Benvingut a la pàgina de l'Església de Manacor !

Navega per els diferents menús i consulta tota la informació sobre l'Església de Manacor (misses, catequesi, despatx...)

Esperam que sigui del teu grat!

 

CONCERTS D’ORGUE DEL CONVENT DE SANT VICENÇ FERRER

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Publicado en Comunicacions Generals, Pagina Principal | Deja un comentario

TEMPS DURANT L’ANY

 

 

DIUMENGE    XXXIII   del   Temps   Ordinari…

 

EXAMINEM-NOS EN AMOR

 

Estem a les portes del final de l'any litúrgic i les lectures del dia continuen insistint en una mena d'examen i de vigilància de final de la vida. L'assignatura a examinar és l'amor, tal com diu Joan de la Creu que "a la tarda de la vida ens examinaran en l'amor". Les tres paràboles de sant Mateu (c.25) que llegim els diumenges 32, 33 i 34 (Crist Rei) amaguen l'amor darrera unes assenyades verges, que volen l'èxit de la festa de noces de l'estimat, d'uns talents que poden ser doblement rendibles, o d'una generositat empàtica envers els marginats i empobrits. En tots tres casos la clau és l'amor o, si es prefereix, la correspondència a un primer amor, el del nuvi de les noces, el de l'amo dels talents, el de Jesús solidari del necessitat.


D'una manera atrevida i incisiva Sant Ignasi proposa pastar la vida diària a la llum d'aquest examen d'amor. Concep la vida com una correspondència, comparant què ha fet Crist per ell i què he de fer ell per Crist. La resposta que es dóna és la de comunicació de béns a desdir, de manera que si un té saviesa, consol, escalf, en doni al qui no en té i a la inversa.


Així, la paràbola dels talents esdevé il·luminació quotidiana dels dons rebuts de Déu i la manera d'haver-los fet fructificar retornant-los a Déu. I també la seva presència arreu, i el seu treball en tot, i la difusió de la seva manera de ser, de manera que cada deixeble procura fer-se present i treballar i difondre a per tot el seu regne.


La primera lectura, aquest cant a l'esposa amatent i diligent seria un retrat d'aquesta correspondència divina, que no solament atén la família, sinó que "obre la mà a l'indigent i allarga el braç al pobre.


Els talents, que Déu ens dóna dia a dia, són llavor de creativitat, tant com perquè cinc en donin cinc més, o dos en donin dos. En cap cas viure esporuguit evitant el risc de donar la cara de la solidaritat.

 

 

 

ARRISCAR-SE

Vaig amagar el talent baix terra.

Sovint s'ha entès la religió com un sistema de creences i pràctiques que serveixen per a protegir-se de Déu, però no ajuden a viure de manera creativa. Aquesta religió mena a una vida trista i estèril en la qual l'important és viure segurs davant Déu, però no hi ha alegria i falta dinamisme.

Cal dir-ho clar. En el fons d'aqueixa religió només hi ha por. Qui cerca defensar-se de Déu és que li té por. Aqueixa persona no estima Déu, no confia en ell, no frueix de la misericòrdia. Sols tem i per això cerca en la religió remeis per les seves pors i fantasmes.

Després de Jesús, no podem viure ni entendre així el religiós. Déu no és un tirà que faci por pel propi interés, sinó un Pare que confia a cadascú el do de la vida. Per això, Jesús imagina els seus seguidors no com a “observants piadosos” d'una religió, sinó com a creients agosarats i disposts a passar riscs i superar dificultats per a “inventar” una vida més digna i feliç per a tots. Un deixeble de Jesús és cridat a tot manco a enterrar la vida de manera estèril.

El tercer servent de la paràbola és condemnat, no per fer malfets sinó perquè, paralitzat per la por al seu Senyor, “enterra” els talents confiats. El missatge és clar. Per a Déu no val tornar la vida dient: “Aquí tens el teu. La vida que m'has donat no ha servit per a res”. És un error viure una vida “religiosament correcta” sense arriscar-se a viure l'amor de manera creativa i audaç.

El que només cerca tenir esment de sa vida, protegir-la i defensar-la, la perd. El que no segueix les aspiracions més nobles del seu cor per por al fracàs, ja ha fracassat. El que no agafa cap iniciativa per por a equivocar-se, ja s'ha  equivocat. El que només es dedica a conservar la seva virtut i fe, arrisca d'enterrar la vida. Al final, no haurà comès errors, però no haurà viscut.

Jesús ens convida a viure amb intensitat. Sols hem de tèmer viure amb por a arriscar-nos, amb por a sortir del “correcte”, sense gosar renovar-nos, sense valor per a actualitzar l'evangeli, sense fantasia per a inventar l'amor cristià.

José Antonio Pagola

 

 

"No al conservadorisme. Sí a la creativitat.

No a una vida covarda i estèril.

Sí a l’esforç arriscat per transformar el món"


 

Diumenge XXXIII de durant l’any. Cicle A


 

L’actuació del tercer administrador es estranya.

L’únic que se li acudeix és amagar el talent rebut i conservar-lo segur fins al final.

Quan torna el senyor l’hi lliura sencer, pensant que ha respost fidelment als seus desitjos: “Aquí teniu allò que és vostre.”

El senyor el condemna. Aquest administrador dolent i gandul no ha entès res.—Només ha pensat en la seva seguretat.

El missatge de Jesús és clar:

No al conservadorisme.

Sí a la creativitat.

No a una vida covarda i estèril.

Sí a l’esforç arriscat per transformar el món.

No a la fe enterrada sota el conformisme.

Sí al seguiment compromès de Jesús.

És molt temptador viure sempre evitant els problemes i buscant la tranquil·litat.

-No comprometre’ns amb res que ens pugui complicar la vida

-Defensar el nostre petit benestar.

-No hi ha cap manera millor de viure una vida estèril, mesquina i sense horitzons.

Passa el mateix a la vida cristiana.

El nostre risc més gran no és sortir dels esquemes de sempre i caure en innovacions exagerades.

El nostre risc pitjor és congelar la nostra fe i apagar la frescor de l’evangeli.

Ens hem de preguntar

-què estem sembrant en la societat

-a qui encomanem esperança

-a on i a qui alleugem el patiment.

Us heu adonat de quina és la clau de la paràbola?

La por que va tenir l’empleat espantadís i covard que va rebre un sol talent per administrar-lo degudament. I no ho va fer.

Quina idea tenia aquest home del seu senyor?

Una idea terrible. Una idea que feia por. I la por va ser la seva perdició.

Perquè la por paralitza, bloqueja, ens fa estèrils.

Un cristià espantat no fa res de bo. Déu no espanta.

Déu engresca, convida, és creatiu.

De quin Déu fem cas nosaltres?

Del Déu de la por

o bé

del Déu de la confiança?

 

Publicado en catequesis adolescents i joves, Comunicacions Generals, Pagina Principal | Deja un comentario

Novembre, Num. 49

Publicado en Lluerna, Pagina Principal | Deja un comentario

TEMPS DURANT L’ANY

COMUNICACIONS:

– Amb el lema «Amb tu, som una gran família» celebrarem el pròxim diumenge el dia de l’Església Diocesana. Una jornada en la que se’ns recorda que hem de viure la solidaritat tant en els aspectes espirituals com materials, en la pregària i en l’economia. Avui podeu recollir els sobres i fulletons explicatius.

 

-El pròxim cap de setmana comencen les fetes de Crist Rei; concretament dissabte dia 18 a la missa de les 18’30 hi participaran les persones més majors de la barriada. 

 

DIUMENGE    XXXII   DEL   TEMPS   ORDINARI:

 

 

Aquest diumenge certament la paraula que el Déu de la vida ens proposa perquè la vida sigui vida, i sigui en abundància, és la saviesa. El gran problema és que nosaltres l'hem disfressat amb tantes coses, que no ens deixa veure el seu profund sentit, tal com Déu ens les revela. La saviesa de ser savis. Cordeu-vos perquè vénen corbes, com dirien a les típiques atraccions d'aventura.


a) La saviesa de ser savis


La saviesa revela l'estupidesa. Aquesta darrera és disfressada d'entreteniment i producte cultural a on tots condemnen i tafanegen de tot i de tots. Ser savis no és tenir molts coneixements. En canvi, té a veure amb ser subjectes de la nostra vida, i no simplement objectes de vida, la qual va sacsejant segons les persones i els esdeveniments que ens passen.


La Saviesa en els llibres sapiencials de l'Antic Testament és descrita com una dona. Sempre es troba fora, pels carrers per la qual cosa no és tan inaccessible per a nosaltres. En el llibre de la Saviesa ens diu que està a la cruïlla de camins, de carrers i de muntanyes. És significatiu, la saviesa, ser savis és per a tothom. No és elitista, per als que tenen molts títols universitaris o coneixements, doctorats, o llegeix molt. Sinó és l'oportunitat per a totes les persones en la seva vida diària. La descripció ens diu que es troba a les portes de les cases. Per tant, la Saviesa, la possibilitat de ser savis hi és on viu l'home i la dona en el seu ésser relacional, relacions públiques o privades, és el lloc de les accions humanes. I la Saviesa porta a la veritat i a la justícia. Un bé inestimable. La Saviesa sempre té a veure amb la paraula i amb l'escolta (cf. Sir 24: “Jo he nascut de la boca de l'Altíssim”). I ¿a què es deu això? Perquè la Saviesa, ser savis, és tenir un cor obert, capaç de reconèixer el valor del que se'ns diu i el que se'ns dóna en la vida quotidiana, en les persones i en els fets, ja siguin d'alegria o ja siguin de tristesa. En tots ells i en les persones, hi ha la gran invitació de distanciar-se del que ens passa per passar-ho pel nostre cor i davant Déu reconèixer el valor que hi ha darrere d'això. Ens posa en actitud d'escolta i en l’escola de l’escolta. Per això la Saviesa és ser savis. No és una cosa abstracte. És reconèixer i ser reconeguts. Recordo la frase de Merleau-Ponty: “si toco l'arbre la meva mà és tocada, però si toco la mà d'un altre aquesta és tocada i tocant”.


Ser savis és, per tant, sentir la paraula de Déu que toca els cors al costat dels  nostres esdeveniments del dia a dia, distanciar-se d'ells per reconèixer el seu valor vivint i actuant el bé, perquè és bé. Com veieu, res d’intel·lectual, sinó de disposició afectiva, d'obrir-se i ser honestos amb nosaltres mateixos i amb Déu.

 

b) El seny, signe de la Saviesa


Així és. Demanem i demanem, preguntem i preguntem per obtenir una resposta i, en no trobar-la, desistim resignats a viure en l'amargor de qui sent el tracte amb Déu com un pur mercader. La paràbola de les verges assenyades ens convida a la saviesa. Les noces és l’apertura del seny. No perdre l’oportunitat que el pecat i la separació de Déu ens faci desgraciats. No deixar que la llàntia s’apagui. Aquelles dones desassenyades van tenir la voluntat dormida. El nuvi ja no els va treure la son. Ens treu l’Evangeli el son? La llàntia es va secant, el cor resta infèrtil, sense passió i oblida l’amor primer. La nostra vocació és l’oli que ha de cremar i de renovar-se. Siguem “Amics en el Senyor”, homes i dones savis, capaços de reconèixer el nostre nuvi, Crist, el Senyor; distanciar-se per actuar des de i pel Bé. Humanitzats perquè hem estat divinitzats fins i tot en els moments més foscos i penosos. Viure a les alegries i en les penes diuen en els matrimonis, no? Viure les alegries i les penes amb Déu, ja és el moment de relació amb Ell.

 

 

ABANS QUE ES FACI TARD

S'ens apaguen les torxes.

Mateu va escriure el seu evangeli en un moment crític per als seguidors de Jesús. La vinguda del Crist trigava massa. La fe de no pocs es relaxava. Era necessari revifar de bell nou la conversió primera.

Mogut per aqueixa preocupació, recollí tres paràboles de Jesús i les elaborà profundament per a cridar a tots a la responsabilitat:

“No esperis que altres et donin “oli” per a encendre la teva “torxa”, tu mateix has de tenir cura de la teva fe.

No et conformis en conservar el teu “talent” baix terra; t'has d'arriscar a fer-lo fructificar.

No esperis a que apareixi Crist, el pots anar a trobar en tota persona sofrent”.

La primera paràbola ens parla d'una festa de noces. Pletòriques, unes al·lotes “surten a esperar el novii”. No totes van ben preparades. Unes porten oli a bastament per encendre les torxes; les altres ni hi pensen. Només pensen a portar les torxes a les mans.

Com que l'espòs triga, “a totes els agafa son i se dormen”. Els problemes comencen quan s'anuncia l'arribada del novii. Les al·lotes previsores encenen les torxes i entren amb ell al banquet. Les insconscients han d'anar a comprar-ne. Però quan tornen “la porta està tancada”. Ja és massa tard.

És un error cercar un significat secret a “l'oli”: ¿ Una al·legoria per parlar del fervor espiritual, de la vida interior, de les bones obres, de l'amor…?

La paràbola és senzillament una crida a viure units a Crist de manera responsable i lúcida ara, abans que es faci tard. Cadascú sabrà de que li cal tenir cura.

Es una irresponsabilidad llamarnos cristianos y vivir la propia religión, sin És irresponsabilitat dir-nos cristians i viure la pròpia religió sense esforçar-nos per a semblar-nos a Crist. És un error viure amb auto-complaença, dins la pròpia Església, i no plantejar-nos una vertadera conversió als valors evangèlics. És d'insconscients sentir-nos seguidors de Jesús i no “entrar” en el projecte de Déu que ell vol promoure.   

En aquests moments en que és tan bo de fer “relaxar-se”, caure en l'escepticisme o “anar tirant” pels camins segurs de sempre, penso que sols hi ha una manera d'estar en l'Església: convertir-me a Jesucrist.

 

 

José Antonio Pagola

 

Publicado en Catequesi infantil, Comunicacions Generals, Pagina Principal | Deja un comentario

HORARI DE MISSES NOVENBRE 2017

MISSES I ALTRES SAGRAMENTS NOVEMBRE 2017

 

DIA

DOLORS

DIA

CRIST REI

DIA

SANT PAU

 

11

 

19h. Fartàritx (G. Parera)

19h Convent (J. Cabrer)

 

11

18.30h (B. Tauler)

 

11

17h Sant Josep (J. Perelló)

19.30h (F.Xavier)

 

12

 

8h Dolors (G.Parera)

9h Serralt (T. Riera)

12h Dolors. Baptismes (F. Xavier)

17h Benedictines (J.Perelló)

20h Dolors (B. Tauler)

12

19h (F.Xavier)

12

 

 

18

 

19h Fartàritx (T.Riera)

19h Convent (J. Cabrer)

 

 

18

18:30h (Andreu)

 

 

18

17h St.Josep (J.Perelló)

19:30h (T.Tauler)

 

 

19

8h (Andreu)

9h Serralt (T.Riera)

12h Dolors (F.Xavier)

17h Benedictines (G.Parera)

20h Dolors (F.Xavier)

19

19h (T.Tauler)

19

 

 

 

25

19h Fartàritx (G.Parera)

19h Convent (Cabrer)

25

18:30h (F.Xavier)

 

25

17h Sant Josep (J.Perelló)

19:30h (Andreu)

 

26

 

8h Dolors (Andreu)

9h Serralt (T.Riera)

12h Dolors (T.Tauler)

17h Benedictines (J.Cabrer)

20h Dolors (G.Parera)

26

 

19h Concelebració (Pep Adrover)

26

 

 

2

DESEMBRE

19h Fartàritx (T.Riera)

19h Convent (J.Cabrer)

2

19h (T.Tauler)

2

17h Sant Josep (J.Perelló)

19h Baptisme (P.Antonio)

19:30h (P.Antonio)

 

 

 

3

8h Dolors (Andreu)

9h Serralt (T.Riera)

11h Dolors Baptisme (Andreu)

12h Dolors (Andreu)

17h Benedictines (T.Tauler)

20h Dolors (F.Xavier)

3

19h (J.Perello)

3

 

 

 

 

7

 

19h Fartàritx (G.Parera)

19h Convent (J.Cabrer)

7

19h (T.Tauler)

7

17h Sant Josep (J.Perelló)

19:30h (Andreu)

 

 

 

8

8h Dolors (Andreu)

9h Serralt (T.Riera)

12h Dolors (T.Tauler)

17h Benedictines (J.Perello)

18h Exposició (F.Xavier)

20h Dolors (F.Xavier)

8

19h (Andreu)

8

 

 

 

 

9

19h Fartàritx (T.Riera)

19h Baptismes (F.Xavier)

19h Convent (J.Cabrer)

9

18:30h (Andreu)

9

17h Sant Josep (J.Perelló)

19:30h (T.Tauler)

 

 

10

8h Dolors (Andreu)

9h Serralt (T.Riera)

12h Dolors (T.Tauler)

17h Benedictines (J.Perello)

20h Dolors (G.Parera)

10

19h (F.Xavier)

10

 

 

 

Publicado en Comunicacions Generals, Pagina Principal | Deja un comentario