Benvingut a la pàgina de l'Església de Manacor !

Navega per els diferents menús i consulta tota la informació sobre l'Església de Manacor (misses, catequesi, despatx...)

Esperam que sigui del teu grat!

 

SEGON DIUMENGE DE QUARESMA

(Power-Point)

 

 A Pere i els seus companys, la son els vencia, però es van desvetllar i van veure la glòria de Jesús i els dos homes que eren amb ell. Quan aquests ja se separaven de Jesús, Pere li digué: Mestre, és bo que estiguem aquí dalt. Hi farem tres cabanes: una per a tu, una per a Moisès i una altra per a Elies.


No sabia què deia. Encara ell parlava així, quan es formà un núvol que els anà cobrint. Ells s';esglaiaren, en veure que entraven dins el núvol. Llavors va sortir del núvol una

veu que deia: Aquest és el meu Fill, el meu elegit; escolteu-lo.

 

 

 

 

 

 

 

 

COMUNICACIONS:

Durant el temps de Quaresma, es duran a terme 3 Via-Crucis, un a cada parròquia.

– Als Dolors seria dijous 14 de març a les 20h.

A Crist Rei, dimecres 20 a les 19h. I

– A Sant Pau dimarts 26 a les 19:30h. 

*  *  *  *  *  *  *  

Aquest cap de  setmana:     

La col·lecta serà pel nostre Seminari de Mallorca,

amb motiu de la festa de Sant Josep.

A més de la nostra pregària, volem col·laborar amb la nostra aportació econòmica pel sosteniment del Seminari i la formació dels seminaristes.

En la celebració del Dia del Seminari, no podem silenciar la preocupació general per la manca de vocacions al ministeri sacerdotal, però al mateix temps valorar al màxim la realitat present dels qui integren el grup de joves i formadors del nostre Seminari. Projectem una mirada d’afecte i gestos de participació corresponsable en la seva marxa, tant del major com del menor o en família. Us ho deman de tot cor, a cada cristià, a cada família, a cada comunitat parroquial i cada moviment evangelitzador, com també a les persones concretes, preveres i diaques, consagrats i consagrades, laics i laiques de la nostra Església de Mallorca. Un compromís d’afecte, de pregària i d’ajuda.  (Paraules   del  Sr.  Bisbe)

*   *   *   *   *   *   

 

2º diumenge de Quaresma (C)

EVANGELI

Mentre Jesús pregava, es trasmudà l'aspecte de la seva cara.

+ Lectura del sant evangeli segons sant Lluc 9,28b-36

Transfiguració de Jesús

(Mt 17,1-8; Mc 9,2-8)

28 Uns vuit dies després d'haver-los dit tot això, Jesús va prendre amb ell Pere, Joan i Jaume i pujà a la muntanya a pregar. 29 Mentre pregava, l'aspecte de la seva cara va canviar i el seu vestit es tornà d'una blancor esclatant. 30 Llavors dos homes es posaren a conversar amb ell. Eren Moisès i Elies, 31 que es van aparèixer gloriosos i parlaven de la partença de Jesús, que s'havia d'acomplir a Jerusalem. 32 A Pere i els seus companys, la son els vencia, però es van desvetllar i van veure la glòria de Jesús i els dos homes que eren amb ell. 33 Quan aquests ja se separaven de Jesús, Pere li digué:

–Mestre, és bo que estiguem aquí dalt. Hi farem tres cabanes: una per a tu, una per a Moisès i una altra per a Elies.

No sabia què deia. 34 Encara ell parlava així, quan es formà un núvol que els anà cobrint. Ells s'esglaiaren, en veure que entraven dins el núvol.

35 Llavors va sortir del núvol una veu que deia:

–Aquest és el meu Fill, el meu elegit; escolteu-lo.

36 Així que s'hagué sentit la veu, Jesús es quedà tot sol.

Ells guardaren el secret, i aquells dies no explicaren a ningú res del que havien vist.

Paraula de Déu.

Gn 15,5-12.17-18 Fl 3,17-4,1 Lc 9,28b-36

EL TABOR, LA MUNTANYA QUE TRANSFIGURA

Alguna cosa, de diferent, té la muntanya perquè Jesús i els seus anessin a buscar-la. Ell, perquè en tenia necessitat; els altres tres perquè havien de descobrir, ni que fos com un llampec, la grandesa d’aquell Jesús, que dia rere dia, els “sorprenia.”

Jesús, sense ni sospitar-ho, ja ens anticipava que la quaresma és una ascensió, una sublimació, una pujada cap als nivells de les atmosferes netes, purificades; la revelació lluminosa de qui era aquell Jesús. Que no hi ha quaresma sense els camins trepitjats pels nostres peus, que ens duran fins al Calvari, fins a la pedra del sepulcre i fins a la Vida Ressuscitada de Jesús.

 

1. Es transfigurà mentre pregava

Així ens ho diu Lluc. Una bella descripció de la veritable pregària, aquella que és molt més que pensar, reflexionar, parlar, callar, respirar profundament (per altra banda absolutament necessaris en la nostra manera natural i sincera de comunicar-nos amb el Senyor). No, “allò” havia de ser inefable, que no es pot expressar. Veure “les coses de Déu” amb els seus ulls, el seu tarannà, la lluminositat amb què l’Esperit ens comunica el seu criteri, és un do i un regal que a Jesús li va servir per seguir un camí que només es va enterbolir a Getsemaní…i al Gòlgota.

Penso que la Quaresma és aquest temps fort en què la pregària ha de guarir les ferides que la vida ens va causant. Unes ferides que arriben a “desfigurar-nos” i allunyar-nos poc a poc de la imatge i semblança de Déu que som totes i tots. No perdem la imatge (que és marca de fàbrica, però sí una mica de la semblança). Si em permeteu la comparació: així com hi ha un  cafè – cafè, que és molt més que “el cafè nostre de cada dia”, també goso dir que hi ha una pregària-pregària que ha d’esdevenir un tonificant espiritual, capaç de mantenir-nos vius i desperts per a descobrir els plans de Déu sobre la nostra vida. Una mena de telepatia entre l’Esperit de Déu i el nostre esperit.

2. La creu, no eliminada, però sí il·luminada

Il.luminada des de l’interior de Jesús, perquè va viure la identitat de Fill que ell era, un Jesús que duia a terme i a plenitud la Llei i els Profetes. I el núvol aquí no era cap mena d’amenaça de tempesta, sinó de la transcendència. Jesús s’hi havia de trobar bé en aquella atmosfera que l’orientava cap al Pare. Però no s’apartava del camí cap a Jerusalem on l’esperaven tots els llamps i trons de la seva mort. La suor de la pujada al Tabor serà després la sang d’una fidelitat al seu programa, un programa que el Pare “li havia dictat” en una altra muntanya, la de les Benaurances. Tots sabem que el dia que les va pronunciar, signava, a la curta o a la llarga, la seva sentència de mort…

Acabem amb un desig: que aquesta quaresma esdevingui per a nosaltres un camí que fa pujada, un camí d’acompliment de desitjos, de viure intensos (no tensos!), conscients i alegres, les petjades de Jesús, viu, mort i ressuscitat.

 

 

 

POR AL SILENCI

S'esglaiaren quan entraren en el núvol

L'home del nostre temps no viu gaire el silenci. El renou és present en tots els ambients i llars, en les ments i els cors, impedint a les persones viure en pau i harmonia.

Ingenu seria pensar que el renou està fora de nosaltres, en el soroll d'una moto que passa o en l'aldarull del pis de veïnat. El renou està dins cada un de nosaltres, en aqueixa agitació i confusió que regna dins nostra interior o en aquesta pressa i ansietat que ens destrueix per dintre.

Podem dir també que crispacions i problemes externs que aclaparen a molts són, sovint, una projeccció de problemes i desequilibris que no estan resolts en el silenci del cor.

Per això, el silenci no es recobra només insonoritzant les habitacions de la llar o retirant-se al camp els caps de setmana. És necessari aprendre a entrar dins un mateix i crear aquest clima de  recolliment personal indispensable per a reconstruir nostre interior.

La persona agafada pel renou i l'agitació risca de conéixer-se a ella mateixa de manera superficial. Per això, tal volta, primer és retrobar-nos amb nosaltres mateixos. Conéixer millor aquest personatge estrany que es belluga durant tot el dia i que som “jo” mateix.

Això és possible quan es gosa posar en ordre aqueixa confusió interior, fer-se les preguntes fonamentals de tot esser humà: “ ¿ Què cerco en la vida ? ¿Per què m'afanyo? ¿Què estimo ? ¿ On la felicitat ?”.

Preguntes que s'ens fan insoportables ja que fàcilment desvetllen dins nosaltres sensacions de fracàs, mediocritat , pecat o desesperança. Aleshores els silenci és obscur i tenebrós. Fa por entrar dins un mateix i penetrar en el fons de l'existència.

Així es trobaven aquells deixebles a qui Jesús havia allunyat del soroll i l'agitació, per a menar-los al cim d'una muntanya a pregar. S'esglaien quan entren en el núvol que els cobreix. La seva por només desapareix quan, des de l'interior del núvol, escolten una veu que els diu: “Aquest és el meu Fill, l'estimat, escolteu-lo”.

El creient mai es troba tot sol dins el silenci. Algú l'acompanya i sosté des de dintre. Sempre pot escoltar aquesta veu de Jesucrist que compren les nostres equivocacions, perdona nostre pecat i desvetlla de nou l'esperança.

 

 

"Quin és el motor del nostre viure?


 

Com és la civilització actual?

És una civilització sense misericòrdia a on manen

-els diners

-els mercats

-la competitivitat

-el fracàs dels dèbils

-el triomf dels forts

En una civilització com aquesta correm el greu risc d’oblidar què significa ser humà.

Cada cop ens sembla més normal viure

-per guanyar

-per posseir

-per triomfar

-per dominar.

Qui pensarà en créixer com a persona i ser cada dia millor en una cultura on sembla prohibida

-la pietat

-el perdó

.o qualsevol mostra d’afecte pel que pateix?

Està emergint entre nosaltres un home

-intel·ligent

-hàbil

-organitzat

però

-sense cor

-sense consciència

-sense profunditat.

Un home sense inquietud espiritual i sense preguntes.

Seria un error quedar-nos en visions catastròfiques.

Ara mateix és fàcil adonar-se del desig creixent per a trobar una llum nova.

A on hi ha un sentit, un ideal capaç d’il·luminar l’horitzó?

-Qui pot, perquè aquest home sigui més humà?

´-Qui pot desvetllar l’esperança?

Les esglésies no semblen respondre al que espera i necessita l’home modern.

Les seves doctrines sonen a abstraccions que ja no interessen a ningú.

Els seus esquemes mentals, costums i tradicions són coses del passat.

Avui, més que mai, hem d’orientar el nostre cor i la nostra ment cap a Jesucrist.

És l’únic que pot dir-nos quelcom nou i diferent.

El relat evangèlic ens recorda la invitació divina: “Aquest és el meu Fill, l’escollit, escolteu-lo.”

Quin cas en fem nosaltres?

La història del Cristianisme és la demostració més clara del difícil que és assumir i acceptar que només Jesús és suficient.

Hi ha gent que en la seva vida dóna més importància a la llei, al lloc sant – el temple -, al culte religiós, a les imatges, als capellans, al papa, a tal o qual representació de Déu… etc.

Però no acabem d’acceptar que el determinant és que sigui Jesús i la veritat de Jesús, la llum i el motor de la nostra vida.

-Quina és la llum del nostre viure?

-Quin és el motor del nostre viure?

¿Som amics de les aparences, del lluïment personal i de la comèdia estúpida?

Preferim donar-nos importància i figurar com els primers?

¿Som els clàssics representants de l’Evangeli que viuen fent el contrari del que aquest mateix Evangeli ens diu?

-Ni figurar ni lluir ni aparentar és el decisiu.

-Què és el decisiu per Jesús?

-No és decisiu la sola fe en Déu.

-No és decisiu la sola observança de les normes.

-No són decisius els ritus i cerimònies religioses.

El que sí és decisiu, cristianament parlant és:

-l’apropament o la indiferència davant dels que pateixen i s’ho passen malament.

¿Ens hi apropem amb la voluntat d’ajuda

-o bé

-els defugim perquè som covards i egoistes?

 

 

 

Publicado en Comunicacions Generals, Pagina Principal | Deja un comentario

EXCURSIÓ DE LA CATEQUESI

Diumenge 10 de març, primer diumenge de Quaresma,

– hi haurà, si el temps ho permet, excursió de nins i pares de catequesi infantil a Bonany de Petra.

– Com sempre, ens veurem a les 10h davant Juguettos per partir plegats.

– Tothom ha de dur pa i taleca per dinar.

– Aquest dia, també, ens acompanyaran els joves d’Emaús que ens donaran a conèixer aquest projecte de pastoral que segueix després de la primera comunió, per tal que els nins que vulguin seguir apronfundint en l’experiència cristiana coneixent més a Jesús i el seu Evangeli, ho puguin fer.

 

     

   

 

 

 

 

 

Publicado en Catequesi infantil, catequesis adolescents i joves, Comunicacions Generals, Pagina Principal | Deja un comentario

PRIMER DIUMENGE DE QUARESMA

PRIMER QUARESMA

(POWER-POINT)

Jesús, ple de l'Esperit Sant, se'n tornà del Jordà.

L'Esperit el va conduir pel desert durant quaranta dies,

i era temptat pel diable. Aquells dies no va menjar res, i a la fi tenia fam.

El diable li digué: Si ets Fill de Déu, digues a aquesta pedra que es torni pa.

 

 

 

 

 

 

Primer  diumenge de Quaresma (C)

EVANGELI

L'Esperit el conduïa pel desert i era temptat.

+ Lectura del sant evangeli segons sant Lluc 4,1-13

Temptacions de Jesús

(Mt 4,1-11;Mc 1,12-13)

1 Jesús, ple de l'Esperit Sant, se'n tornà del Jordà. L'Esperit el va conduir pel desert 2 durant quaranta dies, i era temptat pel diable. Aquells dies no va menjar res, i a la fi tenia fam. 3 El diable li digué:

–Si ets Fill de Déu, digues a aquesta pedra que es torni pa.

4 Però Jesús li va respondre:

–L'Escriptura diu: L'home no viu només de pa.

5 Després el diable se l'endugué enlaire, li va mostrar en un instant tots els reialmes del món 6 i li digué:

–Et donaré tota l'autoritat i la glòria d'aquests reialmes: me l'han confiada a mi, i jo la dono a qui vull. 7 Adora'm i tot serà teu.

8 Jesús li respongué:

–Diu l'Escriptura: Adora el Senyor, el teu Déu, dóna culte a ell tot sol.

9 Després el conduí a Jerusalem, el va posar dalt de tot del temple i li digué:

–Si ets Fill de Déu, tira't daltabaix. 10 Diu l'Escriptura: Donarà ordre als seus àngels de   guardar-te

. 11 I encara: Et duran a les palmes de les mans perquè els teus peus no ensopeguin amb les pedres.

12 Jesús li contestà:

–Diu l'Escriptura: No temptis el Senyor, el teu Dé

13 Un cop el diable hagué esgotat tota mena de temptacions, s'allunyà d'ell fins al moment oportú.

Paraula de Déu.

NO DESVIAR-NOS DE JESÚS

Les primeres generacions cristianes s'interessaven molt per les proves que Jesús havia superat per esser fidel a Déu i viure sempre en son projecte d'una vida més humana i digna per a tots. El relat de les temptacions de Jesús no és un episodi aïllat que passà a un moment i lloc determinats. Lluc ens adverteix que, en acabar les temptacions, “el diable s'allunyà d'ell fins al moment oportú”. Les temptacions tornaran en la vida de Jesús i en els seus seguidors,

Per això, els evangelistes posen el relat abans de narrar l'activitat profètica de Jesús. Els seus seguidors han de conéixer bé aquestes temptacions des del començament, ja que són les mateixes que haran de superar sempre, si no es volen desviar d'ell.

Primera temptació, es parla de pa. Jesús es resisteix a utilitzar Déu per a satisfer sa pròpia fam: “L'home no viu només de pa”. Jesús cerca primer el regne de Déu i sa justícia: que hi  hagi pa per a tots. Per això recorrerà un dia a Déu, però serà per a alimentar una multitud famolenca.

Avui també la nostra temptació és pensar només en nostre pa i preocupar-nos exclusivament de nostra crisi. Ens desviem de Jesús quan ens creiem en dret a tenir de tot i oblidem el drama, les pors i sofriments dels que no tenen res.

Segona temptació, es parla de poder i glòria. Jesús renuncia a tot això. No es postrarà davant el diable que li ofereix imperi sobre tots els regnes del món. Jesús no cercarà mai ser servit sinó servir.

Avui també es desvetlla en cristians la temptació de mantenir, sigui com sigui, el poder que l'Església ha tingut en temps passats. Ens desviem de Jesús qua pressionem les consciències i imposem a la força nostres creences. Al regne de Déu li obrim camins quan treballem per un món més compassiou i solidari.

Tercera temptació, es proposa a Jesús que davalli de manera  prodigiosa davant el poble, sostingut pels àngels de Déu. Jesús no es deixa enganyar. Malgrat li demanin no farà mai un signe espectacular del cel. Farà signes de bondat per a alleugerir el sofriment i els dolors de la gent.

Ens desviem de Jesús quan confonem la nostra ostentació amb la glòria de Déu. Les nostres exhibicions no revelen la grandesa de Déu. Només una vida de servei humil als necessitats manifesta i difon son amor.

 

"L’ideal de Jesús és que les persones s’humanitzin"


 

Primer de Quaresma. Cicle C

El relat de les temptacions de Jesús en el desert, què ens presenta?

Ens presenta no una història, sinó un misteri.

Quin misteri?

El misteri insondable de la llibertat.

Llibertat constantment amenaçada per la triple temptació del poder

-el poder del benestar: convertir les pedres en pa

-el poder de dominació: manar en el món sencer

-el poder religiós: caure des de dalt del temple com plogut del cel.

Jesús va veure clarament que pel camí del poder no és possible dur a bon port la missió que ell ha de realitzar en aquest món.

Per què?

Perquè Jesús no ha vingut a sotmetre, a dominar, sinó a humanitzar als que sempre estem assetjats pel perill més gran: la deshumanització.

La proposta de Satan ha sigut genialment formulada pel poema del Gran Inquisidor de Dostoievski: “La pitjor ignorància dels homes és desconèixer que només assoliran la felicitat quan se sotmetin.”

Quin és l’ideal de les religions, (també de l’Església) i de les dictadures?

Que la gent se sotmeti i calli.

En canvi, l’ideal de Jesús és que la gent, les persones, s’humanitzin, és a dir: que siguin lliures; que no estiguin lligades a res ni a ningú.

Són dos projectes de felicitat diametralment oposats i pràcticament contradictoris.

La Quaresma és el temps oportú per a veure quin d’aquests dos projectes dóna ple sentit al projecte de vida que cadascú ha fet seu.

¿Què és el que de fet preferim i hem escollit:

-ser dominats pels poders mundans

-dominats per l’ànsia de benestar

-dominats per l’ànsia de poder

-dominats pel poder religiós

o bé

-ser lliures segons l’esperit

-ser lliures segons la solidaritat generosa i desinteressada?


 

Sobre quin d’aquests fonaments construïm la nostra vida personal i comunitària?

Dominats pel servilisme del poder

o bé

-lliures segons la generosa solidaritat?

*  *  *  *  *  

 

COMUNICACIONS:

–   Pregària 7 de MARÇ de 2019  

Monició d’entrada: Joan Perelló.

Explicació de la celebració: Mª. Magdalena.

Exposició Santíssim.

Inici: pàgina 55

Cant d’entrada: “PIETAT OH DÉU” pàgina: 59

Reso de Vespres: Antífones “QUARESMA”: pàgina 61 – 66 Salmòdia: pàgina 61 – 66

Lectura: “CONGELADOR,…” …

Responsori breu: pàgina 76 i 77

Magníficat: pàgina 77

Pregàries + Oració: pàgina 77 (Joan Perelló).

Oració personal: 15 minuts.

Cant: pag. 227 cant nº 5 “Jo crec en vos bon Déu,”

Pregàries comunitaries.

Catequesis Papa Francisco “PARENOSTRE”: 16/01/19 (Maria Llull).

Cant: Pange Lingua 

Benedicció i Cant final: “Salve Regina”.


 

VIA-CRUCIS        

Durant el temps de Quaresma, es duran a terme 3 Via-Crucis, un a cada parròquia.

– Als Dolors seria dijous 14 de març a les 20h.

– A Crist Rei, dimecres 20 a les 19h. I

– A Sant Pau dimarts 26 a les 19:30h. 

 

*  *  *  *  *  

Publicado en Catequesi infantil, Comunicacions Generals, Pagina Principal | Deja un comentario

MISSES I ALTRES SAGRAMENS

MISSES I ALTRES SAGRAMENTS MARÇ-ABRIL 2019

DOLORS           CRIST REI       SANT PAU

9 MARÇ : 19h Fartàritx (G.Parera) 19h Convent (J. Amengual)   CristRei 18:30h (T.Amorós)    17h Sant Josep (J. Perelló)   Sant  Pau19:30h (F.Xavier)

10.-  8h Dolors (T.Amorós) 9h Serralt (T.Riera) 12h Dolors (T.Tauler)  17h Benedictines (J.Perelló)   20h Dolors (G.Parera)  Crist  Rei  19h (T.Tauler) 10

16 .-19h Fartàritx (T.Riera) 19h Convent (J.Amengual)   Crist  Rei   18:30h (T.Amorós)   17h Sant Josep (J.Perelló)    Sant  Pau  19:30h (T.Tauler)

17.- 8h Dolors (T.Amorós) 9h Serralt (T.Riera) 12h Dolors. Missa Catequesi (F.Xavier)    17h Benedictines (T.Tauler)    20h Dolors (J.Amengual)     Crist  Rei  19h (G.Parera)

23.- 19h Fartàritx (G.Parera) 19h Convent (J.Amengual)   Crist  Rei   18:30h (F.Xavier)    17h Sant Josep (J.Perelló)    Sant  Pau 19:30h (T.Amorós)

24.-  8h Dolors (F.Xavier) 9h Serralt (T.Riera) 12h Dolors (T.Amorós)   17h Benedictines (G.Parera) 20h Dolors (T.Tauler)  Crist Rei 19h (J.Amengual) 

 30.- 19h Fartàritx. Catequesi Família (F.Xavier) 19h Convent (J.Amengual) 30 18:30h (T.Amorós) 30 17h Sant Josep (J.Perelló) 19:30h (T.Tauler)

31.-  8h Dolors (T.Tauler) 9h Serralt (T.Riera) 12h Dolors (T.Tauler) 17h Benedictines (J.Perelló) 20h Dolors (F.Xavier) 31 19h (J.Amengual) 31

 ABRIL

6.- 19h Fartàritx (T.Riera) 19h Convent (J.Amengual)   Crist  Rei   18:30h (T.Tauler)    17h Sant Josep (J.Perelló)   Sant  Pau19:30h (F.Xavier)

7.-  8h Dolors (T.Amorós) 9h Serralt (T.Riera) 12h Dolors (F.Xavier)  19h (F.Xavier)   17h Benedictines (G.Parera)  20h Dolors (T.Tauler)

13.-  19h Fartàritx. Catequesi Família (T.Tauler) 19h Convent (J.Amengual)  Crist  Rei18:30h (T.Amorós)   17h Sant Josep (J.Perelló)  San Pau 19:30h (F.Xavier)

14.- DIUMENGE DEL RAM 8h Dolors (G.Parera) 11:45h Dolors (T.Amorós)   Crist  Rei  10:45h (F.Xavier)    Sant  Pau  10h   (T.Tauler)

18.-   DIJOUS SANT 19h Dolors (T.Tauler) 

19.-  DIVENDRES SANT 19h Dolors (F.Xavier) 

20 .-  VIGÍLIA PASQUAL 21h Convent (T.Amorós) 

21.- DIUMENGE PASQUA 8h Dolors (F.Xavier) 10h Dolors (T.Amorós) 11:45h Convent (J.Amengual) 12h Dolors (G.Parera)   17h Benedictines (J.Perelló) 20h Dolors (T.Amorós)   Crist Rei  19h (T.Tauler)

27.-  19h Fartàritx (G.Parera) 19h Convent (J.Amengual)   Crist  Rei 18:30h (T.Tauler)     17h Sant Josep (J.Perelló)    Sant  Pau 19:30h (F.Xavier)

28.- 8h Dolors (T.Tauler) 9h Serralt (T.Riera) 12h Dolors (T.Amorós) 12h Ermita. Festa de l’Àngel (F.Xavier)    17h Benedictines (G.Parera)    20h Dolors (T.Amorós) Crist  Rei 19h (J.Amengual)

 

Publicado en Catequesi infantil, catequesis adolescents i joves, Comunicacions Generals, Pagina Principal | Deja un comentario

QUARESMA 2019

Dimecres de cendra – Quaresma

I quan dejuneu, no feu un posat trist com els hipòcrites, que es desfiguren la cara perquè tothom vegi que dejunen. Us asseguro que ja tenen la seva recompensa. En canvi, tu, quan dejunis, perfuma';t el cap i renta';t la cara, perquè els altres no vegin que dejunes, sinó tan sols el teu Pare, present en els llocs més amagats, i el teu Pare, que veu el que és amagat, t';ho recompensarà.

 

 

 

 

 

 

Dimecres,  6 de març, comença la Quaresma.

 Tindrem 2 celebracions de Cendra:

–   a les 8h del matí als Dolors

–   a les 20h al Convent.

 

*   *   *   *   *

DE  L'HOMILIA  DEL  PAPA  "A  SANTA  MARTA"……   

 

No oblidar el que el Senyor ha fet en la nostra vida

Conservar la memòria de la història de la salvació. Quan el cor retrocedeix, corre el risc de perdre la seva orientació, la brúixola. Així s’ha expressat aquest matí, el Papa a la Missa a Casa Santa Marta

Quan el teu cor torna enrere, quan pren un camí que no és el correcte – ja sigui enrere ja sigui un altre camí, però no va pel camí correcte -, perd l’orientació, perd la brúixola amb la qual li calia anar endavant. I un cor sense brúixola és un perill públic: és un perill per a la persona i per els altres. I un cor pren aquest camí equivocat quan no escolta, quan es deixa portar, portar pels déus, quan esdevé idòlatra.

No siguis sord en l'ànima

– Però nosaltres som capaços de no escoltar, "hi ha tants sords en l'ànima". "Fins i tot en algun moment nosaltres esdevenim sords en l'ànima, no escoltem el Senyor", reitera el Papa, que posa en alerta també els "focs artificials" que ens reclamen, "els falsos déus" que ens porten a la idolatria. Aquest és el perill al llarg del camí "cap a la terra que ens ha estat promesa: la terra de trobada amb el Crist ressuscitat".

El Papa demana la gràcia de la memòria

La gràcia de la memòria, no caure en l'amnèsia

I "la Quaresma ens ajuda a caminar per aquest camí", continua el Papa recordant que "no escoltar el Senyor" i les promeses que ens ha fet, és perdre la memòria: és quan es perd "la memòria de les grans coses que el Senyor ha fet en la nostra vida, que ha fet en la seva Església, en el seu poble, i ens acostumem a anar amb la nostra força", amb la nostra autosuficiència. Per tant Francesc ens exhorta a començar la Quaresma demanant "la gràcia de la memòria". Després, reprèn les paraules que Moisés va dirigir al poble poc abans, quan, de fet, el va instar, una vegada arribats a "aquella terra" que no ha conquistat, a recordar-se de "tot el camí" que el Senyor els hi ha fet fer . Però – adverteix al Papa – quan estiguem bé, quan ho tinguem tot al nostre abast, "espiritualment anem bé", hi ha el perill de perdre "la memòria del camí":

El benestar, fins i tot el benestar espiritual, té aquest perill: el perill de caure en una certa amnèsia, una falta de memòria: estic bé així i m’oblido del que el Senyor ha fet en la meva vida, de totes les gràcies que ens ha donat i crec que és mèrit meu i segueixo així. I allà el cor comença a retrocedir, perquè no escolta la veu del propi cor: la memòria. La gràcia de la memòria.

No tornar enrere

Recorda, després, també un passatge de la Carta als Hebreus que sembla seguir el mateix patró, en el qual exhorta a recordar "els primers dies". "Perdre la memòria és molt comú", subratlla el Papa, "el poble d'Israel ha perdut la memòria", perquè també en aquest oblidar hi ha alguna que és selectiva: "recordo el que em convé ara i no recordo res del que m'amenaça". Per exemple, el poble recordava en el desert que Déu l'havia salvat, "no podia oblidar-ho". Però va començar a queixar-se de la manca d'aigua i carn "i a pensar en les coses que tenia a Egipte" com les cebes. El Papa fa notar que és tracta d’una cosa "selectiva" perquè s'obliden que totes aquestes coses les menjaven a "la taula de l'esclavitud". Ara, aquí, per tant es recorda la invitació a la memòria que ens posa en el camí correcte. Cal "recordar per tirar endavant; no perdre la història: la història de la salvació, la història de la meva vida, la història de Jesús amb mi". I no parar-se, no tornar enrere no deixar-se portar pels ídols. La idolatria, de fet, "no és tan sols anar a un temple pagà i adorar una estàtua".

La idolatria és una actitud del cor, quan tu prefereixes això perquè és més còmode per a mi i no per al Senyor, perquè has oblidat el Senyor. A l’inici de la Quaresma ens anirà bé a tots demanar la gràcia per conservar la memòria, per conservar la memòria de tot el Senyor, de tot el que el Senyor ha fet en la meva vida: com m’ha volgut el bé, com m’ha estimat. I per aquell record continuar tirant endavant. I també ens farà bé repetir contínuament el consell de Pau per a Timoteu, el seu estimat deixeble: "Recorda’t de Jesucrist ressuscitat d’entre els morts". Repeteixo: "Recorda’t de Jesucrist ressuscitat", recorda’t de Jesús, Jesús que m'ha acompanyat fins ara i que m'acompanyarà fins el moment en què hauré de presentar-me davant d'Ell gloriós. Que el Senyor ens doni aquesta gràcia de conservar la memòria.



 

 

Publicado en Catequesi infantil, catequesis adolescents i joves, Comunicacions Generals, Pagina Principal | Deja un comentario