Benvingut a la pàgina de l'Església de Manacor !

Navega per els diferents menús i consulta tota la informació sobre l'Església de Manacor (misses, catequesi, despatx...)

Esperam que sigui del teu grat!

 

L’ESPERIT SANT


 

 

EL SANT CRIST

   

(   minuts   22-28   :Preparatius  ​…)


A  MANACOR   ES   CELEBRA   LA  "FESTA  DEL   SANT   CRIST"  

MISSA   SOLEMNE  CONCELEBRADA    A  LES   20'00  h.  

(Presidida   per   Mn. Antoni   Vera,  Vicari   General)

PARRÒQUIA   NOSTRA   SENYORA   DELS   DOLORS 

AQUEST   DIA   SURTEN  I   VAN  A  LA    MISSA   "ELS  COSSIERS":


(ANY   2017)

AVUI   ÉS   NOTÍCIA

LLUÍS LADÀRIA CARDENAL

* * * * * * * 

 

Per Pentecosta, els cristians celebrem que l’Esperit de Déu , de Jesús està amb nosaltres.

 

– Hola avi! Avui a catequesi hem parlat de Pentecosta!
Què hi ha per berenar?
– Hola Martí! Mira a la cuina que l’àvia l’ha deixat preparat. I què, com ha anat ?
– Hem llegit un text dels Fets dels Apòstols 2, 1 -13 i ens han explicat un munt de coses: comunitat, Esperit Sant, la força, el vent, ser testimoni…
– Noi, com es nota que vas al grup dels grans!
– Ha sigut “xulíssim” quan la Marta, la meva catequista, ens ha dit que l’Esperit de Déu, de Jesús, fa que les persones visquem la vida de cada dia al ritme de l’amor de Déu.

En Martí va continuar explicant:
– Primer ens hem quedat callats, però després hem començat a parlar tots a l’hora. La Clara s’ha posat a cantar: “Viu al ritme de l’amor” (ja la coneixes , avi, s’anima sola!), la Bet deia que si l’Esperit ens mou havia de ser la melodia i no el ritme, la Mireia el so, el Xavi les notes…
Hem organitzat un ” follón” que han vingut els del grup del costat a preguntar què passava. I la Marta ha contestat, somrient per sota el nas: “l’esperit, que ho mou tot!”

– M’ho imagino! – va dir l’avi, somrient. – Quina colla! Poc a poc anireu traient l’entrellat, però és ben cert que l’Esperit ens porta a viure. I quan es viu estimant com Jesús estima… i tant que tot es mou! I tant que tot canvia!

 

Jesús, gràcies per ser el meu amic i ajudar-me a descobrir l’Amor de Déu.


   

Pentecosta – Temps Pasqual

Fets 2,1-11 Ga 5,16-25 Jo 15,26-27;16,12-15

Avui celebrem una de les festes més importants de l’any, juntament amb el Nadal, que commemora l’encarnació, el naixement de Jesús en el nostre món, i juntament amb la Pasqua, que celebra la resurrecció de Jesús, el Senyor, perquè el nostre Déu és el Déu de la vida.


Sovint ens passa desapercebuda aquesta festa de Pentecosta, perquè sembla que sigui simplement la cloenda del temps Pasqual. Però, en realitat, és la festa de la vida de Déu en nosaltres per l’Esperit.

 

  1. Us enviaré l’Esperit de veritat


    Jesús abans de la seva Passió ja anava dient als seus deixebles que marxava però que no els deixaria sols, que enviaria l’Esperit de la veritat i de la força de Déu en nosaltres. No ens ha deixat sols. Déu no ens deixa sols, mai. El seu Esperit ve a nosaltres, vol habitar en nosaltres. Ho desitja ardentment. Perquè el Senyor sap que som febles, que necessitem un Defensor. Sap que necessitem un guia que ens condueixi a la veritat i a la vida veritable. Sap que necessitem qui ens doni força i esperança.


    Potser avui és un dia idoni per posar-nos davant el Senyor, amb les mans obertes, físicament si és possible, en signe d’acollida. Disposats a rebre. Amb les mans obertes perquè sabem que en realitat les tenim buides. Perquè són fràgils. Obertes perquè volem que sigui Ell qui ens les ompli. Volem que, així com les mans les tenim obertes, el nostre cor també estigui obert per acollir aquest "Habitador de l’ànima" que és l’Esperit


    Sí, Jesús sabia perfectament que tenim “una càrrega massa pesada”, que la nostra fragilitat no ens deixa, encara, viure plenament la Vida que ell ha vingut a donar-nos. Per això ens ha donat l’Esperit, perquè ens vagi conduint, perquè ens vagi ajudant a seguir el camí.


    Tant de bo avui, com dèiem, obrim les mans i el cor, en silenci, per deixar que l’Esperit entri en nosaltres…

     

    2) Esperit i carn lluiten l’un contra l’altre


    Sant Pau en la carta als Gàlates ens recorda un fet del que hem de ser ben clars. Els impulsos de l’Esperit, l’estil i els principis de l’Evangeli, no són senzills, estan confrontats amb els impulsos, l’estil i els principis ‘del món’, de la mundanitat, del prestigi, del poder, de la supèrbia, de l’autobombo, de l’egoisme, de l’exclusió, de la ignorància dels sofriments dels altres, de les rivalitats, dels excessos, dels abusos i maltractaments de tot tipus, de la mentida, de la defensa dles propis interessos per sobre de la fraternitat… Podem pensar, per un moment, com podem continuar aquesta llista, o bé com omplir de contingut cadascuna d’aquestes paraules. Malauradament estan plenes de realitat concreta.


    I hem de veure que sí, que els impulsos de l’Esperit van per una altra banda. Oposada a aquesta. Com diu sant Pau, els fruits de l’Esperit són ben diversos. Els podem recordar, simplement, i sentir a manera d’examen de com ens deixem portar per l’Esperit en la nostra vida. Sí, els fruits de l’Esperit són: Amor, Alegria, Pau, Paciència, Bondat, Fidelitat, Mansuetud, Sobrietat…


    Com visc cadascuna d’aquestes dimensions? Com em deixo conduir per cadascun d’aquests camins?…

     

    3) Sentim proclamar les grandeses de Déu en les nostres pròpies llengues

    En la primera lectura, el relat de la Pentecosta dels apòstols, i de Maria que sens dubte era també amb ells, podem fixar-nos en com l’Esperit té una qualitat ben notable: no és uniformitzador, no és una recepta igual per a tots/es. L’Esperit fa que les bondats i l’acció de Déu es declinin, s’expressin, en les diverses llengües, és a dir, les diverses identitats, maneres de ser, de cadascú. L’Esperit ve a nosaltres allà on som. No allà on creiem que hauríem de ser. I allà on som, s’adapta a la nostra realitat, per fer-nos comprendre i fer-nos viure les meravelles de Déu. És tremendament respectuós amb la condició  humana i amb la diversitat de realitats i maneres d’entendre i de viure les coses. Per a cadascú, allà on sigui, l’Esperit és Bona Nova i força per a ser-ne testimonis.


    Potser avui podem valorar com l’Esperit ve a nosaltres, a mi, allà on som, i proclameem les grandeses de Déu de manera íntima, adaptada a la meva manera de ser, adaptant-se allà on sóc, per fer-me avançar per a ser testimoni…


    Que el Senyor, doncs, tan generós que ens ha enviat la seva mateixa presència en l’Esperit, ens acoompanyi sempre, i que el sapiguem acollir i actuar en nosaltres.

 

 

 

 

 

Parlar de l’Esperit Sant és parlar del que podem experimentar de Déu en nosaltres.

L’Esperit és Déu actuant en la nostra vida:

-la força

.la llum

-l’alè

-la pau

-el consol

-el foc que podem experimentar en nosaltres i quin origen últim està en Déu, font de tota vida.

Aquesta acció de Déu en nosaltres es produeix gairebé sempre de forma

amagada

silenciosa

i muda.

El mateix creient només intueix una presència gairebé imperceptible.

A vegades sí que ens envaeix la certesa exultant, l’alegria, la confiança total de què

Déu existeix

Déu ens estima

tot és possible

fins i tot, la vida eterna.

El signe més clar de l’acció de l’Esperit és la vida.

Déu està allà on la vida es desvetlla i creix, on es comunica i s’expandeix.

L’Esperit Sant sempre és Dador de vida

-dilata el cor

-ressuscita el que està mort en nosaltres

-desvetlla l’adormit

-posa en moviment el que havia quedat bloquejat.

De Déu sempre estem rebent nova energia per a la vida, noves sorpreses, noves i renovadores esperances.

L’Esperit condueix la persona a viure-ho tot d’una forma diferent: des d’una veritat més fonda, des d’una confiança més gran, des d’un amor més desinteressat i noble, més sacrificat i alegre.

Per a bastants, l’experiència fonamental és l’amor de Déu i ho diuen amb una frase tan senzilla com “Déu m’estima.”

Aquesta experiència els retorna la seva dignitat indestructible

els dóna forces per alçar-se de la humiliació i el desànim

els ajuda a trobar-se amb el millor d’ells mateixos.

N’hi ha d’altres que no pronuncien la paraula “Déu” però experimenten una confiança fonamental que els fa estimar la vida i les persones malgrat tot, que els ajuda a plantar cara als problemes i a buscar el bé de tots.

Ningú viu privat de l’Esperit de Déu.

En cada persona hi és Ell obrint-nos al millor viure i a la fraternal convivència.

Aquest és el missatge i la tasca de la festa de Pentecosta

-oberts al millor viure

-oberts a la fraternal convivència

Ens hi obrim nosaltres?

 


* * * * * * * 

 

 

AQUESTA   SETMANA   HAN  ESTAT:

LES   FESTES   DE   SANT   DOMINGO

I   ELS   "MORATONS"   HAN   SORTIT   AL   CARRER…

 

 

 

"PROGRAMA  MOSAIC"   6   maig  2018

(minuts   22-28..)

(Preparatius   de   la   FESTA   DEL   SANT   CRIST   a   MANACOR, minuts 20-28)

Publicado en Comunicacions Generals, Pagina Principal | Deja un comentario

TEMPS PASQUAL : L’ASCENSIÓ


 

COMUNICACIONS:

– La  Col·lecta  en  motiu   de   Mallorca   Missionera ha   recaptat   a   les   "nostres   Parròquies" :  2.566'60 euros 

–  Dimarts,   dia   15,   Festa   de   Sant   Isidre   llaurador:  a   les   20   hores:     Missa   a   la   Parròquia   dels   Dolors,  pregària   pels  difints  de  l'Associació   "S'Agrícola"
 

–  Aquesta  Setmana   tenen  lloc   les   Festes   de   Sant   Domingo:

            Dijous,  17    i   Divendres,  18   maig:  Missa  de   Triduo ,   al   Convent,   19  hores

           Dissabte,  18   maig,  19  hores:  MISSA  I  PROCESSÓ ,  Benedicció   de   l'Aigua de   la   Cisterna.- 

– DIUMENGE,   DIA   20  :   FESTA   DEL   SANT   CRIST

                                Missa Solemne   Concelebrada,  presidida   pel  Vicari  General, Mn Antoni  Vera,.   Ales   20'00 hores:  Parròquia  dels   Dolors   SANT CRIST 

 

*  *  *  *  *  *

 

 UN   BUIT

Enduit al cel.

L'animal només capta en el seu entorn allò que és significatiu per al seu instint. Les altres coses no existeixen per a ell. No mira a dreta ni esquerra. Només l'interessa allò que atreu la tendència instintiva: Els animals viuen en un món tancat.

L'esser humà és distint. Cerca sempre una resposta concreta a les seves necessitats, però mai queda satisfet. El món sencer no pot donar resposta definitiva al que cerca. Sempre desitja “més”. Mai troba satisfacció plena a les seves creacions. Son destí sembla excedir tot el que ha conquerit fins llavors i pot conquerir en un futur.

Així ho veuen filòsofs i antropòlegs. El desig humà no coneix límits ni fronteres, viu pressionat per un “excés de vitalitat”. (M.Scheler), tendeix vers “l'insospitat” (A. Gehlen), està “transit d'infinitud” (W Pannenberg), porta al cor de s'existència una “apertura infinita” (H. Plessner). Està estructurat de mode que a cada desig i estremiment cerca quelcom que respongui al anhel de felicitat eterna.

Aquest segle hem assistit a fortes crítiques de la idea cristiana del “cel”: no hi ha que esperar de Déu; totes les nostres esperances s'han de posar en l'home. No hi ha cel, cal contentar-nos amb el que ens pot donar la terra. Tanmateix, ha estat un filòsof ateu, l'alemany Erst Bloch, el qui ha plantejat de nou la qüestió del cel des de les arrels: ¿Que fem amb el “buit” que deixa l'eliminació de la hipòtesi d'un Déu Salvador?

Avui l'actitud dels filòsofs vers l'esperança religiosa està canviant (G.Vàtimo, J. Derrida, E.Levinas, J. Habermas). Eugeni Trias ha publicat un estudi amb significatiu títol La razón fronteriza (Destino, Barcelona 1999). Un cop més el filòsof català ens recorda que la raó sempre es topa amb un “límit” més enllà del qual res es pot conéixer ni dir: Per això, en front d'una “raó sacralitzada” per la “Il·lustració”, que gosa negar tot el que no pot verificar, Trias advoca per una “raó fronterera”, oberta al misteri, que permet cercar l'encontre amb el transcendent.

Segons la fe cristiana, quan la raó es troba amb la frontera del misteri, l'esperit humà és invidat a creure en el “Déu amagat” que li promet satisfer la set de felicitat eterna. Esperar el cel no és sinó escoltar aquesta promesa. A tot això ens convida la festa de l'Ascensió del Senyor.

 

José Antonio Pagola

 

Setè   Diumenge de Pasqua – LA ASCENSIÓ DEL SENYOR

EVANGELI

Fou enduit al cel i s'assegué a la dreta de Déu.

+ Lectura del sant evangeli segons sant Marc 16, 15-20

En aquell temps, Jesús s'aparegué als onze i 15 els digué:

–Aneu per tot el món i anuncieu la bona nova de l'evangeli a tota la humanitat. 16 Els qui creuran i seran batejats se salvaran, però els qui no creuran es condemnaran. 17 Els senyals que acompanyaran els qui hauran cregut seran aquests: en nom meu trauran dimonis, parlaran llenguatges que no coneixien, 18 agafaran serps amb les mans i, si beuen alguna metzina, no els farà cap mal; imposaran les mans als malalts, i es posaran bons.

Ascensió de Jesús

19 Jesús, el Senyor, després de parlar-los, fou endut al cel i s'assegué a la dreta de Déu. 20 Ells se n'anaren a predicar pertot arreu. El Senyor hi cooperava, i confirmava la predicació de la paraula amb els senyals prodigiosos que l'acompanyaven.

Paraula de Déu

 

UN NOU COMENÇAMENT

Els evangelistes descriuen amb llenguatges diferents la missió que Jesús confia als seus seguidors. Segons Mateu, han de “fer deixebles” que aprenguin a viure com ell els ha ensenyat. Segons Lluc, han de ser “testimonis” del que han viscut devora ell. Marc ho resumeix tot dient que han de “proclamar l'Evangeli a tota la creació”.

Els qui s'apropen avui a una comunitat cristiana no es troben directament amb l'Evangeli. Perceben el funcionament d'una religió envellida, amb greus signes de crisi. No poden identificar amb claretat a l'interior d'aquesta religió la Bona Nova provinent de l'impacte promogut per Jesús fa vint segles.

D'altra banda, molts cristians no conéixen directament l'Evangeli. Tot el que saben de Jesús i son missatge és el que poden reconstruir de manera parcial i fragmentària recordant el que han escoltat a catequistes i predicadors. Viuen la seva religió privats del contacte personal amb l'Evangeli.

¿Com podran proclamar-lo si no el conéixen dins les pròpies comunitats? El Concili Vaticà II recordava això massa oblidat: L'Evangeli és, en tot temps, el principi de tota vida per a l'Església”. Ha arribat el moment d'entendre i configurar la comunitat cristiana com a lloc on el primer és acollir l'Evangeli de Jesús.

Res pot regenerar el teixit en crisi de nostres comunitats com la força de l'Evangeli. Només l'experiència directa i immediata de L'Evangeli pot vitalitzar l'Església. Dins uns anys, quan la crisi ens obligui a centrar-nos només en l'essencial, veurem amb claretat que res és més important avui per als cristians que reunir-nos per llegir, escoltar i compartir junts els relats evangèlics.

Primer cal creure en la força regeneradora de l'Evangeli. Els relats evangèlics ensenyen a viure la fe no per obligació, sinó per atracció. Viure la vida cristiana no com un deure, sinó per irradiació i contagi. Possible és introduir a les parròquies una dinàmica nova. Reunits en petits grups, en contacte amb l'Evangeli, recuperarem la nostra vertadera identitat de seguidors de Jesús.

Tornar a l'Evangeli com un nou començament. No val qualsevol programa o estratègia pastoral. En pocs anys, escoltar junts l'Evangeli de Jesús no serà una activitat més, sinó la matriu d'on començar la regeneració de la fe cristiana en petites comunitats dispersades enmig d'una societat secularitzada.

El papa Francesc ens diu que el principi motor de la renovació de l'Església del nostre temps cal trobar-lo en “tornar a la font i recobrar la frescor original de l'Evangeli”.

 

 

Ascensió del Senyor – Temps Pasqual

Ac 1,1-11 Ef 4,1-13 Mc 16,15-20

Els quaranta dies


Què queda per fer


El Defensor


On s'està Jesús


Els quaranta dies


Sant Lluc ens narra dues vegades l'Ascensió de Jesús al cel; al final del primer volum i a l'inici del segon, d'on és el fragment, que hem llegit com a primera lectura d'avui.
És l'únic evangelista que concreta la durada de quaranta dies de Jesús ressuscitat, fent-se present als deixebles i ensinistrant-los per a la missió.


Vulgues que no, tornen a la memòria els quaranta dies del desert de Jesús conduït per l'Esperit. Fou un temps complet i necessari per a endinsar-se en la seva filiació afirmada per la dolça veu divina del seu baptisme, bo i projectant-la en l'enfoc del treball apostòlic pel Regne. Les temptacions voldran desviar-li la comprensió i el bon ús de la seva condició de fill.


En el text d'avui, passats els 40 dies pasquals, Jesús posa al centre el baptisme de l'Esperit,  i no d'aigua com el de Joan. Seran enviats arreu. Res no els podrà fer mal. Ni tampoc podran ser danyats per les amenaces ni temptacions. La prèdica, que Jesús els ordena, incorpora ja radicalment la mort i resurrecció de Jesús. De fet Jesús és la penyora de la vida de tots.


Els ho ha explicat una i altra vegada. El camí de la solidaritat del Regne passa per la creu prevista per Moisès, els profetes i els salms, per dur endavant el vertader Regne, la mostra de l'amor absolut de Déu. No són la riquesa, l'honor i el poder, el fonament de la prèdica, sinó l'abaixament del fill mort ressuscitat.


Aplicació: Tota vida cristiana necessita aquests quaranta dies simbòlics, la catequesi, la vida comunitària, per endinsar-se definitivament en l'amor de Déu i sentir la urgència de comunicar-lo on faci falta, començant pels més febles i allunyats.


Què queda per fer?


Precisament tot el segon volum de Lluc desgrana la tasca missionera inicial. Cal anar arreu, començant pel poble d'Israel fins als extrems de la terra. En el sant sopar Jesús havia predit que ell havia de marxar, tot i la tristor dels deixebles, per tal d'acomplir la seva promesa, també promesa del Pare, d'enviar el Defensor, l'Esperit.


L'evangeli de Marc que hem llegit descriu les actuacions cristianes similars a les de Jesús, predicació i curacions. Imposicions de mans. Això sí, reeixiran davant de mil dificultats.


Aplicació: En el llibre obert dels Fets de l'Església caldrà anar afegint els capítols de les nostres vides per arribar a la talla del Crist total, tal com proposa la carta als Efesis. Cadascú aportarà la seva pinzellada carismàtica, com Pere i Joan, o Felip i Esteve, o Bernabé, Lluc i Pau i tota la saga d'homes i de dones que van donar tan immens testimoni.


El Defensor


Ara, en el comiat, insisteix Jesús com dèiem, en el baptisme no d'aigua, com el de Joan, sinó com el seu propi, el de l'Esperit. No trigarà en arribar. Joan anota que el Defensor promès farà recordar i entendre Jesús. Lluc preveu l'enardiment apostòlic: quan l'Esperit Sant vindrà damunt vostre, rebreu una força que us farà testimonis meus a Jerusalem, a tot Judea, a Samaria i fins a l'extrem de la terra.

Aplicació: de sempre, en parlar de l'Esperit Sant, cal demanar-li i obrir-se als seus dons i a la multiplicitat de funcions en la construcció de la comunitat, sense perdre la cohesió d'un sol cos i un sol Esperit.


On s'està Jesús?


L'Ascensió té un terme, Jesús va al Pare. Està a la dreta del Pare. Més enllà dels elements simbòlics clàssics d'aquest llenguatge, Ascensió i Estar-se en el Pare, obre finalment el grup de deixebles a una alegria infinita. Tal com els hem vist al llarg de les narracions evangèlics, més aviat han estat resistents i interessats, sense una alteritat absoluta.


En el Glòria de la missa dominical per un moment agraïm a Déu, no els nostres profits, sinó la seva immensa glòria. Pura gratuïtat. Agraïment per ser Ell qui és.


En el comiat d'avui, els deixebles se'n tornen a Jerusalem amb una alegria immensa. Ho recull Lluc al final del seu evangeli.

Aplicació: la nit de la traïció, durant la Cena, desitja Jesús que la seva joia sigui també la joia dels deixebles i que sigui completa del tot. A la fi s'acompleix el vaticini. L'Esperit els fa entendre que Jesús va al Pare i se n'alegren infinitament. Han centrat el seu cor en Jesús. Aquest és el repte.

Santi Thió, sj

Què introduïm nosaltres en la vida del nostre pròxim?"

L’Ascensió del Senyor

Cap a l’any 9 abans de Crist, els pobles grecs de la província romana de l’Àsia van prendre el determini de canviar el calendari.

En endavant, la història de la Humanitat no es comptaria a partir de la fundació de Roma com fins aleshores sinó a partir del naixement de l’emperador August.

La raó per fer-ho era de pes.

Perquè els havia sigut Bona Notícia per a tothom ja que havia portat la pau introduint en el món un ordre nou.

August era el gran benefactor i salvador.

Els cristians començaren a proclamar un missatge molt diferent:

La Bona Notícia no és August sinó Jesús.”

Per això l’evangelista Marc va titular així el seu evangeli: “Bona Notícia de Jesús, el Messies, Fill de Déu.”

I per això, en el seu evangeli, el manament final del Ressuscitat és aquest: “Aneu pel món sencer i proclameu la Bona Nova.”

Bona Notícia és una realitat que, enmig de tantes experiències dolentes, porta a la vida de la gent una esperança nova i regeneradora.

Les bones notícies

-aporten llum

-desvetllen l’alegria

-donen un nou sentit a tot i a tothom

-animen a viure d’una manera més oberta i més fraterna.

Tot això i més és Jesús.

Però… ¿com proclamar-lo avui com a Bona Notícia?

Podem explicar doctrines sublims sobre Jesús: En Ell està la salvació de la humanitat, la redempció del món, l’alliberació definitiva de la nostra esclavitud, la divinització de l’ésser humà.

Tot això és ben cert.

Ara bé: no és suficient.

Perquè no és el mateix exposar veritats de contingut  que és teòricament bo pel món.- que fer que la gent pugui experimentar a Jesús com una realitat nova i bona en la seva pròpia vida.

No és difícil d’entendre perquè la gent sentia a Jesús com a Bona Notícia. Perquè tot el que Ell deia i feia els feia bé.

Concretament:

-els treia la por a Déu

-els feia sentir la seva misericòrdia

-els ajudava a viure compresos i perdonats.

Tota la seva manera de ser i de fer eren realitats bones per a tots

-era compassiu i proper

-acollia els més oblidats

-abraçava els més petits

-beneïa i curava els malalts

-es fixava i atenia els desenganyats/desesperançats

Tota la seva actuació introduïa en la vida de les persones realitats bones:

-la salut

-el perdó

-la veritat

-la força interior

-l’esperança

En resum: era una gran sort trobar-se amb Ell!

Què introduïm nosaltres en la vida del nostre pròxim?

¿Penseu que és una gran sort trobar-se amb nosaltres com ho era trobar-se amb Jesús?

¿La claror i la llum del nostre cor es tradueix en el somriure franc, amable i obert a tothom, encara que no se’l mereixin però – segur, seguríssim -, el necessiten?

Què vols irradiar amb cara de pomes agres?

I, a qui?


 

 

 

 

CONCERT   "FESTES   DE   FARTÀRITX"

 

Publicado en Comunicacions Generals, Pagina Principal | Deja un comentario

CATEQUESI – MISSA FINAL DE CURS

Video mensaje del Papa: Unidad de los cristianos para superar la esclavitud moderna A los participantes en el II Fórum Internacional

 

   

 

EL   DIUMENGE,  6   maig  2018 .  19   hores

PARRÒQUIA   DE   CRIST   REI

Celebració   de   la  Missa   Final   de   Curs  de la  CATEQUESI

amb   la   participació   dels   nins,  pares   i   catequistes

  

                                      

   

   

 

 

 

 

 

 

 

 

 

          

 

 

Units per l’Esperit

Aquests dies de pluja intermitent ha canviat el paisatge. Els ruixats ens fan vibrar l’olfacte i la vida amb l’essència de terra molla, la frescor que neteja els carrers i rega les plantes.


Un instrument comú als països occidentals és el paraigües: el traiem gairebé amb unanimitat. És curiós com d’un pal central que en deriven vares metàl·liques, unides, ens pugui protegir del que caigui. És un sistema ben senzill, però inspira.

 

Aquests dies viurem l’Ascenció i la vinguda de l’Esperit Sant sobre la primera Església. L’experiència inaudita és difícil d’entendre, caldria viure-la, però el paraigües ens hi ajuda: només posant Jesús al centre, totes les “vares” empeltades a ell dins la comunitat seran instruments en la mesura que s’obrin a l’experiència de l’Esperit, aquesta tela que els uneix i els cobreix. Qui atura l’aigua? La tela? Sol, l’Esperit no pot fer res, si no té aquells qui li donen forma, els cristians. Les vares? Tampoc els cristians podrien fer res, si no quedessin travats en un pal central (Jesús), i units entre ells. El tronc principal? Jesús quedaria ben curt si no fos desplegat i encarnat a cada generació a través de l’Església. El cap sense el cos (Col 1,18) no pot fer res.

 

Déu desitja que aquesta harmonia familiar Jesús-Esperit-creient es desplegui i actuï en el món. Obrim-nos-hi, no romancegem dins el paraigües, enyorant “l’abans”, que llavors és quan les vares s’encallen i tota l’estructura es torna inservible. Confiem en Déu, que sosté el paraigües a la mà: Ell sap per on ens porta.


 

CONVENT SANT VICENÇ FERRER

Publicado en Catequesi infantil, catequesis adolescents i joves, Comunicacions Generals, Pagina Principal | Deja un comentario

TEMPS PASQUAL

 COMUNICACIONS:

 

–  Les   col·lectes   dels   dies   5   i   6   són   per   aquesta   obra.

–  Dijous a les 20’30 hi haurà reunió del Consell de pastoral interparroquial.

 

–  Aquest cap de setmana han començat les festes de la barriada de Fartàritx.

     El pròxim Diumenge, 13  maig  a les 10’30,   hi haurà la missa de la festa del sant Crist de la Fe a la capella de les Religioses de la Puresa, precedida pel ball dels Nanets. 


:* * * * * 

 

 

 

Sisè Diumenge de Pasqua

 

Al·leluia Jo 14,23

Qui m'estima, farà cas de les meves paraules,

diu el Senyor;

el meu Pare l'estimarà, i vindrem a fer estada en ell.

 

Evangeli Jo 15,9-17

Ningú no té un amor més gran que el qui dóna la vida pels seus amics

Lectura de l'evangeli segons sant Joan

En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: “Tal com el Pare m'estima, també jo us estimo a vosaltres. Manteniu-vos en el meu amor. 10 Si guardeu els meus manaments, us mantindreu en el meu amor, tal com jo guardo els manaments del meu Pare i em mantinc en el seu amor.

11»Us he dit tot això perquè la meva joia sigui també la vostra, i la vostra joia sigui completa. 12 Aquest és el meu manament: que us estimeu els uns als altres tal com jo us he estimat. 13 Ningú no té un amor més gran que el qui dóna la vida pels seus amics.14 Vosaltres sou els meus amics si feu el que jo us mano. 15 Ja no us dic servents, perquè el servent no sap què fa el seu amo. A vosaltres us he dit amics perquè us he fet conèixer tot allò que he sentit del meu Pare. 16 No m'heu escollit vosaltres a mi; sóc jo qui us he escollit a vosaltres i us he confiat la missió d'anar pertot arreu i donar fruit, i un fruit que duri per sempre.

I tot allò que demanareu al Pare en nom meu, ell us ho concedirà. 17 Això us mano: que us estimeu els uns als altres.

Paraula de Déu

 

  

Ac 10,25-26.34-35.44-48 1 Jn 4,7-10 Jn 15,9-17

Un cop més?


Potser ens provoca cansament, tornar a predicar el mateix: "Déu és amor… estimeu-vos!". Ho hem predicat, escoltat, meditat tantes vegades…!
La llegenda diu que els seus deixebles li deien el mateix a Joan evangelista, quan ja era molt gran: "Mestre, sempre ens dieu el mateix!". La reiteració ens cansa, ja ho sabem; tornar a repetir el mateix no és gens original. Potser entre els seus deixebles hi havia la sospita si el bon mestre no començava ja a repapiejar. Diu la llegenda que Joan evangelista contestava valent i rotund: "això és el que el Senyor ens va ensenyar!". Per als cercles del Deixeble estimat hi pot haver "molts" manaments (en plural), però només hi ha un "manament" (en singular). D'això n'ha fet el seu credo.

 

1. Doncs sí! Tornem-hi: Déu és amor…!


Déu, el misteri insondable, inabastable, Déu l'origen d'on venim i la fita on anem…: és Pare/Mare! El nostre rerefons no és el Fat, ni l'Absurd; no som com una mena de molsa aberrant que li ha sortit a la superfície del globus terraqui. Déu no és "senyor feudal" exigent (exigeix homenatge, impostos… obres “perfectes”). Déu no és monarca absolut (davant la majestat del qual hom tem de terror). Déu no es "Cosa" perfecta, però impersonal.
Moltes religions han donat el nom de Pare a Déu, també Israel. Però cap i menys Israel, hagués gosat dir "Abbà" al Misteri Insondable de l'existència. Per Jesús Déu és tota una altra realitat. Es Pare/Mare: braços oberts, gestació carinyosa i infantament amb dolor i goig, cor tendre, generador, estimulant, que llança a la creativitat… Creador i no aturador, generador… sempre acollidor, cor sempre…


Sabem per experiència que és ser pare/mare; o sovint hem somniat com ho seríem, com cuidaríem dels nostres fills: els voldríem lliures, els voldríem que fossin "ells mateixos" plenament, etc. Justament en això som imatges de Déu: Déu somnia això per als seus fills i filles. Déu és tot ell amor. Ens ho hem de dir i ens ho hem de repetir per treure encara imatges falses de Déu.

2. “Agafem l’amor de Déu i fem-lo home”: el que surt és Jesús.
Jesucrist és aquest amor fet persona. Jesús és un que pot dir jo estimo com el Pare m’estima (és de la pasta de Déu). Jesús és Déu que "necessita" fer-se un de nosaltres, i així pot rentar els nostres peus, esdevé servent, perquè és amic. I perquè se sap tot ell fet d'amor, pot dir al seu entorn que al Déu Amor el que li interessa no són els "drets de Déu" (els dissabtes, les lleis de la puresa… com exigeix qualsevol fariseu de les nostres esglésies), sinó els "drets de la persona humana", que és la imatge i el temple de Déu l’home.
I aquest "Déu Amor" no té massa lloc en alguns medis i per això el maten. Però la força del Déu Amor és tan infinita, que el Senyor és ressuscitat, i nosaltres ho celebrem i gaudim un cop més en aquesta Pasqua.

3. Per tant: “estimeu-me, reseu-me…”


“El meu manament és que us estimeu els uns als altres tal com jo us he estimat”, estimeu-vos amb el meu estil, com jo us he estimat. Reseu a l'Amor i  adoreu-lo. Renteu-vos els peus…! "Així haureu nascut de Déu" (1Jn). Es a dir: perquè Déu us estima aneu pel món essent justícia i misericòrdia pels altres, no aneu de fatxendes, prepotents; feu miracles com Jesús i amb ell, en el vostre entorn: miracles a nivells personal i estructural, que tornin a encarnar el Déu Amor en les nostres realitats de cada dia.

 

 

UNA ALEGRIA DIFERENT

Perquè la meva alegria estigui en vosaltres.

Les primeres generacions cristianes tenien molta cura de l'alegria. No podien viure d'altra manera. Les cartes de Pau de Tarts que circulaven per les comunitats repetien un cop i un altre: “estigueu alegres en el Senyor”. L'evangeli de Joan posa en boca de Jesús aquestes paraules inoblidables: “Us he parlat… perquè la meva alegria estigui en vosaltres i la vostra alegria sigui plena”.

¿ Que ha passat perquè la vida dels cristians avui sembli per a molts una cosa trista, avorrida i penosa ? ¿ En que hem convertit l'adhesió a Crist ressuscitat ? ¿ On és aquesta alegria que Jesús comunicava als seus seguidors? ¿ Que n'hem fet ? L'alegria no és una cosa secundària en la vida del cristià. És un tret característic. Una manera d'estar en la vida: la única manera de seguir i viure a Jesús. Encara que ens sembli “normal”, és realment estrany “practicar” la religió cristiana, sense experimentar que Crist és font d'alegria vital.

L'alegria del creent no és fruit d'un temperament optimista. No és el resultat d'un benestar tranquil. No cal confondre-la amb una vida sense problemes ni conflictes. Ho sabem: un cristià experimenta la duresa de la vida amb la mateixa cruesa i fragilitat que tot ser humà.

El secret d'aquesta alegria està a una altra banda: més enllà d'aqueixa alegria que s'experimenta quan les coses quan “les coses vénen ben dades”. Pau de Tars diu que és una “alegria en el Senyor”, que es arrelats en Jesús. Joan diu encara més: “és la mateixa d'alegria de Jesús dins nosaltres”.

L'alegria cristiana neix de la unió íntima amb Jesucrist. Per això no es manifesta en l'eufòria o l'optimisme, sinó que s'amaga humilment en el fons de l'ànima creient. És una alegria que és a la rel mateixa de la nostra vida, sostinguda per la fe en Jesús.

Aquesta alegria no viu d'esquena al sofriment que hi ha en el món, ja que és l'alegria del mateix Jesús dins nosaltres. Per contrari, esdevé principi d'acció contra la tristesa. Poques coses farem més grans i evangèliques que alleugerir el sofriment de les persones donant alegria realista i esperança.

 

 

 

.

"L’alegria no és quelcom secundari en la vida d’un cristià"

 

Les primeres generacions cristianes cuidaven molt l’alegria.

Els hi semblava impossible viure d’una altra manera.

Les cartes de S. Pau que circulaven per les comunitats repetien una i altra vegada la invitació a “estar alegres en el Senyor”.

L’evangeli de S. Joan posa en boca de Jesús aquestes paraules inoblidables: “Us he parlat perquè la meva alegria estigui en vosaltres i la vostra alegria sigui plena.”

Què ha pogut passar perquè la vida dels cristians aparegui avui davant de molts com una realitat

-trista

-avorrida

-i penosa?

En què hem convertit l’adhesió a Jesucrist ressuscitat?

Què ha sigut d’aquesta alegria que Jesús contagiava als seus seguidors?

A on està avui?

L’alegria no és quelcom secundari en la vida d’un cristià.

És un tret característic

un tret essencial                       

una manera d’estar en la vida: l’única manera de seguir i de viure Jesús.

Aquesta alegria del creient

-no és fruit d’un temperament optimista

-no és el resultat d’un benestar tranquil

-no s’ha de confondre amb una vida sense problemes ni conflictes.

Tots ho sabem: un cristià experimenta la crua duresa de la vida amb la mateixa contundència i fragilitat que qualsevol ésser humà.

El veritable secret d’aquesta alegria està en un altre horitzó. Pau diu que és una “alegria en el Senyor” que es viu estant arrelats en Jesús.

Joan encara diu més: “és la mateixa alegria de Jesús dins nostre.”

Aquesta alegria no es viu d’esquena a les sofrences que hi ha en el món. Ben al contrari: es converteix en principi d’acció contra la tristesa.

Poques coses farem més grans i evangèliques que alleujar el sofriment de les persones contagiant alegria realista i esperança transcendent.

Què és el que nosaltres contagiem?

 

 

Publicado en catequesis adolescents i joves, Comunicacions Generals, Pagina Principal | Deja un comentario

ACTIVITATS EXTRES

SANT CRIST 

 

 

LECTIO DIVINA     DIMECRES,  2   MAIG  2018    20'30    .- CAN  VALLESPIR

 

Lectures

  • Fets dels Apòstols 10, 25-26.34-35.44-48

  • Salm 97

  • I Joan 4, 7-10

  • Evangeli de Joan 15, 9-17

Introducció

Ens acostam avui al cor del missatge de Jesús i a la motivació més profunda de tota la seva vida. L’evangeli, així com també la primera carta de Joan, coincideixen en el seu contingut, i ens parlen de l’amor. Ambdues lectures concorden en subretxar que l’origen de tot amor es troba en el Pare i a través de Jesús es manifesta als creients, que han de respondre a aquest do gratuït estimant-se mútuament.

El llibre dels Fets dels Apòstols ens ajuda a aprofundir encara més en aquest misteri, quan afirma que l’amor de Déu no coneix fronteres, i el salm responsorial acaba de completar aquest quadre afirmant que el Senyor és feel i per això no pot deixar de banda la seva misericòrdia envers Israel. Nosaltres que hem estat privilegiats amb aquesta experiència, hauríem de deixar-nos sempre omplir més i més per ella.

Llegim i comprenem

La pàgina de l’evangeli de Joan que llegim avui és la continuació immediata de la que proclamàrem diumenge passat. Allà Jesús demanava als seus deixebles que es mantinguessin units amb Ell com les sarments amb el cep, i ara concreta un poc més allò que això significa.

La unió entre Jesús i el creient, a semblança de la que existeix entre Ell mateix i el Pare, és una comunió fonamentada en l’amor i que s’ha d’expressar en el compliment del manament nou. Aquesta relació, qualificada per Jesús com “amistat”, és font d’alegria i de bons fruits.

Evangeli de Joan 15, 9-17

“Jo vos estim tal com el Pare m’estima. Siau feels a l’amor que vos tenc. I esser feels a l’amor que vos tenc vol dir complir els meus manaments, com jo he complit els del meu Pare i som feel al seu amor. Vos he confiat aquestes coses perquè vos alegreu amb mi, i així la vostra alegria sigui completa.

El meu manament és aquest: que vos estimeu uns amb els altres tal com jo vos he estimat. No hi ha prova més gran d’amor que donar la vida pels amics. I vosaltres sou amics meus, si feis lo que jo vos man. No vos vull tractar de criats, perquè un criat no està al corrent de lo que fa el seu senyor. A vosaltres vos consider amics, perquè vos he comunicat tot allò que he rebut del meu Pare. No sou vosaltres els qui m’heu triat a mi. Som jo qui vos he escollit, per confiar-vos la tasca d’anar pertot arreu i donar fruit, un fruit que duri per sempre. I sé cert que el Pare vos concedirà tot quant li demaneu en nom meu. Només vos recoman una cosa: estimau-vos”.

Descobriguem què diu el text

Comparant aquest passatge amb el que llegíem diumenge passat, descobrirem que empra algunes de les mateixes expressions (‘mantenir-se’, ‘donar fruit’), però llavors també n’hi posa de noves (‘estimar’, ‘amor’, ‘manament’). No és fàcil seguir bé què ens vol explicar Joan, perquè enganxa diversos temes. Tots encalcen una mateixa finalitat: descriure els trets (característiques) del vertader deixeble.

Amb el que llegíem diumenge passat, ja sabem que una d’aquestes característiques és ‘mantenir-nos units amb Jesús’ i ‘donar fruit’; però avui ens aclareix en què consisteixen. Per a poder romandre units a Jesús cal romandre en el seu amor. Repassem totes les vegades que surten al text les paraules ‘estimar’ o ‘amor’, i així podrem entendre molt millor quina casta de relació vol establir Jesús amb els seus deixebles i podrem respondre a aquestes preguntes:

  • De quina casta d’amor es tracta aquí?

  • D’on prové aquest amor?

  • Quina és la seva màxima expressió?

Es parla aquí d’un corrent d’amor que comença en Déu i a través de Jesús arriba als deixebles, que són estimats amb la mateixa mesura amb que Ell és estimat pel Pare. Jesús vol que els seus seguidors participin de les seves motivacions més profundes i facin la mateixa experiència d’amor i d’obediència que l’ha vinculat tan estretament amb el Pare. Per a això, Jesús els demana que complesquin els seus manaments, que s’inclouen en un sol manament, i que Joan posa dues vegades en el text, fet que indica la seva importància.

De quin manament es tracta?

Seguint l’ordre de l’escrit, Jesús convida a dona una passa més i a perllongar aquest corrent d’amor demanant als seus que s’estimin mútuament, amb el mateix amor amb que Ell els ha estimat.

¿No serà aquest el fruit que hauran de donar a voler els qui es mantenen units a Ell?

Aquí ens ajudarà molt rellegir el trosset de la primera carta de Joan que hem proclamat com a segona lectura, ja que és el millor comentari que es pugui fer a lo que Jesús diu avui a l’evangeli.

Jesús es vol compenetrar totalment amb els seus, i això els proporcionarà al mateix temps una estreta comunió amb Déu Pare i, a la vegada, els impulsa a viure entre ells aquest mateix amor que hen rebut gratuïtament.

¿Amb quina paraula explica Jesús aquesta vinculació amb els creients? Per què? Quines altres coses diu sobre la seva relació privilegiada amb els deixebles?

Sentir-nos amics de Jesús i no criats o esclaus, sentir-nos estimats des del cor de Déu, elegits per Ell sense cap mèrit propi, enviats a donar un fruit que duri… hauria de fer-nos comprendre de bon de veres fins a quin punt estam estretament units amb Ell d’una manera nova. I ara, posem-nos a reflexionar sobre aquesta realitat que Jesús ens fa viure.

Contemplam i il·luminam la vida

El bessó, el cor, el centre de l’evangeli és, sense cap dubte, l’amor. Però no es tracta d’un amor qualsevol. Per desgràcia, aquesta paraula ja la tenim massa gastada de tant d’emprar-la per parlar de coses tan diferents i a vegades fins i tot oposades…

N’hi ha que diuen ‘amor’ a un pressentiment, o a un apassionament passatger, o a qualsevol casta de relació sexual, al sexe ‘pur i dur’. L’amor de que ens parla Jesús és una altra vivència totalment diferent; nosaltres, com a seguidors i amics seus, som convidats a mantenir-nos, a romandre en Ell per a poder produir aquells bons fruits que maduren quan es posa en pràctica el seu manament.

* * * * * 

 

VIDA   CREIXENT  :    Dijous,    3    maig   2018

  

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

* * * * * * 

 

PREGÀRIA   EUCARÍSTICA:    Dijous, 3   maig  2018,  20'30-21'30   (ESGLÉSIA   FARTÀRITX)

GUIÓ Pregària

Exposició Santíssim.

Cant d’entrada: pàgina 59 “Crist ha Ressuscitat;”

Reso de Vespres: Antífones: pàgina 61 – 66 “Pasqua”. Salmòdia: pàgina 61 – 66

Lectura: “Les Dimensions de l'AMOR” ….

Responsori breu: pàgina 79

Magníficat: pàgina 79

Pregàries + Oració: 

Oració personal: 15 minuts.

Cant: pag. 227 cant nº 5 “Jo crec en vos bon Déu,”

Pregàries comunitaries.

Exhortación Apostólica GAUDETE ET EXSULTATE: Capítol III nº 63 – 79 ….

Cant: Pange Lingua 

Benedicció 

Cant final: “Regina Caéli”.

 

* * * * * 

Publicado en Comunicacions Generals, Pagina Principal | Deja un comentario