Benvingut a la pàgina de l'Església de Manacor !

Navega per els diferents menús i consulta tota la informació sobre l'Església de Manacor (misses, catequesi, despatx...)

Esperam que sigui del teu grat!

 

SETMANA SANTA I PASQUA

  (cliqueu  damunt  imatge)

 

ACTE   INAUGURAL 

Dissabte,  13   abril  a  les  20  hores 

CONVENT  DE  SANT   VICENÇ   FERRER

SERMÓ DEL COREMER

(Cliqueu  sobre  imatge)

BENEDICTUS  

(Cliqueu  damunt  imatge)

 

 

 

LECTURES  –   DIUMENGE   DE  RAMS    

 DIUMENGE DE RAMS

 

 

PROCESSÓ   DEL   "CALVARI"    PARRÒQUIA  DE  CRIST  REI

   

   *   *   *   *   *

 

 (Power-Point,  cliqueu  sobre  imatge)

Enmig de tanta incomprensió, Jesús confia en el Pare”

Un negre espiritual canta: “Hi eres tu quan el duien a la creu?”. En aquells moments ningú no l’entén.

No el podien entendre Herodes ni Pilat. Ells estaven tan agafats al poder material que la pretensió de Jesús els semblava ridícula.

Tampoc no l’entenien els grans sacerdots i els mestres de la Llei que, quan Jesús proclamava l’amor de Déu, veien que perillava la tirania que ells exercien sobre les consciències de la gent. Tampoc no l’entenia aquella gentada que havia passat en poc temps d’aclamar-lo com a rei a rebutjar-lo cridant: Crucifiqueu-lo! Tampoc no l’entenien els qui es burlaven d’ell. Tampoc no l’entenia aquell malfactor, crucificat amb ell: “No ets el Messies, tu? Salva’t a tu mateix i a nosaltres!”

Però enmig d’aquest desori, les paraules de Jesús ho clarifiquen tot: a les dones que ploren, ell les consola; els que el torturaven, ell els perdona; al malfactor penedit li diu: “Avui seràs amb mi al Paradís.”

I enmig de tanta incomprensió, mor amb la confiança plena en el Pare: “Confio el meu alè a les Vostres Mans.” Aquesta és la confiança que hauríem de viure nosaltres.

La vivim?

PROCESSÓ   DEL   "SILENCI"

Dimarts, 16  abril  21  hores

  

 

 

 

Dijous Sant    

 

Jesús capgira l’ordre establert. 

Hi ha una sèrie de factors en aquesta introducció que impressionen. Impressiona el moment: l’hora de passar d’aquest món al Pare. Impressiona la circumstància: sopant i sabent la traïció que el portava cap al fracàs i la mort. Impressiona la consciència de Jesús: Jesús sabia el seu origen i destí, que Déu ho havia posat tot a les seves mans. Impressiona l’experiència: l’amor fins a l’extrem fins a l’excés. En tot el Nou Testament no hi ha cap introducció tan solemne. Aquí estan en joc realitats essencials, realitats decisives.

El gest que fa Jesús durant el sopar: rentar els peus era feina obligada dels esclaus. Així consta en la literatura i les lleis antigues quan parlen d’aquest fet de rentar els peus. Pere no tolera que Jesús faci això. És en ell un gest d’humilitat? No. És l’afany de singularitzar-se, cosa que Jesús no tolera. La resposta tallant de Jesús a Pere indica que, en això, s’hi juga el ser o no ser deixeble del Mestre. “Si et resisteixes –li diu–, no tens res a veure amb mi.”

Jesús explica que en el seu projecte, el Mestre (el que ensenya) i el Senyor (el que mana) és el que accepta l’últim lloc que la societat assigna a un individu: ser un esclau. D’aquesta manera Jesús capgira l’ordre establert. L’aterrador desordre en el que vivim o malvivim no es resol des de dalt, sinó des de sota, des de baix; no des del poder, sinó des del carisma, des de la gràcia.

El Mandat es concreta en un imperatiu “El que jo he fet, feu-ho també vosaltres.” Jesús afirma d’una manera clara i rotunda: en l’Església que neix aquí no pot haver-hi una altra manera de manar que servir. Jesús va actuar i després va explicar el que havia fet.

A l’Església ni s’ensenya ni es mana sinó el que prèviament fa el que ensenya i el que mana. Les paraules sempre després de les accions. Primer les accions de servir, la generositat. I, només després, les paraules aclaridores. És així com actuem nosaltres o bé ens limitem a xerrar per xerrar? Aquesta és la feina dels hipòcrites.

 

 

 

 

7 Jesús li respon:

–Ara no entens això que faig; ho entendràs després.

8 Pere li diu:

–No em rentaràs els peus mai de la vida!

Jesús li contesta:

–Si no et rento, no tindràs part amb mi.

9 Li diu Simó Pere:

–Si és així, Senyor, no em rentis tan sols els peus: renta'm també les mans i el cap.

10 Jesús li diu:

–Qui s'ha banyat, només cal que es renti els peus: ja és net tot ell. I vosaltres ja sou nets, encara que no tots.

11 Jesús sabia qui el traïa, i per això va dir: «No tots sou nets.»

12 Després de rentar-los els peus, es va posar el mantell i s'assegué a taula altra vegada. Llavors els digué:

–¿Enteneu això que us he fet? 13 Vosaltres em dieu "Mestre" i "Senyor", i feu bé de dir-ho, perquè ho sóc. 4 Si, doncs, jo, que sóc el Mestre i el Senyor, us he rentat els peus, també vosaltres us els heu de rentar els uns als altres. 15 Us he donat exemple perquè, tal com jo us ho he fet, ho feu també vosaltres.

( LA  NOVA  ALIANÇA)

(cliqueu   sobre  text.. ) 

 

 

Et lloem, Senyor, rei d’eterna glòria.

Jesús ens dona un nou mandament. "Només us demano que us estimeu; no cal altres lleis ni altres ritus; que us estimeu els uns als altres. Que multipliqueu les trobades, les tendreses, les abraçades; només vull que poseu en comú el que teniu, el que sou;
que dialogueu, que us entengueu, que compteu els uns amb els altres.   
Vull, amics meus, que us serviu,
que us renteu els peus els uns als altres, que us acompanyeu i us ajudeu a caminar; que us cureu mútuament les ferides; que us perdoneu i que no deixeu a ningú sol.
Doneu-vos el temps que faci falta.
Regaleu-vos mútuament algun detall: coses, gestos… com a signe d'amistat i de presència,
com jo vaig fer amb vosaltres".
Facem uns minuts de pregària a la Casa Santa

 

  

PROCESSÓ    DE   "LA   SANG"


(cliqueu  sobre   imatge)


*   *   *   *   *

 

DIVENDRES  SANT  

Aquesta vida Jesús la va pagar amb la mort. I mort en creu. I sense exagerar, s’ha de parlar del que suposava en aquells temps morir crucificat. Per això, recordant la vida de Jesús celebrem la Setmana Santa, que va des de… fins a…

Però Déu Pare va voler donar com a premi a una vida com la de Jesús, la vida de Déu, ressuscitant-lo. I el va ressuscitar per dir-nos que Jesús TENIA RAÓ, i que no hi ha dret que una persona tan bona acabi malament (paraules textuals d’un nen que es queixava que Jesús acabés en una creu)

Suposat això, ara CAL ENFOCAR EL DIBUIX.

Què hi fan aquests nens pujats a dalt d’una creu? Qui els hi ha posat? Per què hi són? Creieu que hi ha molts nens i nenes (és a dir, persones del nostre temps) que pateixen? D’alguna manera la seva vida s’assembla a la de Jesús que es va sacrificar per tots nosaltres.

Què pretenia fer Jesús quan renyava als rics i poderosos? Es pot fer una cosa així sense estimar? És cosa bona intentar fer una vida més feliç per als altres?

Llavors, per què van crucificar Jesús? Perquè hi ha persones bones que també són perseguides? Què és més poderós: l’amor o l’odi? La pau o la guerra? El bé o el mal?

El segon dibuix és molt diferent de l’anterior. Quines diferències hi veieu? Estan al voltant d’una mena de cova, que estava tapada per una gran pedra: era un sepulcre d’aquell temps. Què vol dir que la pedra està apartada? Per què hi ha cares rialleres, contentes? Què ha passat?

La vida de Jesús, l’Evangeli, ens parla que Jesús va ressuscitar: Déu Pare va premiar la vida de Jesús amb una altra vida, la de Déu, per dir-nos que totes aquelles coses bones que va fe Jesús NO PODEN MORIR, que el bé NO POT MORIR, que l’AMOR NO POT MORIR. És una manera de dir que Jesús és més fort que el mal, que la mort.

 

 

(EL   SEPULCRE ,  cliqueu  foto)

 

 

LECTURES   –   DIVENDRES   SANT

DIVENDRES SANT

LA VERITAT DE LA CREU

El crucificaren.

Des dels primers segles el cristianisme ha estat menyspreat per anunciar un missatge de salvació que es fonamenta en quelcom tan indigne com és la mort d'un crucificat.

En la nostra societat ningú s'incomoda per atacar la creu com ho feia el filòsof Cels al segle II. Però no són pocs els que, quan frueixen aquests dies de setmana santa, miren amb estranyesa i fins i tot pena els creients que es reuneixen per celebrar al Crucificat.

Per a molts, adorar la Creu és justificar quelcom inhumà, beneir el dolor, fomentar un ascetisme morbós, coartar l'alegria de viure.

La creu obstaculitza cercar lliurament l'expansió i el goig de la vida. La creu glorifica les dissorts, el sofriment, les humiliacions i la mort. La creu és enemiga de la vida i contrària al nostre desig més íntim de ser ditxosos.

Això es pot pensar i dir quan no parem compte en Aquell que fou crucificat o ignorem el que fou la crucifixió.

Perquè Jesús no va morir a una creu per magnificar el dolor, promoure un ideal ascètic de sofriment, o anar en contra de la felicitat i la vida.

Jesús ha mort no perquè menyspreàs la vida sinó perquè l'estimava tant que no podia consentir que en fruissin només uns pocs privilegiats.

Jesús ha mort no perquè menyspreàs la felicitat sinó per a donar testimoni de la serietat amb la qual cal respectar i cercar la felicitat de tots els homes, també dels més pobres i indefensos.

Jesús ha mort no perquè es resignàs a les opressions i injustícies sinó perquè es posà al costat dels oprimits sense promoure violències i injustícies en nom d'ells.

La Creu de Jesucrist, lluny de justificar el dolor i la dissort, desenmascara la inhumanitat de la nostra societat en la qual els interessos de poder exclouen i crucifiquen els més febles.

La Creu de Jesucrist que celebrarem els cristians aquesta Setmana no s'oposa a la felicitat, sinó solament a la d'aquells que frueixen egoísticament de la vida, fent befa del sofriment dels crucificats i desheretats de la terra.

(Processó  del   DIVENDRES,  cliqueu)

 

 

*   *   *   *   *   *   * 

 

 

NO ÉS ENTRE ELS MORTS…

¿ Per què cerqueu entre els morts aquell que viu ? No és aquí. Ha ressuscitat”. Segons Lluc, aquest és el missatge que escolten les dones en el sepulcre de Jesús. Sens dubte, el missatge que hem escoltat també els seus seguidors. ¿ Per què cerquem a Jesús en el món de la mort ? ¿ Per què tombem sempre en el mateix error ?

¿ Per què cerquem Jesús en tradicions mortes, en fórmules anacròniques o en cites gastades ? ¿ Com ens trobarem amb ell, si no alimentem el contacte viu amb una persona, si no captem bé la seva intenció pregona i ens identifiquem amb son projecte d'una vida més digna i justa per a tots ?

¿ Com ens trobarem amb “el qui viu”, ofegant la vida entre nosaltres, extingint la creativitat, alimentant el passat, autocensurant la nostra força evangelitzadora, supimint l'alegria entre els seguidors de Jesús ?

¿Com acollir la “salutació”: “Pau a vosaltres”, si vivim desqualificant-nos els uns als altres ? ¿ Com sentir l'alegria del ressuscitat, si posem por dins l'Església ? I, ¿com alliberar-nos de tantes pors, si la nostra principal por és trobar-nos amb Jesús viu i concret que ens transmeten els evangelis ?

¿ Com contagiar-nos fe en Jesús viu, si no sentim mai “abrusar el nostre cor”, com els deixebles d'Emaús ? ¿ Com el seguirem de prop, si hem oblidat l'experiència de reconéixer-lo viu enmig de nosaltres, quan ens reunim en nom seu ?

¿On el trobarem avui, dins aquest món injust i insensible al sofriment alié, si no el volem veure en els petits, els humiliats i crucificats ? ¿ On escoltarem sa crida, si ens tapem les orelles per no sentir els crits dels que sofreixen a prop o lluny de nosaltres ?

 

Quan Maria Magdalena i les companyes contaren als apòstols el missatge que havien escoltat en el sepulcre, ells no “les cregueren”. Aquest és el nostre risc avui també: no escoltar a qui segueix a Jesús viu.

 

José Antonio Pagola

 


 


 

!!!    P  A S Q U A    ¡¡¡

VETLLA   PASQUAL

      «Que tot el món vegi i experimenti

que el que és abatut s’aixeca,

i el que és vell es renova,

i tot torna a la integritat primera

per nostre Senyor Jesucrist,

del qual té l’origen.»

 

PASQUA  

DIUMENGE   DE  GLÒRIA

 

 

     (cliqueu   sobre   imatges)

Publicado en Catequesi infantil, Comunicacions Generals, Pagina Principal | Deja un comentario

SETMANA SANTA 2019

 

 

PRESENTACIÓ   PROGRAMA:       

     

 

( cliqueu   sobre   "imatge"  )

 

 

PROGRAMA SETMANA SANTA

 

 

 

 

 

 

 

        La historia es una parte fundamental de la vivencia de la Semana Santa. No se pueden comprender los actos y las celebraciones de estos días sin conocer sus orígenes. Ya en 1432 aparece documentada la figura del Coremer, un fraile o cura, buen orador, que acudía a la villa pagado por el Consell de la Vila (como se llamaba el actual Ayuntamiento) para predicar la Cuaresma. Esta tradición fue recientemente recuperada en 2011 Aunque las procesiones de Semana Santa fuera de las iglesias se iniciaron en muchos países del Mediterráneo a lo largo de los siglos XIV y XV, parece que en Manacor y la Part Forana de Mallorca lo hicieron a principios del siglo XVI.

      La primera referencia documental data del 7 de enero de 1602, cuando el gremio de paraires solicitó al Consell de la Vila la ayuda económica para la confección del Sant Crist de la Sang. De esta manera se tiene constancia de que la primera procesión de Semana Santa por las calles de Manacor transcurría el Jueves Santo.La procesión del Viernes Santo se celebraba tradicionalmente en la iglesia y estaba a cargo de la Comunidad de Beneficiados, parece que desde una fecha cercana a 1564 cuando el obispo Diego de Arnedo les encomendó la custodia de la Capella de les Ànimes. Pero es en 1610 cuando se instaura la procesión del Viernes Santo por las calles de Manacor. Hoy en día es la procesión más importante y multitudinaria del municipio.

      El origen de la procesión de Pascua se encuentra perfectamente documentado en toda Mallorca. Fue en 1621 cuando tuvo lugar por primera vez en Mallorca, desde la Catedral hasta el Convent de Sant Domingo. A raíz de ello todas las parroquias empezaron a celebrarla, siendo instituida en Manacor en 1653. La procesión se celebraba después de la misa, desde la Parroquia de Santa María (como era conocida entonces la actual Nostra Senyora dels Dolors) hasta el Convent de Sant Vicenç Ferrer.

     Desde entonces las procesiones del Jueves Santo, Viernes Santo y Pascua se han mantenido hasta nuestros días, evolucionando hasta lo que conocemos hoy en día. Ya en el siglo XVII los penitentes vestían túnica y caperuza, de donde proviene el apelativo de campinorat que se utiliza en Manacor de manera exclusiva. En aquellos tiempos aparecieron las primeras cofradías, como expresión religiosa de los gremios profesionales, teniendo a su cargo alguna de las capillas de la iglesia.

(del  PROGRAMA…)

 

     

 

JESÚS,   ENCARNACIÓ  DE  LA  MISERICÒRDIA

ACTE   INAUGURAL 

"SERMÓ  DEL   COREMER"    (cliqueu  sobre  imatge)

 

 BENEDICTUS   (cliqueu   sobre  imatge)

 

*  *  *  *  *  *  *  *

 

DIUMENGE   DE  RAMS

DIUMENGE DE RAMS

(POWER-POINT)

      Quan ja s'acostava a la baixada de la muntanya de les Oliveres, tota la multitud dels deixebles,

      plens d'alegria, començaren a lloar Déu amb grans crits per tots els miracles que havien vist, i deien:

      Beneït el rei, el qui ve en nom del Senyor! Pau en el cel i glòria en les altures!
      Alguns dels fariseus que es trobaven entre la multitud li digueren: Mestre, renya els teus deixebles.

      Ell respongué: Us ho asseguro: si aquests callen, cridaran les pedres.

 

 

LECTURES  DE  LA  CELEBRACIÓ: 

DIUMENGE DE RAMS

 

El Diumenge de rams és una festa molt tradicional i popular, moltes famílies van al temple amb els nens i nenes que porten els palmons i les palmes.

Aquesta festa ens recorda l´entrada triomfal de Jesús a Jerusalem amb motiu de la Pasqua jueva, enmig de l'entusiasme del deixebles i de la gent del poble que l'aclamen dient :”Beneït el rei que ve en nom del Senyor. Pau al el cel i glòria a les altures”. Tot és alegria i goig.

Però poc després, a  l'evangeli de la missa, escoltem el relat de la passió del Senyor, aquest any segons Sant Lluc, que acaba amb la crucifixió, el descendiment de la creu i el sepulcre. Tota l´alegria del començament acaba en dol. ¿Quin pot ser el sentit d'aquest contrast?

El regne de Déu que Jesús proclama és diferent del reialmes d'aquest món, del reis de les nacions que dominen com si en fossin amos, i els que tenen domini d'elles es fan dir benefactors. El regne de Deu que Jesús inaugura és predilecció pels pobres i petits, justícia, solidaritat, comunió, cura de les persones i de la natura, confiança en el Pare. Per això Jesús no entra a Jerusalem a cavall i amb carros de combat, sinó muntat en un pollí.

I aquesta proposta de Jesús és el que  el “món” oposat a Déu no admet: Anàs, Caifàs, Herodes i Pilat s´ajunten per matar-lo.

Però nosaltres no podem acabar la Setmana Santa  el divendres sant amb el via crucis i la creu, ni amb el silenci del sepulcre del dissabte.

La Setmana Santa acaba a la Pasqua, el Pare dona la raó a Jesús, no a Anàs, Caifàs, Herodes i Pilat, i ressuscita Jesús. El programa i l'estil de Jesús és el definitiu, és l´alternativa als reialmes corruptes d'aquest món i per això el seu Regnat no tindrà fi.

Vivim la Setmana Santa  unint la passió de Jesús amb la passió del món que avui pateix: immigrants, aturats, gent en guerra, víctimes de tot tipus de violència, pobres, ancians malalts, presoners. Però sempre amb l´esperança Pasqual de Jesús ressuscitat,  que la vida triomfa de la mort i el pecat.

Que els palmons i palmes beneïdes que portem a casa ens recordin que al final triomfaran sempre la justícia, la alegria i la bondat de Jesús de Natzaret, el que pujà a Jerusalem muntat sobre un pollí.

Víctor Codina, sj.

 

 

¿ QUÈ FA DÉU A UNA CREU ?

El crucificaren

Segons el relat evangèlic, els que passaven davant Jesús crucificat damunt el pujolet del Gòlgota se'n reien d'ell, de la seva impotència, i li dèien: “Si ets Fill de Déu, baixa de la creu”. Jesús no respon a la provocació. La seva resposta és el silenci, carregat de misteri. Perquè és Fill de Déu estarà a la creu fins a la mort. Les preguntes són inevitables: ¿ Com és possible creure en un Déu crucificat pels homes ? ¿ Ens adonem del que diem ? ¿ Que hi fa Déu dalt una creu ? ¿ Com pot subsistir una religió fonamentada en una cocepció tan absurda de Déu ?

Un “Déu crucificat” constitueix una revolució i un escàndol que fa qüestionar totes les idees que els humans ens fem d'un Déu al qual pensem conéixer. El Crucificat no té el rostre ni els trets que les religions donen a l'Esser Suprem.

El “Déu crucificat” no és un esser omnipotent i majestuós, immutable i feliç, aliè al sofriment dels humans, sinó un Déu impotent i humiliat que sofreix amb nosaltres el dolor, l'angoixa i fins i tot la mateixa mort. Amb la Creu, o s'acaba la nostre fe en Déu, o ens obrim a una comprensió nova i sorprenent d'un Déu que, encarnat en el nostre sofriment, ens estima de manera increïble.

Davant el Crucificat podem intuir que Déu, en son últim misteri, és algú que sofreix amb nosaltres. La nostra misèria l'afecta. El nostre sofriment l'esquitxa. No existeix un Déu al marge de les nostres penes, llàgrimes i desgràcies. Ell està en tots els Calvaris de nostre món.

Aquest “Déu crucificat” no permet una fe frívola i egoista en un Déu omnipotent al servei dels nostres capricis i pretensions. Aquest Déu ens fa mirar el sofriment, l'abandó i el desempar de tantes víctimes d'injustícies i desgràcies. Amb aquest Déu ens trobem quan ens apropem al sofriment de qualsevol crucificat.

Els cristians fem revolts per no topar-nos amb el “Déu crucificat”. Hem après, inclús, a alçar la vista cap a la Creu del Senyor, desviant-la dels crucificats que estan al davant dels ulls. Tanmateix, la manera més autèntica de celebrar la Passió del Senyor és revifar la nostra compassió. Sense això, es disol la nostra fe en el “Déu  crucificat” i s'obre la porta a manipulacions de tota mena. Que la nostra besada al Crucificat ens faci mirar sempre cap als que, prop o lluny de nosaltres, viuen sofrint.

COMUNICACIONS 

13/14 ABRIL

 

1.- Dimarts Sant, 16 d’abril,.:   Processó del Silenci i la Pregària a les 21h. Partida del Convent i arribada a la Parròquia dels Dolors.

 

2.- Dimecres Sant, 17 d’abril, Missa Crismal a la seu a les 19:30h. Aquest dia, no hi haurà misses vespertines, només missa a les 8h del dematí a la Parròquia dels Dolors.

Aquest dia es farà la Casa Santa, per tant, tots aquells que volgueu aportar flors per la mateixa, ho podeu fer dimarts horabaixa o dimecres dematí a la Parròquia dels Dolors.

 

3.- Dijous Sant, 18 d’abril,:  Missa del Sant Sopar :

–   Al  Monestir  de  les  Benedictines,  a  les  18  hores

    –     a la Parròquia dels Dolors a les 19h.

–       Processó de la Sang, a les 21:30h (enguany mitja hora més prest!).

 

4.- Divendres Sant, 19 d’abril,

      Pregària d’ofici de lectures i Laudes a la Parròquia de Crist Rei a les 10h.

      La Casa Santa de Crist Rei, aquest dia, estarà oberta de les 9:30h a les 12:30h.

Celebració de la Passió i Mort del Senyor:

   –  Al  Monestir  de  les  Benedictines,  a  le  18   h.

      –   a la Parròquia dels Dolors a les 19h.

    – Processó del Sant Enterrament a les 21:30h.

 

5.- Dissabte Sant, 20 d’abril:  Vigília Pasqual:

–  Al  Monestir  de  les  Benedictines,  a  les  19   hores

   –   Al Convent a les 21h. .

 

6.- Diumenge de Pasqua, 21 d’abril, les misses seran com un diumenge normal.

–   Hi haurà missa a la Parròquia dels Dolors a les 10h. I, seguidament, a les 10:45h Processó de l’Encontre.

 

 

 

*   *   *   *   *    *

CONCERT   AL  CONVENT  

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

MEMÒRIES   D'ANYS  PASSATS..

 

Publicado en Catequesi infantil, catequesis adolescents i joves, Comunicacions Generals, Pagina Principal | Deja un comentario

DIUMENGE QUINT DE QUARESMA

 

 Pregària 4 d'ABRIL de 2019

Monició d’entrada: Joan Perelló.

Explicació de la celebració: Mª. Magdalena.

Exposició Santíssim.

Inici: pàgina 55

Cant d’entrada: “PIETAT OH DÉU” pàgina: 59

Reso de Vespres: Antífones “QUARESMA”: pàgina 61 – 66 Salmòdia: pàgina 61 – 66                                        

Lectura: “…” (Amàlia).

Responsori breu: pàgina 76 i 77

Magníficat: pàgina 77

Pregàries + Oració: pàgina 77 (Joan Perelló).

Oració personal: 15 minuts.

Cant: pag. 227 cant nº 5 “Jo crec en vos bon Déu,”

Pregàries comunitaries.

Catequesis Papa Francisco “PARENOSTRE”: 22/02/19 (Maria Llull).

Cant: Pange Lingua …

Benedicció i Cant final: “Salve Regina”.


 

+ + + + + + + + + 

 

PRESENTACIÓ   DEL   PROGRAMA  DE  SETMANA   SANTA

PROGRAMA SETMANA SANTA

(cliqueu   sobre   "imatge"  )

 

************************************

COMUNICACIONS:

 

1.- Dissabte 13 d’abril, vigilia del Ram, les misses seran com un dissabte normal.

 

2.- Diumenge 14, el Ram, hi haurà missa a les 8h del dematí als Dolors.

– Benedicció de rams i missa a Sant Pau a les 10h;

– Crist Rei a les 10:45h;

–   als Dolors a les 11:45h.

– A  SA   RESIDÈNCIA  a  les  10'30

– A   les  BENEDICTINES     ales  18  h

 

Aquest mateix dia, a les 18:30h, a l’Església de Fartàritx, hi haurà la pregària dels Dotze Sermons, enguany a càrrec dels joves d’Emaús. Després, a les 20:30h, processó d’inici de Setmana Santa a la barriada de Crist Rei. Sortida i arribada a la mateixa Parròquia.

* * * * * * * * * * * 

 

.. però Jesús es va ajupir i començà a escriure a terra amb el dit. Ells continuaven insistint en la pregunta. Llavors Jesús es va posar dret i els digué: "Aquell de vosaltres que no tingui pecat, que tiri la primera pedra". Després es tornà a ajupir i continuà escrivint a terra. Ells, en sentir això, s'anaren retirant l'un darrere l'altre, començant pels més vells. Jesús es va quedar sol, i la dona encara era allà al mig.

 

  

DIUMENGE QUINT

(Power-Point)

 

5º diumenge de Quaresma (C)

EVANGELI

Aquell de vosaltres que no tingui cap pecat, que comenci a tirar pedres.

+ Lectura del sant evangeli segons sant Joan 8,1-11

 

En aquell temps, Jesús se n'anà a la muntanya de les Oliveres. 2 Però de bon matí es va presentar de nou al temple. Tot el poble acudia cap a ell. S'assegué i començà a instruir-los. 3 Llavors els mestres de la Llei i els fariseus li van portar una dona que havia estat sorpresa en el moment de cometre adulteri. La posaren allà al mig, 4 i li digueren:

–Mestre, aquesta dona ha estat sorpresa en el moment de cometre adulteri. 5 Moisès en la Llei ens ordenà d'apedregar aquestes dones. I tu, què hi dius?

6 Li feien aquesta pregunta amb malícia per tenir de què acusar-lo. Però Jesús es va ajupir i començà a escriure a terra amb el dit. 7 Ells continuaven insistint en la pregunta. Llavors Jesús es va posar dret i els digué:

–Aquell de vosaltres que no tingui pecat, que tiri la primera pedra.

8 Després es tornà a ajupir i continuà escrivint a terra. 9 Ells, en sentir això, s'anaren retirant l'un darrere l'altre, començant pels més vells. Jesús es va quedar sol, i la dona encara era allà al mig. 10 Jesús es posà dret i li digué:

–Dona, on són? ¿Ningú no t'ha condemnat?

11 Ella va respondre:

–Ningú, Senyor.

Jesús digué:

–Jo tampoc no et condemno. Vés-te'n, i d'ara endavant no pequis més.

Paraula de Déu.

 

(power-point)

REVOLUCIÓ IGNORADA

Jo tampoc et condemno.

Presenten a Jesús una dona agafada en adulteri. Tots saben son destí: apedregada fins a mort com estableix la llei. Ningú parla de l'adúlter. Així ha passat sempre en una societat masclista, condemna la dona i disculpa el baró. Desafiament a Jesús frontal: “La llei de Moisès mana apedregar les adúlteres. Tu ¿ què hi dius ?”

Jesús no aguanta aqueixa hipocresia social nodrida per la prepotència dels barons. Aquella sentència a mort no ve de Déu. Amb senzillesa i gosadia adnirables, fa entrar a l'hora veritat, justícia i compassió en el judici a l'adúltera: “el que no tingui cap pecat, que comenci a tirar pedres”.

Els acusadors se'n van avergonyits. Saben que són els més reponsables dels adulteris que es comenten dins aquella societat. Aleshores, Jesús mira la dona alliberada de l'execució i, amb tendresa i respecte, li diu: “Jo tampoc et condemno”. Llavors, l'anima perquè el perdó sigui punt de partida d'una vida nova: “Au, en endavant no pequis més”

Així és Jesús. No es deixa condicionar per cap llei ni poder opressiu. Lliure i magnànim que no condemna ni odia, no torna mal per mal. En la defensa i perdó de l'adúltera hi ha més veritat i justícia que en totes les nostres reivindicacions i condemnes ressentides.

Els cristians hem de saber extreure totes les conseqüències que amaga l'actuació alliberadora de Jesús davant l'opressió de la dona. Des d'una Església dirigida i inspirada per barons, no encertem a ser conscients de totes les injustícies que pateix la dona en tots els àmbits de la vida. Qualque teòleg parlava de la “revolució ignorada” pel cristianisme.

Cert és que, vint segles després, en el països d'arrels cristianes, vivim dins una societat en la qual sovint la dona no es pot moure lliurement sense tèmer al baró. La violació, els maltractes i les humiliacions no són coses imaginàries, ans el contrari, són de les violències més arraigades i que més sofriment generen.

El sofriment de la dona hauria de tenir eco més viu i concret en les nostres celebracions, tenir-se més en compte en la nostra conscientització social. Sobre tot, hauriem d'estar més a prop de la dona oprimida i denunciar abusos, proporcionar defensa intel·ligent i protecció eficaç.

 

José Antonio Pagola

 

TOTS NECESSITEM PERDÓ

Com acostuma, Jesús ha passat la nit tot sol amb son Pare a la Muntanya de les Oliveres. Comença el nou dia, ple de l'Esperit de Déu que l'envia a “proclamar l'alliberament dels captius… i donar llibertat als oprimits”. Aviat es troba envoltat de la gent que va a l'esplanada del Temple per a escoltar-lo.

De cop, un grup d'escribes i fariseus irrom portant “una dona agafada en adulteri”. No els importa el destí terrible de la dona. Ningú li demana de noves. Ja està condemnada. Els acusadors ho tenen clar: “La Llei de Moisès mana apedregar a les adúlteres. Tu, ¿ què hi dius?”.

La situació és dramàtica: els fariseus estan tensos, la dona angoixada, la gent expectant. Davant ell aquella dona humiliada, condemnada per tots. Aviat serà executada. ¿ És aquesta la darrera paraula de Déu sobre aquesta filla seva ?

Jesús, està assegut, mira cap a terra i comença a dibuixar damunt l'arena. Hi ha poca claror. Els acusadors demanen una resposta en nom de la Llei. Ells respondrà des de l'experiència de la misericòrdia de Déu: aquella dona i els seus acusadors, tots ells, necessiten els perdó de Déu.

Els acusadors només pensen en el pecat de la dona i en la condemna de la Llei. Jesús canviarà la perspectiva. Posarà els acusadors front al seu pecat. Davant Déu, tots necessiten el seu perdó.

Insisteixen i no paren, Jesús s'aixeca i els diu: “Aquell que no tingui cap pecat, que comenci a tirar pedres” ¿ Qui sou vosaltres per a condemnar a mort a aquesta pobre dona, oblidant vostres propis pecats i vostra necessitat de perdó i de misericòrdia de Déu ?

Els acusadors es “retiren un rera l'altre, començant pels més vells”. Jesús apunta cap a una convivència on la pena de mort no pugui ser la darrera paraula sobre l'esser humà. Més endavant dirà solemnement: “Jo no he vingut per a condemnar el món sinó per a salvar-lo”.

El diàleg de Jesús amb la dona dóna una nova llum sobre la seva actuació. Els acusadors s'han retirat, però la dona no s'ha mogut. Sembla que necessita escoltar una darrera paraula de Jesús. No se sent alliberada encara. Jesús li diu: “Jo tampoc et condemno. Au, veste'n , i d'ara endavant no pequis més”.

Li ofereix el seu perdó, i, al mateix temps, la convida a no pecar més. El perdó de Déu no anul·la la responsabilitat, sinó que exigeix conversió. Jesús sap que “Déu no vol la mort del pecador sinó que es convertesqui  i  visqui…

 

 

 

 

Qui introduirà en l’Església la defensa de la dona a l’estil de Jesús?


 


 

És sorprenent veure Jesús rodejat de tantes dones: amigues entranyables com Maria Magdalena o les germanes Marta i Maria de Betània; seguidores fidels com Salomé, mare d’una família de pescadors; dones malaltes; prostitutes de poble o senzilles mares de família. De cap profeta s’ha dit una cosa semblant.

Què trobaven en Jesús aquestes i altres dones? Perquè les atreia tant? La resposta que ofereixen els evangelis és prou clara i eloqüent. Jesús les mira amb ulls diferents, les tracta amb una tendresa i respecte desconeguts, defensa la seva dignitat, les acull com a deixebles. Ningú fins aleshores les havia tractat així.

Com les veia i les jutjava la gent?

La gent les veia com a font i causa d’impuresa ritual. Les tenia per l’esca del pecat. Trencant prejudicis i tabús, Jesús s’apropa a elles sense cap temor, les accepta a la seva taula i fins i tot, es deixa acariciar per una prostituta agraïda.

Com les consideraven els homes?

Com ocasió i font de pecat i desordre. Des de menuts se’ls prevenia i advertia per no caure en les seves arts de seducció. Curiosament i en contra d’aquest prejudici, Jesús carrega l’accent en la responsabilitat personal dels homes i diu: “Tot aquell que mira una dona amb mala intenció ja ha comés adulteri en el seu cor.”

S’entén bé la reacció de Jesús quan li presenten una dona sorpresa en adulteri amb intenció d’apedregar-la com manava la llei jueva. De l’home no se’n diu res. Ni se’n parla! És el que solia passar sempre en aquella societat masclista: es condemna i es lapida la dona perquè ha deshonrat la família i –oh paradoxa!– es disculpa, amb sospitosa facilitat, l’home.

Com reacciona Jesús?

Jesús no suporta la hipocresia social construïda i defensada pel domini exclusiu i abusiu dels homes, dels mascles. Amb senzillesa i contundència admirables, Jesús accentua la veritat, la justícia i la compassió. Els hi diu: “El que estigui sense pecat que llenci la primera pedra.” Els rabiüts acusadors es van retirant avergonyits. L’Evangeli remarca “començant pels més vells.” Saben de sobres que ells són els més responsables dels adulteris que es cometen en aquella ciutat.

Jesús s’adreça a aquella dona humiliada pels mascles acusadors i li parla amb respecte i tendresa: “Tampoc jo no et condemno. Segueix el teu camí i d’ara en endavant no pequis més.” Què volen dir aquestes paraules? Què signifiquen realment? Signifiquen i expressen que Jesús confia en aquella dona. Jesús li desitja el millor. Jesús l’anima a no pecar.

Però –i fixem-vos bé en això– dels llavis de Jesús no en surt ni en sortirà cap condemna explícita i humiliant. I jo pregunto: Qui ens ensenyarà avui a mirar la dona amb els ulls de Jesús? Qui introduirà en l’Església i en la societat la veritat, la justícia, i la defensa de la dona seguint l’estil i el tarannà de Jesús?

Hem de ser més receptius, més compromesos, més pràctics i més generosos. Jesús no condemna a la dona. Jesús despenalitza l’adulteri. I el més fort: Jesús desemmascara la hipocresia dels professionals de la religió, un col·lectiu en el que abunden els censors sense pietat quan es tracta dels pecats i delictes dels altres i, a la vegada, amaguen aquests mateixos pecats i delictes quan els cometen els dirigents religiosos.

Això passava en temps de Jesús i segueix passant ara. Una mentalitat i una pràctica a la que planta cara el papa Francesc. I nosaltres, quin paper hi juguem aquí? També fem l’hipòcrita?

Com tractem la dona, nosaltres?

 

 

*  *   *  *  *  *  

 

 

Publicado en Catequesi infantil, Comunicacions Generals, Pagina Principal | Deja un comentario

DIUMENGE QUART DE QUARESMA

 

 

EL PERDÓ DE DÉU

El donàvem per perdut i l'hem retrobat.

L'home modern ha perdut la consciència de pecat. Ha perdut també l'experiència de sentir-se perdonat per Déu, i el que no coneix el perdó de Déu es veu privat de la força per per a reconciliar-se amb el seu passat i començar etapa nova dins la vida. Molts obstacles impedeixen a la persona obrir-se al perdó de Déu. No senten necessitat del perdó perquè viuen de manera irresponsable o amb el cor endurit. Si han comès errors no necessiten Déu per resoldre el problema.

Altres es senten indignes de ser perdonats. “És molt greu el que he fet; ningú em podrà perdonar”. Pensen que el seu pecat és més poderós que l'amor infinit de Déu. Oprimits pel pes de la culpa, es tanquen a tota esperança. Altres no es perdonen a ells mateixos. Viuen obsessionats per records oscurs i remordiments inútils. Mai podran sentir-se purificats.

Rebre el perdó de Déu és un acte de fe que s'ha de cuidar bé. No és una reflexió intel·lectual. No és tampoc “sentir” el perdó uns moments per tornar a submergir-se en la vida. Acollir el perdó de Déu demana temps i recolliment per a tastar la seva misericòrdia, interioritzar dins nosaltres la seva bondat i experimentar  agraïts la seva acció renovadora.

El perdó de Déu no és que Déu “oblida” nostre pecat o “no el té en compte”. Déu no és com nosaltres. Per a Déu perdonar és “llevar el pecat”, fer-lo desaparéixer, tornar la innocència. El perdó de Déu és perdó total i absolut, gràcia que regenera, nou començament, seguretat i pau íntima.

Commou escoltar l'experiència de F Mauriac quan va descobrir al Déu del perdó: “Davant el barem de pecats, davant les tarifes fixades amb minuciossitat farisàica, ressonaven dins mi cinc paraules que, a l'Evangeli, basten per a borrar totes les misèries i totes les vergonyes d'una pobre vida: fill, els teus pecats queden perdonats”

La inoblidable paràbola del “Pare bondadós” ens descriu de manera admirable i commovedora el perdó de Déu. No ho oblidem. En front de les condemnes dels altres, en front del remordiment i els retrets de nosaltres mateixos, en Déu trobem sempre la mateixa actitud de comprensió i de perdó sense límits.

 

QUART QUARESMA

(Power-Point)

Encara era lluny, que el seu pare el veié i es commogué, corregué a tirar-se-li al coll i el besà. El fill li digué: "Pare, he pecat contra el cel i contra tu. Ja no mereixo que em diguin fill teu".


Però el pare digué als seus criats: "De pressa, porteu el vestit millor i poseu-l'hi, poseu-li també l'anell i les sandàlies, porteu el vedell gras i mateu-lo, mengem i celebrem-ho, perquè aquest fill meu era mort i ha tornat a la vida, estava perdut i l'hem retrobat".I es posaren a celebrar-ho.

 

 

 

 

 

 

4º diumenge de Quaresma (C)

EVANGELI

Aquest germà teu que ja donàvem per mort, ha tornat viu.

+ Lectura del sant evangeli segons sant Lluc 15,1-3. 11-32

1 Els publicans i els altres pecadors s'acostaven tots a Jesús per escoltar-lo. 2 Els fariseus i els mestres de la Llei murmuraven i deien:

–Aquest home acull els pecadors i menja amb ells.

3 Jesús els va proposar aquesta paràbola:

Paràbola del fill pròdig

–Un home tenia dos fills. 12 Un dia, el més jove digué al pare:

»–Pare, dóna'm la part de l'herència que em toca.

»Ell els va repartir els béns. 13 Al cap d'uns quants dies, el més jove va vendre's tot el que tenia i se'n va anar amb els diners en un país llunyà.

»Un cop allí, dilapidà la seva fortuna portant una vida dissoluta. 14 Quan s'ho hagué malgastat tot, vingué una gran fam en aquell país i començà a passar necessitat. 15 Llavors es va llogar a un propietari d'aquell país, que l'envià als seus camps a pasturar porcs. 16 Tenia ganes d'atipar-se de les garrofes que menjaven els porcs, però ningú no li'n donava. 17 Llavors reflexionà i es digué: "Quants jornalers del meu pare tenen pa de sobres i jo aquí m'estic morint de fam! 18 Aniré a trobar el meu pare i li diré: Pare, he pecat contra el cel i contra tu. 19 Ja no mereixo que em diguin fill teu; tracta'm com un dels teus jornalers." 20 I se n'anà a trobar el seu pare.

»Encara era lluny, que el seu pare el veié i es commogué, corregué a tirar-se-li al coll i el besà. 21 El fill li digué:   

»–Pare, he pecat contra el cel i contra tu. Ja no mereixo que em diguin fill teu.

22 »Però el pare digué als seus criats:

»–De pressa, porteu el vestit millor i poseu-l'hi, poseu-li també l'anell i les sandàlies, 23 porteu el vedell gras i mateu-lo, mengem i celebrem-ho, 24 perquè aquest fill meu era mort i ha tornat a la vida, estava perdut i l'hem retrobat.

»I es posaren a celebrar-ho.

25 »Mentrestant, el fill gran era al camp. Quan, de tornada, s'acostava a la casa, va sentir músiques i balls 26 i cridà un dels criats per preguntar-li què era allò. 27 Ell li digué:

»–El teu germà ha tornat. El teu pare l'ha retrobat en bona salut i ha fet matar el vedell gras.

28 »El germà gran s'indignà i no volia entrar. Llavors el seu pare va sortir i el pregava.

29 Però ell li respongué:

»–Fa molts anys que et serveixo sense desobeir mai ni un de sol dels teus manaments, i tu encara no m'has donat un cabrit per a fer festa amb els meus amics. 30 En canvi, quan ha tornat aquest fill teu després de consumir els teus béns amb prostitutes, has fet matar el vedell gras.

31 »El pare li contestà:

»–Fill, tu sempre ets amb mi, i tot el que és meu és teu. 32 Però calia celebrar-ho i alegrar-se, perquè aquest germà teu era mort i ha tornat a la vida, estava perdut i l'hem retrobat.

Paraula de Déu.

Is 5,9a.10-12 2 Co 5,17-21 Lc 15,1-3.11-32

 

Sentit de la Quaresma: un retrobament

Sovint diem que la Quaresma és un temps penitencial, de renúncies… I és veritat que és un temps on practicar especialment el domini de si (dejuni), el despreniment generós i fratern (almoina) i cuidar més la pregària. Això està bé, però en realitat són mitjans per quelcom més fonamental. La Quaresma en realitat és un temps de trobada. De retorn. De retrobada.

La llunyania

D'això ens parla l’evangeli d'avui: el jove de episodi se n'ha anat molt, molt lluny. S'ha deixat portar per l'afany desmesurat de llibertat, de buscar la pròpia satisfacció més primària. I seguint aquest afany per ‘buscar-se’ sense tenir en compte els altres, en realitat, es perd. Acaba en la posició més baixa i humiliant: convivint amb els porcs, que eren els animals més innobles i desagradables que podien considerar els jueus.

Ens podem preguntar nosaltres si en alguna ocasió, potser no tan espectacular com en el relat, hem 'marxat de casa’, ens hem allunyat dels altres, de Déu el Pare, de Jesús…

Una icona del Pare

Bé, de totes maneres l'important del relat d'avui és la trobada amb el pare. Ens podem fixar en alguns detalls d'aquest retrobament, que és una icona del retrobament que Déu el Pare vol tenir amb cadascú de nosaltres, per perduts que ens sentim.

Un Pare ple de desigs

En primer lloc, el pare veu el fill quan aquest estava encara lluny. Això vol dir que l'estava esperant cada dia, com impacient, com delerós de veure l'estimada silueta del seu fill. Així fa el Pare amb nosaltres: ens espera cada dia, cada dia, desitjant com ningú pot imaginar retrobar-se amb nosaltres, veure'ns encara que sigui lluny però en camí cap a Ell.

Potser aquesta icona del Pare delerós per nosaltres ens motivi voler tornar a Ell…

Però la icona continua desplegant-se.

Un Pare que corre cap a nosaltres

Fixem-nos com el pare ‘corregué a tirar-se-li al coll i el besà’. És bonic imaginar aquesta escena, la d'un home ja gran, que porta molt temps esperant aquest moment, i ell -un home afamat i de grans propietats- no dubta a perdre la seva ‘dignitat’ anant corrents a donar la benvinguda al seu fill a qui tots miraran amb menyspreu i sospites menys ell… Un ancià que corrents per un polsós camí, cridant, plorant d’alegria, que omple de petons al seu fill perdut, però estimat… aquesta és la icona preciosa que Jesús ens ofereix del Pare.

Ens podem preguntar si potser per a nosaltres en realitat Déu és algú llunyà, distant, impassible, implacable, jutge que fa por… si és així, l’evangeli d’avui ens convida que deixem que aquesta icona de l’ancià corredor emocionat i joiós entri en el nostre cor.

Un Pare que retorna la dignitat del perdut

I finalment podem veure com el pare retorna la dignitat de fill a aquell perdut…i això molesta al fill gran. A vegades la nostra societat, i determinats corrents de pensament, que ens poden arribar a influenciar, veuen el diferent, ‘perdut’ entre cometes, també amb menyspreu. Podem pensar  quants menyspreus o sospites tenim amb determinats col·lectius de persones, sigui pel seu aspecte, per les seves conviccions, pel seu origen, per la seva manera d’estimar, per la seva condició econòmica, per la seva religió, fins i tot pel seu passat… Caiem nosaltres, potser,en la temptació del germà gran i complidor, però incapaç d’acollir de la manera que fa el Pare?

Deixem-nos també trobar pel Pare per tal que ens recordi que “aquest, aquesta, aquests, són germans teus, són també fills meus, ben estimats”.

Com seria, de diferent, el món si tinguéssim una mirada fraterna!

Que el Senyor ens ajudi, doncs, a ser una mica més com el Pare, a aprendre d’Ell, dels sentiments del seu cor, de la seva mirada, dels seus criteris, dels seus desvetllaments per cadascú de nosaltres.

I que ens ajudi també a mirar els altres, els diferents, també com a germans. Com seria de diferent el món si tinguéssim aquetsa mirada fraterna envers els altres!

Que el Senyor ens  hi  ajudi.

 

COMUNICACIONS:

 

ADORACIÓ NOCTURNA

Pregària amb Exposició del Santíssim a l'Església de Fartàritx

Dijous, 4 d' MARÇ de 2019    Hora 20:30 h

……..

1.- Aquesta setmana que ve, tindrem les celebracions penitencials de Quaresma, on com a comunitat cristiana, podrem rebre el perdó i la misericòrdia de Déu per tal de participar més plenament en el misteri pasqual. El dia que hi hagi penitencial, a la parròquia en qüestió, no hi haurà ni missa ni funeral.

Les celebracions serán les següents:

+ Dimarts 2 d’abril: Sant Pau a les 19:30h.

+ Dimecres 3: Crist Rei a les 19h.

+ Dijous 4: Dolors a les 20h.

 

2.- Com bé sabeu, dimecres 17 d’abril, Dimecres Sant, anirem tots els que poguem a la Missa Crismal de la Seu. En aquesta missa, els capellans cada any renovam les nostres promeses sacerdotals, es consagra el Sant Crisma i es beneeixen tots els olis que s’empraran durant la resta d’any ens els baptismes, uncions de malalts, confirmacions…

La celebració, serà a les 19:30h. Per tal d’arribar d’hora partiríem amb autocar a les 17:30h de davant Jughuettos i de sa Plaça de Sa Mora.

*    *   *  *  *   *    *  

 

Publicado en catequesis adolescents i joves, Comunicacions Generals, Pagina Principal | Deja un comentario

TERCER DIUMENGE DE QUARESMA

I els digué aquesta paràbola:Un home tenia una figuera plantada a la seva vinya. Va anar a buscar-hi fruit i no n'hi trobà.
Llavors digué al qui li menava la vinya: Mira, fa tres anys que vinc a buscar fruit en aquesta figuera i no n'hi trobo. Talla-la. Per què ha d'ocupar la terra inútilment?

Ell li respongué: Senyor, deixa-la encara aquest any. La cavaré tot al voltant i hi tiraré fems, 9 a veure si dóna fruit d'ara endavant. Si no, fes-la tallar.

 

 

 

 

 

 

                                            COMUNICACIONS:    

–  Dimarts,   26   de març, a les 19'30 h a la parròquia de Sant  Paui, tindrem l’acte   
piatós del Via Crucis, pregària que fa referència a les etapes del camí dolorós i
salvífic de Jesús de Natzaret cap al  Calvari.
 

– Amb el canvi d’hora, la missa del diumenge a les Benedictines serà a les 18h.

 
 
 
 
 
 
 
*  *  *  *  *  *  
 
 
 
 
 
 
 


 

 

3º diumenge de Quaresma (C)

EVANGELI

Si no us convertiu, tots acabareu malament.

+ Lectura del sant evangeli segons sant Lluc 13,1-9

  • Necessitat de convertir-se

1 Per aquell mateix temps, alguns dels presents explicaren a Jesús el cas d'uns galileus, com Pilat havia barrejat la sang d'ells amb la dels sacrificis que oferien. 2 Jesús els respongué:

–¿Us penseu que aquells galileus van morir així perquè eren més pecadors que tots els altres galileus? 3 Us asseguro que no: i si no us convertiu, tots acabareu igual. 4 I aquelles divuit persones que van morir a Siloè quan la torre els va caure al damunt, ¿us penseu que eren més culpables que tots els altres habitants de Jerusalem? 5 Us asseguro que no: i si no us convertiu, tots acabareu de la mateixa manera.

Paràbola de la figuera estèril

6 I els digué aquesta paràbola:

–Un home tenia una figuera plantada a la seva vinya. Va anar a buscar-hi fruit i no n'hi trobà. 7 Llavors digué al qui li menava la vinya:

»–Mira, fa tres anys que vinc a buscar fruit en aquesta figuera i no n'hi trobo. Talla-la. Per què ha d'ocupar la terra inútilment?

8 »Ell li respongué:

»–Senyor, deixa-la encara aquest any. La cavaré tot al voltant i hi tiraré fems, 9 a veure si dóna fruit d'ara endavant. Si no, fes-la tallar.

Paraula de Déu.

 

 

ABANS QUE ES FACI TARD

Ja fa temps que Jesús s'ha presentat al seu poble de Natzaret com a profeta, enviat per l'Esperit de Déu per a anunciar la Bona Nova. Repeteix sense cansar-se el missatge: Déu és a prop, obrint-se camí per a fer un món més humà per a tots.

Però és realista. Jesús sap que Déu no pot canviar el món sense que nosaltres canviem. Per això s'esforça en despertar dins la gent la conversió: “Convertiu-vos i creis en aquesta Bona Nova”. Aquest deler de Déu en fer un món més humà serà possible si responem i acollim el seu projecte.

El temps passa i Jesús veu que la gent no reacciona a la crida, com desitjaria. Molts són els que vénen a escoltar-lo, però no s'obrin al “Regne de Déu”. Jesús insisteix. És urgent canviar abans que sigui tard.

Un dia conta una paràbola curta. L'amo d'un camp té plantada una figuera enmig de la vinya. Cada any vé a cercar fruit d'ella, i no en troba. La decisió sembla sensata: la figuera no dóna fruit i ocupa inútilment un terreny, raonable és tallar-la

Però l'encarregat de la vinya reacciona de manera inesperada. ¿Per qué no deixar-la encara? Ell coneix la figuera, l'ha vist créixer, l'ha cuidada, esperant que doni fruit.

El relat queda interromput. La paràbola queda oberta. L'amo i l'encarregat desapareixen de l'escena. És la figuera la que decidirà sa sort. Mentre, rebrà més cures que mmai d'aquest vinyater que fa pensar en Jesús: “ell ha vingut a cercar i salvar el que estava perdut”

Avui a l'Església necessitem promoure el “aggiornamento” i no petites reformes, tenir cura de l'adaptació als nostres temps. Necessitem una conversió a nivell més profund, un “cor nou”, una resposta responsable i decidida a la crida de Jesús per entrar en la dinàmica del regne de Déu.

Cal reaccionar abans que es faci tard. Jesús està viu enmig de nosaltres. Com l'encarregat de la vinya, ell té cura de les nostres comunitats cristianes, cada cop més fràgils i vulnerables. Ell ens nodreix amb l'Evangeli, ens sosté amb son Esperit.

Cal mirar el futur amb esperança, mentre creem aquest nou clima de conversió i renovació que necessitem i que els decrets del Concili Vaticà II no han pogut consolidar fins ara en l'Església.

 

 

"El món s’arregla fent homes realment lliures"

El temps de Jesús estava molt estesa la idea, la convicció de què les desgràcies que els hi passen a la gent són càstigs de Déu.

El mateix si les desgràcies provenien de la maldat d’un polític cruel – cas de Pilat – que si es produïen per un fet casual – la caiguda de la torre de Siloè.

És la idea segons la qual les persones religioses haurien de tenir bona sort mentre que les altres – gent de mala fama – se les castiga.

Però Déu ni castiga als uns ni premia als altres. Els béns i els mals succeeixen en la vida perquè la vida, les persones, la societat són com són. Ni als èxits ni als fracassos els hi hem de buscar explicacions sobrenaturals.

Si ho féssim, Déu resultaria ser un capriciós, un injust i, fins i tot, esperpèntic.

El que Déu, de fet, vol és la conversió, és a dir: que canviem de mentalitat, que millorem en pensaments i en accions.

I, sobretot, que donem bons fruits.

És el que l’amo de la figuera esperava i no es va produir.

No penséssim pas que els oients d’aquesta paràbola tenien en el seu cap idees teològiques sobre la gràcia o la pastoral que ara tenen algunes persones enteses, o que es pensen que ho són.

Què és el més obvi?

El més obvi, clar i entenedor és que donar bon fruit vol dir “ser útil” o, amb altres paraules,

que no passem per la vida ocupant inútilment un terreny com la figuera que no donava cap fruit.

Preguntem-nos:

Quins fruits donem, nosaltres, en el dia a dia del nostre viure?

Jesús va ser lliure – com hauríem de ser-ho nosaltres – i per tant, molest:

-molest als sacerdots del temple de Jerusalem

i

-molest també pels militars de Roma.

I això, per què?

Perquè el que va dir i va contagiar a la gent és el que més molesta al despotisme del poder, ja sigui el poder religiós, ja sigui al poder polític.

Es tracta del missatge de la pròpia responsabilitat davant del poder i això es tradueix en llibertat i en resistència davant la submissió.

El món no s’arregla traient un poder i posant-ne un altre.

El món s’arregla fent homes realment lliures.

Jesús parla de conversió

de canvi

de millora.

Però no hi ha conversió sense llibertat.

Aquell que segueix submís als poders d’aquest món no s’ha assabentat encara del més bàsic de l’Evangeli.

Ens n’hem assabentat, nosaltres?

Som realment lliures?

 

 

CERCAR CULPABLES

¿Penseu que eren més culpables

Els anàlisis que expliquen l'origen de la injustícia i l'opressió en nostra societat no ens donen resposta al problema del mal en l'home. Els diversos estudis de caràcter sociològic i sicològic que cerquen descobrir les causes històriques dels mals concrets que esclavitzen l'home modern són absolutament necessaris per a donar solucions eficaces a la nostra societat actual. Però, no arriben a explicar l'enigme d'un home que no assoleix la convivència gojosa i alliberadora que ceca.

Moltes preguntes no troben resposta fàcil. ¿ Per què els homes, en la mesura que tenen força, tendeixen a oprimir els altres ? ¿ Per què els que posseixen no cerquen compartir amb els necessitats ? ¿Per què l'home en privilegi i poder no cerca la igualtat fonamental de tots ?

Escoltar de Jesùs la invitació a descobrir amb lucidesa, darrera els esdeveniments i actuacions humanes, la força del pecat com una realitat que ens deshumanitza individualment i col·lectiva, sembla una ingenuïtat.

El pecat, no tret genèric de nostra condició humana, sinó egoisme concret creix en el cor de cada home i entra en les institucions injustes i en el mecanismes i estructures d'opressió que, sovint, encarrilen l'activitat econòmica i política.

Sens dubte, la humanització de nostra convivència exigeix unes conquestes d'ordre polític i socio-econòmic: una distribució més equitativa del producte, una participació més grossa dels ciutadans en la gestió pública, un control més eficaç del servei públic…

Però, seria equivocat pensar que el futur més humà de nostra societat es construirà només posant en marxa uns determinats projectes polítics.

Naixerà un “home nou” entre nosaltres, si tots i cada un som conscients del nostre propi pecat i ens comprometem en un esforç de renovació personal.

Ha crescut de manera notable la nostra capacitat crítica davant les estructures, la institució i la culpabilitat dels altres. Però, podem romandre cecs davant la nostra culpabilitat.

Quan cerquem el culpable el trobem sempre en els altres. Però, sabem tots que la nostra societat no canviarà pel fet d'acusar cadascú el seu veïnat.

L'enemic d'una societat més justa no és només l'altre, sinó també jo mateix, per egoisme, irresponsabiluitat, absentisme còmode, despreocupació pels problemes dels altres.

 

 

Publicado en Catequesi infantil, catequesis adolescents i joves, Comunicacions Generals, Pagina Principal | Deja un comentario