Us mantindrem informats sobre les comunicacions de la parròquia.

MISSES I SAGRAMENTS (MAIG-JUNY 2017

HORARIS  de    MISSES I ALTRES SAGRAMENTS 

 

 

DIA

DOLORS

DIA

CRIST REI

DIA

SANT PAU

 

13

MAIG

19h. Fartàritx (T.Riera)

19h. Convent

18h Noces Dolors (F.Xavier)

20h Dolors (F.Xavier)

13

18.30h (Andreu)

 

 

13

18h Sant Josep (J. Perelló)

19.30h (T.Tauler)

 

14

 

8h Dolors (Andreu)

9h Serralt (T. Riera)

10:30h Fartàritx (T.Tauler)

12h Baptismes (Andreu)

18 Benedictines (J.Perelló)

20h Dolors (G.Parera)

14

11h (F.Xavier)

19h (T.Tauler)

14

19.30h (F.Xavier)

 

20

19h Fartàritx (G.Parera)

19h Convent (Andreu)

20h Dolors (T.Riera)

20

18:30h (F.Xavier)

 

20

18h St.Josep (J.Perelló)

19:30h (F.Xavier)

 

 

21

8h (Andreu)

12h Dolors (T.Tauler)

18 Benedictines (J.Cabrer)

20h Dolors (F.Xavier)

21

11h (F.Xavier)

19h (Andreu)

 

21

19:30h (T.Tauler)

 

 

27

19h Fartàritx (T.Riera)

19h Convent (J.Cabrer)

20h Dolors (F.Xavier)

 

27

18:30h (T.Tauler)

 

27

18h Sant Josep (J.Perelló)

19:30h (Andreu)

 

 

28

 

8h Dolors (Andreu)

12h Dolors (T.Tauler)

18h Benedictines (G.Parera)

20h Dolors (F.Xavier)

28

11h (Andreu)

12h Crist Rei Bap. (Andreu)

19h (J.Perelló)

28

12h Sant Pau Comunions (F.Xavier)

19.30h (T.Tauler)

 

3

 

19h Fartàritx (G.Parera)

19 Convent (J.Cabrer)

20h Dolors (T.Tauler)

3

 

18.30h (F.Xavier)

3

18h Sant Josep (J.Perelló)

19.30h Noces d’or (Andreu)

 

4

 

 

8h Dolors (Andreu)

9h Serralt (T.Riera)

11h Fartàritx Comunions (F.Xavier)

11h Dolors Bap. (Andreu)

12h Dolors. (Andreu)

18h Benedictines (J.Perelló)

20h Dolors (Sr. Bisbe Concelabració)

4

11h (T.Tauler)

19h NO MISSA

4

19.30h NO MISSA

 

 

10

19h Fartàritx (T.Riera)

19 Convent Unció malalts (concelebració)

20h Dolors (G.Parera)

10

18:30h (F.Xavier)

10

18h Sant Josep (J.Perelló)

19:30h (J.Perelló)

 

 

11

8h Dolors (Andreu)

9h Serralt (T.Riera)

12h Dolors Bap. (T.Tauler)

18h Benedictines (G.Parera)

20h Dolors (J. Perelló)

11

11h (Andreu)

19h (F.Xavier)

11

19.30h (T.Tauler)

 

17

19h Fartàritx NO MISSA

19H Convent NO MISSA

20h Dolors (CORPUS concelebració)

17

18.30h NO MISSA

17

18h Sant Josep (J.Perelló)

19.30h NO MISSA

 

18

8h Dolors (Andreu)

9h Serralt (T.Riera)

12h Dolors. (F.Xavier)

18h Benedictines (J.Cabrer)

20h Dolors (G.Parera)

18

11h (T.Tauler)

19h (Andreu)

18

19.30h (F.Xavier)

 

www.facebook.com/Esgl%C3%A9sies-de-Mallorca-1202057783221061/?pnref=story    

enllaç   a…:   Esglésies   de   Mallorca   facebook

 

Publicado en Comunicacions Generals, Pagina Principal | Deja un comentario

EL BON PASTOR

 

DIUMENGE   IV    DE   PASQUA  

 

UNA NOVA RELACIÓ AMB JESÚS

Dins les comunitats cristianes necessitem viure una experiència nova de Jesús, revifant la nostra relació amb ell. Posant-lo en el centre de la nostra vida. Passar d'un Jesús confessat de rutina a un Jesús acollit vitalment. L'evangeli de Joan dóna unes sugerències importants quan parlar de la relació de les ovelles amb el seu Pastor.

Primer de tot, “escoltar la seva veu” amb frescor i originalitat. No confondre amb respecte a tradicions ni amb modes. No distreure'ns per altres veus estranyes que, si bé es senten dins l'Església, no comuniquen la Bona Nova.

És important sentir-nos cridats per Jesús “pel nostre nom”. Deixar-nos atreure personalment per ell. Descobrir poc a poc, i cada cop amb més alegria, que ningú com ell respon a les qüestions decisives, a nostres desitjos més pregons i nostres necessitats últimes.

Seguir a Jesús és decisiu. La fe cristiana no està en creure coses sobre Jesús, sinó creure-lo a ell: viure confiant en sa persona. Inspirar-nos en el seu estil de vida per a orientar la nostra existència amb lucidesa i responsabilitat.

Caminar amb Jesús “al davant nostre” és vital. No fem el camí tot sols. Experimentem qualque moment, encara que sigui maldestre, que és possible viure la vida des de les arrels: des de Déu que en Jesús s'ens ofereix més humà, més amic, més proper i salvador que totes les teories.

Aquesta relació viva amb Jesús no neix automàticament. Es va desvetllant dins nostre interior de forma fràgil i humil. Comença essent un desig, creix envoltada de dubtes, interrogants i resistències. Però, sense saber bé com, arriba un moment que el contacte amb Jesús marca decisivament la nostra vida.

Estic convençut que el futur de la fe entre nosaltres es decideix, en bona part, dins la consciència dels qui ara ens sentim cristians. Ara mateix, la fe es revifa o extingueix dins les nostres parròquies i comunitats, en el cor dels sacerdots i fidels que les formem.

Comença la descreença des del moment que la nostra relació amb Jesús perd força, o s'adorm en la rutina, la indiferència io la despreocupació. Per això, el Papa Francesc ha reconegut que “necessitem crear espais motivadors i sanejadors,… llocs on regenerar la fe en Jesús”. Cal escoltar la seva cridada.

José Antonio Pagola

 

 

 

COMUNICACIONS:

–  Dimarts,  dia  9  a   les   19'45 h.  

PARRÒQUIA   DELS   DOLORS:  

FUNERAL   per  Fra.  Bartomeu  Pont,   franciscà   manacorí  T.O.R.  + a  CIUTAT.

TOT   RECORDANT   BARTOMEU   PONT:  

 

–  Dimecres dia 10,  20'30 h.  CAN   VALLESPIR  

    CONFERÈNCIA   :   L'Arquebisbe de Huancayo, Perú, Pedro Ricardo Barreto, 

El tema de la ponència és ben interessant: «Si cuides el Planeta, combats la pobresa» – Ecologia integral des de l’exhortació Laudato Si del Papa Francesc. 

La tasca de Mns. Pedro Barreto a favor del medi ambient és àmpliament coneguda.

Per la seva dedicació i contribució a la defensa del drets humans, i el seu decidit suport als més pobres, l’any 2011, la Coordinadora Nacional de drets humans a Perú, li va atorgar el Premi Nacional de Drets Humans.

En desenvolupar el cinquè principi del “Decàleg Verd”, la Campanya arriba al seu equador i compleix gairebé un any de crida pública a la reflexió sobre els nostres estils de vida, la manera de viure-la pel que fa als qui ens envolten, especialment les persones més vulnerables, pobres i excloses, i la contribució que fem a cura de la Casa comuna. Com assenyalen els responsables de la Campanya, “abans de seguir endavant amb els cinc punts que ens queden, volem detenir-nos en la necessitat d'una conversió personal, comunitària i eclesial, si pretenem posar en pràctica un nou estil de vida més atent a les necessitats de les altres persones i del planeta”. Per a això, “proposem un estil que està en l'arrel del missatge i la vida de Jesús per acostar el Regne i respondre al somni de Déu sobre la humanitat i la terra sencera”
Una de les claus d'aquesta crida a la conversió que es llança des de la Campanya SI CUIDES EL PLANETA, COMBATS LA POBRESA està a l’encíclica Laudato si’, un dels textos inspiradors d'aquesta iniciativa i a la qual el Papa Francesc convida a una conversió ecològica. “Vull proposar als cristians algunes línies d'espiritualitat ecològica –escriu el Sant Pare—que neixen de les conviccions de la nostra fe, perquè el que l'Evangeli ens ensenya té conseqüències en la nostra forma de pensar, sentir i viure. No es tracta de parlar tant d'idees, sinó sobretot de les motivacions que sorgeixen de l'espiritualitat per alimentar una passió per la cura del món” (LS 216).

Es tracta d'iniciar una conversió personal i comunitària amb profundes arrels i els fruits visibles de les quals siguin l'acolliment; el respecte pels altres i per la naturalesa, amb els seus ritmes i necessitats; la construcció d'unes societats on es respiri la cordialitat, la inclusió; i la defensa dels drets humans. Una conversió dirigida a fer per a tots un lloc en la taula comuna, per celebrar la festa de germanor, l'alegria de l'amistat. 

VEUS QUE CLAMEN
Com ha succeït amb els quatre principis anteriors, aquest 5è Principi del “Decàleg Verd” il·lustra la seva proposta de conversió amb històries reals d'acció comunitària orientada a preservar la Casa comuna. Una d'aquestes experiències és la dels Mosetén, un poble indígena que s'assenta a l'actual Bolívia, en el departament de La Paz y Beni, un territori fèrtil de naturalesa fluvial, entre el riu i les regions muntanyenques cobertes de boscos. La seva població, majoritàriament camperola, viu d'uns recursos cada vegada més amenaçats per la colonització agrícola i les tales indiscriminades
“Crec que el somni de desenvolupament que tenim és una vida digna, una vida lliure al nostre territori en harmonia amb uns altres”, explica un dels líders d'aquesta comunitat. “Tenim el Dret a fer-ho, podem fer-ho, tenim aquesta capacitat de fer alguna cosa per desenvolupar el futur, i deixar alguna cosa bé i sa als nostres fills. Cridem a l'Església perquè protegeixi la vida, perquè coneixent, defensant, acompanyant als nostres pobles defensem també la vida també per als nostres fills, per al futur”, afegeix. 

Un altre dels testimonis recollits és el de Mercedes Loring, religiosa de l'Asunción, qui recorda que “davant aquests crits no podem quedar insensibles. Estam cridats a una conversió profunda i sincera, tant personalment, o com a Església, que ens porti a renunciar a moltes de les nostres comoditats, privilegis, seguretats, fins i tot criteris, i seguim els passos de Jesús, estimant i fent el Bé, allí on ens necessitin”.

QUÈ POTS FER (O DEIXAR DE FER)?
Per a aquests dos mesos, des de la Campanya SI CUIDES EL PLANETA, COMBATS LA POBRESA es formulen algunes propostes pràctiques perquè cadascun i les nostres comunitats poguem avançar en aquest camí de conversió “ecològica”.
1. Transformar els nostres hàbits mentals i patrons de comportament, producció i consum de manera permanent i en tots els seus aspectes. 2. Articular xarxes de suport i comunitats de solidaritat capaces de sostenir opcions de vida individuals que no resulten senzilles.
3. La conversió passa per una nova relació amb les coses, amb les persones, amb la naturalesa i amb els problemes de la pròpia societat i del món: superar la cultura de la indiferència, recuperar la capacitat de cura dels qui tenim al costat i passar de l’assistencialisme a la justícia social que tracta d'eliminar les causes de la pobresa.
4.Participar de projectes que, a petita escala, assagen una forma més sostenible de consum.

 

**************

 

 

Jesús és la llum del món: qui el segueixi no caminarà a les palpentes"

Per Josep Llunell.

L’evangeli de Joan ens presenta Jesús amb imatges originals i formoses.

Vol que els seus lectors – nosaltres avui – descobreixin que només Jesús pot respondre plenament a les necessitats més fonamentals de la persona humana.

Qui és Jesús?

Jesús és el pa de vida: qui s’alimenta d’Ell no tindrà fam.

Jesús és la llum del món: qui el segueixi no caminarà ni a les palpentes ni a la foscor.

Jesús és el Bon Pastor: qui escolti la seva veu, trobarà la vida eterna.

Entre aquestes imatges, n’hi ha una, humil i gairebé oblidada, que ens ofereix un contingut profund.

Jo sóc la porta” – ens diu Jesús.

Així és Jesús: una porta oberta.

Qui El segueix creua una llinda que el condueix a un món nou. És a dir: a una nova manera d’entendre i de viure la vida.

L’evangelista ens ho explica en tres punts essencials.

Primer: Qui entri per mi, se salvarà.

       La vida té moltes sortides

      No totes porten a l’èxit ni ens garanteixen la vida plena.

Qui d’alguna manera entén Jesús i tracta de seguir-lo està entrant per la porta encertada. No malmetrà la seva vida. La salvarà.

Segon: L’evangelista diu quelcom més. Qui entra per Jesús podrà sortir i entrar. Té llibertat de moviments. Entra en un espai on pot ser lliure, ja que només es deixa conduir per l’Esperit de Jesús. No és el país de l’anarquia o del llibertinatge.

Entra i surt passant sempre a través d’aquesta porta que és Jesús.

Tercer: L’evangelista ens ofereix un altre detall: qui entri per aquesta porta, que és Jesús, trobarà bones pastures. No passarà ni fam ni set. Trobarà aliment sòlid i abundant per a poder viure.

Crist és també la porta per la que  hem d’entrar avui els cristians si volem revifar la nostra identitat.

Un cristianisme format per batejats que es relacionen amb un Jesús mal conegut, vagament recordat, afirmat de manera abstracte, un Jesús mut que no diu res essencial al món d’avui, un Jesús que no toca els cors… és un cristianisme sense futur.

Només Jesucrist ens pot conduir a un nivell nou de vida cristiana millor fonamentada, motivada i nodrida per l’evangeli.

Cadascun de nosaltres podem contribuir a què en l’Església dels pròxims anys se’l senti i se’l visqui de manera més viva i apassionada.

Podem fer que l’Església sigui més de Jesús

-més viva

-més autèntica

-més suggestiva

més seductora

De què depèn que això sigui veritat?

Depèn de tu.

Depèn de mi.

Depèn de nosaltres…

 

 

Publicado en Comunicacions Generals, Pagina Principal | Deja un comentario

VISITA A NOSTRA SENYORA DELS DOLORS

EL   GRUP   "TERCERA   EDAT"  Parròquia   de   Santa   Eulàlia   visità  la   Nostra   Parròquia:

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

  

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Publicado en Catequesi infantil, Comunicacions Generals | Deja un comentario

DIUMENGE TERCER DE PASQUA

 

 

 

ACOLLIR LA FORÇA DE L'EVANGELI

Dos deixebles de Jesús s'en van de Jesrusalem. Caminen trists i desolats. Dins el seu cor s'ha apagat l'esperança que tenien posada en Jesús quan l'han vist mort a la creu. Tanmateix, segueixen pensant en ell. No el poden oblidar. ¿ Haurà estat tot una il·lusió ?

Jesús s'apropa i camina amb ells. Tanmateix, els deixebles no el reconeixen. Aquell Jesús en qui havien confiat i a qui havien estimat tal volta amb passió, els sembla ara un vianant estrany.

Jesús s'uneix a la conversa. Els caminants l'escolten sorpresos al començament, però a poc a poc qualque cosa es despert dins el seu cor. No sabem exactament què és .. Més tard diran: ¿ No ens cremava el cor mentre ens parlava pel camí ?”

Els caminants estan atrets per les paraules de Jesús fins al punt que necessiten la seva companyia. No el volen deixar marxar: “Queda't amb nosaltres”. Durant el sopar, s'els obrin els ulls i el reconéixen. Aquest és el primer missatge del relat: Quan acollim Jesús com a company de camí, les seves paraules poden despertar en nosaltres l'esperança perduda.

Durant anys, moltes persones han perdut la confiança en Jesús. A poc a poc, ha tornat un personatge estrany i irreconeixible. Tot el que saben d'ell és el que poden reconstruir, de manera parcial i fragmentària, a partir del que han escoltat en predicadors i catequistes.

Sens dubte, l'homilia dels diumenges acompleix una tasca insubstituïble, però és insuficient per a que les persones d'avui puguin entrar en contacte directe i viu amb l'Evangeli. Així com es fa, davant un poble que calla, sense exposar inquietuds, interrogants i problemes, es fa difícil regenerar la fe vacil·lant de tantes persones que cerquen, a voltes sense saber-ho, trobar-se amb Jesús.

¿ No és hora d'instaurar, fora del context de la litúrigia dominical, un espai nou i diferent per a escoltar junts l'Evangeli de Jesús? ¿ Per què no reunir laics i preveres, dones i homes, cristians convençuts i persones que s'interessen per la fe, a escoltar, compartir, dialogar i acollir l'Evangeli de Jesús ?

Cal donar a l'Evangeli l'oportunitat d'entrar amb tota la seva força transformadora en contacte directe i immediat amb els problemes, crisis, pors i esperances de les persones d'avui. Aviat serà tard per a recobrar la frescor original de l'Evangeli.


 


 


 

 

 

Compartint, descobrim Déu en el proïsme"


En certa ocasió, un escolapi holandès em deia: Aquest passatge justifica tota la veritat de l’evangeli. Això és molt difícil inventar-s’ho.

Cal rellegir-lo amb calma i silenci i anar-lo assaborint.

Com sempre, sols remarco quelcom amb intenció alliçonadora.

Els dos deixebles que fugen, humans com són, es fan el savi: “Tu ets l’únic foraster dels que hi havia a Jerusalem que no sap el que hi ha passat aquests dies?”

I expliquen el cas de Jesús de Natzaret, un profeta poderós en obres i en paraules, que el van crucificar. Nosaltres esperàvem!

Com crema aquest clam de manca d’esperança tan conegut de tots nosaltres més d’una vegada.

No saps si els dol la mort de Jesús o bé la manca d’alliberament polític.

Igual, igual que nosaltres en ocasions semblants.

Alguns dels nostres – diuen ells – han anat al sepulcre i ho han trobat tot tal com les dones havien dit. Però a Ell no l’han vist pas.”

Després d’aquesta estúpida retòrica, Crist ha acabat la paciència i els hi esbotza: “Feixucs d’enteniment i de cor per a creure tot el que havien anunciat els profetes! No calia que el Messies patís tot això abans d’entrar a la seva glòria?”

I els hi fa una classe d’història sagrada.

S’acostaven a la meta “i ell va fer com si seguís enllà. Però ells van insistir amb força: “Queda’t amb nosaltres que es fa tard i el dia comença a declinar.”

S’assegué a taula amb ells, prengué el pa, digué la benedicció, el partí i els el donava. Llavors se’ls obriren els ulls i el van reconèixer, però Ell desaparegué del seu davant.

Ara hi veuen molt clar, fins recorden: “No és veritat que el nostre cor s’abrusava dins nostre mentre ens parlava pel camí i ens obria el sentit de les escriptures?”

I cames ajudeu-me per anar ràpidament a dir-ho als germans.

L’impacte ha estat tan fort que l’han de comunicar: l’havien conegut “quan partia el pa”.

Què partim i compartim nosaltres?

I, amb qui?

I, com?

Compartint, descobrim Déu en el proïsme.

Realment, l’hem descobert, nosaltres?

L’egoista, la persona insolidària no el trobarà mai, a Déu.


 

Per Josep Llunell.


 

 

 

 

PREGÀRIA EUCARÍSTICA

Convent de LA PURESA (Fartàritx)

DIJOUS, 4 maig 2017, 20'30-21'30 h.

Monicions d’entrada

Exposició Santíssim.

Cant.- Crist ha ressuscitat

Pasqua. Reso de Vespres: Pag. 61- 65 (a dos cors).

Antífones: Temps de Pasqua.

Lectura: Paraules de Pasqua

Magnificat: La meva ànima cant el Senyor

Pregàries + Oració: pag. 80 i 81

Oració personal: 15 minuts.

Cant: Jo crec en vós, Bon Déu…

Pregàries comunitaries.

Amoris Leatitia: nºs 80 – 85.

Cant: Pange Lingua

Benedicció.

Cant final: Regina Caeli Laetare

Publicado en Comunicacions Generals, Pagina Principal | Deja un comentario

EMERGÈNCIA A PERÚ

MALLORCA MISSIONERA RECAPTA 34.114,78 €

PER A L’EMERGÈNCIA A PERÚ

 

Mallorca ha recollit 34.114,78 € amb motiu de la campanya d’emergència a benefici dels damnificats del Perú. La campanya, iniciada el mes de maig just després de tenir noticia dels desastres ocasionats per les fortes pluges i inundacions al Perú, ha comptat amb la generositat d’entitats i particulars que han volgut donar suport al gran grup de missioners i missioneres de la Diòcesi de Mallorca que hi treballen.


El Bisbe Administrador Apostòlic de Mallorca, Mons. Sebastià Taltavull, en nom de la Església de Mallorca, va manifestar llavors en una carta dirigida als feels de la Diòcesi la seva solidaritat amb l’Església de Trujillo i al seu Pastor, l’Arquebisbe Mons. Héctor Miguel Cabrejos, junt amb la proximitat fraternal i la pregària per les víctimes i les seves famílies. Així mateix, es va adherir a la crida que el prelat de Trujillo va fer per a dur a terme una Campanya d’ajuda urgent.

 

A hores d’ara, ja s’han enviat 25.000 euros, que s’han repartit a parts iguals entre l’arquebisbat de Trujillo, les Religioses Trinitàries de Pueblo Nuevo, les Franciscanes Filles de la Misericòrdia de Trujillo, les Germanes de la Caritat de Piura i les Religioses Agustines de Trujillo.

Ja s’ha començat a treballar amb els doblers recaptats. Les missioneres mallorquines han estat les encarregades de lliurar la part del donatiu a l’arquidiòcesi de Trujillo, que s’utilitzarà per la compra de materials per a la població.

 

A Pueblo Nuevo (RR Trinitàries) s’han fet arribar kits d’higiene i plàstics, paquets d’aigua, llits, matalassos i mosquiteres. S’han atès 18 famílies a Tahuantinsuyo i 29 a Nuevo Horizonte. Així mateix s’estan realitzat coordinacions per a la supervisió dels locals que s’han instal·lat per al funcionament dels albergs temporals per a les famílies damnificades.

 

La zona d’El Milagro (Trujillo), on treballen des de fa anys les Franciscanes Filles de la Misericordia, és una de les més afectades per les inclemències climatològiques. Encara a dia d’avui les carreteres continuen tallades i no és possible desplaçar-se fins a Lima. Amb l’ajuda atenen una família acollida a la comunitat i ajuden en el repartiment de queviures en avioneta a les famílies d’El Milagro.

 

Pel que fa a les Germanes de la Caritat, ja reparteixen aliments i productes d’higiene a les persones més allunyades del baix Piura, on són moltes les cases destruïdes i allà on el govern encara no hi ha arribat.

 

Les Religiones Agustines de l’Empar assentades a Trujillo han improvisat un menjador per a la barriada de Buenos Aires. L’escoleta que regenten les religioses està anegada. S’han comprat 375 calamines, olles i aliments. L’ajuda ha arribat a 23 famílies del poble “Pedregal” que pertany al districte de Catacaos (Piura). S’han lliurat 23 cuines amb els respectius bidons de gas, a més de productes no peribles.


 

DONACIONS

 

Capítol Catedral: 3.000,00 €

Fidels Missa Tridentina: 223,14 €

Germanes de la Caritat: 5.000,00 €

Mercadet Son Servera: 850,00 €

Parròquia d’Alaró: 442,00 €

Parròquia de l’Encarnació: 3.361,50 €

Parròquia de Paguera: 590,37 €

Parròquia de Porreres: 916,62 €

Parròquia de Santa Ponça: 1.100,00 €

Parròquia de Sant Sebastià: 160,00 €

Parròquia de Sant Jordi: 530,00 €

Parròquia de Sant Llorenç des Cardassar: 647,50 €

Parròquia de s’Aranjassa: 70,00 €

Parròquia de Petra: 830,00 €

Parròquia de Son Carrió: 247,00 €

Parròquia Son Servera: 660,70 €

Parròquies de Manacor: 1.650,00 €

Particulars: 10.185,95€

PP Agustins: 300,00 €

PP Caputxins: 307,03 €

PP Franciscans (Llucmajor): 1.000,00 €

Son Servera Solidària: 2.350,00 €

 

 

Publicado en catequesis adolescents i joves, Comunicacions Generals, Pagina Principal | Deja un comentario

DIUMENGE SEGON DE PASQUA

 

BONA   PASQUA…??

Per a molta gent encara és hivern, un hivern ben llarg. Massa.

Les guerres no han parat. Els qui han de deixar casa seva continuen fugint. Els qui han patit ruptures no han refet la seva vida. Els qui han perdut algú estimat no el tornaran a tenir. 

Però l'ametller ha florit. 

Enmig de l'hivern més llarg, l'ametller ha pressentit que vindria la primavera. I ha florit.

Sap que corre el risc encara d'una gelada traïdora. Però més arriscat seria no florir, i no poder afrontar la sequedat de l'estiu.

Som cridats a ser ametllers. A florir enmig de l'hivern més llarg. 

Sabem que correm el risc d'una gelada. Però més arriscat seria no florir.

Molt bona Pasqua!

 

 

COMUNICACIONS  (22-23   abril)

 

 

A la col·lecta feta el Dijous Sant per Càritas Manacor vàrem recaptar 1. 785 euros. 

 

 

 –  Pujada a s’Ermita  FESTES   DE   PASQUA 

DIUMENGE,  23  ABRIL  :  a   les 12 hi haurà missa allà dalt.

 

   

 

**********

 

 

 

 

    

 

 

 

JESÚS SALVARÀ LA SEVA ESGLÉSIA

Aterrits per l'execució de Jesús, els deixebles s'amaguen casa d'un conegut. Reunits de bell nou, però Jesús no és amb ells. Dins la comunitat hi ha un buit que ningú pot omplir. Jesús manca. ¿ A qui seguiran ara ? ¿ Què faran sense ell ? “Ja és fosc” a Jerusalem i, també, en el cor dels deixebles.

Dins la casa estan “amb les portes tancades”. Són una comunitat sense missió i sense horitzó, tancada dins si mateixa, sense capacitat d'acollida. Ningú pensa ja en sortir pels camins a anunciar el regne de Déu i curar la vida. Amb les portes tancades no es pot apropar-se al sofriment de la gent.

Els deixebles estan morts de “por dels jueus”. Són una comunitat paralitzada per la por, en actitud defensiva. Només veuen hostilitat i rebuig a tot arreu. Amb por no es pot estimar el món com l'estimava Jesús ni donar a ningú ànim i esperança.

De cop, Jesús ressuscitat agafa la iniciativa. Ve a rescatar els seus seguidors. “Entra a la casa i es posa enmig”. La petita comunitat es transforma. De la por passen a la pau. De la fosca de la nit a l'alegria de veure'l, ple de vida. De les portes tancades a anunciar per totes parts la Bona Nova de Jesús.

Jesús els parla posant en ells, pobres homes, tota confiança: “Com el Pare m'ha enviat, així també jo us envio a vosaltres”. No els diu a qui s'han d'apropar, què han de comunicar ni com han d'actuar. Ho han après d'ell pels camins de Galilea. Seran en el món el que ell ha estat.

Jesús coneix la fragilitat dels seus. Moltes vegades els ha criticat la fe, poca i vacil·lant. Necessiten la força del seu Esperit per a complir la seva missió. Per això fa amb ells un gest especial. No els imposa les mans ni els beneeix, com els malalts. Exhala damunt ells son alè i els diu: “Rebeu l'Esperit Sant”.

Només Jesús salvarà la seva Església. Només ell, ens alliberarà de les pors que ens paralitzen, romprà els esquemes tediosos en els quals pretenim tancar-lo, obrirà tantes portes que hem tancat al llarg dels segles, endrecerà tants camins que ens han desviat d'ell.

El que s'ens demana és revifar molt més en tota Església la confiança en Jesús ressuscitat, mobilitzar-nos per a posar-lo sense por en el centre de les nostres parròquies i comumnitats, i concentrar totes les forces escoltant bé el que el seu Esperit ens està dient avui als seus seguidors.


 

 

 

 

¿QUI RESSUCITA AVUI?


¿Qui no ha sentit, en qualque moment de sa vida, l'experiència de morir? ¿Qui no ha passat el dolor físic, quasi somàtic, d'una separació no desitjada, d'una paraula mal dita, d'un projecte que es trenca, de no sentir-se comprès o acceptat?

Cadascú de nosaltres duu gravades petites morts dins la seva geografia íntima. A voltes tan petites que no deixen cicatriu visible, però tanmateix són grosses. Suficientment perquè ens facin reconéixer les mateixes senyals de dolor en altres cossos i rostres: les bosses de baix els ulls de la senyora que agafa l'autobús a les sis del matí, l'arrufada de nas del funcionari que ni sols diu bon dia, el tremolor de la veu de qui recorda amors del passat, l'inseguretat de l'adolescent que es compara amb les amigues, la frustració del qui no te feina, o del qui es cerca cada dematí davant el mirall i no es troba. No fan falta grans problemes per sentir-nos morir un poc i dir, en silenci, “¿per què m'has abandonat?”

Sí, cadascú de nosaltres és un testimoni encarnat de resistència, de resiliència, d'aprendre a respirar profundament i retrobar l'ànim, aquest alè vital que ens manté vius. Perquè estem fets per a ressuscitar. La nostra és una bella història de resurrecció, un miracle de fortalesa dins la fragilitat que cada dia ens empeny, un cop i un altre, a despertar de la letàrgia, a posar-nos dempeus, afirmar-nos damunt la terra, deixar fosses i tancades, i seguir amb el cap ben alt i pinte en ample. Per a retornar a la vida, sí, però no a la d'ahir. Ressuscitar és recrear-nos des de les entranyes: aguaitar tot el que ens dol i acaronar-lo com qui ungeix els peus de la persona estimada. Acollir, acceptar, estimar, commoure's des de les entranyes. I gosar fer sortir, sense pudor, les ferides en signe de victòria , conscients de nosaltres mateixos, renascuts i disposats a fer-ho tot nou.

L'anastasis és aquest dinamisme intern que tots i totes experimentem en sentir-nos alliberats de nostres por i inferns. No serveix de res admirar el miracle de la Pasqua cristiana, aquest ritus de pas, si després no el coneixem en nostra vida quotidiana. I serveix de poc, endemés, aquesta experiència de sanació personal si no transforma nostra manera de mirar els altres i conviure amb ells. El qui passà per situació parescuda compren al qui ara esta sofrint, sap escoltar, sap acaronar amb paraules mi gests, domina el llenguatge de la tendresa, i sap donar espai, temps i dignitat als qui es troben en dur combat. Perquè un dia fou el seu; perquè és el de tots.

Cadascú de nosaltres està cridat a ser testimoni de resurrecció per a qui no arriba a veure l'esclat de l'alba. En silenci, ens deim: “Jo vaig passar aquest calze que tu passes avui i vaig sortir enfortit. Estic amb tu, sé del teu dolor i em commou. Ajuda'ns a viure, ajuda'ns a morir. Renascuts un cop i un altre de tantes petites crisis, tenim esperit de saviesa i fortalesa que ens empeny a ser portadors de pau.

Aquestes altres morts: les que ens roben del nostre costat i per a sempre persones estimades, i que omplen d'absència l'espai que ocupava la seva figura. Bell i trist buit habitat. No passa dia que no es recordi la persona estimada que morí. Com la Magdalena també anem al sepulcre on el cos reposa. Sabem que no la trobarem, aquell nom damunt una làpida poc o res ens diu. Hi anem perquè més enllà del vertigen cerquem una abraçada. Enterrem els nostres morts pensant que en ells mor una part de nosaltres mateixos, retalls de records.

Passa un temps, dies, mesos, anys, i, en un moment incomprensible, certs llocs semblen revifar en nosaltres ,la presència tan estimada. Resonen paraules seves, reviuen instants i experiències compartides. I ens adonem sorpresos que els seus consells i paraules ens acompanyen, ens il·luminen el camí. Així degueren sentir-lo els deixebles de Jesús. I quan això passa, brolla als lavis el somriure serè del qui, a la fi, tot ho compren.

També això era ressuscitar, un revifar molt endins aquesta mirada que Algú ens donà un dia, fent que ja res tornàs a ser el mateix. Un obrir-se a la certesa de l'Amor partit i compartit, capaç de començar una altra forma de comunió i presència. I un alegrar-se sense mida i un agrair el poder transformador d'aquest Amor. Agrair-lo sempre. Perquè, al cap i a la fi, ¿qui no ha tingut qualque vegada aquesta experiència de resurrecció ?

(traduït   d'un   escrit   en  ECLESALIA…

 

 


 

"Per on penses començar tu?"

Les primeres generacions cristianes han entès i viscut la Pasqua com el pas de Crist de la mort a la vida, que ens convida també a nosaltres a passar d’una vida vella i gastada a una vida radicalment renovada.

Vet aquí la gran Celebració concretada en el canvi: Canvi a millor.

Pels primers cristians, la Resurrecció de Crist conté una energia capaç de transformar l’existència, omplint-la de nova vitalitat.

Els relats evangèlics insisteixen, precisament, en aquesta transformació que es produeix en trobar-se amb el Ressuscitat.

Aquests homes, tancats i reclosos a casa després de la mort del mestre, passen de l’angoixa a la pau, de la por a l’alegria, de la covardia a l’anunci valent de l’evangeli.

Siguem concrets i pràctics:

Cap a on hem de canviar nosaltres?

Quin és el pas o passos que hem de donar?

En quina direcció cal que es doni el canvi pasqual de les nostres vides?

A alguns se’ns demana, tal vegada, passar d’una vida superficial, frívola i dispersa a una existència més unificada i autèntica; d’una actitud passiva o convencional passar a una actitud més creativa i espontània.

Potser Pasqua ha de ser per uns altres el pas d’aquest home agressiu i ressentit que hi ha dins nostre a un altre més acollidor i amorós, més comprensiu i dialogant.

D’aquest home intransigent i conflictiu a un altre més tolerant i pacificador.

Per alguns, Pasqua pot ser una crida a donar un pas en aquesta direcció: de recelosos i solitaris a confiats i amistosos; d’acaparadors i individualistes a generosos i solidaris; d’invasors i antipàtics a respectuosos i amables.

Probablement a tots se’ns demana renovar la nostra actitud davant de Déu i davant dels altres.

Passar de la por a la confiança, de la fugida a l’entrega generosa, de l’arrogància a la senzillesa, de l’oblit a la pregària, de la no creença a la fe.

Pasqua significa passar de mort a vida.

Celebrar la Pasqua és viure en nosaltres un procés de renovació personal

Siguem concrets:

Per on comencem?

Per on penses començar tu?

Per on penso començar jo?

Mireu:

Les conviccions d’una persona, per nobles i sublims que siguin, si no es concreten, si no es tradueixen en saludables canvis de conducta.—no són res ni valen per a res.

Amb aquest estil de vida de no canvi ni millora personal no passaríem d’hipòcrites i comediants.

El que pretén Jesús no és la simple afirmació de veritats sagrades, com per exemple: la fe en la Resurrecció.

El que Jesús pretén de nosaltres són

-els canvis de conducta

-les millors ètiques

-la cordial i veritable estimació operativa i transformadora de la realitat quotidiana

-el millor tracte de les persones.

És en això que s’ha de concretar la fe en la Resurrecció

Ho tenim ben clar?

Ho assumim responsablement?

Ens hi comprometem?

Concretament:

Per on penses començar tu?

Per on penso començar jo?

Aquest és el canvi amb el que ens hem de comprometre.

L’assumim o no l’assumim?

Josep Llunell


 

 

 

 

CONCERT   AL   CONVENT…

 

 

LA   "FUNDACIÓ   TROBADA"

(en   imatges)

 

 

MÉS   EXTENS…:

 

 

 

Del    "CONCERT"…

Publicado en Comunicacions Generals, Pagina Principal | Deja un comentario

SETMANA SANTA

 

 

AMOR PER COMPRAR TOT EL MÓN


Preguntaren a l'amic si volia

vendre el seu desig. I ell respongué

que l'havia venut per

tants diners que es podia comprar

tot el món.

(Ramon Llull. Llibre d'amic i amat, vers 280.)

 

Meditació

(D'una carta figurada de Maria Magdalena a Josep d'Arimatea)

Ahir Jesús va venir a casa nostra acompanyat dels seus deixebles. Ja saps els rumors que corren, que l'estan encerclant per matar-lo. Jerusalem en va ben ple. Fins es diu que entre els seus deixebles hi ha un traïdor. Per això el volíem obsequiar. La Marta, des del dia abans, ho va organitzar tot amb aquella capacitat que té de preparar un dinar de manera que tothom se senti satisfet i la conversa sigui ben animada.

Jo, des que Jesús va entrar a casa, em vaig adonar que estava molt cansat. Potser poques vegades l'havia vist tan esgotat, per molt que ell ho dissimulava. No és només perquè no para de fer el bé, sinó per la certesa que deu tenir que van per ell i el mataran. Deu ser terrible, no creus? Ell, que ho dona tot, i que està al servei de tothom, sempre amb el seu sí i comunicant la fe a la gent! Que injust! Els nostres dirigents només pensen en el poder i a defensar-se de la veritat que Jesús porta, especialment aquella que remou els cors.

A mig dinar vaig sentir dintre meu un intens amor. Plorava per Ell. Vaig sortir corrent cap a l'armari on guardem les coses més preuades i, agafant aquell perfum especial que tenim guardat pels grans moments, entro a la sala, em postro als peus del Mestre i hi buido el perfum tot plorant d'agraïment per tant i tant de bé que ha fet i fa per tots nosaltres. Vaig sentir que Jesús rebia la meva ofrena i l'acceptava de tot cor. Ell, que sempre dona, ja era hora que se sentís regalat amb tot l'amor de la nostra família. La casa va quedar impregnada de l'intens aroma i jo sentia que Ell em mirava amb absolut agraïment. Tots els diners del món no valen ni de lluny per poder servir i ajudar el meu Mestre i Senyor. En mig de l'emoció vaig escoltar com Ell em defensava de la crítica de Judes.

SOM BEN A PROP DE LA SETMANA SANTA. EXPRESSEM A JESÚS EL NOSTRE AGRAÏMENT D'UNA MANERA MOLT ESPECIAL, ENTREGANT ELS MILLORS PERFUMS DEL NOSTRE COR A AQUELLS QUE MILLOR EL REPRESENTEN: ELS PETITS, POBRES I EXPLOTATS.

 

 

PROGRAMA: 

 

http://www.confraries.es/pagines/programes/2017.pdf   

 

 

 

 

 

 

DIUMENGE  DE   RAMS:

 

 

 

 

RES EL DETURA


 

La mort del Baptista no fou casual. Era una idea molt extesa dins el poble jueu que el destí que espera el profeta és la incomprensió, el rebuig i, sovint, la mort. Probablement, prest Jesús comptà amb la possibilitat d'un final violent.

Jesús no fou un suicida ni un que cerca el martiri. Mai volgué el sofriment ni per a ell ni per a ningú. Esmerçà la seva vida per a combatre'l en la malaltia, les injustícies, la marginació o la desesperança. Va viure entregat a “cercar el regne de Déu i sa justícia”: aquest món digne i feliç per a tots que vol el Pare.

Si accepta la persecució i el martiri és per fidelitat al projecte de Déu que no vol veure sofrir els seus fills i filles. Per això, no corre cap a la mort, però tampoc es fa enrera. No fuig de les amenaces, tampoc modifica ni suavitza el seu missatge.

Hauria estat fàcil evitar l'execució. Era suficient callar i no insistir en el que podia irritar al temple o al palau del prefecte romà. No ho va fer. Segueix el seu camí. S'estima més esser executat abans que trair la seva consciència i esser fidel al projecte de Déu, son Pare.

Va aprendre a viure en clima d'inseguretat, conflictes i acusacions. Dia rera dia s'afirma en sa missió i segueix anunciant amb claretat el seu missatge. Gosa difondre'l no sols als llogarets apartats de Galilea, sinó a l'entorn perillós del temple. Res el detura.

Morirà fidel al Déu en el qual sempre ha confiat. Acollirà a tots, inclosos els pecadors i indesitjables. Si el rebutgen, morirà com un “exclòs” però amb la seva mort confirmarà el que ha estat tota la seva vida: total confiança en el Déu que no rebutja ni exclou ningú del seu perdó.

Cercarà el regne de Déu i la seva justícia, identificant-se amb els més pobres i menyspreats. Si un dia l'executen en el suplici de la creu, reservat als esclaus, morirà com el més pobre i menystingut, però la seva mort segellarà per a sempre la seva fe en el Déu que vol l'alliberació de l'esser humà de tot el que l'esclavitza.

Els seguidors de Jesús descobrim el Misteri últim de la realitat encarnat en el seu amor i entrega extrema a l'esser humà. En l'amor d'aqueix crucificat està Déu mateix identificat amb tots els que sofreixen, cridant contra totes les injustícies i perdonant els botxins de tot temps. Se pot creure o no creure en aquest Déu, però no mofar-se d'ell. En ell confiem els cristians. Res l'atura en el deler per salvar els seus fills.

 


 


 

DIMARTS   SANT:

 

PROCESSÓ   DEL   SILENCI:

 

 

 

LES SET PARAULES

Mons. Sebastià Taltavull i Anglada

1a Ni els assots, ni les espines, ni els Claus m’han pogut emmudir per dir: Pare perdoneu-los que no saben pas el que fan. (Lc 23,34)

Ha deixat dit que ens estimem. Aquest és el seu testament. Les paraules pronunciades en el darrer sopar, «estimeu-vos els uns als altres com jo us he estimat», ara reben la confirmació del seu propi testimoniatge quan l’amor arriba a l’extrem del perdó. Jesús no sols ens demana que l’oferim, sinó que ell mateix ens el dóna. Perdona sense límit perquè estima sense límit, fins a lliurar la seva vida per amor. L’ideal evangèlic de l’amor a l’enemic pronunciat amb tanta força durant la seva vida, ara arriba a la seva més perfecta coherència. És la crida a no fabricar-nos un cristianisme a la nostra mida, sinó a la seva, al seu estil i exemple, un cristianisme cristià. Amb el perdó envers els qui el maten està obrint el camí que han entès i seguit els màrtirs, fent-lo transitable per a tots els qui creuen que hem de seguir els mateixos passos de Jesús.

2a Vaig escoltar el lladre, vaig perdonar Maria i també perdonaré els qui estiguin ben penedits. En veritat t’ho dic: avui seràs amb mi al Paradís. (Lc 23,43)

Feta pel mateix Jesús, estem davant la canonització més ràpida de la història. Es pot ser sant en un obrir i tancar d’ulls. Un condemnat, com Jesús, ha estat tocat per ell en el seu cor i descobreix com la injustícia és carregada sobre el qui és innocent. Mai no és tard per tornar als camins de l’Evangeli. La trobada amb Jesús dóna una orientació decisiva a la seva vida i s’omple del goig de l’esperit -que també lliurarà com Jesús- quan veu la seva condemna reconvertida en salvació eterna per un gest gratuït d’amor. Qui ho pot entendre? La justícia de Déu no és com la dels homes. Quins camins tan diferents els seus dels nostres! Si la Setmana Santa ens ajudés a recuperar aquells que condemnem i aquells que són condemnats al nostre costat! Deixem que Jesús ens miri amb el mateix afecte. La seva mirada salva i demana a canvi la nostra més sincera conversió.

3a Dona, aquí teniu el vostre fill. (Jn 19,26) Estimat deixeble aquí tens la teva mare. Per la Mare s’arriba al Pare.

Jesús pateix la solitud, però no la vol per a ningú. Ens fa mereixedors d’un amor que no podem oblidar i que manté ferma la nostra confiança. Dirigint-se a la seva mare, escoltem les seves entranyables paraules de fill. Com el nen que se sent segur en els seus braços, entenem que el nostre cor no pot ser ambiciós ni els nostres ulls altius, que la nostra vida si vol assemblar-se a la seva no pot obsessionar-se amb pretensions de grandesa. Jesús, a la creu, ens fa el do de la mare quan abans per a ella ja ens ha convertit en un do seu. A Jesús l’omple de consol que experimentem l’acollida amorosa de la seva mare Maria i el conforta veure que al nostre costat no es troba sola. Aquest miracle es repeteix constantment en moltes de les nostres cases, en el silenci d’una vida cristiana que no fa apologia del dolor ni espectacle dels sentiments més íntims.

4a Déu meu, Déu meu per què m’heu abandonat. (Mc 15,34) Em sento aclaparat per l’allau de turments. S’ha apagat per a mi la llum de la felicitat.

Paraules pronunciades amb el llenguatge més íntim après en la infància i ara dites en l’extrem de la confiança, encara que amb el crit més amarg de la vida i amb la sensació del més inhumà abandó. Paraules que donen notícia de la major solitud que es pot patir quan apareix l’angoixa d’una pregunta aparentment sense resposta. Aquest crit de Jesús a la creu no és de desesperació, és la pregària del Fill que ofereix la seva vida al Pare, en l’amor per a la salvació de tots. És l’encarnació de Déu duta a la seva identificació més radical amb la humanitat. Tingut com un home entre tants i comptat en el registre dels qui han nascut com qualsevol altra persona, ara es col·loca, per complir la voluntat salvífica del Pare, en la llista dels qui han d’encarar-se a la mort. Fet en tot igual a nosaltres, menys en el pecat, comparteix la nostra situació humana fins i tot en allò que la fa més degradant, per assumir-la en la seva pròpia persona i salvar-la.

5a Des del naixement fins el Calvari he cercat les meves ovelles sense repós Tinc set! (Jn 19,28), i set tindré fins a la fi dels temps.

És molt legítim, enmig del dolor, buscar moments d’alleugeriment: quan es pateix la set física, la set espiritual, la set de justícia, de companyia, d’amor, es busca amb ànsia la generositat de qui pot sadollar-la. Jesús ens adverteix d’aquesta possibilitat: «Vaig tenir set i no em vau donar de beure.» Està relatant quelcom que sembla impossible quan li és negat a Ell i a tantes persones a qui representa i amb qui s’identifica allò que és més elemental i necessari. No és que no hi hagi suficients recursos, sinó que estan mal repartits. No és que no hi hagi riquesa, és que només l’acaparen uns pocs. El que hi ha és molta set, la de moltes persones clavades a la creu de l’atur, de la incultura, de la fam i la set física, de la malaltia, de l’exclusió i els maltractaments, de la solitud… Qui pot posar solució a tanta aridesa, a tanta falta d’amor. No donem un glop amarg als qui demanen un got d’aigua fresca, no fem sofrir més el qui demana un gest d’acollida, d’atenció, d’amistat, no seguim creant inferioritat de condicions dient que tot va bé. El crit de Jesús, posant-se de part de tots els assedegats, ens avisa de la urgència de crear noves condicions de vida, més humanes, més cristianes.6a S’han complert les profecies. Els crims s’han expiat amb escreix. L’infern s’ha emportat el botí. Tot s’ha complert! (Jn 19,30)

6a Paraula de fidelitat a la paraula donada. És la convicció d’haver acomplert fins a l’últim moment la missió encomanada. Tot s’ha dut a terme fins al més petit detall, una obra completada que ha donat l’orientació definitiva a la trajectòria de la humanitat cap a la seva plenitud en Déu. La llavor ha estat enterrada en el cor de la terra fent-la l’hàbitat més digne de l’home perquè ha acollit el cos de Jesús en el seu interior perquè neixi la Vida per a sempre. Jesús ens ha retornat la dignitat ferida i ha obert definitivament la porta de la Vida, de l’Amor i de l’Esperança que ningú mai més no podrà tancar. D’ell hem après, a ell només seguim amb el goig d’una gojosa fraternitat recuperada. A ell diem amb Pere en la seva confessió de fe i amb el centurió al peu de la creu: «Tu ets el Crist, el Fill del Déu viu.”

7a Amarat de sang i abatut de sofriment cerco la faç del Creador, cridant amb força: Pare confio el meu alè a les teves mans. (Lc 23, 46)

Comença la comunicació de la vida a una humanitat que necessita respirar de nou, ara al ritme de l’Esperit. Ofegats per mil enigmes i pel drama de la mort, se’ns fa el do de poder viure de l’Esperit, el mateix que omple l’univers i que ens dóna la força d’estimar. La set patida és sadollada. Amb la mort, Jesús no perd gens, ho guanya tot, perquè regala la seva vida deixant-la en mans de Déu, el seu Pare. Aquesta relació de confiança entre Déu i l’home que Jesús, el Fill, ha fet possible donant-nos el seu Esperit. En Ell està la font de la santedat que, per ser reflex inequívoc del misteri de Déu, és la major força d’atracció de l’Església, de la nostra Església, allò que més ha de definir-la i fer-la creïble. Serà el testimoniatge d’amor proper a l’home i a la dona d’avui, necessitats com estem d’Evangeli, de bona notícia d’esperança i de salvació. Quan Jesús posa la seva vida en mans de Déu, entenem que per ser Déu i home, la nostra vida està en les millors mans, les del Déu de la Vida que ha ressuscitat al seu Fill perquè tots tinguem vida i la tinguem amb abundància.

 

 

DIJOUS   SANT:

 

 

 

 

 

COMIAT

Jesús sap que les seves hores estan comptades Tanmateix no pensa amagar-se ni fugir. Organitza una cena especial de comiat amb els amics i amigues més propins. Moments greus i delicats per a ell i per als seus deixebles: els vol viure en tota pregonesa. És una decisió pensada.

Conscient de la imminència de la mort, necessita compartir amb els seus la confiança total en el Pare, incloint aqueixa hora. Els vol preparar per un cop tan dur; la seva execució no els ha d'enfonsar en la tristor o el desesper. Han de saber compartir junts els interrogants que es desperten dins ells: ¿Què serà del regne de Déu sense Jesús? ¿Què han de fer els seus seguidors? ¿On nodriran endavant l'esperança en la vinguda del regne?

Sembla que no és una cena pasqual. Cert és que fonts indiquen que Jesús volgué celebrar la Pasqua amb els seus deixebles (seder), quan els jueus commemoraven l'alliberació de l'esclavitud d'Egipte. Tanmateix, quan descriuen el banquet, no es fa cap al·lusió a la litúrgia de la Pasqua, no es diu res de l'anyell pasqual ni de les herbes amargues…

Però no és un sopar corrent, sinó una cena solemne, la darrera de tantes altres celebrades pels llogarets de Galilea. Begueren vi com en les grans ocasions No és una cena de Pasqua però es respira ja l'ambient de les festes pasquals… Jesús de cop, adopta una actitud selectiva i restringida.

Jesús vivia els dinars i sopars a Galilea com a símbol i anticipació del banquet final en el regne de Déu. Tots coneixien aquestes menjades animades per la fe de Jesús en el regne definitiu del Pare. Aquest vespre també, aquesta cena li fan pensar en el banquet final del regne. Dos sentiments ennuegen a Jesús… Primer, la certesa de sa mort imminent: aquella és la darrera copa que compartirà amb els seus; tots ho saben: no es fan il·lusions. Al mateix temps, la confiança indestructible en el regne de Déu…

Comença el sopar seguint el costum jueu: dempeus, agafa el pa i diu, en nom de tots, una benedicciò a Déu i tots responen: “amen”. Llavors dóna un tros de pa a cadascú. Tots saben que vol dir això. Ho han vist fer a Jesús més d'un cop. Saben el que significa aquest gest del que presideix la taula: fer arribar la benedicció de Déu. Al rebre el pa, tots se senten units entre ells i amb Déu. Però aquell vespre, Jesús hi afegeix unes paraules que donen un contingut nou i insòlit al seu gest. Mentre els dóna el pa va dient: “Això és el meu cos. Jo som aquest pa. Mirau-me en aquests trossos donant-me fins al final, per a fer-vos arribar la benedicció del regne de Déu”.

¿Què sentiren aquells homes i dones quan escoltaren per primer cop aquestes paraules ?

Sorprèn més encara el que fa quan acaben el sopar. Tots coneixen el ritu acostumat. Cap al final de la menjada, el que presidia la taula, assegut, agafava amb la mà dreta una copa de vi, i pronunciava damunt ella una oració d'acció de gràcies pel menjar, i tot responien: “amen”. A continuació bevia de la seva copa, la qual cosa servia de senyal als altres perquè cadascún beguessin de la seva. Tanmateix, aquella nit, Jesús canvia el ritual i convida als deixebles a que tots beguin d'una única copa: ¡la seva! Tots comparteixen aqueixa “copa de salvació” beneïda per Jesús. En aquesta copa que passa d'un a l'altre i s'ofereix a tots i totes, Jesús veu quelcom “nou” i peculiar que vol explicar: “Aquesta copa és la nova Aliança en la meva sang. La meva mort obrirà un nou futur per a vosaltres i per a tots”. Jesús no pensa només en els seus deixebles que té al davant…

Aquest moment decisiu, l'horitzó de la seva mirada el fa universal: la nova Aliança, el regne definitiu de Déu serà per a molts, “per a tots”. “Per vosaltres”: aquestes paraules resumeixen el que ha estat la seva vida al servei dels pobres, els malats, els pecadors, els menystinguts, els oprimits, tots els necessitats…

Així fou el comiat de Jesús, que restà gravat per a sempre en les comunitats cristianes… No els deixà orfes.

Hi ha un nou signe convidant els deixebles al servei fratern: l'evangeli de Joan diu que, en un moment donat del sopar, s'aixecà de taula i “es posà a rentar els peus als deixebles”. Segons el relat ho feu per a donar exemple a tots … L'escena és probablement una creació de l'evangelista, però recolleix de manera admirable el pensament de Jesús.

Dins una societat, en la qual està perfectament determinat el rol de les persones i els grups, és impensable que el comensal d'un banquet festiu, i manco el que presideix la taula, es posi a rentar els peus, una tasca humil reservada a criats i esclaus. Segons el relat, Jesús deixa el seu lloc i, com un esclau, comença a rentar els peus als deixebles. És difícil dibuixar una imatge més expressiva del que ha estat la seva vida i del que vol deixar gravat per a sempre en els seus seguidors Ho ha repetit moltes vegades: “El que vulgui ser gran entre vosaltres serà vostre servidor i el qui vulgui ser el primer entre vosaltres , serà esclau de tots”. Jesús ho expressa ara plàsticament en aquesta escena, rentant els peus als seus deixebles està actuant com servent i esclau de tots; dins unes hores morirà crucificat, un càstig reservat sobre tot als esclaus.

José Antonio Pagola


 

 

DIVENDRES   SANT:

 


 

EL    CRUCIFICAT

El món està ple d'esglésies cristianes presidides per la imatge del Crucificat i està ple també de persones que sofreixen, crucificades per la desgràcia, les injustícies i l'oblit: malalts mancats de cura, dones maltractades, vells ignorats, nins i nines violats, emigrants sense papers ni futur. I gent, molta gent enfonsada dins la fam i la misèria.

És difícil imaginar un símbol més carregat d'esperança que aqueixa creu plantada pels cristians a totes parts: “memòria” commovedora d'un Déu crucificat i record permanent de la seva identificació amb tots els innocents que sofreixen injustament dins el nostre món.

Aquesta creu, enlairada entre les nostres creus, ens recorda que Déu sofreix amb nosaltres. A Déu li dol la fam dels nins a Calcuta, sofreix amb els assassinats i torturats a Siria, plora amb les dones maltractades cada dia a casa seva.

No ens sabem explicar l'arrel última de tant de mal. I, tanmateix, si ho sabessim no serviria de gaire. Només sabem que Déu sofreix amb nosaltres i això ho canvia tot. Però els símbols més sublims es poden pervertir si no sabem redescobrir un cop i un altre el seu vertader contingut.

¿Què significa la imatge del Crucificat, present entre nosaltres, si no sabem veure marcats en la seva cara els sofriments de tants fills i filles de Déu?

¿Quin sentit portar una creu damunt el nostre pit, si no sabem carregar-nos amb la creu de tantes persones que sofreixen al costat nostre ?

¿Què volen dir les nostres besades a un Sant Crist , si no desperten en nosaltres l'amor i acollida als que viuen crucificats ?

El Crucificat desenmascara les nostres mentides i covardies. Des del silenci de la creu, ell és el jutge més ferm i mansuet de l'aburguesament de la nostra fe, de la nostra acomodació al benestar i de la nostra indiferència.

Per adorar el misteri d'un “Déu crucificat”, no basta celebrar la Setmana Santa; cal també apropar-nos un poquet més als crucificats, setmana rera setmana…

J

 

 

 

EL   SANT   CRIST   DE   MANACOR

 

 


 

VETLLA    PASQUAL:

pregària 
Dissabte Sant



 

Hi havia un hort a l’ indret on havien crucificat Jesús, i dintre l’hort un sepulcre nou, on encara no havia estat posat ningú.Com que pels jueus era el dia de la preparació, i el sepulcre es trobava a prop, van dipositar-hi Jesús. ( Joan 19, 41.42 )

EL SILENCI I LA BUIDOR DEL DISSABTE SANT.

1.- Tot ha acabat. Resta un silenci total. Al cenacle, a Getsemani, a les places, tribunal, carrers i calvari. Pocs sorolls. La gent celebra la pasqua a les cases. Deixebles amagats i desfets. Tot ha acabat. Al final l’odi i la injustícia han vençut, com sempre. Ha acabat una història fantàstica, massa maca per aquest món pervers.

2.- Escoltar aquest silenci i aquests pensaments, que també hi poden ser presents en els nostres cors, i a molts ambients de la nostra societat i fins de la nostra església. La fatalitat; el que guanya al final és el més fort. Jesús absent: una bella història que va ser.

3.- Hi ha, però, en la foscor total una llum encesa: la fe de la Mare de Déu. Ella vetlla. Sap el que és patir pel seu Fill. Valenta, ha estat present a tot. L’espasa que li van dir que travessaria el seu cor, ha esta real. Però des de la fe, la mateixa d’aquell matí de l’anunciació de l’àngel, quan va acceptar ser la mare de Jesús , quan va dir: sí, era previsible la mort del seu estimat Fill i Senyor. I també la mateixa fe era la que li recordava el que havia dit tantes vegades sobre la resurrecció. La llum de la fe en mig de la nit.

 JESÚS, EN GRAN ABSENT.

1.- Jesús el dissabte sant és el gran absent. Resta a la memòria dels deixebles, amics i amigues, com tots els que han mort i són estimats. Però, on és ?. El seu cos està en el sepulcre. Una gran pedra en fa impossible l’accés. Hi ha guàrdia que vigila al voltant. Cal experimentar, ni que sigui de lluny, aquest absència del Senyor. Sembla que el realisme s’imposa com quelcom evident.

2.- També a la vida de les persones hi ha molts dissabtes sants. L’experiència de l’absència de Déu. Tot segueix, tot va bé o malament, tot es mou, però Ell està callat, com mort, en un sepulcre, que té una llosa immensa, i ben vigilat pels guàrdies del racionalisme més materialista. Qui no ha passat per situacions de semblants ?. Desert, sequedat, dubte sistemàtic…

3.- No passa també un dissabte sant la nostra societat i en part la nostra Església? On ets, Jesús?. Quines grans pedres et separen de nosaltres?.  Quines sospites d’enganys racionalistes, de pors amagades, de dubtes i temors vigilen atentament per tal de que estiguis com mort, com una bella història que va ser, i que avui no diu res a les dones i als homes actuals ?.

 4.- Puc contemplar la fe de Maria, i demanar-li que com ella vetlli jo també en l’esperança de que el mal no és la darrera paraula, que un altre món, una altra església són possibles. Intentar demanar aquesta fe, aquest coratge, aquesta constància, el do de creure més enllà del que ja sembla s’està acabant. 

 ANIREM A TREURE LA PEDRA I PORTAREM AROMES.

1,. També el dissabte sant hi ha un grup de dones que estan decidides a córrer el risc de tenir cura de les restes del seu Senyor. Sabem que hi ha una gran pedra, saben que hi ha la policia romana, però el seu amor és més gran. La seva decisió és terminant.  Pensen sortir, a primera llum, retornant a aquells llocs de la desfeta, i pensen que se’n sortiran de la manera que sigui.

 2.- Estem decidits a moure les pedres que ens separen d’Ell?  Quines són ? Estem decidits a dur aromes agradables per amorosir les ferides que pensem ja mortes?. La raó ens mostra que el nostre intent avui és impossible, que trobarem grans dificultats, que hi ha riscos…  Però la fe d’aquelles dones, el seu amor, són testimonis de que més enllà de la raó i la previsió racionalista… hi ha realitats invisibles que poden ajudar a trobades impensables.

 3.- I és que al final del dissabte sant Ell, com ho havia promès, és a punt de mostrar-se als seus amb una nova vida, definitiva, només de goig, de pau, de comunicació, d’harmonia i felicitat. Som a les portes d’un fet inaudit, que és el nucli de la nostra fe. Som a les portes de la Pasqua, el dia més feliç de la història.

Jesús Renau sj 

 

 

TORNAR A GALILEA

 

Els evangelis han recollit el record de tres dones admirables que, a trenc d'alba del dissabte, s'aproparen al sepulcre on Jesús havia estat enterrat. No el poden oblidar. L'estimen més que ningú. Mentretant, els barons han fuit i cada cop estan més amagats.

El missatge, que escolten quan arriben, és d'una importància excepcional. L'evangeli més antic diu així: “¿Cercau a Jesús de Natzaret, el crucificat? No és aquí. Ha ressuscitat”.

És un error cercar a Jesús en el món de la mort. Està viu per a sempre. Mai el trobareu on la vida està morta.

 

Cal no oblidar-ho. Si volem trobar a Crist ressuscitat, ple de vida i força creadora, no hem de cercar en una religió morta, reduïda al compliment extern de preceptes i ritus rutinaris, o en una fe apagada, que viu de tòpics i fòrmules gastades, buides d'amor viu a Jesús.

 

Allavores, ¿on el podem trobar? Les dones reben aquest encàrreg: “Ara anau a dir als seus deixebles i a Pere: Ell va davant vostre a Galilea. Allà el veureu”.

 

¡Per què cal tornar a Galilea per a veure el Ressuscitat? ¿Quin sentit profund s'amaga en aqueixa invitació? ¿Què ens diu als cristians d'avui?

 

A Galilea, es sentí per primer cop i en tota puresa, la Bona Nova de Déu i el projecte humanitzador del Pare. Si no tornem a escoltar-los avui amb cor senzill i obert, ens nodrirem de doctrines venerables, però no coneixerem l'alegria de l'Evangeli de Jesús, capaç de “ressuscitar” la nostre fe.

 

A les ribes del llac de Galilea, Jesús començà a cridar els primers seguidors per a ensenyar-los a viure amb el seu estil de vida, i a col·laborar amb ell en la gran tasca de fer una vida més humana.

 

Avui Jesús segueix cridant. Si no escoltem la seva crida i ell no “va davant nostre”, ¿cap on va el cristianisme ?

 

Pels camins de Galilea es gestà la primera comunitat de Jesús. Els seus seguidors viuen al costat d'ell una experiència única. La seva presència ho omple tot. Ell és el centre. Amb ell aprenen a viure acollint, perdonant, curant la vida i desvetllant la confiança en l'amor insondable de Déu.

 

Si no posem, com més prest millor, a Jesús en el centre de les nostres comunitats, mai experimentarem la seva presència enmig nostre.

 

Si tornem a Galilea, la “presència invisible” de Jesús ressuscitat adquirirà trets humans quan llegirem els relata evangèlics, i la seva “presència silenciosa” recobrarà veu concreta en paraules ecoratgedores.

José Antonio Pagola
 

 

Publicado en Catequesi infantil, Comunicacions Generals, Pagina Principal | Deja un comentario

MISSES I SAGRAMENTS – ABRIL 2017

 

 

 

DIA

DOLORS

DIA

CRIST REI

DIA

SANT PAU

 

8

ABRIL

19h. Fartàritx (F.Xavier)

19h. Convent NO MISSA

20h Dolors (T.Riera)

8

18.30h (Andreu)

 

 

8

17h Sant Josep (J. Perelló)

19.30h (T.Tauler)

 

9

DIUMENGE RAMS

8h Dolors (Andreu)

9h Serralt (T. Riera)

11:45h Concelebració (Andreu)

18 Benedictines (J.Perelló)

19h 12 Sermons (Franciscanes)

20h Dolors NO MISSA

9

10:45h (T.Tauler)

19h NO MISSA

9

10h (F.Xavier)

19.30h NO MISSA

 

13

DIJOUS SANT

18h Benedictines (J.Perelló)

19h. Dolors (Concelebració)

22h Processó

13

 

 

13

 

 

 

14

DIVENDRES SANT

18 Benedictines (J.Perelló)

19h Dolors (Celebració Mort Senyor)

14

10h Ofici de Lectures i Laudes (Andreu)

 

14

 

 

 

15

VIGILIA PASQUAL

19h Benedictines (J.Perelló)

21h Convent (Concelebració)

15

 

 

15

 

 

 

16

 

8h Dolors NO MISSA

10h Dolors (Concelebració)

12h Dolors (G.Parera)

18h Benedictines (J.Perelló)

20h Dolors (T.Riera)

16

11h NO MISSA

19h (F.Xavier)

16

19.30h (T.Tauler)

 

22

 

19h Fartàritx (T.Riera)

19 Convent (J.Cabrer)

20h Dolors (F.Xavier)

22

 

18.30h (Andreu)

22

17h Sant Josep (J.Perelló)

19.30h (T.Tauler)

 

23

 

 

8h Dolors (Andreu)

9h Serralt (T.Riera)

12h Dolors. (G.Parera)

12h Ermita (F.Xavier)

18h Benedictines (J.Cabrer)

20h Dolors (T.Tauler)

23

11h (T.Tauler)

12h Baptismes (T.Tauler)

19h (J.Perelló)

23

19.30h (F.Xavier)

 

 

29

19h Fartàritx (T.Tauler)

19 Convent (J.Cabrer)

20h Dolors (T.Riera)

29

18:30h (Andreu)

29

17h Sant Josep (J.Perelló)

19:30h (F.Xavier)

 

 

30

8h Dolors (Andreu)

9h Serralt (T.Riera)

12h Dolors. (T.Tauler)

12h Missa convivències Emaús (F.Xavier)

18h Benedictines (G.Parera)

20h Dolors (F.Xavier)

 

11h (Andreu)

19h (J.Perelló)

 

19.30h (Andreu)

 

6

MAIG

19h Fartàritx (G.Parera)

19 Convent (J.Cabrer)

20h Dolors (T.Riera)

6

18.30h (F.Xavier)

6

17h Sant Josep (J.Perelló)

19.30h (T.Tauler)

 

7

8h Dolors (G.Parera)

9h Serralt (T.Riera)

12h Dolors. (F.Xavier)

18h Benedictines (J.Cabrer)

20h Dolors (T.Tauler)

7

11h (T.Tauler)

19h (J.Perelló)

7

19.30h (F.Xavier)

 

 

Publicado en Comunicacions Generals, Pagina Principal | Deja un comentario

PROGRAMA SETMANA SANTA 2017

 

ENLLAÇ  A   PROGRAMA  SETMANA   SANTA  2017     

 http://www.confraries.es/pagines/programes/2017.pdf

Publicado en catequesis adolescents i joves, Comunicacions Generals, Pagina Principal | Deja un comentario

QUARESMA : QUINTA SETMANA

Per  a  la   SETMANA   SANTA     anar   a   :   

 

http://www.confraries.es/

 

VIDA, MORT…

 

La gran dificultat, quan parlem de vida i de mort, rau en que utilitzem les mateixes paraules per a expressar conceptes completament diferents. Tan contradictoris, que es poden donar la mort en una vida fisiològica molt saludable, i es pot donar la Vida definitiva en la vida més deteriorada i inclòs en la mort biològica. Si apliquem el concepte adequat en cada cas, canviem el text fins a fer-li dir el contrari del que vol dir.

 

Al final ja de la Quaresma i quan entrarem en la contemplació dels esdeveniments de la Passió i mort de Jesús, té ple sentit que ens preparem mirant de dilucidar què és vida i què és mort per a Jesús…

 

El relat d'aquest diumenge és simbòlic. Els tres germans representen la nova comunitat. Jesús està totalment integrat en el grup pel seu amor a cadascun. Els membres de la comunitat tenen cura uns dels altres.

 

La manca de lògica del relat ens porta a sortir del literal. Si Jesús hagués pretès salvar la vida biològica de Llàtzer, hagués corregut de pressa a curar-lo. Més fàcil que ressuscitar-lo. Però la seva intenció no és curar la malaltia de Llàtzer sinó mostrar la Vida en ell. Per això, espera a que la mort estigui confirmada en rotunditat (quatre dies, ja fa olor).

 

Si continuem demanant si Llàtzer ressuscità o no físicament, és que encara seguim a la banda dels morts, perquè la nostra preocupació segueix essent la vida biològica.

 

L'alternativa no és: aquesta vida, només aquí baix,… o l'altre vida després, però continuació d'aquesta.

 

L'alternativa és : vida biològica sola, o Vida definitiva durant aquesta vida i més enllà d'aquesta vida….

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

DIUMENGE V QUARESMA

 

Un comentari de tot el text és difícil. Es pot parlar de l’amistat i del patiment de Jesús davant el dolor de les germanes…


-El ritme d’aquests últims diumenges: La samaritana i els samaritans es van apropant a Jesús fins que creuen en ell…

-El mateix passa amb el cec de naixement…

-L'episodi de Jesús amb Marta, reflecteix aquest creixement intern de Jesús, que arriba fins a la confessió de fe.

En tots tres passatges s’entrellacen la vida quotidiana i el misteri de Déu, la realitat i la transcendència.

 

Des de què a Jesús els dirigents jueus el volen apedregar, Jesús amb els seus deixebles passen a viure a l’altre banda del Jordà, en territori no jueu. Anar a Jerusalem és un perill real (Betània és a prop de Jerusalem i en territori jueu). Pels seus amics, Jesús anirà a casa de Marta i Maria. Fins i tot, un dels deixebles afronta la possibilitat de morir també amb el seu Senyor.

Marta, como nosaltres, ha de purificar les seves actituds cristianes. Ha d’aprendre a passar del dolor a l’esperança, de l’amistat a la fe, del coneixement a la saviesa de cor, del misteri a la confessió de Jesús com a Senyor de la vida. I sobretot ha de sortir a rebre Jesús, que ja ve a casa seva.

Jesús va a trobar-se amb les germanes i amb el germà, amb els amics. Se sent responsable de la vida dels seus


En el diàleg amb Marta, les paraules de Jesús la van portant més enllà de sí mateixa, la van portant a veure la vida i la mort amb uns altres ulls, amb una altra mirada.


Les primeres paraules de Marta són com una constatació d’amistat i confiança en Jesús, com a Senyor de la vida: si haguessis estat present, “el meu germà no s’hauria mort”; i alhora una queixa per la seva absència: no hi era en el moment de la mort.

La resposta de Jesús és taxativa: “el teu germà ressuscitarà”, però Marta l’entén des de la concepció dels jueus que creien en la resurrecció: “ja sé que ressuscitarà al darrer dia”, quan acabi el món. És una cosa tan llunyana que no ofereix cap consol. Per això les paraules de Jesús no arriben al cor de Marta, que respon fredament com si recités el catecisme.

 

Ara Jesús s’explica i comença a parlar de sí mateix com a resurrecció i vida. Com és la Resurrecció, els qui creuen en ell, “encara que morin, viuran”. I com és la Vida, els qui creuen en ell “no moriran mai més”. Tindran la vida de Jesús, que és la Vida de Déu. Al NT es diu de Jesús una cosa que mai, en cap temps i lloc, no s’ha dit de ningú altre: “que ressuscitarà com el primer de molts germans”. Uneix les nostre vides a la seva. Nosaltres vivim d’aquesta promesa.

Finalment s’adreça a Marta i li demana una actitud de fe: “ho creus això?”. Marta fa una preciosa professió de fe en Jesús, com ho va fer Pere en una altra ocasió: “sí, Senyor, jo crec que vós sou el Messies, el Fill de Déu que havia de venir al món. La pregunta de Jesús a Maria, la fa a tots els cristians al llarg de les nostres vides, i cadascú ha de respondre per sí mateix aquesta pregunta del Senyor. La nostra resposta és dir-li que la nostra vida està a les seves mans, on la posem amb tota confiança i goig.


 
Jesús es commou amb els plors de Maria, es commou en arribar al sepulcre. L’amistat d’aquests germans, com la nostra amistat amb ell, commou el seu cor.

Ignasi Vila sj

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

AIXÍ VULL JO MORIR…

Jesús mai va amagar el seu afecte cap als tres germans que viuen a Betània. Segur que són els qui l'acullen a casa sempre que puja a Jesrusalem. Un bon dia, Jesús reb un encàrrec: el nostre germà Llàtzer, “el teu amic”, està malalt. Al poc temps, Jesús se'n va cap al petit llogaret.

Quan arriba, Llàtzer ja és mort. Maria, la germana més jove, quan el veu, es posa a plorar. Ningú la pot consolar. Quan veu plorar la seva amiga i els jueus que l'acompanyen, Jesús no es pot contenir. També ell, ensems “es posa a plorar”. La gent comenta: “¡Com l'estimava!.

Jesús no plora només per la mort d'un amic estimat. Se li romp l'ànima quan sent la impotència de tots davant la mort. Tots portem en el més pregó del nostre esser un desig insaciable de viure. ¿Per què tenim que morir? ¿Per què la vida no és més feliç, més llarga, més segura, més vida?

L'home d'avui, com el de totes les èpoques, duu clavada una pregunta dins el seu cor, la més inquietant i difícil de respondre: ¿Què serà de tots i de cadascun de nosaltres? No val enganyar-nos. ¿Què hi podem fer? ¿Rebel·lar-nos? ¿Deprimir-nos?

Sense cap dubte, la reacció més generalitzada és oblidar-nos i “anar tirant”. Però, ¿no està l'esser humà cridat a viure la seva vida i a viure-se a ell mateix amb lucidesa i reponsabilitat? ¿Només al nostre final, ens hem d'apropar de forma inconscient i irresponsable, sense prendre postura?


 

Davant del misteri últim del nostre destí no és possible apel·lar a dogmes científics ni religiosos. No ens podem guiar més enllà d'aquesta vida. Honesta sembla la postura de l'escultor Eduardo Chillida al qual en certa ocasió vaig sentir dir: “De la mort, la raó em diu que és definitiva. De la raó em diu que és limitada”.

Els cristians no sabem de l'altra vida més que els altres. Nosaltres també ens hem d'apropar amb humilitat al fet obscur de la nostra mort. Però ho fem amb una confiança radical en la Bondat del Misteri de Déu que albirem en Jesús. Aquest Jesús al qual, sense haver-lo vist, estimem i, sense veure-lo encara, li donam la nostra confiança.

Aquesta confiança no es pot entendre des de fora. Només pot ser viscuda pel qui ha respost, amb fe senzilla, a les paraules de Jesús: “Jo som la resurrecció i la vida. ¿Creus tu això?” Recentment, Hans Küng, el teòleg catòlic més crític del segle vint, prop ja del seu final, ha dit que per a ell morir-se és “descansar en el misteri de la misericòrdia de Déu.

Així vull morir jo…

José Antonio Pagola

L’actualitat de l'evangeli, tan apassionant com dolorosa i criminal.

Diumenge 5è de Quaresma.
Josep Llunell

El tema central d’aquest tema evangèlic és la vida. La vida i l’amistat.
És el triomf de la vida sobre la mort com efecte d’un amor intens. D’una amistat introntolable.
És l’amor d’un amic que estima tant Marta, Maria i Llàtzer que no suporta el seu dolor, la seva pena, les seves llàgrimes, el seu dol.
I s’emociona i plora al palpar de prop l’absència de l’amic mort.

La lliçó és ben clara: la humanitat de Jesús és sempre font de vida.
Jesús va ser una persona humana tan profundament bona, fidel a l’amistat, tan entranyable, que no va poder suportar el sofriment dels seus amics, possiblement els amics als que més va estimar en aquesta vida.
Per això va retornar la vida a Llàtzer.

Estem parlant de vida sense qualificatius.
Les religions i les seves teologies no han cessat de posar-hi adjectius, a la vida: l’han qualificada de “sobrenatural”, “divina”, “religiosa”, “consagrada”, “espiritual”, “eterna”… I les teologies li han donat tanta importància als adjectius, que, posem per cas, en nom de la vida eterna no han dubtat en prendre la vida física a molta gent, assassinant-los. Això és el que han fet –i encara ho fan– els religiosos fanàtics.

Pot haver-hi aberració més gran?
Pot haver-hi una negació més brutal de Déu i de l’home? De l’Amor i de la persona?
I no oblidem que, en el capítol 11 de l’evangeli de Sant Joan, després del relat de Llàtzer, acaba tot seguit amb aquesta patètica sentència: “Aquell dia acordaren matar Jesús.” Joan 11, 53.

Jesús dona vida. I vida eterna.
Aquella forma jueva d’entendre i dirigir la religió:
–dona mort
–provoca mort
–causa mort.

I la història ha seguit.
La història continua.
La història es repeteix i s’agreuja.
Des dels inquisidors als talibans, passant per tots els que per motius religiosos amarguen la vida de la gent, fins i tot són capaços de matar.

L’actualitat del capítol 11 de Sant Joan segueix sent tan apassionant com dolorosa i criminal.



 

 

PREPARANT   LA   SETMANA   SANTA:  


LES SET PARAULES

Mons. Sebastià Taltavull i Anglada

Setmana Santa

 

1a Ni els assots, ni les espines, ni els Claus m’han pogut emmudir per dir: Pare perdoneu-los que no saben pas el que fan (Ll. 23,34)

Ha deixat dit que ens estimem. Aquest és el seu testament. Les paraules pronunciades en el darrer sopar, «estimeu-vos els uns als altres com jo us he estimat», ara reben la confirmació del seu propi testimoniatge quan l’amor arriba a l’extrem del perdó. Jesús no sols ens demana que l’oferim, sinó que ell mateix ens el dóna. Perdona sense límit perquè estima sense límit, fins a lliurar la seva vida per amor. L’ideal evangèlic de l’amor a l’enemic pronunciat amb tanta força durant la seva vida, ara arriba a la seva més perfecta coherència. És la crida a no fabricar-nos un cristianisme a la nostra mida, sinó a la seva, al seu estil i exemple, un cristianisme cristià. Amb el perdó envers els qui el maten està obrint el camí que han entès i seguit els màrtirs, fent-lo transitable per a tots els qui creuen que hem de seguir els mateixos passos de Jesús.

 

2a Vaig escoltar el lladre, vaig perdonar Maria i també perdonaré els qui estiguin ben penedits. En veritat t’ho dic: avui seràs amb mi al Paradís (Ll. 23,43)

Feta pel mateix Jesús, estem davant la canonització més ràpida de la història. Es pot ser sant en un obrir i tancar d’ulls. Un condemnat, com Jesús, ha estat tocat per ell en el seu cor i descobreix com la injustícia és carregada sobre el qui és innocent. Mai no és tard per tornar als camins de l’Evangeli. La trobada amb Jesús dóna una orientació decisiva a la seva vida i s’omple del goig de l’esperit -que també lliurarà com Jesús- quan veu la seva condemna reconvertida en salvació eterna per un gest gratuït d’amor. Qui ho pot entendre? La justícia de Déu no és com la dels homes. Quins camins tan diferents els seus dels nostres! Si la Setmana Santa ens ajudés a recuperar aquells que condemnem i aquells que són condemnats al nostre costat! Deixem que Jesús ens miri amb el mateix afecte. La seva mirada salva i demana a canvi la nostra més sincera conversió.

 

3a Dona, aquí teniu el vostre fill . (Jn 23,34) Estimat deixeble aquí tens la teva mare. Per la Mare s’arriba al Pare.

Jesús pateix la solitud, però no la vol per a ningú. Ens fa mereixedors d’un amor que no podem oblidar i que manté ferma la nostra confiança. Dirigint-se a la seva mare, escoltem les seves entranyables paraules de fill. Com el nen que se sent segur en els seus braços, entenem que el nostre cor no pot ser ambiciós ni els nostres ulls altius, que la nostra vida si vol assemblar-se a la seva no pot obsessionar-se amb pretensions de grandesa. Jesús, a la creu, ens fa el do de la mare quan abans per a ella ja ens ha convertit en un do seu. A Jesús l’omple de consol que experimentem l’acollida amorosa de la seva mare Maria i el conforta veure que al nostre costat no es troba sola. Aquest miracle es repeteix constantment en moltes de les nostres cases, en el silenci d’una vida cristiana que no fa apologia del dolor ni espectacle dels sentiments més íntims.

 

****************

 

 

PROGRAMA  DE   SETMANA   SANTA

–  PRESENTACIÓ  DIA   29   març  2017   a   les   20'00 hores:   CAN   VALLESPIR…

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Per  a  consultar   el  Programa   de   la   Setmana   Santa   anau   a   aquí:  

 

*********************

******

 

COMUNICACIONS    1-2 ABRIL

 

  1. Dimecres dia 5, a la parròquia dels Dolors a les 8 de l’horabaixa tindrem la Celebració comunitària del Sagrament de la Reconciliació.

  2. Amb aquest motiu se suprimeix la missa a la dita Parròquia.

  3. Dijous a les 20’30 hi haurà una hora de Pregària amb exposició del Santíssim a la capella de les Religioses de la Puresa a Fartàritx. Organitza el Grup d’Adoració Nocturna.

    Pregària 6 AbriL

    Exposició Santíssim.

    Cant d’entrada: Pietat, oh Déu

    Reso de Vespres: .

    Antífones: Temps de Quaresma.

    Lectura breu i responsori:

    Magnificat: La meva ànima canta al Senyor

    Pregàries

    Oració personal

    Cant: Jo crec en Vós, bon Déu

    Pregàries comunitaries.

    Amoris Leatitia: 75 – 79 (lectura)

    Cant: Pange Lingua

    Benedicció.

    Cant final: Salve Regina

  4. Dissabte que ve dia 8, comencen els actes de la Setmana Santa. A les 20’30 h. hi haurà l’Acte inaugural amb el sermó a càrrec del coremer Mn. Bartomeu Català, director del Projecte Home, i un concert de la Banda de Música de Manacor amb la coral del Conservatori Municipal de Manacor i la Coral de Fartàritx. Serà en el Convent de Sant Vicenç Ferrer. Aquest dia se suprimeix la missa en el Convent.

  5. 5- El diumenge del Ram la benedicció dels rams i palmes de la Parròquia dels Dolors que es fa a sa Bassa serà a les 11’45 en punt.

6- El dimecres sant, com cada any, anirem a la Seu a participar de la solemne Missa crismal. Partirem amb autocar a les 17’30 h. Les persones interessades en participar-hi convé que vos apunteu a qualsevol de les tres parròquies abans o després de les misses o en hores d’oficina. El preu vuit euros.

7- Vos recomanam agafar el nou full Parroquial Lluerna i el programa de setmana santa.

 

*****************

 

 

Publicado en Comunicacions Generals, Pagina Principal | Deja un comentario