't? ».

Setena estació: Jesús i les filles de Jerusalem
Lectura de l'evangeli segons sant Lluc 23, 27-28.31
El seguia una gran gentada del poble, i de dones que es colpejaven el pit i llançaven laments per ell. Jesús es girà cap a elles i els digué: «Filles de Jerusalem, no ploreu per mi, ploreu per vosaltres i pels vostres fills, […] perquè, si això fan amb el tronc verd, què serà del sec?».

Vuitena estació: Jesús és despullat de les seves vestidures
Lectura de l'evangeli segons sant Joan 19,23 – del llibre de Job 1,21
Els soldats, quan hagueren crucificat Jesús, van agafar el seu mantell i en feren quatre parts, una per a cada soldat, i van apartar la túnica. Era una túnica sense costura, teixida d'una peça de dalt a baix.
«Nu vaig sortir del ventre de la mare i nu hi tornaré a ell».

 

Novena estació: Jesús és crucificat.


Lectura de l'evangeli segons sant Lluc 23,33-34 – del profeta Isaïes 53,5.
I quan van arribar al lloc anomenat «la Calavera», el crucificaren, a ell i als criminals, un a la dreta i un altre a l'esquerra. Jesús deia: «Pare, perdona'ls, que no saben el que fan».

 

Però ell era malferit per les nostres faltes, triturat per les nostres culpes: rebia la correció que ens salva, les seves ferides ens curaven.

 

 

 

Desena estació: Jesús a la creu és humiliat


Lectura de l'evangeli segons sant Lluc 23,35-39 – 4,3.9-11
El poble era allà mirant-ho, però les autoritats se'n reien dient:

–Ell que va salvar-ne d'altres, que se salvi a si mateix, si és el Messies de Déu, l'Elegit!

 També els soldats l'escarnien: se li acostaven a oferir-li vinagre 37 i deien:

–Si ets el rei dels jueus, salva't a tu mateix!

Sobre d'ell hi havia un rètol que deia: «Aquest és el rei dels jueus.»

 Un dels criminals penjats a la creu l'injuriava dient:

–¿No ets el Messies? Doncs salva't a tu mateix i a nosaltres!


«Si ets Fill de Déu, digues a aquesta pedra que es torni pa». […] «Si ets Fill de Déu, tira’t d’aquí baix, perquè està escrit: […] (els àngels) et duran amb les seves mans».

Onzena estació: Jesús i la seva Mare.


Lectura de l'Evangeli segons Sant Joan 19, 25-27
Al costat de la creu de Jesús hi havia la seva mare, la germana de la seva mare, Maria, esposa de Cleofàs, i Maria, la Magdalena. Jesús, en veure la seva mare i al costat d'ella, el deixeble que estimava, digué a la mare: «Dona, aquí tens el teu fill». Després, digué al deixeble: «Aquí tens la teva mare». I d'aleshores ençà el deixeble la va acollir com una cosa pròpia.


 

Dotzena estació: Jesús mor a la creu.
Lectura de l'evangeli segons sant Joan 19,28-30.33-35
[Jesús] va dir: «Tinc set». Hi havia allà un gerro ple de vinagre. I, subjectant una esponja xopa de vinagre a una canya d’hisop, la hi van acostar a la boca. Jesús, després de prendre el vinagre, va dir: «Tot s’ha complert». Llavors inclinà el cap i expirà. […] Però en arribar a Jesús, veient que ja havia mort, no li trencaren les cames, sinó que un dels soldats, amb la llança, li va traspassar el costat, i al punt va sortir sang i aigua. El que el va veure dóna testimoni, i el seu testimoni és vertader, i Ell sap que diu la veritat, perquè nosaltres també creguem.

 

Tretzena estació: Jesús és baixat de la creu.


Lectura de l'evangeli segons sant Lluc 23,53
[Josep d’Arimatea], baixant-de la creu, l'embolcallà amb un llençol i el posà en un sepulcre excavat a la roca, on encara no havia estat posat mai ningú.


 

Catorzena estació: Jesús al sepulcre i les dones.
Lectura de l'evangeli segons sant Lluc 23,55-56
Les dones que l'havien acompanyat des de Galilea el van seguir, i van veure el sepulcre i com havia estat col·locat el seu cos. En tornar, van preparar aromes i mirra. I dissabte van descansar d'acord amb el precepte.

 

Pare nostre

Cant: CREC EN UN DÉU

 

CANÇONS:

 

Publicado en catequesis adolescents i joves, Comunicacions Generals, Pagina Principal | Deja un comentario