Benvingut a la pàgina de l'Església de Manacor !

Navega per els diferents menús i consulta tota la informació sobre l'Església de Manacor (misses, catequesi, despatx...)

Esperam que sigui del teu grat!

 

TEMPS PASQUAL – DIUMENGE QUINT

 (Power-Point )

(clicar   sobre  imatge)

 

(Benedictines   50  anys)

El Monestir de la Santa Família celebra aquest 2019 el 50è aniversari del pas de la Congregació de les Serventes de la Santa Família a benedictines.


El Monestir de la Santa Família celebra aquest 2019 el 50è aniversari del pas de la Congregació de les Serventes de la Santa Família a benedictines. Per commemorar aquest fet, el Monestir ha organitzat diversos actes, com una conferència a càrrec de Pere Fullana Puigserver el passat 11 de maig. Amb el títol "Església i societat a Mallorca en un context de canvi: 1969, una data plena d'esperances", l'historiador i professor dissertà sobre el context social i religiós de la Mallorca de mitjans segle XX, un moment de canvi ple d'esperança per les monges de la Santa Família de Manacor.

El punt central de les celebracions va ser la missa d'acció de gràcies presidida pel bisbe de Mallorca, Mons. Sebastià Taltavull. En l'homilia destacà l'acció "de guiatge, acollida i acompanyament" que han realitzat les monges al llarg d'aquest mig segle. 

El Monestir de la Santa Família té els seus orígens en les Serventes de la Santa Família, una congregació pròpia de Mallorca fundada per Bartomeu Domenge el 1907. Tot i que els seus orígens no són benedictins, el 1964 les Serventes demanen poder abraçar l'orde benedictí i al Consell de la Federació Catalana de Monges Benedictines, celebrat al Monestir de Sant Pere de les Puel·les de Barcelona el 8 de novembre de 1966, s'acorda enviar un grup de monges catalanes a Manacor per formar-les en l'esperit benedictí. D'aquesta forma, el 10 d'abril de 1969 la comunitat de serventes de La Santa Família de Manacor es constitueixen en monestir benedictí, tot conservant el nom i l'advocació original. 

El 2016 el Monestir de la Santa Família de Manacor es fusionà amb el de Sant Benet de Montserrat, i des d'aleshores les monges que resideixen a Manacor són membres de la comunitat de Montserrat. 

 *   *   *   *   *   

(clicar)

*   *   *   *   *   * 

 AL   CONVENT   DE  SANT  VICENÇ  FERRER

PROGRAMA   (Clicar…)

 

 FESTES DES CONVENT

CONCERT   DIUMENGE  19   maig  AL  CONVENT

 

 *  *  *  *  *  

 

Us dono un manament nou: que us estimeu els uns als altres tal com jo us he estimat.

(  clicar   sobre  "imatges" )

 

Quan Judes va ser fora, Jesús digué: Ara el Fill de l'home és glorificat, i Déu és glorificat en ell. Si Déu és glorificat en ell, també Déu mateix el glorificarà, i el glorificarà ben aviat.(…) Us dono un manament nou: que us estimeu els uns als altres tal com jo us he estimat. Així, doncs, estimeu-vos els uns als altres. Tothom coneixerà que sou deixebles meus per l'amor que us tindreu entre vosaltres.

 

Senyor, sabem que ets Amor!

Tu ets un Déu vençut en la tendresa.

Tu esperes sempre, Pare, i aculls i restaures la vida.

Acull-nos, oh Pare, oh Mare, oh bressol,

oh casa de tots els que retornen cercant la teva abraçada!

Pere Casaldàliga

 

 

5º diumenge de Pasqua (C)

EVANGELI

Us dono un manament nou: que us estimeu els uns als altres.

+ Lectura del sant evangeli segons sant Joan 13,31-33a. 34-35

31Quan Judes va ser fora, Jesús digué:

–Ara el Fill de l'home és glorificat, i Déu és glorificat en ell. 32 Si Déu és glorificat en ell, també Déu mateix el glorificarà, i el glorificarà ben aviat. 33 Fills meus, encara estic amb vosaltres per poc temps.,….. 34 Us dono un manament nou: que us estimeu els uns als altres tal com jo us he estimat. Així, doncs, estimeu-vos els uns als altres. 35 Tothom coneixerà que sou deixebles meus per l'amor que us tindreu entre vosaltres.

Paraula de Déu.

 

 

Ac 14,20b-27 Ap 21,1-5a Jn 13,31-33a.34-35

Avui en començar l’eucaristia demanem a Déu que ens miri. Si tanquem els ulls i imaginem la seva mirada sobre nosaltres, potser se’ns dóna un tast i ens adonem quant ens estima.

En obrir els ulls de nou, ens diríem a nosaltres mateixos: “¿on aniria o quina altra cosa buscaria que no fos la seva mirada a cada instant?” I amb els ulls i el cor ben obert desitjaríem viure sempre davant Déu, com un nen s’esplaia jugant davant del seu pare, que el contempla i l’estima.

La mirada Déu sobre nosaltres ens recorda que d’Ell venim, per Ell ens movem i som. La seva mirada és el millor marc on enquadrar la nostra existència, el context on tot el que fem o diem pren el seu sentit més ple.

Pau i Bernabé tenen ben present aquesta mirada de Déu sobre ells. Sota el seu esguard realitzen aquest complicat periple de gaire bé mil quilòmetres per terra i mar, travessant totes les ciutats, confortant i exhortant a la fidelitat dels creients.

Aquells que havien sentit la proximitat de la mirada de Déu en Jesús i es van convertir a Crist, ara, expressaven als apòstols les seves dificultats per viure el quotidià  des d’aquesta experiència tan fondant. Les paraules del Pau i Bernabé venen aleshores a donar nom, de nou, a aquest amor de Déu. Ells els encoratgen a persistir i ordenen preveres, que puguin acompanyar cada comunitat.

Abans d’emprendre el viatge, els cristians d’Antioquia havien confiat a Pau i Bernabé l’obra que ara, de retorn, els hi relataven. Mentre ho expliquen, semblen adonar-se que ells no actuaven sols, sinó que Déu ho feia amb ells. Fins i tot, també els no jueus havien albirat en les seves paraules la mirada i l’accent de Déu.

Per la seva part, l’evangeli d’avui ens remet al cenacle i al moment de l’inici de la Passió de Crist. Jesús diu als deixebles que els millors arguments per convèncer de la proximitat de Déu, no es sustenten en els mots, sinó en l’amor. Aquell amor que va portar Jesús, tot agafant un gibrell i una tovallola, a rentar els peus dels seus amics; fins i tot els de qui l’havia de trair. “Estimeu-vos com jo us he estimat”, digué en acabat.

Sota aquesta perspectiva, ens resulta fàcil imaginar-nos com ha de ser un missatge convincent sobre Déu i l’Evangeli. Fàcil d’imaginar, difícil de dur a terme. Sovint ens amaguem rere les paraules o rere els silencis, sense deixar que la mirada de Déu pugui arribar a tants que l’estan esperant.

Si comencéssim per estimar com Jesús estima, mirar com ell mira, sentiríem que Déu col·labora en els nostre gest. I, sobre tot, els qui es sentissin estimats d’aquesta manera entendrien que som enviats per Ell a donar glòria a Déu portant arreu la notícia, que cadascú dels habitants d’aquest planeta, en el fons del seu cor, està esperant.

(clicar  sobre   "imatges")

 

 

CARITAS   MALLORCA   PROPOSA

(clicar)

 

L’amor de Jesús és eminentment servicial”.

Els cristians iniciaren la seva expansió en una societat en què hi havia distints mots per expressar el que nosaltres, avui, anomenem amor. La paraula més utilitzada era “philia” que servia per designar l’afecte cap a una persona propera i s’utilitzava per parlar de l’amistat, el carinyo o l’amor als parents i als amics. Es parlava també de “eros” per designar la inclinació o atracció plaent, l’amor passional o, senzillament, el desig orientat cap a qui ens produeix goig i satisfacció a nivell sexual.

Els primers cristians abandonaren pràcticament aquesta terminologia i van posar de moda una altra paraula gairebé desconeguda: “agapé”, a la que donaren un contingut nou i original. No volien que l’amor inspirat en Jesús es confongués amb qualsevol cosa de les que aleshores s’estilaven. D’aquí el seu gran interès en formular correctament el manament nou, l’amor: “Us dono un manament nou: que us estimeu els uns als altres com jo us he estimat.”

Com és l’estil d’estimar de Jesús? No hi ha humana manera de confondre’l. Jesús no s’acosta a les persones buscant el seu propi interès o satisfacció personal, la seva seguretat o benestar exclusiu i egoista. Jesús només s’interessa en fer el bé, acollir, regalar el millor que ell té, oferir amistat franca, ajudar a viure. Ho recordaran així anys més tard en les primeres comunitats cristianes: “Va passar tota la seva vida fent el bé.”

Per això, l’amor de Jesús té un caràcter eminentment servicial. Jesús es posa al servei dels que més el poden necessitar. Fa lloc en el seu cor i en la seva vida als que no tenen on caure, ni vius ni morts. Defensa els dèbils i petits, els que no tenen cap mitjà ni cap poder per a defensar-se ells mateixos. Els sense vot ni veu. Defensa els que no signifiquen res per a ningú. S’apropa als que estan sols i desvalguts, als que no tenen a ningú que els doni suport.

Què és l’habitual entre nosaltres? És estimar als que ens aprecien i ens volen de veritat. Som carinyosos i atents amb els nostres familiars i amics. El més normal és viure indiferents cap els que sentim estranys i forasters del nostre petit món d’interessos. Fins i tot sembla correcte viure refusant i excloent als que ens refusen i exclouen. Però, cal tenir ben clar que el que distingeix al seguidor de Jesús no és qualsevol mena d’amor. Sinó que, precisament aquest estil d’estimar consisteix en saber i voler apropar-se als que ens puguin necessitar. Aquest és el veritable amor.

L’altre, podrà ser comèdia, sexe o negoci. Però de cap manera autèntic amor. Si féssim una radiografia a la nostra concreta manera d’estimar, què hi descobriríem? Amor noble i generós envers l’altre o càlcul egoista per aprofitar-se’n i treure’n guanys personals? ¿Què hi trobaríem generositat o bé, indiferència i fredor?

 

Publicado en Catequesi infantil, Comunicacions Generals, Pagina Principal | Deja un comentario

TEMPS PASQUAL – QUART DIUMENGE

Ha mort
Mn. Bartomeu Tauler Valens
Vetla: Dissabte 11 de maig de 16 a 18:30 h al tanatori Parc de l'Auba (Felanitx)
Funeral: Dilluns 13 de maig a les 20 h a la Parròquia de Sant Miquel de Felanitx

 

IN  MEMORIAM…

(Clicar…)

EL   BON   PASTOR…

(POWER-POINT )

clicar  sobre  imatges

   

 

Les meves ovelles escolten la meva veu. Jo les conec, i elles em segueixen. Jo els dono vida eterna: mai no es perdran, i ningú no me les arrencarà de les mans. Allò que el Pare m'ha donat val més que tot, i ningú no podrà arrencar res de les mans del meu Pare. Jo i el Pare som u.

 

 

4º diumenge de Pasqua (C)

EVANGELI

Jo don la vida eterna a les meves ovelles.

Lectura del sant evangelio segons sant Joan 10,27-30

27 Les meves ovelles escolten la meva veu. Jo les conec, i elles em segueixen. 28 Jo els dono vida eterna: mai no es perdran, i ningú no me les arrencarà de les mans. 29 Allò que el Pare m'ha donat val més que tot, i ningú no podrà arrencar res de les mans del meu Pare. 30 Jo i el Pare som u.

Paraula de Déu.

 (cliqueu  sobre  "imatge")

Ac 13,14.43-52 Ap 7,9.14b-17 Jn 10,27-30

La imatge del pastor i les ovelles  per descriure la relació entre Déu i el poble pertany a la més clàssica tradició bíblica profètica. I Jesús s’ inspira en ella i la matisa per descriure la seva relació amb els seus seguidors i amb que serà el nou poble de Déu, com a comunitat cristiana, com a Església.

Aquesta relació  integrarà el nou pastor, Jesús, amb la col·lectivitat dels seguidors del nou poble de Déu, la comunitat cristiana i  cada un dels seus membres.

I Jesús, avui ha fonamentat aquesta relació en tres actituds mútues: l’escolta, el coneixement i el seguiment.

Escolta

Les ovelles del ramat estan atentes a les indicacions del pastor. Els seguidors de Jesús estan atents i escolten la  seva veu. Per tant, la comunitat cristiana dels diversos temps, també avui, cal que estigui amb actitud oberta a la paraula de Jesús, que sempre es fa present. La comunitat no pot tancar-se al passat, al de “sempre s’ha fet així”. La paraula de Jesús  s’encarna en el present. Per això, l’Església ha d’estar oberta a l’Esperit de Jesús.

I…també se’m dirigeix a mi com a persona! Hi estic obert i atent?

Però és que el pastor, per la seva banda, també està atent i escolta el ramat, com Déu va escoltar, a l’antigor, el clam del poble escollit esclavitzat a Egipte. O com Jesús de Natzaret estava atent al dolor i al patiment.  I, també, avui, està atent a tants famolencs, tants migrants, tants sotmesos a jous dels poders fàctics i… també està atent a mi i a la meva situació!

I jo, per la meva banda,  des de la meva situació, sigui la que sigui, estic cridat a estar atent a la situació dels altres. Estem cridats a ser pastors uns dels altres. En som conscients?

Coneixement

L’actitud de conèixer, en sentit bíblic, ja sabem que no és un coneixement superficial, purament racional i fred. Conèixer, en sentit bíblic, és entrar en sintonia, en comunió amb l’altre. El pastor entra en comunió amb les seves ovelles, fa pròpies les seves situacions. El nostre pastor, el Fill de Déu, per l’encarnació, va fer seus els goigs, les inquietuds i les angoixes de la col·lectivitat humana i de cada u de nosaltres.

I jo, per la meva banda, entro, en sintonia i en comunió amb Ell? I en sintonia i comunió amb els altres?

Seguiment

Les ovelles es fien del pastor i el segueixen. Els seguidors de Jesús confiem en ell, ens refiem d’ell i ens hem d’esforçar per seguir-lo. A tots i a cada u de nosaltres ens senyala un camí concret segons les nostres qualitats i circumstàncies. El segueixo?

Però és que el pastor, quan les ovelles es desvien, és ell qui les segueix per poder-les reorientar.  Jesús va seguint els nostres passos, sovint esgarriats, per redreçar-los. Jesús ens segueix a tots i a cada u. nosaltres.

I per altra banda, les nostres paraules, les nostres actituds i capteniments, poden orientar o potser desorientar els altres?

I, evidentment, tot plegat es viu en una relació d’amor. Jesús, el pastor, la va tenir tan forta que va donar la seva vida humana per tots els humans. Però, tot ressuscitant, ens n’ha comunicat una d’eterna. Jesús ens ho acaba de dir: “Jo els dono vida eterna: no es perdran mai, ni me les prendrà mai ningú”.    

 Donem-ne, doncs, ara gràcies en aquesta eucaristia, perquè, com ens diu ell mateix, “allò que el Pare m’ha donat, val més que tot”.

Francesc Xicoy, sj.

 

 

(cliqueu  sobre  "imatge")


 

 

Per tornar cap a Jesús no cal esperar cap ordre”.

4t diumenge de Pasqua

Es poden fer tota mena d’estudis. Es poden temptejar tota mena de diagnòstics. Però, el realment cert, avui, és que el món necessita nova saba per a viure amb autenticitat i dignitat.

Les esglésies pretenen oferir alè i esperança. Les multituds pobres del planeta reclamen justícia, treball i pa. Occident ja no sap com sortir d’aquesta tristor mal dissimulada que cap precari benestar aconsegueix ocultar o amagar. El problema real no és solament de canvis polítics ni de renovacions teològiques que a la majoria no els diuen res. Res de res.

El problema real és com viure.

Necessitem quelcom semblant al foc que Jesús va encendre en el breu pas per la terra: la seva mística, la seva lucidesa, el seu esperit crític, la seva passió per l’home. Necessitem persones com Ell. Paraules com les seves. Esperança i amor com els seus.

Necessitem retornar cap a Jesús. Des del començament, els cristians van creure i veure que Ell podia guiar les persones. Amb el seu conegut llenguatge, el quart evangeli ens el presenta com el pastor capaç d’alliberar les ovelles perdudes i conduir-les cap a un país nou de vida i de dignitat. Jesús no imposa res. Jesús no força ningú. Crida cadascú pel seu nom propi. Per Jesús no hi ha masses, hi ha persones. Això és decisiu: no fer cas de veus estranyes. Sempre que l’Església ha buscat renovar-se, ha iniciat un retorn cap a Jesús.

Com s’ha recordat tantes vegades “segueix-me” és la primera i l’ultima paraula de Jesús a Pere. Tornar cap a Jesús no és tasca exclusiva del Papa ni dels bisbes. Tots els creients som responsables d’aquesta crida i d’aquesta feina. Per tornar cap a Jesús no cal esperar cap ordre. Francesc d’Assís no va esperar a que l’Església del seu temps prengués no sé quines decisions i determinis. Ell mateix es va convertir a l’evangeli i va encetar l’aventura de seguir Jesús amb veritable autenticitat.

Què esperem nosaltres per a desvetllar-nos i seguir Jesús i el seu evangeli?

Si fem cas de la mandra o de la covardia ho tenim perdut.

 

*   *   *   *   *   

FESTES   DE  FARTÀRITX

Diumenge ,  12  maig   a  les  10'30 h

CELEBRACIÓ  DE  L'EUCARISTIA

 

DIADA   DE  LA  FAMÍLIA 

A  LLUC

(12 MAIG  2019 )

 

 

Publicado en Catequesi infantil, Comunicacions Generals, Pagina Principal | Deja un comentario

MONESTIR BENEDICTINES SANTA FAMÍLIA (50 ANYS )

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

(cliqueu  sobre   foto)

 

 

 

 (cliqueu  sobre fotos)

 

    

 

Publicado en Catequesi infantil, catequesis adolescents i joves, Comunicacions Generals, Pagina Principal | Deja un comentario

TEMPS DE PASQUA – TERCER DIUMENGE

"SIMÓ…  M'ESTIMES"  

(Power-Point,  cliqueu  sobre  imatge)

 

Quan hagueren menjat, Jesús va preguntar a Simó Pere: -Simó, fill de Joan, m'estimes més que aquests?
Ell li respongué: Sí, Senyor, tu saps que t'estimo.
Jesús li diu: Pastura els meus anyells.

(cliqueu  imatge)

 

Temps Pasqual – Tercer diumenge

 

(Jn 21, 1-19)

1 Després de tot això, Jesús es va tornar a aparèixer als deixebles vora el llac de Tiberíades. L'aparició va ser d'aquesta manera:

2 Es trobaven plegats Simó Pere, Tomàs, l'anomenat Bessó, Natanael, de Canà de Galilea, els fills de Zebedeu i dos deixebles més. 3 Simó Pere els diu:

–Me'n vaig a pescar.

Els altres li diuen:

–Nosaltres també venim amb tu.

Sortiren, doncs, i pujaren a la barca, però aquella nit no van pescar res. 4 Quan va despuntar el dia, Jesús es presentà vora el llac, però els deixebles no s'adonaven que fos ell. 5 Llavors Jesús els digué:

–Nois, no teniu res per a menjar?

Li respongueren:

–No.

6 Ell els digué:

–Tireu la xarxa a la dreta de la barca i trobareu peix.

Així ho van fer i ja no la podien estirar de tants peixos com hi havia. 7 Llavors aquell deixeble que Jesús estimava diu a Pere:

–És el Senyor.

Així que Simó Pere va sentir que era el Senyor, es posà el vestit que s'havia tret i es llançà a l'aigua. 8 Els altres deixebles, que només eren a uns cent metres de terra, van arribar amb la barca, arrossegant la xarxa plena de peixos. 9 Quan baixaren a terra, veieren pa i unes brases amb peix coent-s'hi. 10 Jesús els diu:

–Porteu peixos dels que acabeu de pescar.

11 Simó Pere pujà a la barca i va estirar cap a terra la xarxa plena de peixos: eren cent cinquanta-tres peixos grossos. Tot i haver-hi tant de peix, la xarxa no es va esquinçar. 12 Jesús els digué:

–Veniu a menjar.

Cap dels deixebles no gosava preguntar-li qui era, perquè sabien que era el Senyor. 13 Jesús s'acostà, prengué el pa i els el donava. Igualment va fer amb el peix.

14 Aquesta fou la tercera vegada que Jesús es va aparèixer als deixebles després de ressuscitar d'entre els morts.

Jesús i Pere

15 Quan hagueren menjat, Jesús va preguntar a Simó Pere:

–Simó, fill de Joan, m'estimes més que aquests?

Ell li respongué:

–Sí, Senyor, tu saps que t'estimo.

Jesús li diu:

–Pastura els meus anyells.

16 Per segona vegada li pregunta:

–Simó, fill de Joan, m'estimes?

Ell li respon:

–Sí, Senyor, tu saps que t'estimo.

Jesús li diu:

–Pastura les meves ovelles.

17 Li pregunta Jesús per tercera vegada:

–Simó, fill de Joan, m'estimes?

Pere es va entristir que Jesús li preguntés per tercera vegada si l'estimava, i li respongué:

–Senyor, tu ho saps tot; ja ho saps, que t'estimo.

Li diu Jesús:

–Pastura les meves ovelles. 18 T'ho ben asseguro: quan eres jove et cenyies tu mateix i anaves on volies, però a les teves velleses obriràs els braços i un altre et cenyirà per portar-te allà on no vols.

19 Jesús va dir això per indicar amb quina mort Pere havia de glorificar Déu.

Després d'aquestes paraules, Jesús va afegir:

–Segueix-me.

(cliqueu   sobre  imatge)

Ac 5,27b-32.40b-41 Ap 5,11-14 Jn 21,1-19

Aquest tercer diumenge de Pasqua ens ofereix un ensenyament molt important per fer –nosaltres, avui- l’experiència vital de trobada amb el Ressuscitat. La vida cristiana, tot ella, és això. Aquest llarg temps de Pasqua és la crida concreta a posar-nos-hi.

A.- La comunitat dels anys 30.

1.- Una gran decepció.

La comunitat està en shock. Encara no ha integrat –ni sap com fer-ho- la mort de Jesús a la creu. No sap com reaccionar. No sap què pensar. Sense esma per fer res. Sense llums per sortir-se’n. Sense pistes per interpretar-ho. És el final, i el pitjor i més decebedor final.

Així estant, Pere, impulsiu i inquiet, es posa a fer el que sap. Surt a pescar. Sona molt a un “…marxo a escampar la boira… a veure si em distrec una mica…” I, possiblement, en aquella barca, aquells d’homes enfonsats i desanimats fan de la pesca un espai terapèutic i d’airejar-se.    

Comencen a pescar rutinàriament. Potser sense posar massa atenció. Amb els automatismes de les seves lliçons ben apreses. A la seva manera. Des de la seva experiència, llargament apresa i interioritzada. Ara surt automàtica. Sense posar massa atenció al que fan. I Jesús s’hi fa present.

2.- No sabien que era Jesús.

Però aquells deixebles que pesquen al seu aire, no el reconeixen. Ells ja en saben prou, d’això de pescar. Si és el seu ofici!! És la seva vida. I la viuen al seu aire. Jesús –anònim desconegut, en aquests moments- els diu que la vida han de viure-la, no des de les pròpies habilitats i esquemes. Han de viure-la a l’aire de Jesús. Tot seguint les indicacions de Jesús. Han de posar en joc el que han après d’ell. El que li han escoltat. I aleshores, quan ho fan “a la manera de Jesús”, la cosa canvia radicalment. Quan fan present Jesús a les seves vides, tot és diferent.

3.- Sabien prou bé que era el Senyor.

Sorprèn molt, el contrast d’aquestes dues expressions. Passen del “ No sabien que era Jesús”. Al “sabien prou bé que era el Senyor”.

I, què ha passat, per transformar la primera vivència en la segona? Alguna cosa ha succeït.

4.- Les cinc dimensions que fan possible el canvi.

Podem veure, en aquest episodi, cinc disposicions que fan possible el pas de la foscor a la llum.

a) Aquests pescadors –tan segurs d’ells mateixos!- s’han obert… a un desconegut. A una manera nova de pensar i fer. S’han relativitzat ells mateixos i les seves seguretats inamovibles. Han deixat a banda allò tan cegador i esterilitzant de que “jo ja sé de què va, això…” “Si sempre hem fet…” I s’han atrevir a tirar la xarxa d’una altra manera.

b) Confien. S’han obert a la confiança.

c) Miren –i veuen!- més enllà de primeres aparences.

d) S’escolten uns als altres. S’escolten en les seves diferents percepcions personals i comunitàries. L’amor (el deixeble estimat) percep la presència del Ressuscitat abans que la jerarquia (Pere). I la jerarquia és preguntada sobre el seu amor.

e) Clarifiquen la mirada –s’alliberen del plor paralitzant i pesarós- i, aleshores, poden descobrir que en el servei, Crist Ressuscitat els precedeix. En el servei i l’atenció.

B.- La comunitat del 2019…

Ara, a nosaltres, ens toca descobrir que aquest relat és, exactament, el de les nostres comunitats. Aquest relat parla de nosaltres i del nostre avui. I ens toca aprendre d’aquells primers pescadors del llac.

Potser estem molt capficats en els nostres esquemes. I ens seguim entestant en fer les coses “com sempre les hem fet”. O, potser, hem d’aprendre a reconèixer millor el nostre desconcert i el nostre estat d’ànim? I sentir la necessitat del Ressuscitat. Necessitats de la seva presència i el seu impuls! O, potser hem de fer més atenció  que el nostre actuar i el nostre sentir sigui més “a la manera de Jesús”, i ensinistrar la nostra escolta?

Ara ens toca a nosaltres. Passar de no veure’l enlloc ni reconèixer-lo, a descobrir-lo ben present en tots els espais, crides i ocasions. A nosaltres ens toca preguntar-nos per l’amor que posem en joc.

A nosaltres ens toca deixar espai perquè El Ressuscitat sigui algú real i ben present en el nostre viure.

És la Pasqua. És la nostra vida.

 

 

(cliqueu   sobre  imatge)

 

     

 

 

¿ ON   ESTÀ  DÉU ?

Simó, fill de Joan, ¿ m'estimes ?

La crisi religiosa fa perdre a no pocs les seguretats on es recolzava en altre temps la vida cristiana. No pocs tenen l'impressió de que Déu ha desaparegut. D'aquella fe que veia a Déu per tot, se passa a “on és Déu?”. De la religiositat que confessava “tot parla de Déu”, s'esdevé al “silenci” total.

Tot sembla menar a l'”eclipsi de Déu”. Se esborren les “petjades” de sa presència. Cada cop sembla més difícil escoltar sa veu. La pregunta religiosa més radical del nostre temps esdevé aqueixa: ¿ On està Déu? ¿ On podem trobar-nos amb ell ?

Déu està segueix present en la vida dels homes i dones del nostre segle. Moltes coses l'amaguen, però més la nostra ceguesa. Molts sorolls apaguen sa veu, però més sa nostra pròpia sordesa. Per això, per a trobar-nos amb ell, no basta demanar “¿ on està Déu ?” És necessari també demanar-se: “¿ on estem nosaltres ? “

Déu no es troba de qualsevol manera. La seva presència no aflora en qualsevol consciència. ¿Com podrà percebre'l qui viu fora d'ell mateix, separat de sa rel, bolcat sobre ses possessions, dispers en quefers? La paràbola de Jesús es dóna també avui: els convidats no escolten la invitació perquè van “ocupats en ses terres i sos negocis”. L'encontre amb Déu és possible quan la persona passa de la superficialitat a l'atenció interior, de la dispersió al centre de l'esser, del egoisme a l'amor.

Qui viu sempre bolcat cap a l'exterior no pot percebre la presència de Déu. El primer és recobrar el desig d'interpretar i viure la pròpia vida des de dintre. “No vulguis anar fora teu, és en l'home interior on habita la veritat” ( sant Agustí).

No es pot escoltar tampoc a Déu quan es viu de manera dispersa i fragmentada, en funció d'una agenda i no d'un projecte de vida. És necessari arribar al centre de la persona. El teòleg suís, H. Von Balthasar, diu que “l'home és un esser amb un misteri en son cor, que és més gran que ell mateix”. Aquí ressona de forma callada però permanent la veu de Déu.

Però, no pot pressentir a Déu dins sa vida el que viu manipulant els altres, organitzant tot en funció del seu benestar, dominat només pel propi interés. La raó és clara. Els primers creients així ho veren: “Qui no m'estima, no coneix a Déu, perquè Déu és Amor”. El que viu de forma egoista i interessada, ¿ què pot entendre d'amor i gratuitat?, ¿com pressentirà el misteri últim de l'existència ? Tal volta, hem d'esoltar tots en el fons del cor la mateixa pregunta que sentí Pere de boca de Jesús: “Simó, fill de Joan, ¿ m'estimes ?”

 

 

LA  FELICITAT  

(cliqueu  sobre  "foto")

 

 

Publicado en Catequesi infantil, catequesis adolescents i joves, Comunicacions Generals, Pagina Principal | Deja un comentario

HORARIS MISSES MAIG-JUNY 2019

 

MISSES I ALTRES SAGRAMENTS MAIG 2019

 

 

DOLORS

 

CRIST REI

 

SANT PAU

4

MAIG
 

19h Fartàritx (T.Riera)

19h Convent (G.Parera)

4

18:30h (F.Xavier)

4

17h Sant Josep (J. Perelló)

19:30h (T.Amorós)

5

8h Dolors (T.Amorós)

9h Serralt (T.Riera)

12h Dolors (Neocatecumenal)

17h Benedictines (J.Perelló)

20h Dolors (G.Parera)

5

19h Missa final curs catequesi (F.Xavier)

5

 

11

19h Fartàritx (T.Riera)

19h Convent (G.Parera)

11

18:30h (T.Amorós)

11

17h Sant Josep (J.Perelló)

19:30h (F.Xavier)

12

8h Dolors (F.Xavier)

9h Serralt (T.Riera)

10:30h Festa Fartàritx (F.Xavier)

12h Dolors. Baptismes (T.Amorós)

17h Benedictines (G.Parera)

20h Dolors (F.Xavier)

12

19h (T.Amorós)

12

 

18

19h Fartàritx (T.Riera)

19h Convent. Festa (T.Amorós)

18

18:30h (F.xavier)

19h Baptismes (F.Xavier)

18

17h Sant Josep (J.Perelló)

19:30h (G.Parera)

19

8h Dolors (T.Amorós)

9h Serralt (T.Riera)

12h Dolors (F.Xavier)

12h Son Negre (T.Amorós)

17h Benedictines (J.Perelló)

20h Dolors (F.Xavier)

19

19h (G.Parera)

19

 

25

 

19h Fartàritx (T.Riera)

17h Noces Convent (J.Ramón)

19h Convent (G.Parera)

25

18:30h (T.Amorós)

25

17h Sant Josep (J.Perelló)

19:30h (F.Xavier)

26

8h Dolors (F.Xavier)

9h Serralt (T.Riera)

11h Dolors Baptismes (T.Amorós)

12h Dolors (T.Amorós)

18h Benedictines (G.Parera)

20h Dolors (T.Amorós)

26

19h (F.Xavier)

26

 

 

1

JUNY

19h Fartàritx (G.Parera)

19h Convent (J.Amengual)

1

18:30h (F.Xavier)

1

17h Sant Josep (J.Perelló)

19:30h (T.Amorós)

2

8h Dolors (T.Amorós)

9h Serralt (T.Riera)

12h Dolors (F.Xavier)

18h Benedictines (G.Parera)

20h Dolors (J.Amengual)

2

19h (T.Amorós)

2

 

8

19h Fartàritx (T.Riera)

18h Noces Dolors (T.Amorós)

19h Convent (J.Amengual)

8

18:30h (F.Xavier)

8

17h Sant Josep (J.Perelló)

19:30h (G.Parera)

9

 

8h Dolors (F.Xavier)

12h Dolors Baptismes (T.Amorós)

18h Benedictines (J.Perelló)

20:30h Dolors.Festa Sant Crist (Concelebració)

9

19h (Suprimida)

9

 

 

 

 

 

 

Publicado en catequesis adolescents i joves, Comunicacions Generals, Pagina Principal | Deja un comentario