NO JUTGEU… NO CONDEMNEU…
REVOLUCIÓ IGNORADA
Presenten a Jesús una dona sorpresa en adulteri. Tots coneixen el seu destí: serà lapidada fins a la mort segons el que estableix la llei. Ningú no parla de l’adúlter. Com passa sempre en una societat masclista, és condemnada la dona i disculpat l’home. El desafiament a Jesús és frontal: «Moisès en la Llei ens ordenà d’apedregar-les, aquestes dones. I vós, què hi dieu?».
Jesús no suporta aquella hipocresia social alimentada per la prepotència dels homes. Aquella sentència a mort no ve de Déu. Amb senzillesa i audàcia admirables, introdueix al mateix temps veritat, justícia i compassió en el judici a l’adúltera: «aquell de vosaltres que no tingui cap pecat, que comenci a tirar pedres».
Els acusadors se’n van avergonyits. Ells saben que són els més responsables dels adulteris que es cometen en aquella societat. Llavors Jesús es dirigeix a la dona que acaba d’escapar de l’execució i, amb gran tendresa i respecte, li diu: «Tampoc jo no et condemno». Després, l’anima perquè el seu perdó es converteixi en punt de partida d’una vida nova: «Vés-te’n, i d’ara endavant no pequis més».
Així és Jesús. Per fi ha existit sobre la terra algú que no s’ha deixat condicionar per cap llei ni poder opressiu. Algú lliure i magnànim que mai no va odiar ni condemnar, mai no va tornar mal per mal. En la seva defensa i el seu perdó a aquesta adúltera hi ha més veritat i justícia que a les nostres reivindicacions i condemnes ressentides.
Els cristians no hem estat capaços encara d’extreure totes les conseqüències que té l’actuació alliberadora de Jesús enfront de l’opressió de la dona. Des d’una Església dirigida i inspirada majoritàriament per homes, no hem encertat a prendre consciència de totes les injustícies que segueix patint la dona en tots els àmbits de la vida. Algun teòleg parlava fa uns anys de «la revolució ignorada» pel cristianisme.
La veritat és que, vint segles després, en els països d’arrels suposadament cristianes, continuem vivint en una societat on sovint la dona no pot moure’s lliurement sense témer l’home. La violació, el maltractament i la humiliació no són quelcom d’imaginari. Al contrari, constitueixen una de les violències més arrelades i que més patiment genera.
¿No ha de tenir, el patiment de la dona, un ressò més viu i concret en les nostres celebracions, i un lloc més important en la nostra tasca de conscienciació social? Però, sobretot, ¿no hem d’estar més a prop de tota dona oprimida per denunciar abusos, proporcionar defensa intel·ligent i protecció eficaç?
José Antonio Pagola
Diumenge "QUINT" de Quaresma
Que fácil y que injusto puede ser apelar a la ley para condenar a tantas personas marginadas. Frente a tantos enjuiciamientos y condenas fáciles, Jesús nos invita a no condenar fríamente a los demás desde la pura objetividad de una ley, sino a comprenderlos desde nuestra propia conducta personal y actuar con valentía ante las injusticias que presenciamos. Cuando no se defienden los derechos de las personas, se pierde la dignidad. Lo que muchas personas necesitan no es la condena de la ley sino que alguien les ayude. Antes de arrojar piedras contra nadie, hemos de saber juzgar nuestro propio pecado.
Qui ens ensenyarà a mirar la dona amb els ulls de Jesús?
5è Diumenge de de Quaresma
Josep Llunell
És sorprenent veure Jesús rodejat de tantes dones:
–amigues entranyables com Maria Magdalena o les germanes Marta i Maria de Betània
–seguidores fidels com Salomé, mare d’una família de pescadors
–dones malaltes
–prostitutes de poble.
De cap profeta s’ha dit una cosa semblant.
Què trobaven en Jesús aquestes i altres dones?
Perquè les atreia tant?
La resposta que ofereixen els evangelis és prou clara i eloqüent.
Jesús les mira amb ulls diferents
–les tracta amb una tendresa i respecte desconeguts
–defensa la seva dignitat
–les acull com a deixebles.
Ningú fins aleshores les havia tractat així.
Com les veia i les jutjava la gent?
La gent les veia com a font i causa d’impuresa ritual. Les tenia per l’esca del pecat.
Trencant prejudicis i tabús, Jesús s’apropa a elles sense cap temor
–les accepta a la seva taula
–fins i tot, es deixa acariciar per una prostituta agraïda.
Com les consideraven els homes?
Com ocasió i font de pecat i desordre.
Des de menuts se’ls prevenia i advertia per no caure en les seves arts de seducció.
Curiosament i en contra d’aquest prejudici, Jesús carrega l’accent en la responsabilitat personal dels homes i diu: “Tot aquell que mira una dona amb mala intenció ja ha comés adulteri en el seu cor.”
S’entén bé la reacció de Jesús quan li presenten una dona sorpresa en adulteri amb intenció d’apedregar-la com manava la llei jueva. De l’home no se’n diu res. Ni se’n parla! És el que solia passar sempre en aquella societat masclista: es condemna i es lapida la dona perquè ha deshonrat la família i –oh paradoxa!– es disculpa, amb sospitosa facilitat, l’home.
Com reacciona Jesús?
Jesús no suporta la hipocresia social construïda i defensada pel domini exclusiu i abusiu dels homes, dels mascles.
Amb senzillesa i contundència admirables, Jesús accentua la veritat, la justícia i la compassió.
Els hi diu: “El que estigui sense pecat que llenci la primera pedra.”
Els rabiüts acusadors es van retirant avergonyits. L’Evangeli remarca “començant pels més vells.”
Saben de sobres que ells són els més responsables dels adulteris que es cometen en aquella ciutat.
Jesús s’adreça a aquella dona humiliada pels mascles acusadors i li parla amb respecte i tendresa: “Tampoc jo no et condemno. Segueix el teu camí i d’ara en endavant no pequis més.”
Què volen dir aquestes paraules?
Què signifiquen realment?
Signifiquen i expressen que Jesús confia en aquella dona. Jesús li desitja el millor. Jesús l’anima a no pecar.
Però –i fixem-vos bé en això– dels llavis de Jesús no en surt ni en sortirà cap condemna explícita i humiliant.
I jo pregunto:
Qui ens ensenyarà avui a mirar la dona amb els ulls de Jesús?
Qui introduirà en l’Església i en la societat
–la veritat
–la justícia
–i la defensa de la dona seguint l’estil i el tarannà de Jesús?
Hem de ser més receptius, més compromesos i més pràctics
