Benvingut a la pàgina de l'Església de Manacor !

Navega per els diferents menús i consulta tota la informació sobre l'Església de Manacor (misses, catequesi, despatx...)

Esperam que sigui del teu grat!

 

Octubre, Num. 48

Publicado en Lluerna, Pagina Principal | Deja un comentario

TEMPS DURANT L’ANY

 

 

COMUNICACIONS:

 

– Dissabte dia 21 a les 12 del migdia:

            Concert d’orgue en el convent de sant Vicenç Ferrer

                                                       ( Promoció  per  a   la seva restauració.)

 

Diumenge que ve dia 22 celebrarem el dia del Domund,

               Aquest  any amb el lema: «Siguis valent, la missió t’espera»

                 La col·lecta, com sempre serà per les missions"

 

–   Ha   sortit  nou full parroquial   Lluerna.

***************

 

DIUMENGE    XXVIII   DEL   TEMPS   ORDINARI

 

Un evangeli sorprenent


En el sentit més etimològic de la paraula: ple de sorpreses. Algunes agradables i plenes de vida; les altres, inquietants. I enmig de tot això, nosaltres, com convidats als quals s'adreça aquesta paràbola. No hi ha dubte que en el seu text s'ensuma un llenguatge i unes imatges molt pròpies del temps de Mateu i de la seva Comunitat. Però anem a pams, deixem-nos "sorprendre" per una paràbola que, no podem oblidar-ho, ens descriu allò que és la màxima "obsessió" de Jesús: el seu Regne, la manera com ell vol que entenguem la vida cristiana, la fe, la identitat pròpia dels seus seguidors i seguidores…

 

1. Primera sorpresa


Per Jesús, la presentació de Regne és com un banquet de noces, un casament, una festa, on Déu se'ns manifesta com una figura molt allunyada de certs estereotips gens cristians: la por, un Déu que controla els comptes, sempre disposat a jutjar, a fer pagar "multes" pels nostres pecats, malhumorat, sever, i que aplega els seus súbdits per explicar-los les seves lleis, les condicions del seu servei.


Res de tot això: un banquet! Signe de la convivència, de la joia, del bon ambient, d'una certa intimitat, de sentir-nos confiats, ben propers a la festa del Fill. El pare dels fills pròdigs també pensa en un banquet de festa! Sorprenent, aquest Déu!

2. Segona sorpresa


Els convidats diuen que no, rebutgen la invitació. Els motius, ben diferents, com aquells terrenys en els quals cau la llavor del sembrador. Però aquí les excuses fins i tot són molt més realistes i agressives. Uns es desentenen de la invitació (com si diguessin: "altres preocupacions tenim que anar ara de casament!"); la feina és la feina, la pela és la pela. Aquesta és l' única realitat que compta. Però el més esfereïdor és que arriben a fer desaparèixer els missatgers de la Bona Notícia. Tot un cas, que es repeteix molt sovint. No solament maten el missatge sinó també el missatger. Quan hom entra en aquesta dinàmica de violència, tal com s'explica en una altra paràbola del mateix evangelista, s'arriba fins i tot a matar el propi Fill… Sorprenent, però real!

 

3. Tercera sorpresa


Potser és la més gran, allò que retrata millor de quin Déu ens parla Jesús. La festa no s'interromp. Ja que els convidats "privilegiats" no han volgut, omplirem la festa d'altres persones, situades en els marges de la història, en les cruïlles, en els camins llunyans. El pla de Déu no fracassa. Com diu l' Evangeli, omple la festa "de bons i dolents". Ja que no han vingut els "inclosos", que vinguin els "exclosos". Una de les constants evangèliques, una de les maneres més revolucionàries que té Jesús de veure les coses i les persones. I tot perquè l' impuls del seu cor no s'atura. Quantes vegades hem llegit a l' Evangeli aquesta mirada de Jesús als més desfavorits. 

Aquí torna a sortir. I ja no ens hauria de sorprendre!

 

4. I la quarta sorpresa?


És l'apèndix del convidat que no porta un vestit prou "maco" per assistir al casament del Fill. Sorprèn perquè si abans hem vist que la sala s'omple de pobres i marginats, a què vénen ara tants miraments i tanta severitat en assistir amb el vestit adequat? Què voldrà dir aquest detall? Es parla del sentit de responsabilitat, de ser conscient del que suposa la invitació, que el Regne de Déu no es pot prendre superficialment, a la babalà i que una "conversió" al Regne de Déu s'ha de fer en plena consciència, amb "el vestit adequat" d'una mentalitat responsable.


Els comentaristes afirmen que, en general, les dificultats de conversió al cristianisme i a l' Evangeli van venir sobretot del judaisme, perquè potser es pensaven que l' Evangeli de Jesús era una tornada a una sinagoga més pura, més radical, més exigent. Jesús mai no vingué a fundar un nou judaisme, ni a implantar unes noves normes ni a donar impuls a una nova sinagoga. Ell proposà un cor nou, uns bots nous per a un vi nou, no una reforma superficial. Deixem-nos sorprendre per l'estil del Regne de Déu! I pensem que les invitacions de Jesús al seu seguiment són constants, a partir de les circumstàncies que ens toca viure. Que no ens agafin de sorpresa, sinó ben conscients!
Francesc Roma, sj   

 

A LES CRUÏLLES DELS CAMINS

 

Convidats a noces.

Jesús coneixia molt bé la vida dura i monótona dels camperols. Sabia com esperaven l'arribada del dissabte per a “alliberar-se” del treball. Els veia fruir a les festes i a les noces. ¿ Quina experiència podia haver-hi més gojosa per a aquelles gents que ser convidats a un banquet i seure's amb veïnats a compartir una festa ?

Mogut per la seva experiència de Déu, Jesús parlava d'una manera sorprenent. La vida no és només aqueixa vida de treballs i preocupacions, penes i amargors. Déu prepara una festa final per a tots els seus fills i filles. A tots els vol asseguts vora ell , al voltant d'una mateixa taula, fruint per a sempre d'una vida feliç.

Jesús no s'acontenta amb parlar així de Déu. Ell mateix convidava tots a taula i menjava inclús amb pecadors i indesitjables. Volia ser per a tots la gran invitació de Déu i crear un clima més amistós i fraternal que els preparàs adientment per a la festa final.  

¿ Què n'hem fet d'aquesta convidada ?, ¿ qui l'anuncia ?, ¿ on es poden tenir noves d'aquesta festa ? Satisfets amb nostre benestar, sords a tot el que no sigui el nostre interés immediat, no creim necessitar Déu. ¿ No ens estem acostumant poc a poc a viure sense necessitat d'una esperança última ?

A la paràbola de Mateu, quan els qui tenen terres i negocis rebutgen la invitació, el rei diu als criats: “Aneu ara a les cruïlles dels camins i a tots els que trobeu, convidau-los a noces”. L'orde és inaudita, però reflexa el que Jesús sent. Malgrat tants rebutjos i menyspreus, hi haurà festa. Déu no ha canviat. Cal seguir convidant.

Però ara el millor és anar a “les cruïlles dels camins” per on passen tants vianant errants, sense terres ni negocis, als quals ningú ha convidat mai per a res.. Ells poden entendre millor que ningú la convidada. Poden recordar-nos la necessitat última que tenim de Déu. Poden ensenyar-nos esperança.

José Antonio Pagola

 

 

 

"Què és el que fa Déu?"

Per Josep Llunell….

Déu està preparant una festa final per a tots els seus fills, perquè els vol veure a tots asseguts amb Ell al voltant d’una mateixa taula, gaudint per sempre d’una vida plena, d’una vida infinita que ara no podem ni entreveure, ni entrellucar.

Aquesta va ser una de les imatges més estimades per Jesús per suggerir el final definitiu de l’existència.

Sovint, sento dir: No som res. Mentida! Som fills de Déu.

Jesús no s’acontentava només de dir-ho amb paraules.

Jesús s’asseia a taula amb tothom i menjava fins i tot amb pecadors i amb persones indesitjables, perquè volia que tots poguessin veure plàsticament

alguna cosa del que Déu volia dur a terme.

Per això, Jesús va entendre la seva vida com una gran invitació en nom de Déu.

Jesús no imposava res.

Jesús no pressionava ningú.

Jesús anunciava la Bona Notícia de Déu.

Jesús despertava la confiança en el Pare.

Jesús foragitava els temors.

Jesús encenia l’alegria i el desig de Déu.

A tothom havia d’arribar la seva invitació, sobretot als més necessitats d’esperança.

Jesús era realista. Sabia que la invitació podia ser rebutjada.

Els uns la rebutgen d’una manera conscient: “No hi volien anar”

Els altres responen amb indiferència. “No en feren cas”

Els importaven més les seves terres i negocis i tèrbols tripijocs.

Hi va haver qui va reaccionar d’una manera hostil contra els criats.

Són molts els homes i dones que ja no escolten cap crida de Déu.

En tenen prou de respondre d’ells mateixos davant d’ells mateixos.

El risc sempre és el mateix: viure cada dia més sords a tota crida que els pugui transformar la vida de soca-rel.

Ens deixem transformar, nosaltres, per la crida de Déu?

Qui són els que es neguen a anar a la boda?

Són persones de posició social alta, gent de molts diners. Tenen terres. Tenen negocis. Tenen sanejades fonts d’ingressos.

En canvi, els que entren a la boda són gent que no tenen res.

Al Pare del Cel li demanem en el Parenostre: Que vingui a nosaltres el teu Regne. És a dir, li demanem: Senyor, que aquesta vida sigui un banquet per a tohom!

Com és lògic, els que ja estan satisfets i repapats no ho volen això, ni ho necessiten.

Què és el que volen?

-Volen seguir ben aferrats als seus privilegis i distincions

-Volen mantenir les distàncies amb els desgraciats.

I això precisament és el que no suporta Déu Pare.

Per això en el banquet de la igualtat no hi entraran mai els prepotents i orgullosos, els creguts i els insolidaris, els mesquins i els que perjudiquen el proïsme o s’aprofiten d’ell.

 

Publicado en Comunicacions Generals, Pagina Principal | Deja un comentario

MISSES I ALTRES SAGRAMENTS octubre-novembre 2017

14

 

19h. Fartàritx (T. Riera)

19h Convent (J. Cabrer)

 

14

18.30h (B. Tauler)

 

14

18h Sant Josep (J. Perelló)

19.30h (Andreu)

15

 

8h Dolors (Andreu)

9h Serralt (T. Riera)

12h Dolors (F. Xavier)

18 Benedictines (Parera)

20h Dolors (B. Tauler)

15

19h (F.Xavier)

15

 

21

 

19h Fartàritx (G. Parera)

19h Convent (J. Cabrer)

 

 

21

18:30h (Andreu)

 

 

21

18h St.Josep (J.Perelló)

19:30h (F.Xavier)

 

22

8h (Andreu)

9h Serralt (T.Riera)

12h Dolors (Andreu)

18 Benedictines (J.Perello)

20h Dolors (F.Xavier)

22

19h (T.Tauler)

22

 

 

28

19h Fartàritx (T.Riera)

19 Baptisme Dolors (T.Tauler)

19h Convent (Cabrer)

28

18:30h (F.Xavier)

 

28

18h Sant Josep (J.Perelló)

19:30h (Andreu)

 

29

 

8h Dolors (Andreu)

9h Serralt (T.Riera)

12h Dolors (G.Parera)

18h Benedictines (T.Tauler)

20h Dolors (Andreu)

28

 

12h Baptismes Crist Rei (F.Xavier)

19h (F.Xavier)

29

 

31

19h Fartàritx (G.Parera)

31

19h (T.Tauler)

31

17h Sant Josep (J.Perelló)

19:30h (F.Xavier)

 

 

1

Novembre

8h Dolors (Andreu)

9h Serralt (T.Riera)

12h Dolors (T.Tauler)

16h Cementiri (Andreu)

17h Benedictines (G.Parera)

20h Dolors (F.Xavier)

1

19h (J.Perello)

1

 

 

2

 

8h Dolors (Andreu)

20h (T.Tauler-concelebració)

2

19h (Andreu)

2

19:30h (F.Xavier)

 

4

19h Fartàritx (T.Riera)

19h Convent (Cabrer)

4

18:30h (F.Xavier)

4

17h Sant Josep (J.Perelló)

19:30h Sant Pau (T.Tauler)

 

5

8h Dolors (Andreu)

9h Serralt (T.Riera)

11h Baptisme Dolors (F.Xavier)

12h Dolors (F.Xavier)

17h Benedictines (J.Perello)

20h Dolors (T.Tauler)

5

19h (Andreu)

5

 

 

Publicado en Catequesi infantil, Comunicacions Generals, Pagina Principal | Deja un comentario

TEMPS DURANT L’ANY

 

 

 

COMUNICACIONS:

Dijous dia 12 és la festa de la Mare de Déu del Pilar. És festa civil.

        -A les 10 del matí hi haurà missa a la barriada de Son Fangos a la Plaça del Pilar.

      – A les 11 a Crist Rei també hi haurà missa en la que la Guàrdia Civil honrarà la seva Patrona.

       – El vespre, com tots els dijous, hi haurà missa a sant Pau a les 19’30 h.

 

Diumenge dia 15

– Missa amb tots els nins i nines de catequesi a la Parròquia dels Dolors a les 12.

 

************

DIUMENGE    XXVII   DEL   TEMPS   ORDINARI:

 

1.- Una història.

Hi ha, certament, un element històric a la base d’aquest relat. El poble d’Israel no ha realitzat l’encàrrec de poble escollit per transmetre l’amor de Déu a tota la humanitat i a tots els pobles. No només no ha realitzat la missió rebuda en l’elecció, sinó que entén aquesta elecció com a privilegi des del qual mirar amb aires de superioritat altres pobles. Es penja la medalla – condecoració. Nosaltres sí que som bons!

I Jesús, mitjançant aquesta paràbola, fa notar als dirigents del poble l’error i la perversió de les seves mirades. No han realitzat allò que Déu esperava d’ells.

2.- Un advertiment per a la comunitat cristiana.

La crida d’atenció de Jesús, a propòsit de la vivència del poble d’Israel, ha de portar-nos, avui, honestament, a plantejar-nos la fidelitat de l’Església al seu Senyor. Que no ens passi una cosa igual.


No podem oblidar que l’experiència de “ser de la seva colla” és, sempre, per a ser enviats. No per presumir de “fotos fetes amb Ell”. La comunitat cristiana es fonamenta -i es reconstitueix, en moments de dificultats- en que se sap cridada pel mateix Jesús. Per aprendre d’Ell. Per ser d’Ell. I, així, amb aquesta experiència forta, posar-se convençudament, al servei del Regne. Al servei dels petits. La comunitat cristiana ha rebut la missió de proclamar la Bona Notícia del Regne. La comunitat cristiana és la continuadora –col.laboradora- de la missió del mateix Jesús: que hi hagi vida i vida en abundància.


Però a cops, és cert, s’ha apropiat de la missió. Com si fos possessió seva. Un advertiment que ha de tenir ben al davant per examinar la seva fidelitat.


Els fruits. Qüestions senzilles. Hem de preguntar-nos sovint, si servim. Si transmetem l’experiència d’un Déu que estima amb bogeria. Si ajudem a viure als altres. Si la nostra vida cristiana crea solidaritat i fraternitat. Si ajudem a que la vida creixi i sigui realment vida. Si ajudem a viure esperançadament. Ajudem a construir un món més humà i just? Més reconciliat?


Cal que ens preguntem si som Bona Notícia. Bona notícia de part del Déu de Jesús. El Déu de la vida.

O, potser, estem molt ocupats “en les nostres coses”, en les nostres tradicions i interessos? Potser tenim la temptació d’oblidar l’encàrrec de cuidar la vinya… i “d’anar per lliure”? Potser, a cops, ens hem apropiat de la tasca i hem oblidat que som dipositaris d’una missió?


Preguntes a fer-nos, sempre, amb molta serenor. Sense inquietuds ni nervis.

Sempre a l’escolta de la Paraula de Déu


3.- Una invitació personal.


Una triple invitació personal per a la nostra vida.

– La invitació a buscar, sempre, l’autenticitat. A preguntar-me per les meves fidelitats i les meves motivacions fondes. Buscar el Regne de Déu i la seva justícia. – – No creure’m amo. Ni amb drets adquirits.- La invitació a anar amb els ulls ben oberts. A reconèixer tanta gent que -des d’on sigui, dintre i fora de l’Església- fa possible la vida humana. Humana. Justa i digna..

– La invitació a la gratitud. A reconèixer el do i saber-me agraciat de poder col.laborar a la missió del Crist. Rebre-ho com a regal. I donar-ne gràcies.

Josep Miquel Esteban, sj.

 

NO DEFRAUDAR DÉU

Us prendran a vosaltres el regne de Déu.

La paràbola dels “vinyaters homicides” és tan forta que als cristians ens costa pensar que aquesta advertència profètica, dirigida per Jesús als dirigents religiosos del seu temps, tengui a veure amb nosaltres.

El relat parla d'uns llauradors encarregats per un senyor a fer feina a la seva vinya. Quan arriba el temps de la verema, passa quelcom sorprenent i inesperat. Els llauradors no volen entregar la collita. El senyor no recollirà els fruits que espera.

Són molt atrevits. Un rere l'altre apallissen els crists que el senyor envia a recollir els fruits. Més encara. Quan els envia el propi fill, el treuen “fora de la vinya” i el maten per quedar-se únics amos de tot.

¿ Què pot fer aquest amo de la vinya amb aquests llauradors ? Els dirigens religiosos, que escolten nerviosos la paràbola, arriben a una conclusió terrible: els farà morir i traspassarà la vinya a altres llauradors “que donin els fruits al seu temps”. Ells mateixos se condemnen. Jesús els hi diu a la cara: “Per això, us dic que us llevaran el regne i el donaran a un poble que doni fruits”.

En la “vinya de Déu” no hi caben els qui no donen fruits. En el projecte del regne de Déu, que Jesún anuncia i promou, no hi poden tenir lloc “llauradors” indignes que no reconeguin el senyoriu del Fill, perquè es senten propietaris, senyors i amos del poble de Déu. Han de donar pas a “un poble que doni fruits”

A voltes pensem que aquesta paràbola tan amenaçant val per abans de Crist, per al poble de l'Antiga Testament, però no per a nosaltres que som el poble de la Nova Aliança i tenim ja la garantia de que Crist sempre estarà amb nosaltres.

És un error. La paràbola ens parla també a nosaltres. Déu no té perquè beneir un cristianisme estèril del que no rep els fruits que espera. No té perquè identificar-se amb les nostres incoherències, desviacions i poca fidelitat. També ara Déu vol que els treballadors indignes de la vinya siguin substituits per un poble que doni fruits dignes del regne de Déu. 

 

El Regne de Déu no pertany a la Jerarquia eclesiàstica"


 

Diumenge XXVII de durant l’any.


 

La paràbola dels vinyaters homicides és, sens dubte, la més dura que Jesús va pronunciar contra els dirigents religiosos del seu poble.

Els protagonistes de més relleu són, sens dubte, els vinyaters encarregats de treballar la vinya.

Com és la seva actuació?

La seva actuació és sinistra.

No van acceptar el senyor al qual pertanyia la vinya.—volien ser-ne els únics amos.

L’un darrera l’altre van anar eliminant els servents que l’amo els enviava amb una paciència increïble.

Ni tan sols van respectar el seu fill.

Quan va arribar el van treure fora de la vinya i el van matar.

La seva única obsessió era quedar-se l’heretat.

Què pot fer l’amo?

Acabar amb aquests vinyaters i lliurar la seva vinya a uns altres que la faran fructificar.

La conclusió de Jesús és tràgica: us dic que el Regne de Déu us serà pres i serà donat a un poble que el farà fructificar.

Què  és   el   que   diu   Jesús?

Jesús  no   diu   que   la   vinya   serà  lliurada   a   l'Església o   a   una  nova   Institució,  sinó  a   un   poble que la  farà   fructificar.

El Regne de Déu no és l’Església.

El Regne de Déu no pertany a la Jerarquia eclesiàstica..

No és propietat d’uns teòlegs o d’uns altres, d’uns biblistes o d’uns altres.

Ningú s’ha de sentir propietari de la seva veritat ni del seu esperit.

El Regne de Déu és un poble que dóna fruits

fruits de justícia

fruits de compassió

fruits de defensa dels darrers, dels humiliats i menystinguts.

Quins són els nostres fruits?

¿Ens tenim i actuem com a amos despòtics de la vinya de Déu

o bé vivim com a veritables i generosos servidors dels germans més desgraciats i desvalguts?

És aquí a on Déu ens espera i ens necessita!

 


 

 

 

 

Publicado en Comunicacions Generals, Pagina Principal | Deja un comentario

TEMPS DURANT L’ANY


 

 

Jesús, conta-contes


Jesús tenia la gran habilitat d'explicar breus i senzilles narracions, que podrien semblar, en aparença, ingènues, però que portaven una forta càrrega interpel·lant. Jesús fa bona pedagogia. Jesús era un gran mestre amb senzilla pedagogia. I de les breus i senzilles narracions treia lliçó per als mateixos oients, inclús per als que es creien savis, però no ho volien entendre. Avui tenim un exemple d'això. En aquest cas, eren els grans sacerdots i notables del poble. Però també sabia treure lliçó per als oients de qualsevol nivell d'intel·ligència.

 

No i…Sí! Sí i…No!


Novament, com diumenge passat, es tracta, del propietari d'una vinya. I aquells, als que crida a treballar, són els seus propis fills. L'un es mostra "espontàniament rebel" i l'altre "aparentment dòcil". Però les importants no són les primeres reaccions: no ho són ni la rebel·lia ni la docilitat inicials. A nosaltres, com a les personalitats que escoltaven Jesús, ens interessa, sobretot, si podem estar inclosos en el comportament del que diu, d'entrada, que anirà a la vinya, però, a l'hora de la veritat, no hi va.

 

Pocs, segurament ningú, dels que estem aquí no ens inclinem a dir "no" al Senyor. Més aviat en els moments de pregària, de reflexió, de lectura de la seva paraula o en els recessos espirituals, acostumem a manifestar, de vegades amb una ingènua eufòria, la nostra conformitat a fer el que ell ens diu, o, si més no, no ens atrevim a oposar-nos. Però, després, davant la dificultat, fàcilment ens tornem enrere, o ho anem deixant per a més endavant, fins que ens n’ oblidem.

 

Els “altres” al davant


Jesús ens posa, en fort contrast, amb l'actitud dels "oficialment" pecadors (publicans i prostitutes) que, sense haver tingut tanta facilitat per escoltar, conèixer i meditar la paraula de Déu, així que han tingut, d’una manera o altra, l’oportunitat d’escoltar-la, han estat decidits a seguir-la.

Tots sabem d'històries de persones que, havent portat una mala vida, en un moment donat, s'han convertit i han canviat espectacularment de rumb. I coneixem molta altra gent del nostre entorn que, sense tenir massa formació, 

ni sense sovintejar les pràctiques o celebracions de fe, i fins i tot, sense ser creients, són fidels, perquè romanen atents i oberts als dictàmens de la seva recta consciència. Ells no en són conscients, però és veritablement és Déu qui els parla a través de la consciència.
 
 
Molt sovint són ells els que ens poden estimular, quan potser nosaltres, no som prou decidits i som incapaços d'estimular ningú. I tot per la nostra “mandrosa” passivitat, o per la nostra  “satisfeta” mediocritat.
 
 
Tant de bo la comunió amb el Senyor ens infongui, com ens hi ha exhortat sant Pau, els seus mateixos sentiments i actituds, perquè la nostra resposta a la seva paraula i als reptes del nostre entorn, avui molt remogut al nostre país, sigui més decidida, constant i estimuladora, tot i les dificultats.
Francesc Xicoy, sj.  
 
 

DIUMENGE   XXVI   DEL   TEMPS  ORDINARI

 

 

 

 

DAVANT NOSALTRES

Un dia Jesús digué aqueixes fortes paraules contra els dirigents religiosos del seu poble: “Us dic en tota veritat que els publicans i les prostitutes us passaran al davant cap al regne de Déu”. Vaig comprovar fa uns anys que l'afirmació de Jesús no és una exageració.

Un grup de prostitutes de diferents països, acompanyades per unes Germanes Oblates, reflexionaren sobre Jesús amb l'ajuda del llibre “Jesús, Aproximació històrica”. Encara me conmou la força i l'atractiu que té Jesús per aquestes dones d'ànima senzilla i cor bondadós. Rescat alguns testimonis:

Me sentía sucia, vacía y poca cosa, todo el mundo me usaba. Ahora me siento con ganas de seguir viviendo porque Dios sabe mucho de mi sufrimiento… Dios está dentro de mí. Dios está dentro de mí. Dios está dentro de mí. ¡Este Jesús me entiende!…”

Ahora, cuando llego a casa después del trabajo, me lavo con agua muy caliente para arrancar de mi piel la suciedad y después le rezo a este Jesús porque él sí me entiende y sabe mucho de mi sufrimiento… Jesús, quiero cambiar de vida, guíame porque tú solo conoces mi futuro…”

Yo pido a Jesús todo el día que me aparte de este modo de vida. Siempre que me ocurre algo, yo le llamo y él me ayuda. El está cerca de mí, es maravilloso… Él me lleva en sus manos, él me carga, siento la presencia de él…”

En la madrugada es cuando más hablo con él. Él me escucha mejor porque en este horario la gente duerme. Él está aquí, no duerme. Él siempre está aquí. A puerta cerrada, me arrodillo y le pido que merezca su ayuda, que me perdone, que yo lucharé por él…”

Un día yo estaba apoyada en la plaza y dije: Oh, Dios mío, ¿será que yo solo sirvo para esto? ¿Solo para la prostitución?… Entonces es el momento en que más sentí a Dios cargándome, ¿entendiste?, transformándome. Fue en aquel momento. Tanto que   yo no me olvido. ¿Entendiste?…”

Yo ahora hablo con Jesús y le digo: aquí estoy, acompáñame. Tú viste lo que le sucedió a mi compañera (se refiere a una compañera asesinada en un hotel). Te ruego por ella y pido que nada malo suceda a mis compañeras, Yo no hablo, pero pido por ellas pues ellas son personas como yo…”

Estoy furiosa, triste, dolida, rechazada, nadie me quiere, no sé a quien culpar, o sería mejor odiar a la gente y a mí, o al mundo. Fíjate, desde que era niña yo creí en Ti y has permitido que esto me pasara… Te doy otra oportunidad para protegerme ahora. Bien, yo te perdono, pero por favor no me dejes de nuevo…”

José Antonio Pagola


 

 

L’important no és “parlar” sinó fer

 

Diumenge XXVI de durant l’any.

Aquesta paràbola és una de les més clares i senzilles.

Un pare s’adreça als seus dos fills per a demanar-los que vagin a treballar a la vinya.

El primer li respon amb una negativa rotunda: “No hi vull anar”. Després s’ho pensa millor i se’n va a treballar.

El segon reacciona amb una docilitat ostentosa: “Hi vaig de seguida, pare.” Però tot es queda en paraules, i no hi va.

El missatge d ela paràbola és clar i fora de tota discussió.

Davant de Déu, què és l’important?

L’important no és “parlar” sinó fer. I per què?

Perquè els justos diuen poc i fan molt. Els injustos diuen molt i no fan res. Res de res.

El que és original és l’aplicació que Jesús llança als dirigents d’aquella societat: “Us dic en tota veritat que els publicans i les dones de mala vida us passen al davant cap al Regne de Déu.”

Deu ser veritat el que diu Jesús?

Els escribes parlen constantment de la Llei: tenen sempre el nom de Déu als llavis.

Els sacerdots del Temple lloen Déu sense parar. S’omplen la boca de Salms.

Ningú no dubtaria que estan fent la voluntat del Pare.


 

Però les coses no són sempre com sembla que són.

Els recaptadors d’impostos i les prostitutes no parlen de Déu a ningú.- fa molt de temps que han oblidat la seva Llei, si és que algun cop l’han sabuda…

Són pecadors menyspreats per tothom.

Tot i així, segons les paraules de Jesús, van per davant en el camí del Regne de Déu.

Per què?

Potser perquè saben estar al costat dels menyspreats i tenir compassió dels perduts.—És exactament el que vol el Pare.

¿Quina importància pot tenir el Credo que pronuncien els nostres llavis si vivim sense compassió? Si ens ocupem només del nostre benestar personal egoista?

¿Quina importància poden tenir les peticions que adrecem a Déu perquè porti pau i justícia al món si amb prou feines fem res per a construir una vida més digna, com la vol Déu per a tots?

Els cristians hem omplert la història de 20 segles de paraules molt boniques.

Amb tot i això, avui i sempre, la veritable voluntat del Pare, ¿qui la fa?

La fan aquells que tradueixen en fets l’Evangeli de Jesús.

Fets, no paraules.

Hi som nosaltres aquí?

****************************

********

 

 

4    OCTUBRE:  SANT FRANCESC D'ASSÍS

 

FEICITACIÓ A TOTS ELS FRANCESCS, XESCS, FRANCISQUES…

 

Lloat sigueu, oh Senyor nostre

Per totes les criatures

i pel sol i per la lluna,

pels estels i el vent suau,

i pel foc i l'aigua fresca.

Per la nostra mare terra que ens sosté

i ens alimenta,

per les flors, els fruits

i l'herba i pel mar

i les muntanyes.

Perquè el sentit de la vida és cantar-vos

i lloar-vos

i perquè la nostra vida sigui

sempre cant i dansa.

************************

 

Pregària   EUCARÍSTICA

5 octubre 2017.   (Església   FARTÀRITX)

 

Monició d’entrada: Joan Perelló.

Explicació de la celebració: Mª. Magdalena.

Exposició Santíssim.

Inici: pàgina 55

Cant d’entrada: pàgina 232 “Juntant  les mans…”

Reso de Vespres: pàgina 29, 30, 31 (a dos cors). Antífones: 29, 30, 31, …

Lectura: “Pregària de la Mare de Déu de la Mercè” (Amàlia).

Responsori breu: pàgina 68

Magnificat: pàgina 68

Pregàries + Oració: pàgina 68, 69, 70 (Joan Perelló).

Oració personal: 15 minuts.

Cant: pag. 227 cant nº 5

Pregàries comunitaries.

Amoris Leatitia: 111 – 119 (Hnas. Pureza).

Cant: Pange Lingua (pag. 218) estrofes 5 i 6

J. Perelló (oració i es posa el mandil) agenollats.

Publicado en Comunicacions Generals, Pagina Principal | Deja un comentario