Benvingut a la pàgina de l'Església de Manacor !

Navega per els diferents menús i consulta tota la informació sobre l'Església de Manacor (misses, catequesi, despatx...)

Esperam que sigui del teu grat!

 

TEMPS D’ADVENT – PRIMER DIUMENGE


 

COMUNICACIONS:

Avui el nostre seminarista,  27-11-2020

Marc Capó Mestre

ha estat admès a les ordes. La celebració s’ha duit a terme a Lluc, als peus de la Mare de Déu. Ha presidit l’Eucaristia el sr. bisbe Mons. Sebastià Taltavull acompanyat del l’equip responsable del Santuari i altres preveres amics.

Dia 12 de desembre tendrem l’ordenació diaconal den Marc Capó. Segurament la celebració més important a la nostra diòcesi des del desconfinament del mes de maig. Tendrem l’honor que això es faci a la nostra església dels Dolors.

Però aquest honor és una greu responsabilitat. Seguim en pandèmia i amb unes limitacions molt determinades. L’Església de Manacor ha estat extremadament responsable en tot moment i ho continuarà essent.

A tots ens hagués agradat poder fer una gran festa sense limitacions. Però la situació és la que és. A l’Església dels Dolors només hi podem encabir 220 persones, més els preveres i diaques que vulguin participar de la celebració.

Totes les places ja estan assignades.

Pensau que no és una celebració de la parròquia, sinó de l’Església de Mallorca. No totes les places són per manacorins. Comprenem que una ordenació és un entorn simbòlic de gran bellesa i profunditat que a molts ens agradaria viure. Però no pot ser.

Com a rector, acab de retirar a en Marc la potestat per poder admetre a ningú més. Jo tampoc no ho faré.

Deman disculpes i comprensió als que no hi podreu assistir.

Preguem per ell aquest temps que queda


 

 

 

 

*  *  *  *  *  *  

DIOCESANES

ADVENT     ADVENT   

 
 
 
*  *  *  *  *  

 

 

1º diumenge d' Advent (B)

EVANGELI

Vetlau, ja que no sabeu quan vindrà l'amo de la casa…

+ Lectura del sant evangeli segons sant Marc 13,33-37

33 »Estigueu alerta,vetlleu, perquè no sabeu quan serà el moment. 34 Passa com amb un home que se'n va a terres llunyanes. Deixa casa seva, després de donar facultats als seus servents i confiar a cada un la seva tasca; i al porter li mana que vetlli. 35 Vetlleu, doncs, perquè no sabeu quan vindrà l'amo de la casa: al vespre, a mitjanit, al cant del gall o a la matinada; 36 no fos cas que arribés sobtadament i us trobés dormint. 37 El que us dic a vosaltres, ho dic a tothom: Vetlleu!

Paraula de Déu.

(Clica sobre imatge)

 

 

Is 63,16b-17.19b.64,2b-7 1Co 1,3-9, Mc 13,33-37

1) Aprofitem aquest Advent!

Comencem avui el nou any litúrgic, el temps d’Advent que ens prepara pel Nadal. Si bé la nostra vivència del temps és linial, perquè anem fent-nos cada any una mica més grans, i hi ha un desenvolupament progressiu de les coses, la litúrgia, i el cicle natural dels anys ens ofereixen un component cíclic que podem aprofitar com una possibilitat pedagògica per revisar-nos i examinar-nos, per créixer més com a persones i com a cristians/es. 

Podem veure aquest Advent com una oportunitat per revisar la nostra vida, per posar-la als ulls de Déu i deixar que ens parli al cor en aquest temps de veure on som i cap a on anem.

 

2) Vetlleu, estigueu a punt!

L’evangeli d’avui ens convida amb força a plantejar-nos, aquest temps, si potser aquest any hem viscut un cert ensopiment, si ens hem quedat com endormiscats enmig d’aquest temps de confinament, d’anul·lar tantes coses, d’ajornar altres, de viure en la im-previsió…

Jesús és clar: no dormiu, vetlleu, estigueu desperts

Com he viscut, doncs, aquest any? He estat atent a escoltar els signes de Déu en la vida? He estat atent per escoltar el que les altres persones han pogut expressar de necessitats de cura i atenció per part meva? He estat atent a la veu del meu cor i he tingut cura d’ell? 

He estat despert, aquest any? 

Què puc fer per estar atent, despert, a punt, i vetllant?

 

3) Visiteu la vostra vinya! 

La primera lectura és ben realista i preciosa, perquè ens situa en la nostra realitat concreta, i ens convida a deixar que el nostre cor cridi, com el del profeta…

En efecte, el primer que podem fer és, com el profeta, mirar la realitat del nostre món en tota la seva limitació i en el patiment que hi ha. Un món com desorientat, en múltiples crisis, on sembla que els referents trontollen, un món que no mostra la fraternitat i l’harmonia profunda que voldríem. 

I davant aquesta realitat de patiment, foscor i dolor, un clam ressona fortament: 

Oh, si esquincéssiu el cel i baixéssiu”

I el salm insisteix amb una altra imatge: 

“Déu de l'univers,

gireu des del cel els vostres ulls,

veniu i visiteu aquesta vinya”

Sí, l’Advent ens prepara per veure que aquest desig profund del nostre cor, que el Senyor vingui i ens ‘visiti’, s’ha fet realitat ja… el Nadal ens ho recorda… i potser aquest Advent podem aprendre a obrir els ulls a les diverses maneres, tan creatives, que té el Senyor, també avui, de fer-de ‘visitar-nos’,de fer-se proper, d’acompanyar-nos en el camí. 

 

Potser descobrirem que Ell ja hi era, al nostre costat, però potser no hem estat atents i no l’hem deixat fer… 

Tant de bo aquest Advent ens ajudi a obrir els ulls, a estar desperts, i sobre tot a disposar-nos per deixar-nos fer pel Senyor. 

Bé ho diu al final de la primera lectura d’una manera preciosa: 

“enmig de tot, Senyor, sou el nostre pare; nosaltres som l'argila, i vós, el terrisser; tots som obra de les vostres mans”. 

Que el Senyor ens pugui moldejar com ell vol, i que puguem dir, cada cop més, que la nostra vida ‘és obra de les seves mans’. 

Que així sigui.

(clica sobre imatge)

PREGAR

Pregar és preguntar a Déu qui sóc jo. Ell em coneix millor que qualsevol amb qui hagi conviscut o compartit intimitat. Més enllà de tot el que jo pugui pensar de mi mateix, ell coneix certament la meva identitat més pregona. Per això, pregar és acollir, mica en mica, el ser que és conegut per Ell i encara no he descobert. Pregar és perfilar cada aspecte de la meva vida tal com esbrino que Ell els somnia. Es com en aquell joc en el que algú ha d’endevinar el que l’altre veu en una imatge a la que sols aquest hi té accés.

A la pregària escolto i contemplo el que Déu em revela de mi mateix. Ell  ens ha fet, sap d’on venim i el que som cridats a ser. Sols acollint la seva Mirada i la seva Paraula, reconeixem el més autèntic de nosaltres, allò que mereix ser acollit perquè construeix Regne de Déu.

Un bonic exercici de pregària, doncs, és preguntar-li al Senyor:

Qui soc jo?, com em veus?, quin aspecte de la meva vida em vols revelar avui?

En descobrir amb goig com soc conegut, es restableix la meva identitat i, com el leprós de l’Evangeli, em prostro als seus peus donant glòria a Déu, per la salut restablerta. Una salut que és salvació per a tots, car, descobrint el rostre que Déu veu en mi, tendeixo cap a la millor versió de mi mateix, aquella que dona vida sense por a perdre’s, talment es sap estimada pel Senyor

 

 

FULL DOMINIC AL ADVENT PRIMER

Publicado en Catequesi infantil, catequesis adolescents i joves, Comunicacions Generals, Pagina Principal | Deja un comentario

FESTIVITAT DE JESUCRIST REI DEL UNIVERS

  

Llavors ells li respondran: Senyor, ¿quan et vam veure afamat o assedegat, foraster o despullat, malalt o a la presó, i no et vam assistir?
Ell els contestarà: Us ho asseguro: tot allò que deixàveu de fer a un d'aquests més petits, m'ho negàveu a mi.  

 

*  *  *  *  *  *  

DIOCESANES:

FULL DOMINICAL 22.11.20

INVITACIÓ ORDENACIÓ 

 

*  *  *  *  *  *  

 

 

34º diumenge Temps ordinari

Solemnitat de JESUCRIST, REI DEL UNIVERS (A)

EVANGELI

 

  • Lectura del sant evangeli segons sant Mateu 25,31-46

  • El judici final

31 »Quan el Fill de l'home vindrà ple de glòria, acompanyat de tots els àngels, s'asseurà en el seu tron gloriós. 32 Tots els pobles es reuniran davant seu, i ell destriarà la gent els uns dels altres, com un pastor separa les ovelles de les cabres, 3 i posarà les ovelles a la seva dreta i les cabres a la seva esquerra. 34 Aleshores el rei dirà als de la seva dreta:

»–Veniu, beneïts del meu Pare, rebeu en herència el Regne que ell us tenia preparat des de la creació del món. 35 Perquè tenia fam, i em donàreu menjar; tenia set, i em donàreu beure; era foraster, i em vau acollir; 36 anava despullat, i em vau vestir; estava malalt, i em vau visitar; era a la presó, i vinguéreu a veure'm.

37 »Llavors els justos li respondran:

»–Senyor, ¿quan et vam veure afamat, i et donàrem menjar; o que tenies set, i et donàrem beure 38 ¿Quan et vam veure foraster, i et vam acollir; o que anaves despullat, i et vam vestir? 39 ¿Quan et vam veure malalt o a la presó, i vinguérem a veure't?

40 »El rei els respondrà:

»–Us ho asseguro: tot allò que fèieu a un d'aquests germans meus més petits, a mi m'ho fèieu.

41 »Després dirà als de la seva esquerra:

»–Aparteu-vos de mi, maleïts, aneu al foc etern, preparat per al diable i els seus àngels. 42 Perquè tenia fam, i no em donàreu menjar; tenia set, i no em donàreu beure; 43 era foraster, i no em vau acollir; anava despullat, i no em vau vestir; estava malalt o a la presó, i no em vau visitar.

44 »Llavors ells li respondran:»–Senyor, ¿quan et vam veure afamat o assedegat, foraster o despullat, malalt o a la presó, i no et vam assistir?

45 »Ell els contestarà:

»–Us ho asseguro: tot allò que deixàveu de fer a un d'aquests més petits, m'ho negàveu a mi.

46 »I aquests aniran al càstig etern, mentre que els justos aniran a la vida eterna.

Paraula de Déu

 

(clica sobre imatge)

Ez 34,11-12.15-17 1C 15,20-26.28 Mt 25,31-46

0. AVUI VA DE CONTROL DE QUALITAT

La nostra època exigeix “control de qualitat” per a tot: si comprem una rentadora, cotxe, TV, ordinador, mòbil…, aliments al supermercat… No pujaríem mai a un avió, tren, si sabéssim que no ha passat el ”control”. També per entrar a la universitat cal el control de qualitat de la “selectivitat” i per accedir a un treball ens fan  mil proves i exàmens.

1. AVUI, FINAL CURS LITÚRGIC, UN “EXAMEN FINAL”

Quina sort, no hi ha una pila inacabable de “temes” a preparar. Tema únic de l’examen: “a la tarda de la vida t’examinaran de l’amor” (St. Joan de la Creu).

Ja no ens pregunten detalls, lletra petita, que si els dejunis, anar a missa, si he resat, he complert les lleis…, potser moltes coses que m’han pesat tota la vida i que he anat confessant sempre: poca pregària, la fatxenderia de fons que no m’ha deixat, una castedat poc precisa, una golafreria exagerada…

Tampoc sembla que a l’examen final  es preocuparan massa de si he fet silenci interior, de si m’he trobat amb el misteri inefable, de si el Senyor m’ha regalat èxtasis místics o la pregària contemplativa profunda, que tantes vegades he somiat!

No seran aquests precisament els controls de qualitat!

2. L’ÚNICA PREGUNTA DE L’EXAMEN FINAL

Ens la descobreix avui l’examinador Jesús abans del dia de l’examen! Quina sort saber el tema amb tanta anticipació.

Estar al costat de la fam, la set, l’estranger, despullat, malalt, empresonat, refugiat, immigrant. De fet no ens és cap sorpresa, és el tema que se’ns ha repetit de mil maneres, amor al proïsme a l’últim. Ho hem escoltat contínuament al llarg de l’any. Els evangelis que hem anat escoltant hem vist que Jesús feia justament així (endimoniat, publicà, prostituta, impur…, els últims del seu entorn).

3. PER TANT, ON ENS TROBEM AMB DÉU?

On adorem realment Déu? (O potser el busquem on no hi és…?). Aquesta és la gran pregunta de la gent religiosa de tots els temps.

Aquesta és la gran aportació del cristià al diàleg de les religions. Més important que afirmar que Jesús és Déu, més important que la fe ortodoxa… és la praxi ortodoxa.

4. RELLEGIM EL TEXT D’AVUI

Jesús està assegut amb els deixebles a la Muntanya de les Oliveres. Nosaltres també hi som. Mirem els ulls de Jesús, mirem els de Pere, Andreu, Joan…, mirem també els nostres ulls embadalits per la llum de Jesús. És un moment de fraternitat, d’intimitat, de pau: just abans del complot per agafar-lo i condemnar-lo en creu, és la vigília del sant sopar en el que ens donarà el Testament Nou: el pa partit i repartit, el seu cos i la seva sang.

 

5. NOVES PERSPECTIVES PER A LA MÍSTICA

Mateu ens diu que “aquest” Jesús és el Rei… que arriba per portar el Regne. Fem vassallatge “actiu” (acollint els darrers del nostre entorn) a aquest Crist Rei que està “encarnat” en el famolenc, l’immigrant, l’empresonat… l’últim, el deixat de banda… Adorem-lo. Trenquem el seu pa i repartim la seva copa, celebrem el seu àpat. I aquí ens trobarem amb Déu, estarem embolcallat de la seva mística.

 

(clica sobre imatge)

 

 

 

Pare nostre que sou present en tot l’univers
i en la més petita de les vostres criatures,
vós que envolteu amb la vostra tendresa
tot el que existeix,
vesseu en nosaltres la força del vostre amor
perquè tinguem cura de la vida i de la bellesa.

Inundeu-nos de pau, perquè visquem com a germans i germanes
sense fer mal a ningú.

Pare dels pobres,
ajudeu-nos a rescatar els abandonats i oblidats d’aquesta terra
que tant valen als nostres ulls.
Guariu les nostres vides,
perquè siguem protectors del món
i no pas depredadors,
perquè sembrem formosor
i no pas contaminació i destrucció.

Toqueu els cors
dels qui busquen només beneficis
a costa dels pobres i de la terra.

Ensenyeu-nos a descobrir el valor de cada cosa,
a contemplar admirats,
a reconèixer que estem profundament units
amb totes les criatures
en el nostre camí cap a la vostra llum infinita.

Gràcies perquè esteu amb nosaltres cada dia.
Encoratgeu-nos, si us plau, en la nostra lluita
per la justícia, l’amor i la pau.

Papa Francesc

 

Publicado en Catequesi infantil, catequesis adolescents i joves, Comunicacions Generals, Pagina Principal | Deja un comentario

TEMPS DURANT L’ANY – DIUMENGE TRENTA TRES XXXIII

Es presentà encara el qui havia rebu  t un talent i digué: "Senyor, sabia que ets un home dur, que segues on no has sembrat i reculls on no has escampat. Vaig tenir por i vaig amagar a terra el teu talent. Aquí tens el que és teu."
Però l'amo li va respondre: "Servent dolent i gandul! Sabies que sego on no he sembrat i recullo on no he escampat. Per això calia que posessis els meus diners al banc, i ara que he tornat hauria recobrat el que és meu amb els interessos. Preneu-li el talent i doneu-lo al qui en té deu. Perquè a tot aquell qui té, li donaran encara més, i en tindrà a vessar; però al qui no té, li prendran fins allò que li queda."

 

 

 

 

 

 

 

FULL DOMINICAL 15.1120     Full  Dominical 

 

COMUNICACIONS:

 15 DE NOVEMBRE DE 2020

– Dmenge que ve és la solemnitat de Crist Rei, titular de la parròquia. La missa de les 19 hores serà concelebrada. Però no feim una especial convidada ni suprimim cap altra missa degut a les limitacions d’aforament que té l’Església de Crist Rei. – 

– Anunciam  amb gran goig que dissabte dia 12 de desembre, l’estimat Marc Capó Mestre, quasi vicari de les nostres parròquies, rebrà l’ordenació diaconal. Si no es prorroga el confinament de Manacor, l’ordenació serà a l’Església dels Dolors. Els propers diumenges, a totes les misses es farà una catequesi sobre el ministeri diaconal. Vos convidam a tots a pregar  per ell  en  aquests  moments  tan  importants…

 

 

 

*  *  *  *  *  *  *  *  *

33º domingo Tiempo ordinario (A)

EVANGELI

Has estat fidel en poca cosa; ….Entra al goig del teu Senyor.

+ Lectura del sant evangeli segons sant Mateu 25, 14-30

Paràbola dels talents

(Lc 19,11-27)

14 »De manera semblant, un home que havia de fer un llarg viatge va cridar els seus servents i els va confiar els seus béns. 15 A un li donà cinc talents; a l'altre, dos, i a l'altre, un —a cada un segons la seva capacitat—, i després se'n va anar.

»Immediatament, 16 el qui havia rebut cinc talents els va fer treballar i va guanyar-ne cinc més. 17 Igualment, el qui n'havia rebut dos en va guanyar dos més. 18 Però el qui n'havia rebut un se'n va anar a fer un clot a terra i va amagar-hi els diners del seu amo.

19 »Al cap de molt de temps arriba l'amo d'aquells servents i es posa a passar comptes amb ells. 20 Es presentà el qui havia rebut cinc talents i en dugué cinc més, tot dient:

»–Senyor, em vas confiar cinc talents; mira: n'he guanyat cinc més.

21 »L'amo li va dir:

»–Molt bé, servent bo i fidel! Has estat fidel en poca cosa; jo t'encomanaré molt més. Entra al goig del teu Senyor.

22 »Es presentà també el qui havia rebut dos talents i digué:

»–Senyor, em vas confiar dos talents; mira: n'he guanyat dos més.

23 »L'amo li va dir:

»–Molt bé, servent bo i fidel! Has estat fidel en poca cosa; jo t'encomanaré molt més. Entra al goig del teu Senyor.

24 »Es presentà encara el qui havia rebut un talent i digué:

»–Senyor, sabia que ets un home dur, que segues on no has sembrat i reculls on no has escampat. 25 Vaig tenir por i vaig amagar a terra el teu talent. Aquí tens el que és teu.

26 »Però l'amo li va respondre:

»–Servent dolent i gandul! Sabies que sego on no he sembrat i recullo on no he escampat. 27 Per això calia que posessis els meus diners al banc, i ara que he tornat hauria recobrat el que és meu amb els interessos. 28 Preneu-li el talent i doneu-lo al qui en té deu. 29 Perquè a tot aquell qui té, li donaran encara més, i en tindrà a vessar; però al qui no té, li prendran fins allò que li queda. 30 I a aquest servent inútil llanceu-lo fora, a la tenebra; allà hi haurà els plors i el cruixit de dents.

Paraula de Déu.

 

 

(clica  sobre imatge)

ARRISCAR   

 

Pr 31,10-13.19-20.30-31 1Te 5,1-6 ,m Mt 25,14-30

El que la Paraula de Déu ens proposa desitjar i demanar avui és el valor de Crist. El valor entès en el seu doble significat: la vàlua i la valentia de Crist. En efecte, entendre la vàlua de Crist significa percebre com pot arribar a ser-nos Ell valuós pera assolir l’alegria de l’Evangeli. Però demanar el valor de Crist és també acollir la valentia de l’Esperit Sant, que ens porta a arriscar la vida estimant Déu i els altres. El valor de Crist és allò que ens cal per poder administrar millor tot el que Déu ens confia. Tot el que tenim, les relacions personals, la natura, el que som… Demanem gestionar-ho tot amb el valor de Crist, de manera que tot en nosaltres sumi en favor de l’assoliment del Regne de Déu que ja s’albira a l’horitzó del temps.

Com a la paràbola de l’Evangeli segons Sant Mateu, cadascú rep uns possibles valors, segons la capacitat personal, amb que la naturalesa l’ha dotat. Un rep cinc milions, un altre dos, un altre un… Tot tres són cridats a ocupar-se d’uns béns, que no són seus, per actuar tal com ho faria el seu senyor, ja que ell s’absentarà. En la gestió del dia a dia, miraran d’actuar per delegació. Això és preguntant-se què faria ell en les petites i en les grans decisions, que la vida posa per davant.

Els dos primers administradors coneixen bé el voler de l’amo, i se l’han fet propi gestionant allò que no els pertany. El que han rebut ho multipliquen, i retornaran el doble a qui els va confiar l’administració. Ells actuen tal com el senyor hauria fet, i són felicitats per això.

En canvi el tercer administrador, no coneix suficientment la vàlua i la valentia del seu senyor que hauria arriscat els possibles fins a fer-los reals. Aquest tercer s’ha deixat dur per la mandra i la covardia, i ho justifica dient que el seu senyor és un home ambiciós disposat a collir on no ha sembrat, a aplegar on no ha escampat. Per això, triarà aturar la vida enterrant la moneda en un amagatall, no fos cas que la perdés. Aquest tercer no arrisca la vida per la por i la mandra d’interpretar inadequadament el voler del seu senyor. Podria haver-se quedat en una inversió de baix risc, posant al banc el milió i recollir-ne els interessos. Però ni això arribarà fer.

Tanmateix, tornant a nosaltres, ens podem trobar en una tessitura pitjor que la del tercer treballador de la paràbola. Pensem en el Dia del Senyor, com diu Sant Pau, quan vindrà per preguntar-nos com a Caín,  on és el teu germà Abel? Comptem també que se’ns preguntarà on és la teva germana Terra? Sabrem què respondre aleshores? Cada dia que passa, la Creació que se’ns ha confiat va quedant més i més malmenada. Cada dia que passa sembla més inexorable la dinàmica, que ens porta a la destrucció dels béns confiats. Quan vingui el Dia del Senyor, ens trobarà fent alguna cosa per evitar-ho?

Si cerquem el valor de Crist, cercarem el voler de Crist. I ho farem sense esperar un futur que no ens pertany, sinó vivint la immediatesa del Dia del Senyor. El cristià és un fill de la llum i en el seu obrar no hi cap una alternança de nit i de dia. El valor i el voler de Crist no ens permet administrar tot el que se’ns ha confiat com aquell home dolent i gandul de l’Evangeli, sinó apressant-nos a generar vida des d’ara mateix.

Que en té de valor una bona esposa! deia la lectura dels Proverbis. I podríem afegir, que en té de valor també un bon marit, un bon amic, un bon germà quan posen el seu valor en la vàlua i la valentia de Crist!  Com descriu a continuació la lectura dels Proverbis, la qui espera en el Senyor és la que val tots els elogis. La seva fe la porta a obrir les mans als pobres, allargar el braç als indigents, es procura la llana i el lli que en les seves mans es transformen. Fa feliç als qui l’envolten.

Avui el Senyor ens demana comptes, i a l’ofertori li presentarem tota la vida d’aquesta setmana per a que l’Esperit Sant la transformi per a tots en pa de vida i beguda de salvació. Que Déu sigui beneit per sempre.

David Guindulain, s

 

(clica  sobre imatge)

CREATIVITAT

 

 

 

 

 

Publicado en Catequesi infantil, Comunicacions Generals, Pagina Principal | Deja un comentario

MISSES I ALTRES SAGRAMENTS

MISSES  NOVEMBRE   ( I I )

Publicado en Catequesi infantil, catequesis adolescents i joves, Comunicacions Generals, Pagina Principal | Deja un comentario

DIUMENGE TRENTA DOS XXXII – TEMPS DURANT L’ANY

PREGÀRIA  EUCARÍSTICA

Dijous, 5  novembre  2020  20'30-21'30

ESGLÉSIA  DEL  SAGRAT  COR  (Fartàritx)   

-Exposició  del Santíssim

– Pregària  .Cant  "Benaurats" 

-Res  de  Vespres:  Salmmòdia  (ps 61-66)  

Lectura :MEDITACIÓ

– Magnificat (pg. 69)

ORACIÓ PERSONAL  (Cant "Jo  crec  en  vos  …" (pag.227)

Pregàries  comunitàries  

– CATEQUÉSI  PAPA  "Benaurances  4ª)

– BENEDICCIÓ  FINAL  (Cant  Pange Lingua)

*  *  *  *  *  

 

DIOCESANES:

FULL DOMINICAL 08.11.20

ESGLÉSIA DIOCESANA

 

*   *  *  *  *  *  

 

 

 

32º diumenge Temps ordinari (A)

EVANGELI

¡L'espòs és aquí. Sortiu a rebre'l!

Lectura del sant evangeli segons sant Mateu 25, 1-13

Paràbola de les deu verges

1 »Amb el Regne del cel passarà com amb deu noies que van prendre les seves torxes per sortir a rebre l'espòs. 2 N'hi havia cinc que no tenien seny i cinc que eren asse yades. 3 Les que no tenien seny van prendre les seves torxes, però no es van endur oli. 4 En canvi, les assenyades es van endur ampolles amb oli juntament amb les torxes

5 »Com que l'espòs tardava, els vingué son a totes i es van adormir. 6 A mitjanit es va sentir un clam:

»–L'espòs és aquí. Sortiu a rebre'l!

7»Llavors totes aquelles noies es van despertar i començaren a preparar les seves torxes. 8 Les noies sense seny van dir a les assenyades:

»–Doneu-nos oli del vostre, que les nostres torxes s'apaguen.

9 »Les assenyades respongueren:

»–Potser no n'hi hauria prou per a nosaltres i per a vosaltres; val més que aneu als qui en venen i us en compreu.

10 »Mentre anaven a comprar-ne, va arribar l'espòs, i les qui estaven a punt entraren amb ell a les noces. I la porta quedà tancada.

11»Finalment arribaren també les altres noies i deien:

»–Senyor, Senyor, obre'ns!

12 »Però ell va respondre:

»–Us asseguro que no us conec.

13 »Vetlleu, doncs, perquè no sabeu ni el dia ni l'hora.

Paraula de Déu.

(clicar  sobre  imatge)

INCREDULITAT  DELS  CREIENTS

 

Sv 6,12-16       1Te 4,13-18      Mt 25,1-13

Si canviem la paraula “saviesa” per “Déu”, “Jesús ressuscitat” o “Esperit Sant” en la primera lectura, hi reconeixem la gran Bona Notícia: Déu s’avança a buscar-nos i estimar-nos, Jesús és a la porta i truca, si algú li obra, entrarà i soparan junts (Apocalipsi 3,20).

Cal, però, obrir-li, desitjar-ho, valorar-ho. I, d’alguna manera, la intensitat de l’encontre dependrà de la intensitat del desig i del grau d’obertura, del grau de pobresa i d’infantesa espiritual i d’abandó. Potser aquí rau la clau de l’evangeli d’avui.

Malgrat l'advertiment final, "Vetlleu, doncs, perquè no sabeu el dia ni l'hora", les deu dames d’honor, tant les desassenyades com les prudents, s’adormen. La diferència entre elles és que les primeres s’han assegurat de tenir prou oli per tornar a encendre les torxes quan es despertin, mentre que les altres no han pres aquesta precaució.

La saviesa és aquí, òbviament, preparació. És una certa previsió que ens permet, als que anem camí de l'Espòs, de vèncer la temptació i vèncer qualsevol obstacle que ens impedeixi arribar a Ell plenament. La saviesa és saber com actuar i què fer quan se'ns demana que estiguem alerta i vigilants. La manca de saviesa pot ser manca de desig autèntic, manca de disposar-se i de posar tots els mitjans possibles de part nostra.

El mancament de les poc prudents no és adormir-se sinó no preparar-se, estar distretes, no estar ‘focalitzades’. Dormir és, més aviat, senyal de confiança. Com va escriure una vegada el poeta francès Charles Péguy, l'home que no dorm no confia en Déu: "No m'agrada l'home que no dorm. . . El somni pot ser la meva creació més bella. . . perquè el somni aconsegueix el que la raó no pot, el lliurament de l'home". Dormir és senyal de confiança en que el Senyor s'ocuparà dels desitjos més profunds i les activitats més frenètiques de la meva vida, i que podré descansar en Ell i, quan em digui, Ell em despertarà i prepararà la meva ment i les meves mans per als treballs del dia. Això és saviesa, una confiança que resulta en la disponibilitat per anar i fer el que el Senyor em demani.

L’oli representa el tipus de bones accions que Jesús recomana – "justícia, misericòrdia i fidelitat" (Mt 23,23) i que quedaran tan gràficament il·lustrades a la paràbola final del Gran Judici (Mt 25,31-46). Les noies desassenyades representen el tipus de creients representats al final del sermó de la muntanya: aquells que criden: "Senyor, Senyor", però no tenen bones obres per acompanyar aquesta confessió de fe (Mt 7,21-27). Els savis poden fins i tot "dormir", morir, abans de la vinguda del Senyor, com se’ns diu a l’epístola, però quan Ell vingui, sortiran al seu encontre, amb les "torxes" de les seves bones obres brillants (cf. Mt 5,16).

Tenir oli d’amor i bones obres no s’improvisa i no ho pot suplir una altra persona, una no pot donar-ne del seu a una altra, per respecte a la dignitat i la llibertat de la persona. Però Déu tot-misericordiós sempre s'empassarà senceres les nostres inseguretats i dubtes. I sortirà a cercar les ovelles i els fills i les filles perdudes.

La paràbola –i l’Evangeli en el seu conjunt– ens recorden que les paraules d’acomiadament a l’Eucaristia, “Aneu en pau a estimar i servir el Senyor”, no són una conclusió perfecta del ritu, sinó un programa per viure el manament de l’amor a Déu i al proïsme (Mateu 22,37-40). Les persones que porten aquest manament gravat al cor com a resposta agraïda a l’amor rebut, sempre tenen amb elles l' "oli" necessari per a la salvació; poden "dormir" sense ansietat de ser atrapades per l'arribada sobtada del Senyor.

(clicar  sobre  imatge)

ELS  LLUMS  ENCESOS

 

 

 

 

   Mentre anaven a comprar-ne, va arribar l'espòs, i les qui estaven a punt entraren amb ell a les noces.

I la porta quedà tancada. Finalment arribaren també les altres noies i deien:

"Senyor, Senyor, obre'ns!". Però ell va respondre: 

"Us asseguro que no us conec". Vetlleu, doncs, perquè no sabeu ni el dia ni l'hora

 

 

 

 

 

 

FULL DOMINICAL NOVEMBRE 2º

 

 

 

Publicado en Catequesi infantil, catequesis adolescents i joves, Comunicacions Generals, Pagina Principal | Deja un comentario