Benvingut a la pàgina de l'Església de Manacor !

Navega per els diferents menús i consulta tota la informació sobre l'Església de Manacor (misses, catequesi, despatx...)

Esperam que sigui del teu grat!

 

DIUMENGE VINT I SIS DURANT L’ANY

PREGÀRIA AVUI  LLIÇÓ  DE LA  CREACIÓ

FULL DOMINICAL SETEMBRE 4 27.09.20

 

CONGREGACIÓN PARA LA DOCTRINA DE LA FE

 

CARTA

SAMARITANUS BONUS

sobre el cuidado de las personas en las fases críticas y terminales de la vida

SAMARITANUS BONUS…

*  *  *  *  *  *  

 

 

26º diumenge Temps ordinari (A)

EVANGELI

Se'n penedí i hi anà.

+ Lectura del sant evangeli segons sant Mateu 21, 28-32

Paràbola dels dos fills

28»Què us en sembla? Un home tenia dos fills. Va anar a trobar el primer i li va dir:

»–Fill, vés avui a treballar a la vinya.

29»Ell li va respondre:

»–No hi vull anar.

»Però després se'n penedí i va anar-hi. 30 Aquell home anà a trobar el segon i li digué el mateix. Ell va respondre:

»–De seguida, senyor.

»Però no hi va anar.

31 Quin d'aquests dos va fer la voluntat del pare?

Li responen:

–El primer.

Jesús els diu:

–Us asseguro que els publicans i les prostitutes us passen al davant en el camí cap al Regne de Déu. 32 Perquè vingué Joan per encaminar-vos a fer el que Déu vol, però no el vau creure. Els publicans i les prostitutes sí que el van creure; en canvi, vosaltres, ni després de veure això, no us heu penedit ni l'heu cregut.

Paraula de Déu.

(clicar  sobre imatge)

NO  ÉS  EL  QUE  SEMBLA

A tots ens agrada mantenir una bona imatge davant els altres: que ens  tinguin per persones honrades, justes, fidels al Senyor. A tots ens agrada. Però nosaltres no som perfectes i, de vegades, fallem. És evident. I davant d’aquesta situació, que és molt habitual perquè tots som dèbils, es pot reaccionar de diverses maneres. N’hi ha que en comptes de lluitar sincerament contra els seus egoismes, les seves mandres o les seves covardies, prefereixen orientar els seus esforços a salvar les aparences: a quedar bé. Si aconsegueixen dissimular davant dels altres les seves fallades i mantenir una bona imatge, es donen per satisfets i ja no fan gran cosa més.

Però aquesta és, evidentment, una actitud molt poc sincera, molt poc cristiana i que no porta a res. Perquè, en la vida, tard o d’hora la veritat s’imposa. Tard o d’hora ens trobarem cara a cara amb la nostra pròpia realitat: no amb les aparences, sinó amb la realitat. I aquest moment podrà ser el de la màxima alegria o el de la màxima decepció. El Senyor, a l’evangeli d’avui, vol que entenguem que no es pot viure d’aparences, de paraules buides. Si arriba el cas que fallem, val més reconèixer-ho amb sinceritat i fer l’esforç de convertir-nos. Ell ens ha dit que preferia els publicans i les dones de mala vida a aquells grans sacerdots i notables del poble. No pas perquè els publicans i les dones de mala vida no siguin pecadors. Sí que ho són, però tenen la humilitat de reconèixer-ho. I aquest és el primer pas per arribar a una autèntica conversió, per iniciar un canvi positiu. Déu estima la veritat: si ens reconeixem pecadors davant seu, no ens mancarà mai el seu perdó i el seu ajut. Ens ho ha dit el profeta Ezequiel a la primera lectura. I en tenim un bons exemples en Mª Magdalena o en St. Agustí, entre d’altres. De grans pecadors, si són humils, Déu en pot fer grans sants. Tinc por de la veritat ? Si no construïm la nostra vida sobre la roca ferma de la veritat, ens mancarà solidesa i ens enfonsarem.

També hi ha una altra ensenyança important que podem treure d’aquest evangeli: fixem-nos en l’actitud que pren el Senyor amb el dos fills. El primer fill, d’entrada, diu que no vol anar a la vinya. Però el Pare no el castiga. Li dona temps perquè reflexioni, perquè reconegui que obra malament i canviï la seva decisió. I  efectivament, aquell fill va comprendre que el seu Pare no mereixia la resposta que ell li havia donat. Es va convertir i va anar a treballar a la vinya. Una actitud molt diferent de l’altre fill, que primerament diu que sí, però que tot queda en paraules: no sap mantenir el seu compromís. És important que entenguem que allò que compta en la vida i evidentment davant Déu, no son tant les primeres reaccions, sinó la conducta que efectivament prenem. La primera reacció que tenim quan se’ns demana una cosa, moltes vegades és una desposta instintiva, superficial, pròpia del temperament de cada u. Uns tenen tendència a dir sempre que sí. Altres, més aviat hi posen obstacles. Però aquesta primera reacció sol ser una reacció poc lliure: no hem tingut temps de mesurar-ne totes les conseqüències. No és el meu “jo” profund qui es compromet en el “sí” o en el “no”. En canvi, allò que fem o deixem de fer després d’haver-hi reflexionat i haver sospesat els “pros” i “contres”, això és el que mostra realment qui som. El que compta en la vida, i davant Déu, no són tant les paraules, sinó els fets. Allò que em defineix no és tant el meu parlar, sinó el meu obrar. Allò que importa no és dir-se cristià, sinó ser-ho. El que compta no són les paraules cristianes, sinó els fets cristians. I, de vegades, hem de reconèixer que no hi ha massa coincidència entre el que dic i el que faig. Per això hem d’agrair al Senyor que tingui tanta paciència amb nosaltres: que sàpiga esperar, quan en un primer moment el refusem. És un signe de la seva bondat, de la gran estimació que ens té. Estimar és creure en l’altre. El Senyor creu encara en la nostra capacitat de conversió. Esforcem-nos per no decebre’l. I sapiguem imitar-lo: tinguem paciència amb els altres. La tinc? Reflexionem-hi.
 (clicar  sobre  imatge)  "LA  RELIGIÓ  I  LA  FE"

*  *  *  *  *  *  *  

 

FULL DOMINICAL SETEMBRE 4    27.09.20  

 

Publicado en Catequesi infantil, Comunicacions Generals, Pagina Principal | Deja un comentario

MISSES I ALTRES SAGRAMENTS = SETEMBRE – OCTUBRE -NOVEMBRE 2020


 ESGLÉSIA ÉS  NOTICIA  (20.09.20)

 

DISSABTE 19-9-2020

18.30 Crist Rei (com. y baut.)   T.Amorós

19.30 St. Pau (rec. Funeral)     J. Perelló

DIUMENGE 20-9-2020

8.00 Dolors        T.Amorós

12.00 Dolors     P.Amengual.

19'00 Crist Rei    J.Perelló

20'00 Dolors    T.Amorós  + G. Parera

………    …….    …..

SETEMBRE    –   OCTUBRE

NOVEMBRE

Publicado en Comunicacions Generals, Misses, Pagina Principal | Deja un comentario

DIUMENGE XXV DURANT L’ANY

 

PREGAR A L'AIRE LLIURE

FULL DOMINICAL 20.09.20     FULL DOMINICAL

DIOCESANES:

CATEQUESI  2020-2021

CARTA RECTORS CURS CATEQUETIC

CARTA RECTORS – CATEQUESI 

CATEQUESIS 2020 – ORIENTACIONS

FULL DOMINICA SETEMBRE 3

PREGAR A L'AIRE LLIURE

*  *  *  *  *  *  *  

FESTA DE  LA  MARE  DE  DÉU  DELS  DOLORS:

El Bisbe de Mallorca, Mons. Sebastià Taltavull, ha presidit la Eucaristía de la Festa de la Nostra Senyora dels Dolors en Manacor dimarts, 15 de setembre. La Parròquia ha acollit desenes de personas en la missa en honor a la titular de la Església,

 

En la homilia, Mons. Sebastià Taltavull ha parlat del dolor de Maria, Mare de Déu, als peus de la creu quan Jesús es crucificat. Jesús sofreix la soledat pero no la vol per ningú. A sa mare i al deixeble Joan Dona, aquí està el teu fill. Aquí tens a ta mare.

Celebrem que la última paraula no és el dolor i la mort, sinó que la paraula definitiva és la vida ".

 

*  *  *  *  *  *  

L'amo va respondre a un d'aquests: Company, jo no et faig cap injustícia. No havíem fet tractes per un denari?

Doncs pren el que és teu i vés-te'n. A aquest darrer li vull donar igual que a tu. Que no puc fer el que vull amb el que és meu?

O és que tens enveja perquè jo sóc generós?

25º diumenge Temps ordinari(A)

EVANGELI

¿O és que tens enveja perquè jo sóc generós?

+ Lectura del sant evangeli segons sant Mateu 20, 1-16

Paràbola dels treballadors de la vinya

1»Perquè amb el Regne del cel passa com amb un propietari que va sortir de bon matí a llogar treballadors per a la seva vinya. 2 Després de fer tractes amb ells per un jornal d'un denari, els envià a la seva propietat. 3 Va tornar a sortir cap a mig matí, en veié d'altres que s'estaven a la plaça sense feina 4 i els digué:

»–Aneu també vosaltres a la meva vinya i us donaré el que sigui just.

5 »Ells hi van anar. Cap a migdia i cap a mitja tarda va sortir una altra vegada i va fer el mateix. 6 Encara va sortir cap al final de la tarda, en va trobar d'altres i els digué:

»–Per què us esteu aquí tot el dia sense fer res?

7 »Ells li responen:

»–És que ningú no ens ha llogat.

»Els diu:

»–Aneu també vosaltres a la meva vinya.

8 »Quan va arribar el vespre, l'amo de la vinya va dir a l'encarregat:

»–Crida els treballadors i paga'ls el jornal. Comença pels qui han arribat darrers i acaba pels primers.

9 »Vingueren, doncs, els qui havien començat a treballar al final de la tarda i van cobrar un denari cada un. 10 Quan va tocar als primers, es pensaven que cobrarien més, però també van rebre un denari. 11 Mentre cobraven, protestaven contra el propietari 12 i deien:

»–Aquests darrers han treballat només una hora i els pagues igual que a nosaltres, que hem hagut de suportar el pes de la jornada i la calor.

13 »L'amo va respondre a un d'aquests:

»–Company, jo no et faig cap injustícia. ¿No havíem fet tractes per un denari? 14 Doncs pren el que és teu i vés-te'n. A aquest darrer li vull donar igual que a tu. 15 ¿Que no puc fer el que vull amb el que és meu? ¿O és que tens enveja perquè jo sóc generós?

16»Així, els darrers passaran a primers, i els primers, a darrers.

Paraula de Déu.

LA  BONDAT  DE  DÉU  (clicar)

És possible que tot escoltant aquesta paràbola molts de nosaltres hàgim tingut la mateixa reacció que aquells treballadors de la primera hora. Per què tots cobren el mateix jornal, tant si han treballat tot el dia, com si sols ho han fet durant una hora? Això no sembla just. Però la paràbola és un gènere literari que hem de saber interpretar. Busca transmetre un ensenyament central, que és l’únic que cal retenir. La resta, són elements literaris escollits per cridar l’atenció, per tal que el missatge central quedi més ben gravat. I no tenen cap altra funció. videntment, l’evangeli no és un manual de productivitat econòmica. Si els propietaris actuessin com en la paràbola, no trobarien ningú que volgués treballar des de la primera hora, i l’empresa faria fallida. No va, per aquí el missatge de la paràbola.Jesús, aquí, ens parla de la salvació. Vol que entenguem una cosa fonamental que sovint oblidem: que Déu ens salva no pas perquè ens ho mereixem, sinó perquè ell és bo i generós. Jo no “compro” la meva salvació. No la “pago” amb els meus mèrits. La salvació és un do gratuït de Déu que no guarda cap proporció amb els meus mèrits. Cap ni una. Se’ns vol fer veure, sobretot, que Déu no es mou per criteris d’estricta justícia, sinó que es mou per amor, per pura bondat. Tots rebem molt més del que mereixem. En som conscients?.

Ens diu la paràbola que cinc vegades, des de la primera hora del matí fins que es va pondre el sol, aquell propietari va sortir a buscar gent per treballar a la seva vinya. És a dir, Déu crida constantment els homes i dones a col·laborar amb ell, per fer que el món sigui millor, més d’acord amb el seu projecte. Uns se senten cridats a fer-ho des de petits, perquè els pares són creients i a través d’ells senten la crida de Déu molt aviat. D’altres se senten cridats més endavant, quan són joves: potser pel testimoni d’un educador o d’un company que els ha fet impacte. I també n’hi ha que no se senten cridats fins que ja han recorregut una bona parta de la seva vida: tal vegada una experiència que han viscut els ha sacsejat fortament i els ha fet obrir els ulls. Cada persona té una història personal única, diferent de la dels altres. Cada vida és un misteri que sols Déu coneix. I, precisament perquè ens estima, intervé en el moment oportú per cridar-nos a col·laborar amb ell. El perquè crida uns a la primera hora, des de petits, i altres quan ja són persones fetes, no el sabem: és un misteri que a nosaltres se’ns escapa. És allò que ens ha dit la primera lectura: « Els meus camins i els meus pensaments estan per damunt dels vostres, tant com la distància del cel a la terra ». Són incomprensibles per a nosaltres. Però encara que això és veritat, d’una cosa sí que en podem estar ben segurs: que Déu sempre busca el nostre bé perquè ens estima. Per això, a tots ens dóna la mateixa paga: la salvació. Una paga d’un valor immens que cap de nosaltres pot merèixer. Li ho sabem agrair? I per acabar, no oblidem allò que dèiem: que el Senyor convida a tothom,  també a  nosaltres, a treballar a la seva vinya: és la condició per a rebre el “jornal”, el regal de Déu. Però fixem-nos que treballar a la vinya del Senyor no és fer qualsevol feina, sinó fer un esforç sincer perquè al nostre entorn les coses vagin millor, més d’acord amb el projecte de Déu, d’un Déu que és Amor. Voldrà dir, per exemple, ser factors d’unió, sabent comprendre i respectar tothom. Voldrà dir donar la mà a aquell que es troba sol i necessitat o indefens. O també, treballar en la vinya del Senyor voldrà dir sembrar esperança al nostre entorn. En un món com el nostre fan falta persones que creguin fermament que el Bé és més fort que el Mal, que l’amor és la força més poderosa que existeix. Fan falta persones que s’ho creguin i que visquin d’acord.

 
Continuem ara la nostra eucaristia, que és una trobada amb el Senyor que potser Ens pregunta, com en la paràbola: “Què feu tot el dia desvagats?”. Donem-li la nostra desposta. I no oblidem que estar “desvagats” no significa no fer res, sinó deixar de fer coses que facin créixer el regne de Déu, és a dir, la bondat, la pau, la comprensió, la unió, l’esperança. Quins fruits està donant la meva vida?

Reflexionem-hi.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

TREBALL   PER A  TOTS   (Clicar)

   

ORACIÓ  A  LA  INTEMPÈRIE

Crec que és un error esperar Seguretat en aquesta vida, ja que tot és incert i insegur, excepte Déu i la Veritat.
Tot el que hi ha i tot el que succeeix és incert i transitori però hi ha un ésser suprem ocult que és l’encarnació de la certesa.
Només es pot considerar benaurat qui arriba a albirar-lo, encara que només sigui per uns instants.
La recerca ‘aquest Ésser és el be suprem d’aquesta vida.

Mohandas Gandhi

FULL DOMINICAL 20.09.20      FULL  DOMINICAL

LA MERCÈ – PASTORALPENITÉNCIARIA    (Dijous  24  és  la  Festa  de  la  Mercè)

 

Publicado en Catequesi infantil, catequesis adolescents i joves, Comunicacions Generals, Pagina Principal | Deja un comentario

DIUMENGE XXIV DURANT L’ANY

PREGÀRIA   TEMPS  DE  LA  CREACIÓ

CATEQUESI   SALM

 

COMUNICACIONS:

Dimarts que ve, dia 15 de setembre,

Festa de la Mare de Déu dels Dolors, titular de la parròquia mare,

– Es celebrarà solemnement l’Eucaristia a l’Església dels Dolors a les 20 hores. . 

 

– El mateix dia no hi haurà missa a la parròquia de St. Pau.

 

FULL DOMINICAL 13.09.20

*   *   *   *   *  

 

CREACIÓ  (enllaç pàgines)

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

*  *  *  *  *  *  *  

 

 

     Aleshores Pere preguntà a Jesús: Senyor, quantes vegades hauré de perdonar al meu germà les ofenses que em faci? Set vegades?
Jesús li respon: No et dic set vegades, sinó setanta vegades set.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

24º diumenge Temps ordinari (A)

EVANGELI

.No et dic set vegades, sinó setanta vegades set.

+ Lectura del sant evangeli segons sant Mateu 18, 21-35

Paràbola del servent sense compassió

21 Aleshores Pere preguntà a Jesús:

–Senyor, quantes vegades hauré de perdonar al meu germà les ofenses que em faci? Set vegades?

22 Jesús li respon:

–No et dic set vegades, sinó setanta vegades set.

23 »Per això passa amb el Regne del cel com amb un rei que volgué demanar comptes als seus subordinats. 24 Tot just havia començat, quan li'n van portar un que li devia deu mil talents. 25 Com que no tenia amb què pagar, aquell senyor va manar que, per a poder satisfer el deute, el venguessin com a esclau, amb la seva dona, els seus fills i tots els seus béns. 26 Ell se li va llançar als peus i, prosternat, li deia:

»–Tingues paciència amb mi i t'ho pagaré tot.

27 »Llavors, compadit d'ell, el senyor deixà lliure aquell subordinat i li va perdonar el deute.

28 »Quan aquell home sortia, va trobar un dels seus companys que tan sols li devia cent denaris. L'agafà i l'escanyava dient:

»–Paga'm el que em deus.

29 »El company se li va llançar als peus i li suplicava:

»–Tingues paciència amb mi i ja t'ho pagaré.

30 »Però ell s'hi va negar i el va fer tancar a la presó fins que pagués el deute.

31 »Quan els altres companys van veure el que havia passat, els va saber molt de greu, i anaren a explicar-ho al seu senyor. 32 Ell va fer cridar aquell home i li digué:

»–Servidor dolent, quan vas suplicar-me, et vaig perdonar tot aquell deute. 33 ¿No t'havies de compadir del teu company, com jo m'havia compadit de tu?

34 »I, indignat, el va posar en mans dels botxins perquè el torturessin fins que hagués pagat tot el deute.

35 »Igualment us tractarà el meu Pare celestial si cadascú no perdona de tot cor el seu germà.

Paraula de Déu.

(clicar   sobre  imatge)

Sir 27,30-28,7 Rm 14, 7-9 Mt 18, 21-35

« Senyor, quantes vegades hauré de perdonar al meu germà el mal que m’haurà fet?”-  pregunta Pere a Jesús. Cal reconèixer que la convivència, encara que sigui de persones que s’estimen, sempre comporta friccions: pot causar ferits i també ofenses. I una cosa curiosa: tots acostumem a estar convençuts que els que ens ofenen, els que ens volen mal i ens fereixen, sempre són “els altres”. La llàstima és que per “els altres” és  a l’inrevés: per a ells, jo soc “un” d’aquests “altres” que sempre ofenen i fan mal. Qui té raó?. I encara una altra cosa a tenir en compte: de vegades, això que considerem ofenses dels altres, pròpiament no són ofenses, sinó imaginacions nostres, fruit de les pròpies suspicàcies i incomprensions. Però, en algun cas, cal reconèixer que els altres, més o menys conscientment, sí que ens podem fer mal de veritat. Quina és llavors la meva reacció? Sé perdonar? Quantes vegades ho faig?

No et dic set vegades, sinó setanta vegades set” –respon Jesús. Ens vol dir que cal perdonar sempre. “Setanta vegades set” és un hebraisme que significa “sempre” …

 

Però hem d’admetre que perdonar ens costa. La tendència natural és que quedem ressentits amb aquells que ens fan ofès. Tots coneixem persones que no es parlen: veïns, companys de feina, i fins i tot membres d’una mateixa família o comunitat. Això es molt trist, perquè sembla que faci inútil la salvació de Jesús, que ha donat la vida precisament perquè tots ens  estiméssim com a germans. No perdonar és, d’alguna manera, destruir la seva salvació: anul·lar-la. Guardo ressentiment  en el meu cor? Hi ha algú de qui em sento distanciat i caldria que m’hi reconciliés? Seria un acte de llibertat interior. Més d’un cop creiem justificat venjar-nos d’algú, bé sigui amb una paraula o amb una negativa o amb una decisió determinada. Però és un error, perquè llavors vivim esclaus d’un sentiment destructiu.

Creiem ser lliures, però de fet vivim més encadenats que mai. En canvi, el perdó és una gran font de llibertat. És la increïble possibilitat que Déu ens ofereix d’assemblar-nos a Ell: la possibilitat de deixar en aquesta terra una marca inesborrable de la seva misericòrdia. Soc conscient que, com més perdono, més plenament soc fill de Déu ? No m’omple de joia, això?

  

I no oblidem que si no hi ha capacitat de perdó, s’entra fatalment en l’espiral   de la violència. En  tenim exemples ben tristos d’actualitat, a Palestina. Sense capacitat de perdó mai no podrem viure en pau: ni a casa, ni enlloc. Mai no serem feliços i, sobretot, mai no serem cristians. Mai. La satisfacció que produeix la venjança és brevíssima, i no és capaç de compensar els danys de haurà ocasionat en les relacions humanes. Fins i tot a nivell purament humà. Viure irritat és dolent: consumeix moltes energies i manté en un estrès permanent. Això ho han de tenir molt clar, sobretot, els pares i educadors: cal fer atenció a les actituds que transmetem. Són de comprensió i de perdó ? Si no fos així, d’alguna manera m’hauria de sentir responsable de les guerres i venjances que hi ha en el món. Sí perquè amb la meva actitud estaria demostrant que, en la mesura que depèn de mi, no desitjo que s’acabin. I això seria greu.

Recordem finalment que, suposat que no és fàcil perdonar, cal que tinguem ben clar la  raó fonamental de fer-ho: perquè el Senyor ens perdona a nosaltres infinitament més. És el sentit de la paràbola: allà apareix ben marcada la desproporció. I fixem-nos en una cosa que, almenys a mi, m’impressiona molt: la nostra salvació és fruit del perdó. Jesús va morir perdonant. Si ell no hagués tingut aquella capacitat de perdó, nosaltres no estaríem salvats. Amb quina sinceritat i convicció dic les paraules del Parenostre “perdoneu les nostres culpes, així com nosaltres perdonem els postres deutors”?. Fixem-nos que Jesús podia haver-nos ensenyat a dir: “Perdoneu-nos, Senyor, perquè “resem molt”, o perquè” ens  sacrifiquem molt”, o perquè “us estimem molt”. Però, de fet, el que ens ha ensenyat és: “Perdoneu les nostres culpes així com nosaltres perdonem els nostres deutors ». Quin missatge hi veiem aquí?

Reflexionem-hi.

(clicar  sobre  imatge)

EL  PERDÓ  POSSIBLE  

 

    

 

 

(clicar sobre imatge)

CREURE…

 

 

 
37-FULL (13-SETEMBRE-2020).pdf
Publicado en Catequesi infantil, catequesis adolescents i joves, Comunicacions Generals, Pagina Principal | Deja un comentario

TEMPS DE LA CREACIÓ

La Creació a la celebració dominical.  DOCUMENT 

PRIMER  DIUMENGE   6  SETEMBRE

"Laudato Si"

Pregària  feels

Publicado en Catequesi infantil, Comunicacions Generals, Pagina Principal | Deja un comentario