Informació: cerca'ns al Facebook: catequesi manacor  o bè per correu electrònic: catequesimanacor@gmail.com

MISSES I ALTRES SAGRAMENTS NOVEMBRE 2018

 

Pregària, 8 de Novembre de 2018

Monició d’entrada: Joan Perelló.

Explicació de la celebració: Mª. Magdalena.

Exposició Santíssim.

Inici: pàgina 55

Cant d’entrada: pàgina 225 “Benaurances”

Reso de Vespres: Antífones: pàgina 61 – 66 Temps durant l’any. Salmòdia: pàgina 61 – 66 Temps durant l’any.

Lectura: “Ets Feliç?” “Crec en Déu?” (Amàlia).

Responsori breu: pàgina 68

Magníficat: pàgina 68

Pregàries + Oració: pàgina 69 

Oració personal: 15 minuts.

Cant: pag. 227 cant nº 5 “Jo crec en vos bon Déu,”

Pregàries comunitaries.

Catequesis Eucaristía Papa Francisco: 13/12/17 

Cant: Pange Lingua 

Benedicció i Cant final: “Salve Regina”.                                    

 

 

DOLORS

 

CRIST REI

 

SANT PAU

10
NOVEMBRE

19h Fartàritx (G.Parera)

19h Convent (J.Amengual)

10

18:30h (T.Tauler)

10

17h Sant Josep (J. Perelló)

19:30h (F.Xavier)

11

8h Dolors (T.Amorós)

9h Serralt (T.Riera)

12h Dolors (T.Amorós)

17h Benedictines (G.Parera)

20h Dolors (T. Tauler)

11

19h (F.Xavier)

11

 

17

19h Fartàritx (T.Riera)

19h Convent (J.Amengual)

17

18:30h (F.Xavier)

17

17h Sant Josep (J. Perelló )

19:30h (T.Amorós)

18

8h Dolors (F.Xavier)

9h Serralt (T.Riera)

12h Dolors Missa catequesi (F.Xavier)

17h Benedictines (T. Tauler)

20h Dolors (G.Parera)

18

19h (T.Amorós)

18

 

24

19h Fartàritx. Famílies (T.Tauler)

19h Convent (J.Amengual)

24

18:30h (T.Amorós)

24

17h Sant Josep (J. Perelló)

19:30h (J.Perelló)

25

8h Dolors (T.Tauler)

9h Serralt (T.Riera)

12h Dolors (T.Tauler)

17h Benedictines (J.Perelló)

20h Dolors (G.Parera)

25

19h Festa Crist Rei (Concelebració. Bisbe)

25

 

1

DESEMBRE

19h Fartàritx (G.Parera)

19h Convent (J.Amengual)

1

18:30h (F.Xavier)

1

17h Sant Josep (J. Perelló)

19:30h (T.Tauler)

2

8h Dolors (T.Amorós)

9h Serralt (T.Riera)

12h Dolors (T.Amorós)

17h Benedictines (G.Parera)

20h Dolors (F.Xavier)

2

19h (T.Tauler)

2

 

 


EL PAPA FRANCESC ENVIA LA SEVA CONDOLENÇA 
ALS DAMNIFICATS PER LES INUNDACIONS 
AL LLEVANT DE MALLORCA

 

El papa Francesc ha remès una carta al bisbe de Mallorca, Mons. Sebastià Taltavull, mostrant la seva proximitat i pregària amb els damnificats per les inundacions esdevingudes al Llevant de Mallorca. Dona resposta així a la missiva enviada pel bisbe els dies després de la torrentada, on li demanava, a més d’explicar-li el que estava succeint, que tengués presents en la seva pregària en uns moments de tant dolor els qui havien perdut un dels seus familiars, els altres damnificats i tot el poble que pateix amb ells. 

El papa Francesc comença la carta agraint al bisbe i als diocesans de Mallorca “la seva proximitat i afecte”, i es fa partícip de les penes i sofriments dels germans d’aquestes terres: “En els moments d'abatiment que toquen la vida de la nostra gent, i que ha patit la pèrdua dels seus éssers estimats i dels seus béns materials, només el misteri del lliurament amorós i sense reserves de Nostre Senyor Jesucrist a la creu pot ajudar a no caure en el desànim i a avançar per camins d'esperança, amb la convicció que la fe en la Providència divina sosté i encoratja”, escriu.

A la vegada, i tot convidant el bisbe a ser “signe i instrument de la tendresa i misericòrdia del Bon Pastor” i de consolar els qui han estat afectats, li demana que els faci arribar “la meva afectuosa proximitat i la meva benedicció, la meva pregària per les seves necessitats i també els meus sufragis pels qui han perdut la vida en aquesta catàstrofe”.

Col·lecta extraordinària de la Diòcesi i donatius per als damnificats
La Diòcesi de Mallorca ha recaptat 150.179,49 € a través de la col·lecta extraordinària del cap de setmana del 13 i 14 d’octubre a parròquies i llocs de culte i la recollida de donatius destinats a pal·liar les necessitats dels damnificats per les inundacions al Llevant de Mallorca. 

E ls donatius es gestionen a través d’un equip format pels rectors de Sant Llorenç, s’Illot, Artà i una treballadora social de Càritas Manacor, amb la coordinació dels Serveis Socials de Sant Llorenç. A hores d’ara ja s’han destinat 19.249,79 € a pal·liar situacions de necessitats urgents. 

Servei d’atenció a la família i al dol
Aquest equip de treball, constituït immediatament després de la catàstrofe pel bisbe Sebastià Taltavull juntament amb els rectors de les parròquies afectades, té com a objectiu fer un seguiment de les necessitats tant materials com humanes i espirituals. Per a tal, s’hi han incorporat els serveis d’atenció a la família i al dol de la Diòcesi, que es posen a disposició dels afectats per atendre qualsevol persona o família que ho necessiti.

 

 

"TODOS  QUEREMOS  LA  PAZ"

(EL  PAPA  FRANCESC)

Publicado en Catequesi infantil, catequesis adolescents i joves, Comunicacions Generals, Misses, Pagina Principal | Deja un comentario

FESTA DE TOTS SANTS

 

CELEBRACIONS PER “TOTS-SANTS”

 

Dimecres 31 octubre

FARTÀRITX 19 h                                          CRIST REI 19 h                                                     S. JOSEP 17 h

CONVENT 19 h                                                                                                                           SANT PAU 19'30h

 

Dijous, 1 novembre

PARRÒQUIA “ELS DOLORS                                                 CRIST REI

8 h, 9h (Serralt), 12 h                                                              19 h

CEMENTIRI 16 h

(Benedictines) 17 h

20 h

 

Divendres, 2 novembre

PARRÒQUIA “ELS DOLORS”         CRIST REI              SANT PAU

Funeral 20 h                                     Funeral 19 h            Funeral 19'30

 

 

TOTS ELS SANTS

CREURE EN EL CEL

(POWER-POINT)

EVANGELI

Alegreu-vos-en i celebreu-ho, perquè la vostra recompensa és gran en el cel.

+ Lectura del sant evangeli segons sant Mateu 5, 1-12a

 

SERMÓ DE LA MUNTANYA (5-7)

Les Benaurances

(Lc 6,20-26)

1En veure les multituds, Jesús pujà a la muntanya, s'assegué, i se li acostaren els deixebles.

2 Llavors, prenent la paraula, començà a instruir-los dient:

3 –Feliços els pobres en l'esperit: d'ells és el Regne del cel!

4 »Feliços els qui ploren: Déu els consolarà!

5 »Feliços els humils: ells posseiran la terra!

6 »Feliços els qui tenen fam i set de ser justos: Déu els saciarà!

7 »Feliços els compassius: Déu se'n compadirà!

8 »Feliços els nets de cor: ells veuran Déu!

9 »Feliços els qui treballen per la pau: Déu els anomenarà fills seus!

10 »Feliços els perseguits pel fet de ser justos: d'ells és el Regne del cel!

11 »Feliços vosaltres quan, per causa meva, us insultaran, us perseguiran i escamparan contra vosaltres tota mena de calúmnies! 12 Alegreu-vos-en i celebreu-ho, perquè la vostra recompensa és gran en el cel.

Paraula de Déu.

LA FELICITAT NO ES COMPRA

Ningú sap donar una resposta clara quan li demanen per la felicitat. ¿ Què és la felicitat ? ¿ En què consisteix realment ? ¿ Com assolir-la ? ¿ Per quins camins ?

Cert, no és fàcil esser feliç. No s'assoleix la felicitat de qualsevol manera. No és suficient trobar el que es cerca. No és suficient satisfer els desitjos. Quan s'assoleix el que es volia, es cerca de bell nou esser feliç.

La felicitat no es pot tampoc comprar. No es pot adquirir en cap magatzem, com tampoc l'alegria, l'amistat o la tendresa. Amb diners només podem comprar aparences de felicitat.

Per això, hi ha tantes persones tristes pels carrers. La felicitat està substituida pel plaer, la comoditat i el benestar. Però ningú sap com tornar a l'home d'avui el goig, la llibertat, l'experiència de plenitud.

Nosaltres tenim les nostres “benaurances”. I sonen així: Feliços els qui tenen bon “compte corrent”, els qui poder adquirir el darrer “model”, els qui “triumfen” costi el que costi, els qui, els qui són “aplaudits”, els qui disfruten de la vida sense escrúpols, els qui es desentenen dels problemes…

Jesús ha posat nostra “felicitat” cap per avall. Ha donat un capgirell total a la nostra manera d'entendre la vida i ens ha descobert que anem “en direcció contrària”.

Hi ha un altre camí vertader per a esser feliç, un camí que ens sembla fals i increïble. La vertadera felicitat és una cosa que es troba de pas, fruit d'un seguiment senzill i fidel a Jesús.

¿ En què creure ? ¿ En les benaurances de Jesús o en els reclams de felicitat de la nostra societat?

Cal elegir entre aquests dos camins. Bé, provar d'assegurar  nostra petita felicitat i sofrir el manco possible, sense estimar, sense tenir pietat de ningú, sense compartir… O bé, estimar… cercar la justícia, estar prop dels que sofreixen… acceptar el sofriment necessari i creure en una felicitat més profunda.

Quan descobreix que és més felic quan s'estima i sofreix que quan no s'estima i no es sofreix, llavors es torna una persona creient.

És una equivocació pensar que el cristià és cridat a viure i fotre's més que els altres, més infeliç…Ser cristià és cercar la felicitat vertadera pel camí mostrat per Jesús. Una felicitat que comença aquí i s'assoleix en plenitud en l'encontre final amb Déu.

 

"Vet aquí una simple qüestió de generositat, d’honradesa i de bon cor"

Tots-Sants.

Antigament, i aleshores com avui, els elefants sagrats dels poderosos per tot arreu eren ben vistos per la seva brillantor i la seva excel·lència.

Però va venir un home anomenat Jesús i digué:

Benaurats els qui viuen amb un cor de pobre per a poder ser lliures i així lluitar contra la pobresa que fa patir.”

Antigament, i aleshores com avui, s’imposen els astuts, els murris i els bergants.

Però va venir Jesús i digué:

Benaurats els senzills perquè sabran qui són i veuran clar el camí que han de recórrer.”

Antigament, i aleshores com a vull, les llàgrimes no es cotitzaven pas a la borsa ni als mercats, i la gresca i la barrila i un ventre tip eren més importants que la veritat.

Però va venir Jesús i digué:

Benaurats els qui no es planyen ells mateixos ni s’espanten de l’esforç perquè aconseguiran la fortalesa d’ànima per a poder auxiliar els qui sofreixen i ploren.”

Antigament, i aleshores com avui, la paraula justícia feia bonic en tots els discursos i programes dels polítics però era tabú en el carrer i en els consells d’administració.

Però va venir Jesús i digué:

Benaurats els qui tenen fam i set de justícia perquè aquests trencaran les cadenes que esclavitzen.”

Antigament, i aleshores com avui, el cor era encomiat i ponderat entre els infants com el més bell tresor que hi ha en el món però, quan es feien grans hom els deia que era rigorosament obligat avergonyir-se’n.

Però vingué Jesús i digué:

Benaurats els que tenen cor i el tenen vulnerable al sofriment dels altres, perquè s’arriscaran a treure creus d’aquest món.”

Antigament, i aleshores com avui, el prestigi d’un home es mesurava per la quantitat de fusells i canons que estaven disposats a defensar-lo.

Però va venir Jesús i digué:

Benaurats els qui fan possible la pau: aquests experimentaran que Déu els tracta com a fills.”

Antigament, i aleshores com avui, molts consideraven que dóna categoria jugar amb els sentiments dels altres.

Però va venir Jesús i digué:

Benaurats els qui tenen un sol cor, net com l’aigua d’un rierol muntanyenc, perquè un dia sentiran que hi brolla una font de joia inexhaurible.”

Antigament, i aleshores com avui, alguns consideraven que només calia protegir els que ja són feliços i que els desgraciats s’aguantin.

Però va venir Jesús i va dir:

Benaurats els qui s’ho juguen tot perquè els miseriosos puguin somriure d’alegria.”

Antigament, i un dia que fou avui, Jesús digué:

Porto una bona notícia per als qui sou víctimes de la pobresa, de la fam i del dolor, perquè jo mateix suscitaré una multitud d’homes i dones senzills, nets de cor, misericordiosos, pacificadors i famolencs de justícia que lluitaran per a posar remei als vostres mals.”

Molts, els orgullosos i panxa contents se’n van riure.

D’altres, s’ho van creure i en van tenir gran alegria, i es feren cristians.

Qui són aquests?

Els sants que avui celebrem i festegem.

Tots hi som cridats.

Vet aquí una simple qüestió de generositat, d’honradesa i de bon cor.


 


 

 

Publicado en catequesis adolescents i joves, Comunicacions Generals, Misses, Pagina Principal | Deja un comentario

TEMPS DURANT L’ANY

 

28-OCTUBRE 2018

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

*  *  *  *  *  *  

 

 

 

 

 

AMB ULLS NOUS

La curació del cec Bar-Timeu està contada per Marc per urgir les comunitats cristianes a sortir de la ceguesa i mediocritat. Només així seguiran a Jesús pel camí de l'Evangeli. El relat és de sorprenent actualitat per a l'Església del nostre temps.

Bartimeu és “un captaire cec assegut a la vorera del camí”. Dins sa vida sempre és de nit. Ha sentit parlar de Jesús, però no coneix la seva cara. No el pot seguir. Està a la vora del camí pel qual passa Jesús, però està fora. ¿No és aquesta la nostra situació ? ¿ Cristians cecs, asseguts vora el camí, incapaços de seguir Jesús ? Entre nosaltres és de nit. Desconeixem a Jesús. Ens manca la llum per a seguir son camí. No sabem cap on va l'Església. Ni tan sols sabem quin futur volem per a ella. Instal·lats en una religió que no arriba a convertir-nos en seguidors de Jesús, vivim vora l'Evangeli, però fora. ¿ Què podem fer?

Malgrat sa ceguetat, Bartimeu capta que Jesús passa a prop d'ell. No dubta un instant. Qualque cosa li diu que en Jesús hi ha salvació: “¡Jesús, Fill de David, tinguès pietat de mi!”. Aquest crit repetit amb fe porta la salvació.

Avui es senten dins l'Església queixes i llaments, crítiques, protestes i desqualificacions. No s'escolta la súplica humil i confiada del cec. Hem oblidat que només Jesús pot salvar l'Església. No captem la seva presència propera. Només creiem en nosaltres.

El cec no hi veu, però sap escoltar la veu de Jesús que li arriba pels seus enviats: “¡ Coratge, aixeca't, que et crida”. Aquest és el clima que necessitem crear dins l'Església. Encoratja'ns mutuament per reaccionar. No seguir intal·lats en una religió convencional. Tornar a Jesús que ens crida. Aquest és el primer objectiu pastoral. El cec reacciona de manera admirable: amolla el mantell que li impedeix aixecar-se, pega un bot enmig de l'obscuritat i s'atansa a Jesús. De son cor sols brolla una súplica: “Mestre, fes que hi vegi”. Si els seus ulls s'obrin tot canviarà. El relat conclou dient que el cec  recobrà la vista i “el seguia camí enllà”

Aquesta és la curació que necessitem avui els cristians. El bot qualitatiu que pot canviar l'Església. Si canvia nostra manera de mirar a Jesús, si llegim l'Evangeli amb ulls nous, si captem l'originalitat del seu missatge i ens entusiasmem amb son projecte d'un món més humà, la força de Jesús ens atreurà. Les nostres comunitats coneixeran l'alegria de viure i seguir-lo de prop.

 

COMUNICACIONS:

27/28 OCTUBRE

 

1.- A la col·lecta del DOMUND del passat cap de setmana a les nostres parròquies de Manacor, s’han recaptat un total de 2.432,87 €.

 

2.- Recordam que amb el canvi d’hora d’aquest cap de semana, l’horari de missa d’hivern de les benedictines i Sant Josep serà a les 17h.

 

3.- Dia 31 d’octubre, vigília de Tots Sants, les misses seran com un dissabte normal.

          -Dia 1 de novembre, festa de Tots Sants, les misses com un diumenge normal, més la missa com cada any al cementiri a les 16h, si el temps ho permet.

         -Dia 2, festa dels Feels Difunts, hi haurà missa a les 8h del matí als Dolors i una missa funeral per a tots els difunts a cada església parroquial :

               – A les 19h a Crist Rei, a les 19:30h a Sant Pau i a les 20h als Dolors.

 

 

30º domingo Tiempo ordinario (B)

 

DIUMENGE XXXº

(POWER-POINT)

EVANGELI

Mestre, fes que hi vegi.

+ Lectura del sant evangeli segons sant Marc 10, 46b-52

 

Guarició del cec Bartimeu

(Mt 20,29-34; Lc 18,35-43)

46 Arribaren a Jericó. Quan Jesús en sortí amb els deixebles i molta gent, el fill de Timeu, Bartimeu, cec i captaire, s'estava assegut vora el camí. 47 Va sentir dir que passava Jesús de Natzaret i començà a cridar:

–Fill de David, Jesús, tingues pietat de mi!

48 Tothom el renyava perquè callés, però ell cridava encara més fort:

–Fill de David, tingues pietat de mi!

49 Jesús s'aturà i digué:

–Crideu-lo.

Ells van cridar el cec dient-li:

–Coratge! Aixeca't, que et crida.

50 Ell llançà el mantell, es posà dret d'una revolada i se'n va anar cap a Jesús. 51 Jesús li preguntà:

–Què vols que faci per tu?

El cec respongué:

–Rabuni, fes que hi vegi.

52 Jesús li digué:

–Vés, la teva fe t'ha salvat.

A l'instant hi veié i el seguia camí enllà.

Paraula de Déu.

 

Jr 31,7-9 He 5,1-6 Mc 10,46-52

A la frontissa de l’Evangeli segons Sant Marc, quan Jesús és a punt d’entrar a Jerusalem, cimal del seu mestratge, ens arriba una lliçó de qui menys l’esperàvem.

Un home cec, al marge del camí, fora de la ciutat. No es pot guanyar la vida, no pot justificar la seva existència amb les pròpies forces. La seva debilitat, -agreujada per les circumstàncies- li ho impedeix. És improductiu. Depèn de la benvolença del qui entra o surt de Jericó. Ell sap què és viure el dia a dia, sense amples horitzons de futur. Però no hi ha opció. Què importa l’escàndol que pugui produir en els altres la seva inutilitat! Ni que sigui al marge de la vida, la prioritat és sobreviure.

I tanmateix, el seu nom és Bartimeu, que significa “fill de dignitat”. La dignitat que és tirada per terra i no sembla que ningú vulgui o pugui aixecar. Ni la fe dels seus avantpassats té resposta a la pregunta més radical: ¿de què serveix un home cec, improductiu, al marge del camí, demanant caritat? No fa més que molestar: que calli!

L’home a la vora del camí, tot i no veure res, té l’oïda fina i sent que Jesús passa per allà.

De sobte, una nova esperança envaeix el seu ésser. Ja n’ha sentit a parlar i el seu cor li diu que aquest fill de David portarà la salvació als que –com ell- són als marges.

Ha après a projectar la veu per a fer-se notar i el crida amb veu forta.

-Fill de David, Jesús, tingues compassió de mi!  

I més fort encara!

    -Fill de David, tingues compassió de mi!

Bartimeu és el primer en reconèixer públicament Jesús com a messies i mestre. Dels seus llavis sortiran les paraules que, al llarg dels segles, tants creients han  fet seves: Kyirie, eleison! Aquell cec captaire assegut a la vora del camí ens ensenya a pregar.

Jesús li diu que l'hi portin i allà comença tot. D’una revolada, llença el mantell, la carcassa de l’antiga llei, que l’oprimia i l’apartava de la misericòrdia del Sant. D’una salt, atret pel Senyor, es posa en la seva presència invisible per escoltar de Jesús una pregunta tan necessària com òbvia:

-què vols que et faci?

I Bartimeu, de nou, posa paraules al desig més pregon dels que cerquen viure en plenitud:

-El meu mestre, que hi vegi!

I a nosaltres, deixebles, que ho escoltem, també se’ns pot revelar la dignitat del nom que Déu ens dona. De la seva veu surt la nostra veritat, la de cadascú. Pel baptisme participem del sacerdoci de Crist i de la seva reialesa. Som consagrats a Déu, i ningú ni res ens ho podrà prendre.

Si ens sentim apartats, al costat del camí o incapaços de veure-hi clar, recordem que la dignitat no la podem posseir aferrissadament, sinó que l’estem captant a cada instant de l´Únic que ens la pot donar. I en demanar-la ens hi va l’ésser que ens fa assolir la plena visió, la llibertat i la dignitat.

 

 

 

 

 

Publicado en catequesis adolescents i joves, Comunicacions Generals, Pagina Principal | Deja un comentario

TEMPS DURANT L’ANY

Les parròquies de Mallorca dedicaran aquest diumenge oracions i realitzaran col·lectes especials amb motiu de la celebració del Diumenge Mundial de Propagació de la Fe (DOMUND). El lema enguany és "Canvia el món".

La Diòcesi de Mallorca és una de les més compromeses en el suport a les missions. Va recaptar el 2017 97.000 € dels 11.263.397 € del total d'Espanya. Els donatius per a l'Obra de la Propagació de la Fe es reben a les parròquies i comunitats cristianes, i arriben, a través de les adreces diocesanes, a la Direcció nacional d'OMP. Des d'allà aquests doblers s'envien, per mitjà de les nunciatures Apostòliques als països corresponents. Els donatius procedeixen de parròquies, subscripcions, herències, llegats, escoles, comunitats religioses i particulars.

 

APORTACIÓ DE MALLORCA A LES MISSIONS


Espanya és, després dels Estats Units, el país que més doblers envia a les missions. Els espanyols varen enviar a les missions l'any passat 11.263.397 € amb motiu de la Jornada del Domund. Aquests doblers varen ser recaptats el 2017 a través de col·lectes a les parròquies i donatius a la web durant la Jornada; i de les aportacions periòdiques, herències i llegats durant l'any. S'ha donat suport a 644 projectes a 44 països beneficiats.


Aportació nacional: 11.263.397€


Aportació de Mallorca: 97.000 €

*   *   *  *   *  

COMUNICACIONS: 

 

1.- Com cada any, aquest penúltim diumenge d’octubre, celebram el Diumenge Mundial de Propagació de la Fe (DOMUND). El lema d’enguany és “Canvia el món”. Avui, pregam i col·laboram econòmicament a favor de l’activitat evangelitzadora dels missioners i missioneres en terres de missió. Per això, la col·lecta d’aquest cap de setmana serà destinada a n’aquesta finalitat.

 

2.- A les col·lectes del passat cap de setmana a les nostres parròquies i llocs de culte de Manacor, així com també, a la col·lecta de la missa funeral de dimecres 17, s’han recaptat un total de 5.180 € que van destinats a pal·liar les necessitats dels damnificats per les inundacions al Llevant de Mallorca.

 

3.- Desde les parròquies de Manacor, oferim la possibilitat d’anar a la Seu amb autocar a la presa de possessió com a canonge de Mons. Andreu Genovart., Dissabte, 27  octubre. Aquells que estigueu interessats, podeu adquirir els tickets fins dimecres a qualsevol de les sacristies parroquials abans o després de la missa, o bé, al despatx parroquial de dimarts a divendres de 18:45h a 19:45h. El preu de l’autocar són 6 €. L’hora de partida serà a les 17:30h desde davant Juguettos o desde la Plaça de sa Mora.  

 

 

DIUMENGE XXIX

(POWER-POINT)

29º diumenge Temps ordinari (B)

El hijo del hombre ha venido para dar su vida en rescate por todos.

+ Lectura del sant evangeli segons sant Marc 10, 35-45

Petició dels fills de Zebedeu

(Mt 20,20-28)

35 Llavors Jaume i Joan, els fills de Zebedeu, s'acosten a Jesús i li diuen:

–Mestre, voldríem que ens concedissis el que et demanarem.

36 Jesús els preguntà:

–Què voleu que faci per vosaltres?

37 Ells li respongueren:

–Concedeix-nos de seure amb tu a la teva glòria l'un a la teva dreta i l'altre a la teva esquerra.

38 Jesús els contestà:

–No sabeu què demaneu. ¿Podeu beure la copa que jo beuré o ser batejats amb el baptisme amb què jo seré batejat?

39 Ells li respongueren:

–Sí que podem.

Jesús els digué:

–Prou que beureu la copa que jo beuré i sereu batejats amb el baptisme amb què jo seré batejat; 40 però seure a la meva dreta o a la meva esquerra, no sóc jo qui ho ha de concedir: hi seuran aquells per a qui Déu ho ha preparat.

41 Quan els altres deu ho sentiren, es van indignar contra Jaume i Joan. 42 Jesús els cridà i els digué:

–Ja sabeu que els qui figuren com a governants de les nacions les dominen com si en fossin amos, i que els grans personatges les mantenen sota el seu poder. 43 Però entre vosaltres no ha de ser pas així: qui vulgui ser important enmig vostre, que es faci el vostre servidor, 44 i qui vulgui ser el primer, que es faci l'esclau de tots; 45 com el Fill de l'home, que no ha vingut a ser servit, sinó a servir i a donar la seva vida com a rescat per tothom.

 

Paraula de Déu.

TRIUMFAR EN LA VIDA

Qui vulgui ser important, ha de ser el vostre servidor

¿Quin ressò poden tenir aquestes paraules de Jesús en la societat d'ara ? Ningú vol ser avui important ni heroi ni sant. Basta “triumfar”, assegurar-se bona qualitat de vida, èxit professional i benestar afectiu suficient.

L'ideal no és créixer i ser persona. L'important és trobar-se bé, tenir salut, gestionar bé els “stress” i no complicar-se la vida. Intel·ligent és viure a gust, ser un “bon jan” i tenir sempre quelcom que fer o contar. Ser un “triumfador”.

I ¿els altres? ¿Qui pensa amb els altres ? El que cadascú fa és cosa seva. No aficar-se amb la vida dels altres. Ser tolerants. L'important és no fer mal a ningú. Respectar sempre a tothom.

Si és possible, és millor viure sense dependre dels altres. Mantenir una sana “independència” sense estar agafats per cap vincle exigent. Cal ser “hàbils” i no assolir compromissos, responsabilitats o càrregues que no deixen viure a gust.

¿ Servir als altres ? Un “triumfador” no enten exactament que vol dir “servir”. Més tost sap “servir-se” dels altres i utilitzar-los per als seus interessos i jocs.

Però, ¿que vol dir triumfar en la vida? Sovint, aqueix individu  autosuficient i triumfador acaba més fràgil i perdut que no hagués pensat. A poc a poc, pot romandre sense arrels ni força interior, centrat en ell mateix, tancat en la soletat del propi cor. El risc de tot triumfador és tombar caigut per la manca d'estimació.

Segons Jesús, si algú vol triumfar en la vida, ha de saber estimar, sortir dels narcisisme, obrir els ulls i ser sensible al sofriment dels altres. No és una piedosa consideració cristiana. Mentre creiem triumfar en la vida, la podem espatllar cada dia un poquet. Ningú és triumfador si no fa més ditxosa la vida dels altres.

 

  

 

*  *  *  *  *  *  

La Diòcesi convoca tots els agents evangelitzadors que treballen en els diferents àmbits pastorals de l'Església per a una celebració d'enviament. Hi estan convidats tots: preveres, diaques i membres de la Vida Consagrada. D'entre ells, professors i mestres cristians de les escoles diocesanes, col·legis religiosos, públics i universitats; responsables de delegacions, secretariats i serveis, moviments i associacions, membres de la Cúria Diocesana i Casa de l'Església. S'ha pensat també en els treballadors i voluntaris de Càritas i altres entitats d'acció social, a més dels visitadors de malalts i aquells que fan un servei específic dins parròquies i entitats d'Església: Consells parroquials, catequesi, economia, patrimoni, litúrgia, treballs de sagristia, cuina o neteja. En definitiva, és convocat qualsevol cristià o adult batiat que se sent enviat a fer-se present, proclamar i fer viure l'Evangeli en els diferents àmbits de l'Església i de la societat.

 

Per tal de facilitar-hi la participació, hi haurà una celebració a tres llocs diferents:

Dissabte 20 d'octubre a Crist Rei de Manacor

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

COMUNICAT BISBAT ANUNCII

 

*  *  *  *  *  *

     Què és el més important d’aquesta vida?    

No és tenir èxit.

No és sobrepujar els altres.

El més decisiu és:

-ser autèntic

-saber créixer com a persona humana.

Però sovint, sovint, ens equivoquem des del mateix punt de partença.

Per què ens equivoquem?

Perquè pensem que per afirmar la nostra pròpia vida i assegurar la nostra petita felicitat i llibertat.– necessàriament hem de dominar els altres.

Insatisfets per no tenir sempre el que volem, atemorits per perdre la felicitat, volem assegurar-nos tractant de dominar la situació des d’una posició de superioritat i de poder sobre els demés.

I així, mirem de manipular, de mil maneres, als que són més dèbils que nosaltres i volem que estiguin al servei de les nostres expectatives, interessos i egoismes.

Fixem-nos en els tipus de relacions que s’estableixen entre

-directors i dirigits

-entre els poderosos i els econòmicament dèbils

-entre professors i alumnes

-entre marits i mullers.

De manera que no encertem a ser algú

-si no és manipulant

-si no és dominant

-si no és oprimint els altres.

Aquest camí és el propi i el típic dels neuròtics.

Què és un neuròtic?

Segons Fritz …: “neuròtic és tot aquell que utilitza el seu potencial per a manipular els altres en compte de créixer ell mateix.”

Aquest desig de ser grans, dominant els altres, no prové de la força que posseeix, sinó precisament de la debilitat i del buit personal.

De manera que és un intent equivocat d’aconseguir per la força el que hom no sap viure des de la pròpia llibertat i capacitat d’estimar.

Què és el més important d’aquesta vida? ens preguntàvem al començar.

El més important és adonar-nos que existeixen altres camins per a orientar i governar la nostra existència i ser autènticament grans.

Segons Jesús, qui vulgui ser gran ha de renunciar al seu desig de poder sobre els altres i aprendre senzillament a servir des d’una actitud de veritable i constructiu amor fratern.

Els que encerten a viure des de

la generositat

el servei humil

i la solidaritat

són persones que irradien una autoritat única.

No necessiten

amenaçar

ni manipular

ni subornar

ni adular ningú.

Són homes i dones que ens atreuen per la seva generositat i noblesa de vida.

En el seu viure hi resplendeix la grandesa del mateix Jesús que “no ha vingut a ser servit sinó a servir i a donar la vida per tots” Mc 10, 45

La seva vida és gran precisament perquè saben i volen donar-la.

La donem, nosaltres, la nostra?

Quines proves en tenim?


 

 

Publicado en catequesis adolescents i joves, Comunicacions Generals, Pagina Principal | Deja un comentario

Funeral per les víctimes de les inundacions a Llevant de Mallorca

El funeral tuvo lugar en la parroquia de Ntra. Sra. dels Dolors de Manacor, y contó con la presencia de los Reyes, así como de la presidenta de Baleares, Francina Armengol;la vicepresidenta del Gobierno, Carmen Calvo; los alcaldes de las localidades afectadas; y políticos como Dolors Montserrat o Albert Rivera.

En su homilía, el prelado se mostró "aún conmocionado" por la catástrofe acaecida hace ahora una semana. Y con el corazón encogido tras el hallazgo, hoy, del pequeño Arthur. "Una catástrofe inesperada que ha hecho plantear muchas preguntas", que "salen del corazón". Un ¿por qué? que "al instante se ha convertido en una acción inmediata de trabajo y esfuerzo solidario por parte de todos".

"No estamos acostumbrados a ver llorar todo un pueblo", clamó el obispo, visiblemente emocionado. "Se nos ha contagiado el dolor de unas familias que lo han perdido todo, comenzando por quienes han perdido el padre, la madre, el marido, la esposa, el hijo, la hija, un vecino, un compañero de trabajo y de tertulia, la casa, el medio de transporte, el comercio y medios para el trabajo, todo aquello que constituye lo necesario para la subsistencia y el gozo de vivir".  (copiat  de  

 

    

 

    

 

 

 

 

 

 

DIMECRES,  17   OCTUBRE  2018

(19  hores)

PARRÒQUIA  DE  NOSTRA  SENYORA  DELS  DOLORS 

MANACOR

Multitud d'autoritats, veïns, cossos de seguretat i familiars de les victimes de la torrentada que afetcà la setmana passada al llevant mallorquí, volgueren ser presents a la missa funeral que el bisbe de Mallorca presidí a la Parròquia de Nostra Senyora dels Dolors de Manacor.

Ses Majestats els Reis Felip VI i Letizia, també volgueren estar presents, i donar suport, d'aquesta manera, als familiars de les víctimes.

La celebració s'inicià amb l'encesa de 13 ciris, una per cada una de les víctimes que perderen la vida el passat 9 d'octubre a causa de la torrentada.

Durant la seva homilia, Mons. Taltavull mostrà la seva commoció davant els fets ocorreguts: "No estam acostumats a veure plorar tot un poble. Se'ns ha contagiat el dolor d'unes famílies que ho han perdut tot, començant pels que han perdut el pare, la mare, el marit, la dona, el fill, la filla, un veí, un company de treball i de tertúlia, la casa, el mitjà de transport, el comerç i mitjans per al treball, tot allò que constitueix el necessari per a la subsistència i el goig de viure". I afegí: "Amb els vostres sacerdots i parròquies, avui i sempre volem estar al vostre costat". 

La celebració d'ahir fou moment per fer memòria del que el prelat anomenà "el miracle de la solidaritat, l'ajuda incondicional, la preocupació pels altres, amb eloqüents i valents gestos". Gestos que s'han transformat en aquests dies en "expressió viva de la defensa de la vida".

En acabar la celebració, cada una de les famílies se'n dugué el centre amb el ciri que havia presidit la cerimònia en representació de cada una de les victimes.

Els cossos de seguretat i voluntaris que estan ajudant a restablir la normalitat al Llevant mallorquí també tengueren un paper important en la celebració i reberen la gratitud per la tasca realitzada durant tots aquests dies.

"Des d'aquí, vull compartir les emocions, els càntics, la fe, les pregàries de tanta gent – creient i no creient

– que ahir vespre participaren en l'Eucaristia, amb motiu del funeral per les víctimes de la riuada de Llevant.

De manera especial agraesc a la Coral de les parròquies de Manacor la seva unció en els càntics,

que tant ajudaren a la pregària en uns moments tan intensos. Que reposin en la Pau de Crist els qui ens han deixat,

i rebin el coratge de la fraternitat els qui han quedat amb tant de dolor. Que al cel sien."   

(Bartomeu  Tauler ,  a  Facebook)

 

 

 

  

 

 

  FUNERAL VÍCTIMES

 

 

Publicado en Catequesi infantil, catequesis adolescents i joves, Comunicacions Generals, Pagina Principal | Deja un comentario