Benvingut a la pàgina de l'Església de Manacor !

Navega per els diferents menús i consulta tota la informació sobre l'Església de Manacor (misses, catequesi, despatx...)

Esperam que sigui del teu grat!

 

TEMPS DURANT L’ANY

Quan el vi s';acabava, la mare de Jesús li diu: No tenen vi.
Jesús li respon: Dona, i jo què hi tinc a veure? Encara no ha arribat la meva hora.

La seva mare diu als servidors: Feu tot el que ell us digui.

 

2º diumenge Temps ordinari ©

EVANGELI

Així començà Jesúsels seus miracles a Canà de Galilea.

Lectura del sant evangeli segons sant Joan 2,1-11

Les noces de Canà

1El tercer dia es van celebrar unes noces a Canà de Galilea. Hi havia la mare de Jesús. 2 També hi fou convidat Jesús, juntament amb els seus deixebles.3 Quan el vi s'acabava, la mare de Jesús li diu:

–No tenen vi.

4 Jesús li respon:

–Dona, i jo què hi tinc a veure? Encara no ha arribat la meva hora.

5 La seva mare diu als servidors:

–Feu tot el que ell us digui.

6 Hi havia allà sis piques de pedra destinades a les pràctiques de purificació usuals entre els jueus. Tenien una cabuda d'uns cent litres cada una.

7 Els diu Jesús:

–Ompliu d'aigua aquestes piques.

Ells les ompliren fins dalt. 8 Llavors els digué:

–Ara traieu-ne i porteu-ne al cap de servei.

Ells li'n portaren. 9 El cap de servei tastà aquella aigua convertida en vi. Ell no sabia d'on venia, però els servidors sí que ho sabien, perquè ells mateixos l'havien treta. El cap de servei, doncs, crida el nuvi 10 i li diu:

–Tothom serveix primer els millors vins i, quan els convidats han begut molt, serveix els més ordinaris. Però tu has guardat fins ara el vi millor.

11 Així va començar Jesús els seus senyals prodigiosos a Canà de Galilea. Així manifestà la seva glòria, i els seus deixebles van creure en ell.

Paraula de Déu.

 

 

Is 62,1-5 1Co 12,4-11 Jn 2,1-12

1) El temps, una nova creació i una presència constant

Avui comencem el Temps Ordinari, després d’aquest cicle d’Advent i de Nadal, que ens ha presentat Jesús des de la seva espera i naixement fins el seu Baptisme. I ho fem amb sant Joan, que comença el seu Evangeli amb una setmana inicial, pràcticament descrita dia a dia, i que culmina amb la narració d’aquest primer Signe de Jesús. Una Setmana inicial que ens recorda, és clar, la setmana de la Creació, on Déu anava creant-ho tot, i cada dia acabava amb un “i hi hagué un vespre i un matí, i Déu veié que era bo”.

Potser aquest interès per mostrar el pas del temps, el dia a dia d’aquesta Setmana inicial amb Jesús, ens diu alguna cosa important. Ens diu, potser, dues coses:

Primer, que Jesús, com Déu en la Creació, no fa les coses i ja està, sinó que hi és cada dia, creant, reposant i gaudint… D’una manera o altra, cada dia és objecte de la creació nova del Senyor, cada dia és objecte del treball i del repòs gratificant i de gaudi de Déu. Cada dia el Senyor ens re-crea, cada dia el Senyor mira la seva obra i en gaudeix. La primera lectura d’avui és un cant ple d’amor d’un Déu que diu coses precioses als seus estimats/des, a nosaltres, a cadascú de nosaltres.

Sí, en aquesta lectura apareix un diàleg on Déu parla…: “no et podran dir més l’Abandonada (…), a tu et diran ‘jo me l’estimo’… perquè el Senyor t’estimarà… el teu Déu estarà content de tenir-te com el nuvi està content de tenir la  núvia”.

M’ho deixo dir, jo, això? M’atreveixo a ajudar a altres a que ho sentin també…?

En segon lloc, aquesta insistència en el pas del temps ens fa veure que Déu va preparant les coses. Al final d’aquesta setmana inicial, Jesús manifesta el primer dels seus signes: comença una nova etapa, una cosa nova.

De la mateixa manera, al final de la setmana de la creació, Déu contempla i gaudeix de tota la seva creació. Al cap de tres dies de la Passió, Jesús és Ressuscitat…

Déu ens parla avui de temps, d’espera, d’esperança.

Em puc preguntar, jo: com estic d’esperança? Potser oblido que els temps de Déu són temps d’espera, de maduració, de creixement, fins que un dia arriba allò esperat?

2) L’abundància

En l’evangeli d’avui veiem com s’acaba el vi. Caram! Quan han preparat el casament, han calculat malament… potser es va voler escatimar en despeses…

En canvi, quan Jesús ordena omplir les piques d’aigua, és bonic veure com l’evangelista remarca que els servents “les ompliren fins a dalt”. No van posar una mica d’aigua. Van omplir-les del tot, a vessar. Recordem com en un altre passatge Jesús ens convidava també a ser generosos, dient: “doneu, i us donaran, us abocaran a la falda una bona mesura, atapeïda, sacsejada i curulla fins a vessar (Lc 6, 36-18). Els servents del casament omplen les piques fins a dalt; fins a dalt quedarà el vi de l’alegria que Jesús els donarà…

Em puc preguntar com sóc jo de generós, de poc mesurador, amb els altres, en els serveis que potser faig, en el temps donat als altres… I amb Déu…? Em puc preguntar així: ¿sóc poruc, escàs i calculador, o confiat i generós…?

3) Has guardat el millor pel final

Finalment, un tercer punt. És bonic imaginar la cara del cap de servei quan els servents li porten el vi de Jesús. No entén res. Jesús trenca el costum i la lògica habitual: normalment es porta el vi bo al principi, i quan tothom ha begut molt i està cansat, el vi més ordinari, quan ja no s’espera tenir el millor… Però Jesús trenca els esquemes.

També ens pot passar, si som persones que portem ja un llarg temps de seguiment del Senyor, que recordem amb nostàlgia ‘els moments del primer amor’ amb Jesús, els moments més frescos de les nostres primeres pregàries, els moments potser més fundants de la nostra vocació… I potser pensem que tot això ja s’ha acabat, que ara hem de viure d’un present més gris, més de viure des de la fe sense el gust o la lluminositat d’abans.

Doncs bé, potser l’evangeli d’avui ens pot recordar que els nostres esquemes no són els del Senyor. Que els nostres càlculs no són els seus,. Potser oblidem que Ell és el Senyor, i que la seva creativitat i capacitat de sorpresa van sempre molt més enllà de la nostra cortedat de mires…

Potser el Senyor ens està encara guardant ‘el vi millor’ pel final, quan jo ho donava tot per acabat…

Em  puc preguntar doncs: com estic, jo, d’esperança i de confiança en el Déu de les sorpreses?

I em puc preguntar també: quines piques he d’omplir jo, mentrestant, d’aigua, perquè Ell faci…?

Que Maria, que va iniciar tot el que avui contemplem, ens recordi un altre cop: “feu tot el que Ell us digui”. Amén.

 

 

 

 

*  *  *  *  *  *  

CATÒLICS,  ORTODOXES  I PROTESTANTS

COMENÇARAN  DIVENDRES,  18   GENER,   LA  "SETMANA  D'ORACIÓ " `PER  A  LA  UNITAT  DELS  CISTIANS

 

L'acte central de la setmana és la celebració interconfessional que tendrà lloc diumenge 20 de gener a les 17 hores a la Seu de Mallorca.

Del 18 al 25 de gener de 2019, els cristians del món sencer resaran per la unitat sota el lema "Actua sempre amb tota justícia" (Dt 16, 18-20). Congregacions i parròquies de tot el món prenen part en la setmana d'oració, que se celebra tradicionalment del 18 al 25 de gener (en l'hemisferi nord) i entorn de Pentecosta (a l'hemisferi sud). Durant aquest període, s'intercanvien els púlpits i s'organitzen oficis ecumènics especials. A Mallorca, la Setmana d'Oració mobilitza totes les esglésies cristianes presents a l'illa, que es reuneixen i preguen en celebracions ecumèniques especials. 

 

CELEBRACIONS A MALLORCA
SETMANA D'ORACIÓ PER LA UNITAT DELS CRISTIANS

DIVENDRES 18 (12 h)
Esglésies catòlica alemanya i evangèlica luterana alemanya
Cripta de la Parròquia de Santa Creu

DISSABTE 19 (19 h)
Església Ortodoxa, Patriarcat de Moscú
Església de Santa Catalina de Sena

DIUMENGE 20 (17 h)
Celebració interconfessional amb la presència de totes les esglésies
Catedral de Mallorca

DILLUNS 21 (19 h)
Església romanesa ortodoxa
Monestir de la Concepció

DIMARTS 22 (19 h)
Església romanesa grecocatòlica
Temple de Sant Elm (Jardí Club Nàutic de Palma)

DIMECRES 23 (19 h)
Parròquia anglicana
C/ Núñez de Balboa, 6

DIJOUS 24 (19 h)
Esglésies sueca i noruega, evangèliques i luteranes
Avda. Joan Miró, 113 B – Palma

DIVENDRES 25 (18:30 h)
Celebració amb els religiosos de totes les esglésies cristianes
Monestir de Santa Magdalena 
 

 

Publicado en catequesis adolescents i joves, Comunicacions Generals, Pagina Principal | Deja un comentario

DESPRÉS DE NADAL.- SANT ANTONI 2019


BAPTISME DEL SENYOR

(Power-Point) 

 

COMUNICACIONS:

AVISOS 12/13 GENER

1.- Dimarts dia 15, hi haurà el segon assaig de completes a la parròquia dels Dolors a les 20:30h.

 

2.- Dimecres dia 16, pregària de completes als Dolors a les 19:30h. L’Església s’obrirà a partir de les 17:30h. Tenir en compte que, aquest dia, no hi haurà missa a Crist Rei.

 

3.- Dijous dia 17, Beneïdes de Sant Antoni a les 11h del dematí, si el temps ho permet. L’Ofici de Sant Antoni serà a l’Església dels Dolors a les 20:30h (aproximàdament), en haver acabat el darrer ball dels dimonis. Tenir en compte que, aquest dia, no hi haurà missa a Sant Pau.

*  *  *  *  *  *  

PARRÒQUIA SANT PAU – MANACOR 
Celebració de l'Eucaristia i enviament de la família Sirer Fernández en missió evangelitzadora a Gröninger (Països Baixos).

11/ gener / :  A les 19:45 h.

Joan Sirer i Verónica Fernández són un matrimoni mallorquí amb sis fills que pertanyen al Camí Neocatecumenal. Han decidit deixar-ho tot i marxar en missió evangelitzadora a Gröningen, Holanda. Familiars i amics els acompanyaren en una celebració d'enviament a la Parròquia de Sant Pau de Manacor el passat divendres 11 de gener. "Evangelitzadors amb esperit", com els definí Mons. Taltavull a la seva homilia, en paraules del papa Francesc: "No és el nostre programa, la nostra il·lusió. És l'esperit que hi ha dins nosaltres que ens llança a la missió." 


 

 

 

 

 

 

 

   

*   *   *   *   *  

 "EL  RESSÒ"    DE   NADAL…

(es   veu  el  Bisbe  Vadell)

 

       PROGRAMA   FESTES  SANT  ANTONI  2019

ESGLESIA  DE  MANACOR  

PROGRAMA

 

ESGLESIAMANACOR,SANANTONI SAN9_PR

 

(la  feren  ja  al  2013…  EL  MILLOR  DE  LES  FESTES   DE  SANT  ANTONI  A  MANACOR)

"COMPLETES   DE  SANT   ANTONI"

*   *   *   *   *   *   * 

 

BAPTISME  DEL  SENYOR

 

 

JO SOM ESTIMAT

Tu ets el meu Fill, l'estimat.

Diu Henri Nouwen en un escrit que els homes i dones d'avui, éssers plens de pors i inseguretats, necessiten més que mai ser beneïts. Els nins necessiten la benedicció dels pares i aquests necessiten la benedicció dels fills.

L'escriptor recorda amb emoció el primer cop que, en una sinagoga de Nova York, fou testimoni de la benedicció d'un fill jueu pels seus pares: “Fill, et passi el que et passi en la vida, tinguis èxit o no, arribis a important o no, tinguis salut o no, recorda sempre quant t'estimen ton pare i ta mare”.

L'home d'avui no sap el que és una benedicció i el sentit profund que amaga. Els pares ja no beneeixen els fills. Les benediccions litúrgiques han perdut el sabor original. Ja no es sap el que és la benedicció nupcial. S'ha oblidat que “beneir” (del llatí benedicere) volr dir literalment “parlar bé”, dir coses bones a algú. I, sobre tot, dir-li el nostre amor i el nostre desig de que sigui feliç.

I tanmateix, les persones necessiten sentir coses bones. Hi ha massa condemnes. Molts es senten maleïts més que beneïts. Uns maleeixen inclos a ells mateixos. Es senten dolents , inútils, sense valor. Davall aparent arrogància s'hi amaga sovint estar insegurs que, en el fons, és manca d'apreci d'un mateix.

El problema de molts no és si estimen o no estimen, si creuen en Déu o no creuen. El problema rau en que no s'estimen a ells mateixos. No és fàcil desbloquejar això…Estimar-se a un mateix quan se coneix,… pot fer les coses més difícils.

Molts necessiten escoltar avui, en el fons de son ésser, una benedicció. Saber que són estimats malgrat sa mediocritat i errors. Però, ¿ on està la benedicció ? ¿ com pot estar una persona segura de ser estimada ?

Desgràcia per al cristianisme d'avui és haver oblidat aquesta experiència de la fe cristiana: “Jo som estimat, no perquè som bo, sant i sense pecat, sinó perquè Déu és bo i m'estima de manera incondicional i gratuïta en Jesucrist”. Som estimat per Déu ara i aquí, tal com som, abans de començar a canviar.

Els evangelistes conten que Jesús, quan fou batejat per Joan, escoltà la benedicció de Déu: “Tu ets el meu Fill, l'estimat”. A nosaltres també ens arriba aquesta benedicció de Déu sobre Crist. Cada un de nosaltres pot escoltar-la en el fons de son cor: “Tu ets mon fill estimat”. Això serà també enguany el més important. Quan les coses es posen difícils i la vida sembla feixuga, recordem sempre que som estimats amb amor etern.

José Antonio Pagola

EVANGELI

Jesús fou batejat i mentre pregava, s'obrí el cel.

+ Lectura del sant evangeli segons sant Lluc 3,15-16. 21-22

En aquell temps, 15El poble vivia en l'expectació, i tots pensaven si Joan no fóra potser el Messies.16 Joan respongué dient a tothom:

–Jo us batejo amb aigua, però ve el qui es més fort que jo, i jo no sóc digne ni de deslligar-li les corretges de les sandàlies: ell us batejarà amb l'Esperit Sant i amb foc.

Inicis del ministeri de Jesús: baptisme i genealogia

(Mt 1,1-17; 3,13-17; Mc 1,9-11 Jn 1,32-34)

21 Tot el poble es feia batejar, i Jesús també fou batejat. Mentre pregava, el cel s'obrí, 22 i l'Esperit Sant baixà cap a ell en forma visible, com un colom, i una veu digué des del cel:

–Tu ets el meu Fill, el meu estimat; en tu m'he complagut.

Paraula de Déu

 

 

 

 

Is 42,1-4.6-7 Ac 10,34-38 Lc 3,15-16.21-22

 

1. QUATRE QUADRES DEL “PINTOR” LLUC

Diu la llegenda que Lluc era pintor. Veritablement el seu evangeli de vegades sembla una pinacoteca plena de llum i bellesa.

La pintura d'avui, el BAPTISME, la podem imaginar en una gran sala inicial de l’evangeli, on hi ha quatre quadres summament carregats de significat. Primer, una tela de grans dimensions amb Joan, l'home feréstec del desert. Després, en el lloc central de la sala, un quadre força petit, però que per la seva lluminositat, és el centre de la sala: el baptisme. Continua amb una gran (avorrida!?) llista de noms, la genealogia de Jesús, que el situa totalment immergit en la terra dels homes. Aquesta sala inicial acaba amb un altre gran quadre ple de contrastos i vigor, la temptació de Jesús.

Totes aquestes pintures l’artista, el contemplatiu Lluc, les pinta lentament, assaborint-ne el misteri, preocupat per copsar el "coneixement intern del Senyor” i no tant per si aquest o aquell detall recullen exactitud històrica.

Es diu dels pintors d'icones ortodoxos que pintaven agenollats. Lluc pinta aquestes escenes, programàtiques de la vida de Jesús, amb una profunda reverència, gustant el misteri de Jesús. Nosaltres avui, també amb profunda reverència, ens situem davant del quadre el Baptismes.

2. EL SEGON, EL QUADRE CENTRAL: LA TEOFANIA

Si hi ha quelcom que resulta innegable, des del punt de vista històric és que Jesús fou batejat per Joan. La “tradició” que Lluc rep a través de 50 i tants anys (com totes les tradicions sobre herois) tendeix a enaltir Jesús i, per tant, no hauria creat un fet un xic humiliant.

Noteu com Lluc ha disminuït al mínim l’escena del baptisme, i fins i tot ha escamotejat que fos Joan qui el bategés. Sembla que a Lluc li fa angúnia un Jesús fent cua a la vora del riu, confós amb qualsevol dels pecadors, enfangat a les aigües del Jordà brutes de tant pecat i de tanta tragèdia humana. El baptisme consagra la pertinença de Jesús al seu poble.

Aquest home que no se situa per damunt, sinó que s’abaixa, que se situa com un de tants menyspreats a causa de llurs pobreses i pecats, que se situa entre la xusma, és proclamat pel Pare el Fill estimat, objecte de la complaença de Déu.

3. QUAN EXPRESSAR DÉU ÉS INEXPRESSABLE

Jesús, l’home que venia de Natzaret, en la seva estada al Jordà amb el Baptista degué trobarse molt a prop de Déu. Ben segur que fou per a ell un moment d’experiència mística, de trobada amb el misteri de Déu.

L’evangelista concentra en aquesta escena, que col·loca a l’inici de l’evangeli, el que va ser experiència continuada de Jesús tot al llarg dels anys del seu camí. Pinta una “escena de revelació”: una Teofania. Aquest quadre del vestíbul de la nostra pinacoteca estarà pintat amb un estil ben llunyà de l’historicisme “en brut”. Ho farà amb estil poètic i mític, el llenguatge més idoni per a explicar l’inexpressable. Ben segur que històricament Jesús en el Jordà tingué una pregona experiència del Pare.

4. DEIXAR CLARS ALGUNS PUNTS CENTRALS

“Mentre pregava”, diu el relat de Lc, es dóna una autèntica Pentecosta. El cel que era tancat des de l’expulsió dels primers homes del Paradís, s’obre per deixar baixar l’Esperit. La llarga i antiga pregària, “oh si esquincessis el cel i baixessis” (Is 63,19), ha estat escoltada. I amb el cel obert Déu mateix deixa clara als lectors la confessió de fe pasqual. 

Jesús, que s’ha fet del tot com nosaltres en les aigües del Jordà, és:

⎯  L’home, totalment pres per l’Esperit, l’home espiritual. La coloma rememorava als lectors del s. I a tota la bellesa de la coloma del Càntic del càntics, que és l’esposa, l’amor… A nosaltres ens remet al colom de la pau, la germanor, el trencament de la guerra, de les marginacions i les exclusions… L’Esperit de Déu s’ha possessionat de Jesús.

⎯  Un home reconegut i consagrat pel Pare com el Fill estimat. Jesús ha fet l’experiència al llarg de la seva vida de “ser una persona estimada”, de saber-se incondicionalment apreciat per Déu, a fons perdut. Ha fet l’experiència d’un Déu Pare-Mare que s’ha complagut en ell des del fons del seu Cor infinit. La relació de Jesús amb el Pare, confessarà el cristià, és tan íntima que és d’identitat.

L’escena és com una revalidació, abans de començar, de tot l'itinerari de Jesús. Un itinerari que al lector dels dies de Lluc (i dels nostres!) no sempre li resultarà fàcil d'encaixar. És aquest i no un altre qui rep Esperit Sant. És aquest el qui Déu reconeix i consagra com a Messies i Fill.

Francesc Riera, sj.

 

 

PUBLICAT   A  "QUADERNS   GADESO"   (gener  2019)

 

Publicado en Comunicacions Generals, Pagina Principal | Deja un comentario

EPIFANIA DEL SENYOR


 

"Necessitem afecte i afecte sincer, no regals!"

El gest dels Mags davant el Nen Déu de Betlem expressa i concreta l’actitud bàsica de tot creient davant de Déu.

Déu existeix. Està aquí mateix, en les arrels de la nostra vida. Som acollits per Ell. No sabem a on ens vol conduir a través de la mort. Però podem viure amb confiança davant del Misteri perquè la seva és voluntat de Salvació.

Davant d’un Déu del que només sabem que és Amor, només hi cap per part nostra

-el goig inefable

-l’adoració alegre

-l’acció de gràcies pel do rebut.

Quin és el gran secret del creient?

L’alegria de saber-se estimat per Déu. Estimat personalment. Perquè cadascú és únic, irrepetible, original per Déu.

I, quina és la gran responsabilitat del creient?

El dia dels Reis Mags és dia de regals: tots ho sabem això.

L’exemplaritat dels Mags no està en els regals, sinó en el seu interès pel nen.

Quina és la gran responsabilitat del creient?

Abunda la gent que intenta omplir la seva falta d’estimació i de bon tracte amb costosos regals.

Hi ha pares, parents i amics que disfressen el seu desinterès, la seva fredor o escàs afecte amb un regal.

Quina lectura hem de fer-ne d’això?

Amb això, se serveix més els interessos del comerç i del consum que no pas la necessitat real d’afecte que tots tenim i experimentem.

¿Som capaços d’oferir afecte i de fer-ho desinteressament, és a dir, sense esperar ni exigir res a canvi?

O som o no ho som?

Necessitem afecte i afecte sincer, no regals!


 

 

 

 

Pregària 3 de GENER de 2019

 

Monició d’entrada: Joan Perelló.

Explicació de la celebració: Mª. Magdalena.

Exposició Santíssim.

Inici: pàgina 55

Cant d’entrada: “VENIU TOTS ELS HOMES”

Reso de Vespres: Antífones TEMPS DURANT L’ANY: pàgina 61 – 66 Salmòdia: pàgina 61 – 66

Lectura: “Només ens faltava això” (Amàlia).

Responsori breu: pàgina 74

Magníficat: pàgina 74

Pregàries + Oració: pàgina 74 

Oració personal: 15 minuts.

Cant: pag. 227 cant nº 5 “Jo crec en vos bon Déu,”

Pregàries comunitaries.

Catequesis NAVIDAD Papa Francisco: 18/12/18 (Maria Llull).

Cant: Pange Lingua (pag. 218) estrofes 5 i 6 J. Perelló…

Benedicció i Cant final: “Salve Regina”.

 

 

 

 

 

 

EPIFANIA:

EPIFANIA

(Power-Point)

 

 

 

 

 

 

 

 

Després que Jesús va néixer a Betlem de Judea, en temps del rei Herodes, vingueren uns savis d'Orient i, en arribar a Jerusalem, preguntaven: On és el rei dels jueus que acaba de néixer? Hem vist sortir la seva estrella i venim a adorar

 

 

 

L'Epifanía del Senyor (C)

EVANGELI

Venim d'Orient a adorar el Rei.

+ Lectura del sant evangeli segons sant Mateu 2, 1-12

  • 1 Després que Jesús va néixer a Betlem de Judea, en temps del rei Herodes, vingueren uns savis d'Orient i, en arribar a Jerusalem, 2 preguntaven:

    –On és el rei dels jueus que acaba de néixer? Hem vist sortir la seva estrella i venim a adorar-lo.

    3 Quan el rei Herodes ho va saber, es va inquietar, i amb ell tot Jerusalem. 4 Herodes va convocar tots els grans sacerdots i els mestres de la Llei que hi havia entre el poble i els preguntava on havia de néixer el Messies. 5 Ells li respongueren:

    –A Betlem de Judea. Així ho ha escrit el profeta:

    6 » I tu Betlem, terra de Judà,

    no ets de cap manera la més petita

    de les principals viles de Judà,

    perquè de tu sortirà un príncep

    que pasturarà Israel, el meu poble.

    7 Llavors Herodes cridà en secret els savis, va demanar-los el moment exacte en què se'ls havia aparegut l'estrella 8 i els encaminà a Betlem dient-los:

    –Aneu i informeu-vos amb exactitud d'aquest infant; i quan l'haureu trobat, feu-m'ho saber, perquè jo també pugui anar a adorar-lo.

    9 Després de sentir aquestes paraules del rei, es posaren en camí. Llavors l'estrella que havien vist sortir començà a avançar davant d'ells, fins que s'aturà damunt el lloc on era l'infant. 10 L'alegria que tingueren en veure l'estrella va ser immensa. 11 Van entrar a la casa, veieren el nen amb Maria, la seva mare, es prostraren a terra i el van adorar. Després van obrir les seves arquetes i li oferiren presents: or, encens i mirra.

    12 I, advertits en somnis que no anessin pas a veure Herodes, se'n tornaren al seu país per un altre camí.

    Paraula de Déu


UN RELAT DESCONCERTANT

Davant Jesús es poden adoptar actituds prou diferents. El relat dels màgics ens parla de la reacció de tres grups de persones. Uns pagans que cerquen, guiats per la llum d'una estrella. Els representants de la religió del Temple, que estan indiferents. El poderós rei Herodes que només veu un perill.

Els màgics no pertanyen al poble elegit. No coneixen al Déu vivent d'Israel. Res sabem de llur religió ni del poble d'origen. Només que viuen atents al misteri que s'amaga en el cosmos. Llur cor cercar veritat.

A un moment creuen veure una petita llum que apunta a un Salvador. Necessiten saber qui és i on està. Es posen en camí de pressa. No coneixen l'itinerari precís a seguir, però dins son interior hi ha l'esperança de trobar una Llum per al món.

Arribats a Jerusalem, causen un devessall general. Es reuneix, convocat per Herodes, el gran Consell de “grans sacerdots i escribes del poble”. La seva actuació és decepcionant. Són els guardians de la vertadera religió, però no cerquen la veritat. Representen el Déu del Temple, però no escolten la seva crida.

Estan segurs religiosament i estan cecs. Coneixen on ha de néixer el Messies, però cap d'ells anirà a Betlem. Es dediquen a donar culte a Déu, però no sospiten que el seu Misteri és més gran que totes les religions, i té camins per a trobar-se amb els seus fills. Cap reconeixerà a Jesús.

El rei Herodes, poderós i brutal, només veu en Jesús una amenaça per al poder i sa crueltat. Farà tot el possible per eliminar-lo. Des del poder opressor només és pot “crucificar” al qui porta alliberació.

Mentre, els màgics segueixen cercant. No s'agenollen davant Herodes: no hi troben res digne d'adoració. No entren en el temple grandiós de Jerusalem: tenen l'accés prohibit. La petita llum de l'estrella els atreu cap al petit pobles de Betlem, lluny de tot centre de poder.

 

 

Quan arriben, l'únic que veuen és el “nin amb Maria, sa mare”. Res pus. Un nin sense esplendor ni poder. Una vida fràgil que necessita cura de la mare. Suficient per a desvetllar en ells l'adoració.

El relat desconcerta. Aquest Déu, amagat dins la fragilitat humana, no el troben els instal·lats en el poder o tancats en la seguretat religiosa. Es revela als qui, guiats per petites llums, cerquen una esperança per a l'esser humà en el tendresa i la pobresa de la vida.

EPIFANIA

El vostre cor es va posar a caminar vers Déu

igual que els vostres passos es dirigien a Betlem.

Buscàveu i Déu guià la vostra recerca

des del moment en què la vàreu començar.

Buscàveu la salvació,

la buscàveu al firmament del cel,

però també als vostres cors; en el silenci

i en les preguntes que els homes us posaven.

Quan, arribats al costat de l’Infant,

us agenollàveu davant seu,

li oferireu l'or del vostre amor,

l'encens de la vostra veneració,

la mirra dels vostres patiments

davant la Faç del Déu invisible (…).

 

I tu, arrisca tu també, i viatja cap a Déu!

Anem, posem-nos en camí!

Oblida el passat, està mort!

El que et queda és el futur.

Mira doncs endavant:

la vida és allà, plena de possibilitats,

sempre podem trobar Déu,

cada dia n’és una possibilitat.

Un àtom de realitat sobrenatural

val més que els nostres somnis més grandiosos:

Déu és l’eterna joventut i no hi ha lloc

pel fatalisme al seu Regne!

 

Inspirada en un text de Karl Rahner

 

 

FESTES   SANT  ANTONI   2019   

(Programa)

SANT ANTONI

 

 

 

 

 

MONESTIR BENEDICTINES  

(Esgésies  de  Mallorca)

Publicado en Catequesi infantil, Comunicacions Generals, Pagina Principal | Deja un comentario

MISSES I ALTRES SAGRAMENTS GENER 2019

DOLORS

 

CRIST REI

 

SANT PAU

5
GENER

19h Fartàritx (G. Parera)

19h Convent (J.Amengual)

5

18:30h (F.Xavier)

5

17h Sant Josep (J. Perelló)

19:30h (T.Tauler)

6

8h Dolors (T.Amorós)

9h Serralt (T.Riera)

12h Dolors (F.Xavier)

17h Benedictines (T.Tauler)

20h Dolors (G.Parera)

6

19h (F.Xavier)

6

 

12

19h Fartàritx. Famílies (T.Tauler)

19h Convent (J.Amengual)

12

18:30h (F.Xavier)

12

17h Sant Josep (J. Perelló)

19:30h (T.Amorós)

13

8h Dolors (F.Xavier)

9h Serralt (T.Riera)

12h Dolors. Baptismes (T.Amorós)

17h Benedictines (J.Perelló)

20h Dolors (T.Tauler)

13

19h (G.Parera)

13

 

DIMECRES

16

19:30h Dolors. Completes de Sant Antoni

16

 

16

 

DIJOUS

17

SANT ANTONI

8h Dolors (F.Xavier)

20:30h (Aprox.) Dolors. Ofici Sant Antoni (Concelebració)

17

 

17

 

19

19h Fartàritx (T.Riera)

19h Convent (J.Amengual)

19

18:30h (T.Tauler)

19

17h Sant Josep (J. Perelló)

19:30h (T.Amorós)

20

8h Dolors (T.Amorós)

9h Serralt (T.Riera)

12h Dolors. Catequesi (F.Xavier)

17h Benedictines (G.Parera)

20h Dolors (F.Xavier)

20

19h (J.Amengual)

20

 

 

26

19h Fartàritx (G.Parera)

19h Convent (J.Amengual)

 

26

18:30h (T.Tauler)

26

17h Sant Josep (J.Perelló)

19:30h (F.Xavier)

27

8h Dolors (F.Xavier)

9h Serralt (T.Riera)

11h Baptisme (T.Amorós)

12h Dolors (J.Amengual)

17h Benedictines (G.Parera)

20h Dolors (T.Tauler)

27

19h (T.Amorós)

27

 

 

2

FEBRER

19h Fartàritx. Catequesi Família (F.Xavier)

19h Convent (J.Amengual)

2

18:30h (G.Parera)

2

17h Sant Josep (J. Perelló)

19:30h (T.Amorós)

3

8h Dolors (T.Amorós)

9h Serralt (T.Riera)

12h Dolors (T.Tauler)

17h Benedictines (J.Perelló)

20h Dolors (F.Xavier)

3

19h (J.Amengual)

3

 

 

 

ATENCIÓ!! DIA 11 DE GENER ENVIAMENT D’UNA FAMÍLIA MISSIONERA DEL CAMÍ NEOCATECUMENAL.

CELEBRA EL SR. BISBE (A LES 20H A SANT PAU).

 

 

 

Publicado en Catequesi infantil, catequesis adolescents i joves, Comunicacions Generals, Misses, Pagina Principal | Deja un comentario

FESTA DE LA MARE DE DÉU

Quan van complir-se els vuit dies i hagueren de circumcidar l'infant, li van posar el nom de Jesús;

era el nom que havia indicat l'àngel abans que el concebés la seva mare.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Santa Maria, Mare de Déu (A, B, C)

EVANGELI

Trobaren a María i a Josep i el nin. Als vuit dies, li posaren per nom Jesús.

Lectura del sant evangeli segons sant Lluc 2,16-21

 

6 Hi anaren, doncs, de pressa i trobaren Maria i Josep, amb el nen posat a la menjadora. 17 En veure-ho, van contar el que els havien anunciat d'aquell infant. 18 Tothom qui ho sentia quedava meravellat del que deien els pastors. 19 Maria guardava tot això en el seu cor i ho meditava. 20 Després els pastors se'n tornaren, glorificant Déu i lloant-lo pel que havien vist i sentit: tot ho van trobar tal com els ho havien anunciat.

21 Quan van complir-se els vuit dies i hagueren de circumcidar l'infant, li van posar el nom de Jesús; era el nom que havia indicat l'àngel abans que el concebés la seva mare.

Paraula de Déu.

 

 

ORACIÓ PER A LA NIT DE CAP D'ANY

Senyor, abans d'entrar dins el bullici i torbament del Cap d'Any, vull trobar-me amb tu en silenci i calma. No ho faig sovint. Tu saps que no encert a pregar. He oblidat aquelles oracions que m'ensenyaren de petit i no he après a parlar amb tu d'una altra manera més viva i concreta.

No sé realment si crec ja en tu. Han passat tantes coses aquests anys. Ha canviat tant la vida i he envellit tant per de dins. Voldria sentir-te més viu i més proper. M'ajudaria a creure. Però em costa.

I tanmateix, Senyor, et necessito. A voltes em sent molt malament dintre meu. Passen els anys i la vida desgasta. A fora tot sembla funcionar: el treball, la família, els fills. Qualsevol em tindria enveja. Però jo no em sento bé.

Ha passat un any més. Començarem un any nou, però jo sé que tot seguirà igual. Els mateixos problemes, les mateixes preocupacions, les mateixes feines. I així, ¿ fins quan ?

Com voldria poder renovar la meva vida. Trobar nova alegria, una força diferent per a viure cada dia. Canviar, ser millor amb jo mateix i amb els altres. Però a la meva edat no es poden esperar grans canvis. Estic massa avesat a un estil de vida. Ni jo mateix crec en la meva transformació.

 

Si al manco et sentís com el millor Amic. A voltes penso que així tot canviaria. Quina alegria si no tingués aquesta espècie de temor que no sé d'on surt però m'allunya de tu.

Senyor, grava dins mon cor que tu sents per a mi amor i tendresa. Recorda'm des de dintre que tu m'acceptes tal com som, amb la meva mediocritat i el meu pecat, i que me vols encara que no canvii.

 

Que durant aquest any nou no m'allunyi de tu. Que sàpiga trobar-te dins els meus sofriments i mes alegries. Aleshores,  tal volta canviaré. 

Serà un Any nou.

 

Publicado en Catequesi infantil, catequesis adolescents i joves, Comunicacions Generals, Pagina Principal | Deja un comentario