Benvingut a la pàgina de l'Església de Manacor !

Navega per els diferents menús i consulta tota la informació sobre l'Església de Manacor (misses, catequesi, despatx...)

Esperam que sigui del teu grat!

 

DIUMENGE VINT I NOU DURANT L’ANY

DIOCESANES:

El bisbe de Mallorca, Sebastià Taltavull, consultats els preveres dels arxiprestats interessats, ha fet públics els següents nomenaments:

 

Mn. Josep Cerdà Tomàs
Arxipreste de Llevant

Mn. Carles Seguí Pou
Arxipreste de Pla Nord

 

FULL DOMINICAL 18.10.20

CELEBREM  EL  DOMUND

DOMUND   2020

  https://www.facebook.com/parroquiesmanacor/  PARRÒQUIES  DE  MANACOR  

*  *  *  *  *  

29º diumenge Temps ordinari (A)

(clicar  sobre  imatge)

Jesús es va adonar de la seva malícia i els digué: Per què em poseu a prova, hipòcrites? Ensenyeu-me la moneda del tribut.
Ells li portaren un denari. Jesús els preguntà: De qui són aquesta cara i aquesta inscripció?
Li responen: Del Cèsar.
Jesús els diu: Doncs doneu al Cèsar el que és del Cèsar, i a Déu el que és de Déu.

EVANGELI

Doneu al Cèsar el que és del César i a Déu el que és de Déu.

  • Lectura del sant evangeli segons sant Mateu 22, 15-21

El tribut al Cèsar

(Mc 12,13-17; Lc 20,20-26)

15 Aleshores els fariseus van planejar la manera de sorprendre Jesús en alguna paraula comprometedora. 16 I van enviar els seus deixebles i els partidaris d'Herodes a dir-li:

–Mestre, sabem que dius la veritat i que ensenyes de debò el camí de Déu, sense deixar-te influir per ningú, ja que no fas distinció de persones. 17 Digues-nos què et sembla: ¿És permès o no de pagar tribut al Cèsar?

18 Jesús es va adonar de la seva malícia i els digué:

–Per què em poseu a prova, hipòcrites? 19 Ensenyeu-me la moneda del tribut.

Ells li portaren un denari. 20 Jesús els preguntà:

–De qui són aquesta cara i aquesta inscripció?

21 Li responen:

–Del Cèsar.

Jesús els diu:

–Doncs doneu al Cèsar el que és del Cèsar, i a Déu el que és de Déu.

22 En sentir aquesta resposta quedaren sorpresos i, deixant-lo, se'n van anar.

Paraula de Déu.

Is 45,1,4-6 1Te 1,1-5b Mt 22,15-21

Domund

Celebrem, avui, la diada del Domund. Potser, de tant fer servir sigles i diminutius, no ens ve malament recordar-nos que el títol sencer de la diada d’avui es la “jornada d’evangelització del pobles.” L’oferta de l’Evangeli a tots aquells pobles als que la Bona Notícia de Jesús és ben desconeguda. Rrecordar-nos que la salvació de Jesús és per a tota la humanitat. Ni països, ni continents, ni ètnies, ni llengües, ni tradicions, poden aturar la joia expansiva i lluminosa de l’Evangeli. I ens recorda que tots estem compromesos en aquesta tasca. La comunitat cristiana és missionera. Tota ella i tots els seus membres. Transmetre l’alegria i la llum de l’Evangeli no és una activitat reservada a alguns. Cert que alguns ho faran lluny del seu país i la seva terra. I els tenim ben presents avui! Però avui celebrem la dimensió missionera de l’Església. De la que tots hi participem.

Precisament l’Evangeli que llegim avui, ens posa davant la pregunta sobre el que és important i central a la vida. Com situar-nos, a la vida.

No sé si sempre l’hem orientat i entès bé, aquest episodi. Sovint l’enfoquem com el respecte a diferents àmbits de vida en societat. El respecte a la realitat social-civil–política, d’una banda. I l’autonomia de la realitat religiosa, d’una altra. L’àmbit de la política i l’àmbit de la religió. Mirem, però, una altra perspectiva per entendre aquest passatge.

Venim de la lectura dels dos diumenges anteriors, en què els interlocutors de Jesús, -ancians i sacerdots, fariseus i dirigents- queden en evidència. I no li ho perdonen. El volen comprometre. Amb una pregunta-trampa. Respongui el que respongui, trobarà oposició. Se li dirigeixen amb el títol de Mestre. A l’Evangeli de Mateu, qui reconeix Jesús li diu Senyor. Qui no el coneix, li diu Mestre.

I Jesús no entra per la trampa de la pregunta (¿És lícit pagar impostos?). Sinó que se situa tot mirant el nostre viure i els paràmetres, que organitzen el nostre viure i els nostres moviments.

ELS  POBRES  SÓN  DE  DÉU… (clicar  sobre  imatge)

ORACIÓ D'INTEMPERIE

Ets el Déu del camí, i nosaltres caminants, sempre d’un lloc a l’altre.

Tu surts a trobar-nos allà on menys ho imaginem; en el cansament compartit, en els moments de festa, a les hores de calma i en les de tempesta.

Ets el Déu del camí, i nosaltres pelegrins buscant, en les nostres vides, la teva presència que ens omple de pau, d’assossec, d’alegria.

Ets el Déu del camí, i nosaltres testimonis cridats a anunciar el teu nom, a afirmar-lo amb les nostres vides, amb la forma en què estimem, en què perdonem, i en què tenim cura els un dels altres.

Ets el Déu del camí, i nosaltres vivim en marxa, maldant per descobrir-te, perquè ets entre nosaltres.

Publicado en Catequesi infantil, catequesis adolescents i joves, Comunicacions Generals, Pagina Principal | Deja un comentario

TEMPS DURANT L’ANY – DIUMENGE VINT I VUIT

FULL DOMINICAL 11.10.20

 

 

COMUNICACIONS:

 

 

 

Des de les Parròquies de Manacor us comunicam:

–   Suspenem la tradicional missa de Tots Sants al cementiri.

  El mateix dia, els preveres es faran presents al cementiri per a beneïr les sepultures.

Pensam que en aquest temps de pandèmia cal ser prudents i responsables. Tot i així, es celebraran les misses habituals de dissabte i diumenge on pregarem per tots els difunts. Recordam que l'aforament a les parròquies es limitat.

– Encomanem al Sant Crist de Manacor i a la Mare de Déu aquest temps de pandèmia.

 

**  **  **  **  **

 

28º Diumenge Temps ordinari (A)

EVANGELI

I convideu a les noces tothom que trobeu. .

Lectura del sant evangeli segons sant Mateu 22, 1-14

Paràbola del banquet de noces

(c 14,15-24)

1 Jesús es posà a parlar-los novament en paràboles. Els digué:

2 –Amb el Regne del cel passa com amb un rei que celebrava el casament del seu fill. 3 Va enviar els seus servents a cridar els convidats a les noces, però ells no hi volien anar. 4 Llavors envià uns altres servents amb aquest encàrrec:

»–Ja tinc preparat el meu banquet: he fet matar els vedells i l'aviram, i tot és a punt. Veniu a les noces! 5 »Però ells no en feren cas i se'n van anar, l'un al seu camp, l'altre al seu negoci; 6 i els altres agafaren els servents, els van maltractar i els van matar. 7 El rei, indignat, envià les seves tropes per exterminar aquells assassins i incendiar-los la ciutat. 8 Llavors va dir als seus servents:

»–El banquet de noces és a punt, però els convidats no n'eren dignes; 9 aneu, doncs, a les cruïlles dels camins i convideu a les noces tothom que trobeu.

10 »Aquells servents van sortir als camins i van reunir tots els qui van trobar, bons i dolents; i la sala del banquet s'omplí de convidats.

11 »Aleshores el rei va entrar a veure els convidats i s'adonà que allí hi havia un home que no duia vestit de noces, 12 i li digué:

»–Amic, com és que has entrat aquí sense vestit de noces?

»Però ell va callar. 13 Llavors el rei digué als qui servien:

»–Lligueu-lo de mans i peus i llanceu-lo fora, a la tenebra; allà hi haurà els plors i el cruixit de dents. 14 Perquè molts són cridats, però pocs són escollits.

Paraula de Déu.

A  LES  CRUÏLLES  DELS  CAMINS…

(clicar  sobre  imatge)

 
 

1. Els “perquès” de la nostra vida

He d’agrair el pensament que un company jesuita em va comunicar un dia de recés. Va dir: “Si no tenim un “perquè” radical en la nostra vida, acabarem substituint-lo per uns altres perquès. La dinámica de la vida no sempre coincideix amb la dinámica dels nostres perquès". Potser ens podem preguntar: ¿què té a veure aquest pensament tan seriós i radical amb una escena que sembla tan concreta, tan tangible com una festa de casament, amb una taula ben parada on sembla que la cosa més important en aquell moment és gaudir de l’amistat, del “visquin els nuvis”, de la festa i del convit?

La primera resposta és que no es tracta d’un casament al mode humà, amb els rituals típics que la societat nostra va imposant en aquestes celebracions. No, es tracta de la imatge bíblica i tantes vegades repetida en el missatge dels profetes: la taula del Regne, el “casament” del Fill per excel·lència, que no és altre que Jesús. Per tant, canvi de xip, perquè si no ens perdem en els laberints de la imaginació. No, el tema és molt seriós, com els “perquès” de la nostra vida.

2. Una ingratitud i superficialitat en augment

Llegint la parábola, esborrona la superficialitat de les respostes dels convidats i l’escalada de violència. Suposa una desconnexió total amb la causa del Pare, que té el goig de convidar-nos a participar de la festa del seguiment de Jesús; Descriuen una insensibilitat i duresa de cor. És la plasmació trágica de la conducta de les nostres llibertats, interesos i motivacions (“els perquès” de les nostres opcions de vida). Sense arribar al grau de rebuig de la parábola, sí que poden incloure en aquests “no rotunds” moltes sensacions que vivim. Per exemple: mirar cap a un altre cantó en comptes de mirar el fons del nostre jo i de la nostra llibertat tan condicionada per mil coses; la falta de tremp en la nostra vida cristiana que anem fent, anem tirant sense respondre seriosament; la mandra per reconèixer què ens passa i què es cou dins nostre; la pèrdua d’una espiritualitat compromesa; les rutines nocives que ens van esbravant. I mil situacions més…

3. Un apèndix “molest”

Em refereixo a l’escena entre el rei de la paràbola i el convidat arreplegat de les places, que no porta (ni el pot portar, si ve dels carrers,,,) el vestit de casament. Sembla una contradicció. Avui hi haurà molts preveres que no llegiran aquest fragment, que en els llibres Leccionaris està entre parèntesi…Però modestament crec que té el seu significat. Com si ens volgués dir: Amigues i amics, el seguiment de Jesús (aquest banquet de casament) no és només fruit de l’entusiasme, de la il·lusió, d’una resposta espontània, com si es tractés d’un “amor a primera vista”… És quelcom seriós, que exigeix unes actituds responsables. I llavors, Sant Pau en la carta als Efesis (cap. 6) ens ho aclareix una mica més: Seguir Jesús es tracta de revestir-se d’una mena de nova naturalesa, del vestit de les actituds de Jesús, del seu estil, com si li demanéssim adquirir un nou ADN, una “marca de fàbrica”. M’imagino que en aquest detall afegit hi ha algunes experiències històriques dels nous cristians que, venint d’altres àmbits, del món pagà, potser s’incorporaven amb entusiasme,. I els deixebles de Jesús els avisaban de la trascendència que tenia aquell nou pas que donaven. No era únicament: al.lelluia, al.lelluia! Un cop has fet l’opció al seguiment de Jesús, revesteix-te dels seu tarannà… Acaba plantejant-te quins són els perquès radicals de la teva opció a la vida cristiana…

                                                                                 

CRISIS… RELIGIÓ…

(clicar  sobre  imatge)

Oh Tu, que has vingut al fons del meu cor,
dona’m d’estar únicament atent
en aquest fons del meu cor !

Oh Tu, que ets el meu hoste al fons del meu cor,
dona’m de penetrar jo mateix
en aquest fons del meu cor !

Oh Tu, que ets a casa teva al fons del meu cor,
dona’m d’asseure’m en pau
en aquest fons del meu cor !

Oh Tu, que, sol habites al fons del meu cor,
dona’m de submergir-me i de perdre’m
en aquest fons del meu cor !

Oh Tu, que ets sol al fons del meu cor,
dona’m de desaparèixer en tu,
en el fons del meu cor !

Swami Abhishiktananda

 

 

Publicado en Catequesi infantil, catequesis adolescents i joves, Comunicacions Generals, Pagina Principal | Deja un comentario

DIUMENGE VINT I SET DURANT L’ANY

FRATELLI TUTTI    CARTA ENCÍCLICA  DEL  PAPA FRANCESC

 

CANT DE LES CRIATURES

"DIOCESANES"

CATEQUESI 2020-21

CETEM NOU CURS   

INAUGURACIÓ OFICIAL DEL CURS 2020/2021    

 FULL DOMINICAL 04.10.20         

*  *  *  *  *  *  *  *  

 

"LECTIO  DIVINA"

Dimecres, 30 setembre  20'30-21'30  –  Can  Vallespir 

 Comentari  a  Mateu 21,  33-43(clicar  sobre imatge)

 

 PREGÀRIA  EUCARÍSTICA                                                                                                                   

– Dijous  1 d’OCTUBRE de 2020   de 20'30 a 21'30

–   ESGLÉSIA  DEL  SAGRAT  COR  (Fartàritx)

Explicació de la celebració: (Mª. Magdalena).

Exposició Santíssim.

Inici: pàgina 55

Cant d’entrada: “JUNTAU LES MANS…” pàgina 232

Reso de Vespres: Antífones Temps durant l’ANY: pàgina 61 –66..

Lectura: “FRONTERES” (Lluís).

Responsori breu "Temps durant l’ANY": pàgina 68-69

Magníficat "Temps durant l’ANY": pàgina 69

Pregàries + Oració "Temps durant l’ANY": pàgina 69 (J. Perelló).

Oració personal: 15 minuts.

Cant: pag. 227 cant nº 5 “JO CREC EN VÓS…”

Pregàries comunitaries.

Catequesis Papa Fco.: “BIENAVENTURANZAS” III (Maria Llull).

Cant: Pange Lingua    SALVE REGINA

*   *   *   *   *

 

 

27º diumenge Temps ordinari (A)

EVANGELI

Passarà la vinya a uns altres vinyaters .

+ Lectura del sant evangeli segons san Mateu 21, 33-43

Paràbola dels vinyaters homicides

(Mc 12,1-12; Lc 20,9-19)

33 »Escolteu una altra paràbola: Hi havia un propietari que va plantar una vinya, la va envoltar d'una tanca, hi va excavar un cup i va construir-hi una torre de guàrdia . Després la va arrendar a uns vinyaters i se'n va anar lluny. 34 Quan s'acostava el temps de la verema, envià els seus servents als vinyaters per rebre'n els fruits que li corresponien; 35 però els vinyaters van agafar els servents, i a l'un el van apallissar, a l'altre el van matar, i a l'altre van apedregar-lo. 36 Novament els envià altres servents, més nombrosos que els primers, però els van tractar igual. 37 Finalment els envià el seu fill, tot dient-se: "Al meu fill, el respectaran." 38 Però els vinyaters, en veure el fill, es digueren entre ells: "Aquest és l'hereu: vinga, matem-lo i quedem-nos la seva heretat!" 39 L'agafaren, el van treure fora de la vinya i el van matar.

40 »Quan vingui l'amo de la vinya, què farà amb aquells vinyaters?

41 Li responen:

–Farà morir de mala manera aquells mals homes i arrendarà la vinya a uns altres vinyaters que li donin els fruits al seu temps.

42 Jesús els diu:

–¿No heu llegit mai allò que diu l'Escriptura: La pedra rebutjada pels constructors, ara és la pedra principal. És el Senyor qui ho ha fet, i els nostres ulls se'n meravellen?

43 »Per això us dic que el Regne de Déu us serà pres i serà donat a un poble que el faci fructificar.

Paraula de Déu.

 DECEBRE A  DÉU   …        (clicar  sobre  imatge)

Is 5,1-7 Fl 4,6-9 Mt 21,33-43

Israel, la vinya del Senyor

La vinya del Senyor de l'univers és el poble d'Israel, i els homes de Judà són els ceps que ell havia preferit. N'esperava justícia, però no hi veu sinó injustícies; n'esperava bondat, però hi sent el clam dels oprimits”. Són paraules del profeta Isaïes a la primera lectura d’avui.

Jesús inspirat en aquest text d’Isaïes elabora la paràbola que hem escoltat, amb la que vol significar la història del seu poble, el poble estimat per Déu, el poble que ha estat objecte  de les seves promeses, el poble que ha estat alliberat del l’esclavatge, el poble a qui se l’hi ha donat una terra fèrtil que , amb llenguatge de la tradició jueva, brolla llet i mel, una terra que havia de ser cuidada, els fruit de la qual n’havia de gaudir tot el poble.

El Senyor ha volgut recollir el fruit que havia de donar la vinya, que no era altre que el fruit compartit. I al llarg de la història havia enviat profetes que, davant la apropiació de la vinya per part dels poderosos, en perjudici dels senzills, denunciaven aquestes grans injustícies vigents al llarg dels diversos temps,  i instaven al poble a reparar-les i a emmenar-se. Però els poders establerts i fàctics els perseguien i els eliminaven. Fins arribar a perseguir i treure’s del damunt executant-lo a la creu  el mateix Fill del Senyor, Jesús de Natzaret.

La creació, la vinya del Senyor

La vinya relatada per Jesús és no solament tot el que Déu va donar al Poble considerat escollit i estimat. És, també, tota la gran vinya que ha donat a tota la humanitat. És tota la creació sortida del seu amor, perquè la humanitat la cuidés, la cultivés i compartís els seus fruits amb tots els éssers humans, molt estimats per Ell.

Al llarg de la història de la humanitat, com s’ha cuidat, cultivat i compartit aquesta gran vinya de la creació? I el Senyor de la gran vinya al llarg de la historia i, especialment, després d’haver enviat els seu propi Fill mort a la creu, però després ressuscitat, ha seguit enviant nombrosos, incomptables homes i dones que esperaven poder cuidar, cultivar i compartir els fruits de tota aquesta vinya. I no han tingut opció, o se’ls hi ha negat l’obtenció del fruit de la vinya, que, inclús molts d’ells, s’havien esmerçat a cuidar i cultivar amb la seva pròpia suor.

I Jesús ens va dir que aquests incomptables  homes i dones a qui se’ls impedia i negava el gaudi dels fruits de la vinya de la creació, eren Ell mateix. Jesús s’ identifica amb ells. A Jesús mateix se li nega.

El clam de la terra i el clam dels pobres

Per això el papa Francesc, recollint l’esperit de sant Francesc d’Assís, la festa del qual avui també celebrem, va donar un crit d’alerta en la encíclica “Laudato si”, denunciant el mal tractament que la humanitat està donant a la gran vinya de la creació, i la injusta distribució que es fa dels seus fruits.

Tot plegat, una perversió del pla  i projecte de Déu: ni la desitjada cura i respecte per la seva obra, ni el cultiu degut i compartit, ni la justa distribució dels fruits.

Des del primer de setembre, fins avui, sota el lema “Temps de Creació” el papa ha promogut, en comunió amb les altres esglésies cristianes, unes setmanes de pregària i sensibilització, perquè s’aconsegueixi donar resposta “al clam de terra i al clam dels pobres”.

Tant de bo ens sentim moguts a secundar-ho, cada u des del seu context i amb les petites o grans oportunitats i possibilitats.

CRISI  RELIGIOSA…

 

 

 FULL DOMINICAL 04.10.20  

 

 

 

Publicado en Catequesi infantil, catequesis adolescents i joves, Comunicacions Generals, Pagina Principal | Deja un comentario

DIUMENGE VINT I SIS DURANT L’ANY

PREGÀRIA AVUI  LLIÇÓ  DE LA  CREACIÓ

FULL DOMINICAL SETEMBRE 4 27.09.20

 

CONGREGACIÓN PARA LA DOCTRINA DE LA FE

 

CARTA

SAMARITANUS BONUS

sobre el cuidado de las personas en las fases críticas y terminales de la vida

SAMARITANUS BONUS…

*  *  *  *  *  *  

 

 

26º diumenge Temps ordinari (A)

EVANGELI

Se'n penedí i hi anà.

+ Lectura del sant evangeli segons sant Mateu 21, 28-32

Paràbola dels dos fills

28»Què us en sembla? Un home tenia dos fills. Va anar a trobar el primer i li va dir:

»–Fill, vés avui a treballar a la vinya.

29»Ell li va respondre:

»–No hi vull anar.

»Però després se'n penedí i va anar-hi. 30 Aquell home anà a trobar el segon i li digué el mateix. Ell va respondre:

»–De seguida, senyor.

»Però no hi va anar.

31 Quin d'aquests dos va fer la voluntat del pare?

Li responen:

–El primer.

Jesús els diu:

–Us asseguro que els publicans i les prostitutes us passen al davant en el camí cap al Regne de Déu. 32 Perquè vingué Joan per encaminar-vos a fer el que Déu vol, però no el vau creure. Els publicans i les prostitutes sí que el van creure; en canvi, vosaltres, ni després de veure això, no us heu penedit ni l'heu cregut.

Paraula de Déu.

(clicar  sobre imatge)

NO  ÉS  EL  QUE  SEMBLA

A tots ens agrada mantenir una bona imatge davant els altres: que ens  tinguin per persones honrades, justes, fidels al Senyor. A tots ens agrada. Però nosaltres no som perfectes i, de vegades, fallem. És evident. I davant d’aquesta situació, que és molt habitual perquè tots som dèbils, es pot reaccionar de diverses maneres. N’hi ha que en comptes de lluitar sincerament contra els seus egoismes, les seves mandres o les seves covardies, prefereixen orientar els seus esforços a salvar les aparences: a quedar bé. Si aconsegueixen dissimular davant dels altres les seves fallades i mantenir una bona imatge, es donen per satisfets i ja no fan gran cosa més.

Però aquesta és, evidentment, una actitud molt poc sincera, molt poc cristiana i que no porta a res. Perquè, en la vida, tard o d’hora la veritat s’imposa. Tard o d’hora ens trobarem cara a cara amb la nostra pròpia realitat: no amb les aparences, sinó amb la realitat. I aquest moment podrà ser el de la màxima alegria o el de la màxima decepció. El Senyor, a l’evangeli d’avui, vol que entenguem que no es pot viure d’aparences, de paraules buides. Si arriba el cas que fallem, val més reconèixer-ho amb sinceritat i fer l’esforç de convertir-nos. Ell ens ha dit que preferia els publicans i les dones de mala vida a aquells grans sacerdots i notables del poble. No pas perquè els publicans i les dones de mala vida no siguin pecadors. Sí que ho són, però tenen la humilitat de reconèixer-ho. I aquest és el primer pas per arribar a una autèntica conversió, per iniciar un canvi positiu. Déu estima la veritat: si ens reconeixem pecadors davant seu, no ens mancarà mai el seu perdó i el seu ajut. Ens ho ha dit el profeta Ezequiel a la primera lectura. I en tenim un bons exemples en Mª Magdalena o en St. Agustí, entre d’altres. De grans pecadors, si són humils, Déu en pot fer grans sants. Tinc por de la veritat ? Si no construïm la nostra vida sobre la roca ferma de la veritat, ens mancarà solidesa i ens enfonsarem.

També hi ha una altra ensenyança important que podem treure d’aquest evangeli: fixem-nos en l’actitud que pren el Senyor amb el dos fills. El primer fill, d’entrada, diu que no vol anar a la vinya. Però el Pare no el castiga. Li dona temps perquè reflexioni, perquè reconegui que obra malament i canviï la seva decisió. I  efectivament, aquell fill va comprendre que el seu Pare no mereixia la resposta que ell li havia donat. Es va convertir i va anar a treballar a la vinya. Una actitud molt diferent de l’altre fill, que primerament diu que sí, però que tot queda en paraules: no sap mantenir el seu compromís. És important que entenguem que allò que compta en la vida i evidentment davant Déu, no son tant les primeres reaccions, sinó la conducta que efectivament prenem. La primera reacció que tenim quan se’ns demana una cosa, moltes vegades és una desposta instintiva, superficial, pròpia del temperament de cada u. Uns tenen tendència a dir sempre que sí. Altres, més aviat hi posen obstacles. Però aquesta primera reacció sol ser una reacció poc lliure: no hem tingut temps de mesurar-ne totes les conseqüències. No és el meu “jo” profund qui es compromet en el “sí” o en el “no”. En canvi, allò que fem o deixem de fer després d’haver-hi reflexionat i haver sospesat els “pros” i “contres”, això és el que mostra realment qui som. El que compta en la vida, i davant Déu, no són tant les paraules, sinó els fets. Allò que em defineix no és tant el meu parlar, sinó el meu obrar. Allò que importa no és dir-se cristià, sinó ser-ho. El que compta no són les paraules cristianes, sinó els fets cristians. I, de vegades, hem de reconèixer que no hi ha massa coincidència entre el que dic i el que faig. Per això hem d’agrair al Senyor que tingui tanta paciència amb nosaltres: que sàpiga esperar, quan en un primer moment el refusem. És un signe de la seva bondat, de la gran estimació que ens té. Estimar és creure en l’altre. El Senyor creu encara en la nostra capacitat de conversió. Esforcem-nos per no decebre’l. I sapiguem imitar-lo: tinguem paciència amb els altres. La tinc? Reflexionem-hi.
 (clicar  sobre  imatge)  "LA  RELIGIÓ  I  LA  FE"

*  *  *  *  *  *  *  

 

FULL DOMINICAL SETEMBRE 4    27.09.20  

 

Publicado en Catequesi infantil, Comunicacions Generals, Pagina Principal | Deja un comentario

MISSES I ALTRES SAGRAMENTS = SETEMBRE – OCTUBRE -NOVEMBRE 2020


 ESGLÉSIA ÉS  NOTICIA  (20.09.20)

 

DISSABTE 19-9-2020

18.30 Crist Rei (com. y baut.)   T.Amorós

19.30 St. Pau (rec. Funeral)     J. Perelló

DIUMENGE 20-9-2020

8.00 Dolors        T.Amorós

12.00 Dolors     P.Amengual.

19'00 Crist Rei    J.Perelló

20'00 Dolors    T.Amorós  + G. Parera

………    …….    …..

SETEMBRE    –   OCTUBRE

NOVEMBRE

Publicado en Comunicacions Generals, Misses, Pagina Principal | Deja un comentario