Benvingut a la pàgina de l'Església de Manacor !

Navega per els diferents menús i consulta tota la informació sobre l'Església de Manacor (misses, catequesi, despatx...)

Esperam que sigui del teu grat!

 

TEMPS DURANT L’ANY

Les parròquies de Mallorca dedicaran aquest diumenge oracions i realitzaran col·lectes especials amb motiu de la celebració del Diumenge Mundial de Propagació de la Fe (DOMUND). El lema enguany és "Canvia el món".

La Diòcesi de Mallorca és una de les més compromeses en el suport a les missions. Va recaptar el 2017 97.000 € dels 11.263.397 € del total d'Espanya. Els donatius per a l'Obra de la Propagació de la Fe es reben a les parròquies i comunitats cristianes, i arriben, a través de les adreces diocesanes, a la Direcció nacional d'OMP. Des d'allà aquests doblers s'envien, per mitjà de les nunciatures Apostòliques als països corresponents. Els donatius procedeixen de parròquies, subscripcions, herències, llegats, escoles, comunitats religioses i particulars.

 

APORTACIÓ DE MALLORCA A LES MISSIONS


Espanya és, després dels Estats Units, el país que més doblers envia a les missions. Els espanyols varen enviar a les missions l'any passat 11.263.397 € amb motiu de la Jornada del Domund. Aquests doblers varen ser recaptats el 2017 a través de col·lectes a les parròquies i donatius a la web durant la Jornada; i de les aportacions periòdiques, herències i llegats durant l'any. S'ha donat suport a 644 projectes a 44 països beneficiats.


Aportació nacional: 11.263.397€


Aportació de Mallorca: 97.000 €

*   *   *  *   *  

COMUNICACIONS: 

 

1.- Com cada any, aquest penúltim diumenge d’octubre, celebram el Diumenge Mundial de Propagació de la Fe (DOMUND). El lema d’enguany és “Canvia el món”. Avui, pregam i col·laboram econòmicament a favor de l’activitat evangelitzadora dels missioners i missioneres en terres de missió. Per això, la col·lecta d’aquest cap de setmana serà destinada a n’aquesta finalitat.

 

2.- A les col·lectes del passat cap de setmana a les nostres parròquies i llocs de culte de Manacor, així com també, a la col·lecta de la missa funeral de dimecres 17, s’han recaptat un total de 5.180 € que van destinats a pal·liar les necessitats dels damnificats per les inundacions al Llevant de Mallorca.

 

3.- Desde les parròquies de Manacor, oferim la possibilitat d’anar a la Seu amb autocar a la presa de possessió com a canonge de Mons. Andreu Genovart., Dissabte, 27  octubre. Aquells que estigueu interessats, podeu adquirir els tickets fins dimecres a qualsevol de les sacristies parroquials abans o després de la missa, o bé, al despatx parroquial de dimarts a divendres de 18:45h a 19:45h. El preu de l’autocar són 6 €. L’hora de partida serà a les 17:30h desde davant Juguettos o desde la Plaça de sa Mora.

 

 

DIUMENGE XXIX

(POWER-POINT)

29º diumenge Temps ordinari (B)

El hijo del hombre ha venido para dar su vida en rescate por todos.

+ Lectura del sant evangeli segons sant Marc 10, 35-45

Petició dels fills de Zebedeu

(Mt 20,20-28)

35 Llavors Jaume i Joan, els fills de Zebedeu, s'acosten a Jesús i li diuen:

–Mestre, voldríem que ens concedissis el que et demanarem.

36 Jesús els preguntà:

–Què voleu que faci per vosaltres?

37 Ells li respongueren:

–Concedeix-nos de seure amb tu a la teva glòria l'un a la teva dreta i l'altre a la teva esquerra.

38 Jesús els contestà:

–No sabeu què demaneu. ¿Podeu beure la copa que jo beuré o ser batejats amb el baptisme amb què jo seré batejat?

39 Ells li respongueren:

–Sí que podem.

Jesús els digué:

–Prou que beureu la copa que jo beuré i sereu batejats amb el baptisme amb què jo seré batejat; 40 però seure a la meva dreta o a la meva esquerra, no sóc jo qui ho ha de concedir: hi seuran aquells per a qui Déu ho ha preparat.

41 Quan els altres deu ho sentiren, es van indignar contra Jaume i Joan. 42 Jesús els cridà i els digué:

–Ja sabeu que els qui figuren com a governants de les nacions les dominen com si en fossin amos, i que els grans personatges les mantenen sota el seu poder. 43 Però entre vosaltres no ha de ser pas així: qui vulgui ser important enmig vostre, que es faci el vostre servidor, 44 i qui vulgui ser el primer, que es faci l'esclau de tots; 45 com el Fill de l'home, que no ha vingut a ser servit, sinó a servir i a donar la seva vida com a rescat per tothom.

 

Paraula de Déu.

TRIUMFAR EN LA VIDA

Qui vulgui ser important, ha de ser el vostre servidor

¿Quin ressò poden tenir aquestes paraules de Jesús en la societat d'ara ? Ningú vol ser avui important ni heroi ni sant. Basta “triumfar”, assegurar-se bona qualitat de vida, èxit professional i benestar afectiu suficient.

L'ideal no és créixer i ser persona. L'important és trobar-se bé, tenir salut, gestionar bé els “stress” i no complicar-se la vida. Intel·ligent és viure a gust, ser un “bon jan” i tenir sempre quelcom que fer o contar. Ser un “triumfador”.

I ¿els altres? ¿Qui pensa amb els altres ? El que cadascú fa és cosa seva. No aficar-se amb la vida dels altres. Ser tolerants. L'important és no fer mal a ningú. Respectar sempre a tothom.

Si és possible, és millor viure sense dependre dels altres. Mantenir una sana “independència” sense estar agafats per cap vincle exigent. Cal ser “hàbils” i no assolir compromissos, responsabilitats o càrregues que no deixen viure a gust.

¿ Servir als altres ? Un “triumfador” no enten exactament que vol dir “servir”. Més tost sap “servir-se” dels altres i utilitzar-los per als seus interessos i jocs.

Però, ¿que vol dir triumfar en la vida? Sovint, aqueix individu  autosuficient i triumfador acaba més fràgil i perdut que no hagués pensat. A poc a poc, pot romandre sense arrels ni força interior, centrat en ell mateix, tancat en la soletat del propi cor. El risc de tot triumfador és tombar caigut per la manca d'estimació.

Segons Jesús, si algú vol triumfar en la vida, ha de saber estimar, sortir dels narcisisme, obrir els ulls i ser sensible al sofriment dels altres. No és una piedosa consideració cristiana. Mentre creiem triumfar en la vida, la podem espatllar cada dia un poquet. Ningú és triumfador si no fa més ditxosa la vida dels altres.

 

  

 

*  *  *  *  *  *  

La Diòcesi convoca tots els agents evangelitzadors que treballen en els diferents àmbits pastorals de l'Església per a una celebració d'enviament. Hi estan convidats tots: preveres, diaques i membres de la Vida Consagrada. D'entre ells, professors i mestres cristians de les escoles diocesanes, col·legis religiosos, públics i universitats; responsables de delegacions, secretariats i serveis, moviments i associacions, membres de la Cúria Diocesana i Casa de l'Església. S'ha pensat també en els treballadors i voluntaris de Càritas i altres entitats d'acció social, a més dels visitadors de malalts i aquells que fan un servei específic dins parròquies i entitats d'Església: Consells parroquials, catequesi, economia, patrimoni, litúrgia, treballs de sagristia, cuina o neteja. En definitiva, és convocat qualsevol cristià o adult batiat que se sent enviat a fer-se present, proclamar i fer viure l'Evangeli en els diferents àmbits de l'Església i de la societat.

 

Per tal de facilitar-hi la participació, hi haurà una celebració a tres llocs diferents:

Dissabte 20 d'octubre a Crist Rei de Manacor

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

COMUNICAT BISBAT ANUNCII

 

*  *  *  *  *  *

     Què és el més important d’aquesta vida?    

No és tenir èxit.

No és sobrepujar els altres.

El més decisiu és:

-ser autèntic

-saber créixer com a persona humana.

Però sovint, sovint, ens equivoquem des del mateix punt de partença.

Per què ens equivoquem?

Perquè pensem que per afirmar la nostra pròpia vida i assegurar la nostra petita felicitat i llibertat.– necessàriament hem de dominar els altres.

Insatisfets per no tenir sempre el que volem, atemorits per perdre la felicitat, volem assegurar-nos tractant de dominar la situació des d’una posició de superioritat i de poder sobre els demés.

I així, mirem de manipular, de mil maneres, als que són més dèbils que nosaltres i volem que estiguin al servei de les nostres expectatives, interessos i egoismes.

Fixem-nos en els tipus de relacions que s’estableixen entre

-directors i dirigits

-entre els poderosos i els econòmicament dèbils

-entre professors i alumnes

-entre marits i mullers.

De manera que no encertem a ser algú

-si no és manipulant

-si no és dominant

-si no és oprimint els altres.

Aquest camí és el propi i el típic dels neuròtics.

Què és un neuròtic?

Segons Fritz …: “neuròtic és tot aquell que utilitza el seu potencial per a manipular els altres en compte de créixer ell mateix.”

Aquest desig de ser grans, dominant els altres, no prové de la força que posseeix, sinó precisament de la debilitat i del buit personal.

De manera que és un intent equivocat d’aconseguir per la força el que hom no sap viure des de la pròpia llibertat i capacitat d’estimar.

Què és el més important d’aquesta vida? ens preguntàvem al començar.

El més important és adonar-nos que existeixen altres camins per a orientar i governar la nostra existència i ser autènticament grans.

Segons Jesús, qui vulgui ser gran ha de renunciar al seu desig de poder sobre els altres i aprendre senzillament a servir des d’una actitud de veritable i constructiu amor fratern.

Els que encerten a viure des de

la generositat

el servei humil

i la solidaritat

són persones que irradien una autoritat única.

No necessiten

amenaçar

ni manipular

ni subornar

ni adular ningú.

Són homes i dones que ens atreuen per la seva generositat i noblesa de vida.

En el seu viure hi resplendeix la grandesa del mateix Jesús que “no ha vingut a ser servit sinó a servir i a donar la vida per tots” Mc 10, 45

La seva vida és gran precisament perquè saben i volen donar-la.

La donem, nosaltres, la nostra?

Quines proves en tenim?


 

 

Publicado en catequesis adolescents i joves, Comunicacions Generals, Pagina Principal | Deja un comentario

Funeral per les víctimes de les inundacions a Llevant de Mallorca

El funeral tuvo lugar en la parroquia de Ntra. Sra. dels Dolors de Manacor, y contó con la presencia de los Reyes, así como de la presidenta de Baleares, Francina Armengol;la vicepresidenta del Gobierno, Carmen Calvo; los alcaldes de las localidades afectadas; y políticos como Dolors Montserrat o Albert Rivera.

En su homilía, el prelado se mostró "aún conmocionado" por la catástrofe acaecida hace ahora una semana. Y con el corazón encogido tras el hallazgo, hoy, del pequeño Arthur. "Una catástrofe inesperada que ha hecho plantear muchas preguntas", que "salen del corazón". Un ¿por qué? que "al instante se ha convertido en una acción inmediata de trabajo y esfuerzo solidario por parte de todos".

"No estamos acostumbrados a ver llorar todo un pueblo", clamó el obispo, visiblemente emocionado. "Se nos ha contagiado el dolor de unas familias que lo han perdido todo, comenzando por quienes han perdido el padre, la madre, el marido, la esposa, el hijo, la hija, un vecino, un compañero de trabajo y de tertulia, la casa, el medio de transporte, el comercio y medios para el trabajo, todo aquello que constituye lo necesario para la subsistencia y el gozo de vivir".  (copiat  de  

 

    

 

    

 

 

 

 

 

 

DIMECRES,  17   OCTUBRE  2018

(19  hores)

PARRÒQUIA  DE  NOSTRA  SENYORA  DELS  DOLORS 

MANACOR

Multitud d'autoritats, veïns, cossos de seguretat i familiars de les victimes de la torrentada que afetcà la setmana passada al llevant mallorquí, volgueren ser presents a la missa funeral que el bisbe de Mallorca presidí a la Parròquia de Nostra Senyora dels Dolors de Manacor.

Ses Majestats els Reis Felip VI i Letizia, també volgueren estar presents, i donar suport, d'aquesta manera, als familiars de les víctimes.

La celebració s'inicià amb l'encesa de 13 ciris, una per cada una de les víctimes que perderen la vida el passat 9 d'octubre a causa de la torrentada.

Durant la seva homilia, Mons. Taltavull mostrà la seva commoció davant els fets ocorreguts: "No estam acostumats a veure plorar tot un poble. Se'ns ha contagiat el dolor d'unes famílies que ho han perdut tot, començant pels que han perdut el pare, la mare, el marit, la dona, el fill, la filla, un veí, un company de treball i de tertúlia, la casa, el mitjà de transport, el comerç i mitjans per al treball, tot allò que constitueix el necessari per a la subsistència i el goig de viure". I afegí: "Amb els vostres sacerdots i parròquies, avui i sempre volem estar al vostre costat". 

La celebració d'ahir fou moment per fer memòria del que el prelat anomenà "el miracle de la solidaritat, l'ajuda incondicional, la preocupació pels altres, amb eloqüents i valents gestos". Gestos que s'han transformat en aquests dies en "expressió viva de la defensa de la vida".

En acabar la celebració, cada una de les famílies se'n dugué el centre amb el ciri que havia presidit la cerimònia en representació de cada una de les victimes.

Els cossos de seguretat i voluntaris que estan ajudant a restablir la normalitat al Llevant mallorquí també tengueren un paper important en la celebració i reberen la gratitud per la tasca realitzada durant tots aquests dies.

"Des d'aquí, vull compartir les emocions, els càntics, la fe, les pregàries de tanta gent – creient i no creient

– que ahir vespre participaren en l'Eucaristia, amb motiu del funeral per les víctimes de la riuada de Llevant.

De manera especial agraesc a la Coral de les parròquies de Manacor la seva unció en els càntics,

que tant ajudaren a la pregària en uns moments tan intensos. Que reposin en la Pau de Crist els qui ens han deixat,

i rebin el coratge de la fraternitat els qui han quedat amb tant de dolor. Que al cel sien."   

(Bartomeu  Tauler ,  a  Facebook)

 

 

 

  

 

 

  FUNERAL VÍCTIMES

 

 

Publicado en Catequesi infantil, catequesis adolescents i joves, Comunicacions Generals, Pagina Principal | Deja un comentario

TEMPS DURANT L’ANY

DAMNIFICATS  "INUNDACIONS" 

(SANT  LLORENÇ  DES  CARDASSAR) 

 

COMUNICAT  BISBAT  DE  MALLORCA:

El bisbe de Mallorca, Mons. Sebastià Taltavull, ha decretat que

les col·lectes de totes les parròquies i llocs de culte d’aquest cap de setmana a Mallorca, 13 i 14 d’octubre,

vagin destinades a pal·liar les necessitats dels damnificats per les inundacions al Llevant de Mallorca.

 

La Diòcesi de Mallorca oferirà una missa funeral per l'etern descans de les víctimes de les inundacions registrades en el Llevant mallorquí que serà presidida pel bisbe de Mallorca, Mons. Sebastià Taltavull. Serà aquest dimecres 17 d'octubre a les 19 h a la Parròquia de Ntra. Sra. dels Dolors de Manacor. 

Es convida a tot el Poble de Déu de Mallorca a compartir aquest moment de pregària per l'ànima dels difunts i per les seves famílies. D'igual manera, en les celebracions eucarístiques d'aquest cap de setmana a Mallorca es pregarà de manera especial pels damnificats per les inundacions a la comarca de Llevant. 

 

*  *  *  *  

COMUNICACIONS:

AVISOS 13/14 OCTUBRE

 

1.- Les col·lectes de totes les parròquies i llocs de culte d’aquest cap de setmana a Mallorca aniran destinades a pal·liar les necessitats dels damnificats per les inundacions al LLevant de Mallorca.

 

2.- També, la Diòcesi de Mallorca organitza una recollida de donatius per als damnificats de Sant Llorenç i Comarca, que es poden fer arribar al compte corrent de la Parròquia de Sant Llorenç.

AJUDA DAMNIFICATS SANT LLORENÇ

COMPTE CORRENT BANCA MARCH

ES29 0061 0022 8500 0974 0213

 

3.- Dimecres dia 17 d’octubre, a la Parròquia dels Dolors a les 19h, hi haurà una missa funeral per totes les víctimes d’aquesta catàstrofe       natural a la nostra Comarca del Llevant.

* * * * * 

 

A  LA  PARRÒQUIA  DE  CRIST  REI   AQUESTS  DIES…

 

Hi ha moments que un es reconcilia amb el món. Moltíssimes gràcies a les parròquies de Manacor i al seu rector Mn. Toni Amorós 

per oferir-nos els locals de Crist Rei per a centre de triatge. I moltíssimes gracies als voluntaris: joves, monitors i famílies de l’ Esplai Crist Rei CR;

als feligresos i voluntaris que han oferit les seves mans per canalitzar les tonelades d’ajuda material que estan arribant…

simplement Gràcies, i segur que Déu no vos ho deixarà sense recompensa

(Francesc  Vicens  Gomila)

 

 

 

 

 

 

 

 

* * * * 

"Quina mena de cor tenim nosaltres?"

En quina mena de cultura vivim avui nosaltres?

Com qualificar-la?

Vivim en la cultura del tenir. I com més, millor.

L’estil de l’home contemporani es va orientant cada cop més

cap el tenir

cap a l’acaparar

cap al posseir.

Per a molts, aquesta és l’única feina rendible i sensata.

Certament

-guanyar diners

-poder comprar coses

-posseir tota mena de béns pot produir un cert benestar

Per què?

Perquè gràcies als diners i a les possessions la persona se sent

-més segura

-més important

-amb una major autonomia

-amb més poder i prestigi social.

Però, el posseir més i més

-no és suficient

-no sosté l’individu

-no el fa créixer ni com a persona ni com a subjecte generós.

I per què no el fa créixer?

Perquè, sota l’imperi dels diners, la persona, cada cop més, va introduint en la seva vida necessitats artificials, necessitats falses, necessitats inútils, necessitats tòxiques i verinoses.

La persona s’oblida de l’essencial. Es rodeja d’objectes i de possessions, però s’incapacita per a la relació viva, franca i lleial amb els altres.

Què passa aleshores?

Passa que la persona acaba caient en la frustració i el buit existencial i la pretesa felicitat s’evapora, quedant en no res.

Aquestes persones obsessionades en tenir més i més, obliden que per a ser autèntics, necessiten

-sortir d’ells mateixos

-rompre la closca de l’egoisme

-servir una causa

-lliurar-se, entregar-se

-estimar realment algú

-comprometre’s

-compartir.

Sense aquesta auto-transcendència no pot haver-hi veritable felicitat ni veritable realització personal.

És ben significativa i alliçonadora l’escena evangèlica d’avui.

Un ric s’acosta a Jesús.

No li pregunta per la vida present perquè ja la té prou ben assegurada i resolta.

Què és el que vol el ric?

Que la religió li asseguri la vida eterna.

Jesús li parla clar i sense embuts.

Què li respon?

Et falta una cosa: alliberar-te de les teves riqueses i aprendre a compartir amb els realment necessitats.”

Vet aquí la resposta de Jesús.

Què ens diria avui Jesús a nosaltres si li féssim la mateixa pregunta?

Per a compartir no cal ser ric. És suficient tenir bon cor.

Quina mena de cor tenim nosaltres?

-un cor egoista i eixut

o bé

un cor generós i solidari?     


 

 

 

DIUMENGE XXVIIIº

(Power-Point)

 

 

 

 

28º diumenge Temps ordinari 

EVANGELI

Ves a vendre tot el que tens ..i vine amb mi.

+ Lectura del sant evangeli segons sant Marc 10,17-30

L'home ric

(Mt 19,16-30; Lc 18,18-30)

17 Quan es posava en camí, un home s'acostà corrent, s'agenollà davant de Jesús i li preguntà:

–Mestre bo, què haig de fer per a posseir la vida eterna?

18 Jesús li digué:

–Per què em dius bo? De bo, només n'hi ha un, que és Déu. 19 Ja saps els manaments: No matis, no cometis adulteri, no robis, no acusis ningú falsament, no facis cap frau, honra el pare i la mare.

20 Ell li va dir:

–Mestre, tot això ho he complert des de jove.

21 Jesús se'l mirà i el va estimar. Li digué:

–Només et falta una cosa: vés, ven tot el que tens i dóna-ho als pobres, i tindràs un tresor al cel. Després vine i segueix-me.

22 En sentir aquestes paraules, aquell home va quedar abatut i se n'anà tot trist, perquè tenia molts béns.

23 Llavors Jesús mirà al seu voltant i digué als seus deixebles:

–Que n'és, de difícil, per als qui tenen riqueses entrar al Regne de Déu!

24 Els deixebles, en sentir aquestes paraules, quedaren molt sorpresos. Però Jesús els tornà a dir:

–Fills meus, que n'és, de difícil, entrar al Regne de Déu! 25 És més fàcil que un camell passi pel forat d'una agulla que no pas que un ric entri al Regne de Déu.

26 Ells quedaren encara més desconcertats, i es deien els uns als altres:

–Si és així, qui pot salvar-se?

27 Jesús se'ls mirà i digué:

–Als homes els és impossible, però no a Déu, perquè Déu ho pot tot.

28 Llavors Pere li va dir:

–Mira, nosaltres ho hem deixat tot i t'hem seguit.

29 Jesús digué:

–Us ho asseguro: tothom qui per mi i per l'evangeli hagi deixat casa, germans, germanes, mare, pare, fills o camps, 30 rebrà, ja en el temps present, cent vegades més de cases, germans, germanes, mares, fills, camps, i també persecucions, i, en el món futur, la vida eterna.

Paraula de Déu.

 


AMB JESÚS ENMIG DE LA CRISI

Abans de posar-se en camí, un desconegut s'atansa a Jesús . Sembla que té presses per a resoldre son problema: “¿Què faré per a heretar la vida eterna?”. No l'amoïnen els problemes d'aquesta vida. És ric. Ho té resolt.

Jesús li posa al davant la Llei de Moisès. No li recorda els deu manaments sinó només els que prohibeixen actuar contra el proïsme. El jove és un home bo, observant fidel de la religió jueva: “Tot això ho he guardat des de jove”.

Jesús el mira amb estima. És admirable la vida d'una persona que no ha fet mal a ningú. Jesús ara el vol atreure per a que col·labori en el projecte de fer un món més humà, i li adreça una proposta sorprenent: “Una cosa et manca: au, ves a vendre tot el que tens i dóna-ho als pobres… Després torna i vine amb mi”.

El ric posseeix moltes coses, però li manca l'únic que permet seguir Jesús de veres. És bo, però viu aferrat als diners. Jesús demana que renuncii a sa riquesa i la posi al servei els pobres. Compartir amb els necessitats és el que possibilita col·laborar amb el projecte de Jesús.

L'home es veu incapaç. Necessita benestar. No té forces per a viure sense riqueses. Els seus diners estan part damunt tot. Renuncia a seguir a Jesús. Havia vingut entusiasmat cap a ell. Ara s'allunya trist. No coneixerà mai l'alegria de col·laborar amb Jesús.

La crisi econòmica ens convida als seguidors de Jesús a fer passes cap a una vida més sòbria, per a compartir amb els necessitats el que tenim i senzillament no necessitem per a viure amb dignitat. Cal que ens facem preguntes concretes si volem seguir a Jesús.

Primer, revisar nostra relació amb els diners: ¿ Què fem amb els nostres diners? ¿Per què estalviar? ¿En què invertim? ¿Amb qui compartim el que necessitem? Després, revisar nostre consum per a fer-lo més responsable i manco compulsiu i superflu: ¿Què comprem? ¿ On comprem? ¿Per què comprem? ¿A qui podem ajudar a comprar el necessari?

Preguntes que cal que ens fem en el fons de nostra consciència i també, dins les nostres famílies, comunitats cristianes i institucions d'Església. No farem gests heroics, però si donem petites passes en aquesta direcció, coneixerem l'alegria de seguir a Jesús assolint fer la crisi per a alguns més humana i portable. Si no és així, ens sentirem bons cristians però a la nostra religió li mancarà alegria.

Sv 7,7-11 He 4,12-13

Mc 10,17-30

L’Evangeli ens presenta, avui, Jesús en camí. Anant d’un lloc a un altre. Anant a trobar persones i famílies d’altres pobles i viles. En el camí de la vida. Situacions vitals diferents i dissemblants. Portant esperança i horitzó. Portant Bona Notícia. El camí. La vida com a camí.

Tots estem en el camí. Donem passos. No sempre encertats del tot. A cops voldríem córrer. O ens comparem amb d’altres caminants. Però ens cal anar al pas que podem portar. En el camí de la vida passem moments i situacions de tots tipus. El que realment importa és aprendre. Avançar en el camí de Jesús. En el camí de la vida, Jesús ens ensenya i ens fa avançar.

1.- La pregunta fàcil.

I, just quan surt al camí, n’arriba un. Sembla que amb pressa. Corrent. Un que li pregunta pel FER: Què he de fer? Sovint estem capficats amb aquesta pregunta. La pregunta per l’acció. Les nostres accions… i reaccions. (Què s’ha de fer en aquests casos?… Què se suposa que he fer, davant d’això?..) Ens preocupa molt la pregunta pel fer. I ben cert que ens l’hem de plantejar. No és igual actuar d’una manera o d’altra. Precisament perquè en les nostres accions ens hi comprometem. Ens definim. Tot el que fem, –tot!- repercuteix en els altres. I el que deixem de fer, també. I tant, que ens ho em de preguntar! Però, potser, no ha de ser la primera pregunta. I, potser, no hem d’esperar respostes màgiques – automàtiques.

2.- La mirada de Jesús.

I Jesús se’l mirà amb afecte. Amb molta estima. Amb la mirada que pot transformar la vida sencera. Amb la mirada que acarona i comprèn tota la veritat de la persona. La mirada de Jesús. La que basta per canviar i començar a entendre moltes coses insospitades. Però aquella persona (¿era jove? el text no ho diu enlloc!) sembla que tenia pressa. Pressa per arribar. No tant per caminar. I no capta la mirada. Aquella mirada que, ella sola, comunica i captiva. La mirada que desfà capficaments i auto-referències. La mirada que obre l’horitzó i dóna llum. Potser es podria arribar a dir que cristià és qui ha experimentat la mirada de Jesús. Aleshores, en el nostre viure, en el nostre camí, tot depèn de la mirada. Aprendre a mirar com Jesús. Mirar amb estima. Amb molta estima. Mirar des del cor. Mirar com Déu Pare mira i es commou. La mirada de la tendresa ferma.

3.- I Jesús li respon.

Li respon, no les coses que ha de fer. Li respon sobre el SER. Com pots ser, si ho vols de veritat. Quan has esta mirat per Jesús, i has deixat entrar ben endins la llum i la bellesa de la seva mirada, resulta que pots ser… tota una altra cosa. És el que li diu al seu interlocutor. És el que avui ens diu a nosaltres. Pots ser autèntic, i autènticament compassiu. Pots ser acollidor de la feblesa. La pròpia i la de l’altre. Acollidor i no foragitador. Pots indignar-te i entendrir-te amb la injustícia i el dolor que pateixen les víctimes. Pots ser company de camí. I pots ajustar el teu pas al pas d’aquells amb qui camines. Pots ser Bona Notícia… Pots mirar amb uns altres ulls. Aleshores, essent com ets, com vols ser, actuaràs en conseqüència. Faràs el que calgui. El teu fer sortirà d’allò que ets. Segur. Perquè el veritable amor és concret i busca concreció. Perquè l’amor veritable actua. I busca camins i vies. I allà on, potser, amb altres ulls només es veuen dificultats, l’amor sap trobar les oportunitats i les ocasions. L’amor s’entrega. Concretament. L’amor mou, empeny, actua. Allibera’t de tot el que t’ho impedeix. De tot el que et lliga. De tot el que t’encega. I deixa que la teva mirada sigui la mirada de Jesús. Per posar-se en camí, com ell. En el camí de la vida, vivint com Jesús.

 

Publicado en Catequesi infantil, Comunicacions Generals, Pagina Principal | Deja un comentario

LA VERITAT REAL DEL MATRIMONI

"Comunicat  del Bisbat  de  Mallorca"

09 de octubre de 2018. 23:33h.

 

Davant les preocupants notícies que arriben des del Llevant de Mallorca.

Davant les preocupants notícies que arriben en la mitjanit del dimarts al dimecres des del Llevant de Mallorca, on centenars de persones s'han vist afectades per les inundacions que s'han produït al llarg de tot lo dia, el bisbe de Mallorca, en nom de la Diòcesi, vol mostrar la seva consternació pels efectes de les intenses pluges que han assolat diversos municipis. 

El prelat s'ha mantingut permanentment en contacte amb els preveres de la zona, a qui ha traslladat la seva preocupació per la situació i la seva proximitat, a la vegada que demana oracions per aquells que han perdut la vida, així com solidaritat i ajuda cap als afectats. 

.   .   .   .  

                                                             

El bisbe Sebastià s’ha desplaçat fins al centre de comandament de Sant Llorenç per conèixer de primera mà la situació de la contrada després de les inundacions d’ahir.

 

 

 

 

 

* * * * * * * * 

 

 

COMUNICACIONS:

 

1.- Divendres dia 12 d’octubre Festa del Pilar. Hi haurà missa com cada any :

         –  a Son Fangos a les 10h 

        –  a Crist Rei amb la Guàrdia Civil a les 11h.

 

2.- Dissabte dia 13 tornam reprendre amb les misses al Convent a les 19h.

 

*  *  *  *  *

DIUMENGE XXVIIº

(POWER-POINT)

 


"Estimar-se és combregar-se l’un a l’altre"

 

 

Qui ens dirà la veritat real del matrimoni?

Potser els serials radiofònics i televisius?

Potser les novel·letes romàntiques?

Potser la pornografia, cara o barata?

Serials, novel·letes i revistes atien

-el consum massiu

-busquen el negoci, no la veritat.

Per tant

enganyen

engatussen

distorsionen

menteixen.

A l’essència de l’amor matrimonial hi pertanyen dues actituds bàsiques.

Primera: el només tu.

Segona: tu per sempre més.

És a dir:

exclusivitat.—el només tu

i permanència.—tu per sempre més.

Cosa que als ulls de qualsevol enamorat apareix ben clara.

Però també hi pertany un altre tret que fàcilment passa desapercebut

-el d’una renovació constant

-i un desenvolupament inacabable.

Això, cal treballar-ho.

L’amor sempre demana més.

D’aquí que el sentit de permanència del que parla Jesús potser no es refereix tant a la possibilitat de separar-se d’uns esposos.- com a la necessitat de desplegar les possibilitats d’enriquiment del seu amor, com a un desenvolupament de la seva creativitat.

Què és l’amor?

L’amor és creació constant

-d’una persona

-d’una parella

-d’una família

-d’una obra

-d’un poble.

Casar-se és entrar a compartir aquest procés de

desenvolupament sense fi, de desenvolupament inesgotable.

Casar-se és ajudar-se recíprocament a ser cada dia més algú que compti i amb qui els altres puguin comptar.

Hi ha una falsificació de l’amor. Una falsificació que està a l’ordre del dia, que consisteix en.- no ajudar l’altre a créixer sinó aprofitar-se d’ell en vistes a nodrir el propi egoisme.

Aquesta caricatura de l’amor sempre acabarà fracassant.

Un canvi de parella pot donar momentàniament la il·lusió d’una recuperació, però… si no es canvia la manera concreta d’enfocar l’amor, la nova experiència no serà més que  una altra topada amb el mateix egoisme corruptor de sempre.

Què és estimar-se?

Estimar-se és combregar-se l’un a l’altre

i agradar-se en tot moment

i procurar comprendre’s

i perdonar incansablement

i dir-se de mil maneres que s’estimen

i esforçar-se a mirar la vida en la mateixa direcció

i compartir les tasques de casa

i voler sentir la pròpia alegria a mercè de l’alegria de l’altre.


 

És aquest l’amor que viuen i contagien les nostres parelles?

Només tu

i tu per sempre més.


 

 

 

*  *  *  *  *  

Un acte molt encertat , tinguè  lloc  el  dissabte   6  octubre  2018 ,

ESGLÉSIA  DE  FARTÀRITX 

l'associació dels molins de Fartàritx

Han celebrat els 125 anys de la consagració del retaule de l'iglesia del sagrat cor .
També han volgut fer un petit homenatge als mossèns  Guillem Parera i Tomàs Riera.

I a les germanes de la Puresa .

                                                                                                         

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

*  *  *  *  

PRIMERA  TROBADA  D'AGENTS  DE  PASTORAL  

(INCA,  6  octubre  2018)

 

TROBADA "ANUNCI" INCA

https://www.flickr.com/photos/156748518@N08/sets/72157700559360201/

Publicado en Comunicacions Generals, Pagina Principal | Deja un comentario

TEMPS DURANT L’ANY

DIOCESI DE  MALLORCA

("INICI  DE  CURS")

 

NOUS  ARXIPRESTATS  I  ARXIPRESTS

NOU  ORGANIGRAMA  DIOCESÀ 

 

TRONADES  DIOCESANES  "ANUNCI"

 

 

 

 

 

DIUMENGE  XXVII TEMPS  ORDINARI

 

EVANGELI

Allò que Déu ha unit, l'home no ho pot separar.

+ Lectura del sant evangeli segons sant Marc 10,2-16

2 Aleshores se li van atansar uns fariseus. Volien posar-lo a prova i li preguntaren si és permès a un home de divorciar-se de la seva dona. 3 Ell els va fer aquesta altra pregunta:

–Què us va ordenar Moisès?

4 Li respongueren:

–Moisès va permetre de donar a la muller un document de divorci i fer-la marxar.

5 Jesús els digué:

–Moisès va escriure aquesta norma per la vostra duresa de cor. 6 Però, des del principi de la creació, Déu els va fer home i dona. 7 Per això l'home deixa el pare i la mare per unir-se a la seva dona, 8 i tots dos formen una sola carn. Per tant, ja no són dos, sinó una sola carn. 9 Allò que Déu ha unit, que l'home no ho separi.

10 Un cop a casa, els deixebles tornaren a preguntar-li sobre això mateix. 11 Jesús els diu:

–El qui es divorcia de la seva dona i es casa amb una altra, comet adulteri contra la primera, 12 i si la dona es divorcia del seu home i es casa amb un altre, comet adulteri.

Jesús i els infants

(Mt 19,13-15; Lc 18,15-17)

13Alguns presentaven a Jesús uns infants perquè els imposés les mans, però els deixebles els renyaven. 14 En veure-ho, Jesús es va indignar i els digué:

–Deixeu que els infants vinguin a mi. No els ho impediu, perquè el Regne de Déu és dels qui són com ells. 15 Us ho asseguro: qui no aculli el Regne de Déu com l'acull un infant, no hi entrarà pas.

16 I els prenia en braços i els beneïa tot imposant-los les mans.

Paraula de Déu.

 

 

 

Gn 2,18-24 He 2,9-11 Mc 10,2-16

 

Igualtat

El tema fonamental de les lectures de la paraula de Déu d’aquest diumenge, és d’una gran actualitat. I no és tant el tema del divorci, com el de la igualtat d’homes i dones en la seva dignitat, en els seus drets i en els seus deures.

Hem escoltat el relat de l’origen de la parella humana, home i dona. Tots dos de la mateixa carn i dels mateixos ossos. Els dos omplen el buit de la soledat de l’altre. Els dos satisfan el desig de l'altre. Tots dos són fruits del desig, de la voluntat i de l’acció de Déu. En definitiva, del seu amor.

I davant la pregunta capciosa dels fariseus, Jesús, després de recordar també l’origen i el pla de Déu respecte a l’home i la dona, subratlla la igualtat dels seus drets i deures. En aquell temps l’home tenia el dret de divorciar-se de la seva dona, de vegades per qualsevol motiu; no així, la dona de l’home. Jesús manifesta la igualtat dient que tan adúlter és que un home s'ajunti a una segona dona, com una dona a un altre segon home.

Després de tant de temps, encara hi ha cultures que aquesta igualtat està lluny de ser considerada i valorada. I en altres, encara que oficialment està acceptada, a la pràctica i a la vida real, no acaba de reflectir-s’hi; passa, inclús, dintre de la mateixa Església.

Fidelitat

La igualtat d’home i dona i el desig d’omplir la buidor de la soledat porta a l’atracció mútua i a unir-se fins a formar una sola carn. Una unió que ve segellada per Déu mateix. En paraules de Jesús: “Allò que Déu haGn 2,18-24 unit, l’home no ho pot separar”. Sant Pau ho ratificarà expressant que l’amor de l’home i la dona és expressió de la fidelitat de l’amor de Déu, de l’amor de Crist a la seva Església.

I, per tant, els esposos han de tendir a reflectir aquesta fidelitat d’amor. I així ho viuen, al seu nivell, tants i tants matrimonis.

Acollida

Però ja sabem, començant per pròpia experiència, de la limitació i de la feblesa de les persones humanes. Per això no sempre, per les raons o situacions que siguin, es pot reflectir aquest ideal de la vida de matrimoni; de vegades, ni en el seu més baix nivell. Davant d’aquest fet tan real, l’Església, s’ha volgut fer càrrec (no sense l’oposició de sectors molt minoritaris) de les situacions “irregulars” de moltes parelles, i vol ajudar a regularitzar la seva vida a l’Església. Ho expressa en un capítol del document “L’alegria de l’amor”, promulgat pel papa Francesc.

El papa Francesc mou els cristians a sentir-se i ser Església d’acollida. L'Església de Jesús ha de tenir, com Ell, els braços oberts a totes aquelles persones que, amb bona voluntat, s'hi vulguin acostar i ser acollides.

L'Església, com hi exhorta l'esmentat document, ha d'estar disposada a acollir-les, acompanyar-les, ajudar-les a discernir el camí a seguir per a poder-les integrar a la comunitat cristiana.

Avui se’ns ha recordat aquesta actitud acollidora de Jesús en una anècdota. Ara acabem de recordar com Jesús, davant l’actitud dels deixebles de renyar els qui li acostaven els nens, que s'acostumava a marginar, insisteix que no se’ls impedeixi; i els prenia en braços, els beneïa i els imposava les mans.

Que el Senyor, que entrarà en comunió amb cada u de nosaltres, en el pa i el vi de l'eucaristia, ens encomani la seva actitud compassiva i acollidora.

ACOLLIR ELS PETITS

Deixau venir els nens, no els exclogueu.

L'episodi sembla insignificant. Tanmateix, té un rerefons molt important per als seguidors de Jesús. Segons el relat de Marc, alguns volen acostar a Jesús uns nins i nines que corren per allà. L'únic que cerquen és que aquell home de Déu els pugui tocar i comunicar un poc de la seva força i vida. Sembla que fos creença popular.

Els deixebles s'enutgen i ho volen impedir. Pretenen fer un cercle al voltant de Jesús. Tenir el poder de decidir qui i qui no pot arribar a Jesús. Es posen entre ell i els més petits, febles i necessitats d'aquella societat. En lloc de facilitar l'accés a Jesús, l'obstaculitzen.

Han oblidat el gest de Jesús que posà en el centre del grup un nen perquè aprenguin bé qui són els petits per als quals ha de ser l'atenció i cura dels deixebles. Han oblidat com l'acaronà davant tothom, convidant-los a acollir-lo en el seu nom i amb el mateix afecte.

Jesús s'indigna. Aqueix comportament dels deixebles no és pot tolerar. Irat, els dóna ordes: “Deixau venir els nens, no els exclogueu”. ¿ Qui els ha ensenyat a actuar de manera tant contrària a son Esperit ?. Els petits, els dèbils i indefensos són, precisament, els primers que han de tenir obert l'accés a Jesús.

La raó profunda rau en els designis del Pare: “Dels qui són com ells és el regne de Déu”. En el regne de Déu i en el grup de Jesús, els que enutgen no són els petits, sinó els grans i poderosos, els que volen dominar i ser els primers.

El centre de la comunitat no és per a persones fortes i poderoses que s'imposen des de dalt. En la comunitat es necessiten homes i dones que cerquin el darrer lloc per a acollir, servir, acaronar i beneir els més febles i necessitats. 

El regne de Déu no s'escampa des de la imposició dels grans sinó des de l'acollida i defensa dels petits. On aquests es converteixen en el centre d'atenció i cura, allí ha arribat el regne de Déu, la societat humana que vol el Pare.

José Antonio Pagola

 

 

 

*  *  *  *  *  *  

Publicado en Comunicacions Generals, Pagina Principal | Deja un comentario