Benvingut a la pàgina de l'Església de Manacor !

Navega per els diferents menús i consulta tota la informació sobre l'Església de Manacor (misses, catequesi, despatx...)

Esperam que sigui del teu grat!

 

DIUMENGE XX DURANT L’ANY

  »He vingut a calar foc a la terra, i com voldria que ja estigués encesa! Haig de rebre un baptisme, i com desitjo que això es compleixi! ¿Us penseu que he vingut a portar la pau a la terra? Us asseguro que no. He vingut a portar-hi divisió. D’ara endavant els cinc membres d’una família estaran dividits entre ells: tres contra dos i dos contra tres. Es dividiran el pare contra el fill, i el fill contra el pare; la mare contra la filla, i la filla contra la mare; la sogra contra la nora, i la nora contra la sogra.

20º diumenge Temps ordinari (C)

 

EVANGELI

 

No he vingut a portar la pau, sinó divisió.

 

+ Lectura del sant evangeli segons sant Lluc 12,49-53

 

Jesús, motiu de divisió

(Mt 10,34-36)

49 »He vingut a calar foc a la terra, i com voldria que ja estigués encesa! 50 Haig de rebre un baptisme, i com desitjo que això es compleixi! 51 ¿Us penseu que he vingut a portar la pau a la terra? Us asseguro que no. He vingut a portar-hi divisió. 52 D'ara endavant els cinc membres d'una família estaran dividits entre ells: tres contra dos i dos contra tres. 53 Es dividiran el pare contra el fill, i el fill contra el pare; la mare contra la filla, i la filla contra la mare; la sogra contra la nora, i la nora contra la sogra.

Paraula de Déu.

 

 

(Clicar)

 

CALAR FOC

Mots cristians, arrelats en una situació de benestar, pensen el cistianisme com una religió que ha de tenir cura de mantenir la llei i l'ordre establert.

Per això xoca escoltar en boca de Jesús dites que conviden, no a l'immobilisme i conservadurisme, sinó a la transformació profunda i radical de la societat: »He vingut a calar foc a la terra, i com voldria que ja estigués encesa!…..¿Us penseu que he vingut a portar la pau a la terra? Us asseguro que no. He vingut a portar-hi divisió”.

Costa veure a Jesús com qui porta foc destinat a desfer tanta mentida, violència i injustícia. Un Esperit capaç de tranformar el món, de manera radical, a costa d'enfrontar i dividir les persones.

El que creu en Jesús no és una persona fatalista que es resigna davant la situació i cerca tranquil·litat i falsa pau. No és un immobilista que justifica l'ordre de coses, sense treballar amb ànim creador i solidari per un món millor. No és un rebel que per resentiment ho tira tot per avall i agafa el lloc dels que ha tombat.

Qui ha entès Jesús actua mogut per la passió i aspiració de col·laborar en un canvi total. El vertader cristià porta la “revolució” dins el cor. Una revolució que no és “cop d'estat”, canvi de govern, insurrecció o relleu polític, sinó recerca d'una societat més justa.

L'ordre que defensem és encara un desordre. Perquè no hem assolit donar menjar a tots el famolencs, garantir els drets a tota persona, eliminar les guerres o destruir les armes.

Necessitem una revolució més pregona que les revolucions econòmiques. Una revolució que transformi les consciències dels homes i dels pobles. H. Marcuse escrivia que necessitem un món “en el qual la competència, la lluita dels individus uns contra els altres, l'engan, la crueltat i la masacre ja no tenguin raó per ser”.

Qui segueix Jesús, viu cercant que el foc encès per ell cremi cada cop més en aquest món. Però, s'exigeix a si mateix una transformació radical: “només es demana als cristians que siguin autèntics. Aquesta és la vertadera revolució” (E. Mounier)

 

(Clicar)

 

(clicar)

"El primer és la vida feliç de tothom per damunt de creences, costums o lleis"


 

 

Publicado en Comunicacions Generals, Pagina Principal | Deja un comentario

MISSES I ALTRES SAGRAMENTS – AGOST 2019

  

DOLORS

 

CRIST REI

 

SANT PAU

17

AGOST
 

DOLORS

18h Noces (T.Amorós)

19h Fartàritx (T.Riera)

 

17

CRIST   REI  

18:30h Torn Comunions (F.Xavier)

19:30h Baptisme (J.Perelló)

17

SANT  PAU 

18h Sant Josep (J. Perelló)

19:30h (J.Amengual)

18

8h Dolors (T.Amorós)

10h Serralt (T.Riera)

12h Dolors. Torn Comunions (F.Xavier)

18h Benedictines (J.Amengual)

20h Dolors (J.Perelló)

18

19h (G.Parera)

18

 

24

19h Fartàritx (G.Parera)

 

24

18:30h (J.Amengual)

 

24

18h Sant Josep (J.Perelló)

19:30h (F.Xavier)

25

8h Dolors (F.Xavier)

9h Serralt (T.Riera)

11h Baptisme (T.Amorós)

12h Dolors (T.Amorós)

18h Benedictines (J.Perelló)

20h Dolors (G.Parera)

25

19h (F.Xavier)

25

 

31

 

 

19h Fartàritx (T.Riera)

31

18:30h (F.Xavier)

31

18h Sant Josep (J.Perelló)

19:30h Baptisme (T.Amorós)

1

SETEMBRE

8h Dolors (T.Amorós)

9h Serralt (T.Riera)

12h Dolors (J.Perelló)

18h Benedictines (J.Perelló)

20h Dolors (T.Amorós)

1

19h (T.Amorós)

1

 

 

 

ATENCIÓ!!! DIA 25 D’AGOST A LES 13H DINAR DE PREVERES AL SERVEI DE LES PARRÒQUIES DE MANACOR. LLOC: JORDI D’ES RACÓ.

 

Publicado en Comunicacions Generals, Pagina Principal | Deja un comentario

ASSUMPCIÓ DE LA MARE DE DÉU

En aquell temps, Jesús digué: T'enalteixo, Pare, Senyor del cel i de la terra, perquè has revelat als senzills tot això que has amagat als savis i entesos. Sí, Pare, així t'ha plagut de fer-ho.

 

L'Asumpció de la Mare de Déu 

EVANGELI

El Totpoderós obra en mi meravelles. Exalça els humils.

+ Lectura del sant evangeli segons sant Lluc 1,39-56

Maria visita Elisabet

39 Per aquells dies, Maria se n'anà de pressa a la Muntanya, en un poble de Judea, 40 va entrar a casa de Zacaries i saludà Elisabet. 41 Tan bon punt Elisabet va sentir la salutació de Maria, l'infant va saltar dins les seves entranyes, i Elisabet quedà plena de l'Esperit Sant. 42 Llavors cridà amb totes les forces:

–Ets beneïda entre totes les dones i és beneït el fruit de les teves entranyes! 43 Qui sóc jo perquè la mare del meu Senyor em vingui a visitar? 44 Tan bon punt he sentit la teva salutació, l'infant ha saltat de joia dins les meves entranyes. 45 Feliç tu que has cregut: allò que el Senyor t'ha anunciat es complirà!

Càntic de Maria

46 Maria digué:

–La meva ànima magnifica el Senyor,

47 el meu esperit celebra

Déu que em salva,

48 perquè ha mirat la petitesa

de la seva serventa.

Des d'ara totes les generacions

em diran benaurada,

49 perquè el Totpoderós

obra en mi meravelles:

el seu nom és sant,

50 i l'amor que té

als qui creuen en ell

s'estén de generació en generació.

51 »Les obres del seu braç són potents:

dispersa els homes de cor altiu,

52 derroca els poderosos del soli

i exalta els humils;

53 omple de béns els pobres,

i els rics se'n tornen sense res.

54-55 »Ha protegit Israel, el seu servent,

com havia promès als nostres pares;

s'ha recordat del seu amor a Abraham

i a la seva descendència per sempre.

56 Maria es va quedar uns tres mesos amb ella, i després se'n tornà a casa seva.

Paraula de Déu

(POWER-POINT)   clicar

 

Ap 11,19a;12,1.3-6a.10ab 1Cor 15,20-27a Lc 1,39-56

L'Església celebra avui l'acompliment total del misteri pasqual en Maria, privilegi inaudit que únicament ella posseeix. Per expressar les raons que ho justifiquen, la litúrgia utilitza el tema bíblic de la dona victoriosa. Són molts els textos de l'Escriptura que tracten aquest tema. Des del començament, davant la falta d'Adam, Jahvé anuncia la victòria de la "descendència de la dona". En els combats sagnants lliurats per Israel contra els seus enemics, sovint són les dones les que es fan amb la victòria. Israel ha vist en aquestes victòries femenines la realització de la promesa feta al començament del Gènesi. Els poetes subratllen que aquestes dones han aixafat efectivament el cap de l'enemic i la lloança atorgada a Jael o a Judit: "Beneïda entre totes les dones" és la rèplica a la maledicció d'Eva. Al pronunciar aquesta aclamació, l'Església veu en Maria la dona que ha triomfat definitivament de l'enemic. Amb tot, ella és el signe d'una altra victòria, la de l'Església que, al terme de la seva llarga lluita, recollirà, al seu torn, els fruits de la victòria pasqual. Cantem, doncs, amb Isabel, la benaurança de Maria, que serà un dia la de l'Església sencera. Maria brilla davant els nostres ulls de pelegrins. Al terme de la seva ruta aquesta dona, que s'havia unit de manera tan íntima i tan total al Camí del seu Fill, es troba plenament assumida per ell en l'alegria del Pare. Entre els dogmes de la nostra fe, pocs ens concerneixin tant com aquest. El nostre camí humà no és sempre fàcil i, a vegades, fins i tot sembla inútil. Maria glorificada, al costat del seu Fill, al terme d'una vida enterament simple, diu a tota dona i a tot home que cap vida és sense valor.

 

 

(clicar)

 

Publicado en Comunicacions Generals, Pagina Principal | Deja un comentario

DIUMENGE XIX – TEMPS DURANT L’ANY

Estigueu a punt, amb el cos cenyit i els llums encesos. Feu com els criats que esperen quan tornarà el seu amo de la festa de noces, per obrir la porta tan bon punt arribi i truqui. Feliços aquells servents que l'amo, quan arribi, trobi vetllant!

 

 

 

 

(Power-Point )  clicar

 

 

19º diumenge Temps ordinari (C)

EVANGELI

Estigueu a punt.

+ Lectura del sant evangeli segons sant Lluc 12,32-48

32 »No tinguis por, petit ramat, que el vostre Pare es complau a donar-vos el Regne. 33 Veneu els vostres béns i doneu els diners com a almoina. Procureu-vos bosses que no es facin malbé, reuniu-vos al cel un tresor que no s'acabi; allà, els lladres no s'hi acosten, ni les arnes no destrossen res. 34 Perquè on teniu el tresor, hi tindreu el cor.

Invitació a vetllar

35 »Estigueu a punt, amb el cos cenyit i els llums encesos. 36 Feu com els criats que esperen quan tornarà el seu amo de la festa de noces, per obrir la porta tan bon punt arribi i truqui. 37 Feliços aquells servents que l'amo, quan arribi, trobi vetllant! Us asseguro que se cenyirà, els farà seure a taula i es posarà a servir-los. 38 Feliços d'ells si ve a mitjanit o a la matinada i els troba vetllant així!

39 »Prou que ho compreneu: si l'amo de la casa hagués sabut a quina hora de la nit havia de venir el lladre, no hauria permès que li entressin a casa. 40 Estigueu a punt també vosaltres, perquè el Fill de l'home vindrà a l'hora menys pensada.

41 Aleshores Pere li digué:

–Senyor, ¿dius aquesta paràbola per a nosaltres o bé per a tothom?

42 El Senyor continuà:

–¿Qui és l'administrador fidel i assenyat a qui l'amo confiarà els seus servents perquè els doni al temps degut l'aliment que els pertoca? 43 Feliç aquell servent que l'amo, quan arriba, troba que ho fa així! 44 Us asseguro amb tota veritat que li confiarà tots els seus béns. 45 Però si aquell servent es deia: "El meu amo tarda a venir", i començava a pegar als criats i a les criades, a menjar, a beure i a embriagar-se, 46 vindrà l'amo el dia que menys s'ho espera i a l'hora que ell no sap; el castigarà i li farà compartir la sort dels infidels.

47 »El servent que, coneixent la voluntat del seu amo, no ha preparat o no ha fet allò que l'amo volia, rebrà molts assots. 48 En canvi, el qui, sense conèixer-la, s'ha fet mereixedor d'un càstig, rebrà menys assots. Déu demanarà molt d'aquells a qui ha donat molt, reclamarà més d'aquells a qui ha confiat més.

Paraula de Déu.

 

EL   VOSTRE   TRESOR   (  clicar )

 

ELS NECESSITEM MÉS QUE MAI

Els llums encesos.

Les primeres generacions cristianes tingueren que plantejar-se una qüestió decisiva. La vinguda de Crist ressuscitat tardava més del que havien pensat al començament. L'espera es feia llarga. ¿ Com mantenir viva l'esperança ? ¿ Com no caure en la frustració, el cansament o el desànim ?

Als evangelis hi trobem exhortacions, paràboles i crides que tenen un mateix objectiu: mantenir viva la responsabilitat de les comunitats cristianes. Una de les crides més conegudes diu així: »Estigueu a punt, amb el cos cenyit i els llums encesos” . ¿Quin sentit poden tenir aquestes paraules per a nosaltres, després de vint segles de cristianisme ?

Les dues imatges són expressives. Indiquen l'actitud que han de tenir els criats que esperen de nit el retorn del senyor, per a obrir-li el portell de casa quan cridi. Han d'estar amb “el cos cenyit”, és a dir, amb la túnica arromangada per a poder-se moure i actuar amb agilitat. Han d'estar amb “els llums encesos” per a tenir la casa il·luminada i mantenir-se desperts.

Aquestes paraules de Jesús són també avui una crida a viure amb lucidesa i responsabilitat, sense tombar en la passivitat o letargia. En la història de l'Església hi ha moments en que sembla de nit. Tanmateix, no és hora d'apagar els llums i dormir. És l'hora de reaccionar, desvetllar nostra fe i seguir caminant cap al futur, inclús en una Església vella i cansada.

Un obstacle per a impulsar la transformació que necessita avui l'Església és la passivitat dels cristians. Malauradament, durant segles els hem educat per a la submissió i la passivitat. Avui encara sembla que no els necessitem per a pensar, projectar i promoure camins nous de fidelitat cap a Jesucrist.

Per això, cal valorar, cuidar i agrair el desvetllar d'una nova consciència en no pocs laics i laiques que viuen llur adhesió a Crist i pertinença a l'Església d'una manera lúcida i responsable. Fruit valuós del Vaticà II, primer concili que s'ocupà directament d'ells.   

Aquests creients poden ser el llevat d'unes parròquies i comunitats renovades en torn del seguiment fidel a Jesús. Són el potencial del cristianisme.. Els necessitem més que mai per a construir una església oberta i propera als homes i dones d'avui i als problemes del món actual.

José  Antonio  Pagola

 ( clicar )

 

 

 

 

COMUNICACIONS:

10-11 D’AGOST DE 2019

 

–  Dimecres que ve, vigília de la solemnitat de l’Assumpció, hi haurà missa a les 19 hores a Fartàritx i a Crist Rei. I a les 19.30 a St. Pau.

 

–  Dijous que ve, solemnitat de l’assumpció, hi haurà misses com tots els diumenges més una missa a les 19.30 a la parròquia de St. Pau.

*  *  *  *  *  *  *  

Déu és vostre

Aquí Jesús planteja un criteri essencial. Jesús no tolera la por ni vol que els seus deixebles experimentin l’amenaça de la por. Amb altres paraules: els que creuen en Jesús han de ser gent sense por, persones sense por. Per què?

Molt senzill: perquè el Regne no és una promesa, és una possessió que ja ens pertany des d’ara mateix. Parlar del Regne és parlar de Déu. L’expressió “Regne de Déu” és una forma de designar el mateix Déu. Per tant, el que en realitat afirma Jesús és enorme: Déu és vostre. És a dir: Déu s’ha entregat i el teniu a la vostra disposició. El regal de Déu als creient és Déu mateix. Ens ha estat donat.

……..

( clicar)

 

Publicado en Comunicacions Generals, Pagina Principal | Deja un comentario

TEMPS DURANT L’ANY – DIUMENGE XVIII

Però Déu li digué: -Insensat! Aquesta mateixa nit et reclamaran la vida, i tot això que has acumulat, de qui serà? Així passa amb el qui reuneix tresors per a ell mateix i no es fa ric davant de Déu.

 

 

 

 

COMUNICAT   DEL  RECTOR

ANTONI  AMORÓS

1   AGOST  2019Marc   Capó   Mestre

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 
A  TOTES  LES  COMUNITATS   PARROQUIALS
 
El Sr. Bisbe, al cap de l'Església de Mallorca, ha estat generós amb la nostra comunitat cristiana i la nostra ciutat.

Em va alegrar molt, el dia de St. Jaume, la gran mostra d'agraïment que el poble va retre al nostre estimat vicari en Francesc Xavier Riutort. Fa 7 anys que és capellà i s'ha anat formant sense tenir una primera responsabilitat de parròquia. Ja està sobradament preparat per ser primer responsable. I l'Església, a pesar de la gran necessitat que pateix, ha volgut que vagi a ampliar estudis a la Universitat Gregoriana. Tots n'hem d'estar contents per ell. Enyorarem la seva prudència, la seva diligència, la seva afabilitat i sentit de l'humor. Sobretot enyorarem la feinada que ha anat fent per nosaltres durant 5 anys. Ens farà molta falta, però està destinat a serveis de major responsabilitat que podrà dur perfectament. La necessitat de les institucions no pot estar per damunt de les persones.
 
Jo, personalment, quedaré per sempre amb un deute de gratitud amb ell per el seu acompanyament i consell que m'ha fet sentir segur dins la gran dificultat que és un primer any en una unitat pastoral tan gran i tan complexa.
 
Tenim un segon motiu de gratitud amb el Sr. Bisbe. En tot moment ha volgut cercar qui pugui cobrir el servei a la nostra comunitat i a la nostra ciutat. Ha tengut dificultats enormes. Jo he arribat a oferir la meva dimissió pensant si era jo l'obstacle perquè Manacor pogués rebre un altre capellà. Pens que alguns membres del clero radicat a Palma haurien de fer una reflexió. El Bisbe, no per manca d'esforç, no ens ha pogut enviar un capellà.
 
Però, de vegades, Déu escriu dret amb retxes tortes. I pens que hem tengut molta sort. El Bisbe ens envia en Marc Capó Mestre. Ha acabat els estudis eclesiàstics i, en un temps encara indeterminat, será ordenat capellà. En Marc, ve amb ganes. Ve amb tota la il.lusió i frescura que dóna la joventut. Vos puc dir que la seva vocació ha superat proves molt fortes, tant inicials com durant el procés de formació. Vos puc dir que és un gran amant de "lo nostro" molt en sintonia amb la joventut activa de Manacor. Vos puc dir que té un cor net. La netedat del seu cor ja em va edificar a mi en la meva etapa de formador del Seminari. Hem tret a la loteria (i hi havia pocs números).
 
Es dedicarà principalment a les àrees de catequesi i d'evangelització. Li hem d'obrir les portes i l'hem de rebre amb els braços oberts com he comprovat que tan bé sabeu fer els manacorins.
 
Ja sé que dins la nostra comunitat funciona molt més lo personal que lo institucional. Però, a pesar de que encara no sigui capellà, l'hem de considerar el número 2 de la nostra unitat pastoral en capacitat de decisió i representació de l'Església a Manacor.
 
Hem de ser conscients que Manacor quedarà un temps indeterminat amb el servei d'un sol capellà no jubilat. Això podrà significar alguna deficiència en els serveis sacramentals. Estàvem molt mal avesats. Potser s'hagi de suprimir alguna missa. Potser hi hagi manco possibilitats en la celebració de funerals. Potser alguna missa dominical hagi de ser substituida per una celebració de la Paraula amb dispensa del del precepte. Faré un esforç perquè les molèsties siguin les mínimes. Però el servei que donam és molt extens per un sol capellà en actiu ajudat per capellans jubilats, encara que tenguin tan bona disposició.

 

 

 

*  *  *  *  *  *  *  

 

 

 

 

 

 

 

 

INSENSATESA    (POWER-POINT)

18º diumenge del Temps ordinari (C)

 

EVANGELI

Tot això que volies guardar-te, ¿de qui serà?

 

+ Lectura del sant evangeli segons sant Lluc 12,13-21

 

Paràbola del ric insensat

13Llavors un d'entre la gent digué a Jesús:

–Mestre, ordena al meu germà que es parteixi amb mi l'herència.

14 Ell li respongué:

–Home, ¿qui m'ha manat que fos jutge o mediador entre vosaltres?

15 Llavors digué a la gent:

–Estigueu alerta, guardeu-vos de tota ambició de riquesa, perquè, ni que nedi en l'abundància, la vida d'un home no prové pas dels seus béns.

16 I els explicà una paràbola:

–A un home ric, la terra li va donar molt.17 Ell pensava: "Què faré, si no tinc on guardar la meva collita?"18 I es va dir: "Ja ho sé, què faré: tiraré a terra els meus graners, en construiré de més grans, hi guardaré tot el meu gra i els meus béns, 19 i em diré a mi mateix: Tens molts béns en reserva per a molts anys; reposa, menja, beu i diverteix-te."

20 »Però Déu li digué:

»–Insensat! Aquesta mateixa nit et reclamaran la vida, i tot això que has acumulat, de qui serà?

21»Així passa amb el qui reuneix tresors per a ell mateix i no es fa ric davant de Déu.

Paraula de Déu.

 

(clicar   sobre  imatge)

 

Ec 1, 2; 2, 21-23 Col 3, 1-5. 9-11 Lc 12, 13-21

  1. De la lectura de l'evangeli d'avui, no n'hem de treure pas la conclusió que hem de menysprear els béns materials, sinó únicament que hem de saber situar-los al seu lloc. És a dir, que no ens hem de deixar esclavitzar per ells. No se'ns convida, evidentment, a negligir el treball per a millorar el benestar de les nostres famílies. Però sí se'ns demana que no donem valor prioritari a les coses materials, perquè n'hi ha d'altres de més importants.
    Quin és el meu ideal en la vida? Guanyar diners per damunt de tot?
    Cal reconèixer que seria un ideal ben curt. No hi ha persona més pobra, fins i tot a nivell purament humà, que aquella que només té diners, riqueses materials. Encara que siguin moltes.


    2. Jesús vol que entenguem que la recerca dels béns materials no pot constituir la nostra principal preocupació, ni el motiu prioritari dels nostres esforços. Per unes raons molt clares. Unes raons que també corrobora l'experiència perquè aquesta orientació de la vida, porta a la més gran decepció i perquè no porta la felicitat.

    Tots busquem ser feliços: és una tendència que Déu ha posat en nosaltres. Per això, el motiu conscient o inconscient de les les nostres actuacions és sempre la felicitat: mediata o immediata; a curt termini o a llarg termini. Però, en el fons, sempre la busquem.

    Però no tothom encerta el camí que hi porta. Hi ha persones que creuen que si aconseguissin determinat càrrec, o si traguessin uns "millonets" a la loteria, o si els somrigués l'èxit somiat, llavors sí que serien feliços.
    Però, si ara que no tenen això, no ho són, ben segur que tampoc no ho serien si ho obtinguessin. Cal tenir les idees clares si no volem ser víctimes d'enganys i desercions.

    La felicitat no es troba fora de nosaltres. La felicitat brolla de dins del cor. És conseqüència de saber descobrir que estem plens per dins, perquè hi portem l'Esperit de Déu, la nostra major riquesa.

    És prendre consciència que allò que omple i fa feliç és deixar-se guiar per aquest Esperit que ens impulsa a estimar i respectar els altres.
    Qui viu amb aquesta convicció troba sentit a qualsevol situació que li toqui de viure. No perd mai la pau interior i té coratge per tirar endavant.

    3. No sempre ens resulta fàcil entendre-ho així. Potser per això, perquè en prenguem consciència clara, Jesús a l'evangeli d'avui fa una afirmació molt forta. Ens diu que aquell que va darrere dels diners s'equivoca. No en un aspecte més o menys important de la vida, sinó que s'equivoca del tot: que no sap què vol dir viure. És molt fort això! Ens hauria de fer reflexionar.
    És signe de saviesa saber distingir els valors importants dels que no ho són. El diner té la seva funció. Però en la vida hi ha valros millors: l'amistat, la vida de família, la cultura, la salut, l'art, la pau, la solidaritat, la fe …
    Hi ha persones que, potser sí que guanyen molts diners, però que mai no troben temps per somriure, per dialogar amb la parella, per jugar amb els fills, per xerrar amb els amics, per fruir de la natura, per interessar-se pels altres, per contribuir a millorar el seu entorn…

    D'això se'n pot dir viure? D'això se'n pot dir sana fuïció de la vida? Aquesta mena de persones només passen pel costat de la vida, però no hi entren a fons: no la viuen. Quan se n'adonen, ja se'ls ha escapat.

    4. I, sobretot hi ha els valors espirituals. Val la pena que fem cas d'allò que ens ha dit St Pau a la segona lectura "cerqueu allò que és de dalt", "estimeu allò que és de dalt". Hem de saber valorar la Paraula de Déu i la pregària, que porten pau i serenor als nostres cors. Hem de valorar l'eucaristia que ens dóna força i ens agermana fent-nos més solidaris.
    Hem de cercar i estimar allò que Jesús ens ha ensenyat: saber compartir, saber donar la mà, esforçar-se per fer la vida amable a les persones que ens envolten, saber perdonar, posar la nostra confiança en el Senyor… Aquesta és l'única riquesa valuosa, l'única que val la pena acumular, l'única que ens emportarem a l'altra vida.

    I també l'única que, ja ara, porta pau i esperança als nostres cors.
    Reflexionem-hi.

     

 

(clicar  sobre  imatge)

 

 

 

 

*  *  *  *  *  *  

Pregària Eucarística

1 d’AGOST de 2019,  20'30-21'30 h   Església  de  Fartèritx

Monició d’entrada: Joan Perelló.

Explicació de la celebració: Mª. Magdalena.

Exposició Santíssim.

Inici: pàgina 55

Cant d’entrada: “Juntam les mans germans”

Reso de Vespres: Antífones “Temps Ordinari”: pàgina 61 – 66 Salmòdia: pàgina 61 – 66

Lectura: “” (Amàlia).

Responsori breu “Temps Ordinari”: pàgina 68

Magníficat “Temps Ordinari”: pàgina 68 – 69

Pregàries + Oració “Temps Ordinari”: pàgina 69 (Joan Perelló).

Oració personal: 15 minuts.

Cant: pag. 227 cant nº 5 “Jo crec en vos bon Déu,”

Pregàries comunitaries.

Catequesis Papa Francisco “PARENOSTRE”: 24/04/19 (Maria Llull).

Cant: Pange Lingua .   Salve  Regina

Publicado en Comunicacions Generals, Pagina Principal | Deja un comentario