Benvingut a la pàgina de l'Església de Manacor !

Navega per els diferents menús i consulta tota la informació sobre l'Església de Manacor (misses, catequesi, despatx...)

Esperam que sigui del teu grat!

 

ADVENT TRES…

Esperar sense els braços plegats

 

Quan esperem que un dia qualsevol arribi, no hi dediquem cap atenció: el calendari avança, i aquell dia “cau del cel” com l’anterior o el següent. En canvi, quan una data inclou una notícia explosiva i ens fa molta il·lusió, el temps per arribar-hi es transforma: la guineu ho deia al Petit Príncep, quan l’esperava i gaudia més estona d’aquella frissança: “Si véns, per exemple, a les quatre de la tarda, des de les tres ja començaré a ser feliç (…), m’agitaré i m’inquietaré; descobriré el preu de la felicitat.

Ara en l’Advent, un temps en què preparem la vinguda de Jesús. És per a mi una notícia bomba? Si és així, obre les portes a una nova ocasió per aprofundir en moltes qüestions que la meva vida té pendents: la joia diària, la relació amb Déu, el sentit del moment que visc, per què l’anomenem ‘Salvador’, per què neix en una situació tant pobra i desemparada, quin paper tenen els qui sofreixen al món en tot això… Són interrogants que amaguem sota l’estora per anar passant setmanes, però que transformaran la nostra manera de viure.

T’atreveixes a un Nadal diferent?

]

 

LES SIS DONES DE L'ADVENT

Misericòrdia i Fidelitat

Justícia i Pau es besen.

El goig i l'aldarull es senten arreu i arriba:

l'Esperança que els convida a pujar al carro

que mena a la Llum.

 

No les cerqueu al cel estrellat d'una nit d'hivern….estan als carrers i en la gent.

Toquen a la porta demanant posada… ¿Han cridat a la teva ?

Et faran lloc entre elles i et donaran un nom que durarà sempre.

No les tenguis por: no volen res que posseeixes; passen amb la única intenció que comparteixis llur felicitat plena.

Sols cal atenció… esperar en silenci i escoltaràs llur somriure quan s'acostin…

]

* * * * * * * * 

 

COMUNICACIONS:

´-  La col·lecta d’avui és per Càritas :  els aliments i productes que els presents hagin aportat es presentaran t en el moment de l’ofertori….

 

–  La col·lecta realitzada  PER   LES   "OBRES"   recaptàrem 1.080’46 €.

        Entre el sopar i la rifa en férem 1.647. El total és de 2.754’46.

       –  Moltíssimes de gràcies!

–  Ha   sortit   nou Full LLUERNA on hi trobareu tots els horaris de matines de la nostra ciutat.

* * * * * * * 

TERCER   DIUMENGE   D'ADVENT

 

   

 

 

ESPERAR

Aplaneu el camí al Senyor.

Moltes persones no saben esperar. Volen satisfer-ho tot de seguida; la seva vida es tanca dins lo immediat; no tenen paciència per a madurar les coses, les trobades, les decisions; no conéixen l'enriquiment propi de l'espera. Dins elles no creixerà quelcom gran i profund.

L' espera més enriquidora és, sens dubte, la de qui espera l'encontre amb l'esser estimat. Aquesta espera produeix diversos efectes en la persona. Crea dins nosaltres una tensió sana, ens prepara interiorment per a acollir a qui nostre cor estima, eixampla l'ànima, excita el nostre desig, dilata la nostra existència, manté la nostra alegria.

Aquesta espera assoleix la major plenitud quan no sols esperem a la persona estimada, sinó que nosaltres també som esperats per ella. Aquesta és la major font d'alegria humana: esperar i ser esperats pel qui ens estima. Quan no esperem ningú i ningú ens espera enlloc, la nostra vida es perd en monotonia i tristor.

Aquesta experiència humana pot ajudar-nos a “entendre” de qualque manera l'estructura de la fe que anima el creient. No és difícil captar en nosaltres una “nostàlgia” de quelcom que no sabem definir. Sempre “esperem” més que el que rebem de la vida; res ens omple de tot.; el nostre desig sempre va més enllà. ¿ Què esperem ? ¿ què desitja el   nostre cor ? El creient és un home o una dona que, a poc a poc, albira des del més pregó del seu esser que “espera” a Déu, més encara, “és esperat” per Déu.

Els evangelis presenten Joan Baptista com “l'home de l'espera”. Tota la seva vida és tensió, espera, preparació per a acollir el Salvador. Quan sent que Jesús recórre Galilea sembrant salut, perdó i vida, del seu cor sols surt una pregunta: “¿ Ets tu el qui ha de venir o n'hem d'esperar un altre ?”. La resposta de Jesús ho diu tot: “Benaurat el que no es senti defraudat de mi”. La fe brota en nosaltres de manera humil i misteriosa, però quasi sempre juga amb aquestes preguntes: ¿ Esperem quelcom de la vida ? ¿ esperem algú ?, ¿ quin és el desig més profund del meu cor ? Només quan he entrat en cotacte amb els meus desitjos més profunds em puc preguntar: ¿ Em defrauda Crist en aquest desig de mon cor ?

 

 

  

 

“Viviu sempre contents…”.

La crida d’aquest tercer diumenge d’Advent és una crida a viure la joia de la resurrecció, enmig encara de la nostra vida com a pelegrins, en esperança. “El Senyor Déu farà germinar el benestar i la glòria davant de tots els pobles com la terra fa créixer la brotada o el jardí fa néixer la sembra.” És la promesa de plenitud, de ‘victòria final’. I Déu és el primer interessat i el garant d’aquesta plenitud: “Déu, que us crida, és digne de tota confiança; ell ho farà així.”

 

En aquest diumenge l’Església ens anima a revifar i viure la joia de l’amor de Déu, la joia de la victòria de l’amor. És una joia profunda, però viscuda encara enmig de gemecs i dolors de part, sovint en situació de Passió per a tantes persones del món. Vivim en situació d’ ‘entremig’: entre la primera vinguda del Senyor i la segona en glòria i plenitud. Vivim en el temps de l’Esperit, en el temps de l’Església, de pelegrinatge.

 

Esperem i celebrem la vinguda de Jesús des de l’experiència de Creu i Resurrecció. Hem de tenir en compte els advertiments del mateix Jesús expressats en allò que anomenem el ‘secret messiànic’: alerta en voler arribar a la glòria sense comptar i assumir (per do de Déu i amb l’ajut de la seva gràcia) la realitat del sofriment i de la creu; alerta amb les temptacions bàsiques de cobejar riquesa, poder i prestigi. Si no anem en compte, correm el perill d’edulcorar molt el Nadal i que, per a molta gent (i molts joves!), quedi simplement com a cosa d’infants i de bons desigs i sentiments, però força a part de la vida real i quotidiana.

 

Dins de l’esperança de salvació que significa l’Advent, som convidats també a posar mitjans i a disposar-nos per a rebre’n el do: vetllar, pregar, obrir-nos, compartir. En aquest diumenge se’ns convida a parar esment especialment a tot allò que fa referència a la vida més interior: la pregària i el discerniment. Cal vetllar i demanar al Senyor i a d’altres pelegrins ajuda per a discernir, destriar i veure-hi més clar. Com diu Sant Pau: “… no us canseu mai de pregar, doneu gràcies en tota ocasió… no sufoqueu l'Esperit, no desestimeu els dons de profecia, examineu-ho tot i quedeu-vos allò que trobeu bo, guardeu-vos de tota ombra de mal.”

 

Demanem i desitgem, doncs, que el Senyor augmenti la nostra fe, esperança i amor. Visquem contents i esperançats, perquè “Ell ho farà així.” Visquem contents, amb aquella ingenuïtat no infantil, però sí confiada i oberta a la novetat i al misteri de llum que és Déu i el seu Regne. “Si no us feu com infants, no entrareu pas en el Regne del cel”.

 

Que el Senyor ens concedeixi el do de viure aquesta benaurança de fer-nos com infants, segons el seus designis i les seves promeses.

Silvestre Falguera, sj.

 

Publicado en Catequesi infantil, Comunicacions Generals, Pagina Principal | Deja un comentario

Desembre-Gener, Num.50

Publicado en Lluerna, Pagina Principal | Deja un comentario

MISSES I ALTRES SAGRAMENTS DESEMBRE 2017 I GENER

 

DIA

DOLORS

DIA

CRIST REI

DIA

SANT PAU

 

16

 

19h. Fartàritx (G. Parera)

19h Convent (J. Cabrer)

 

16

18.30h (F.Xavier)

19:30h Baptisme (F.Xavier)

 

16

17h Sant Josep (J. Perelló)

19.30h (Andreu)

 

17

 

8h Dolors (Andreu)

9h Serralt (T. Riera)

12h Dolors. (F. Xavier)

17h Benedictines

(T.Tauler)

18h Baptisme (Andreu)

20h Dolors (Andreu)

17

19h (J.Perelló)

17

 

 

23

 

19h Fartàritx. Catequesi families (T.Tauler)

19h Convent (J. Cabrer)

 

 

23

18:30h (Andreu)

 

 

23

17h St.Josep (J.Perelló)

19:30h (F.Xavier)

 

 

24

8h (Andreu)

9h Serralt (T.Riera)

12h Dolors (T.Tauler)

18:30h Benedictines Maitines (J.Perelló)

19h Fartàritx Maitines (T.Riera)

20h Dolors Maitines (Andreu)

24

12h Baptisme (F.Xavier)

19h Maitines  (F.Xavier)

24

19:30h Maitines (T.Tauler)

 

 

25

8h Dolors (G.Parera)

9h Serralt (T.Riera)

12h Dolors (F.Xavier)

17h Benedictines (J.Perelló)

20h Dolors (T.Tauler)

25

19h (Andreu)

25

 

 

26

 

8h Dolors (G.Parera)

12h Dolors (T.Riera)

26

 

 

26

19:30h (T.Tauler)

 

30

19h Fartàritx (T.Riera)

19h Convent (J.Cabrer)

30

18:30h (T.Tauler)

30

17h Sant Josep (J.Perelló)

19:30h (Andreu)

 

 

 

 

31

8h Dolors (Andreu)

9h Serralt (T.Riera)

12h Dolors (T.Tauler)

17h Benedictines (J.Cabrer)

20h Dolors (G.Parera)

31

19h (F.Xavier)

31

 

 

 

 

 

1

GENER

 

9h Serralt (T.Riera)

12h Dolors (T.Tauler)

17h Benedictines (J.Perello)

20h Dolors (F.Xavier)

1

19h (Andreu)

1

 

 

 

 

 

5

19h Fartàritx (G.Parera)

 

5

19h (F.Xavier)

5

17h Sant Josep (J.Perelló)

 

 

 

 

6

8h Dolors (Andreu)

9h Serralt (T.Riera)

12h Dolors (F.Xavier)

17h Benedictines (J.Perello)

20h Dolors (G.Parera)

6

19h (J.Perelló)

6

19h Baptisme (B.Tauler)

19:30h (B.Tauler)

 

 

7

8h Dolors (Andreu)

9h Serralt (T.Riera)

12h Dolors (T.Tauler)

17h Benedictines (G.Parera)

20h Dolors (Andreu)

7

19h (F.Xavier)

7

 

 

Publicado en catequesis adolescents i joves, Comunicacions Generals, Pagina Principal | Deja un comentario

TEMPS D’ADVENT : SEGON DIUMENGE

 

COMUNICACIONS:

Aquesta setmana celebrarem el sagrament del perdó i la reconciliació:

– Dimecres dia 13 a la Parròquia de Sant Pau a les 19’30 h.

– Dijous dia 14 a la de Crist Rei a les 19h. 

– Divendres dia 15 a la dels Dolors a les 20’00 h.

 

CAMPANYA   DE   CARITAS  "NADAL"

Com cada any per aquests dies participarem en la campanya de recollida de productes per cobrir necessitats bàsiques d’alimentació i higiene, que vol ser una crida a la solidaritat i al compartir.

A les misses del pròxim cap de setmana dies16-17 recollirem:

Productes bàsics d’alimentació (oli, briks de brou, llet, sucre, galetes) conserves (tomàtiga, paté, sardines, tonyina)

Productes d’higiene i neteja de la casa (xampú, sabó, dentífrics, raspalls de dents, lleixiu, detergent de roba)

 

La col·lecta del cap de setmana serà també per a Càritas

Evangeli Mc 1,1-8

Aplaneu el camí per al Senyor

Lectura de l'evangeli segons sant Marc

Comença l'evangeli de Jesús, el Messies, Fill de Déu.

En el profeta Isaïes hi ha escrit això: «Jo envio davant teu el meu missatger perquè et prepari el camí. Una veu crida en el desert: Obriu una ruta al Senyor, aplaneu-li el camí». Complint això, Joan començà a batejar en el desert.

Predicava un baptisme de conversió, per obtenir el perdó dels pecats, i anaven a trobar-lo de tot arreu de Judea, amb tota la gent de Jerusalem, confessaven els seus pecats i es feien batejar per ell al riu Jordà. El vestit de Joan era de pèl de camell, es cobria amb una pell a la cintura i s'alimentava de llagostes i mel boscana. I predicava així: «Després de mi ve el qui és més poderós que jo, tan poderós que no sóc digne ni d'ajupir-me a deslligar-li la corretja del calçat. Jo us he batejat només amb aigua; ell us batejarà amb l'Esperit Sant».

Paraula de Déu.

Segon diumenge – Advent

Is 40,1-5.9-11
2 Pe 3,8-14
Mc 1,1-8

Pessimisme? optimisme? evasió? … realisme??


Quan per alguna cosa, per a alguns, a cops, la vida pesa -i pesa molt- no valen gaire frases fetes ni eslògans fàcils. No valen mecanismes de defensa ni evitacions intencionades.I, reconeixem-ho obertament, per a alguns, la vida pesa molt.


Consoleu el meu poble!! Consoleu-lo. Parleu al cor.


Un primer encàrrec, ple de responsabilitat i de futur. Consolar un poble al qui se li roba la vida. Ens atrevim a assumir-lo, personal i comunitàriament??
Perquè consolar no és –torno al inici- repetir paraules boniques i tòpics sabuts.
Potser consolar s’assembli més al realisme esperançat. Acceptar la realitat, i posar-la al seu lloc. Distingir entre el que és i el que serà. Entre la realitat que toco –i em toca!- i la realitat definitiva.


Parleu-li al cor per tal que acaroni i intueixi el que serà. Que li entrin ben dins el cor aquelles raons per a l’esperança.


El Déu de Jesús és el Déu de la vida. El qui porta a coll els petits. El qui cuida els cansats.
Potser sigui, avui, aquesta, una de les primeres missions dels cristians. I val la pena 

que ens ho prenguem seriosament. Realisme esperançat. Al costat dels abatuts. Consol que dóna força a peus cansats.

 

Espereu i feu que arribi aviat.


Tampoc no en sabem massa, d’esperar com cal. A cops, al adormir-nos en diem esperar. I, més sovint, senzillament, no suportem esperar. Ho volem ara. Immediatament. Instantani. Ara i prou.


Segon encàrrec: espereu i feu que arribi aviat. Espereu tot empenyent la història. Tot treballant el moment present i tots els moments. Fer-ho possible amb esperança. Amb audàcia esperançada. Amb laboriositat serena. … Amb el ulls oberts! Ben desperts.


Perquè arribarà. Segur. Confiem en la promesa del Senyor. No pot ser d’una altra forma. Arribarà.


El ritme de Déu és un altre, diferent del nostre. Som nosaltres els qui portem rellotges i calendaris.

Prepareu camins!


Comença l’Evangeli de Jesucrist.


De sempre m’han impressionat, aquestes paraules. No tant, enteses com l’arrancada del relat de Marc… sinó dites en el moment actual. Comença la Bona Notícia de Jesús.
Certament, que va començar fa 2000 anys. I tant que sí. Però… comença. Ara i avui. Sí. Comença l’Evangeli. Cal deixar-lo entrar. Comença a caminar. Pas a pas. De fet, 2000 anys no són gaire. Encara està per fer. Encara l’hem de fer arrelar i créixer. Fer-lo possible. Tot esperant i treballant. Comença el Regne. Fa 2000 anys que podem dir que comença. I no ha fet altra cosa que començar. Tot just començar.
Tercer encàrrec: preparar camins i abaixar turons inaccessibles. Comunicació.

I comunicació en veritat. Fer possible, dia a dia. No pugem a la parra. Baixem ran de terra. Concret. Ben concret. El Regne és concret. I es concreta en realitats i fets concrets. On ens juguem la vida és en la nostra actuació de cada dia.
Preparar camins al Senyor. Perquè ve. Està venint. Cal que ens trobi en el camí.

Josep Miquel Esteban, sj.

 

 

 

BONA NOVA

En aquest any litúrgic els cristians llegirem l'evangeli de Marc. Un petit escrit que comença amb aquest títol: “Comença la Bona Nova de Jesus, el Messies, Fill de Déu”. Aquestes paraules ens permeten evocar quelcom del que trobarem en el relat.

Amb Jesús “comença” qualque cosa nova. És el primer que Marc vol deixar clar. Tot allò d'abans pertany al passat. Jesús és el començament de quelcom nou i inconfundible. Dins el relat, Jesús dirà que “el temps s'ha complert”. Amb ell arriba la Bona Nova de Déu.

Això és el que experimenten els primers cristians. El qui es troba vitalment amb Jesús i entra dins el seu misteri, sap que comença una vida nova, una cosa que mai havia experimentat.

Allò que troben en Jesús és una “Bona Nova”. Quelcom nou i bo. La paraula “Evangeli” que empra Marc és freqüent entre els primers seguidors de Jesús i expressa el que senten quan es troben amb ell. Sensació d'alliberament, alegria, seguretat i fora por. En Jesús es troben amb “la salvació de Déu”.

Quan algú descobreix en Jesús a Déu amic de l'esser humà, Pare de tots els pobles, defensor dels darrers, esperança dels perduts, sap que no trobarà una nova millor. Quan coneix el projecte de Jesús: treballar per un món més humà, digne i feliç, sap que no podrà dedicar-se a res més gran.

Aquesta Bona Nova és Jesús mateix, el protagonista del relat que escriví Marc. Per això, la seva primera intenció no és oferir-nos doctrina sobre Jesús ni informació biogràfica, sinó seduir-nos per a que ens acollim a la Bona Nova que només en ell podrem trobar.

Marc dóna a Jesús dos títols: un típicament jueu, l'altre més universal: Tanmateix, guarda per als lectors qualque sorpresa. Jesús és el “Messies” que els jueus esperaven com a alliberador del seu poble. Però un Messies molt diferent del líder guerrer que molts desitjaven per a destruir els romans. En el relat, Jesús és descrit com a enviat per Déu per a humanitzar la vida i canalitzar la història cap a la salvació. Primera sorpresa.

 Jesús és “Fill de Déu”, però sense el poder i la glòria que alguns havien imaginat. Un Fill de Déu profundament humà, tan humà que sols Déu pot ser així. Només quan acaba la vida de servei a tots, executat a una creu, un centurió romà confessa: “Vertaderament aquest home era Fill de Déu”. Segona sorpresa.

José Antonio Pagola

 

 

 

Preguntem-nos cap a on va la nostra vivència religiosa

Segon Diumenge d’Advent. Cicle B

Quin és l’inici, el punt de partida, per a conèixer Jesús?

Evidentment, és l’Evangeli que, literalment, significa Bona Notícia.

És la Bona Notícia de Jesús.

Aquí Jesús és el subjecte i l’objecte de la Bona Notícia.

Ho diré d’una altra manera:

Jesús és sempre Bona Notícia

Tota notícia bona produeix alegria i felicitat.

Conseqüència pràctica:

A on no es transmet felicitat i alegria no hi ha l’evangeli.

Amb massa freqüència la religió és origen d’amenaces, de prohibicions, de repressions, de sentiments de culpa, etc. En definitiva: això no són bones notícies. Això són notícies dolentes.

Per tant, aquí no hi ha Jesús

-hi ha malestar

-hi ha infelicitat

-hi ha neurosi

Això no pot ser la verdadera religió.

La Bona Notícia de Jesús no ve

-del Temple de Jerusalem o del Vaticà

-ni dels seus funcionaris

-ni de les seves cerimònies més o menys fastuoses.

La Bona Notícia ve del desert

-ve d’un profeta del desert.

L’Evangeli no comença en l’específicament religiós.

Comença en allò que és bàsic.

El principi i fonament per respectar i viure l’específicament religiós és començar per respectar allò que és laic.

Quan la religió no respecta aquest criteri bàsic fa mal a les persones i les allunya de Déu, perquè en comptes de creients fabrica fanàtics, obsessos i neuròtics. Malalts.

El tema que va centrar l’interès de Joan Baptiste va ser el pecat i la confessió dels pecats.

El tema que a partir d’aleshores va centrar l’interès de Jesús fou:

-la vida

-la felicitat

-l’alegria de la gent

*la vida dels pobres i malalts

*la felicitat dels que s’ho passen malament, dels que pateixen

*l’alegria dels que han perdut l’esperança

La verdadera religió regenera.

El fanatisme és terrorífic i per això espanta i allunya.

Preguntem-nos cap a on va la nostra vivència religiosa

-encongeix o eixampla?

-atrau o bé espanta?

És realment Bona Notícia pels que ens envolten?


 

 

Publicado en catequesis adolescents i joves, Comunicacions Generals, Pagina Principal | Deja un comentario

FESTA DE LA IMMACULADA

DIVENDRES ,   8    DESEMBRE ,   ES   CELEBRA   LA   CONCEPCIÓ   IMMACULADA  DE   MARIA

 

LES    MISSES    ES   DIRAN      COM   ELS   DIUMENGES

–  A la parròquia dels Dolors hi haurà exposició major del Santíssim i una hora de pregària.

      –   Serà de 18’30 h. a 19’30 h.

 

La Concepció immaculada de Santa Maria, Verge

EVANGELI

 

 

Evangeli Lc 1,26-38

Déu te guard, plena de gràcia, el Senyor és amb tu

Lectura de l'evangeli segons sant Lluc

En aquell temps, Déu envià l'àngel Gabriel a un poble de la Galilea anomenat Natzaret, per dur un missatge a una noia, promesa amb un descendent de David, que es deia Josep, i el nom de la noia era Maria. L'àngel entrà a casa d'ella i li digué: «Déu te guard (alegra't), plena de gràcia, el Senyor és amb tu». Ella es torbà en sentir aquestes paraules i pensava per què la saludava així. Però l'àngel li digué: «No tinguis por, Maria; Déu t'ha concedit el seu favor. Tindràs un fill i li posaràs el nom de Jesús. Serà gran i l'anomenaran Fill-de-l'Altíssim. El Senyor Déu li donarà el tron de David, el seu pare, serà rei del poble d'Israel per sempre, i el seu regnat no tindrà fi». Maria preguntà a l'àngel: «Com pot ser això, si jo no tinc marit?» L'àngel li respongué: «L'Esperit Sant vindrà sobre teu, i el poder de l'Altíssim et cobrirà amb la seva ombra; per això el fruit sant que naixerà l'anomenaran Fill de Déu. També la teva parenta, Elisabet, ha concebut un fill a la seva edat; ella que era tinguda per estèril ja es troba al sisè mes, perquè a Déu res no li és impossible». Maria va respondre: «Sóc l'esclava del Senyor: que es compleixin en mi les teves paraules».

I l'àngel es va retirar.

Paraula de Déu

 

AMB CONFIANÇA I ALEGRIA

El Concili Vaticà II presenta a Maria, Mare de Jesucrist, com a “prototipus i model per a l'Església”, y la descriu com a dona humil que escolta Déu amb confiança i alegria. Des d'aqueixa mateixa actitud cal escoltar Déu dins l'Església acrtual.

”Alegra't”.

El primer que Maria escolta de Déu i el primer que hem d'escoltar també avui. Entre nosaltres manca alegria. Amb freqüència ens deixam contagiar per la tristor d'una Església envellida i gastada. ¿ Ja no és Jesús Bona Nova ? ¿ No sentim l'alegria de ser seguidors seus ?

Quan manca alegria, la fe perd frescor, la cordialitat desapareix, l'amistat entre creents refreda. Tot es fa més difícil. Urgeix despertar l'alegria en les nostres comunitats i recobrar la pau que Jesús ens deixà en heretat.

”El Senyor és amb tu”.

A l'Església dels nostres dies costa estar alegres. L'alegria només pot néixer de la confiança en Déu. No estem orfes, Invoquem cada dia un sol Déu Pare que ens acompanya, ens defensa i cerca sempre el bé de tot esser humà.

Aquesta Església, a voltes tan desconcertada i perduda, que no encerta a tornar a l'Evangeli, no està tota sola. Jesús, el Bon Pastor, ens cerca. El seu Esperit ens atreu. Contem amb el seu alè i comprensió. Jesús no ens ha abandonat. Amb ell tot és possible.

”No tinguis por”.

Molts són els temors que paralitzen els seguidors de Jesús. Por al món modern i a la secularització. Por a un futur incert. Por a la nostra debilitat. Por a la conversió a l'Evangeli. La por ens fa molt mal. Ens impedeix caminar cap al futur amb esperança. Ens tanca a la conservació estèril del passat. Creixen els fantasmes. Desapareix el realisme sà i la sensatesa cristiana. Urgeix construir una Església de la confiança. La fortalesa de Déu no es revela a una Església poderosa sinó humil.

”Tindràs un fill i li posaràs el nom de Jesús”.

A nosaltres també, com a Maria, s'ens confia una missió: contribuir a donar llum enmig de la fosca. No estem cridats a jutjar el món sinó a sembrar esperança. La nostra tasca no és apagar el ble que s'extingeix sinó encendre la fe que, en molts, vol brotar. Déu és una pregunta que humanitza.

Des de les nostres comunitats, cada cop més petites i humils, podem ser llevat d'un món més sà i fraternal. Estem en bones mans. Déu no està en crisi. Som nosaltres els que no gosem seguir Jesús amb alegria i confiança.

José Antonio Pagola

* * * * * * * * 

 

COMUNICACIONS:

EXCURSIÓ   DE   LA   "CATEQUESI"…:

El   diumenge ,   3   de  desembre,   (molt   de   fred)   anaren   a   "CONSOLACIÓ"   de   Santanyí.

Els   nins  i   nines   de    la   Catequesi,   amb   les   famílies…:

 

 

 

     

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

  

 

 

 

 

 

    

 

* * * * * * * * 

 

    

 

 

"Déu prefereix el senzill i concedeix el seu favor als que no es creuen importants"


 


 

La Immaculada. Cicle B


 

En la festa de la Immaculada, l’Església celebra que Maria, la mare de Jesús, no va estar tacada pel pecat original.

Què vol dir això?

Que Maria va ser una dona molt especialment estimada per Déu.

Més enllà d’això no sabem res.

Perquè el relat d’Adam i Eva no és històric, sinó mític.

Per tant,

ni va existir el paradís

ni allà no es va cometre cap pecat

ni aquest pecat es transmet de pares a fills, com va dir Sant Agustí.

Aquesta festa d’avui respon a l’ideal de perfecció que cultivaven les teologies de l’antiguitat i de l’Edat Mitja.

El tema va ser objecte de llargues discussions, fins que el 1854 fou definit pel Papa Pius IX que Maria va ser preservada immune de la culpa original.

En definitiva, aquí s’expressava l’ideal del puritanisme grec que va assumir l’Església antiga, és a dir, l’ideal segons el qual la puresa més que la justícia és el mitjà cardinal de Salvació.

Què ens ensenya l’Evangeli?

Que la mare de Jesús va ser una dona senzilla d’un poble pobre i perdut.

Déu prefereix el senzill i concedeix el seu favor als que no es creuen importants.

Déu es fixa en aquests valors.

I és a través d’aquests camins que Jesús es va fer present en la història humana.

En quins valors ens fixem nosaltres?

Quins valors preferim?

Vivim i practiquem la senzillesa o bé anem per la vida com a pets bufats, que bufen estúpidament el caldo fred?


 

**********
 

 

Publicado en Catequesi infantil, Comunicacions Generals, Pagina Principal | Deja un comentario