Benvingut a la pàgina de l'Església de Manacor !

Navega per els diferents menús i consulta tota la informació sobre l'Església de Manacor (misses, catequesi, despatx...)

Esperam que sigui del teu grat!

 

CATEQUESI 2018-2019


 

lnici de curs de catequesi per aquest nou curs :  2018-19.

– El dilluns 17 i dimarts 18 es rapartirà la carta amb tota la informació als col·legis.

– El divendres 21 tindrà lloc la reunió informativa de pares tant de primer com de segon curs a Crist Rei a les 21h.

– El dilluns 24 hi haurà inscripcions NOMÉS pels que han de começar primer curs de catequesi tradicional. De 17h a 21h.

– El dimarts 25 hi haurà les inscripcions NOMÉS pels que han de començar segon curs de catequesi tradicional. De 17h a 21h.

– El dijous 27 hi haurà les inscripcions pels que han de fer la catequesi en familia i Emaús.

– Diumenge 30 missa d’inici de curs de catequesi als Dolors a les 12h. Aquest dia es repartirà el catecisme als nins.

– Dilluns 1 d’octubre comença la catequesi.

 

Publicado en Catequesi infantil, catequesis adolescents i joves, Comunicacions Generals, Pagina Principal | Deja un comentario

TEMPS DURANT L’ANY

 

 

FESTA  DE  LA  MARE  DE  DÉU  DELS  DOLORS

20h Dolors. Festa de la Titular (T.Amoros)

CONCELEBRACIÓ…

NAU CENTRAL

 

 

Monició introductòria

 

Celebram avui la titular de la nostra parròquia: la Mare de Déu dels Dolors. Siau tots benvinguts!

 

Com una família ben unida entorn de l’altar, participem de l’Eucaristia, contemplant Maria la dona feel que aguanta ferma al peu de la Creu del seu Fill.

Que ella sigui també la nostra fortalesa que ens acompanyi sempre i molt especialment en els moments més difícils de la nostra vida.

Cant d’entrada: “Gloriosa com ningú”

Els celebrants sortiran pel creuer del Sant Crist.

Monició d’entrada: Emmaüs 1

 

Salutació del celebrant:

 

Acte Penitencial: “Senyor, teniu Pietat”

Glória: (cantat principi i final)

Oració Col·lecta

 

LITÚRGIA de la PARAULA:

1ª lectura: Miquel Àngel Riera

Salm: Miquel Àngel Riera

Resposta Salm cantat: “Aclamem tots la vida” o

“El Senyor ha fet en mi meravelles”.

2ª lectura: NO

Cant de l’Al·leluia: “

Evangeli

Homilia

 

Credo

Pregària dels fidels: Emmaüs 2

Presentació de les ofrenes: Emmaüs 1

1. El pa i el vi

2. Ball de l’Oferta

Becines:

Ofertori:

Cant durant l’ofertori: “Stabat Mater” o la traducción.

 

Cant del sant: (Pare Martorell )

 

Anyell de Déu: cantat

 

Cants de comunió: “Bona Mare” o “Magnificat”.

"AVE  MARIA"

Oració de postcomunió.

Benedicció.

Cant final: “Goigs de la Mare de Déu dels Dolors” 

 

 

…………

DIUMENGE  XXIV  DEL  TEMPS  ORDINARI:

.DIUMENGE VINT I QUATRE

(POWER-POINT)

 

"Jesús ens pot ensenyar, sobretot, un estil nou de vida"

Qui dieu vosaltres que sóc jo? Pregunta Jesús als deixebles.

No sé exactament com podem contestar a aquesta pregunta de Jesús els cristians d’avui.

A què ens pot ajudar Jesús?

A conèixer-nos millor. Perquè el seu evangeli fa pensar i ens obliga a plantejar-nos els interrogants més importants i decisius de la vida.

La seva manera de sentir i de viure l’existència.

La seva manera de reaccionar davant del sofriment humà.

La seva confiança indestructible en un Déu amic de la vida.- és el millor que ha donat a la història humana.

Jesús ens pot ensenyar, sobretot, un estil nou de vida.

Qui s’apropa a Ell no se sent atret per una nova doctrina sinó convidat a viure d’una manera diferent

-viure més arrelat en la veritat

-viure amb un horitzó més gran, més digne, més esperançat.

Jesús ens pot alliberar també de formes poc sanes de viure la religió

-fanatismes cecs i agressius

-desviacions legalistes

-pors i egoismes.

I pot introduir en la nostra existència

-l’alegria de viure

-la mirada compassiva envers els que pateixen

-la creativitat del que viu estimant.

Jesús ens pot redimir d’imatges de Déu malaltisses que s’arrosseguen des de lluny.

Ens pot ensenyar a viure Déu com una Presència propera i amistosa, font inesgotable de vida i de tendresa.

Deixar-se conduir per Jesús és trobar-se amb un Déu diferent, més gran i més humà que totes les nostres teories juntes.

Ara bé: Per a trobar-lo a un nivell més autèntic hem de rompre amb la nostra inèrcia, amb el nostre immobilisme

-hem de recuperar la llibertat interior

-hem d’estar disposats a néixer de bell nou, deixant la religió

rutinària

avorrida

repetitiva

buida de continguts.

Jesús pot ser el guaridor i llibertador de molts que viuen atrapats per la indiferència

-distrets per la vida moderna

-paralitzats per una religió rutinària

-o seduïts pel benestar material, però

sense nord

sense sud

sense veritat

i sense vida.

 

Jesús és el nord veritable.

Jesús és la veritat que no enganya.

Jesús és la vida eterna.

Jesús és la Salvació plena i eterna.

 

Ho creiem nosaltres, això?

Ho fem vida de la nostra vida ?

 

 

 

PARRÒQUIA DELS DOLORS

 

 

Publicado en Comunicacions Generals, Pagina Principal | Deja un comentario

TEMPS DURANT L’ANY

 

BOTIGA CARITAS

"KOLUTÉ"

 

Pregària 6 de Setembre de 2018

Exposició Santíssim.

Inici: pàgina 11

Cant d’entrada: pàgina 225 “Benaurances”

Reso de Vespres: Antífones: pàgina 13, 14, 15, 16, 17 i 18 Salmòdia: pàgina 13, 14, 15, 16, 17 i 18

Lectura: “DIPÒSIT I TORRENT” (Amàlia).

Responsori breu: pàgina 19

Magníficat: pàgina 19

Pregàries + Oració: pàgina 19, 20 I 21 (Joan Perelló).

Oració personal: 15 minuts.

Cant: pag. 227 cant nº 5 “Jo crec en vos bon Déu,”

Pregàries comunitaries.

Exhortación Apostólica GAUDETE ET EXSULTATE: Capítol IV “Algunas notas de la Santidad en el Mundo Actual” 129-139 (Hnas. Pureza).

Cant: Pange Lingua (pag. 218) estrofes 5 i 6 J. Perelló (oració i es posa el mandil) genollats.

Benedicció i Cant final: “Salve Regina”.

 

 

 

 

DIUMENGE XXIII  

(POWER-POINT)

 

COMUNICACIONS:

–    Dissabte dia 15, festa de la Mare de Déu dels Dolors,

     només hi haurà missa a les 20h a la parroquia dels Dolors.

    Queden suprimides les misses a les altres parròquies.   

 

DIUMENGE  XXIII  DEL  TEMPS  ORDINARI:

Fa que hi sentin els sords i que els muts parlin

+ Lectura del sant evangeli segons sant Marc 7,31-37

Guarició d'un sord-mut

31 Jesús se'n va anar del territori de Tir i, passant pel de Sidó, arribà al llac de Galilea, després de travessar el territori de la Decàpolis. 32,Llavors li porten un sord, que amb prou feines podia parlar, i li demanaven que li imposés la mà. 33 Jesús se l'endugué tot sol, lluny de la gent, li ficà els dits a les orelles, va escopir i li tocà la llengua amb la saliva.34 Després va alçar els ulls al cel, sospirà i li digué:

Efatà ! —que vol dir: «Obre't!»

35A l'instant se li van obrir les orelles, la llengua se li destravà i parlava perfectament. 36 Jesús els prohibí que ho diguessin a ningú, però com més els ho prohibia, més ho pregonaven. 37 Estaven completament admirats i deien:

–Tot ho ha fet bé: fa que els sords hi sentin i que els muts parlin.

 

Paraula de Déu

 

 


CURAR LA SORDESA

La curació d'un sord-mut, a la regió pagana de Sidó és contada per Marc amb una intenció clarament pedagògica. És un malalt especial. No hi sent ni parla. Viu tancat dins ell mateix, sense comunicar-se amb ningú. No se n'adona de que Jesús passi a la vora ell. Són els altres que el porten al Profeta.

L'actuació de Jesús és també especial. No posa les mans damunt ell com li han demanat, sinó que l'agafa a part i el mena a un lloc retirat de la gent. Allà treballa intensament, primer l'oïda i després la llengua. Volt que el malalt senti son contacte guaridor. Sols una trobada profunda amb Jesús podrà sanar-lo d'una sordesa tan forta.

Pel que sembla, no és suficient tot aquell esforç. La sordesa es resisteix. Llavors Jesús recorre al Pare, font de tota salvació: mirant al cel, sospira i crida al malalt una sola paraula: “Effetà”, és a dir, “Obre't”. Aquesta és l'única paraula que Jesús pronuncia en tot el relat. No va dirigida a les orelles del sord sinó al seu cor.

Sens dubte, Marc vol que aquesta paraula de Jesús ressoni amb força dins les comunitats cristianes que llegiran el seu relat. Sap que és bo de fer viure sords a la Paraula de Déu. Avui hi ha també cristians que no s'obrin a la Bona Nova de Jesús ni parlen de la seva fe. Comunitats sord-mudes que escolten poc l'Evangeli i el comuniquen de manera deficient.

Tal volta un dels pecats més greus dels cristians d'avui sigui aqueixa sordesa. No ens aturem a escoltar l'Evangeli de Jesús. No vivim amb el cor obert per a acollir les seves paraules. Per això, no sabem escoltar amb paciència i compassió a tants que sofreixen sense rebre l'afecte ni l'atenció de ningú.

A voltes es diria que l'Església, nascuda de Jesús per a anunciar sa Bona Nova, fa son propi camí, oblidada sovint de la vida concreta de preocupacions, pors, treballs i esperances de la gent. Si no escoltem les cridades de Jesús, no posarem paraules d'esperança en la vida dels que sofreixen.

Paradoxa dels discursos de l'Església. Es diuen grans veritats, però no toquen el cor de les persones. Això passa en temps de crisi. La societat no espera “doctrina social” dels especialistes, però escolta amb atenció una paraula clarivident, inspirada en l'Evangeli de Jesús quan es dita per una Església sensible al sofriment de les víctimes, i que sap  sortir instintivament en la seva defensa invitant a tots a estar prop dels qui més ajuda necessiten per a viure amb dignitat.

 

Is 35, 4-7a Jm 2, 1-5 Mc 7, 31-37

1- L’Evangeli ens parla d’un sord que a penes sabia parlar. És trist ser sord. Una persona que no hi sent, viu més aïllada encara que un cec. Té molt poca comunicació amb les persones que l’envolten. Està molt desconnectada d’aquells que l’envolten. No sap de què parlen.

A l'Escriptura, la sordesa sempre simbolitza la duresa de cor davant les crides i la gràcia de Déu. Per això convé recordar que hi ha hagut un moment de la nostra vida en què cadascun de nosaltres ha mantingut l’oïda oberta a la crida de Déu. Si no hagués estat així, nosaltres avui no seríem cristians.
Ens podríem preguntar, però, si ens mantenim oberts a les crides que Déu ens va fent o si, amb el temps, ens hem anat tancant. Si fos això darrer, m’aniria empobrint espiritualment. Em quedaria raquític. Seria llàstima perquè significaria que estic anant endarrere en la meva vida. M’estic obrint o m’estic tancant?
2- Fixem-nos en una cosa: els miracles, a l’evangeli, sempre tenen un sentit simbòlic que va més enllà de la simple materialitat del fet que es narra. Són “signes”, que demostren que Jesús és el Salvador anunciat pels Profetes.
Amb aquesta curació del sord-mut, se’ns volia indicar que Jesús és Aquell que ve a destapar la nostra oïda interna i fer-nos així capaços d’obrir-nos a la veritat de Déu.

En tenim necessitat d’això. Perquè tots correm el perill de tancar-nos en nosaltres mateixos i d’orientar la nostra vida d’acord amb la nostra pròpia llum, que és molt feble, i d’acord amb els nostres propis criteris que són molt curts, molt egoistes.

Cal, sobretot durant l’eucaristia, que ens esforcem per posar-nos en contacte amb Jesús, perquè obri la nostra oïda interior i faci que la seva veritat ens penetri a fons i transformi els nostres cors.

Ens esforcem per fer-ho?

3- Una altra cosa important que ens diu l’evangeli d’avui, és que aquell home, un cop curat, comença a parlar “perfectament”, perquè entenguem que quan una persona s’obre a la veritat de Jesús, millora de manera radical la seva manera de comunicar-se amb els altres. Les seves paraules ja no seran portadores de tristesa, ni de desunió o de foscor o de rancúnia, sinó portadores d’amistat, de joia, de pau, de llum …

De vegades se sol dir: “Les paraules se les emporta el vent”. Però això no és del tot cert. Les nostres paraules penetren en el cor d’aquells que escolten i, allà dins, són llavor de sentiments. Que poden ser bons o dolents, positius o negatius. És a dir, que poden salvar o poden enfonsar la persona.
Què sembro en el cor d’aquells que m’escolten?


4- Finalment, la curació del sord-mut és també signe d’una altra realitat que ens toca molt de prop: ens fa veure que entre nosaltres hi ha poc diàleg. Almenys diàleg autèntic. Jesús vol, i ell ho fa possible, que les persones siguem capaces de comunicar-nos amb sinceritat i cordialitat.

Cada persona és un misteri que amaga en el seu cor unes riqueses immenses que Déu mateix hi ha posat. Quantes riqueses queden enterrades i es perden per una deficient comunicació entre les persones! Quina pèrdua més gran!
Jesús vol que hi hagi un autèntic diàleg, especialment a nivell familiar: entre marit i muller i entre pares i fills. Perquè la comunicació sincera i amable enriqueix, acosta les persones i fomenta la unió i l’estimació. I això és fer realitat entre nosaltres la salvació de Jesús.

Si tenim poca comunicació, és potser perquè ens manca el diàleg essencial: el que hi ha d’haver entre Déu i nosaltres. És a dir, perquè preguem poc. I, sense pregària, la nostra comunicació és pobra. No enriqueix els altres perquè estem buits per dins. I, fins i tot, pot arribar a fer mal.


5- L’evangeli acaba amb aquelles paraules tan significatives que deia la gent parlant de Jesús:”Tot ho ha fet bé”. Tant debò que, en arribar al terme de la nostra vida, se’ns pogués fer a tots nosaltres aquest elogi: “Tot ho ha fet bé”.
No es tracta pas de fer coses extraordinàries, sinó de fer bé les mil petites coses de cada dia. “Fer bé”, vol dir fer-les amb amor: fer-les perquè volem ajudar els altres, perquè volem ser un nou Jesús, enmig del nostre món.
Som conscients que si ens obrim a Déu, també ens obrirem als altres, i tot ho farem bé?

Reflexionem-hi.

 

 

   

*  *  *   * 

 

INTENCIONS  DE  PREGÀRIA  DEL  PAPA:

 

UN SOL A MEDIANOCHE

(Escrit  de  MAGDALENA  BENNÀSSER)

 

 

Publicado en Comunicacions Generals, Pagina Principal | Deja un comentario

MISSES I ALTRES SAGRAMENTS.- SETEMBRE 2018

BOTIGA CARITAS

 

DOLORS

 

CRIST REI

 

SANT PAU

8

SETEMBRE

19h Fartàritx (T.Riera)

8

18.30h (M.Serra)

8

18h Sant Josep (J. Perelló)

19.30h (F.Xavier)

9

8h Dolors (F.Xavier)

9h Serralt (T.Riera)

12h Dolors. Baptismes (T.Amoros)

18h Benedictines (G.Parera)

20h Dolors (F.Xavier)

9

19h (T.Tauler)

9

 

15

19h Fartàritx (No Missa)

20h Dolors. Festa de la Titular (T.Amoros)

15

18.30h Baptisme (T.Amoros. No Missa)

15

18h Sant Josep (J. Perelló)

19.30h (No Missa)

16

8h Dolors (T.Amoros)

9h Serralt (T.Riera)

12h Dolors (T.Tauler)

18h Benedictines (T.Tauler)

20h Dolors (G.Parera)

 

16

19h (F.Xavier)

18

 

22

19h Fartàritx (G.Parera)

22

18.30h (T.Tauler)

22

18h Sant Josep (J. Perelló)

19.30h (F.Xavier)

23

8h Dolors (T.Tauler)

9h Serralt (T.Riera)

11h Baptismes (F.Xavier)

12h Dolors (F.Xavier)

18h Benedictines (G.Parera)

20h Dolors (T.Tauler)

23

19h (T.Amoros)

23

 

29

19h Fartàritx (T.Riera)

29

18.30h (F.Xavier)

29

18h Sant Josep (J. Perelló)

19.30h (T.Tauler)

30

8h Dolors (F.Xavier)

9h Serralt (T.Riera)

12h Dolors (T.Amoros)

18h Benedictines (J.Perelló)

20h Dolors (G. Parera)

30

19h (T.Tauler)

30

19h Missa festes SaTorre (T.Amoros)

2

OCTUBRE

11h Convent. Missa Àngels Custodis (T. Amoros)

2

 

2

 

 

 

Publicado en Comunicacions Generals, Misses, Pagina Principal | Deja un comentario

SETEMBRE


SORTIM A NAVEGAR

 

         Deixem ja el port del mes d’agost i, en el nostre petit veler, sortim a navegar. El vent és una mica fort, de ponent. Abans tenia un nom molt poètic, avui en diuen “síndrome postvacacional”. La seva bufada provoca cansament, enyorança i poques ganes de fer feina. No durarà massa perquè el llevant està anunciat, i ens porta un canvi de temps i d’humor.

         Després de sopar, peix i aigua de Viladrau (per cert, treta d’una font de muntanya), hem obert el mapa de navegació i l’hem estès sobre la taula. Aquest mapa té dues parts: la primera conté la ruta i la previsió del temps segons estadístiques dels anys anteriors, i la segona, alguns consells de navegació.

         La ruta. El primer port es diu “Port Inici” i es refereix al començament del curs escolar. Després seguirem navegant amb mar molt moguda durant l’octubre, a partir de l’illot “12 d’Octubre” entrarem en un temps de molta activitat, encara que podrem descansar al port del “Pont de Maria Immaculada”, passat el qual anirem cap al nord fins a les illes anomendes del “Nadal”. Mar imprevisible, amb cops de vent tempestuosos. Vindran els reis a visitar-nos i, passades les festes, anirem fent camí en mig dels corrents marítims del nou hemisferi, del qual en diuen “La Pujada de Gener”.

         Passarem per Cendra, Quaresma i Setmana Santa fins fer port a les illes de Pasqua, ja en plena primavera. Són illes molt habitades per mones. Arribaran les primeres caloretes i farem parada sorollosa al golf de “Sant Joan”, conegut amb el nom de la gran gresca. Després enfilarem pels mars de les calors fins retornar a un nou agost i noves vacances.

         Consells de navegació. En temps durs i desolats, que n’hi haurà, NO FER MUDANÇA. En temps forts, alegres i consolats, GAUDIR I AGAFAR NOVES ENERGIES.

         Sempre TOTHOM ÉS IMPORTANT. Quan perdem l’orientació CERCAR L’ESTEL POLAR, TAMBÉ ANOMENAT MARIA. Donar preferència ALS MÉS DÈBILS. Tenir a mà i meditar EL LLIBRE DE LA PARAULA, i en el cor i la ment, la confiança en EL SENYOR. Que el nostre viatge sigui COMUNITARI I AMB BON HUMOR.

AMIGUES I AMICS, NAVEGUEM JUNTS EL CURS 2018-2019.

(copiat  de  "Catalunya  Religió.cat)
 

*  *  *  *  *  

IMATGES  D'AQUEST  ESTIU:

PARAULES  D'ANTONI  AMORÓS, EN  EL  DIA  DE  LA  SEVA  PRESENTACIÓ  COM  A  NOU  RECTOR…

Sr. Vicari Episcopal, germans preveres, comunitat cristiana de Manacor, Sra. Batlesa, distingides autoritats, benvolguts manacorins tots:

Som en Toni. Sí, senzillament en Toni. Som de Cala Rajada. Tenc 53 anys i en duc 22 de capellà. He servit 6 anys a St. Josep Obrer de Palma, 11 a Artà i Sa Colònia i quasi 5 a Capdepera i Cala Rajada. També vaig fer classes de religió. Se’m demanà fer un temps d’ecònom diocesà, de formador del seminari i de rector del seminari menor.

Els punts de referència que m’han ajudat a construir l’espiritualitat del meu ministeri, la meva manera de viure i entendre el sacerdoci, no provenen de grans mestres espirituals ni de cap moviment en concret, sinó que troben el seu origen en les persones senzilles que, superant èpoques de capellans bons i dolents, superant canvis d’orientació desconcertants en la institució eclesial, superant fins i tot un ambient cultural d’una hostilitat, ara aclaparadora … a pesar de tot, han mantingut la fe i la fidelitat a l’Església.

Els, principalment les meves mestres, han estat aquestes persones senzilles. I estic ben segur que me seguireu ensenyant moltes coses els manacorins. En resum som, m’he anat fent, un capellà de poble i un capellà de gent petita, en el sentit de senzilla. Quan Sant Jaume i Sant Joan demanaren a Jesús qui seria el primer en el Regne de Déu, Jesús els va dir que ser primer sols es justifica si es per servir els altres i, posant un infant enmig de la rotlada, concretà que els primers eren els més petits. Esper que molts vulgueu ser primers per servir. Segurament no agradaré als que vulguin ser primers per sentir-se d’un cercle distingit. Aquest mateix tarannà va diferenciar i va fer triunfar l’Església sobre els altres cultes mistèrics, més lluents i renovadors, durant els primers segles del cristianisme.

Se sol dir que un rector, el primer any, no ha de canviar res. Procuraré no fer-ho. Però, que ningú esperi que me presenti el segon any amb un programa de reformes. No passeu gens de pena. No venc a canviar res. Al Seminari Menor vaig conèixer varis joves i jóvenes de Manacor. Som amic de capellans manacorins… Sé que aquí la comunitat cristiana està encaminada. Sé que els meus antecessors, amb tots voltros, han fet molta feina ben feta. Jo senzillament som un més que ve a caminar al vostre costat i a consolidar, també reparar, tot allò ben fet que ja s’ha fet.

Per tarannà som un administrador i no un fundador. El meu perfil ideològic es podria definir com a baix. No venc amb un preconcepte del que pens que ha de ser l’Església. Sobretot som obert a la vida que fa néixer l’Esperit. Com ens ensenya Jesús a les paràboles, venc a fer de conrador i no de constructor. Tots sembrarem, cavaré, abonaré, regaré. Alguna vegada haurem de podar. Però és la planta la que creix i el conrador sols acompanya i potencia el seu creixement. No venc a imposar la meva ideologia a l’Església de Manacor. Per tant, em trobarà davant qui pretengui limitar la vida cristiana que creix, amb la plantilla limitadora de la seva manera pròpia d’entendre com ha de ser l’Església.

Sempre he servit a comunitats petites, ara només parl de número i d’estructura. A Manacor hi ha una gran comunitat molt estructurada. Me fa un poc de por la nova etapa de la meva vida que ara comença. En certa manera, em sent com si passàs d’una barca de bou al Titànic.

Sr. Vicari Episcopal: Degut al meu pas per la Cúria, també som capaç de veure les coses des del punt de vista dels qui comanden. Sé que vos ho he posat difícil. Sé que hi havia persones “de mayor calidad”, com diria en Cervantes, per ocupar aquest càrreg. No és fàcil d’entendre que vós i el Bisbe em doneu aquesta missió justament a mi. No s’explica si no és que hi ha hagut persones … no sé qui són … això es du en secret … que han dipositat una especial confiança en mi.

Vos ho agraesc i esper no defraudar-vos. Però sobretot esper no defraudar la comunitat cristiana i la ciutat de Manacor. Vos vull dir a tots que necessit la vostra ajuda i la vostra pregària. Sé que sense elles no seré capaç.

A part del meu deure de ser fidel a les persones amb les que estic en deute, sobretot honrar ma mare, el meu únic honor és servir l’Església. Podeu estar segurs que intentaré estar a l’altura. Inicialment m’empeny aquest honor. Però, poc a poc, aprendré a estimar-vos, i ho faré per amor, que és l’únic que val davant Déu.

Sant Crist de Manacor, penyora que Déu ens ha enviat per significar que, per Ell, Manacor no és una ciutat petita qualsevol, sinó que li té un amor específic i singular. A vós, venerada figura, encoman aquest temps en que caminarem junts la meva pobra persona i la comunitat i la ciutat de Manacor.

*   *   *   *   *

 

MISSA  "ACCIÓ  DE  GRÀCIES"   

Cardenal  Lluis F. Ladària  

 

*   *   *   *   *   

UN SOL A MEDIANOCHE

(Article  de  MAGDALENA  BENNÀSSER)

Publicado en Comunicacions Generals, Pagina Principal | Deja un comentario