Us mantindrem informats sobre les comunicacions de la parròquia.

FESTA DE LA MARE DE DÉU

Quan van complir-se els vuit dies i hagueren de circumcidar l'infant, li van posar el nom de Jesús;

era el nom que havia indicat l'àngel abans que el concebés la seva mare.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Santa Maria, Mare de Déu (A, B, C)

EVANGELI

Trobaren a María i a Josep i el nin. Als vuit dies, li posaren per nom Jesús.

Lectura del sant evangeli segons sant Lluc 2,16-21

 

6 Hi anaren, doncs, de pressa i trobaren Maria i Josep, amb el nen posat a la menjadora. 17 En veure-ho, van contar el que els havien anunciat d'aquell infant. 18 Tothom qui ho sentia quedava meravellat del que deien els pastors. 19 Maria guardava tot això en el seu cor i ho meditava. 20 Després els pastors se'n tornaren, glorificant Déu i lloant-lo pel que havien vist i sentit: tot ho van trobar tal com els ho havien anunciat.

21 Quan van complir-se els vuit dies i hagueren de circumcidar l'infant, li van posar el nom de Jesús; era el nom que havia indicat l'àngel abans que el concebés la seva mare.

Paraula de Déu.

 

 

ORACIÓ PER A LA NIT DE CAP D'ANY

Senyor, abans d'entrar dins el bullici i torbament del Cap d'Any, vull trobar-me amb tu en silenci i calma. No ho faig sovint. Tu saps que no encert a pregar. He oblidat aquelles oracions que m'ensenyaren de petit i no he après a parlar amb tu d'una altra manera més viva i concreta.

No sé realment si crec ja en tu. Han passat tantes coses aquests anys. Ha canviat tant la vida i he envellit tant per de dins. Voldria sentir-te més viu i més proper. M'ajudaria a creure. Però em costa.

I tanmateix, Senyor, et necessito. A voltes em sent molt malament dintre meu. Passen els anys i la vida desgasta. A fora tot sembla funcionar: el treball, la família, els fills. Qualsevol em tindria enveja. Però jo no em sento bé.

Ha passat un any més. Començarem un any nou, però jo sé que tot seguirà igual. Els mateixos problemes, les mateixes preocupacions, les mateixes feines. I així, ¿ fins quan ?

Com voldria poder renovar la meva vida. Trobar nova alegria, una força diferent per a viure cada dia. Canviar, ser millor amb jo mateix i amb els altres. Però a la meva edat no es poden esperar grans canvis. Estic massa avesat a un estil de vida. Ni jo mateix crec en la meva transformació.

 

Si al manco et sentís com el millor Amic. A voltes penso que així tot canviaria. Quina alegria si no tingués aquesta espècie de temor que no sé d'on surt però m'allunya de tu.

Senyor, grava dins mon cor que tu sents per a mi amor i tendresa. Recorda'm des de dintre que tu m'acceptes tal com som, amb la meva mediocritat i el meu pecat, i que me vols encara que no canvii.

 

Que durant aquest any nou no m'allunyi de tu. Que sàpiga trobar-te dins els meus sofriments i mes alegries. Aleshores,  tal volta canviaré. 

Serà un Any nou.

 

Publicado en Catequesi infantil, catequesis adolescents i joves, Comunicacions Generals, Pagina Principal | Deja un comentario

DIUMENGE DE LA SAGRADA FAMÍLIA

 

 

 

SAGRADA FAMÍLIA 

(POWER-POINT)

 

 

 

En veure'l allà, els seus pares van quedar sorpresos, i la seva mare li digué:

Fill meu, per què t'has portat així amb nosaltres? El teu pare i jo et buscàvem amb ànsia".

Ell els respongué: "Per què em buscàveu? No sabíeu que jo havia d'estar a casa del meu Pare?"

 

 

 

 

 

 

 

 

Els pares de Jesús el troben emmig dels mestres…

+ Lectura del sant evangeli segons sant Lluc 2,41-52

 

A l'edat de dotze anys, Jesús va al temple

41 Els pares de Jesús anaven cada any a Jerusalem amb motiu de la festa de Pasqua. 42 Quan ell tenia dotze anys, hi van pujar a celebrar la festa, tal com era costum. 43 Acabats els dies de la celebració, quan se'n tornaven, el noi es quedà a Jerusalem sense que els seus pares se n'adonessin. 44 Pensant que era a la caravana, van fer una jornada de camí abans de començar a buscar-lo entre els parents i coneguts; 45 com que no el trobaven, van tornar a Jerusalem a buscar-lo. 46 Al cap de tres dies el van trobar al temple, assegut entre els mestres de la Llei, escoltant-los i fent-los preguntes. 47 Tots els qui el sentien es meravellaven de la seva intel·ligència i de les seves respostes. 48 En veure'l allà, els seus pares van quedar sorpresos, i la seva mare li digué:

–Fill meu, per què t'has portat així amb nosaltres? El teu pare i jo et buscàvem amb ànsia.

49 Ell els respongué:

–Per què em buscàveu? No sabíeu que jo havia d'estar a casa del meu Pare?

50 Però ells no comprengueren aquesta resposta.

51 Després baixà amb ells a Natzaret i els era obedient. La seva mare conservava tot això en el seu cor. 52 Jesús es feia gran, avançava en enteniment i tenia el favor de Déu i dels homes.

Paraula de Déu.

 

UNA FAMÍLIA DIFERENT

Entre els catòlics el valor de la família es defensa però no sempre es reflexiona el contingut d'un projecte familiar entès i viscut des de l'Evangeli. ¿ Com seria una família inspirada en Jesús?

La família, segons ell, té l'origen en el misteri del Creador que atreu la dona i el baró a ser “una sola carn”, compartir la vida en una entrega mutua, animada per un amor lliure i gratuit. Això és el primer i decisiu. Aquesta experiència amorosa dels pares pot engendrar una família sana.

Els pares es converteixen en font de vida nova amb la cridada profunda del seu amor. És una tasca apassionant. Dóna profunditat al seu amor i obre horitzons nous. Consolida per a sempre la seva obra creadora en el món.

Els fills són un regal i una responsabilitat. Un repte difícil i una satisfacció incomparable. Jesús defensa sempre els petits, acarona i beneeix els nins i suggereix l'actitud bàsica: tenir cura de la vida fràgil dels qui comencen a caminar per aquest món. Ningú ofereix res millor.

Una família cristiana viu una experiència original enmig de la societat actual, indiferent i agnòstica: construir sa llar des de Jesús. “On dos o tres es reuneixen en nom meu, allà hi som jo enmig d'ells”. Jesús és qui anima, manté i orienta la vida sana de la família cristiana.

La llar és un espai privilegiat per a viure les experiències més bàsiques de la fe cristiana: confiança en un Déu bo, amic de l'esser humà: atracció per l'estil de vida de Jesús; descobriment del projecte de Déu, construir un món més digne,  més just i més amable per a tots. La lectura de l'Evangeli en família és una experiència decisiva.

En una llar on es viu a Jesús amb fe senzilla, però amb passió gran, creix una família acollidora, sensible al sofriment dels necessitats, s'aprèn a compartir i comprometre's per un món més humà. Una família que no es tanca en els seus interessos sinó que viu oberta a la família humana.

Pares viuen desbordats per diferents problemes, i es troben tot sols per fer front a sa missió. ¿ Podrien rebre ajuda concreta de les comunitats cristianes ? A molts pares creients els faria bé compartir inquietuds i recolzar-se mutuament. No és evangèlic exigir tasques heroiques i desentendre's dels les seves lluites i prepocupacions.

José Antonio Pagola

 

*   *   *   *   *   *  

COMUNICACIONS:

 

ADORACIÓ NOCTURNA

Pregària amb Exposició del Santíssim a l'Església de Fartàritx

Dijous, 3 de GENER de 2019

 

 

 

Hora 20:30

 

Publicado en Comunicacions Generals, Pagina Principal | Deja un comentario

BON NADAL

NOELI NZIZA     

(Video   de  BURUNDI)

 

 

 

 

 

PER  CELEBRAR  EL  NADAL…

CELEBRAR NNADAL CELEBRAR

 

 

 

 

 

 

PREGÀRIA  DE  NADAL:

ORACIÓ DE NADAL

 

 

 

 Per aquells dies sortí un edicte de Cèsar August ordenant que es fes el cens de tot l'imperi. 2 Aquest cens va ser anterior al que es féu quan Quirini era governador de Síria. 3 Tothom anava a inscriure's a la seva població d'origen. 4 També Josep va pujar de Galilea, del poble de Natzaret, a Judea, al poble de David, que es diu Betlem, perquè era de la família i descendència de David. 5 Josep havia d'inscriure's juntament amb Maria, la seva esposa. Maria esperava un fill.
6 Mentre eren allà, se li van complir els dies 7 i va néixer el seu fill primogènit: ella el va faixar amb bolquers i el posà en una menjadora, perquè no havien trobat cap lloc on hostatjar-se.
8 A la mateixa contrada hi havia uns pastors que vivien al ras i de nit es rellevaven per guardar el seu ramat. 9 Un àngel del Senyor se'ls va aparèixer i la glòria del Senyor els envoltà de llum. Ells es van espantar molt. 
 
 

 

–No tingueu por. Us anuncio una bona nova que portarà a tot el poble una gran alegria: 11 avui, a la ciutat de David, us ha nascut un salvador, que és el Messies, el Senyor. 12 Això us servirà de senyal: trobareu un infant faixat amb bolquers i posat en una menjadora.
13 I de sobte s'uní a l'àngel un estol dels exèrcits celestials que lloava Déu cantant:
14 –Glòria a Déu a dalt del cel, i a la terra pau als homes que ell estima.
 
 

 

DAVANT EL MISTERI DE L'INFANT

 

Les persones humanes ens avesem a tot. Sovint, el costum i la rutina buiden de vida nostra existència. Ch. Peguy deia que “hi ha una cosa pitjor que tenir una ànima perversa, i és tenir una ànima acostumada a quasi tot”. Per això, no ens estranya massa que la celebaració de Nadal, voltada de superficialitat i consumisme foll, no digui res a tants homes i dones d'ànima “avesada”

 

Ens hem avesat a escoltar que “Déu ha nascut en el portal de Betlem”. Ja no ens sorprèn ni commou un Déu que s'ofereix com un nin. Ho diu A. Saint-Exupery en el pròleg del deliciós Petit Príncep: “Totes les persones majors han estat nins abans. Però moltes no s'en recorden”. Ens oblidem el que és ser nins. I ens oblidem que la primera mirada de Déu quan s'apropa al món ha estat la mirada d'un infant.

I aquesta és la gran nova de Nadal. Déu és un Misteri. Però ara sabem que no és tenebrós, inquietant i terrible, sinó algú que s'ens ofereix proper, indefens, entranyable, des de la tendresa i transparència d'un infant.

I aquest és el missatge de Nadal. Sortir a l'encontre d'aquest Déu. Canviar el cor, fer-nos infants, néixer de bell nou, recobrar la transparència del cor, obrir-nos amb confiança a la gràcia i al perdó.


 


 


 


ANTE EL MISTERIO DEL NIÑO

Los hombres terminamos por acostumbrarnos a casi todo. Con frecuencia, la costumbre y la rutina van vaciando de vida nuestra existencia. Decía Charles Péguy que “hay algo peor que tener un alma perversa, y es tener un alma acostumbrada a casi todo”. Por eso no nos puede extrañar demasiado que la celebración de la Navidad, envuelta en superficialidad y consumismo alocado, apenas diga ya nada nuevo ni gozoso a tantos hombres y mujeres de “alma acostumbrada”.

Estamos acostumbrados a escuchar que “Dios ha nacido en un portal de Belén”. Ya no nos sorprende ni conmueve un Dios que se ofrece como niño. Lo dice Antoine de Saint Exupéry en el prólogo de su delicioso Principito: “Todas las personas mayores han sido niños antes. Pero pocas lo recuerdan”. Se nos olvida lo que es ser niños. Y se nos olvida que la primera mirada de Dios al acercarse al mundo ha sido una mirada de niño.

Pero esa es justamente la gran noticia de la Navidad. Dios es y sigue siendo Misterio. Pero ahora sabemos que no es un ser tenebroso, inquietante y temible, sino alguien que se nos ofrece cercano, indefenso, entrañable, desde la ternura y la transparencia de un niño.

Y este es el mensaje de la Navidad. Hay que salir al encuentro de ese Dios, hay que cambiar el corazón, hacernos niños, nacer de nuevo, recuperar la transparencia del corazón, abrirnos confiadamente a la gracia y el perdón.

A pesar de nuestra aterradora superficialidad, nuestros escepticismos y desencantos, y, sobre todo, nuestro inconfesable egoísmo y mezquindad de “adultos”, siempre hay en nuestro corazón un rincón íntimo en el que todavía nos hemos dejado de ser niños.

Atrevámonos siquiera una vez a mirarnos con sencillez y sin reservas. Hagamos un poco de silencio a nuestro alrededor. Apaguemos el televisor. Olvidemos nuestras prisas, nerviosismos, compras y compromisos.

 

LA  SIBIL·LA

 

 


MATINES  A  LA  RESIDÈNCIA

Els alumnes de l’Escola de Música 440 Aula Musical de Manacor i Cala Millor,

dirigits per Rosa Carbonell,

col·laboraren un any més a les Matines de la Residència Municipal de Manacor.

Publicado en Catequesi infantil, Comunicacions Generals, Pagina Principal | Deja un comentario

TEMPS D’ADVENT

             Llavors cridà amb totes les forces: "Ets beneïda entre totes les dones i és beneït el fruit de les teves entranyes! Qui sóc jo perquè la mare del meu Senyor

em vingui a visitar? Tan bon punt he sentit la teva salutació, l';infant ha saltat de joia dins les meves entranyes. Feliç tu que has cregut: allò que el Senyor t';ha anunciat es complirà!"

 

 

  

 

QUART DIUMENGE

(Power-Point)

4º diumenge d'Advent (C)

EVANGELI

¿Qui sóc jo perquè la mare del meu Senyor em vingui a visitar ?

Lectura del sant evangeli segons sant Lluc 1,39-45

Maria visita Elisabet

39 Per aquells dies, Maria se n'anà de pressa a la Muntanya, en un poble de Judea, 40 va entrar a casa de Zacaries i saludà Elisabet. 41 Tan bon punt Elisabet va sentir la salutació de Maria, l'infant va saltar dins les seves entranyes, i Elisabet quedà plena de l'Esperit Sant. 42 Llavors cridà amb totes les forces:

–Ets beneïda entre totes les dones i és beneït el fruit de les teves entranyes! 43 Qui sóc jo perquè la mare del meu Senyor em vingui a visitar? 44 Tan bon punt he sentit la teva salutació, l'infant ha saltat de joia dins les meves entranyes. 45 Feliç tu que has cregut: allò que el Senyor t'ha anunciat es complirà!

Paraula de Déu.

 

 

 

Maria fa el seu camí.

La visita de Maria a Elisabet dóna peu a l'evangelista Lluc per connectar el Baptista amb Jesús inclús abans de néixer. L'escena és especial. Les dues prest seran mares. Ambdues estan cridades a col·laborar en el pla de Déu. No hi ha barons. Zacaries ha quedat mut. Josep està absent. Les dues dones ocupen tota l'escena. Maria ha arribat de pressa des de Natzaret i es converteix en la figura central. Tot gira en torn d'ella i son Fill. Sa imatge llueix amb trets genuins que han estat afegits després, des de les advocacions i títols allunyats del clima dels evangelis.

· Maria, «la mare del meu Senyor». Així la proclama Elisabet a crit i plena de l'Esperit Sant. Cert: per als seguidors de Jesús, Maria és la Mare de nostre Senyor. Aquests és el punt de partida de la seva grandesa. Els primers cristians mai separen Maria de Jesús. “Beneïda per Déu entre totes les dones” , ella ens dóna a Jesús, “fruit beneït de son ventre”.

· Maria, la creient. Elisabet, la declara feliç perquè “ha cregut”. Maria és gran per la seva maternitat, i per haver acollit amb fe la cridada de Déu a ser Mare del Salvador. Ha sabut escoltar a Déu; ha guardat sa Paraula dins son cor; ha meditat; l'ha posada en pràctica; ha complert sa vocació. Maria és Mare creient.

· Maria, l'evangelitzadora. Maria ofereix a tots la salvació de Déu que ha acollit en son propia Fill. Aquesta és sa gran missió i son servei. Segons el relat, Maria evangelitza amb els seus  gestos i paraules perquè allà on va porta la persona de Jesús i son Esperit. Això és l'essencial de l'acte evangelitzador.

· Maria, portadora d'alegria. La salutació de Maria transmet alegria que brolla de son Fill Jesús. Ella ha estat la primera a escoltar la invitació de Déu: “Alegra't …el Senyor és amb tu”. Ara, des de l'actitud de servei i ajuda als qui la necessiten, Maria transmet la Bona Nova de Jesús, el Crist, que sempre porta sobre. Ells és per a l'Església el millor model d'una evangelització gojosa.

 

 

 

"La qüestió és ben clara: A qui ajudem, nosaltres?"

Avui es diuen moltes coses. La gent no para de xerrar.

Constatem que hi ha una falta generalitzada de confiança i de credibilitat.

Per això, hi ha també molta por i molta tristor.

Joves i grans, per raons diverses, viuen en la incertesa i en la desconfiança.

I, quan no hi ha ningú en qui confiar, la vida es converteix en un absurd.

Els creients, seguint les petjades de Maria, poden ajudar a trobar un sentit a la vida, una raó per viure que fan l’existència digna de ser viscuda i viscuda amb plenitud.

Maria compleix aquesta tasca de donar sentit a la vida anant a on la necessiten,

En aquest moment, pot ajudar Elisabet, d’edat avançada i, per tant, amb probables dificultats en l’embaràs.

I hi va ben decidida.

La qüestió és ben clara:

A qui ajudem, nosaltres?

Quin és el sentit del nostre viure?

Ajudem o bé fem el desentès?

O encara pitjor…¡ en lloc d’ajudar, fem nosa?

 

 

 

 

 

COMUNICACIONS:

22/23 DESEMBRE

 

1.- Dilluns dia 24, vigília de Nadal, les Maitines parroquials seràn a les 19h a la parròquia de Crist Rei, a les 19:30h a Sant Pau i a les 20h als Dolors. Les Maitines a Fartàritx seràn a les 19h i al Monestir de les benedictines a les 18:30h.

 

2.- Dimarts dia 25, dia de Nadal, les misses seràn com un diumenge.

 

3.- Dimecres dia 26, segona festa de Nadal, hi haurà missa a les 8h i a les 12h a la parròquia dels Dolors, i a les 19h a la parròquia de Crist Rei.

 

Publicado en Comunicacions Generals, Pagina Principal | Deja un comentario

TEMPS D’ADVENT

ESGLÉSIA  NOTÍCIA

COMUNICACIONS:

15/16 DESEMBRE

 

 

 Per celebrar com cal el Nadal, això és, el naixement del Fill de Déu, és bo que junts ens posem davant el Senyor per reconèixer-nos pecadors i necessitats del seu perdó i de la seva misericòrdia.

–  Aquesta setmana que vé tindrem les tres celebracions penitencials d’Advent com cada any:

–  Dimecres 19 desembre  als Dolors a les 20h

–    Dijous 20 desembre,  a Sant Pau a les 19:30h 

–    Divendres 21desembre,   a Crist Rei a les 19h 

         (Les  Celebracions  Penitencials  seran  sense  Missa)

*  *  *  *  *  *  

TERCER ADVENT

(POWER-POINT)

 

 

3º diumenge d'Advent ©

 

¿Què fem nosaltres ?

+ Lectura del sant evangeli segons sant Lluc 3,10-18

En aquell temps, la gent preguntava a Joan:

–Així, doncs, què hem de fer?

11 Ell els responia:

–Qui tingui dos vestits, que en doni un al qui no en té, i qui tingui menjar, que també el comparteixi.

12 Entre els qui anaven a fer-se batejar hi havia fins i tot uns publicans, que li deien:

–Mestre, què hem de fer?

13 Ell els respongué:

–No exigiu més del que està establert.

14 Igualment uns soldats li preguntaven:

–I nosaltres, què hem de fer?

Els va respondre:

–No feu servir la violència ni presenteu falses denúncies per treure diners de ningú, i acontenteu-vos amb la vostra soldada.

15 El poble vivia en l'expectació, i tots pensaven si Joan no fóra potser el Messies. 16 Joan respongué dient a tothom:

–Jo us batejo amb aigua, però ve el qui es més fort que jo, i jo no sóc digne ni de deslligar-li les corretges de les sandàlies: ell us batejarà amb l'Esperit Sant i amb foc. 17 Ja té la pala a les mans per ventar el gra de l'era i per entrar el blat al graner; però cremarà la palla en un foc que no s'apaga.

18 Amb aquestes i moltes altres exhortacions, Joan anunciava al poble la bona nova.

Paraula de Déu.

 

 

La gent li preguntava: Així, doncs, què hem de fer?.

Ell els responia: Qui tingui dos vestits, que en doni un al qui no en té,

i qui tingui menjar, que també el comparteixi.

  

 

 

 

 

*   *   *   *   * 

 

 

 

¿QUÈ PODEM FER?

La predicació del Baptista sacseja la consciència a no pocs. Aquell profeta del desert diu en veu alta el que senten dins el cor: cal canviar, retornar a Déu, preparar-se per a acollir el Messies. Alguns s'apropen amb aquesta pregunta: ¿ Què podem fer ?

El Baptista té les idees molt clares. No proposa afegir pràctiques religioses. No demana que romanguin al desert i facin penitència. No parla de nous preceptes. Cal acollir el Messies en la cura pels necessitats.

Ni teories sublims ni motivacions profundes. De manera directa, en estil profètic, ho resumeix en una fórmula genial: “Qui tingui dos vestits, que en doni al qui no en té, i el que tingui menjar que el comparteixi amb els altres”. I nosaltres, ¿ què podem fer per a acollir a Crist enmig d'aquesta societat en crisis?

Abans de res, aplicar-nos per adonar-nos del que passa: la manca d'informació és la primera causa de la nostra passivitat. A banda, no tolerar la mentida o el tapament de la veritat. Cal conéixer, amb tota sa cruesa, el sofriment que es genera injustament entre nosaltres.

Els cops de generositat no són suficients. Passes a una vida més sòbria. Gosar l'experiència de “empobrir-nos” i retallar nostre nivell de benestar per a compartir amb els més necessitats les coses que tenim i no necessitem per a viure.

Estar atents especialment als que han tombat en situacions greus d'exclusió social: desnonaments, manca d'atenció sanitària, fora ingressos ni recurs socials… Sortir en defensa dels qui estan enfonsats en la impotèncaia i la manca de motivació per a fer front al futur.

Des de les comunitats cristianes podem desenvolupar iniciatives vàries per estar a prop dels casos més sagnants de desempar social: coneixement concret de les situacions, movilització de persones per a no deixar ningú tot sol, aportació de recurs materials, gestió de possibles ajudes…

Són temps difícils per a molts. S'ens ofereix a tots l'oportunitat d'humanitzar el nostre consumisme alocat, fer-nos sensibles al sofriment de les víctimes, créixer en solidaritat pràctica, contribuir a denunciar la manca de compassió en la gestió de la crisi… Serà la manera millor d'acollir amb veritat a Crist dins nostres vides.

So 3,14-18a Fl 4,4-7 Lc 3,10-18

L’innat desig d’alegria

La capacitat de desitjar se’ns ha estat donat a tots i totes des del primer moment de la nostra vida com a persones. I la vida es va desenvolupant amb tota una sèrie de desigs. I no hi ha dubte, i no cal dir-ho (perquè ja  ho experimentem) que un dels desigs més intensos i constants és el desig de experimentar satisfacció, goig, joia, alegria. Diguis com es vulgui.

I la tradició litúrgica ha volgut donar a aquest tercer diumenge d’advent un to alegre, com volent començar a assaborir la joia que suposa la bona nova de Nadal, aquella bona nova que la nit de Nadal  esperem recordar i reviure, l’alegria que els àngels anunciaren als pastors.

Per això avui, tant el profeta Sofonies, abans de Crist, com sant Pau després, i ho hem escoltat a les dues primeres lectures, ens han exhortat a l’alegria: “Crida de goig!…Alegra’t, celebra de tot cor!”, amb  paraules del profeta; “Viviu sempre contents! ho repeteixo, viviu contents!” amb paraules de sant Pau.

Alegres, sempre?

Aquest “sempre” sembla l’expressió d’una utopia. Com es pot estar sempre contents i alegres? Aleshores entrem en els límits de la condició humana, sempre imperfecta, sempre dèbil, sempre rodejada i amenaçada de fracassos i desencisos, d’injustícies, de violència, de dolor i de patiment. Mostrar-se alegre davant d’aquest esdeveniments, podria ser manifestació d’insensibilitat o de burla.

L’alegria present

L’alegria plena i perfecta és la que esclatarà en nosaltres  quan, en sortir del nostre món limitat i imperfecte, entrarem en el món sense límits ni imperfeccions. L’alegria present es dona quan vivim o prenem consciència, que ens trobem ben orientats en el camí cap a la perfecta alegria.

Per a nosaltres els cristians, quan prenem consciencia que donem bon sentit a la nostra vida, quan adoptem les actituds d’Aquell que, amb les seves   actuacions  el van portar a la vida plena, a la felicitat i alegria inestroncable de la resurrecció. Aquell és Jesús de Natzaret que va viure moments de satisfacció i de dolor, i ens els va ensenyar a viure amb sentit. I l’Esperit de Jesús, l’ Esperit d’amor ens segueix acompanyant.

La meva alegria

La vida amb sentit es concreta a la vida personal de cada u. Aquells que anaven a trobar Joan Baptista per preguntar-li què havien de fer. I Joan els hi concretava de manera concreta i personal, i, a cada u, amb les seves diferències i especificitats. Per això nosaltres, si volem començar a viure l’autèntica alegria en el món present, ens hem de preguntar com hem de viure amb sentit cristià  la nostra (la meva!) vida concreta, personal, comunitària, social i solidària, i  intentar viure-la amb autenticitat. Això, i la consciència que Déu no deixa mai d’estimar-nos, és el que ens anirà comunicant aquesta imperfecta alegria, camí cap a la perfecta, plena i eterna.

La proximitat, doncs, de la celebració del naixement de Jesús de Natzaret, que va anunciar  la perfecta alegria als que seguissin les seves petjades, cal que ja l’experimentem, encara que molt limitada, en aquesta vida present.

Francesc Xicoy

 

 

AIXÍ DE CLAR

Qui tingui dos vestits, que en doni al qui no en té…

L'amor no és una ideologia lligada a moviments religiosos. L'amor és l'energia que dóna vertadera vida a una societat. Dins tota civilització hi ha forces que generen vida, veritat i justícia, i forces que desencadenen mort, mentida i indignitat. No sempre es pot detectar, però a l'arrel de tot impuls vital hi ha sempre l'amor. Per això, quan en una societat s'ofega l'amor, s'ofega la dinàmica que porta al creixement humà i a l'expansió de la vida. És important i molt, tenir cura socialment de l'amor i lluitar contra tot el que el destrueix.

Mata d'arrel l'amor, la manipulació de les persones. En la societat actual es proclamen en veu alta els drets de la persona, però els individus són sacrificats al rendiment, la utilitat o el desenvolupament del benestar. Es dóna el que H. Marcuse deia “l'eutanàsia de la llibertat”. Cada cop hi ha més persones que viuen una no-llibertat “confortable, còmoda, raonable, democràtica”. Es viu bé, però sense conéixer la vertadera llibertat ni l'amor.

Risc per l'amor és el funcionalisme. Dins la societat de l'eficàcia l'important no són les persones, sinó la funció que exerceixen. L'individu és reduït a “peça de l'engranatge”: a la feina és un empleat, en el consum un client, en la política un vot, a l'hospital un número de llit… Dins una societat així les coses funcionen, però les relacions entre les persones es moren.

Manera d'ofegar l'amor és la indiferència. El funcionament actual de la societat concentra als individus dins llurs propis interessos. Els altres són una “abstracció impersonal”. Es publiquen estudis i estadístiques que amaguen el sofriment de les persones concretes. Ningú es sent responsable. És cura de l'Estat, l'Administració, la Societat.

¿ Què podem fer cada un ? En front de tantes formes de desamor, el Baptista suggereix una postura clara: “Qui tingui dos vestits, que en doni al qui no en té; i qui tingui menjar, que el comparteixi”. ¿ Què podem fer ? Senzillament compartir més el que tenim amb aquells que viuen e n necessitat. Així de simple. Així de clar.

 

Publicado en catequesis adolescents i joves, Comunicacions Generals, Pagina Principal | Deja un comentario

TEMPS D’ADVENT

COMUNICACIONS:

 

 Com cada any des de Càritas Diocesana de Mallorca s’organitza la campanya del Rebost, una iniciativa per recollir productes bàsics d’alimentació, d’higiene personal i de neteja de la llar per cobrir la demanda de persones i famílies que ho necessiten. Des del centre de Distribució d’Aliments de Manacor, els productes que més es requereixen per tal de cobrir aquestes necessitats són:

+ Oli de gira-sol i olo d’oliva

+ Tomàtiga fregida

+ Tonyina

+ Llegums sec i cuits

+ Farina

+ Sucre

+ Pasta: sopa, fideus, espaguetis, espirals, etc

+ Arròs

+ Brics de brou

+ Fruita en conserva

+ Galetes

+ Llet

+ Cacau en pols

+ Productes d’higiene: compreses higièniques, dentífrics, desodorants, etc

+ Productes nadalencs

 

La recollida d’aquests productes a les nostres parròquies, es farà el pròxim cap de setmana 15 i 16, on oferirem com cada any en el moment de l’ofertori, aquells productes que volguem com a signe de la nostra solidaritat amb el més necessitats.         

 

DIUMENGE SEGON D'ADVENT   

(POWER-POINT)

2º diumenge d'Advent (C)

EVANGELI

Tothom veurà la salvació de Déu.

Lectura del sant evangeli segons sant Lluc 3,1-6

Predicació de Joan Baptista

 

1 L'any quinzè del regnat de Tiberi Cèsar, mentre Ponç Pilat era governador de Judea, Herodes, tetrarca de Galilea, Filip, el seu germà, tetrarca d'Iturea i de la regió de Traconítida, i Lisànies, tetrarca d'Abilene, 2 durant el pontificat d'Annàs i de Caifàs, Déu va comunicar la seva paraula a Joan, el fill de Zacaries, en el desert. 3 Joan anà per tota la regió del Jordà predicant un baptisme de conversió per al perdó dels pecats, 4 tal com està escrit en el llibre del profeta Isaïes:

És la veu d'un que crida en el desert:

Prepareu el camí del Senyor,

aplaneu les seves rutes.

5 S'alçaran les fondalades,

s'abaixaran les muntanyes i els turons,

el terreny tortuós quedarà pla

i el camí escabrós serà allisat;

6 i tothom veurà la salvació de Déu.

Paraula de Déu.

 

OBRIR CAMINS NOUS

Els primers cristians veren en l'actuació del Baptista el profeta que preparà decisivament el camí a Jesús. Però, al llarg dels segles, el Baptista s'ha convertit en una crida urgent a preparar camins que ens permetin acollir Jesús entre nosaltres.

Lluc resumeix son missatge amb aquest crit agafat del profeta Isaïes: “Prepareu el camí del Senyor”. ¿ Com escoltar aquest crit en l'Església d'avui ? ¿ Com obrir camins per a que els homes i dones del nostre temps poguem trobar-nos amb ell ? ¿ Com acollir-lo dins les nostres comunitats ?

Primer de tot, prendre consciència de que necessitem un contacte més viu amb sa persona.. No és possible nodrir-nos només de doctrina religiosa. No és possible seguir un Jesús convertit en una sublim abstracció. Necessitem sintonitzar vitalment amb ell, deixar-nos atreure per son estil de vida, contagiar-nos de sa passió per Déu i per l'esser humà.

Enmig del “desert espiritual” de la societat moderna, hem  d'entendre i configurar la comunitat cristiana com a un lloc on s'acull l'Evangeli de Jesús. Viure l'experiència de reunir-nos creients, menys creients, poc creients i inclús no creients en torn del relat evangèlic de Jesús. Donar-li l'oportunitat d'entrar amb sa força humanitzadora dins els nostres problemes, crisis, pors i esperances.

Cal no oblidar-ho. En els evangelis no aprenem doctrina acadèmica sobre Jesús, destinada a envellir al llarg dels segles. Aprenem un estil de viure realitzable en tot temps i tota cultura: l'estil de viure de Jesús. La doctrina no arriba al cor, no converteix, no enamora. Jesús, sí.

L'experiència directa i immediata amb el relat evangèlic ens fa néixer a una nova fe, no per via “d'adoctrinament” o “d'aprenentatge teòric”, sinó per contacte vital amb Jesús. Ell ens ensenya a viure la fe no per obligació, sinó per atracció. Ens fa viure la vida cristiana no com a deure, sinó per contagi. En contacte amb l'Evangeli recobrem la nostra vertadera identitat de seguidors de Jesús.

Mirant el evangelis experimentem que la presència invisible i silenciosa del Ressuscitat agafa trets humans i recobra veu concreta. De cop tot canvia: podem viure acompanyats per qui dóna sentit, veritat i esperança a nostra existència. El secret de tota evangelització està en posar-nos en contacte directe i immediat amb Jesús. Sense ell no és possible engendrar una fe nova.

FER LLOC A DÉU

Prepareu el camí de Senyor.

Joan crida molt. Ho fa perquè veu el poble endormit i vol desvetllar-lo, el veu apagat i vol encendre la fe en un Déu Salvador. El seu crit en concentra en una crida: “Prepareu el camí del Senyor”. ¿ Com obrir camins al Déu ? ¿ Com fer-li més lloc en nostra vida ?

Recerca personal. Per a molts, Déu està avui ocult i encobert per molts prejudicis, dubtes, mals records de la infància o experiències religioses negatives. ¿ Com descobrir-lo ? L'important no és pensar en l'Església, els capellans, la missa o la moral sexual. Primer, obrir el cor i cercar el Déu viu que ens revela Jesucrist. Déu se deixa trobar pels qui el cerquen.

Atenció interior. Per obrir un camí a Déu és necessari devallar al fons del nostre cor. Pel qui no cerca Déu dins son interior és difícil que el trobi fora. Dins nosaltres trobarem pors, preguntes, desitjos, buit… No importa. Déu està aquí. Ell ens ha creat amb un cor que no descansarà si no és en ell.

Amb un cor sincer. No ens ha de preocupar el pecat o la mediocritat. El que més ens apropa al misteri de Déu és viure en la  veritat, no enganyar-nos a nosaltres mateixos, reconéixer el nostres errors. La trobada amb Déu esdevé quan neix aquesta pregària: “Oh Déu, teniu compassió de mi, som un pecador”. Aquest és el millor camí per a rocobrar la pau i l'alegria interior.

En actitud confiada. És la por el que tanca a molts el camí vers Déu. Tenen por a trobar-se amb Ell, només pensen en son judici i càstigs. No creuen que Déu sigui amor i que, inclús quan jutja l'esser humà, ho fa des de l'amor infinit. Desvetllar la confiança total en aquest amor pot ser començar a viure d'una manera nova i gpojosa amb Déu.

Camins diferents. Cadascú ha de fer son recorregut. Déu ens acompanya a tots. No abandona ningú i manco que es sent perdut. L'important és no perdre el desig humil de Déu. Qui segueix i confia, el que de qualque manera desitja creure és ja “creient” davant aquest Déu que coneix fins al fons el cor de cada persona.

 

 

 

 

"El Nadal és una mentida més"

L’Evangeli d’avui acaba amb aquests mots: “Tothom veurà la Salvació de Déu.”

Qui la veurà? Els que estiguin ben disposats. Els receptius, els senzills, els agraïts, els bons creients.

No la veuran els orgullosos, els autosuficients, els petulants, els que es pensen saber-ho tot, els creguts, els pets bufats que bufen el caldo fred.

L’oferta de Déu és universal.

Però, l’acceptació és personalíssima, és intransferible.

I aquí és a on la majoria fallem.

I, per què?

Perquè

no som prou senzills

no som prou receptius

no som prou agraïts

no som prou creients.

Si de debò ho fóssim, aquest podria ser per a nosaltres el primer Nadal sincer de la nostra vida.

Si no és així… del Nadal val més que ni en parlem.

Per què?

Perquè el Nadal és una mentida més, hàbilment manipulada:

pels capitalistes del món sencer

pels poderosos que ho maneguen tot en llur propi profit

pels ateus que es riuen de Déu

pels dèspotes i pocavergonyes que si volessin no veuríem mai el sol.

Mentida al servei del màxim negoci.

Aquí Déu no hi pinta res.

Aquí Déu és el Gran Absent.

 

 

Publicado en catequesis adolescents i joves, Comunicacions Generals, Pagina Principal | Deja un comentario

IMMACULADA CONCEPCIÓ DE MARIA

 

IMMACULADA

(Power-Point)

 

La Concepció immaculada de santa Maria, Verge

Evangeli

Déu te guard, plena de gràcia, el Senyor és amb tu.

+ Lectura del sant evangeli segons sant Lluc 1,26-38

Anunci del naixement de Jesús

26 El sisè mes, Déu envià l'àngel Gabriel en un poble de Galilea anomenat Natzaret, 27 a una noia verge, unida per acord matrimonial amb un home que es deia Josep i era descendent de David. La noia es deia Maria. 28 L'àngel entrà a trobar-la i li digué:

–Déu te guard, plena de la gràcia del Senyor! Ell és amb tu.

29 Ella es va torbar en sentir aquestes paraules i pensava per què la saludava així. 30 L'àngel li digué:

–No tinguis por, Maria. Déu t'ha concedit la seva gràcia. 31 Tindràs un fill i li posaràs el nom de Jesús. 32 Serà gran i l'anomenaran Fill de l'Altíssim. El Senyor Déu li donarà el tron de David, el seu pare. 33 Regnarà per sempre sobre el poble de Jacob, i el seu regnat no tindrà fi.

34 Maria preguntà a l'àngel:

–Com podrà ser això, si jo sóc verge?

35 L'àngel li respongué:

–L'Esperit Sant vindrà sobre teu i el poder de l'Altíssim et cobrirà amb la seva ombra; per això el fruit que naixerà serà sant i l'anomenaran Fill de Déu. 36 També Elisabet, la teva parenta, ha concebut un fill a les seves velleses; ella, que era tinguda per estèril, ja es troba al sisè mes, 37 perquè per a Déu no hi ha res impossible.

38 Maria va dir:

–Sóc l'esclava del Senyor: que es compleixin en mi les teves paraules.

I l'àngel es va retirar.

Paraula de Déu.

 

 

Maria va dir: "Sóc l'esclava del Senyor:

que es compleixin

en mi les teves paraules".

I l'àngel es va retirar.

 

 

 

 

 

 

AMB CONFIANÇA I ALEGRIA

El Concili Vaticà II presenta a Maria, Mare de Jesucrist,   com a “prototipus i model per a l'Església”, y la descriu com a dona humil que escolta Déu amb confiança i alegria. Des d'aqueixa mateixa actitud cal escoltar Déu dins l'Església acrtual.

”Alegra't”.

El primer que Maria escolta de Déu i el primer que hem d'escoltar també avui. Entre nosaltres manca alegria. Amb freqüència ens deixam contagiar per la tristor d'una Església envellida i gastada. ¿ Ja no és Jesús Bona Nova ? ¿ No sentim l'alegria de ser seguidors seus ?

Quan manca alegria, la fe perd frescor, la cordialitat desapareix, l'amistat entre creents refreda. Tot es fa més difícil. Urgeix despertar l'alegria en les nostres comunitats i recobrar la pau que Jesús ens deixà en heretat.

”El Senyor és amb tu”.

A l'Església dels nostres dies costa estar alegres. L'alegria només pot néixer de la confiança en Déu. No estem orfes, Invoquem cada dia un sol Déu Pare que ens acompanya, ens defensa i cerca sempre el bé de tot esser humà.

Aquesta Església, a voltes tan desconcertada i perduda, que no encerta a tornar a l'Evangeli, no està tota sola. Jesús, el Bon Pastor, ens cerca. El seu Esperit ens atreu. Contem amb el seu alè i comprensió. Jesús no ens ha abandonat. Amb ell tot és possible.

”No tinguis por”.

Molts són els temors que paralitzen els seguidors  de Jesús. Por al món modern i a la secularització. Por a un futur incert. Por a la nostra debilitat. Por a la conversió a l'Evangeli. La por ens fa molt mal. Ens impedeix caminar cap al futur amb esperança. Ens tanca a la conservació estèril del passat. Creixen els fantasmes. Desapareix el realisme sà i la sensatesa cristiana. Urgeix construir una Església de la confiança. La fortalesa de Déu no es revela a una Església poderosa sinó humil.

”Tindràs un fill i li posaràs el nom de Jesús”.

A nosaltres també, com a Maria, s'ens confia una missió: contribuir a donar llum enmig de la fosca. No estem cridats a jutjar el món sinó a sembrar esperança. La nostra tasca no és apagar el ble que s'extingeix sinó encendre la fe que, en molts, vol brotar. Déu és una pregunta que humanitza.

Des de les nostres comunitats, cada cop més petites i humils, podem ser llevat d'un món més sà i fraternal. Estem en bones mans. Déu no està en crisi. Som nosaltres els que no gosem seguir Jesús amb alegria i confiança.

José Antonio Pagola

Publicado en catequesis adolescents i joves, Comunicacions Generals, Pagina Principal | Deja un comentario

MISSES I ALTRES SAGRAMENTS DESEMBRE 2018

EXCURSIÓ  DE  LA  CATEQUESI 

A  "CONSOLACIÓ"   de  Santanyí

–   Diumenge dia 2 de desembre, hi ha excursió de catequesi a Consolació de Santanyí.

Com sempre, partirem tots plegats a les 10h del matí de davant Juguettos. Cadasqú ha de dur el seu dinar.

 

 

 

 

 

 

 

 

Acabarem entorn a les 16h.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

MISSES   HORARIS   DESEMBRE  2018

7
DESEMBRE

19h Fartàritx (T.Riera)

19h Convent (J.Amengual)

7

18:30h (F.Xavier)

7

17h Sant Josep (J. Perelló)

19:30h (J.Perelló)

8

8h Dolors (T.Amorós)

9h Serralt (T.Riera)

12h Dolors (F.Xavier)

17h Benedictines (J.Amengual)

19h Convent (J.Amengual)

19h Exposició (F.Xavier)

20h Dolors (F.Xavier)

8

19h (J.Perelló)

8

19:30h (G.Parera)

9

8h Dolors (G.Parera)

9h Serralt (T.Riera)

12h Dolors (T.Amorós)

17h Benedictines (T. Amorós)

20h Dolors (P.Amengual)

9

19h (F.Xavier)

9

 

15

19h Fartàritx. Famílies (….)

19h Convent (J.Amengual)

15

18:30h (G.Parera)

15

17h Sant Josep (J. Perelló)

19:30h (T.Amorós)

16

8h Dolors (F.Xavier)

9h Serralt (T.Riera)

12h Dolors. catequesi (F.Xavier)

17h Benedictines (G.Parera)

20h Dolors (T.Amorós)

16

19h (J.Perelló)

16

 

22

19h Fartàritx (G.Parera)

19h Convent (J.Amengual)

22

18:30h (T.Amorós)

22

17h Sant Josep (J. Perelló)

19:30h (F.Xavier)

23

8h Dolors (T.Amorós)

9h Serralt (T.Riera)

12h Dolors (J.Amengual)

17h Benedictines (J.Perelló)

20h Dolors (G.Parera)

23

19h (F.Xavier)

23

 

24

MAITINES

8h Dolors (F.Xavier)

18:30h Benedictines (J.Perelló)

19h Fartàritx (T.Riera)

20h Dolors (T.Amorós)

24

19h (J.Amengual)

24

19:30h (F.Xavier)

24

MAITINES

8h Dolors (F.Xavier)

18:30h Benedictines (J.Perelló)

19h Fartàritx (T.Riera)

20h Dolors (T.Amorós)

24

19h (J.Amengual)

24

19:30h (F.Xavier)

25

NADAL

8h Dolors (G.Parera)

9h Serralt (T.Riera)

12h (F.Xavier)

17h Benedictines (J.Perelló)

20h Dolors (J.Amengual)

25

19h (J.Amengual)

25

 

29

19h Fartàritx (G.Parera)

19h Convent (J.Amengual)

26

18:30h (F.Xavier)

26

17h Sant Josep (J. Perelló)

19:30h (T.Amorós)

30

8h Dolors (F.Xavier)

9h Serralt (T.Riera)

12h Dolors (T.Amorós)

17h Benedictines (J.Perelló)

20h Dolors (G.Parera)

30

19h (P.Amengual)

30

 

31

19h Fartàritx (T.Riera)

19h Convent (J.Amengual)

31

18:30h (T.Amorós)

31

17h Sant Josep (J. Perelló)

19:30h (F.Xavier)

1

GENER

9h Serralt (T.Riera)

12h Dolors (T.Amorós)

17h Benedictines (J.Perelló)

20h Dolors (P.Amengual)

 

1

19h (F.Xavier)

1

 

 

DIA 26 DESEMBRE, DIA SEGONA FESTA DE NADAL:

NOMÉS MISSA A LES 8H ALS DOLORS (G.PARERA) I A LES 19H A CRIST REI (LL. GALMÉS)

Publicado en Comunicacions Generals, Pagina Principal | Deja un comentario

TEMPS D’ADVENT

 

 

ADVENT  


 

PER  A  PREGAR  EN  TEMPS  D'ADVENT  

ADVENT PREGAR

  

COMUNICACIONS:

ADORACIÓ NOCTURNA           

Pregària amb Exposició del Santíssim a l'Església de Fartàritx

Dijous, 6 de Desembre de 2018     Hora 20:30 h      

 

 

 

 

 

1.- Acte de lliurament del premi popular d’honor al Emm. i Rvdm. Senyor Lluis Francesc Ladaria Ferrer, cardenal prefecte de la congregació per a la doctrina de la fe. 

                                                     Divendres dia 7 de desembre a les 19h a la sala d’actes del col·legi de Montission de Palma.

                                                     La COPE ofereix posar un autocar que partiria de Manacor per aquelles persones que hi vulguin assistir. 

                                                     Diumenge 8 de desembre, a les 10:30h a la Seu, hi haurà una missa presidida pel Cardenal Ladaria,

3.- Divendres dia 7 de desembre, vigília de la Immaculada, les misses seràn com un dissabte.

     Diumenge dia 8, les misses com un diumenge, havent-hi també, missa a Sant Pau a les 19:30h. 

4.- Diumenge dia 8, en motiu de la festa de la Immaculada,  a les 19h als Dolors, pregària amb exposició del Santíssim.

 

 

*  *  *  *  *  

Primer diumenge d'Advent

 

PRIMER ADVENT

Lc. 21, 25-28…34-36

La vinguda del Fill de l'home

(Mt 24,29-31; Mc 13,24-27)

25 »Després hi haurà senyals prodigiosos en el sol, la lluna i les estrelles. A la terra, les nacions viuran amb angoixa, alarmades pel bramul de la mar i per les onades embravides. 26 La gent defallirà de por i d'ansietat pel que succeirà arreu de la terra, perquè fins i tot els estols celestials trontollaran. 27 Llavors veuran el Fill de l'home venint en un núvol amb gran poder i majestat. 28 Quan tot això comenci a succeir, redreceu-vos i alceu el cap, que el vostre alliberament s'acosta.

Exhortació a vetllar

34 »Vosaltres estigueu alerta: que l'excés de menjar o l'embriaguesa o les preocupacions de la vida no afeixuguin el vostre cor, perquè de cop i volta, com un llaç, us trobaríeu a sobre aquell dia, 35 que caurà sobre tots els habitants de la terra. 36 Vetlleu, doncs, i pregueu en tot moment perquè us pugueu escapar de tot això que ha de succeir i us pugueu presentar sense temor davant el Fill de l'home.

Paraula de Déu

QUE HI HAGI DÉU,… PER FAVOR

Estigueu sempre desperts.

Moltes vegades havia pensat en la importància del context socio-polític en la manera de llegir l'Evangeli, però en vaig prendre consciència quan vaig viure un temps a Rwanda.

 

Encara record la sensació que vaig tenir al llegir el text evangèlic d'aquest primer diumenge d'Advent. No és el mateix escoltar aquest discurs apocalíptic des del benestar d'Europa o des de la misèria i el sofriment d'Àfrica.

Malgrat totes les crisis i problemes, a Europa es pensa que el món va per a millor. Ningú espera ni vol el fi de la història. Ningú desitja que les coses canviïn gaire. En el fons, ens va bastant bé. Des d'aquesta perspectiva, sentir parlar de que un dia tot això pot desaparèixer “sona” a “visions apocalíptiques” sorgides dels deliris de ments pessimistes.

Tot canvia quan el mateix Evangeli es llegeix des del sofriment del tercer Món. Quan la misèria és ja insoportable i el present és viscut com a sofriment destructor, fàcil és percebre per dintre un sentiment diferent: “Gràcies a Déu, això no durarà per a sempre.”

 

Els que sofreixen així són els qui poden comprendre el missatge de Crist: “Feliços els que ploren, perquè d'ells és el regne de Déu”. Aquests homes i dones, l'existència dels quals és dolor, esperen quelcom nou i diferent que respongui a llurs desitjos més profunds de vida i pau.

 

Un dia “el sol, la lluna i les estrelles trontollaran”, és a dir, tot allò en que crèiem poder confiar per a sempre s'enfonsarà. Les nostres idees de poder, seguretat i progrés tremolaran. Tot allò que porta l'esser humà a la veritat, la justícia i la fraternitat s'ensorrarà i “a la terra viuran amb l'ai al cor…”

 

Pero el missatge de Crist no és desesperança per a ningú: Inclús llavors, en el moment de la veritat última, no desespereu, esteu desperts, “manteniu-vos dempeus”, poseu la vostra confiança en Déu.

 

Veient de prop el sofriment cruel d'aquelles gents d'Àfrica, vaig quedar corprès pensant que podria semblar estrany a un cristià. No és propiament una oració a Déu. És un desig ardent i una invocació davant el dolor humà. Això em sortia de dintre:

Per favor, que hi hagi Déu”.

 

] 

 

Jr 33,14-16 1Te 3,12-4,2 Lc 21,25-28.34-36

 

L´evangeli i les lectures del 1rI Diumenge d´Advent ens desconcerten una mica a tots. Sempre esperem el temps litúrgic  d´Advent com un temps de preparació al Nadal. La propaganda comercial ja fa dies que ens atabala parlant de regals de Nadal, de torrons, neules i cava, de joguines pels nens, per tot arreu ja se senten músiques nadalenques i apareix el Pare Noel.

I en canvi l´evangeli d´avui, 1r diumenge d´Advent ens parla de la fi del mon, de prodigis al sol, a la lluna i a les estrelles, de la vinguda del Fill de l´home sobre un núvol, amb poder i majestat, que cal estar alerta, vigilants i preparats. En què quedem, ens preparem al Nadal o la  fi del món?

Potser per entendre aquesta duplicitat de sentits de l´Advent ens pot ajudar recordar que Advent és la traducció de la paraula grega "Parusía", que significava presència, vinguda o visita: la visita d´una divinitat als seus fidels, o la presència oficial d´un rei o personatge il·lustre als seus ciutadans. L´Esglèsia fa servir en l´any litúrgic aquesta paraula Advent-Parusía per expressar la doble vinguda del Senyor, la primera vinguda al mig de la nostra historia  i la darrera vinguda a la fi del temps, a la fi de la història. La primera vinguda va ser en pobresa i humilitat al pessebre de Belén, la darrera vinguda, al final de la història, serà en gloria i majestat.

També el prefaci d´Advent ens parla d´aquestes dues vingudes del Senyor, de la primera quan vingué per primera vegada humil i fet semblant a nosaltres, i de la segona vinguda en glòria i majestat, quan ell mateix ens donarà els béns que ara esperem, tot vetllant, confiats en la seva promesa. Per això l´Advent és temps d´esperança i la litúrgia ens presenta textos dels profetes que anuncien que el desert florirà i que les armes es convertiran en arats, les ovelles pastaran amb el llop i el nen jugarà amb la serp

 Però no podem viure només del record del passat i de l´esperança del futur. El Senyor ve avui, ve cada dia, ve en  mig de nostra vida quotidiana de la família, del treball, de la ciutat, de la comunitat cristiana, se ens fa present en els pobres i desvalguts, en els nens i el ancians, en els malalts i marginats, en els emigrants i estrangers que no tenen papers ni feina, en les víctimes de guerres absurdes i cruels, en els joves en atur, en les dones abusades, en les indígenes expulsats de les seves terres  per les multinacionals, també en l´amor i la bellesa, en la natura i el cel estelat.

Com diu el poeta indi Rabindranth Tagore: “Ell ve, ve sempre, en cada instant i en cada edat, tots el dies i totes les nits. Ell ve, ve sempre, en els esplèndids dies de sol primaveral i en la foscor pluviosa de les nits d´hiver. Ell ve, ve, ve sempre.”

El Senyor ve ara i avui, ve cada día,  hem de començar a preparar els camins del Senyor, talment que  la memòria de la primera vinguda no  sigui purament un record folklòric i de consum i que així també ens prepararem amb esperança a la seva darrera vinguda, quan serem examinats sobre l´amor. Aleshores serem plenament alliberats i estarem per sempre amb el Senyor.

Vine, Senyor, no triguis, que t´esperem!

Víctor Codina, sj

 

 

 

 


 

 

PER  EL  TEMPS  D'ADVENTl

PREGÀRIA BÍBLICA 

 

    

Quines són les proves reals del nostre cristianisme diari?"

A què es va dedicar Jesús?

Jesús no es va dedicar a explicar cap doctrina religiosa. No era aquest el seu objectiu.

Jesús parlava d’un esdeveniment que ja estava succeint: Déu ha entrat al món

-Déu vol que les coses canviïn

-Déu busca que la vida sigui més digna i feliç per tothom.

Jesús anomena això el Regne de Déu.

Cal estar atents a la seva vinguda. Cal viure desperts

-obrir els ulls del cor

-desitjar, ardentment, que el món canviï i millori

-creure en aquesta bona notícia

-canviar de manera de pensar i d’actuar

-viure buscant i acollint el Regne de Déu.

No és gens estrany que al llarg de l’Evangeli escoltem o llegim tantes vegades la seva crida insistent i reiterativa

-“vigileu”

-“estigueu atents a la seva vinguda”

-“visqueu desperts”

Aquesta és la primera actitud de qui es decideix a viure com Jesús i segons els seus passos.

Viure desperts significa:

-No caure en l’escepticisme, la indiferència, el tant se me’n dóna de com va o no va el món.

-No permetre que el nostre cor s’endureixi.

-No limitar-nos a les queixes, a les crítiques i condemnes, al fanatisme cec i empobridor.

Cal desvetllar activament la nostra esperança.

Viure desperts significa:

-Viure de manera més lúcida i no deixar-nos arrossegar per la insensatesa i poc seny.

-Atrevir-nos a ser diferents i treballar desinteressadament pel bé de tots.

Viure desperts significa:

-Viure amb passió la petita aventura de cada dia.

-No desentendre’ns egoistament de qui ens necessita.

-Seguir fent aquests petits gestos que en aparença no serveixen per a res però que, de fet, recolzen l’esperança de les persones i fan la vida un xic més amable i atractiva, més suportable.

Viure desperts significa:

-Desvetllar la nostra fe.

-Buscar Déu en la vida i des de la vida.

-Intuir-lo ben a prop de cada persona, pensi el que pensi i sigui com sigui.

-Descobrir Déu atraient-nos cap a la felicitat eterna.

-Viure pendents no sols dels nostres projectes – tantes vegades discutibles – sinó atents al gran projecte de Déu.

Són realment aquestes les nostres actituds habituals?

I, si ho són, en què es nota?

Quines són les proves reals del nostre cristianisme diari?

Penseu que podríeu ser ajuda per algú?

 

Publicado en Catequesi infantil, catequesis adolescents i joves, Comunicacions Generals, Pagina Principal | Deja un comentario

TEMPS DURANT L’ANY

MISSATGE  DEL  PAPA


 

COMUNICACIONS: 

( 24/25 NOVEMBRE)

 

– La col·lecta de fa dues setmanes, destinada a Església Diocesana, vàrem recaptar a les nostres parròquies de Manacor, un total de 1.116,51€.

 

El pròxim cap de setmana, comença l’Advent.

–  Diumenge dia 2 de desembre, hi ha excursió de catequesi a Consolació de Santanyí. Com sempre, partirem tots plegats a les 10h del matí de davant Juguettos. Cadasqú ha de dur el seu dinar. Acabarem entorn a les 16h.

 *  *  *  *  *  *  

FESTA  DE  CRIST  REI

 

FESTES  A  LA  PARRÒQUIA  DE  CRIST  REI  

     

 

CRIST REI

(POWER-POINT)

 

JESUCRIST, REI DE TOT EL MÓN

EVANGELI

Tu ho dius: jo soc rei.

+ Lectura del sant evangeli segons sant Joan 18, 33b-37

 

33 Llavors Pilat se'n tornà a l'interior del pretori, féu cridar Jesús i li digué:

–¿Tu ets el rei dels jueus?

34 Jesús contestà:

–¿Surt de tu, això que em preguntes, o bé d'altres t'ho han dit de mi?

35 Pilat replicà:

–Que potser sóc jueu? Són el teu poble i els grans sacerdots els qui t'han posat a les meves mans. Què has fet?

36 Jesús contestà:

–La meva reialesa no és d'aquest món. Si fos d'aquest món, els meus homes haurien lluitat perquè jo no fos entregat als jueus. Però la meva reialesa no és d'aquí.

37 Pilat li digué:

–Per tant, tu ets rei?

Jesús contestà:

–Tu ho dius: jo sóc rei. Jo he nascut i he vingut al món per donar testimoni de la veritat. Tots els qui són de la veritat escolten la meva veu.

Paraula de Déu.

DECISIU

El judici contra Jesús es donà probablement en el palau on habitava Pilat quan anava a Jerusalem. Allà estan, un dematí d'abril de l'any 30, un reu indefens anomenat Jesús i el representant del poderós sistema imperial de Roma.

L'evangeli de Joan conta el diàleg entre ambdós. En realitat, més que un interrogatori, sembla un discurs de Jesús per a aclarir temes que interessen a l'evangelista. A un moment, Jesús fa una solemne proclamació: “Per això he nascut i per això he vingut al món: per a ser testimoni de la veritat. Tots els qui són de la veritat, escolten la meva veu”.

Aquesta afirmació defineix la trajectòria profètica de Jesús: la seva voluntat de viure en la veritat de Déu. Jesús no sols diu la veritat, sinó que cerca la veritat i només la veritat d'un Déu que vol un món més humà per a tots els seus fills.

Per això, Jesús parla amb autoritat, però sense autoritarisme. Parla amb sinceritat, però sense dogmatismes. No parla com els fanàtics, que cerquen imposar la seva veritat. Tampoc com els funcionaris, que al defensen per obligació, encara que no hi creguin. No és guardià de la veritat, sinó testimoni.

Jesús no converteix la veritat de Déu en propaganda. No la utilitza en profit propi sinó en defensa dels pobres. No tolera la mentida o l'encobriment de les injustícies. No soporta les manipulacions. Jesús es converteix així en “veu dels sense veu, i veu contra els que tennen massa veu”. ( Jon Sobrino)

Aquesta veu és més necessària que mai en una societat agafada en greu crisi econòmica. L'ocultació de la veritat és un dels més ferms presuposts d'actuació dels poders financers i la gestió política sotmesa a llurs exigències. Volen fer-nos viure la crisi en la mentida.

Es fa de tot per amagar la responsabilitat dels principals causants de la crisi i s'ignora de manera perversa el sofriment de  les víctimes més dèbils i indefenses. Es fa urgent humanitzar la crisi i posar en el centre la veritat dels que sofreixen i l'atenció primera en llur situació cada dia més greu.

És la primera veritat exigible a tots, si no volem ser inhumans. La primera dada prèvia a tot. No podem avesar-nos a l'exclusió social i la desesperança en la qual estan els més dèbils. Els que seguim a Jesús hem d'escoltar llur veu i sortir instintivament en defensa dels darrers. Qui és de la veritat escolta la seva veu.

EXAMEN DAVANT EL TESTIMONI DE LA VERITAT

Dins el procés en el qual cal decidir l'execució de Jesús, l'evangeli de Joan ofereix un sorprenent diàleg privat entre Pilat, representant de l'imperi més poderós de la Terra i Jesús, un reu lligat que es presenta com a testimoni de la veritat.

Pilat vol saber quina veritat que s'amaga en aquest personatge estrany que està al davant: “ ¿ Ets tu el rei dels jueus ?” Jesús respon i exposa sa veritat en dues afirmacions fonamentals, molt cares a l'evangelista Joan.

“El meu regne no és d'aquest món”

Jesús no és rei de l'estil que Pilat pot imaginar. No prenten ocupar el trono d'Israel ni disputar a Tiberi el poder imperial. Jesús no pertany a aqueix sistema dins el qual es mou el prefecte romà, mantingut per la injustícia i la mentida. No es recolza en la força de les armes. Son fonament és diferent. Sa realesa prové de l'amor de Déu al món. I afegeix:

“Som rei… i he vingut al món per a ser testimoni de la veritat”

És en aquest món on vol exercir sa realesa, però d'una forma sorprenent. No ve a governar com Tiberi sinó a ser “testimoni de la veritat” i fer entrar l'amor i la justícia de Déu en la història humana.

Aquesta veritat que Jesús porta no és una doctrina teòrica. És una crida que pot trasnsformar la vida de les persones. Jesús ho havia dit: “Si us manteniu fidels a la meva Paraula… coneixereu la veritat i la veritat us farà lliures”. Esser fidels a l'Evangeli de Jesús és una experiència única ja que fa conéixer una veritat alliberadora, capaç de fer nostra vida més humana.

Jesucrist és la única veritat de la qual està permès que visquem el cristians:

•¿No cal, dins l'Església, fer un examen col·lectiu davant el “Testimoni de la Veritat”?

•¿Gosarem discernir amb humilitat la veritat i mentida del nostre seguiment de Jesús ?

•¿On veritat alliberadora i on mentida que esclavitza ?

•¿Cal donar passes cap a millors nivells de veritat humana i evangèlica dins nostres vides, nostres comunitats ?  

 

 

 

 

"Quina és la llei que vivim nosaltres?"

Està més que clar que Jesús no presentava ni l’aspecte ni les aspiracions del que tots entenem per un rei.

No tenen res a veure amb Jesús termes com

-palaus

-guàrdies

-luxes

-aristocràcia

-poder

-riqueses

-servidors

-refinaments

-llunyania de la gent

-barres protectores, etc.

Però, curiosament, respon amb rotunditat i convicció: “Jo sóc rei.”

Què pot significar aquesta afirmació en llavis de Jesús?

Per Jesús, ¿en què consistia ser rei?

La frases: “Jo he vingut a donar testimoni de la veritat.”· ens suggereix algunes pistes.

Don Miguel de Unamuno advertia que “la verdad no es lo que hace pensar sino lo que hace vivir.”

Jennifer Rush canta: “Todo puede ser mentira, pero nosotros somos verdad.”

D’aquesta manera, l’artista remarca l’absoluta seguretat que ella té d’estimar el seu home i de ser estimada per ell.

Segons això, el cert és que Déu ens estima.

Jesús ha vingut a testificar l’amor que Déu ens té i aquesta és una veritat que de debò ens fa viure.

De quina manera Jesucrist és Rei?

Jesús va morir crucificat, no perquè Déu vulgui el sofriment, sinó perquè no el vol.

Jesús va viure per a fer el bé i per alleujar el dolor del món.

Això, portat fins a les seves últimes conseqüències, és el que a Jesús el porta a la creu.

I és així, és d’aquesta manera, com Jesucrist és Rei:

-essent bo amb tothom, enemics inclosos

-i fent el bé a tothom, fins a les últimes conseqüències, donant la cara pels últims, pels més desgraciats, desassistits i abandonats.

Un altre camí per esbrinar què significa se rei per a Jesús és fixar-nos en el que va fer amb la seva vida.

Si busquem en els evangelis frases que ens diguin què va venir a fer, trobarem coses com aquestes:

-El fill de l’home no ha vingut a fer-se servir, sinó a servir

-No ha vingut a condemnar el món, sinó a buscar i salvar el que estava perdut

-Ha vingut perquè tinguin vida i la tinguin abundosament

-Ha vingut perquè els que no hi veuen, hi vegin

-Ha vingut a anunciar la pau i a pregonar la felicitat per a tots, començant pels últims, els sense veu, sense vot i sense nom.

Per a Jesús, ser rei consisteix

-en donar-se

-en servir

-en promoure la vida

-en defensar i fer possible la felicitat definitiva per a tots.

Estimar gratuïtament és la llei regia, la llei superior a totes les lleis imaginables.

I aquesta és la que va viure Jesús, fins a la creu.

Aquesta, la que han viscut els sants, fins a la donació personal més heroica.

Aquesta, la que han viscut i viuen els bons homes i les bones dones, fins a l’abnegació i la gratuïtat totals.

Quina és la llei que vivim nosaltres?

-la llei de l’egoisme acaparador

-o la llei de l’amor gratuït?

Quina llei vivim, nosaltres?

Quina és la llei que vivim nosaltres?

 

 

Publicado en Catequesi infantil, catequesis adolescents i joves, Comunicacions Generals, Pagina Principal | Deja un comentario