Benvingut a la pàgina de l'Església de Manacor !

Navega per els diferents menús i consulta tota la informació sobre l'Església de Manacor (misses, catequesi, despatx...)

Esperam que sigui del teu grat!

 

Novembre, Núm. 56

Publicado en Lluerna, Pagina Principal | Deja un comentario

DIUMENGE XXXII DURANT L’ANY

 
 
SEMINARI  NOU   (PALMA)
10  NOVEMBRE  2018
Benvolguts/des,
 

En la tasca de proporcionar mètodes per a la pastoral juvenil i vocacional de parròquies, comunitats o moviments, hem convidat Jordi Massegú, director de Life Teen (Espanya) perquè ens vengui a presentar els mètodes “Egde” i “Life Teen” de treball pastoral amb joves.

 
Serà, si Déu ho vol, dissabte, 10 de novembre de 2018, de les 10 a les 13:30 h al Seminari Nou (Palma).
 
Estàs ben convidat a conèixer noves formules per a l’evangelització amb joves!
 
Secretaria General
Bisbat de Mallorca
 
 

 

 

 

 

 

 

32º diumenge Temps ordinari (B)

 

COMUNICACIONS:

10/11 NOVEMBRE  2018

 

–  Aquest cap de setmana celebram la campanya de l’Església Diocesana amb el lema “Som una gran família amb tu”.

 

 

– Dijous 15 hi haurà trobada de Vida Creixent al Convent de les Franciscanes a les 18h.

 

– Ha arribat el nou full Lluerna. 

LLUERNA

 

*  *  *  *  *  

 

 

DIUMENGE XXXIIº

(POWER-POINT)

EVANGELI

Aquesta viuda pobre ha tirat més que tots els altres.

+ Lectura del sant evangeli segons sant Marc 12, 38-44

 

 

Marc 12,38-44

 

Acusacions contra els mestres de la Llei

(Lc 20,45-47)

38 Jesús, instruint la gent, deia:

–Aneu amb compte amb els mestres de la Llei. Els agrada de passejar-se amb llargues vestidures, que la gent els saludi a les places 39 i que els facin ocupar els seients d'honor a les sinagogues i els primers llocs en els banquets. 40 Devoren els béns de les viudes i fan veure que preguen llargament. Per això aquests seran judicats amb més rigor.

L'ofrena d'una viuda pobra

(Lc 21,1-4)

41 Jesús es va asseure davant la sala del tresor i mirava com la gent hi tirava diners. Molts rics hi tiraven molt. 42 Llavors va arribar una viuda pobra que hi tirà dues petites monedes de coure. 43 Jesús va cridar els seus deixebles i els digué:

–Us asseguro que aquesta viuda pobra ha tirat al tresor més que tots els altres. 44 Tots han donat el que els sobrava; ella, en canvi, ha donat el que necessitava, tot el que posseïa, tot el que tenia per a viure.

Paraula de Déu.

 

QUI  M'ESTIMA   MÉS…???

Jesús es va asseure davant la sala del tresor i mirava com la gent hi tirava diners. Molts rics hi tiraven molt. Llavors va arribar una viuda pobra que hi tirà dues petites monedes de coure. Jesús va cridar els seus deixebles i els digué: Us asseguro que aquesta viuda pobra ha tirat al tresor més que tots els altres. Tots han donat el que els sobrava; ella, en canvi, ha donat el que necessitava, tot el que posseïa, tot el que tenia per a viure.

 

EL MILLOR DE L'ESGLÉSIA

El contrast entre les dues escenes és fort. En la primera, Jesús alerta en front dels dirigents religiosos: “¡ Aneu en compte amb els mestres de la Llei!”” el seu comportament pot fer molt mal. A la segona, crida els seus deixebles perquè prenguin nota del gest d'una pobra viuda: la gent senzilla els podrà ensenyar a viure l'Evangeli. Sorprèn el llenguatge dur i certer que usa Jesús per a desemmascarar la falsa religiositat dels escribes. No soporta la vanitat i ganes d'ostentació. Cerquen vestir de manera especial i ser escomesos amb reverència per a sobresortir part damunt els altres, imposar-se i dominar.

La religió els serveix per fomentar fatuïtat. Fan “resos llargs” per donar bona impresió. No creen comunitat, ja que es col·loquen part damunt de tots. En el fons, només pensen en ells mateixos. Viuen i s'aprofiten dels dèbils als quals haurien de servir. Marc no recull les paraules de Jesús per a condemnar els escribes que hi havia al Temple de Jerusalem abans de la destrucció, sinó per posar en alerta les comunitats cristianes a les quals escriu. Els dirigents religiosos han de ser servidors de la comunitats. Res més. Si obliden això, són un perill per a tots. Cal reaccionar perquè no facin mal.

A la segona escena, Jesús està assegut davant l'arca de les ofrenes. Molts rics tiren quantitats importants: són els que sotenen el Temple. Amb això, s'acosta una doneta. Jesús se n'adona que  tira dues monedetes de coure. És una viuda pobre, maltractada per la vida, tota sola i sense recursos. Segurament, viu captaire vora el Temple.

Jesús es commou i crida els deixebles. No han d'oblidar el gest d'aquesta dona, ja que, tenint necessitat “ha tirat tot el que necessitava, tot el que tenia per viure”. Mentre els mestres treuen profit de la religió, aquesta doneta es desprèn de tot pels altres, i confia totalment en Déu.

El seu gest ens descobreix el cor de la vertadera religió: gran confiança en Déu, gratuïtat sorprenent, generositat i amor solidari, senzillesa i veritat. No coneixem el nom d'aquesta dona ni la seva cara. Només sabem que Jesús veiè en ella un model per als futurs dirigents de la seva Església.

Avui també, dones i homes de fe senzilla i cor generós, són el millor que tenim a l'Església. No escriuen llibres ni fan sermnons, però són els que mantenen viu entre nosaltres l'Evangeli de Jesús. D'ells cal aprendre, capellans i bisbes.

José Antonio Pagola

 

  

 

"L’abric que penja del teu armari, pertany a qui passa fred"

Pel que l’escolta i el rep amb cor noble i net, el missatge evangèlic gairebé sempre resulta seductor i atractiu.

Hem de reconèixer que el missatge és exigent. Per això molts en fugen o bé tracten d’aigualir-lo.

Les paraules de Jesús no poden ser més clares: “No podeu servir Déu i el diner.” (Lc. 16,13)

Què vol dir això?

Que no podem deixar-nos esclavitzar pel diner.

Concretament: ¿Quin nivell de vida es pot permetre un cristià que realment vulgui ser-ho?

Avui, gairebé ningú predica aquesta temàtica ni parla d’aquests temes.

Però en la doctrina de l’Església hi ha una llarga tradició que arrenca dels Pares dels primers segles i perdura fins avui per a qui vol assabentar-se’n.

Què diu aquesta doctrina?

Cap a quina praxi ens orienta?

Hi ha, en primer lloc, els béns necessaris per a la vida. Sense ells no podríem subsistir.

Tots tenim dret, per exemple:

-al menjar diari

-al vestit necessari

-al sostre o habitatge.

Aquests béns elementals ens proporcionen una vida digna.

Però perquè l’existència sigui plenament humana, hi ha, també, un altre tipus de necessitats:

-la cultura

-el lleure

-els viatges

-la comunicació.

Aquests béns varien segons les civilitzacions i les condicions de cada persona.

Lògicament, també hi tenim dret, però no de manera absoluta.

Per què?

Perquè en temps de crisi haurem de moderar i reduir el nostre nivell de vida per a poder ajudar als que no tenen el necessari per a viure dignament.

I en últim terme, hi ha els béns que no són necessaris ni per la vida ni per a la condició personal: són els béns superflus, els béns innecessaris.

D’acord amb la tradició cristiana no tenim cap dret a gaudir-los mentre hi hagi persones privades del necessari per a subsistir.

De tot plegat se’n desprèn un principi clar i exigent:

Tot el que li sobra al ric pertany de ple dret al pobre.”

Exigència pràctica:

No tenim cap dret a acumular béns innecessaris mentre hi hagi gent que mori de gana i misèria.

Aquí tenim un text de SD. Basili que encara avui, pot sotraguejar la nostra consciencia:

El pa que hi ha al teu rebost pertany als famolencs; l’abric que penja del teu armari, pertany a qui passa fred; les sabates que tu no fas servir són dels que van a peu nu; els diners que acumules i et sobren pertanyen al que no té res.”

Resulta difícil parlar més clarament i amb més exigència.

Però, quants de nosaltres en farem cas?

Quants de nosaltres redreçarem el nostre viure concret i diari?


 

 

 

 

DIA  DE  L'ESGLÉSIA  DIOCESANA

 

Publicado en Catequesi infantil, catequesis adolescents i joves, Comunicacions Generals, Pagina Principal | Deja un comentario

MISSES I ALTRES SAGRAMENTS NOVEMBRE 2018

 

Pregària, 8 de Novembre de 2018

Monició d’entrada: Joan Perelló.

Explicació de la celebració: Mª. Magdalena.

Exposició Santíssim.

Inici: pàgina 55

Cant d’entrada: pàgina 225 “Benaurances”

Reso de Vespres: Antífones: pàgina 61 – 66 Temps durant l’any. Salmòdia: pàgina 61 – 66 Temps durant l’any.

Lectura: “Ets Feliç?” “Crec en Déu?” (Amàlia).

Responsori breu: pàgina 68

Magníficat: pàgina 68

Pregàries + Oració: pàgina 69 

Oració personal: 15 minuts.

Cant: pag. 227 cant nº 5 “Jo crec en vos bon Déu,”

Pregàries comunitaries.

Catequesis Eucaristía Papa Francisco: 13/12/17 

Cant: Pange Lingua 

Benedicció i Cant final: “Salve Regina”.                                    

 

 

DOLORS

 

CRIST REI

 

SANT PAU

10
NOVEMBRE

19h Fartàritx (G.Parera)

19h Convent (J.Amengual)

10

18:30h (T.Tauler)

10

17h Sant Josep (J. Perelló)

19:30h (F.Xavier)

11

8h Dolors (T.Amorós)

9h Serralt (T.Riera)

12h Dolors (T.Amorós)

17h Benedictines (G.Parera)

20h Dolors (T. Tauler)

11

19h (F.Xavier)

11

 

17

19h Fartàritx (T.Riera)

19h Convent (J.Amengual)

17

18:30h (F.Xavier)

17

17h Sant Josep (J. Perelló )

19:30h (T.Amorós)

18

8h Dolors (F.Xavier)

9h Serralt (T.Riera)

12h Dolors Missa catequesi (F.Xavier)

17h Benedictines (T. Tauler)

20h Dolors (G.Parera)

18

19h (T.Amorós)

18

 

24

19h Fartàritx. Famílies (T.Tauler)

19h Convent (J.Amengual)

24

18:30h (T.Amorós)

24

17h Sant Josep (J. Perelló)

19:30h (J.Perelló)

25

8h Dolors (T.Tauler)

9h Serralt (T.Riera)

12h Dolors (T.Tauler)

17h Benedictines (J.Perelló)

20h Dolors (G.Parera)

25

19h Festa Crist Rei (Concelebració. Bisbe)

25

 

1

DESEMBRE

19h Fartàritx (G.Parera)

19h Convent (J.Amengual)

1

18:30h (F.Xavier)

1

17h Sant Josep (J. Perelló)

19:30h (T.Tauler)

2

8h Dolors (T.Amorós)

9h Serralt (T.Riera)

12h Dolors (T.Amorós)

17h Benedictines (G.Parera)

20h Dolors (F.Xavier)

2

19h (T.Tauler)

2

 

 


EL PAPA FRANCESC ENVIA LA SEVA CONDOLENÇA 
ALS DAMNIFICATS PER LES INUNDACIONS 
AL LLEVANT DE MALLORCA

 

El papa Francesc ha remès una carta al bisbe de Mallorca, Mons. Sebastià Taltavull, mostrant la seva proximitat i pregària amb els damnificats per les inundacions esdevingudes al Llevant de Mallorca. Dona resposta així a la missiva enviada pel bisbe els dies després de la torrentada, on li demanava, a més d’explicar-li el que estava succeint, que tengués presents en la seva pregària en uns moments de tant dolor els qui havien perdut un dels seus familiars, els altres damnificats i tot el poble que pateix amb ells. 

El papa Francesc comença la carta agraint al bisbe i als diocesans de Mallorca “la seva proximitat i afecte”, i es fa partícip de les penes i sofriments dels germans d’aquestes terres: “En els moments d'abatiment que toquen la vida de la nostra gent, i que ha patit la pèrdua dels seus éssers estimats i dels seus béns materials, només el misteri del lliurament amorós i sense reserves de Nostre Senyor Jesucrist a la creu pot ajudar a no caure en el desànim i a avançar per camins d'esperança, amb la convicció que la fe en la Providència divina sosté i encoratja”, escriu.

A la vegada, i tot convidant el bisbe a ser “signe i instrument de la tendresa i misericòrdia del Bon Pastor” i de consolar els qui han estat afectats, li demana que els faci arribar “la meva afectuosa proximitat i la meva benedicció, la meva pregària per les seves necessitats i també els meus sufragis pels qui han perdut la vida en aquesta catàstrofe”.

Col·lecta extraordinària de la Diòcesi i donatius per als damnificats
La Diòcesi de Mallorca ha recaptat 150.179,49 € a través de la col·lecta extraordinària del cap de setmana del 13 i 14 d’octubre a parròquies i llocs de culte i la recollida de donatius destinats a pal·liar les necessitats dels damnificats per les inundacions al Llevant de Mallorca. 

E ls donatius es gestionen a través d’un equip format pels rectors de Sant Llorenç, s’Illot, Artà i una treballadora social de Càritas Manacor, amb la coordinació dels Serveis Socials de Sant Llorenç. A hores d’ara ja s’han destinat 19.249,79 € a pal·liar situacions de necessitats urgents. 

Servei d’atenció a la família i al dol
Aquest equip de treball, constituït immediatament després de la catàstrofe pel bisbe Sebastià Taltavull juntament amb els rectors de les parròquies afectades, té com a objectiu fer un seguiment de les necessitats tant materials com humanes i espirituals. Per a tal, s’hi han incorporat els serveis d’atenció a la família i al dol de la Diòcesi, que es posen a disposició dels afectats per atendre qualsevol persona o família que ho necessiti.

 

 

"TODOS  QUEREMOS  LA  PAZ"

(EL  PAPA  FRANCESC)

Publicado en Catequesi infantil, catequesis adolescents i joves, Comunicacions Generals, Misses, Pagina Principal | Deja un comentario

DIUMENGE XXXIº DURANT L’ANY

 

 

COMUNICACIONS:  

ADORACIÓ NOCTURNA

Pregària amb Exposició del Santíssim a l'Església de Fartàritx

Dijous, 8 de Novembre de 2018

Hora 20:30 h

*  *   *  *  *  

 

31º diumenge Temps ordinari (B)

 

..No ets lluny del Regne de Déu.

+ Lectura del sant Evangeli segonsSant Marc 12, 28b-34

 

El primer manament

(Mt 22,34-40 Lc 10,25-28)

28Llavors un dels mestres de la Llei, que havia sentit la discussió i havia trobat bona la resposta de Jesús, se li va acostar i li va fer aquesta pregunta:

–Quin és el primer de tots els manaments?

2Jesús va respondre:

–El primer és:Escolta, Israel: el Senyor és el nostre Déu, el Senyor és l'únic. 30 Estima el Senyor, el teu Déu, amb tot el cor, amb tota l'ànima, amb tot el pensament i amb totes les forces.31El segon és aquest:Estima els altres com a tu mateix. No hi ha cap manament més gran que aquests.

32 Llavors el mestre de la Llei li digué:

–És veritat, mestre. Amb tota la raó dius que ell és l'únic i queno n'hi ha d'altre fora d'ell , 33 i que estimar-lo amb tot el cor, amb tot l'enteniment i amb totes les forces i estimar els altres com a si mateixval més que tots els holocaustos i sacrificis.

34 Jesús, veient que havia parlat assenyadament, li digué:

–No ets pas lluny del Regne de Déu.

I ningú no s'atreví a fer-li cap més pregunta.

Paraula de Déu.

 

ATEISME SUPERFICIAL

Molts han passat d'una fe lleugera i superficial en Déu a un ateisme igualment frívol i irresponsable. N'hi ha que ha eliminat de llurs vides tota pràctica religiosa i han liquidat qualsevol relació amb una comunitat creient. Però, ¿ és suficient això per a resoldre amb seriesa la postura personal amb el kisteri últim de la vida ?

N'hi ha que diuen que no creuen en l'Església ni en “els invents dels capellans”, però creuen en Déu. Tanmateix, ¿ què vol dir creure en un Déu al qual mai recorden, amb qui mai dialoguen, al qual no escolten, del qual no esperen res amb goig ?

Altres proclamen que ja és temps d'aprendre a viure sense Déu, afrontar la vida amb dignitat i personalitat. Però, quan es mira de prop llur vida, no és fàcil veure com els ha ajudat l'abandó de Déu per a viure una vida més digna i responsable.

Molts s'han fabricat sa pròpia religió i s'han construit sa pròpia moral a mida. Mai han cercat sinó situar-se amb comoditat dins la vida, evitant tota pregunta que qüestionara l'existència.

N'hi ha que no sabrien dir si creuen o no en Déu. En realitat no entenen perquè serveix això de creure. Viuen absorts en treballar i fruir i distrets pels problemes de cada dia, els programes del televisor i revistes de cap de setmana, i Déu no té lloc dins llurs vides.

Aqueix ateisme frívol està en les persones que gosen dir-ho en veu alta, però també en el cor de molts que es tenen per creients i no tenen a Déu per únic Senyor de llur vida.

Facem una prova. ¿ Què sentim dins el més pregon de nostra consciència quan escoltem a poc a poc, repetit i amb sinceritat aquestes paraules: “Escolta… El Senyor nostre Déu és l'únic Senyor: Estimaràs el Senyor el teu Déu amb tot el cor, amb tota l' ànima, amb tota la teva ment, amb totes les teves forces” ? ¿ Quin espai pren Déu dins mon cor, esperit, ment, tot mon esser ?


 

JESÚS SEMPRE MATISA

Una pregunta ben curiosa

Aquesta vegada començarem pel final. Marc acaba dient: “Ningú no s’atreví a fer-li cap més pregunta.” Potser per no ser corregit; potser perquè Jesús va llegir els seus pensaments i va intuir que el volien “provar”, cosa que l’Evangeli diu més d’una vegada. O simplement, perquè només et pots acostar al Mestre amb el cor i els ulls clars, delerós de saber de debò la veritat. Per altra banda, no deixa de ser curiós que li preguntessin quin és el primer manament de la Llei, aquella pregària (“Shemà, Israel, escolta Israel!”) que tot bon jueu deia si més no una vegada cada dia de la seva vida conscient i religiosa. Era tan elemental com preguntar-li a un nen de 8 anys la “taula del 2”. Però, ja ho sabem, són coses dels prejudicis que aquella gent del Temple tenia contra Jesús.

Una resposta inesperada

Jesús sempre sorprèn, sempre diu més del que li preguntem, perquè la seva visió del món de la fe i de la religió no es queda en el Temple sinó que s’estén pels carrers, per les cases, per la vida de la convivència. I per això la seva resposta va més enllà. Aquest “més enllà” és el que dona autenticitat a la nostra pregària, als nostres esquemes, potser massa religiosos. Perquè per a ell l’amor a Déu es tradueix en l’amor als altres. Com que només tenim un sol cor que estima, aquest amor ha d’arribar a Déu i al proïsme. No es pot quedar en les parets del nostre racó de pregar, ni en els sentiments eteris que poden acompanyar una fe vaporosa, sinó una fe encarnada en la vida quotidiana. Per a Jesús, tan “absolut” és Déu, el Pare, com la imatge de Déu, el germà, la germana. Això ho té clar des del moment en què es va encarnar i identificar amb la condició humana.

El mestre de la Llei capgirat

Segur que havia de ser el contacte, l’empatia que Jesús provocava amb la seva veritat als ulls i a les paraules. Si no, no s’explica que el Mestre de la Llei fes un tomb tan copernicà a les seves pràctiques religioses, al seu tarannà i a les seves tradicions ancestrals. I arribés a dir el que va dir ! Per això, ara el qui es meravella és Jesús. I li diu: “No estàs lluny del Regne!” Tant de bo t’atrapi l Esperit de l’Evangeli. Deixa les teves seguretats i rutines, i deixa’t atrapar pel risc i una nova vida…

Alguna vegada ens ha d’atrapar aquest vertigen de l’Evangeli. Alguna vegada hem de fer un “Ah, ara ho veig!” Aquesta petita il·luminació té un poder de síntesi i un atractiu que ens dóna força per tirar endavant. És aleshores quan ens ha arribat la bona notícia de l’Evangeli. Seria força interessant veure com va tornar a casa seva o al Temple aquell mestre de la Llei…

 

 

 

 

 

 

"Un Déu que no busca ser servit pels homes sinó servir-los"

Què ens diu la Història?

Ens diu que cada religió va elaborar la seva imatge de Déu a partir de la cultura en la que neix.

Això és el que ha passat amb el cristianisme, que durant mil·lennis ha enfonsat les seves arrels en una societat patriarcal i monàrquica fortament jerarquitzada.

No és doncs gens estrany en aquesta cultura invocar déu com a Sobirà, Jutge, Senyor i Rei.

Però és evident que avui aquest Déu ha deixar d’atraure els cors. Ja no fascina ni atemoritza. Cada cop creix més la indiferència.

Em pregunto quina ressonància pot tenir en la consciència de la majoria aquest “Déu totpoderós i etern” que es va repetint en les pregàries litúrgiques.

No és cap despropòsit pensar – i desitjar! – que el cristianisme dels propers segles evolucionarà cap a uns models més propis i adients per a expressar la fe en un Déu Amor.

¿Per què no es descobrirà en el Déu cristià un Déu

-amic de la vida

-Pare i Mare de tots

-un Déu amant

-enamorat de cada ser

servidor humil de les seves criatures?

Segur que es creurà en un Déu

-que estima el cor

-que impulsa la vida

-que allibera de les pors

-que desvetlla la responsabilitat

-que vol ja des d’ara la pau i la felicitat per a tots.

¿Per què no creure en un Déu prou gran que no cap en cap religió ni en cap església?

El Déu que pateix a on es pateix,

El Déu que acompanya dia a dia.

El Déu que, lluny de provocar angoixa davant la mort, abraçarà cada persona mentre agonitza, guiant-la cap a la vida eterna.

Tal vegada, aleshores, molts descobriran que aquest déu està ja anunciat per Crist, que ens revela un Déu que no busca ser servit pels homes sinó servir-los ( Mc 10,44)

Un Déu que estima bons i dolents.

Un Déu que fa sortir el sol i ploure per a tots ( Mt. 5,45 )

Un Déu així, sí que és capaç d’atraure i d’enamorar!


 

 

 

 

Publicado en Catequesi infantil, Comunicacions Generals, Pagina Principal | Deja un comentario

FESTA DE TOTS SANTS

 

CELEBRACIONS PER “TOTS-SANTS”

 

Dimecres 31 octubre

FARTÀRITX 19 h                                          CRIST REI 19 h                                                     S. JOSEP 17 h

CONVENT 19 h                                                                                                                           SANT PAU 19'30h

 

Dijous, 1 novembre

PARRÒQUIA “ELS DOLORS                                                 CRIST REI

8 h, 9h (Serralt), 12 h                                                              19 h

CEMENTIRI 16 h

(Benedictines) 17 h

20 h

 

Divendres, 2 novembre

PARRÒQUIA “ELS DOLORS”         CRIST REI              SANT PAU

Funeral 20 h                                     Funeral 19 h            Funeral 19'30

 

 

TOTS ELS SANTS

CREURE EN EL CEL

(POWER-POINT)

EVANGELI

Alegreu-vos-en i celebreu-ho, perquè la vostra recompensa és gran en el cel.

+ Lectura del sant evangeli segons sant Mateu 5, 1-12a

 

SERMÓ DE LA MUNTANYA (5-7)

Les Benaurances

(Lc 6,20-26)

1En veure les multituds, Jesús pujà a la muntanya, s'assegué, i se li acostaren els deixebles.

2 Llavors, prenent la paraula, començà a instruir-los dient:

3 –Feliços els pobres en l'esperit: d'ells és el Regne del cel!

4 »Feliços els qui ploren: Déu els consolarà!

5 »Feliços els humils: ells posseiran la terra!

6 »Feliços els qui tenen fam i set de ser justos: Déu els saciarà!

7 »Feliços els compassius: Déu se'n compadirà!

8 »Feliços els nets de cor: ells veuran Déu!

9 »Feliços els qui treballen per la pau: Déu els anomenarà fills seus!

10 »Feliços els perseguits pel fet de ser justos: d'ells és el Regne del cel!

11 »Feliços vosaltres quan, per causa meva, us insultaran, us perseguiran i escamparan contra vosaltres tota mena de calúmnies! 12 Alegreu-vos-en i celebreu-ho, perquè la vostra recompensa és gran en el cel.

Paraula de Déu.

LA FELICITAT NO ES COMPRA

Ningú sap donar una resposta clara quan li demanen per la felicitat. ¿ Què és la felicitat ? ¿ En què consisteix realment ? ¿ Com assolir-la ? ¿ Per quins camins ?

Cert, no és fàcil esser feliç. No s'assoleix la felicitat de qualsevol manera. No és suficient trobar el que es cerca. No és suficient satisfer els desitjos. Quan s'assoleix el que es volia, es cerca de bell nou esser feliç.

La felicitat no es pot tampoc comprar. No es pot adquirir en cap magatzem, com tampoc l'alegria, l'amistat o la tendresa. Amb diners només podem comprar aparences de felicitat.

Per això, hi ha tantes persones tristes pels carrers. La felicitat està substituida pel plaer, la comoditat i el benestar. Però ningú sap com tornar a l'home d'avui el goig, la llibertat, l'experiència de plenitud.

Nosaltres tenim les nostres “benaurances”. I sonen així: Feliços els qui tenen bon “compte corrent”, els qui poder adquirir el darrer “model”, els qui “triumfen” costi el que costi, els qui, els qui són “aplaudits”, els qui disfruten de la vida sense escrúpols, els qui es desentenen dels problemes…

Jesús ha posat nostra “felicitat” cap per avall. Ha donat un capgirell total a la nostra manera d'entendre la vida i ens ha descobert que anem “en direcció contrària”.

Hi ha un altre camí vertader per a esser feliç, un camí que ens sembla fals i increïble. La vertadera felicitat és una cosa que es troba de pas, fruit d'un seguiment senzill i fidel a Jesús.

¿ En què creure ? ¿ En les benaurances de Jesús o en els reclams de felicitat de la nostra societat?

Cal elegir entre aquests dos camins. Bé, provar d'assegurar  nostra petita felicitat i sofrir el manco possible, sense estimar, sense tenir pietat de ningú, sense compartir… O bé, estimar… cercar la justícia, estar prop dels que sofreixen… acceptar el sofriment necessari i creure en una felicitat més profunda.

Quan descobreix que és més felic quan s'estima i sofreix que quan no s'estima i no es sofreix, llavors es torna una persona creient.

És una equivocació pensar que el cristià és cridat a viure i fotre's més que els altres, més infeliç…Ser cristià és cercar la felicitat vertadera pel camí mostrat per Jesús. Una felicitat que comença aquí i s'assoleix en plenitud en l'encontre final amb Déu.

 

"Vet aquí una simple qüestió de generositat, d’honradesa i de bon cor"

Tots-Sants.

Antigament, i aleshores com avui, els elefants sagrats dels poderosos per tot arreu eren ben vistos per la seva brillantor i la seva excel·lència.

Però va venir un home anomenat Jesús i digué:

Benaurats els qui viuen amb un cor de pobre per a poder ser lliures i així lluitar contra la pobresa que fa patir.”

Antigament, i aleshores com avui, s’imposen els astuts, els murris i els bergants.

Però va venir Jesús i digué:

Benaurats els senzills perquè sabran qui són i veuran clar el camí que han de recórrer.”

Antigament, i aleshores com a vull, les llàgrimes no es cotitzaven pas a la borsa ni als mercats, i la gresca i la barrila i un ventre tip eren més importants que la veritat.

Però va venir Jesús i digué:

Benaurats els qui no es planyen ells mateixos ni s’espanten de l’esforç perquè aconseguiran la fortalesa d’ànima per a poder auxiliar els qui sofreixen i ploren.”

Antigament, i aleshores com avui, la paraula justícia feia bonic en tots els discursos i programes dels polítics però era tabú en el carrer i en els consells d’administració.

Però va venir Jesús i digué:

Benaurats els qui tenen fam i set de justícia perquè aquests trencaran les cadenes que esclavitzen.”

Antigament, i aleshores com avui, el cor era encomiat i ponderat entre els infants com el més bell tresor que hi ha en el món però, quan es feien grans hom els deia que era rigorosament obligat avergonyir-se’n.

Però vingué Jesús i digué:

Benaurats els que tenen cor i el tenen vulnerable al sofriment dels altres, perquè s’arriscaran a treure creus d’aquest món.”

Antigament, i aleshores com avui, el prestigi d’un home es mesurava per la quantitat de fusells i canons que estaven disposats a defensar-lo.

Però va venir Jesús i digué:

Benaurats els qui fan possible la pau: aquests experimentaran que Déu els tracta com a fills.”

Antigament, i aleshores com avui, molts consideraven que dóna categoria jugar amb els sentiments dels altres.

Però va venir Jesús i digué:

Benaurats els qui tenen un sol cor, net com l’aigua d’un rierol muntanyenc, perquè un dia sentiran que hi brolla una font de joia inexhaurible.”

Antigament, i aleshores com avui, alguns consideraven que només calia protegir els que ja són feliços i que els desgraciats s’aguantin.

Però va venir Jesús i va dir:

Benaurats els qui s’ho juguen tot perquè els miseriosos puguin somriure d’alegria.”

Antigament, i un dia que fou avui, Jesús digué:

Porto una bona notícia per als qui sou víctimes de la pobresa, de la fam i del dolor, perquè jo mateix suscitaré una multitud d’homes i dones senzills, nets de cor, misericordiosos, pacificadors i famolencs de justícia que lluitaran per a posar remei als vostres mals.”

Molts, els orgullosos i panxa contents se’n van riure.

D’altres, s’ho van creure i en van tenir gran alegria, i es feren cristians.

Qui són aquests?

Els sants que avui celebrem i festegem.

Tots hi som cridats.

Vet aquí una simple qüestió de generositat, d’honradesa i de bon cor.


 


 

 

Publicado en catequesis adolescents i joves, Comunicacions Generals, Misses, Pagina Principal | Deja un comentario