Informació: cerca'ns al Facebook: catequesi manacor  o bè per correu electrònic: catequesimanacor@gmail.com

ASCENSIÓ DEL SENYOR


 

 

COMUNICACIONS:  

(27 i 28  maig  2017)

 

–  El proper dijous dia 1 de juny a les 20’30 h. hi haurà Pregària preparada per l’Adoració Nocturna a l’Església de Fartàritx.

 

– Dissabte que ve dia 3 se celebra la diada del malalt a Lluc. A les 12 del migdia hi haurà la celebració de l’Eucaristia presidida pel Sr. Bisbe.

 

– D’aquí endavant la roba que es vulgui dur per a Càritas se podrà portar als llocs següents:

C/. Pou Fondo 28 a la botiga de Càritas. Al Carrer del Bon Jesús 66 (Local també de Càritas). A la Parròquia de sant Pau i al Erosqui de la carretera de sant Llorenç.

 

Diumenge que ve, celebrarem la festa del Sant Crist. La missa solemne, que presidirà el Sr. Bisbe, serà a la Parròquia dels Dolors a les 20’30 h. (se retarda mitja hora la celebració perquè coincideix amb la desfilada de carrosses)

Aquest dia se suprimeixen les misses a les altres Parròquies.

Per decisió del Consell De Pastoral Interparroquial la col·lecta de la missa del sant Crist serà per ajudar a pagar les despeses de la teulada de Crist Rei que han sumat 11.000 euros.

 

– El dissabte dia 10 de juny celebrarem la Unció comunitària dels malalts a la missa de les 19’00 al Convent de sant Vicenç Ferrer. Poden rebre aquest sagrament les persones més majors, les que estan seriosament malaltes, les que tenen malalties de llarga durada o les que han de sofrir una operació delicada. Els qui desitgin rebre-la es poden inscriure a qualsevol de les Parròquies.

**************

 

EIXAMPLAR L'HORITZÓ


 

Aplicats només a èxits immediats de millor benestar i atrets per petites aspiracions i esperances, tenim el risc d'empobrir l'horitzó de la nostra existència perdent de vista el desig d'eternitat.

¿ És un progrés ? ¿ És un error ?

Hi ha dos fets que és fàcil comprovar en aquest nou mil·leni en el qual vivim fa uns anys. Per una banda, creix dins la comunitat humana l'expectativa i el desig d'un món millor. No ens conformem amb qualsevol cosa: necessitem progressar cap a un món més digne, més humà, més feliç.

Per altra banda, creix també el desencís, l'escepticisme i la incertesa davant el futur. Hi ha tants sofriments absurds en la vida de les persones i dels pobles, tants conflictes enverinats, tals abusos contra el planeta, que costa mantenir la fe en l'esser humà.

Tanmateix, el desenvolupament de la ciència i la tecnologia resol molts de mals i sofriments. En un futur assolirà, sens dubte, èxits encara més espectaculars. No podem encara intuir les capacitats que hi ha dins l'esser humà per a desenvolupar un benestar físic, psíquic i social.

No seria honest però, oblidar que aquest desenvolupament prodigiós “ens salva” tan sols d'alguns mals, i de manera limitada. Quan fruiem, cada cop més, del progrés humà, ens adonem millor que l'esser humà no pot donar-se tot el que vol i cerca.

¿ Qui ens salvarà de l'envelliment, de la mort inevitable o del poder extrany del mal ? No ens ha de sorprendre que molts sentin necessitat de qualque cosa que no és ni la tècnica ni la ciència, ni ideologia o doctrina religiosa. L'esser humà es resisteix a viure tancat per a sempre dins aquesta condició caduca i mortal. Cerca un horitzó, necessita una esperança més definitiva.

Molts cristians viuen avui mirant massa a terra. Sembla que no gosem aixecar la mirada més enllà de l'immediatesa de cada dia. En aquesta festa cristiana de l'Ascensió del Senyor serà bo recordar unes paraules d'aquell gran científic i místic, Teilhard de Chardin: “Cristians, només a vint segles de l'Ascensió. ¿ Què n'heu fet de l'esperança cristiana ?”

Entre interrogants i incerteses, els seguidors de Jesús seguim caminant per la vida folrats amb una confiança i una convicció. Quan sembla que la vida es tanqui o extingeixi, Déu hi és. El misteri últim de la realitat és un misteri d'amor salvador. Una porta oberta a la vida eterna. Ningú la pot tancar.

José Antonio Pagola

Ascensió del Senyor – A
(Mateu 28,16-20)

28 de maig 2017


 

 

 

Estimar i ser estimat, aquest és el nus de la qüestió"

Per Josep Llunell

Ascensió. Cicle A

Al llarg dels segles s’han divulgat formes molt diverses d’imaginar el cel.

A vegades s’ha considerat el Paradís com una mena de país de les meravelles oblidant pràcticament Déu com a única font de la plenitud humana.

Altres vegades, s’ha insistit gairebé exclusivament en la visió beatífica de Déu excloent tota altra mena de felicitat.

També es parla amb freqüència de la pau eterna, final de totes les fatigues d’aquesta vida.

Els teòlegs actuals són avui molt sobris en parlar del cel i defugen totes les representacions ingènues.

La nostra plenitud final està més enllà de qualsevol experiència terrenal.

Els teòlegs fan referència al llenguatge de l’amor i de la festa.

Per què?

Perquè l’amor és l’experiència més fonda i plena de la persona humana.

Estimar i ser estimat, aquest és el nus de la qüestió.

Ara bé: on hi ha el gaudi de l’amor, allà hi neix la festa.

La festa sense ruptures

                         ni dolor

                        ni mort

La festa de l’amistat entre tots els pobles i entre totes les persones.

La festa de la plenitud i de la creativitat màxima, el goig de la llibertat total.

Els cristians actuals mirem poc el cel perquè estem aferrats a les realitats immediates i moridores.                                                                         

No ens atrevim a esperar gran cosa de res ni de ningú, ni de Déu.

Som de mirada curta.

Deia el P. Teilhard de Chardin: “Cristians, a només vint segles de l’Ascensió, ¿què n’heu fet de l’esperança cristiana?”

Què hi respondríeu vosaltres?

Resumint:

Què ens ve a dir aquesta festa?

Que aquell pobre i humil treballador manual, aquell desconegut veí del poblet de Natzaret, per la seva vida coherent, fidel al designi de Déu, viscuda amb llibertat i audàcia per fer el que Déu Pare li demanava i esperava d’ell:

-el seu afany i la seva lluita per fer un món més habitable i menys ingrat, sobretot pels més desgraciats de la vida

-aquell humil i senzill Jesús

-aquell home tan humà i entranyable

És el que ens dibuixa l’ascens fins a assolir la plenitud de les nostres aspiracions més profundes i més nobles.

Això és el que significa i ens promet la festa de l’Ascensió.

Com hi pensem respondre nosaltres?

Què és estimar?

Estar present i disponible i permanentment servicial sense demanar mai res a canvi.

És aquesta la nostra manera d’estimar?

 

 

Publicado en catequesis adolescents i joves, Pagina Principal | Deja un comentario

LES SET PARAULES DE PASQUA

QUARTA:

 “SENYOR MEU I DÉU MEU!”

(Joan 20, 28)

Avui es parla molt del procés. Una paraula que pot significar moltes coses. El procés personal de Tomàs va culminar amb aquestes paraules: Senyor meu i Déu meu! No les va pronunciar com a resultat d’un càlcul mental ni d’una conclusió lògica, ni menys  encara mogut pel testimoni dels seus companys.

El fet decisiu va ser que Jesús va entrar en els seus dubtes i els va desfer amb la seva presència. Ah! En aquell moment el cor es va eixamplar i des del més profund van brollar –autèntics, humils i directes– uns mots que han transcendit els segles.

Quan ens preguntem què passa que la fe cristiana a les nostres societats occidentals –i en concret a casa nostra, almenys estadísticament– està en descens, moltes vegades ens quedem sense paraules.

La nostra lògica és en gran part la que ha fet avançar la tècnica, el progrés científics, els càlculs econòmics. Els mercats, els laboratoris, l’exactitud de les xifres, el que mostren la informàtica i la robòtica i un molt llarg etcètera han anat configurant una manera de pensar que en general no facilita la fe. Els testimonis de donació generosa, de notables sacrificis pels altres, no són patrimoni dels creients, encara que tenim nombrosos exemples de creients que donen un testimoni admirable. Ni raonaments, ni testimonis generosos… Doncs, què?

La fe no és el resultat dels raciocinis ni dels testimonis. Evidentment que aquestes realitats poden ajudar, però no són decisives. La fe va més enllà de la lògica dels sistemes econòmics, va més enllà del previsible i del que deia Sant Tomàs: “Jo si no ho veig, no ho toco, no em resulta efectiu… no m’ho crec; no m’ho puc creure.”

La fe és la conseqüència d’una trobada amb Jesús, encara que la resta de situacions i arguments poden ajudar i enfortir-la. Sense aquesta trobada serà una manera de sentir i de viure respectable, sens dubte, però inintel·ligible per a unes majories d’homes i dones que responen a una manera de pensar i de viure amarada de tecnicismes i pèrdues o guanys econòmics.

Qui diu sincerament “Senyor meu i Déu meu” és aquell/a que ha trobat o s’ha deixat trobar per Jesús. Ell viu entre nosaltres, a prop nostre. És la Pasqua, el pas de Déu en les nostres vides.


************

QUINTA:

QUEDA’T AMB NOSALTRES, QUE ES FA TARD I EL DIA JA COMENÇA A DECLINAR.”(Lluc 24, 29)

 

 

 

 

Aquestes paraules, que són una pregària, expressen també un sentiment molt profund quan aquella persona que estimem fa el gest de marxar. “Si us plau, queda't amb nosaltres… mare, pare, amic. Queda’t, no marxis, no ens deixis, que et necessitem a prop, al nostre costat, fent camí. Mentre hi ets ens sentim acompanyats i estimats… Si marxes, què farem sense tu?”

         Però és que es fa tard, el temps passa. El dia, el mes, l’any, la vida… ja declinen. Tot passa, sembla ahir, i ves per on, ha passat el temps, ningú el para, estem tan bé, hem estat tan bé amb tu. Encara no, no marxis!

         És aquesta la pregària –el sentiment– d’aquells dos deixebles que, anant tristos de camí, foren trobats per Jesús. I també la de tants d’altres homes i dones que, després de la trobada, temem que marxi aquell que es va fer trobadís en el nostre camí.

   

No va marxar. Ell no volia marxar. Volia sopar amb ells. Tenia moltes ganes de sopar amb ells i mostrar qui era, abans de marxar. Ho va mostrar en la forma de partir el pa. Era Ell. Ara sí, podia marxar, perquè de fet no marxava: en el pa es quedava. D’una presència física passava a la presència de la fe, dels ulls al cor, i del cor a aixecar-se i tornar al camí. La seva presència nova era d’una joia incalculable. Sí, Ell vivia. Sí, Ell viu.

Mirem de no marxar de ningú sense haver partit el nostre pa amb ell… Almenys intentem-ho. Que dur que és un cop de porta!

Ell, el Senyor, si en el camí de la nostra vida ha encès el cor sense donar-se a conèixer, quan fa el gest del comiat i sobretot si es fa tard, no el deixem marxar. Resta poc temps. Anem a sopar: el pa i el retorn a la vida, plens de fe, joia i força. Sabem que va amb nosaltres.

 

*****************

 

SEXTA:


 “JO SOC AMB VOSALTRES DIA RERE DIA FINS A LA FI DEL MÓN” (Mateu 28, 20)

Per Jesús Renau. Dg, 28/05/2017

A la sortida de l’hospital, sense saber per què, la Mireia recorda aquestes paraules que Jesús va dir als seus deixebles mentre encara era amb ells. Pocs moments després va marxar i mai més l’hem vist amb els nostres ulls. Tampoc tu el veus; més encara, tens la impressió que ha marxat. Et senties tan sola mentre, callada, acompanyaves la teva estimada àvia, que des de l’ictus no parla, encara que quelcom deu entendre. On ets avui Jesús? “Jo soc en tu, Mireia. Avui hi era present quan agafaves la mà de l'àvia. La meva mà era en ella. Ànim, Mireia.”

Tots han anat marxant. Ha sigut una festa increïble. El Ramon i la Belén es miren. Sembla mentida el profund silenci que hi ha en aquests moments després de tanta gresca. I per cert totes les taules plenes de plats, gots, ampolles i flors… On era, avui el Senyor, Ell que ens va prometre que seria amb nosaltres fins a la fi del món? Oi que també penseu que aquesta casa, tan desordenada i que demana ara tanta feina, és la fi de la festa, encara que no precisament la fi del món? “Jo soc ara amb els nens, amb els pares, amb els amics, en mig de tanta gent que s’estima i en vosaltres dos. M’agraden les festes. Que aquesta casa segueixi sempre oberta”.

I com pesa aquesta maleta que ha estat buida tants mesos i ara portes a la mà, tu, amic, Lucas, que avui surts de la presó. Quina sensació, aquesta de la llibertat. Com es van repetint les paraules del mosso quan t’ha vist marxar: que tinguis sort. És cert, vull tenir sort, Jesús, que si no hagués estat per tu segurament jo seria mort. Alguns diumenges anava a missa, no tant per fe, sinó per trencar una mica la rutina; fins que aquell dia, inesperadament, vaig entendre que hi eres. “Lucas, amic meu, cuida’t, compta amb mi, que vaig al teu costat. Soc amb tu, sempre; sí, sempre, de debò.”

Potser tots avui, recordant el comiat de Jesús, ni que sigui per uns moments, fem, en la mida del possible, un acte de fe en la proximitat de Jesús en la nostra vida. Les paraules que va dir en el seu comiat també eren dites per a cadascun de nosaltres. “Jesús, no et veig, no t’entenc, fins a vegades tinc dubtes. De tota manera, crec –o voldria creure encara més– que la buidor, l’absurd i la radical soledat són sensacions, però la veritat és que ens acompanyes, que ets tan a prop senzillament perquè tu ets “Déu en nosaltres”.

**********************************

Publicado en catequesis adolescents i joves, Pagina Principal | Deja un comentario

LECTIO DIVINA…

CAN   VALLESPIR,  Dimecres  26   abril   2017,   20'30   h.

 

Quedau amb nosaltres, Senyor!

 

  • Fets 2, 14. 22-33

  • Salm 15

  • I Peere 1, 17-21

  • Lluc 24 13-35

 

Introducció

La Paraula segueix ajudant-nos a celebrar la Pasqua del Senyor i a reflexar-la concretament en la nostra vida. L’experiència dels dos deixebles d’Emaús ens ajudarà a reconèixer la presència del Ressuscitat en el camí de cada dia. Un camí que es transformarà en el ‘viarany’ o camada de la vida, si la nostra fe i la nostra esperança reposen en aquest Déu Pare-Mare, que alliberà Jesús dels lligams de la mort.

 

Llegim i comentam

Lluc va escriure el seu evangeli per a cristians que havien escoltat la bona notícia: que Jesús era viu, encara que no l’haguessin vist amb els seus ulls. Per això es demanaven com podien trobar-se amb el Senyor ressuscitat. Amb una mestria i delicadesa narrativa i una gran capacitat pedagògica, l’evangelista els respon a través del passatge que llegim aquest diumenge 3er. de Pasqua.

 

Evangeli de Lluc 24, 13-35

Aquell mateix diumenge, hi va haver dos deixebles que se n’anaven cap a un llogaret que es deia Emaús, onze quilòmetres enfora de Jerusalem, i duien conversa tirada sobre tot allò que havia succeït. Mentre parlaven i discutien, Jesús mateix els va comparèixer i es posà a caminar amb ells, però era com si tenguessin una bena davant els ulls i no el varen reconèixer. Ell els va preguntar: ‘¿Es pot sebre quina conversa duis, mentres anau caminant?’

Ells es returaren, amb una cara ben trista, i un dels dos, que nomia Cleofàs, li va respondre: ‘De tota la gent que ha acudit a Jerusalem per les festes, ¿no deveu esser l’únic que no estau al corrent del cas que ha remogut tota la ciutat?’

Ell va dir: ‘¿Què ha passat?’

Ells contestaren: ‘El cas de Jesús de Natzaret. S’havia demostrat com un profeta poderós en paraules i en fets, davant Déu i davant tot el poble. Idò bé: els grans sacerdots i les nostres autoritats el varen entregar perquè el condemnassin a mort, i el crucificaren. I això que nosaltres confiàvem que seria ell els qui hauria alliberat Israel. Però ja han passat tres dies, i tot segueix igual. És ver que unes dones del nostre estol mos han donat un retgiró: de bon matí han anat al sepulcre, no hi ha trobat el cos de Jesús i mos han vengut a contar històries sobre l’aparició d’uns àngels que els han assegurat que ell és viu. Un parell dels nostres també han arribat fins al sepulcre, i han trobat les coses tal com havien dit les dones, però a ell no l’han vist’.

Jesús els va dir: ‘Mirau que l’hi teniu, tancat, l’enteniment! Sí que vos costa creure tot allò que anunciaren els Profetes! ¿Per ventura no estava escrit que el Messies havia de patir totes aquestes penalitats abans de la seva glorificació?’

Llavors, començant pels llibres de Moisès i seguint pels de tots els Profetes, els anà explicant tots els passatges de l’Escriptura que es referien a ell. Mentrestant, ja estaven per arribar al poblet on anaven; ell va fer com que voler seguir endavant. Però ells el pregaren, fort i no et moguis: ‘Quedau a romandre, que ja s’ha fet molt horabaixa i s’entrega la fosca’.

Jesús va entrar per passar la nit amb ells. Quan varen estar asseguts a la taula, va agafar el pa, el va beneir, el va fer bocins i els ho va donar. En aquell moment se’ls obriren els ulls i el reconegueren, però ell va descomparèixer de la seva vista. Els dos deixebles es digueren un amb l’altre:

¿No és ver que sentíem bategar d’entusiasme el nostre cor, el temps que ens parlava pel camí i ens obria el sentit de les Escriptures?’

S’aixecaren de la taula tot decidits i se’n tornaren a Jerusalem. Allà trobaren reunits els Onze i els altres companys, que els digueren: ‘Era ver! El Senyor ha ressuscitat i s’ha aparegut a En Simó!’

Ells també contaren el pas que els havia succeït pel camí, i de quina manera l’havien reconegut quan partia el pa”.

 

Descobrim què ens diu el text

Aquest relat no pretén ser el reportatge en directe d’una de les aparicions pasquals de Jesús. Lluc el va compondre com una vertadera ‘catequesi narrativa’, per a mostrar de quina manera el Senyor ressuscitat segueix fent-se present enmig dels seus. Per això, l’hem de llegir atentament, i fixar-nos bé com aquells dos deixebles van descobrint, pas a pas, la vertadera identitat del seu company de camí.

 

¿On es dóna la trobada entre Jesús i els dos deixebles? ¿Qui la fa possible? De què parlen?

És important observar que aquella trobada pasqual es dóna en el ‘camí’, un terme que Lluc utilitza com a símbol del seguiment cristià. Seguiment que, en el cas dels dos deixebles, travessa una crisi profunda. La conversa que duen pel ‘camí’ està plena de preguntes sense resposta. El seu retorn cap a Emaús és, en certa manera, una fuita. Enmig d’aquella tremenda decepció, Jesús se’ls fa topadís. Ells li parlen d’aquell profeta poderós de qui esperaven que fos el Messies alliberador d’Israel. Però la creu és l’escàndol que ha destrossat totes les seves expectatives. El seu encegament és tan gran que no donen crèdit al testimoni de les dones. Disposen de tots els elements, de totes les dades, però els manca la fe que les dóna sentit. Veuen Jesús, però els seus ulls no són ‘capaços de reconèixer-lo’.

 

Què diu Jesús als dos deixebles d’Emaús? ¿Què fa per a ajudar-los a superar la seva ceguesa?

Per a Cleofàs i el seu company, la mort en creu del Messies era un fet sense sentit, un absurd. Estan tancats en les seves idees, en els seus esquemes, es mostren escèptics i són incapaços d’interpretar els fets succeïts. Per això, després d’escoltar amb paciència la seva versió dels fets, Jesús els recrimina el seu enteniment feixuc i tancat per a comprendre ‘allò que havien dit els Profetes’, és a dir, allò que Déu tenia previst des de temps antic. Llavors els ‘obre’ les Escriptures perquè entenguin que el pla de Déu s’ha de complir. Els ulls de la fe encara no s’han obert, però aquesta explicació del sentit de la creu a través de les Escriptures dóna el seu fruit: fa bategar d’entusiasme els seus cors i va preparant el reconeixement definitiu.

 

¿En quin moment se’ls obren els ulls, als dos d’Emaús? ¿Què els recorden els gestos que Jesús realitza davant ells?

El costum, sagrat per als jueus, de l’hospitalitat amb el forasters, es transforma en una invitació insistent perquè Jesús no passi de llarg: ‘Quedau a romandre amb nosaltres!’

Quan s’asseuen a la taula, es trastoquen els papers. Jesús, el convidat, assumeix les tasques pròpies de l’amfitrió, a qui corresponia pronunciar la benedicció i llescar el pa per als comensals. Però aquests gestos cobren de cop una significació molt més profunda, perquè són els mateixos que el Senyor realitzà, en el darrer sopar (Lluc 22, 19). Gràcies a ells, els deixebles d’Emaús reconeixen a la fi Jesús. Per això descompareix del seu costat, perquè ja no necessiten veure per a creure. Se’ls han obert els ulls de la fe i han après a captar la presència invisible del Ressuscitat en “la fracció del pa”.

 

¿Què fan els deixebles d’Emaús després de reconèixer Jesús? ¿Qui troben en tornar a Jerusalem? ¿De què parlen amb ells?

La trobada amb el Ressuscitat provoca la urgència de retornar amb el grup dels deixebles. Tenen qualque cosa molt important per comunicar, i no poden esperar el sendemà. En arribar a Jerusalem, els dos d’Emaús es retroben amb la comunitat reunida que havien abandonat. I és amb ells que poden compartir la seva experiència i copsar una vegada més la presència viva de Jesús en l’anunci gojós de la Pasqua: “Era ver! El Senyor ha ressuscitat…”

Meditam i aplicam a la vida

Caminant cap a Emaús, hem après que el Ressuscitat continua sortint-nos al pas en el camí de la vida, en l’escolta de la Paraula, en l’acollida a l’altre, en la fracció del pa i en la comunitat dels deixebles, on es proclama que ell segueix viu. I totes aquestes presències es condensen cada vegada que celebram l’eucaristia i refermam en ella el nostre seguiment cristià.

 

 

QÜESTIONARI

 

  • Com s’assembla el procés de fe dels dos d’Emaús i el teu?

  • On reconeixes la presència del Ressuscitat?

  • Quan queden ofuscats els teus ulls i et costa veure’l en el camí?

  • De quina manera hauríem de celebrar l’Eucaristia per a poder reconèixer en ella la presència del Senyor?

  • Com reacciones quan es frustren les teves expectatives?

  • Com t’ajuda el camí d’Emaús a trobar motius de vertadera esperança?

 

 

 

PREGÀRIA

 

Quedau-vos amb nosaltres, Senyor. Feis-vos el nostre company de camí. Continuau sortint al pas de les nostres decepcions i abandonaments. No deixeu d’il·luminar-nos amb la vostra Paraula ni d’alimentar-nos amb el vostre Pa.

Feis bategar el nostre cor d’entusiasme i obriu-nos els ulls per a reconèixer la vostra presència enmig de la comunitat que anunciau que sou el Vivent.

 

 

 

Publicado en catequesis adolescents i joves, Pagina Principal | Deja un comentario

EMERGÈNCIA A PERÚ

MALLORCA MISSIONERA RECAPTA 34.114,78 €

PER A L’EMERGÈNCIA A PERÚ

 

Mallorca ha recollit 34.114,78 € amb motiu de la campanya d’emergència a benefici dels damnificats del Perú. La campanya, iniciada el mes de maig just després de tenir noticia dels desastres ocasionats per les fortes pluges i inundacions al Perú, ha comptat amb la generositat d’entitats i particulars que han volgut donar suport al gran grup de missioners i missioneres de la Diòcesi de Mallorca que hi treballen.


El Bisbe Administrador Apostòlic de Mallorca, Mons. Sebastià Taltavull, en nom de la Església de Mallorca, va manifestar llavors en una carta dirigida als feels de la Diòcesi la seva solidaritat amb l’Església de Trujillo i al seu Pastor, l’Arquebisbe Mons. Héctor Miguel Cabrejos, junt amb la proximitat fraternal i la pregària per les víctimes i les seves famílies. Així mateix, es va adherir a la crida que el prelat de Trujillo va fer per a dur a terme una Campanya d’ajuda urgent.

 

A hores d’ara, ja s’han enviat 25.000 euros, que s’han repartit a parts iguals entre l’arquebisbat de Trujillo, les Religioses Trinitàries de Pueblo Nuevo, les Franciscanes Filles de la Misericòrdia de Trujillo, les Germanes de la Caritat de Piura i les Religioses Agustines de Trujillo.

Ja s’ha començat a treballar amb els doblers recaptats. Les missioneres mallorquines han estat les encarregades de lliurar la part del donatiu a l’arquidiòcesi de Trujillo, que s’utilitzarà per la compra de materials per a la població.

 

A Pueblo Nuevo (RR Trinitàries) s’han fet arribar kits d’higiene i plàstics, paquets d’aigua, llits, matalassos i mosquiteres. S’han atès 18 famílies a Tahuantinsuyo i 29 a Nuevo Horizonte. Així mateix s’estan realitzat coordinacions per a la supervisió dels locals que s’han instal·lat per al funcionament dels albergs temporals per a les famílies damnificades.

 

La zona d’El Milagro (Trujillo), on treballen des de fa anys les Franciscanes Filles de la Misericordia, és una de les més afectades per les inclemències climatològiques. Encara a dia d’avui les carreteres continuen tallades i no és possible desplaçar-se fins a Lima. Amb l’ajuda atenen una família acollida a la comunitat i ajuden en el repartiment de queviures en avioneta a les famílies d’El Milagro.

 

Pel que fa a les Germanes de la Caritat, ja reparteixen aliments i productes d’higiene a les persones més allunyades del baix Piura, on són moltes les cases destruïdes i allà on el govern encara no hi ha arribat.

 

Les Religiones Agustines de l’Empar assentades a Trujillo han improvisat un menjador per a la barriada de Buenos Aires. L’escoleta que regenten les religioses està anegada. S’han comprat 375 calamines, olles i aliments. L’ajuda ha arribat a 23 famílies del poble “Pedregal” que pertany al districte de Catacaos (Piura). S’han lliurat 23 cuines amb els respectius bidons de gas, a més de productes no peribles.


 

DONACIONS

 

Capítol Catedral: 3.000,00 €

Fidels Missa Tridentina: 223,14 €

Germanes de la Caritat: 5.000,00 €

Mercadet Son Servera: 850,00 €

Parròquia d’Alaró: 442,00 €

Parròquia de l’Encarnació: 3.361,50 €

Parròquia de Paguera: 590,37 €

Parròquia de Porreres: 916,62 €

Parròquia de Santa Ponça: 1.100,00 €

Parròquia de Sant Sebastià: 160,00 €

Parròquia de Sant Jordi: 530,00 €

Parròquia de Sant Llorenç des Cardassar: 647,50 €

Parròquia de s’Aranjassa: 70,00 €

Parròquia de Petra: 830,00 €

Parròquia de Son Carrió: 247,00 €

Parròquia Son Servera: 660,70 €

Parròquies de Manacor: 1.650,00 €

Particulars: 10.185,95€

PP Agustins: 300,00 €

PP Caputxins: 307,03 €

PP Franciscans (Llucmajor): 1.000,00 €

Son Servera Solidària: 2.350,00 €

 

 

Publicado en catequesis adolescents i joves, Comunicacions Generals, Pagina Principal | Deja un comentario

LES SET PARAULES DE PASQUA

Primera


   

 

 

 

 

 

PARAULES DE PASQUA. 1ª: MARIA!! RABUNI!!

Li diu Jesús: Maria. Ella es gira i li diu en la llengua dels hebreus rabuni…” (Joan 20, 16)

 

MEDITACIÓ:    MARIA!!!…

– Sí, el teu nom, Maria, Raimon, Ricard, Pere, Mireia, Carme, Toni… Ell pronuncia el teu nom. No ets un de tants, no ets un carnet d’identitat, ni una partida de naixement. Ets tu, sí, tu mateix, que Ell et pronuncia amb la veu del cor, la més autèntica de totes les veus. Una veu permanent, total d’amor. Segurament algunes vegades a la vida la mare, el pare, un germà, una germana, un amic, una amiga, la parella, un fill… t’han pronunciat d’una forma tan especial que no ho has oblidat. Encara et ressona. Recordes?

– Déu t’ha pronunciat des del seu Cor eternament. No ets una casualitat, ets una persona sempre estimada. Quan et vas anar teixint en la mare Ell ja et coneixia, ja et volia, t’estimava. Després ha estat amb tu, ni que possiblement tu no tinguis consciència d'haver estat amb Ell. Com el fill pròdig, escapat amb valors familiars dels quals has fet un ús que només tu saps. T’esperava quan menys ho pensaves, a la sortida del metro, en aquella malaltia, en una meditació, en un moment de desesperació… MARIA!! Ernest, Pau, Meritxell, Berta, Sònia, Francesc…

 

RABUNI!!!… Mestre entranyable, Jesús de Nazaret, imatge visible del Déu invisible. Amor de la meva ànima, Camí, Veritat i Vida, Llum, Sentit i Presència…

Tu m’has anat seduint sense forçar-me. Les teves trucades gairebé no feien soroll. Les podia deixar passar quasi sense esforç. Ja sabia que eren teves, però ho deixava per un altre dia. Callaves, respectaves i esperaves. No et volies imposar, però sabies molt bé que tard o d’hora, de jove o de gran, un dia em llançaria als teus braços.

– Va ser Pasqua, et creia ben mort en la meva vida. Pensava que tot plegat va ser una bonica i fins emotiva història. Però no. Em vaig sentir mirat i pronunciat dintre meu. Eres Tu, “Rabuni”.


 

TU!!!……  Qui és Jesús per a tu en aquests moments de la teva vida? Un record? Un dubte? Una realitat superada? Un recurs per als mals moments? Un presència esporàdica? El teu Déu? Una persona que et guia i t’estima? L’amor de la teva ànima? Aquell a qui voldries donar-li-ho tot? El que viu en els teus germans? El que s’identifica amb els pobres, explotats, malalts, refugiats?… Rabuni!!!


 

SEGONA

 PAU A VOSALTRES

Mentre parlaven d’això, Jesús es presentà enmig d’ells i els digué: “Pau a vosaltres”. (Lluc 24, 36)

         Estaven neguitosos, carregats de dubtes i de por. Quan Jesús es presenta en les experiències de Pasqua, la seva salutació és “Pau a vosaltres”. També ara ens comunica la seva pau, joiosa i serena. Vol enfortir-nos, ajudar-nos en el camí de la confiança.

         PAU PERSONAL. Ni que sigui per uns instants fem una mirada al fons, al nostre interior, al cor i a l’ànima. Com anem? Jesús ens convida a la pau interior. Aquell espai de serenitat, sense estridències ni tensions, ni pors ni temors inconcrets.

         La pau és fràgil. Cal recuperar-la. Recuperar la pau interior ens fa un bé a nosaltres i de retruc als altres. Què podem fer per retornar a la pau? És Ell qui ens convida. No és una fórmula, no és per quedar bé. És el seu desig. Sense massa paraules, com en una mirada interior que es creua amb la seva, demanem-li la pau.

         PAU EN LES RELACIONS. Relacions familiars, amb amics, companys, coneguts i tants d’altres. Entre tanta gent hi ha persones la presència de les quals és de pau. Hi ha, però, persones tenses, agitades. Hi ha persones que ens fan perdre la pau. Segurament aquestes darreres són les que més la necessiten. Què els passa? Podem fer quelcom per elles?Moltes vegades ens cal reflexionar cercant quines són les causes de les tensions i violències en les nostres relacions. Detectar què passa i per què passa és ja un primer pas per poder asserenar les relacions. Cansament? Orgull ferit? Manca de consideració? Tracte injust? Incompliments?… I ara, quins poden ser els passos interiors i exteriors possibles cap a la reconciliació, el perdó i aquell tornar a començar tan necessari a la vida?

         PAU SOCIAL. Hi ha molta violència!! Econòmica, política, social, familiar, masclista, religiosa, ètnica, sexual, nacional i internacional…

La immensa majoria de la gent vol i necessita viure en pau, sobretot en aquella pau que neix de la justícia, del respecte i de saber col·locar-se en el lloc del altres. Som cridats a esdevenir actius per la pau social. La Pasqua es fa extensiva com a portadora de pau justa i amable.

 


 


TERCERA:

 

"DE QUÈ PARLEU ENTRE VOSALTRES TOT CAMINANT? (Lluc 24, 17)

No és que caminem massa, Senyor, per molt que ens ho recomanin. Tenim tantes coses a fer! O potser a vegades tan poques, i agafem tota mena de vehicles, o segons com amb prou feines sortim de casa. Aquells dos deixebles podien parlar i desfogar-se, anaven a peu. Ara els que van a peu generalment hi van amb molta pressa. I els que omplen els vehicles gairebé sempre estan pendents del mòbil… pica que pica a veure si hi ha sort i algú es recorda de mi!!

Però ja que ens preguntes; que potser no saps el que passa? Nosaltres pensàvem que vivíem en la societat del benestar, però hi ha molta gent que viu en un notable malestar. Uns perquè passen gana, els fan fora de casa, no tenen feina i estan amb l'aigua fins al coll. Altres perquè, per mantenir el ritme de benestar excel·lent segons els paràmetres del sistema, han de gastar-se el que tenen en estridències, neguits, trencaments, estafes, mals humors… i moltes vegades acaben habituats a la injustícia, com si fos la cosa més normal del món.

Nosaltres pensàvem que amb els drets humans, les constitucions, la globalització i les llibertats entraríem en un món nou, obert a tothom, respectuós, amable i sobretot just. I ja veus, ara marxem de tot, ja n’estem ben tips.

Feixucs d’enteniment i de cor per a creure tot el que havien anunciat els profetes!“

(Som a Pasqua, el Senyor és viu entre nosaltres. Ha destruït la mort i ens comunica esperança personal i social. No marxeu, torneu a la comunitat, escolteu aquells i aquelles que el troben en el seu cor, en els altres, que lluiten per la justícia, l’amor, la reconciliació, la pau i l’alegria. Ara us toca a vosaltres. No perdeu el temps en pessimismes i sensacions que tot està perdut. Teniu un temps limitat, que són quatre dies! Vinga, som-hi, que Ell és amb nosaltres, li importa aquest món. Hem de fer un canvi, primer en el cor, després en les relacions de tota mena, també a l’Església, i sempre per millorar la societat. És que no veieu tanta bondat i capacitat de vida que hi ha arreu…? Anem a partir el pa, que és hora de deixar tant de pessimisme… i actuem, actuem i actuem.)

 

 

 

Publicado en catequesis adolescents i joves, Pagina Principal | Deja un comentario