Benvingut a la pàgina de l'Església de Manacor !

Navega per els diferents menús i consulta tota la informació sobre l'Església de Manacor (misses, catequesi, despatx...)

Esperam que sigui del teu grat!

 

TEMPS DURANT L’ANY

 

A  MANACOR

La corporació municipal de Manacor, encapçalada per la seva batlessa, Catalina Riera, ha rebut aquest matí a l'Ajuntament al cardenal manacorí Lluís F. Ladària. Acompanyat pel Bisbe de Mallorca, Mons. Sebastià Taltavull i els sacerdots de Manacor, entre d'altres, Mons. Ladària ha agraït les mostres d'afecte de la seva ciutat, a la qual se sent molt vinculat: "Ara estic fora però m'agrada considerar-me manacorí i encara m'agrada més que m'hi considerin, la distància no treu l'afecte que tenc per Manacor, que és el meu poble". El cardenal també ha revelat que" va ser una sorpresa que el papa em nomenàs". Ladària ha destacat que" el càrrec de cardenal, més enllà dels honors, implica una gran responsabilitat: el papa ja va destacar que els cardenals no hem vingut a ser servits sinó a servir i això és el que intent fer des del lloc que ara ocup". 

Per la seva banda el bisbe de Mallorca, Sebastià Taltavull, ha recordat que "el dia que es va anunciar el seu nomenament com a cardenal el nom de Manacor va ser present a tots els titulars i aquest fet demostra l'estima que Ladaria té a aquesta ciutat". 

La batlessa ha destacat la "sòlida formació i la gran capacitat de treball que demostra el cardenal Ladaria" i ha desitjat que "des del lloc que ocupa en la jerarquia eclesiàstica pugui treballar amb l'objectiu de fer d'aquest món un món millor". Ella mateixa ha estat l'encarregada de lliurar, en nom de l'Ajuntament, un petit obsequi al cardenal. Es tracta d'una selecció de publicacions promogudes per l'Ajuntament entre les quals hi ha el llibre editat amb motiu del centenari del descobriment de la basílica paleocristiana de Son Peretó, l'exemplar de la revista del Museu d'Història de Manacor dedicada exclusivament a explicar les últimes campanyes arqueològiques en aquest jaciment d'època romana o les Jornades d'Estudis Locals dedicades a la religiositat i els moviments socials a Manacor.

 

      

 

 

 

  

 

DIUMENGE  XX  DEL  TEMPS  ORDINARI  

 

COMUNICACIONS: 

– Diumenge dia 19,  a les 20h,

Missa d'acció de gràcies als Dolors presidida pel nou Cardenal Lluis Francesc Ladaria Ferrer.

Quedaràn suprimides les misses vespertines a les altres parròquies. 

 

 

*  *   *  * 

DIUMENGE XX

(POWER-POINT)

 

EVANGELI

La meva carn és veritable menjar i la meva sang és veritable beguda.

+ Lectura del santo evangelio según san Juan 6,51-58

En aquell temps, Jesús va dir a la gent:

  • 51 Jo só”Jo soc el pa viu que ha baixat del cel. Qui menja aquest pa, viurà per sempre. I el pa que jo donaré és la meva carn per a la vida del món.

    52 Llavors els jueus es posaren a discutir entre ells. Deien:

    –Com pot donar-nos aquest la seva carn per a menjar?

    53 Jesús els respongué:

    –Us ho ben asseguro: si no mengeu la carn del Fill de l'home i no beveu la seva sang, no teniu vida en vosaltres. 54 Qui menja la meva carn i beu la meva sang, té vida eterna, i jo el ressuscitaré el darrer dia. 55 La meva carn és veritable menjar i la meva sang és veritable beguda. 56 Qui menja la meva carn i beu la meva sang, està en mi, i jo, en ell. 57 A mi m'ha enviat el Pare que viu, i jo visc gràcies al Pare; igualment els qui em mengen a mi viuran gràcies a mi. 58 Aquest és el pa que ha baixat del cel. No és com el que van menjar els vostres pares. Ells van morir, però els qui mengen aquest pa, viuran per sempre.

     


 

Paraula de Déu.

Pr 9,1-6 Ef 5,15-20 Jn 6,51-58

Homilia per al diumenge 19 d'agost de 2018

1- En aquesta època d’estiu, els incendis dels boscos solen ser de trista actualitat. És dolorós veure com, en poques hores, queda destruïda tanta riquesa que és patrimoni de tots, perquè la vegetació és absolutament necessària per a l’equilibri ecològic.

Val la pena que, com a persones responsables i com a creients, ens preguntem  si els nostres hàbits i els que inculquem als fills en relació a l’ús del foc i el  fumar, poden suposar algun risc. Cal ser previnguts perquè ens hi juguem molt.

Però avui no volia ser pessimista, sinó parlar d’un fet relacionat amb els incendis, però que porta esperança. Dic això perquè, passejant per les nostres muntanyes, tots podem comprovar com torna a renéixer la vida en els boscos que fa un temps s’havien cremat. El color verd, el signe de la vida, es va imposant sobre el negre, signe de mort.

Quina força té la vida! La mort mai no té la darrera paraula: la vida sempre acaba guanyant.

 

2- També passa això amb la vida humana. Nosaltres, per llei biològica, anem envellint. Però van naixent infants plens de vida jove. La vida humana segueix endavant: la vida no s’acaba.

I cal dir que nosaltres, els éssers humans, som privilegiats. És cadascun de nosaltres que seguirà vivint. No és solament la raça humana que roman: és cada persona que, un cop ha nascut, ja no deixarà mai més d’existir.

És molt gran això! Potser hi pensem poc…

Hauríem de ser més conscients que Déu no solament ens ha donat la vida corporal, sinó que ens estima tant, que ens fa participar també de la seva pròpia Vida. Nosaltres –no ho oblidem- som fills de Déu i participem de la seva Vida. De la Vida d’un Déu que és Amor i que viu per sempre.

Li sabem agrair? Per què m’ha donat la vida a mi i no a un altre dels infinits éssers possibles que no vindran mai a l’existència? Per què m’ha preferit a mi? Què hi ha vist en mi?

 

3- Però, com sabem, tota vida per mantenir-se i desenvolupar-se necessita ser alimentada. I l’aliment de la vida de l’esperit ens arriba, sobretot a través de l’eucaristia.

Jesús ens ha dit a l’evangeli: “Qui menja la meva carn i beu la meva sang té vida  eterna”.

Tot l’evangeli de St Joan està centrat en aquest missatge: Jesús va venir per donar-nos Vida. No només per ensenyar-nos veritats sobre Déu. No només per donar-nos normes sobre el nostre comportament.

Ell ha vingut per donar-nos molt més que tot això: ha vingut per donar-nos Vida. I no qualsevol vida, sinó la Vida eterna de Déu. “Jo sóc el pa viu, baixat del cel. Qui menja aquest pa, viurà per sempre”.

Això és el que venim a buscar cada diumenge a l’eucaristia: omplir-nos de la Vida de Déu, connectar amb Jesús, el Cep a través del qual ens arriba la saba vivificant que ens transforma i ens fa capaços de viure, ja ara, com a persones “ressuscitades”.

 

4- Una persona ressuscitada és aquella que sap valorar el que té: la vida, el sol, el mar, la muntanya, l’amor de parella, els fills, la fe… En dóna gràcies a Déu i en gaudeix a fons.

És aquella que, malgrat les dificultats, viu sempre amb l’alegria al cor i el somriure als llavis fent amable la convivència i el rostre de Déu.

Una persona ressuscitada, és aquella que és sensible a les necessitats dels altres i que sap estimar i compartir, perquè sap que és, de veritat, els braços, els ulls i el cor de Jesús enmig dels homes.

És aquella que, sentint-se “sarment”, torna a començar cada dia sense tenir mai moral de derrota, convençuda que dintre seu circula la saba vivificant de Jesús, capaç de fer germinar nova vida després de cada “hivern” de l’esperit.

5- Viure així,  com a ressuscitats, no és cap utopia: és la salvació que ens ha vingut a portar Jesús i que s’actualitza a cada eucaristia quan la rebem amb fe: “Qui menja la meva carn i beu la meva sang, està en mi i jo en ell”. Ens ho creiem això? Doncs, perquè no vivim com un nou Jesús, com persones “ressuscitades”?

Reflexionem-hi

 

QUALITAT DE VIDA

Qui em menjarà viurà per mi.

Quan l'evangeli de Joan insisteix en una cosa important i decisiva, posa en boca de Jesús paraules que repeteixen un cop i un altre la mateixa idea amb diversos matisos: “Jo som el pa viu”, un pa ple de vida; “qui me menja, viurà per a mi”, la seva vida se nodrirà de la meva; “el que mengi d'aquest pa, viurà per a sempre”, la seva vida no acabarà en la mort.

Sens dubte, aquí es parla de l'eucaristia, però no sols d'ella. L'afirmació bàsica i central és aquesta: Jesús és “font de vida” per al que s'alimenta d'ell. En Jesús no trobem una doctrina o filosofia; no trobem una teologia d'escribes o una religió fonamentada en la llei. Trobem algú, ple de Déu, capaç d'alimentar nostre desig de vida i vida eterna.

Dins les societats modernes es parla molt de “qualitat de vida”. Malauradament, només es tracta de la qualitat d'alguns productes. Diuen que la vida millora quan tenim millor cotxe, ordinador més potent, més espai a la urbanització… Tanmateix, es pot tenir tot la “qualitat de vida” que ofereix la societat moderna i no saber viure. Podem trobar persones que només cerquen omplir el buit de sa vida amb plaers, excitacions, diners, ambició i poder. Molts cerquen omplir la vida de coses, però les coses senpre són mortes, no poden colmar nostres desitjos. Creix el nombre de persones que no coneixen l'alegria de viure.

L'experiència cristiana és fonamentalment alimentar la nostra vida en Jesús, descobrir la força que conté per a transformar-nos a poc a poc i cada dia. Jesús infon sempre un desig immens de viure i fer viure. Un desig de viure amb més veritat i més amor.

Hi ha una qualitat de vida que molts desconeixen i que sols disfruten els qui saben viure amb la senzillesa i sobrietat de Jesús, amb la mirada atenta al sofriment humà, amb el desig de vida digna per a tots, amb la confiança gran en Déu.

José Antonio Pagola

 

 

 

 

 

 

 

 

Publicado en Comunicacions Generals, Pagina Principal | Deja un comentario

MARE DE DÉU ASSUMPTA

AL  CONVENT  DE  SANT   VICENÇ  FERRER

 

 

 

En aquell temps, Jesús digué: T'enalteixo, Pare, Senyor del cel i de la terra,

perquè has revelat als senzills tot això que has amagat als savis i entesos.

Sí, Pare, així t'ha plagut de fer-ho.

 

EVANGELI

El Totpoderós obra en mi meravelles. Exalça els humils.

+ Lectura del sant evangeli segons sant Lluc 1,39-56

Maria visita Elisabet

39 Per aquells dies, Maria se n'anà de pressa a la Muntanya, en un poble de Judea, 40 va entrar a casa de Zacaries i saludà Elisabet. 41 Tan bon punt Elisabet va sentir la salutació de Maria, l'infant va saltar dins les seves entranyes, i Elisabet quedà plena de l'Esperit Sant. 42 Llavors cridà amb totes les forces:

–Ets beneïda entre totes les dones i és beneït el fruit de les teves entranyes! 43 Qui sóc jo perquè la mare del meu Senyor em vingui a visitar? 44 Tan bon punt he sentit la teva salutació, l'infant ha saltat de joia dins les meves entranyes. 45 Feliç tu que has cregut: allò que el Senyor t'ha anunciat es complirà!

Càntic de Maria

46 Maria digué:

–La meva ànima magnifica el Senyor,

47 el meu esperit celebra

Déu que em salva,

48 perquè ha mirat la petitesa

de la seva serventa.

Des d'ara totes les generacions

em diran benaurada,

49 perquè el Totpoderós

obra en mi meravelles:

el seu nom és sant,

50 i l'amor que té

als qui creuen en ell

s'estén de generació en generació.

51 »Les obres del seu braç són potents:

dispersa els homes de cor altiu,

52 derroca els poderosos del soli

i exalta els humils;

53 omple de béns els pobres,

i els rics se'n tornen sense res.

54-55 »Ha protegit Israel, el seu servent,

com havia promès als nostres pares;

s'ha recordat del seu amor a Abraham

i a la seva descendència per sempre.

56 Maria es va quedar uns tres mesos amb ella, i després se'n tornà a casa seva.

Paraula de Déu

 


SEGUIDORA FIDEL DE JESÚS

El meu esperit s'alegra en Déu, Salvador meu.

Els evangelistes presenten a Maria amb trets que poden revifar la nostra devoció a la Mare de Jesús. Sa visió ens ajuda a estimar-la, meditar-la, imitar-la, pregar-la i confiar en ella amb esperit nou i més evangèlic.

Maria és la gran creient. La primera seguidora de Jesús. La dona que sap meditar dins son cor els fets i les paraules del Fill. La profetesa que canta a Déu, salvador dels pobres, anunciat per ell. La mare fidel que roman vora son Fill perseguit, condemnat i executat a la creu. Tgestimoni de Crist ressuscitat, que acull amb els deixebles l'Esperit que sempre acompanyarà l'Església de Jesús.

Lluc ens convida a fer el nostre càntic a Maria, per a deixar-nos guiar per son esperit cap a Jesús, ja que en el “Magnificat” brilla amb tot esplendor la fe de Maria i la seva identificació matgernal amb el Fill Jesús.

Maria proclama la grandesa de Déu” “El meu esperit s'alegra en Déu, salvador meu, perquè ha mirat la petitesa de la seva serventa”. Maria és feliç perquè Déu ha posat sa mirada en la seva petitesa. Així és Déu amb els senzills. Maria ho canta amb el mateix goig amb el qual beneeix Jesús el Pare, perquè s'amaga a “savis i entesos” i es revela “als senzills”. La fe de Maria en el Déu dels petits ens fa sintonitzar amb Jesús.

Maria proclama a Déu “Poderós” perquè “sa misericòrdia arriba als seus feels de generació en generació”. Déu posa son poder al servei de la compassió. Sa misericòrdia acompanya a totes les generacions. El mateix predica Jesús: Déu és misericordiós amb tothom. Per això diu als seus deixebles de tot temps: “sieu misericordiosos com vostre Pare és misericordiós”. Des del seu cor de mare, Maria capta com ningú la tendresa de Déu Pare i Mare, i ens introdueix en el nucli del missatge de Jesús: Déu és amor compassiu.

Maria proclama també al Déu dels pobres perquè “derroca als poderosos del soli i exalça als humils” per a que recobrin llur dignitat. Als rics els reclama allò robat als pobres i “se'n tornen sense res”; i al contrari, “omple de bens els pobres” per a que disfrutin d'una vida més humana. El mateix crida Jesús: “Els darrers seran primers”. Maria ens porta a acollir la Bona Nova de Jesús: Déu és dels pobres.

Maria ens ensenya com ningú a seguir a Jesús, anunciant el Déu compassiu, trballant per un món més fraternal i confiant en el Pare dels petits.

José Antonio Pagola

COMUNICACIONS:

 

Dimecres dia 15, solemnitat de la Mare de Déu Assumpta,

farà l'entrada el nou rector Mn. Antoni Amorós als Dolors a les 20h.

Aquesta missa serà presidida pel Vicari Episcopal Mn. Xisco Vicens que el presentarà.

Queden suprimides aquest dia les misses vespertines de les altres parròquies.   

 

    

 

 

Publicado en Comunicacions Generals, Pagina Principal | Deja un comentario

TEMPS DURANT L’ANY

ENTRAR A LA PARRÒQUIA

 

COMUNICACIONS:

  • ENTRADA DEL NOU RECTOR: Mn Antoni Amorós Terrassa

Dimecres, 15 d'agost , FESTA DE L'ASSUMPCIÓ DE MARIA,

Parròquia Nostra Senyor dels Dolors

Dimecres dia 15, solemnitat de la Mare de Déu Assumpta, farà l'entrada el nou rector Mn. Antoni Amorós als Dolors a les 20h. Aquesta missa serà presidida pel Vicari Episcopal Mn. Xisco Vicens que el presentarà. Queden suprimides aquest dia les misses vespertines de les altres parròquies.

– MISSA D'ACCIÓ DE GRÀCIES PEL CARDENAL Lluís F. Ladària

Diumenge dia 19, també a les 20h, tindrà lloc una missa d'acció de gràcies als Dolors presidida pel nou Cardenal Lluis Francesc Ladaria Ferrer. També, quedaràn suprimides les misses vespertines a les altres parròquies. Vos convidam a tots a participar de les dues celebracions esmentades.

 

 

 

DIUMENGE   XIX   del  Temps   Ordinari

 

(POWER POINT)

 

 

 

EVANGELI

Jo som el pa viu baixat del cel

+ Lectura del sant evangeli segons sant Joan 6,41-51

 

41 Aleshores els jueus es posaren a murmurar d'ell perquè havia dit: «Jo sóc el pa que ha baixat del cel», 42 i es preguntaven:

–Aquest, ¿no és Jesús, el fill de Josep? Nosaltres coneixem el seu pare i la seva mare, ¿i ara diu que ha baixat del cel?

43 Jesús els digué:

–No murmureu entre vosaltres. 44 Ningú no pot venir a mi si el Pare que m'ha enviat no l'atreu. I als qui vinguin a mi, jo els ressuscitaré el darrer dia. 45 En els Profetes hi ha escrit: Tots seran instruïts per Déu. Tots els qui escolten el Pare i acullen el seu ensenyament vénen a mi. 46 No és pas que algú hagi vist el Pare: només l'ha vist el qui ve de Déu; aquest sí que ha vist el Pare. 47 Us ho asseguro: els qui creuen tenen vida eterna. 48 Jo sóc el pa de vida. 49 Els vostres pares van menjar el mannà en el desert, però van morir. 50 Aquest, en canvi, és el pa que baixa del cel perquè el qui en mengi no mori. 51 Jo sóc el pa viu que ha baixat del cel. Qui menja aquest pa, viurà per sempre. I el pa que jo donaré és la meva carn per a la vida del món.

Paraula de Déu

 

 

Homilia per al diumenge 12 d'agost de 2018

 

1. La nostra vida no sempre és fàcil. Hi ha moments que ens sentim incompresos, decebuts, desanimats, que ens sentim fracassats i sense forces i potser experimentem l'impuls de tirar la tovallola.

Tots hem viscut nits d’aquelles que se’ns fan eternes. Que restem desvetllats sense poder agafar el son, que desitjaríem que mai no arribés el matí perquè ens sentim sense forces per afrontar la crua realitat que ens toca viure.
També es va trobar en aquesta situació el profeta Elies, tal com hem escoltat a la primera lectura. Intentava ser fidel al Senyor, però és perseguit i s’ha d’escapar. I queda descoratjat i abatut. Però Déu no l’abandona: li fa arribar un pa que li dóna força per continuar endavant. És tot un símbol que també es fa realitat en la vida de cadascun de nosaltres.

Déu tampoc ens abandona en les nostres dificultats. Ho hem escoltat a l’evangeli. Jesucrist ens ofereix un pa que dóna força, un pa que dóna vida. Aquest pa és Ell mateix, el Fill de Déu, el nostre Salvador.

Jesús és la llum que il·lumina les nostres foscors; Ell és el nostre company de camí; Ell és la força que en moments de defallença també ens diu: "Aixeca’t i menja que tens molt de camí a fer".

El Senyor, certament, no ens solucionarà els problemes, però sí ens farà sentir que ens estima, que ens comprèn, que lluita al costat nostre. I qui se sent estimat i comprès sempre troba forces per seguir lluitant. Allò que és més dur és la soledat, però mai no es fa llarg el camí al costat d’un bon Amic.
Sabem escoltar la veu del Senyor? Confiem en Ell, sobretot en les nostres hores baixes?

 

2- Hi ha una altra ensenyança important que podem treure de les lectures que hem escoltat.

Quan una persona celebra el seu aniversari, sempre és bo recordar-li que l'important no és "afegir anys a la vida, sinó vida als anys". Que visquem pocs o molts anys, això és molt secundari. Allò que realment  importa és que la nostra vida sigui plena; que doni fruit, que tingui sentit.

Sant Pau, a la segona lectura,  ens ha explicat com podem omplir de vida els nostres anys. Diu: "Lluny de vosaltres tot mal humor, mal geni, crits, injúries i qualsevol mena de dolenteria".

Si nosaltres som capaços d’evitar tot això, la nostra vida serà més plena, i  la convivència amb les persones que ens envolten, serà més enriquidora. Fixem-nos que moltes de les nostres enrabiades, neixen del fet de nos ser capaços d’acceptar tal com són les persones que tenim al costat.

Nosaltres les voldríem canviar, modelar al nostre gust. I com que no ho aconseguim – perquè les persones mai no  canvien per la força!- llavors ens posem de mal humor. I això no és lògic ni és cristià i, a més, ens treu la pau.
És clar que hem d’ajudar les persones a ser millors, a alliberar-se dels seus defectes. Es clar que sí. Però sovint ens equivoquem de direcció: no posem l’esforç on caldria posar-lo.

En comptes d’esforçar-nos per canviar l’altre, el que cal és centrar el nostre esforç en canviar la nostra actitud: la meva!

Més que intentar modificar la manera de ser de l’altre, el que haig de fer és un esforç sincer per acceptar-lo tal com és. Aquesta és la base de la convivència i de l’esperit cristià. 

La causa del fracàs de molts matrimonis o de molts grups o  comunitats, rau aquí: en no voler fer l’esforç d’acceptar que l’altre pugui ser ell mateix, diferent de com jo voldria.

Sant Pau ens ho ha recordat clarament: "Sigueu bondadosos i compassius els uns amb els altres". "Perdoneu-vos". "Viviu estimant".

Val la pena que li fem cas. No pretenguem  canviar l’altre. Estimem-lo. I l’altre, en sentir-se valorat i estimat, ja trobarà la força per canviar. Això val especialment per a la parella i per als fills adolescents.

És així com intento relacionar-me amb les persones que Déu posa  al meu costat? Per què?

3– Diguem finalment, que val la pena, ara que som l’estiu i segurament disposem de més temps, que ens esforcem per fomentar unes bones relacions amb tothom, que són la base d’una bona convivència amable i  enriquidora.

Però, sobretot, val la pena que fomentem l’amistat amb Jesús, aquell que se’ns ha presentat a l’evangeli com el pa portador de vida. És Ell qui ens dóna la força per tenir paciència, per ser bondadosos, per saber perdonar… En una paraula: és Ell qui ens dóna la força per estimar de veritat.

Si estem en contacte íntim amb el Senyor, els nostres anys, pocs o molts, s’ompliran de vida. I també, amb tota seguretat, ajudarem a omplir de vida les persones que ens envolten.

No creieu que val la pena?

 

 

 

 

ATRACCIÓ PER JESÚS

Jo som el pa baixat del cel.

L'evangelista Joan repeteix, un cop i un altre, expressions i imatges de gran força per a gravar bé dins les comunitats cristianes que s'han d'apropar a Jesús per a descobrir en ell una font de vida nova. Un principi vital que no és comparable amb res que hagin conegut abans.

Jesús és “pa baixat del cel”. No confondre amb qualsevol altre font de vida. En Jesucrist podem nodrir-nos d'una força, una llum, una esperança, un alè vital… que vénen del misteri mateix de Déu, Creador de la vida. Jesús és “el pa de la vida”.

Per això, no és possible trobar-se amb ell de qualsevol manera. Cal anar al més pregon de nosaltres mateixos, obrir-nos a Déu i “escoltar el que ens diu el Pare”. Ningú pot sentir vertadera atracció per Jesús, “si no l'atreu el Pare que l'ha enviat”.

El més atractiu de Jesús és sa capacitat de donar vida. El qui creu en Jesucrist i sap entrar en contacte amb ell, coneix una vida diferent, de qualitat nova, una vida que pertany ja al món de Déu. Joan gosa dir que “el que menja d'aquest pa, viurà per a sempre”.

Si en les nostres comunitats cristianes no ens nodrim del contacte amb Jesús, seguirem ignorant el més essencial i decisiu del cristianisme. Per això, res hi ha pastoralment més urgent que cuidar bé la nostra relació amb Jesús el Crist.

Si, en l'Església, no ens sentim atrets per aquest Déu encarnat en un home tan humà, pròxim i cordial, ningú ens treurà de l'estat de mediocritat en el qual vivim. Ningú ens estimularà per a anar més lluny que l'establert per nostres institucions. Ningú ens animarà per a anar més endavant que el que marquen les tradicions.

Si Jesús no ens alimenta amb el seu Esperit de creativitat, estarem agafats pel passat, viurem nostra religió des de formes, concepcions i sensibilitats desenvolupades en altres èpoques i per altres temps que no són els nostres. Però, llavors, Jesús no podrà comptar amb la nostra cooperació per a engendrar i alimentar la fe dins els cor dels homes i dones d'avui.

José Antonio Pagola

 

 

En quin moment comença a brollar la incredulitat?

Jesús està discutint amb un grup de jueus. En un determinat moment fa una afirmació de gran importància:

Ningú pot venir a mi si no l’atreu el Pare”.

I més endavant continua:

Qui escolta el que diu el Pare i aprèn, ve a mi.”

En quin moment comença a brollar la incredulitat?

Quan comencem a organitzar la nostra vida d’esquena a Déu. Així de senzill i dramàtic.

Déu va quedant com una realitat escassament important que s’arracona en algunes golfes oblidades de la nostra vida.

Aleshores, és fàcil passar de Déu i prescindir-ne del tot.

Fins i tot, els que ens tenim per creients estem perdent la capacitat per escoltar Déu.

No és que Déu no parli en el fons de les consciències. És que plens de soroll i d’orgullosa autosuficiència ja no sabem percebre la seva callada Presència en nosaltres.

Segurament que aquesta és la nostra pitjor tragèdia:

-Ens resistim a escoltar i a fer cas de la crida de Déu

-Ens amaguem de la seva mirada amorosa

-Preferim altres déus amb els que poder viure de manera més còmode i menys responsable, menys exigent.

Què passa, aleshores?

Passa que sense Déu en el cor restem com perduts i foraviats.

Ja no sabem d’on venim ni cap a on anem.

Ja no sabem distingir què és l’essencial i què és el poc important o gens important.

Ens cansem i esgotem buscant seguretat i pau però el nostre pobre cor segueix inquiet i insegur.

Se’ns ha oblidat que la pau, la veritat i l’amor es desvetllen en nosaltres quan ens deixem guiar per Déu.

Aleshores, tot comença a veure’s d’una altra manera. Una manera més amable i esperançadora, més estimulant.

Fa ja alguns anys, el Vaticà II parlava de la consciència com el nucli més secret de la persona en el que ella se sent ben a prop de Déu. Un espai interior a on la veu de Déu ressona en el més íntim de l’ésser.

Baixar fins el més profund d’aquesta consciència.

Escoltar els anhels més nobles del cor:– és el camí més senzill per a poder escoltar Déu.

Qui escolta aquesta veu interior se sentirà atret cap a Jesús.

Ens hi sentim atrets, nosaltres?

L’escoltem, nosaltres, aquesta veu interior?

O bé, esgrimim la fàcil excusa de què no tenim temps?

Si tenim temps per a perdre’l miserablement.—també el podem tenir per buscar Déu.

Tenim temps pel que volem.

Aquí no hi ha excusa que valgui.

Tenim temps pel que volem. Per exemple: per malgastar-lo!


 

 

Publicado en Comunicacions Generals, Pagina Principal | Deja un comentario

MISSES .- HORARIS AGOST 2018

 

 

MISSES I ALTRES SAGRAMENTS AGOST 2018

 

 

DOLORS

 

CRIST REI

 

SANT PAU

11

AGOST

19h Fartàritx (G.Parera)

11

18.30h (F.Xavier)

11

18h Sant Josep (J. Perelló)

19.30h (T.Tauler)

12

8h Dolors (F.Xavier)

9h Serralt (T.Riera)

12h Dolors. Baptismes (T.Tauler)

18h Benedictines (G.Parera)

20h Dolors (F.Xavier)

12

19h (T.Tauler)

12

 

15

8h Dolors (G.Parera)

9h Serralt (T.Riera)

12h Dolors (T.Tauler)

20h Dolors Assumpció Maria ( Entrada Nou Rector)

15

 

15

 

18

18h Noces (P.Antonio)

19h Fartàritx (T.Riera)

 

18

18.30h Comunions + Baptismes (F.Xavier)

18

18h Sant Josep (J. Perelló)

19.30h (T.Tauler)

19

8h Dolors (T.Tauler)

9h Serralt (T.Riera)

12h Dolors. Comunions (F.Xavier)

20h Dolors. Missa acció de gràcies Cardenal Ladaria (Concelebració)

19

 

19

 

25

19h Fartàritx (T.Riera)

25

18.30h (T. Amoros)

25

18h Sant Josep (J. Perelló)

19.30h (F.Xavier)

26

8h Dolors (T.Amoros)

9h Serralt (T.Riera)

11h Baptismes (T.Tauler)

12h Dolors (T.Tauler)

18h Benedictines (G.Parera)

20h Dolors (T.Amoros)

26

19h (F.Xavier)

26

 

1

SETEM-BRE

19h Fartàritx (G.Parera)

1

18.30h (T.Tauler)

1

18h Sant Josep (J. Perelló)

19h Baptismes (T. Amoros)

19.30h (T.Amoros)

2

8h Dolors (T.Tauler)

9h Serralt (T.Riera)

12h Dolors (T.Amoros)

18h Benedictines (G.Parera)

20h Dolors (T.Tauler)

2

19h (T.Amoros)

2

 

 

 

Publicado en Comunicacions Generals, Misses, Pagina Principal | Deja un comentario

TEMPS DURANT L’ANY

GUIÓ Pregària 2 d'Agost 2018

Monició d’entrada: Joan Perelló.

Explicació de la celebració: Mª. Magdalena.

Exposició Santíssim.

Inici: pàgina 55

Cant d’entrada: pàgina 232 “Juntam les mans germans”

Reso de Vespres: Antífones i salmòdia: pàgines 61 – 66

Lectura: “Un diari de GRATITUD” (Amàlia).

Responsori breu: pàgina 68

Magníficat: pàgina 68 – 69

Pregàries + Oració: pàgina 69 (Joan Perelló).

Oració personal: 15 minuts.

Cant: pag. 227 cant nº 5 “Jo crec en vos bon Déu,”

Pregàries comunitàries.

Exhortación Apostólica GAUDETE ET EXSULTATE: Capítol IV Algunas notas de la Santidad en el Mundo Actual: nº 122 – 128 (Hnas. Pureza).

Cant: Pange Lingua (pag. 218) estrofes 5 i 6 J. Perelló (oració i es posa el mandil) genollats.

Benedicció i Cant final: “Salve Regina”.

* * * * * * * * 

COMUNICACIONS:

Diumenge 19 d'agost, a les 20 h, presidirà l'Eucaristia a la Parròquia de Ntra. Sra. dels Dolors de Manacor.


Mons. Lluís F. Ladària Ferrer, prefecte de la Congregació per la Doctrina de la Fe, i creat cardenal recentment pel papa Francesc, presidirà dues celebracions d'acció de gràcies a la seva vila natal. Es tracta de les primeres celebracions a les quals assistirà el nou cardenal després de la seva creació el 28 de juny de 2018. 
Diumenge 19 d'agost, a les 20 h, presidirà l'Eucaristia a la Parròquia de Ntra. Sra. dels Dolors de Manacor. 

Dissabte 8 de desembre, festa de la Immaculada Concepció i titular de la Diòcesi de Mallorca, presidirà la missa de les 10:30 h a la Catedral de Mallorca.

Lluís F. Ladària Ferrer (Manacor, 1944), jesuïta, ha estat professor de teologia a la Pontifícia Universitat Gregoriana de Roma i el juliol de 2017 va ser nomenat pel papa Francesc prefecte de la Congregació per a la Doctrina de la Fe, on va arribar com a secretari el 2008. El passat 29 de juny va rebre la porpra cardenalícia juntament amb altres 13 prelats. 

* * * * * 

NOU CATECISME…
El nou redactat del número 2267 del Catecisme de l'Església Catòlica sobre la pena de mort ha estat anunciat aquest dijous pel cardenal mallorquí Lluís F. Ladaria, el nou Prefecte de la Congregació per a la Doctrina de la Fe.

El text del Catecisme ja vigent des de l’1 d’agost és el següent:

"Durant molt de temps el recurs a la pena de mort per part de l'autoritat legítima, després d'un degut procés, va ser considerat una resposta apropiada a la gravetat d'alguns delictes i un mitjà admissible, tot i que extrem, per a la tutela del bé comú.

“Avui està cada vegada més viva la consciència que la dignitat de la persona no es perd ni tan sols després d'haver comès crims molt greus. A més, s'ha estès una nova comprensió sobre el sentit de les sancions penals per part de l'Estat. Alhora, s'han implementat sistemes de detenció més eficaços, que garanteixen la necessària defensa dels ciutadans, però que, al mateix temps, no li treuen al reu la possibilitat de redimir-se definitivament.

“Per tant l'Església ensenya, a la llum de l'Evangeli, que «la pena de mort és inadmissible, perquè atempta contra la inviolabilitat i la dignitat de la persona», i es compromet amb determinació a la seva abolició a tot el món".

 

*  *  *  *  *

VIURE EUCARÍSTICAMENT

Hi ha quatre verbs que descriuen la manera com Jesús procedeix per estimar i servir als seus. Es una seqüència que trobem a les multiplicacions dels pans i dels peixos però, sobre tot, al darrer sopar amb els seus amics. Aquests verbs són: prengué, beneí, partí i repartí.

Prendre és tenir la llibertat interior de poder disposar de les coses sense apoderar-se’n, ni que elles s’apoderin de tu. Prendre és fa demanant permís a allò altre, per a crear junts el que és més que la suma de tots dos. Així, va prendre el pa Jesús.

Beneir és donar gràcies per que ets a punt de perllongar-te en allò que tens entre mans. Beneir és reconèixer aquell qui t’ha donat els sentits per percebre, el cor per estimar i la raó per entendre que mai seràs sol. A Déu el reconeixes i l’estimes en tot allò que et posa a l’abast. Beneint alçava la copa Jesús.

Partir és descobrir que al voltant teu hi ha altres que no gaudeixen del que és a les teves mans. I quan ho veus no pots fer altra cosa que posar en acte el que sents. En partir-ho acceptes el risc de tenir-ne menys per tu, però estàs convençut que l’essencial no s’esmicola quan es parteix per amor. Més aviat es multiplica. Així s’oferia Jesús.

Repartir és acostar-se a l’altre per donar-li el que t’ha arribat i vols que sigui de tots. Repartir és fer personal l’obsequi, retornant a l’altre la dignitat, potser qüestionada. Així va estimar Jesús.


 

Si vols configurar-te al seu estil prova el bé que et farà procedir així: prendre, beneir, partir i repartir.

 

DIUMENGE  XVIII  DEL  TEMPS  ORDINARI:

DIUMENGE XVIII

(Power-point)

 

 

 

Éx 16,2-4.12-15 Ef 4,17.20-24 Jn 6,24-35

Homilia per al diumenge 5 d'agost de 2018

1- Diu l’evangeli que, aquella gent, en veure que Jesús se n’ha anat, puja a les barques i el van a buscar. Han experimentat que estar prop de Jesús els resulta positiu: la seva paraula il·luminadora, la seva força guaridora, la seva sensibilitat per les necessitats de tots ells

Aquest fet ens pot desvetllar molts interrogants personals. Per exemple: també em busca a mi la gent? Troben al meu costat, serenor, estimació, esperança, impuls a tirar endavant? O tal vegada, ningú no em busca? Per què? No serà perquè sóc massa egoista, autosuficient, pessimista…? Ningú no es troba bé al costat d’una persona d’aquesta mena.

I una altra pregunta: al costat de qui em trobo bé jo, quines són les meves “companyies” preferides? Són persones vitalitzants que m’impulsen a donar un sentit profund a la meva vida? O més aviat són persones superficials, buides?
És un auto-test molt revelador per conèixer un aspecte important de la meva personalitat i la meva autèntica escala de valors. Perquè nosaltres tendim a ajuntar-nos amb aquells  que són semblants  a nosaltres i estimen i valoren les mateixes coses.

Fem-nos encara una darrera pregunta: Tinc jo afany de  trobar-me amb Jesús? Per què? Traguem-ne conseqüències de totes aquestes qüestions.

2- L’evangeli ens fa veure també que la fe d’aquella gent és minsa o inexistent. Busquen Jesús perquè en treuen un avantatges materials, significats pel “pa”. “Vosaltres no em busqueu pel que signifiquen els prodigis que heu vist, sinó perquè heu menjat pa i heu quedat satisfets”- els diu.

I nosaltres, per què busquem Jesús? Perquè volem trobar sentit a la nostra vida i perquè volem col·laborar amb Ell en la construcció d’un món més just, més d’acord amb el projecte de Déu? O bé solament perquè ens solucioni els nostres problemes? Si fos això darrer, ens assemblaríem a aquella gent.
És clar que puc demanar per la salut, perquè trobi feina, perquè no em manqui el pa, o perquè es guareixi el meu fill. És clar que sí.

Però si em quedés aquí, sense buscar, per damunt de tot, que es faci la voluntat de Déu en la meva vida, si no m’oferís per col·laborar amb Ell per anar transformant el món, llavors en comptes de servir al Senyor, més aviat em serviria del Senyor: intentaria aprofitar-me’n.

La rectitud d’intenció és l’element fonamental per calibrar la sinceritat i profunditat de la nostra fe.

Per què m’interessa ser amic de Jesús? Busco identificar-me cada cop més amb la seva voluntat, o més aviat pretenc que Ell s’acomodi a la meva.

3- I fixem-nos en un altre aspecte de l’evangeli en el qual potser també en hi veurem reflectits.

Aquells homes no s’acaben de fiar de Jesús. Volen una demostració feta al seu gust. “Quin senyal prodigiós ens doneu perquè nosaltres us creguem? – li diuen.
Això també ens pot passar a nosaltres. Per tal de poder creure que Déu realment ens estima, sovint “exigim” que ens concedeixi allò que li demanem en la pregària. Altrament, no acabem d’estar segurs de la seva estimació.
Hi ha persones que afirmen que estan “perdent la fe” perquè demanen certes coses al Senyor, però aquest – segons diuen- es “fa el sord” i no els escolta.
Però això és empetitir Déu. Això equival a creure que nosaltres sabem millor que Ell, allò que més ens convé. Quina autosuficiència!

Després d’haver llegit l’evangeli, encara no tinc prou motius per creure que Déu m’estima? No s’ha fet home i ha mort per mi? Quina altra prova necessito?
No hem de dubtar mai de la seva estimació perquè el seu amor és fidel per sempre. Ell no deixa d’estimar-nos, ni  tan sols quan estic a les fosques  o tinc la sensació de no ser escoltat. Ell no falla mai. Per què no confiem més?

4- Hi ha encara una darrera consideració important en aquest evangeli. Quan Jesús els fa descobrir que el mannà no és pa de debò i que Ell és l’únic que dóna vida, n’hi demanen: “Senyor, doneu-nos sempre d’aquest pa”.

Perquè ells, encara que no en siguin conscients, tenen realment fam de Jesús, l’únic pa que il·lumina el camí i asserena els cors, l’únic que dóna força i vida.
De què tinc fam jo? Quines són les meves aspiracions, els meus anhels més profunds? Queden satisfets alguna vegada? Per què?

Sobretot, els pares i educadors, s’haurien de preguntar quins valors transmeten als infants i joves, de què els fan “venir gana”.

Evidentment, és positiu que se’ls inculqui interès pels estudis, per la salut, per l’esport, per capacitar-se professionalment… Però n’hi ha altres tipus de “pa” que també els haurien d’inculcar, si volen que ells creixin com a persones, que puguin trobar sentit a la seva vida i que siguin feliços.

Per exemple, ser solidaris, saber descobrir Déu present en la seva vida estimant-los, ser portadors de pau i d’unió, saber perdonar i respectar els altres… Sabem inculcar-ho?


Reflexionem-hi. 
 
 

 

EVANGELI

+ Lectura del sant Evangeli segons Sant Joan.

Joan 6, 24-35

 

Els qui vénen a mí no passaran fam,

els qui creuen en mi no tindran mai set

 

24 Així, doncs, quan la gent s'adonà que Jesús no era allí, ni tampoc els seus deixebles, van pujar a les barques i se n'anaren a Cafarnaüm a buscar Jesús.

25 Així que el trobaren a l'altra banda del llac, li van preguntar:

–Rabí, quan has arribat?

26 Jesús prengué la paraula i els digué:

–Us ho ben asseguro: vosaltres no em busqueu perquè heu vist senyals prodigiosos, sinó perquè heu menjat pa i heu quedat saciats. 27 Però no us heu d'afanyar tant per l'aliment que es fa malbé, sinó pel que dura i dóna vida eterna. I el Fill de l'home us donarà aquest aliment, perquè Déu, el Pare, l'ha acreditat amb el seu segell.

28 Ells li preguntaren:

–Com hem d'actuar per a fer les obres de Déu?

29 Jesús els respongué:

–L'obra que Déu vol és aquesta: que cregueu en aquell que ell ha enviat.

30 Li replicaren:

–I tu, quin senyal prodigiós realitzes, perquè el vegem i et creguem? Què pots fer? 31 Els nostres pares van menjar el mannà en el desert, tal com diu l'Escriptura: Els donà pa del cel per aliment.

32 Llavors Jesús els respongué:

–Us ho ben asseguro: no és Moisès qui us ha donat el pa del cel; és el meu Pare qui us dóna l'autèntic pa del cel. 33 El pa de Déu és el que baixa del cel i dóna vida al món.

34 Ells li demanen:

–Senyor, dóna'ns sempre pa d'aquest.

35 Jesús els diu:

–Jo sóc el pa de vida: qui ve a mi no passarà fam i qui creu en mi no tindrà mai set.

 

Paraula de Déu.

 

PA DE VIDA ETERNA

¿Per què interessant-nos per Jesús després de vint segles ? ¿Què podem esperar d'ell ? ¿ Què ens pot aportar als homes i dones del nostre temps ?¿ Ens pot resoldre els problemes del món actual ? L'evangeli de Joan parla d'un diàleg interessant de Jesús amb una multitud a les vores del llac de Galilea.

El dia abans han compartit amb Jesús una menjada sorprenent i gratuita. Han menjat fins a assaciar-se. ¿ Com podran deixar-lo anar-se'n ? Cerquen que Jesús repeteixi son gest i els alimenti de franc un altre cop. No pensen en res més.

Jesús els desconcerta amb un plantejament no esperat: “No heu de treballar per un menjar que es fa malbé sinó pel menjar que es conserva sempre i dóna la vida eterna”. Però, ¿ no cal tenir cura del pa de cada dia? És indispensable per a viure. El necessitem i cal treballar perquè no manqui a ningú. Jesús ho sap. El pa és el primer. Sense menjar no es pot viure. Per això té cura dels famolencs i captaires que no reben dels rics ni les miques que cauen de taula. Per això maleeix els terratinents insensats que acumulen el gra sense pensar amb els pobres. Per això ensenya als seus seguidors a demanar cada dia al Pare el pa per a tots els seus fills.

Jesús vol desvetllar dins ells una fam diferent. Els parla d'un pa que no assacia només la fam d'un dia, sinó la fam i set de vida que hi ha dins l'esser humà. No l'oblidem. Dins nosaltres hi ha fam de justícia per a tots, fam de llibertat, de pau, de veritat. Jesús es presenta com aquest Pa que ens ve del Pare, no per a assaciar-nos  de menjar sinó “per a donar vida al món”.

Aquest Pa, vingut de Déu, “dóna la vida eterna”. Els aliments que mengem cada dia ens mantenen vius durant un temps, però arriba un moment en el qual no poden defensar-nos de la mort. Inútil és seguir corrent. No ens poden donar vida més enllà de la mort.

Jesús es presenta com a “Pa de vida eterna”. Cadascú ha de decidir com vol viure i com vol morir. Però, els que ens deim seguidors seus hem de saber que creure en Crist és alimentar en nosaltres una força imperible, començar a viure quelcom que no acabarà amb la nostra mort. Senzillament, seguir a Jesús és entrar en el misteri de la mort sostinguts per sa força ressuscitadora.

Quan aquelles gents de Cafarnaum escoltaven aquestes paraules, cridaven des del més pregon del cor: “Senyor, donau-nos sempre d'aquest pa”. Des de la nostra fe vacil·lant, a voltes no gosem a demanar una cosa semblant. Tal volta, ens preocupem només de la menjada de cada dia. I, a voltes, només de la nostra.

 

EL MILLOR TREBALL

Els treballs que Déu vol.

L'evangelista Joan ofereix la seva visió de la fe cristiana amb discursos i conversacions entre Jesús i la gent a les voreres del llac de Galilea. Jesús els diu que no treballin per qualsevol cosa, que no pensin només en un “aliment que passa”. L'important és treballar en l'horitzó a “la vida eterna”.

Sens dubte, és així. Jesús té raó. Però, ¿quin és el treball que vol Déu? Aquesta és la pregunta de la gent: ¿com ocupar-nos en els treballs que Déu vol? La resposta de Jesús és desconcertant. L'únic treball que Déu vol és aquest: “que cregueu en el que Déu us ha enviat”.

“Creure en Jesús” no és una experiència teòrica, un exercici mental. No és simplement una adhesió religiosa. És un “treball” en el qual els seus seguidors han d'esmerçar la seva vida.. Creure en Jesús és quelcom que cal cuidar i treballar cada dia.

“Creure en Jesús” és configurar la vida des d'ell, convençuts de que sa vida fou vertadera: una vida que condueix a la vida eterna. Llur manera de viure a Déu com a Pare, la seva forma de reaccionar sempre amb misericòrdia, son deler en desvetllar esperança és el millor que pot fer l'esser humà.

“Creure en Jesús” és viure i treballar per quelcom últim i decisiu, esforçar-se per un món més humà i just; fer més real i més creïble la paternitat de Déu; n'oblidar els qui passen el risc de ser oblidats per tots, inclús per les religions. I fer tot això sabent que el nostre petit compromís, sempre pobre i limitat, és el treball més humà que podem fer.

Per això, desentendre's de la vida dels altres, viure-ho tot amb indiferència, tancats dins els nostres interessos, ignorar el sofriment dels que trobem pel camí, són actituds que indiquen que no estem “treballant” la nostra fe en Jesús.

 

 

 

 

 

 

 

     ENTRAR A LA PARRÒQUIA   

Publicado en Comunicacions Generals, Pagina Principal | Deja un comentario