Benvingut a la pàgina de l'Església de Manacor !

Navega per els diferents menús i consulta tota la informació sobre l'Església de Manacor (misses, catequesi, despatx...)

Esperam que sigui del teu grat!

 

TEMPS DURANT L’ANY…

….

 

DIUMENGE   TERCER   DURANT   L'ANY

 

 

 

 

 

Evangeli Mc 1,14-20

Convertiu-vos i creieu en l'Evangeli

Lectura de l'evangeli segons sant Marc

Després d'haver estat empresonat Joan, Jesús es presentà a Galilea predicant la bona nova de Déu; deia: «Ha arribat l'hora i el Regne de Déu és a prop. Convertiu-vos i creieu en la bona nova».

Tot passant vora el llac de Galilea, veié Simó i el seu germà Andreu. Estaven tirant el filat a l'aigua, perquè eren pescadors. Jesús els digué: «Veniu amb mi, i us faré pescadors d'homes». Immediatament abandonaren les xarxes i se n'anaren amb ell.

Poc més enllà veié Jaume, fill de Zebedeu, i el seu germà Joan. Eren a la barca repassant les xarxes. Els cridà immediatament, i ells deixaren el seu pare Zebedeu amb els jornalers a la barca, i se n'anaren amb Jesús.

Paraula del Senyor


 

UN ALTRE MÓN ÉS POSSIBLE


 

No sabem amb certesa com reaccionaren els deixebles del Baptista quan Herodes Antipes l'empresonà a la fortalesa de Maqueront. Coneixem si la reacció de Jesús. No romangué al desert. Tampoc es refugià entre els familiars de Natzaret. Començà a recórrer els llogarets de Galilea predicant un missatge original i sorprenent.

L'evangelista Marc ho resumeix dient que “és presentà a Galilea predicant la bona nova de Déu”. Jesús no repeteix la predicació del Baptista ni parla del seu baptisme en el Jordà. Anuncia a Déu com quelcom nou i bo. Aquest és el seu missatge.

”Ha arribat l'hora”.

El temps d'espera que viu Israel s'ha acabat. Ha acabat també el temps del Baptista. Amb Jesús comença una era nova. Déu no vol deixar-nos tots sols davant els nostres desafiaments, sofriments i problemes. Vol construir amb nosaltres un món més humà.

”El Regne de Déu és a prop”

Amb una audàcia desconeguda, Jesús sorprén a tothom anunciant una cosa que cap profeta havia gosat declarar: “Ja és aquí Déu, amb la força creadora de sa justícia, regnant entre nosaltres”. Jesús experimenta Déu com una Presència bona i amistosa que cerca obrir-se camí entre nosaltres per a humanitzar la nostra vida.

Per això tota la vida de Jesús és una crida a l'esperança. Hi ha alternativa. No és veritat que la història hagi de descórrer per camins d'injustícia que marquen els poderosos de la terra. És possible un món més just i fratern. Podem modificar la trajectòria de la història.

“Convertiu-vos”

Ja no és possible viure com si res hagués estat. Déu demana als seus fills col·laborar. Per això Jesús crida: “Canvia la manera de pensar i actuar”. Som les persones les que primer hem de canviar. Déu no imposa res a la força, però està sempre cridant les nostres consciències vers una vida més humana.

”Creieu en la Bona Nova”

Agafeu-lo en sèrio. Desperteu de la indiferència. Mobilitzeu les vostres energies. Creieu que és possible humanitzar el món. Creieu en la força alliberadora de l'Evangeli. Creieu que és possible la transformació. Introduïu en el món confiança.

¿ Què n'hem fet d'aquest missatge apassionant de Jesús ? ¿ Com ho hem pogut oblidar ? ¿ Amb què l'hem substituït ? ¿ En què passem el temps si el primer és “cercar el regne de Déu i sa justícia” ? ¿ Com podem viure tanquils mirant que el projecte creador de Déu d'una terra plena de pau i justícia és aniquilat pels homes ?


* * * * * * * * * 

DE   LES   FESTES   DE   SANT   ANTONI…

 

 


 

 

 

* * * * * * * * * * * * 

 

Tercer diumenge – Temps Ordinari

Jo 3,1-5.10
1 Co 7,29-31
Mc 1,14-20

Ens trobem a l’inici de l’Evangeli de Marc, que majoritàriament anirem seguint aquest cicle anual de lectures, el cicle B, en el que ens trobem.


Un cop batejat Jesús, i després dels 40 dies al desert, Jesús inicia la seva vida pública. I la fa amb tres grans pilars de la seva missió: la crida a la conversió, la crida a l’esperança que mobiliza, i la crida a persones concretes a seguir-lo i a compartir la seva missió.


Nosaltres també estem cridats a conrear, en la nostra vida, aquestes tres dimensions: la conversió, l’esperança, la missió. Anem a veure una mica més detalladament què vol dir cadascuna d’elles.

  1. La crida de Jesús a la conversió. Joan Baptista era el precursor, aquell que preparava els camins del Senyor. L’evangeli d’avui comença dient que Joan va ser empresonat, i immediatament apareix Jesús, fent també una crida valenta a la conversió. Sembla, d’alguna manera, com si la Bona Nova de Jesús, la seva crida a canviar el nostre cor, hagués de sortir d’una manera o una altra: si no és ja possible a través de Joan Baptista, ara haurà de ser directament amb Jesús mateix. Puc percebre l’apassionament que Jesús posaria en la seva crida: ‘si han empresonat Joan, ara és el meu torn, ara és el moment de fer allò que havia vingut a fer’…


    I, com dèiem, aquesta primera crida és a la conversió, a la renovació del cor. Podríem dir, més precisament, que és una crida a canviar el ‘nord’ que orienta el nostre cor: les nostres valoracions, la nostra sensibilitat, les nostres preferències, les nostres decisions, les nostres opcions… És una crida a convertir-nos en el sentit profund de ‘canvi d’orientació’, de canvi de nord de la brúixola de la nostra vida…


    Em puc preguntar quin és el rumb de la meva vida, ara, i quina és la nova orientació, el nou ‘nord’ que Jesús em proposa quan crida: “convertiu-vos, converteix-te”…
     

  2. La segona crida és a l’esperança: “ha arribat l’hora i el Regne de Déu és a prop”. A vegades ens pot costar adonar-nos d'això: “el Regne de Déu és a prop”. Ens sembla que hi ha tantes coses, tantes realitats, tantes actituds en el nostre món tan allunyades del Regne de Déu… I malgrat això, malgrat els temps de Jesús no eren pas millors que els nostres, ell diu: “el Regne de Déu és a prop”.


    És evident que és a prop perquè ell, com a Fill de Déu, ja estava entre nosaltres, ja havia vingut a sembrar moltes llavors del Regne. Però avui, ell mateix, com a Senyor Ressuscitat, segueix present entre nosaltres, i l’Esperit habita el nostre món i és hoste en els nostres cors. És cert que el mal, el pecat, el dolor, la injusticia, tenen una paraula que ens preocupa, ens fa patir, que ens vol robar l’esperança. Però Jesús ens recorda un i altre cop: “el Regne de Déu és a prop”, com dient: ‘no ho veieu? No veieu també tants signes d’amor, de generositat, d’esforços amagats esmerçats pels altres, pels més petits, per construir un món millor?’

     

    Potser avui Jesús ens ve a dir quelcom així: ‘quan la nit es faci fosca, quan el mal i el dolor amenacin la teva esperança, recorda: el Regne de Déu és a prop, és ja present, en forma de petites llavors de Regne, de presència, de llum… no la veus? Aprèn a mirar bé…’ I potser això ens ajudarà a recuperar l’esperança, una esperança que ens convida a perseverar, a no llençar la tovallola quan no veiem fruits, a ser generosos en el nostre donar-nos, en el nostre compromís…

    3. I finalment, la tercera crida és el que normalment entenem per ‘la crida’ de Jesús: la crida a seguir-lo, i a col·laborar en la seva missió. Jesús crida quan i com vol, a vegades sobtadament, com suggereixen els relats d’avui. Ell pot fer meravelles inesperades.


    Però ‘en les condicions normals’, si tenim el cor re-orientat, i si conreem motius renovats per l’esperança que no defalleix, estarem a punt per escoltar millor aquesta crida a compartir amb Ell la seva missió. Perquè la missió de Jesús no es pot servir si no tenim el cor orientat cap a Ell i les seves preferències, si no tenim l'esperança posada en Ell i la seva força… Només així sabrem que el que fem, les nostres 'missions’, no són ja nostres, sinó seves. Perquè Jesús no ens crida a organitzar-nos les nostres pròpies missions, sinó a ser servidors de la seva missió, la missió del Crist.


    Em puc preguntar avui si el Senyor no m'estarà cridant a fer com els deixebles: deixar immediatament els filats de les meves 'missionetes particulars’, per començar a ser 'servidors de la missió del Crist’, del seu Regne. Que això és molt més gran, molt més profund, molt més agosarat… i demana més coratge i alhora més humilitat.


    Que el Senyor, doncs, ens ajudi a convertir el nostre cor orientant-lo cap a Ell, a trobar en Ell motius d’esperança, i a disposar-nos a ser servidors de la missió del Crist, no la nostra, sinó la seva… Que així sigui.

Llorenç Puig, sj.

 

 

 

"Les excuses no valen res: són escapatòries inútils, són fugides d’estudi"

Diumenge III de durant l’any. Cicle B

Convertiu-vos perquè està a prop el Regne de Déu.”

Em pregunto què poden dir-li aquestes paraules a un home o a una dona dels nostres dies i el nostre temps, víctimes de l’atur, de la malaltia i amb les butxaques buides.

A ningú ens atrau escoltar una crida a la conversió.

De seguida pensem en quelcom costós i poc agradable: una ruptura que ens portaria cap a una vida gens atractiva ni desitjable, plena només de sacrificis i renúncies.

És realment així?

El verb grec “convertir-se” significa

-rumiar

-revisar l’enfoc de la vida

-reajustar la perspectiva.

El primer que hem de revisar és

-què bloqueja la nostra vida?

-alliberar la vida

de pors

egoismes

tensions

esclavituds que ens impedeixen créixer d’una manera sana i harmoniosa.

La conversió que no produeix pau i alegria no és autèntica. No ens apropa a Déu.

Hem de viure confiant en la grandesa de l’amor que Déu ens té.

És això el que anirà transformant i millorant el nostre viure.

La vida mai no és plenitud ni èxit total.

Hem d’acceptar que estem inacabats.

No hem de cedir mai al desànim.

Aprendre a viure del perdó: sense vanitat, sense orgull, sense tristesa, sense autosuficiència.

Perquè, com diu Isaïes: “Per la conversió i la calma sereu alliberats.” (Is. 30, 15)

Realment ho som?

Què vol dir seguir a Jesús?

Què exigeix de nosaltres?

Seguir Jesús és assumir com a projecte de vida el que Jesús deia per tota la Galilea: Ha arribat l’hora de prendre’s seriosament el projecte del Regne de Déu.

Per tant i en conseqüència, què és el decisiu i determinant?

El decisiu i determinant és creure que l’Evangeli és la Bona Notícia que ha d’orientar les nostres vides.

Realment les orienta les nostres vides l’Evangeli?

Sí o no?

Les excuses no valen res: són escapatòries inútils, són fugides d’estudi.

El que realment construeix són els determinis continuats i fidels.

Com són els nostres determinis?

Quina és la seva qualitat real, pràctica i transformadora?

 

 

 

Publicado en Catequesi infantil, Comunicacions Generals, Pagina Principal | Deja un comentario

TEMPS DURANT L’ANY SEGON DIUMENGE…

 

Posar mitjans


Han passat les festes nadalenques: celebracions, família, amics, bones o males notícies, moments especials…

 

Comença de nou la rutina: «any nou vida nova». A l’inici, moltes idees i bons propòsits: millores en les relacions, canvis d’hàbits, ganes d’introduir noves idees o pràctiques en la nostra vida… Ho hem considerat? Què volem del 2018?

 

A partir dels bons propòsits, però, la majoria acaba en una crisi i tira la tovallola a les poques setmanes. Per què? Potser fem un salt massa gran des d’on som fins al final del nostre desig, sense passar pels mitjans que cal posar-hi? Què necessitem per fer realitat aquella millora, per posar mitjans i ser constants fins a assolir el nou propòsit?

 

Que la pregària ens acompanyi en aquest discerniment. Trobar els millors fins i els millors mitjans per arribar-hi. Seure i compartir amb Aquell qui més ens coneix cadascun dels passos. Jesús ens inspiri els desitjos i els camins.

 

 

COMUNICACIONS:

 

 

– Dilluns a les 20’30 h. hi haurà el darrer assaig de les Completes de Sant Antoni a la Parròquia dels Dolors.

 

– Dimarts dia 16, vigília de Sant Antoni, no hi ha missa vespertina.

 

– El dia de Sant Antoni les beneïdes, si el temps ho permet, seran a les 11 a la plaça del mercat.

Aquest dia a la Parròquia dels Dolors també hi haurà missa a les 12 h.

 

– La missa solemne del vespre a la Parròquia dels Dolors en honor de sant Antoni serà quan acabi el darrer ball a sa Bassa, aproximadament damunt les 20’20 h.

 

– Dia 18 comença la setmana de pregària per la unitat dels cristians ho tindrem ben present en les nostres celebracions.

* * * * * * * * 

 

 

 

 

Evangeli Jo 1,35-42

Veieren on s'allotjava Jesús i es quedaren amb ell

Lectura de l'evangeli segons sant Joan

En aquell temps Joan estava amb dos dels seus deixebles i, fixant-se en Jesús que passava, digué: «Mireu l'anyell de Déu». Quan els dos deixebles van sentir que Joan deia això, van seguir Jesús. Ell es girà i, en veure que el seguien, els preguntà: «Què voleu?». Ells li digueren: «Rabí», que vol dir 'mestre', «on us allotgeu?». Jesús els respon: «Veniu i ho veureu». Ells hi anaren, veieren on s'allotjava i es quedaren amb ell aquell dia. Eren vora les quatre de la tarda.

Un dels dos que havien sentit el que deia Joan i havia seguit Jesús, era Andreu, el germà de Simó Pere. El primer amb qui Andreu es trobà fou el seu germà Simó, i li digué: «Hem trobat el Messies», que vol dir 'l'Ungit'. I l'acompanyà on era Jesús. Jesús se'l mirà i li digué: «Tu ets Simó, fill de Joan. Tu et diràs Quefes, que vol dir Pedra».

Paraula de Déu

 

 

¿ QUÈ CERCAU ?

Les primeres paraules que Jesús diu a l'evangeli de Joan ens deixen desconcertats perquè van al fons i toquen les arrels mateixes de la nostra vida. A dos deixebles del Baptista que el segueixen Jesús els diu: “ ¿ Què cercau ?

No és fàcil respondre a aquesta pregunta senzilla, directa, fonamental, des de l'interior d'una cultura “tancada”, com la nostra, oblidant sempre el fi últim. ¿ Què cerquem exactament ?

Per alguns, la vida és “un gran super-mercat” i l'únic que els interessa és adquirir coses que poden consolar l'existència. Altres cerquen fugir de malaltia, soledat, tristesa, conflictes o pors. Però, escapar ¿ cap a on ? ¿ cap a qui ?

Altres no poden més. Volen estar tots sols, oblidar els altres i ser obldats. No passar pena per ningú i que ningú en passi per ells.

La majoria cerquen senzillamement cobrir les necessitats de cada dia i seguir lluitant per veure assolits petits desitjos. Però, quan tot s'acomplís quedarà el cor satisfet ? ¿ La set de consol, alliberament, felicitat plena quedarà saciada ?

En el fons, ¿ no cerquem els humans quelcom més que una simple millora de la nostra situació ? ¿ No anhelem quelcom més que el que es pot esperar de cap projecte polític o social ?

Se diu que els homes i dones d'avui han oblidat Déu. Però la veritat és que, quan un esser humà s'interroga amb honestedat, no és fàcil esborrar del seu cor “la nostàlgia de  Déu”.

¿ Qui som jo ? ¿ Un esser minúscul, nascut per atzar en una parcel·la ínfima de l'espai i el temps, llançat a la vida per a desaparéixer en el no res d'on m'han tret sense cap raó i només per a sofrir ?

¿ Això és tot ? ¿ No hi ha res més ?

El més honest que pot fer l'esser humà és “cercar”. No tancar cap porta. No rebutjar cap crida. Cercar Déu, tal volta amb les forces que quedin i fe. Tal volta, des de la mediocritat, l'angoixa o el desànim.

Déu no juga a amagatalls ni s'oculta a qui el cerca amb sinceritat. Déu està dins la mateixa recerca. Més encara. Déu es deixa trobar, inclús pels qui ni tan sols el cerquen.

 

José Antonio Pagol

 

 

 

"La presència de Déu és tan evident com misteriosa"

Diumenge II de durant l’any. Cicle B

La presència de Déu és tan evident com misteriosa.

I la persona ho sap. I el creient ho viu amb goig i gratitud.

És una presència que convida suaument a la confiança i a l’esperança.

La seva crida no és una més entre tantes.

No s’identifica amb els nostres gustos ni projectes.

És radicalment diferent.

Podem acollir-la o no fer-ne ni cas.

Però Déu segueix visitant les persones. Així ens ho diu el llibre de l’Apocalipsi: “Mira que estic a la porta i truco. Si algú escolta la meva veu i m’obre la porta, entraré a casa seva i soparé amb ell.” (3. 20)

Què significa “obrir la porta”?

Dir un petit “sí”, encara que sigui indecís i dèbil

-donar entrada a Algú que encara no coneixem ben bé

-deixar-nos acompanyar per la seva presència

-no recloure’ns en la pròpia solitud egoista

-retirar obstacles, reticències, recels, queixes.

Començar a conèixer una experiència religiosa diferent.

Descobrir, potser per primera vegada, que acollir Déu ens fa bé.

Repeteixo: Acollir Déu ens fa bé.

És del tot impossible acceptar Déu, poder-se entendre bé amb Ell, mantenir-hi una relació cordial si jo el veig com una nosa o com el meu enemic quan, de fet, és tot el contrari. Déu constantment ens fa bé perquè ens ajuda a ser millors persones i millors creients.

Ens fa més humans.

Ens fa millors persones.

Això és el que encara no han descobert molts i moltes que el neguen tossudament o que en fan befa cruel perquè veuen en Déu l’enemic de la seva felicitat o una ridícula caricatura en comptes de saber-hi reconèixer el seu millor i entranyable aliat en la vida i en la mort. Aliat i amic.

En la vida, perquè ens allibera de l’equivocada manera de viure centrada en l’egoisme tossut, excloent i insolidari.

I en la mort, perquè Ell mateix ens obrirà, de bat a bat, les portes del Paradís i de la Benaurança eterna que és Ell mateix.

Personalment, com ens hi preparem?

En el relat evangèlic d’avui se’ns descriu un diàleg meravellós entre Jesús i dos deixebles que s’apropen a Ell.

Jesús els hi pregunta: Què busqueu?

Ells li diuen: On vius?

Jesús els convida: Veniu i ho veureu.

Qui cerca sincerament Jesús ha de comprovar per pròpia experiència què és

-viure amb Ell

-i viure com Ell.

L’hem feta nosaltres aquesta experiència, aquesta descoberta?

Quines proves en tenim?

Som millors com a persones i com a creients?

 

Publicado en Catequesi infantil, Comunicacions Generals, Pagina Principal | Deja un comentario

FESTES DE SANT ANTONI 2018

Publicado en Comunicacions Generals, Pagina Principal | Deja un comentario

MISSES I SAGRAMENTS , GENER I FEBRER…2018

 

DIA

DOLORS

DIA

CRIST REI

DIA

SANT PAU

 

13

 

19h. Fartàritx. Catequesi families (F.Xavier)

19h Convent (J. Cabrer)

 

13

18.30h (Andreu)

 

 

13

17h Sant Josep (J. Perelló)

19.30h (T.Tauler)

 

14

 

8h Dolors (Andreu)

9h Serralt (T. Riera)

12h Dolors. (T.Tauler)

17h Benedictines

(J.Cabrer)

20h Dolors (G.Parera)

14

19h (F.Xavier)

14

 

 

20

 

19h Fartàritx. (T.Riera)

19h Convent (J. Cabrer)

 

 

20

18:30h (T.Tauler)

 

 

20

17h Sant Josep (J. Perelló)

19.30h (F.Xavier)

 

21

8h (G.Parera)

9h Serralt (T.Riera)

12h Dolors (F.Xavier)

17h Benedictines (J.Perelló)

20h Dolors (T.Tauler)

21

19h (Andreu)

21

 

 

 

27

19h Fartàritx (G.Parera)

19h Convent (J. Cabrer)

 

27

18’30h (F.Xavier)

27

17h Sant Josep (J. Perelló)

19.30h (Andreu)

 

 

28

 

8h Dolors (Andreu)

9h Serralt (T.Riera)

12h Dolors (Andreu)

17h Benedictines (G.Parera)

20h Dolors (F.Xavier)

28

 

19h (T.Tauler)

28

 

 

FEBRER 03

19h Fartàritx.Catequesi families (T.Tauler)

19h Convent (J.Cabrer)

03

18:30h (Andreu)

03

17h Sant Josep (J.Perelló)

19:30h (F.Xavier)

 

 

 

 

04

8h Dolors (Andreu)

9h Serralt (T.Riera)

12h Dolors (T.Tauler)

17h Benedictines (J.Cabrer)

20h Dolors (G.Parera)

04

19h (F.Xavier)

04

 

 

 

 

 

10

19h Fartàritx. (T.Riera)

19h Convent (J.Cabrer)

 

10

19h (F.Xavier)

10

17h Sant Josep (J.Perelló)

19:30h (Andreu)

 

 

 

 

11

8h Dolors (Andreu)

9h Serralt (T.Riera)

12h Dolors (G.Parera)

17h Benedictines (J.Perello)

20h Dolors (F.Xavier)

 

11

19h (T.Tauler)

11

 

 

 

 

 

17

19h Fartàritx. Catequesi familes (F.Xavier)

19h Convent (J.Cabrer)

 

17

18:30h (G.Parera)

17

17h Sant Josep (J.Perelló)

19:30h (T .Tauler)

 

 

 

18

8h Dolors (G.Parera)

9h Serralt (T.Riera)

12h Dolors (Andreu)

17h Benedictines (T.Tauler)

20h Dolors (F.Xavier)

18

19h (Andreu)

18

 

 

 

Publicado en Comunicacions Generals, Pagina Principal | Deja un comentario

PREGÀRIA EUCARÍSTICA Església de FARTÀRITX

 Pregària 4 gener 2018 NADAL–  

Exposició Santíssim.

– Inici: pàgina 55

Cant d’entrada:  pàgina 58 “Veniu tots els homes…”

-Vespres:

Antífones: “durant l'any”.    Salmòdia: pàgines   61 – 66

– Lectura: “NADAL” (Amàlia).

Responsori breu: pàgina 74

– Magníficat: pàgina 74

Pregàries …

–  Oració personal: 15 minuts.

Cant: pag. 227 cant nº 5

. Pregàries comunitaries.

–  Amoris Leatitia: 142-149 (Hnas. Pureza).

Cant: Pange Lingua (pag. 218)

Benedicció i Cant final: Salve Regina

Publicado en catequesis adolescents i joves, Comunicacions Generals, Pagina Principal | Deja un comentario