Benvingut a la pàgina de l'Església de Manacor !

Navega per els diferents menús i consulta tota la informació sobre l'Església de Manacor (misses, catequesi, despatx...)

Esperam que sigui del teu grat!

 

TEMPS DURANT L’ANY – DIUMENGE SEGON

"OCTAVARI   PER  LA  UNITAT   DELS  CRISTIANS"

(18 a  25  gener )  (clicar)   

*  *  *  *  *  *  

COMUNICACIONS:

DIUMENGE 19 DE GENER DE 2020

– Dissabte que ve, dia 25, festa de la Conversió de St. Pau, és la titular de la Parròquia de St. Pau.

            -Tots estam convidats a la missa solemne de St. Pau a les 19.30.       

 

 

 

 

 

 

*  *  *  *  *  

 

L'endemà, Joan veié que Jesús venia cap a ell, i exclamà: Mireu l'anyell de Déu, el qui treu el pecat del món!. És aquell de qui vaig dir: "Després de mi ve un home que em precedeix, perquè, abans que jo, ell ja existia."

 

2º diumenge Temps ordinari (A)

EVANGELI

Mireu l'Anyell de Déu, el qui treu el pecat del món.

+ Lectura del sant evangeli segons sant Joan 1, 29-34

29 L'endemà, Joan veié que Jesús venia cap a ell, i exclamà:

–Mireu l'anyell de Déu, el qui treu el pecat del món! 30 És aquell de qui vaig dir: "Després de mi ve un home que em precedeix, perquè, abans que jo, ell ja existia." 31 Jo no el coneixia; però, si vaig venir a batejar amb aigua, va ser perquè ell es manifestés a Israel.

32 Joan testimonià encara:

–He vist que l'Esperit baixava del cel com un colom i es posava damunt d'ell. 33 Jo no el coneixia, però el qui m'envià a batejar amb aigua em va dir: "Aquell damunt el qual veuràs que l'Esperit baixa i es posa, és el qui bateja amb l'Esperit Sant." 34 Jo ho he vist i dono testimoni que aquest és el Fill de Déu.

Paraula de Déu.

(Clicar)

Is 49,3.5-6 1Co 1,1-3 1 Jn 1,29-3

Ens trobem ja en els diumenges de temps ordinari que ens proposa l’Església fins que arribi la Quaresma. Aquest any les lectures en general són de l’Evangeli segons sant Mateu, però avui hem llegit l’Evangeli segons sant Joan. Podem pensar que es tracta com d’un “pròleg” al llibre que anirem llegint al llarg d’aquest any litúrgic, l’evangeli segons sant Mateu.

I què fa un pròleg? Doncs bàsicament enunciar els grans temes que hi aniran apareixent, i el plantejament general de l’obra, per tal de motivar al lector a entrar a fons i amb ganes dins el que ve a continuació.

Avui doncs se’ns parla de tres temes fonamentals en la nostra fe i la nostra vida: que Jesús és el Senyor que “pren damunt seu el pecat del món” per a alliberar-nos; que, ple de  l’Esperit Sant, ha vingut a renovar-nos i començar una etapa nova de relació amb Déu; i finalment, que nosaltres estem convidats a donar testimoni de tot això.

De totes maneres, ens fixarem avui sobretot en la figura de Joan Baptista com aquell que dóna vida a l’escena que se’ns ofereix avui.

1) Joan veu

És bonic observar com l’inici de l’evangeli d’avui és bastant abrupte: “el dia següent, Joan veié que Jesús venia cap a ell i digué: «Mireu…”

És remarcable com tot sorgeix d’una mirada que sap veure, que sap identificar a Jesús. Jesús podia haver passat entre d’altres, com tants altres, desapercebut…Però Joan ja sap qui és Jesús, el reconeix, i es posa a cridar.  I 

el que diu és precisament: ”mireu”, com dient: ‘apreneu a mirar i a identificar Jesús present i que ve cap a nosaltres’, apreneu a afinar la vostra vista per veure Jesús present i com aquell que ve cap a nosaltres…

Potser nosaltres també hem d’aprendre del que diu Joan, i fer-li cas quan ens diu: “mireu…”

Potser hem d’aprendre a afinar la nostra vista, la nostra mirada, per aprendre a reconèixer Jesús, el Senyor, quan es presenta actuant també avui, en els nostres dies, en les nostres vides, en el nostre món concret i proper.

Recordem que l’evangeli de Mateu acaba amb aquestes paraules: “i sapigueu que jo estic amb vosaltres tots els dies, fins el final dels temps”… Això, ens ho creiem d’alguna manera? Si és així, per què no afinar la nostra mirada per reconèixer aquesta presència del Senyor “tots els dies” entre nosaltres?

2) Joan dona testimoni

És impressionant la força de Joan, quan diu: “jo ho he vist i dono testimoni…”. Sí, dóna testimoni perquè “he vist com l’Esperit del cel baixava com un colom…”, dona testimoni perquè ha sabut mirar i entendre.

I el testimoniatge de Joan és ben valent: en la següent escena, Joan testimonia sobre Jesús també als seus deixebles, i els anima a deixar-lo, a ell, per iniciar una vida de seguiment de Jesús. És un testimoniatge compromès, que se sap posar on li pertoca i posa el centre d’atenció no en ell, sinó en aquell sobre qui testimonia. Per a Joan, el centre és Jesús, el centre és aquell que “bateja amb l’Esperit Sant”, aquell que culmina allò que ell havia preparat.

Ens podem preguntar si nosaltres també sabem donar testimoniatge sobre Jesús, si reconeixem, en primer lloc en el nostre cor, que Jesús és qui renova, vivifica, dóna sentit i força a allò que fem per construir Regne de Déu en el nostre món…

Jo, ¿puc donar testimoniatge de Jesús perquè reconec en Ell el centre de la meva vida?  Com diu un text preciós parlant de les persones consagrades al final de la seva vida: ¿en quina mesura podem dir que la nostra vida “no es pot entendre sense Déu”? ¿De quina manera la meva vida és testimoniatge de Déu, de Jesús?

3) Joan se sap posar al seu lloc

És molt notable com els evangelis que ens parlen de Joan Baptista remarquen molt la seva humilitat i la seva claredat en posar al centre Jesús i no ell. Segurament, molts dels seus seguidors pensarien que ell era el profeta esperat… i Joan hauia d’insistir molt que no, que ell era només qui havia d’anunciar aquell que havia de venir, Jesús.

Ben fortes sonen en aquest context aquestes paraules: “després de mi ve un home que m'ha passat davant, perquè, abans que jo, ell ja existia”… o el contrast que remarca ell mateix entre la humilitat i el caràcter penitencial del seu baptisme (“jo batejo només amb aigua”) front el vivificador baptisme de Jesús (“ell batejarà amb l’Esperit Sant”)…

Ens podem preguntar també nosaltres: com estic d’humilitat, d’esperit de servei, de buscar el bé dels altres per sobre del meu. En definitiva, ens podem preguntar si el centre de la nostra vida el tenim en nosaltres mateixos, i en Jesús i en els altres.

(clicar)

 

La fe als cors i les ments

(clicar)

 

Publicado en catequesis adolescents i joves, Comunicacions Generals, Pagina Principal | Deja un comentario

FESTES DE SANT ANTONI

 

 

COMUNICACIONS:

Diumenge,  12 DE GENER DE 2020

–  Dijous dia 16 de gener, vigília de la festa de St. Antoni, amb les limitacions que imposa el pla de seguretat, estam tots convidats al rés de Completes devers les 19.30 hores a l’Església dels Dolors.

       No hi haurà missa a St. Pau a les 19.30.

–  Divendres dia 17 de gener, festa de St. Antoni, estam tots convidats a l’Ofici Solemne de St. Antoni que serà devers les 20.30 hores a l’Església dels Dolors.

      No hi haurà missa  a  Crist  Rei  a  les  19 '00 h

 

 

PROGRAMA  FESTES   "SANT  ANTONI"  

2020

 

 

 

 

*  *  *  *   *

 

 

BENEÏDES 

 

*  *  *  *  *

INFORMACIONS   FORANES :

Publicado en Catequesi infantil, catequesis adolescents i joves, Comunicacions Generals, Pagina Principal | Deja un comentario

DIUMENGE DEL BAPTISME DEL SENYOR

Un cop batejat, Jesús sortí de l'aigua. Davant d'ell el cel s'obrí, i Jesús veié l'Esperit de Déu que baixava com un colom i venia damunt d'ell. I una veu digué des del cel: Aquest és el meu Fill, el meu estimat, en qui m'he complagut.

 

 

 

El Baptisme del Senyor (A)

 

EVANGELI

Un cop batejat, Jesús veié que l'Esperit Sant venia cap a ell.

 

+ Lectura del sant evangeli segons sant Mateu 3, 13-17

Baptisme de Jesús

(Mc 1,9-11; Lc 3,21-22; Jn 1,32-34)

13 Llavors Jesús vingué de Galilea i es va presentar a Joan, vora el Jordà, a fer-se batejar per ell. 14 Però Joan s'hi oposava, dient:

–Sóc jo el qui necessita ser batejat per tu, i tu véns a mi!

15 Jesús li respongué:

–Deixa'm fer, ara. Convé que complim d'aquesta manera tot el que Déu vol.

Aleshores Joan el deixà fer.

16 Un cop batejat, Jesús sortí de l'aigua. Davant d'ell el cel s'obrí, i Jesús veié l'Esperit de Déu que baixava com un colom i venia damunt d'ell. 17 I una veu digué des del cel:

–Aquest és el meu Fill, el meu estimat, en qui m'he complagut.

Paraula de Déu.

 

 

 

ESPERIT   BO   DE  DÉU    (clicar)

 

Is 42,1-4.6-7 Ac 10,34-38 Mt 3,13-17

Qui és Jesús?

Qui és Jesús? Aquesta és la pregunta que es pot fer qualsevol persona, per poc que hagi sentit parlar de Jesús de Natzaret. És la pregunta típica de qualsevol catecisme o qualsevol grup de cristians, que volen aprofundir en el coneixement de la persona que centra la seva fe. Però el primer que es va fer aquesta pregunta, va ser el mateix Jesús de Natzaret." Qui sóc jo?"

La resposta a aquesta pregunta en el relat evangèlic d’avui ens ho expressa en el moment en què Jesús, com un d’aquells bons creients jueus que se sentien atrets per la figura carismàtica de Joan el Baptista, es posa a la filera dels que es volen batejar amb les aigües purificadores del Jordà.

El Fill estimat”

I Jesús, tot prenent consciència de la seva condició humana, rebutja la petició de Joan, que fos Ell qui el bategés. Jesús de Nazaret se sabia i se sentia tan humà com els altres de la filera. I una vegada batejat per Joan, el sorprèn la baixada de l’Esperit Sant i  sent la veu de Déu que li manifesta que és el seu Fill, el seu estimat, en qui s’hi complau. És l’Esperit que li fa sentir la veu i l’amor ple d’afecte del seu Pare Déu.

El Baptisme de Jesús és un dels moments privilegiats de la vivència de Jesús de la seva doble condició humana i divina. És la resposta a la pregunta que es feia Jesús.

Què haig de fer?”

I hi ha una segona pregunta que es feia Jesús. "Què haig de fer de la meva vida a partir d’ara? Què se’m demana? Quina és la meva missió en aquest món?"

I Jesús de Natzaret, que, com bon creient jueu assidu a la sinagoga, coneix bé les Escriptures, les paraules de la veu del Pare li han recordat les que es troben en el llibre del profeta Isaïes, que hem escolat a la primera lectura, Son paraules de Déu al seu servent, que també el qualifica “d’estimat i en el que s’hi complau”.

I, per tant, Jesús pren consciència que la seva missió, com a fill estimat de Déu, és la mateixa que expressa el profeta Isaïes. La seva missió és portar el dret a les nacions, amb energia, però amb respecte i delicadesa, sense trencar la canya que s’esberla, ni apagar la flama del ble que vacil·la, tot il·luminant els ulls que han quedat cecs, alliberant els encadenats de la presó i els qui viuen a la foscor del calabós.

I Jesús va ser fidel a aquesta missió. Ens ho ha expressat el llibre dels Fets dels Apòstols en paraules de Pere: Jesús ”va passar per tot arreu fent el bé i donant la salut a tots els qui estaven sota la dominació del diable”.

I jo?

I jo? Jo, per la mediació de Jesús i amb la infusió de l'Esperit,  participo de la filiació de Déu i del seu amor. Sóc també fill estimat, filla estimada. Se’m va expressar amb l’aigua del meu baptisme. Estic cridat, jo amb les qualitats i els dons que he rebut i en el context en el que em trobo, a continuar la mateixa missió de Jesús. Avui, doncs, és un dia apropiat, tot contemplant el baptisme de Jesús, per reviure el meu baptisme i sentir-me el que soc, fill o filla estimada pel meu Pare, el bon Déu, i sentir-me cridat, cridada a col·laborar en la mateixa missió de Jesús al meu entorn.

Sentim-nos-hi!


 

 

EXPERIÈNCIA   SANA    (clicar)

 

 


 

 

BAPTISME  DEL  SENYOR 

(clicar)

 

 

 

Publicado en Catequesi infantil, Comunicacions Generals, Pagina Principal | Deja un comentario

EPIFANIA

ELS   "REIS"  A   MANACOR

– Diumenge,  5  gener   a lae  18'00 h  ARRIBADA  al  PARC   

                 –  Cavalcada  per  l'Avinguda  de  Baix  des  Cos 

                   – A  la   parròquia dels  Dolors : adoració  a  l'Infant   Jesús

(Hospital  de  Manacor)

– Dilluns,  6  gener

               –  A  les  11'00   :  MISSA   DE  REIS   ( Residència)

 

 

PREGÀRIA   EUCARÍSTICA     

2 de GENER de 2020

Monició d’entrada: Joan Perelló.

Explicació de la celebració: Mª. Magdalena.

Exposició Santíssim.

Inici: pàgina 55

Cant d’entrada: “VENIU TOTS ELS HOMES” pàgina 58

Reso de Vespres: Antífones TEMPS d'ADVENT: pàgina 61 – 66 Salmòdia: pàgina 61 – 66

Lectura: “UN BON CAVA” ….

Responsori breu "TEMPS d'ADVENT": pàgina 73

Magníficat "TEMPS d'ADVENT": pàgina 73

Pregàries + Oració "TEMPS d'ADVENT": pàgina 73 (Joan Perelló).

Oració personal: 15 minuts.

Cant: pag. 227 cant nº 5 “Jo crec en vos bon Déu,”

Pregàries comunitaries.

Catequesis Papa Francisco: EUCARISTIA (Maria Llull).

Cant: Pange Lingua (pag. 218) 

Benedicció i Cant final: “Salve Regina”.

*  *  *   *  *
COMUNICACIONS:

DIUMENGE, 5 DE GENER DE 2020

– Diumenge dia 5 no hi haurà missa a les 20 hores del capvespre a l’Església dels Dolors per poder rebre Ses Majestats, Els Reis Màgics d’Orient.

–  Dilluns dia 6 de gener, Solemnitat de l’Epifania  del  Senyor,  les  misses   seran  com  els  diumenges

*   *  *  *  *  


Després que Jesús va néixer a Betlem de Judea, en temps del rei Herodes, vingueren uns savis d'Orient i, en arribar a Jerusalem,  preguntaven: On és el rei dels jueus que acaba de néixer? Hem vist sortir la seva estrella i venim a adorar-lo.

 

 

 

 

 

 

 

 

2º diumenge de Nadal (A)

 

EVANGELI

La Paraula.

Lectura del sant evangeli segons sant Joan 1, 1-18


1 Al principi existia el qui és la Paraula.

La Paraula estava amb Déu i la Paraula era Déu.

2 Ell estava amb Déu al principi. 3 Per ell tot ha vingut a l'existència,

i res no hi ha vingut sense ell.

4 En ell hi havia la vida, i la vida era la llum dels homes.

5 La llum resplendeix en la foscor, i la foscor no ha pogut ofegar-la.

6 Déu envià un home que es deia Joan.  Vingué com a testimoni

a donar testimoni de la llum, perquè per ell tothom cregués.

8 Ell no era la llum, venia solament a donar-ne testimoni.

9 Existia el qui és la llum veritable, el qui ve al món

i il·lumina tots els homes.

10 Era present en el món, que per ell ha vingut a l'existència,

i el món no l'ha reconegut.

11 Ha vingut a casa seva, i els seus no l'han acollit.

12 Però a tots els qui l'han rebut, als qui creuen en el seu nom,

els ha concedit de ser fills de Déu.

13 No han nascut per descendència de sang,

ni d'un desig carnal, ni d'un voler humà,

sinó de Déu mateix.

14 El qui és la Paraula s'ha fet home i ha habitat entre nosaltres,

i hem contemplat la seva glòria, glòria que ha rebut

com a Fill únic del Pare, ple de gràcia i de veritat.

15 Joan dóna testimoni d'ell quan proclama:

«És aquell de qui jo deia: El qui ve després de mi

em passa al davant perquè, abans que jo, ell ja existia.»

16 De la seva plenitud, tots nosaltres n'hem rebut gràcia rere gràcia.

17 La Llei fou donada per Moisès, però la gràcia i la verita han vingut per Jesucrist.

18 A Déu, ningú no l'ha vist mai: el seu Fill únic, que és Déu i està en el si del Pare,

és qui l'ha revelat.

Paraula de Déu

 

"Sense relacions personals, totes les paraules són temps perdut"

Què és la paraula? Què són les paraules? En l’actualitat, la paraula és un component essencial de l’acció comunicativa. Parlar és una forma de comunicar-se. Perquè existeixi aquesta acció ha d’haver-hi alguna forma de veritable relació interpersonal: 

una relació de persona a persona, de tu a tu.

Què implica això? Dues coses: Primera, una total 

senzillesa.

Amb el vanitós i l’orgullós totes les paraules esdevenen inútils, no pot haver-hi comunicació real possible. Segona,

receptivitat activa. 

És a dir: si et tanques, si et reclous en el teu egoisme i autosuficiència, no hi ha res de bo a comunicar ni a compartir.

Sovint ens queixem del Silenci de Déu, quan Déu, segons S. Joan- ho acabem de llegir a l’Evangeli

– és la mateixa Paraula.

Paraula expressiva, comunicativa, lluminosa, plena de vida i de claror pels que tenen la mirada neta i el cor agraït.

¿Com és que hi ha persones que no escolten ni entenen res tractant-se de Déu? Què passa aquí? Passa, que la majoria de cristians i molt especialment els professionals de la paraula, els funcionaris de la paraula, és a dir: els capellans, no sabem entaular una relació personal amb els nostres oients, en aquest cas, vosaltres.

Què passa aleshores? Passa, que 

si no s’estableix una autèntica comunió, el llenguatge pot esdevenir fosc, tèrbol i poc o gens intel·ligible.

El veritable problema no està en el suposat silenci de Déu. Doncs, on està?

El veritable problema està en què molts dels que parlem de Déu som uns éssers estranys i poc o gens entenedors i comprensibles pels que busquen llum i vida però no les troben. El que realment val i serveix no són els discursos, més o menys savis, sinó 

el contacte o l’intercanvi personal de tu a tu.

Sense relacions veritablement personals, totes les paraules són temps perdut i bosc de dubtes que ningú aclareix.

Què fem nosaltres per aclarir-los?

 

La Epifanía del Senyor (A)

 

EVANGELI

 

Venim d'Orient a adorar al Rei.

 

+ Lectura del santo evangelio según san Mateo 2, 1-12

1 Després que Jesús va néixer a Betlem de Judea, en temps del rei Herodes, vingueren uns savis d'Orient i, en arribar a Jerusalem, 2 preguntaven:

–On és el rei dels jueus que acaba de néixer? Hem vist sortir la seva estrella i venim a adorar-lo.

3 Quan el rei Herodes ho va saber, es va inquietar, i amb ell tot Jerusalem. 4 Herodes va convocar tots els grans sacerdots i els mestre de la Llei que hi havia entre el poble i els preguntava on havia de néixer el Messies. Ells li respongueren:

–A Betlem de Judea. Així ho ha escrit el profeta:

6 » I tu Betlem, terra de Judà,

no ets de cap manera la més petita

de les principals viles de Judà,

perquè de tu sortirà un príncep

que pasturarà Israel, el meu poble.

Llavors Herodes cridà en secret els savis, va demanar-los el moment exacte en què se'ls havia aparegut l'estrella 8 i els encaminà a Betlem dient-los:

–Aneu i informeu-vos amb exactitud d'aquest infant; i quan l'haureu trobat, feu-m'ho saber, perquè jo també pugui anar a adorar-lo.

9 Després de sentir aquestes paraules del rei, es posaren en camí. Llavors l'estrella que havien vist sortir començà a avançar davant d'ells, fins que s'aturà damunt el lloc on era l'infant. 10 L'alegria que tingueren en veure l'estrella va ser immensa. 11 Van entrar a la casa, veieren el nen amb Maria, la seva mare, es prostraren a terra i el van adorar. Després van obrir les seves arquetes i li oferiren presents: or, encens i mirra.

12 I, advertits en somnis que no anessin pas a veure Herodes, se'n tornaren al seu país per un altre camí.

Paraula de Déu.

Publicado en Catequesi infantil, catequesis adolescents i joves, Comunicacions Generals, Pagina Principal | Deja un comentario

ÉS NADAL

 

COMUNICACIONS

DIA DE CAP D’ANY DE 2020

–  Dijous que ve, dia 2 de gener, com tots els primers dijous de mes, hi haurà pregària amb exposició del Santíssim a les 20.30 a l’Esglèsia de Fartàritx.

–  Diumenge que ve, dia 5 no hi haurà missa a les 20 hores del capvespre a l’Església dels Dolors per poder rebre Ses Majestats, Els Reis Màgics d’Orient.

–  Dilluns dia 6 de gener, Solemnitat de l’Epifania del Sr. Les misses  seràn  com  els  diumenges

……..  …….  ……….

Santa Maria, Mare de Déu (A, B, C)


Trobaren a María i a Josep i el nin. Als vuit dies, li posaren per nom Jesús.

Lectura del sant evangeli segons sant Lluc 2,16-21

 

6 Hi anaren, doncs, de pressa i trobaren Maria i Josep, amb el nen posat a la menjadora. 17 En veure-ho, van contar el que els havien anunciat d'aquell infant. 18 Tothom qui ho sentia quedava meravellat del que deien els pastors. 19 Maria guardava tot això en el seu cor i ho meditava. 20 Després els pastors se'n tornaren, glorificant Déu i lloant-lo pel que havien vist i sentit: tot ho van trobar tal com els ho havien anunciat.

21 Quan van complir-se els vuit dies i hagueren de circumcidar l'infant, li van posar el nom de Jesús; era el nom que havia indicat l'àngel abans que el concebés la seva mare.

Paraula de Déu.

 

 

1 de gener de 2019

ORACIÓ PER A LA NIT DE CAP D'ANY

Senyor, abans d'entrar dins el bullici i torbament del Cap d'Any, vull trobar-me amb tu en silenci i calma. No ho faig sovint. Tu saps que no encert a pregar. He oblidat aquelles oracions que m'ensenyaren de petit i no he après a parlar amb tu d'una altra manera més viva i concreta.

No sé realment si crec ja en tu. Han passat tantes coses aquests anys. Ha canviat tant la vida i he envellit tant per de dins. Voldria sentir-te més viu i més proper. M'ajudaria a creure. Però em costa.

I tanmateix, Senyor, et necessito. A voltes em sent molt malament dintre meu. Passen els anys i la vida desgasta. A fora tot sembla funcionar: el treball, la família, els fills. Qualsevol em tindria enveja. Però jo no em sento bé.

Ha passat un any més. Començarem un any nou, però jo sé que tot seguirà igual. Els mateixos problemes, les mateixes preocupacions, les mateixes feines. I així, ¿ fins quan ?

Com voldria poder renovar la meva vida. Trobar nova alegria, una força diferent per a viure cada dia. Canviar, ser millor amb jo mateix i amb els altres. Però a la meva edat no es poden esperar grans canvis. Estic massa avesat a un estil de vida. Ni jo mateix crec en la meva transformació.

 

Si al manco et sentís com el millor Amic. A voltes penso que així tot canviaria. Quina alegria si no tingués aquesta espècie de temor que no sé d'on surt però m'allunya de tu.

 

Senyor, grava dins mon cor que tu sents per a mi amor i tendresa. Recorda'm des de dintre que tu m'acceptes tal com som, amb la meva mediocritat i el meu pecat, i que me vols encara que no canvii.

 

Que durant aquest any nou no m'allunyi de tu. Que sàpiga trobar-te dins els meus sofriments i mes alegries. Aleshores tal volta canviaré Serà un Any nou.

 

 

Quan van complir-se els vuit dies i hagueren de circumcidar l'infant, li van posar el nom de Jesús; era el nom que havia indicat l'àngel abans que el concebés la seva mare.

(Clicar)

*   *   *   *   *   

 

 

 


(clicar)


MATINES    (Horaris…)

.- RESIDÈNCIA                  ……………  A  LES  17'00  hores

– MONESTIR   BENEDICTINES   ….. A  LES  18'30   h

-PARRÒQUIA  DE  CRIST  REI    …..A  LES  19'00   h

– ESGLÉSIA  DE  FARTÀRITX    ,,,,,,A  LES  19'00   h

– PARRÒQUIA  DE  SANT  PAU ….. A  LES  19'30    h

– PARRÒQUIA  DELS  DOLORS    ..A  LES  20'00    h

 

 

(clicar)

EVANGELI

Avui ens ha nascut un salvador.

 

+ Lectura del sant evangeli segons sant Llu 2,1-14

 

1 Per aquells dies sortí un edicte de Cèsar August ordenant que es fes el cens de tot l'imperi. 2Aquest cens va ser anterior al que es féu quan Quirini era governador de Síria. 3 Tothom anava a inscriure's a la seva població d'origen. 4 També Josep va pujar de Galilea, del poble de Natzaret, a Judea, al poble de David, que es diu Betlem, perquè era de la família i descendència de David. 5 Josep havia d'inscriure's juntament amb Maria, la seva esposa. Maria esperava un fill.

6 Mentre eren allà, se li van complir els dies 7 i va néixer el seu fill primogènit: ella el va faixar amb bolquers i el posà en una menjadora, perquè no havien trobat cap lloc on hostatjar-se.

8 A la mateixa contrada hi havia uns pastors que vivien al ras i de nit es rellevaven per guardar el seu ramat. 9 Un àngel del Senyor se'ls va aparèixer i la glòria del Senyor els envoltà de llum. Ells es van espantar molt. 10 Però l'àngel els digué:

–No tingueu por. Us anuncio una bona nova que portarà a tot el poble una gran alegria: 11 avui, a la ciutat de David, us ha nascut un salvador, que és el Messies, el Senyor. 12 Això us servirà de senyal: trobareu un infant faixat amb bolquers i posat en una menjadora.

13 I de sobte s'uní a l'àngel un estol dels exèrcits celestials que lloava Déu cantant:

14 –Glòria a Déu a dalt del cel, i a la terra pau als homes que ell estima.

15 Quan els àngels els deixaren i se'n tornaren cap al cel, els pastors deien entre ells:

–Arribem-nos a Betlem a veure això que ha passat i que el Senyor ens ha fet saber.

Paraula de Déu.

EL  MISTERI   D'UN  INFANT   (clicar)

 

ÉS   NADAL  (clicar)

 

 

 

*   *   *   *   *   

SAGRADA   FAMÍLIA  

 

Sir 3,2-6.12-14 Col 3,12-21 Mt 2,13-15.19-23

El Natzarè

“Li diran Natzarè”. Jesús, el Fill de Déu encarnat, el Salvador del món, li diran Nazaré, perquè va viure a Nazaret, on es va educar, va créixer, va conviure, va treballar, va pregar, va fer el bé, tot portant vida de família allà, en aquell petit poblet de la Galilea. I això al llarg de trenta anys, gairebé la totalitat de la seva vida.

I, evidentment, va formar part important del pla de Déu en l’encontre de la humanitat. Aquells trenta anys van ser d’integració en la cultura, costums i religiositat. I això en la quotidianitat, en el dia a dia, a l’ hora rere l’ hora, amb la convivència amb Maria i Josep, i amb les dificultats normals que poden sorgir en la relació amb les persones, els altres natzarens.

L’emigrat

I avui dintre d’aquests anys volem fer memòria de fets dolorosos esdevinguts ben aviat, com és el fet d’haver d’emigrar de la seva terra, per alliberar-se de l’ambició i la violència del poder. Sovint la vida, més o menys tranquil·la, és sotragada per ambicions d’altres, que fan inevitable haver d’emigrar y, per tant, canviar de cultura, de relació amb persones diferents, recercar treball. I la vida de família natzarena se’n podia sentir molt afectada.

Aquest fet, ho sabem, no és gens diferent del que se’ls esdevé a tantes i tantes famílies. Quants milions de exemples al llarg de la història, quants milions de casos en el món actual, quants emigrants, quants refugiats que es veuen obligats a sortir de la seva terra i anar a un altre país en recerca d’una vida, d’un treball i d’una convivència familiar tranquil·la. La narració evangèlica només descriu el fet de la fugida, però les dificultats, que podrien descriure, no serien molt diferents de les que es troben els contemporanis.

El redemptor

D’aquesta manera, el Fill de Déu, fet home en Jesús de Natzaret, amb la seva vida silenciada, però viscuda  en els moments agradables i dificultosos, va elevar el sentit de la convivència familiar i social, la dignitat del treball,  les identitats culturals i, en general,  la vida que podríem dir ordinària.

Tot formava part de l’acció més transcendent que puguem pensar o imaginar, la que en diem la redempció, la salvació de la humanitat. A vegades fem un gran divisió de la vida de Jesús. Parlem de la vida oculta i la vida pública de Jesús. I certament en la vida de Jesús hi ha grans diferències en la seva actuació en l’una i en l’altra. Però sembla com si  oblidéssim que la persona que actua en una i altra és la mateixa. És el mateix Jesús.

El celebrat

A la litúrgia, per exemple, insistim que celebrem la passió, mort i resurrecció de Jesús, el que en diem el misteri Pasqual. I potser oblidem que el misteri Pasqual  abasta tot el llarg “pas” de la vida de Jesús. Quan celebrem el misteri pasqual a la litúrgia, no solament celebrem els tres últims anys de Jesús, sinó també la vida oculta. La vida oculta n’és una part imprescindible del misteri que celebrem.

En el pa i el vi de l’eucaristia d’avui i de sempre s’hi fa present el natzarè, el crucificat i el ressuscitat. Que la comunió renovi avui, la nostra vida, especialment la nostra vida de família i de vivència diària.

Francesc Xicoy, sj.

 

 

 

 

 

COMUNICACIONS

DIUMENGE 29 DE DESEMBRE DE 2019
– Dimarts que ve, dia 31, vigília de la solemnitat de Santa Maria
Mare de Déu, les misses seran com tots els dissabtes.
– Dimecres que ve, solemnitat de Santa Maria Mare de Déu, NO HI
HAURÀ MISSA A LES 8 DEL MATÍ i l’Església dels Dolors
s’obrirà a les 10 per evitar visites sense l’adequada disposició.
Per tot lo demés, dimecres, les misses seran com tots els
diumenges.
– Dijous que ve, dia 2 de gener, com tots els primers dijous de mes,

hi haurà

 

pregària amb exposició del Santíssim a les 20.30 a  ESGLÉSIA  DE  FARTÀRITX

Publicado en Catequesi infantil, catequesis adolescents i joves, Comunicacions Generals, Pagina Principal | Deja un comentario