Informació: cerca'ns al Facebook: catequesi manacor  o bè per correu electrònic: catequesimanacor@gmail.com

MISSES I ALTRES SAGRAMENTS FEBRER 2019

 

 Pregària Eucarística

7 de FEBRER de 2019   ESGLÉSIA   DE   FARTÀRITX 

Monició d’entrada: Joan Perelló.

Explicació de la celebració: Mª. Magdalena.

Exposició Santíssim.

Inici: pàgina 55

Cant d’entrada: “JUNTAM LES MAS GERMANS”

Reso de Vespres: Antífones TEMPS DURANT L’ANY: pàgina 61 – 66 Salmòdia: pàgina 61 – 66

Lectura: “HARMONIA” (Amàlia).

Responsori breu: pàgina 74

Magníficat: pàgina 74

Pregàries + Oració: pàgina 74 (Joan Perelló).

Oració personal: 15 minuts.

Cant: pag. 227 cant nº 5 “Jo crec en vos bon Déu,”

Pregàries comunitaries.

Catequesis Papa Francisco: 00/01/19 (Maria Llull).

Cant: Pange Lingua 

Benedicció i Cant final: “Salve Regina”.

 

 

 

 

*  *  *  *  *  *  *

 

 

 

DOLORS

 

CRIST REI

 

SANT PAU

9

FEBRER
 

19h Fartàritx (T.Riera)

19h Convent (J.Amengual)

9

18:30h (T.Tauler)

9

17h Sant Josep (J. Perelló)

19:30h (F.Xavier)

10

8h Dolors (T.Tauler)

9h Serralt (T.Riera)

12h Dolors. Baptisme (T.Amorós)

17h Benedictines (G.Parera)

20h Dolors (J.Amengual)

10

19h (F.Xavier)

10

 

16

19h Fartàritx (G.Parera)

19h Convent (T.Amorós)

16

18:30h (F.Xavier)

16

17h Sant Josep (J.Perelló)

19:30h (T.Tauler)

17

8h Dolors (T.Amorós)

9h Serralt (T.Riera)

12h Dolors. Missa Catequesi (F.Xavier)

17h Benedictines (J.Perelló)

20h Dolors (T.Tauler)

17

19h (T.Amorós)

17

 

23

19h Fartàritx. Catequesi Família (T.Tauler)

19h Convent (J.Amengual)

23

18:30h (T.Amorós)

23

17h Sant Josep (J.Perelló)

19:30h (F.Xavier)

24

8h Dolors (F.Xavier)

9h Serralt (T.Riera)

12h Dolors (T.Tauler)

17h Benedictines (J.Perelló)

20h Dolors (J.Amengual)

24

19h (G.Parera)

24

 

2

MARÇ

19h Fartàritx (T.Riera)

19h Convent (J.Amengual)

2

18:30h (F.Xavier)

2

17h Sant Josep (J.Perelló)

19:30h (T.Amorós)

3

8h Dolors (T.Tauler)

9h Serralt (T.Riera)

12h Dolors (F.Xavier)

17h Benedictines (G.Parera)

20h Dolors (T.Amorós)

3

19h (J.Amengual)

3

 

 

6

DIMECRES

DE

CENDRA

8h Dolors (F.Xavier)

20h Convent (T.Amorós)

6

 

6

 

 

 

COMUNICACIONS:

 

1.- Informació del moviment parroquial a la nostra Ciutat de Manacor del passat any 2018:

 

  1. A la Parròquia dels Dolors s’han celebrat…

+ Baptismes: 35 (15 nines i 20 nins)

+ Matrimonis: 5

+ Comunions: 40 (19 nines i 21 nins)

+ Defuncions: 107 (36 dones i 71 homes)

 

  1. A la Parròquia de Sant Pau…

+ Baptismes: 8 (4 nines i 4 nins)

+ Matrimonis: 0

+ Comunions: 0

+ Defuncions: 30 (18 dones i 12 homes)

 

  1. A la Parròquia de Crist Rei…

+ Baptismes: 8 (4 nines i 4 nins)

+ Matrimonis: 0

+ Comunions: 14 (7 nines i 7 nins)

+ Defuncions: 44 (20 dones i 24 homes)

 

 

 

Publicado en Catequesi infantil, catequesis adolescents i joves, Comunicacions Generals, Misses, Pagina Principal | Deja un comentario

TEMPS DURANT L’ANY

PER   AJUDAR   A  PREGAR

Quan el vi s';acabava, la mare de Jesús li diu: No tenen vi.
Jesús li respon: Dona, i jo què hi tinc a veure? Encara no ha arribat la meva hora.

La seva mare diu als servidors: Feu tot el que ell us digui.

 

2º diumenge Temps ordinari ©

EVANGELI

Així començà Jesúsels seus miracles a Canà de Galilea.

Lectura del sant evangeli segons sant Joan 2,1-11

Les noces de Canà

1El tercer dia es van celebrar unes noces a Canà de Galilea. Hi havia la mare de Jesús. 2 També hi fou convidat Jesús, juntament amb els seus deixebles.3 Quan el vi s'acabava, la mare de Jesús li diu:

–No tenen vi.

4 Jesús li respon:

–Dona, i jo què hi tinc a veure? Encara no ha arribat la meva hora.

5 La seva mare diu als servidors:

–Feu tot el que ell us digui.

6 Hi havia allà sis piques de pedra destinades a les pràctiques de purificació usuals entre els jueus. Tenien una cabuda d'uns cent litres cada una.

7 Els diu Jesús:

–Ompliu d'aigua aquestes piques.

Ells les ompliren fins dalt. 8 Llavors els digué:

–Ara traieu-ne i porteu-ne al cap de servei.

Ells li'n portaren. 9 El cap de servei tastà aquella aigua convertida en vi. Ell no sabia d'on venia, però els servidors sí que ho sabien, perquè ells mateixos l'havien treta. El cap de servei, doncs, crida el nuvi 10 i li diu:

–Tothom serveix primer els millors vins i, quan els convidats han begut molt, serveix els més ordinaris. Però tu has guardat fins ara el vi millor.

11 Així va començar Jesús els seus senyals prodigiosos a Canà de Galilea. Així manifestà la seva glòria, i els seus deixebles van creure en ell.

Paraula de Déu.

 

 

Is 62,1-5 1Co 12,4-11 Jn 2,1-12

1) El temps, una nova creació i una presència constant

Avui comencem el Temps Ordinari, després d’aquest cicle d’Advent i de Nadal, que ens ha presentat Jesús des de la seva espera i naixement fins el seu Baptisme. I ho fem amb sant Joan, que comença el seu Evangeli amb una setmana inicial, pràcticament descrita dia a dia, i que culmina amb la narració d’aquest primer Signe de Jesús. Una Setmana inicial que ens recorda, és clar, la setmana de la Creació, on Déu anava creant-ho tot, i cada dia acabava amb un “i hi hagué un vespre i un matí, i Déu veié que era bo”.

Potser aquest interès per mostrar el pas del temps, el dia a dia d’aquesta Setmana inicial amb Jesús, ens diu alguna cosa important. Ens diu, potser, dues coses:

Primer, que Jesús, com Déu en la Creació, no fa les coses i ja està, sinó que hi és cada dia, creant, reposant i gaudint… D’una manera o altra, cada dia és objecte de la creació nova del Senyor, cada dia és objecte del treball i del repòs gratificant i de gaudi de Déu. Cada dia el Senyor ens re-crea, cada dia el Senyor mira la seva obra i en gaudeix. La primera lectura d’avui és un cant ple d’amor d’un Déu que diu coses precioses als seus estimats/des, a nosaltres, a cadascú de nosaltres.

Sí, en aquesta lectura apareix un diàleg on Déu parla…: “no et podran dir més l’Abandonada (…), a tu et diran ‘jo me l’estimo’… perquè el Senyor t’estimarà… el teu Déu estarà content de tenir-te com el nuvi està content de tenir la  núvia”.

M’ho deixo dir, jo, això? M’atreveixo a ajudar a altres a que ho sentin també…?

En segon lloc, aquesta insistència en el pas del temps ens fa veure que Déu va preparant les coses. Al final d’aquesta setmana inicial, Jesús manifesta el primer dels seus signes: comença una nova etapa, una cosa nova.

De la mateixa manera, al final de la setmana de la creació, Déu contempla i gaudeix de tota la seva creació. Al cap de tres dies de la Passió, Jesús és Ressuscitat…

Déu ens parla avui de temps, d’espera, d’esperança.

Em puc preguntar, jo: com estic d’esperança? Potser oblido que els temps de Déu són temps d’espera, de maduració, de creixement, fins que un dia arriba allò esperat?

2) L’abundància

En l’evangeli d’avui veiem com s’acaba el vi. Caram! Quan han preparat el casament, han calculat malament… potser es va voler escatimar en despeses…

En canvi, quan Jesús ordena omplir les piques d’aigua, és bonic veure com l’evangelista remarca que els servents “les ompliren fins a dalt”. No van posar una mica d’aigua. Van omplir-les del tot, a vessar. Recordem com en un altre passatge Jesús ens convidava també a ser generosos, dient: “doneu, i us donaran, us abocaran a la falda una bona mesura, atapeïda, sacsejada i curulla fins a vessar (Lc 6, 36-18). Els servents del casament omplen les piques fins a dalt; fins a dalt quedarà el vi de l’alegria que Jesús els donarà…

Em puc preguntar com sóc jo de generós, de poc mesurador, amb els altres, en els serveis que potser faig, en el temps donat als altres… I amb Déu…? Em puc preguntar així: ¿sóc poruc, escàs i calculador, o confiat i generós…?

3) Has guardat el millor pel final

Finalment, un tercer punt. És bonic imaginar la cara del cap de servei quan els servents li porten el vi de Jesús. No entén res. Jesús trenca el costum i la lògica habitual: normalment es porta el vi bo al principi, i quan tothom ha begut molt i està cansat, el vi més ordinari, quan ja no s’espera tenir el millor… Però Jesús trenca els esquemes.

També ens pot passar, si som persones que portem ja un llarg temps de seguiment del Senyor, que recordem amb nostàlgia ‘els moments del primer amor’ amb Jesús, els moments més frescos de les nostres primeres pregàries, els moments potser més fundants de la nostra vocació… I potser pensem que tot això ja s’ha acabat, que ara hem de viure d’un present més gris, més de viure des de la fe sense el gust o la lluminositat d’abans.

Doncs bé, potser l’evangeli d’avui ens pot recordar que els nostres esquemes no són els del Senyor. Que els nostres càlculs no són els seus,. Potser oblidem que Ell és el Senyor, i que la seva creativitat i capacitat de sorpresa van sempre molt més enllà de la nostra cortedat de mires…

Potser el Senyor ens està encara guardant ‘el vi millor’ pel final, quan jo ho donava tot per acabat…

Em  puc preguntar doncs: com estic, jo, d’esperança i de confiança en el Déu de les sorpreses?

I em puc preguntar també: quines piques he d’omplir jo, mentrestant, d’aigua, perquè Ell faci…?

Que Maria, que va iniciar tot el que avui contemplem, ens recordi un altre cop: “feu tot el que Ell us digui”. Amén.

 

 

 

 

*  *  *  *  *  *  

CATÒLICS,  ORTODOXES  I PROTESTANTS

COMENÇARAN  DIVENDRES,  18   GENER,   LA  "SETMANA  D'ORACIÓ " `PER  A  LA  UNITAT  DELS  CISTIANS

 

L'acte central de la setmana és la celebració interconfessional que tendrà lloc diumenge 20 de gener a les 17 hores a la Seu de Mallorca.

Del 18 al 25 de gener de 2019, els cristians del món sencer resaran per la unitat sota el lema "Actua sempre amb tota justícia" (Dt 16, 18-20). Congregacions i parròquies de tot el món prenen part en la setmana d'oració, que se celebra tradicionalment del 18 al 25 de gener (en l'hemisferi nord) i entorn de Pentecosta (a l'hemisferi sud). Durant aquest període, s'intercanvien els púlpits i s'organitzen oficis ecumènics especials. A Mallorca, la Setmana d'Oració mobilitza totes les esglésies cristianes presents a l'illa, que es reuneixen i preguen en celebracions ecumèniques especials. 

 

CELEBRACIONS A MALLORCA
SETMANA D'ORACIÓ PER LA UNITAT DELS CRISTIANS

DIVENDRES 18 (12 h)
Esglésies catòlica alemanya i evangèlica luterana alemanya
Cripta de la Parròquia de Santa Creu

DISSABTE 19 (19 h)
Església Ortodoxa, Patriarcat de Moscú
Església de Santa Catalina de Sena

DIUMENGE 20 (17 h)
Celebració interconfessional amb la presència de totes les esglésies
Catedral de Mallorca

DILLUNS 21 (19 h)
Església romanesa ortodoxa
Monestir de la Concepció

DIMARTS 22 (19 h)
Església romanesa grecocatòlica
Temple de Sant Elm (Jardí Club Nàutic de Palma)

DIMECRES 23 (19 h)
Parròquia anglicana
C/ Núñez de Balboa, 6

DIJOUS 24 (19 h)
Esglésies sueca i noruega, evangèliques i luteranes
Avda. Joan Miró, 113 B – Palma

DIVENDRES 25 (18:30 h)
Celebració amb els religiosos de totes les esglésies cristianes
Monestir de Santa Magdalena 
 

 

 

 

 

 

Publicado en catequesis adolescents i joves, Comunicacions Generals, Pagina Principal | Deja un comentario

MISSES I ALTRES SAGRAMENTS GENER 2019

DOLORS

 

CRIST REI

 

SANT PAU

5
GENER

19h Fartàritx (G. Parera)

19h Convent (J.Amengual)

5

18:30h (F.Xavier)

5

17h Sant Josep (J. Perelló)

19:30h (T.Tauler)

6

8h Dolors (T.Amorós)

9h Serralt (T.Riera)

12h Dolors (F.Xavier)

17h Benedictines (T.Tauler)

20h Dolors (G.Parera)

6

19h (F.Xavier)

6

 

12

19h Fartàritx. Famílies (T.Tauler)

19h Convent (J.Amengual)

12

18:30h (F.Xavier)

12

17h Sant Josep (J. Perelló)

19:30h (T.Amorós)

13

8h Dolors (F.Xavier)

9h Serralt (T.Riera)

12h Dolors. Baptismes (T.Amorós)

17h Benedictines (J.Perelló)

20h Dolors (T.Tauler)

13

19h (G.Parera)

13

 

DIMECRES

16

19:30h Dolors. Completes de Sant Antoni

16

 

16

 

DIJOUS

17

SANT ANTONI

8h Dolors (F.Xavier)

20:30h (Aprox.) Dolors. Ofici Sant Antoni (Concelebració)

17

 

17

 

19

19h Fartàritx (T.Riera)

19h Convent (J.Amengual)

19

18:30h (T.Tauler)

19

17h Sant Josep (J. Perelló)

19:30h (T.Amorós)

20

8h Dolors (T.Amorós)

9h Serralt (T.Riera)

12h Dolors. Catequesi (F.Xavier)

17h Benedictines (G.Parera)

20h Dolors (F.Xavier)

20

19h (J.Amengual)

20

 

 

26

19h Fartàritx (G.Parera)

19h Convent (J.Amengual)

 

26

18:30h (T.Tauler)

26

17h Sant Josep (J.Perelló)

19:30h (F.Xavier)

27

8h Dolors (F.Xavier)

9h Serralt (T.Riera)

11h Baptisme (T.Amorós)

12h Dolors (J.Amengual)

17h Benedictines (G.Parera)

20h Dolors (T.Tauler)

27

19h (T.Amorós)

27

 

 

2

FEBRER

19h Fartàritx. Catequesi Família (F.Xavier)

19h Convent (J.Amengual)

2

18:30h (G.Parera)

2

17h Sant Josep (J. Perelló)

19:30h (T.Amorós)

3

8h Dolors (T.Amorós)

9h Serralt (T.Riera)

12h Dolors (T.Tauler)

17h Benedictines (J.Perelló)

20h Dolors (F.Xavier)

3

19h (J.Amengual)

3

 

 

 

ATENCIÓ!! DIA 11 DE GENER ENVIAMENT D’UNA FAMÍLIA MISSIONERA DEL CAMÍ NEOCATECUMENAL.

CELEBRA EL SR. BISBE (A LES 20H A SANT PAU).

 

 

 

Publicado en Catequesi infantil, catequesis adolescents i joves, Comunicacions Generals, Misses, Pagina Principal | Deja un comentario

FESTA DE LA MARE DE DÉU

Quan van complir-se els vuit dies i hagueren de circumcidar l'infant, li van posar el nom de Jesús;

era el nom que havia indicat l'àngel abans que el concebés la seva mare.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Santa Maria, Mare de Déu (A, B, C)

EVANGELI

Trobaren a María i a Josep i el nin. Als vuit dies, li posaren per nom Jesús.

Lectura del sant evangeli segons sant Lluc 2,16-21

 

6 Hi anaren, doncs, de pressa i trobaren Maria i Josep, amb el nen posat a la menjadora. 17 En veure-ho, van contar el que els havien anunciat d'aquell infant. 18 Tothom qui ho sentia quedava meravellat del que deien els pastors. 19 Maria guardava tot això en el seu cor i ho meditava. 20 Després els pastors se'n tornaren, glorificant Déu i lloant-lo pel que havien vist i sentit: tot ho van trobar tal com els ho havien anunciat.

21 Quan van complir-se els vuit dies i hagueren de circumcidar l'infant, li van posar el nom de Jesús; era el nom que havia indicat l'àngel abans que el concebés la seva mare.

Paraula de Déu.

 

 

ORACIÓ PER A LA NIT DE CAP D'ANY

Senyor, abans d'entrar dins el bullici i torbament del Cap d'Any, vull trobar-me amb tu en silenci i calma. No ho faig sovint. Tu saps que no encert a pregar. He oblidat aquelles oracions que m'ensenyaren de petit i no he après a parlar amb tu d'una altra manera més viva i concreta.

No sé realment si crec ja en tu. Han passat tantes coses aquests anys. Ha canviat tant la vida i he envellit tant per de dins. Voldria sentir-te més viu i més proper. M'ajudaria a creure. Però em costa.

I tanmateix, Senyor, et necessito. A voltes em sent molt malament dintre meu. Passen els anys i la vida desgasta. A fora tot sembla funcionar: el treball, la família, els fills. Qualsevol em tindria enveja. Però jo no em sento bé.

Ha passat un any més. Començarem un any nou, però jo sé que tot seguirà igual. Els mateixos problemes, les mateixes preocupacions, les mateixes feines. I així, ¿ fins quan ?

Com voldria poder renovar la meva vida. Trobar nova alegria, una força diferent per a viure cada dia. Canviar, ser millor amb jo mateix i amb els altres. Però a la meva edat no es poden esperar grans canvis. Estic massa avesat a un estil de vida. Ni jo mateix crec en la meva transformació.

 

Si al manco et sentís com el millor Amic. A voltes penso que així tot canviaria. Quina alegria si no tingués aquesta espècie de temor que no sé d'on surt però m'allunya de tu.

Senyor, grava dins mon cor que tu sents per a mi amor i tendresa. Recorda'm des de dintre que tu m'acceptes tal com som, amb la meva mediocritat i el meu pecat, i que me vols encara que no canvii.

 

Que durant aquest any nou no m'allunyi de tu. Que sàpiga trobar-te dins els meus sofriments i mes alegries. Aleshores,  tal volta canviaré. 

Serà un Any nou.

 

Publicado en Catequesi infantil, catequesis adolescents i joves, Comunicacions Generals, Pagina Principal | Deja un comentario

TEMPS D’ADVENT

ESGLÉSIA  NOTÍCIA

COMUNICACIONS:

15/16 DESEMBRE

 

 

 Per celebrar com cal el Nadal, això és, el naixement del Fill de Déu, és bo que junts ens posem davant el Senyor per reconèixer-nos pecadors i necessitats del seu perdó i de la seva misericòrdia.

–  Aquesta setmana que vé tindrem les tres celebracions penitencials d’Advent com cada any:

–  Dimecres 19 desembre  als Dolors a les 20h

–    Dijous 20 desembre,  a Sant Pau a les 19:30h 

–    Divendres 21desembre,   a Crist Rei a les 19h 

         (Les  Celebracions  Penitencials  seran  sense  Missa)

*  *  *  *  *  *  

TERCER ADVENT

(POWER-POINT)

 

 

3º diumenge d'Advent ©

 

¿Què fem nosaltres ?

+ Lectura del sant evangeli segons sant Lluc 3,10-18

En aquell temps, la gent preguntava a Joan:

–Així, doncs, què hem de fer?

11 Ell els responia:

–Qui tingui dos vestits, que en doni un al qui no en té, i qui tingui menjar, que també el comparteixi.

12 Entre els qui anaven a fer-se batejar hi havia fins i tot uns publicans, que li deien:

–Mestre, què hem de fer?

13 Ell els respongué:

–No exigiu més del que està establert.

14 Igualment uns soldats li preguntaven:

–I nosaltres, què hem de fer?

Els va respondre:

–No feu servir la violència ni presenteu falses denúncies per treure diners de ningú, i acontenteu-vos amb la vostra soldada.

15 El poble vivia en l'expectació, i tots pensaven si Joan no fóra potser el Messies. 16 Joan respongué dient a tothom:

–Jo us batejo amb aigua, però ve el qui es més fort que jo, i jo no sóc digne ni de deslligar-li les corretges de les sandàlies: ell us batejarà amb l'Esperit Sant i amb foc. 17 Ja té la pala a les mans per ventar el gra de l'era i per entrar el blat al graner; però cremarà la palla en un foc que no s'apaga.

18 Amb aquestes i moltes altres exhortacions, Joan anunciava al poble la bona nova.

Paraula de Déu.

 

 

La gent li preguntava: Així, doncs, què hem de fer?.

Ell els responia: Qui tingui dos vestits, que en doni un al qui no en té,

i qui tingui menjar, que també el comparteixi.

  

 

 

 

 

*   *   *   *   * 

 

 

 

¿QUÈ PODEM FER?

La predicació del Baptista sacseja la consciència a no pocs. Aquell profeta del desert diu en veu alta el que senten dins el cor: cal canviar, retornar a Déu, preparar-se per a acollir el Messies. Alguns s'apropen amb aquesta pregunta: ¿ Què podem fer ?

El Baptista té les idees molt clares. No proposa afegir pràctiques religioses. No demana que romanguin al desert i facin penitència. No parla de nous preceptes. Cal acollir el Messies en la cura pels necessitats.

Ni teories sublims ni motivacions profundes. De manera directa, en estil profètic, ho resumeix en una fórmula genial: “Qui tingui dos vestits, que en doni al qui no en té, i el que tingui menjar que el comparteixi amb els altres”. I nosaltres, ¿ què podem fer per a acollir a Crist enmig d'aquesta societat en crisis?

Abans de res, aplicar-nos per adonar-nos del que passa: la manca d'informació és la primera causa de la nostra passivitat. A banda, no tolerar la mentida o el tapament de la veritat. Cal conéixer, amb tota sa cruesa, el sofriment que es genera injustament entre nosaltres.

Els cops de generositat no són suficients. Passes a una vida més sòbria. Gosar l'experiència de “empobrir-nos” i retallar nostre nivell de benestar per a compartir amb els més necessitats les coses que tenim i no necessitem per a viure.

Estar atents especialment als que han tombat en situacions greus d'exclusió social: desnonaments, manca d'atenció sanitària, fora ingressos ni recurs socials… Sortir en defensa dels qui estan enfonsats en la impotèncaia i la manca de motivació per a fer front al futur.

Des de les comunitats cristianes podem desenvolupar iniciatives vàries per estar a prop dels casos més sagnants de desempar social: coneixement concret de les situacions, movilització de persones per a no deixar ningú tot sol, aportació de recurs materials, gestió de possibles ajudes…

Són temps difícils per a molts. S'ens ofereix a tots l'oportunitat d'humanitzar el nostre consumisme alocat, fer-nos sensibles al sofriment de les víctimes, créixer en solidaritat pràctica, contribuir a denunciar la manca de compassió en la gestió de la crisi… Serà la manera millor d'acollir amb veritat a Crist dins nostres vides.

So 3,14-18a Fl 4,4-7 Lc 3,10-18

L’innat desig d’alegria

La capacitat de desitjar se’ns ha estat donat a tots i totes des del primer moment de la nostra vida com a persones. I la vida es va desenvolupant amb tota una sèrie de desigs. I no hi ha dubte, i no cal dir-ho (perquè ja  ho experimentem) que un dels desigs més intensos i constants és el desig de experimentar satisfacció, goig, joia, alegria. Diguis com es vulgui.

I la tradició litúrgica ha volgut donar a aquest tercer diumenge d’advent un to alegre, com volent començar a assaborir la joia que suposa la bona nova de Nadal, aquella bona nova que la nit de Nadal  esperem recordar i reviure, l’alegria que els àngels anunciaren als pastors.

Per això avui, tant el profeta Sofonies, abans de Crist, com sant Pau després, i ho hem escoltat a les dues primeres lectures, ens han exhortat a l’alegria: “Crida de goig!…Alegra’t, celebra de tot cor!”, amb  paraules del profeta; “Viviu sempre contents! ho repeteixo, viviu contents!” amb paraules de sant Pau.

Alegres, sempre?

Aquest “sempre” sembla l’expressió d’una utopia. Com es pot estar sempre contents i alegres? Aleshores entrem en els límits de la condició humana, sempre imperfecta, sempre dèbil, sempre rodejada i amenaçada de fracassos i desencisos, d’injustícies, de violència, de dolor i de patiment. Mostrar-se alegre davant d’aquest esdeveniments, podria ser manifestació d’insensibilitat o de burla.

L’alegria present

L’alegria plena i perfecta és la que esclatarà en nosaltres  quan, en sortir del nostre món limitat i imperfecte, entrarem en el món sense límits ni imperfeccions. L’alegria present es dona quan vivim o prenem consciència, que ens trobem ben orientats en el camí cap a la perfecta alegria.

Per a nosaltres els cristians, quan prenem consciencia que donem bon sentit a la nostra vida, quan adoptem les actituds d’Aquell que, amb les seves   actuacions  el van portar a la vida plena, a la felicitat i alegria inestroncable de la resurrecció. Aquell és Jesús de Natzaret que va viure moments de satisfacció i de dolor, i ens els va ensenyar a viure amb sentit. I l’Esperit de Jesús, l’ Esperit d’amor ens segueix acompanyant.

La meva alegria

La vida amb sentit es concreta a la vida personal de cada u. Aquells que anaven a trobar Joan Baptista per preguntar-li què havien de fer. I Joan els hi concretava de manera concreta i personal, i, a cada u, amb les seves diferències i especificitats. Per això nosaltres, si volem començar a viure l’autèntica alegria en el món present, ens hem de preguntar com hem de viure amb sentit cristià  la nostra (la meva!) vida concreta, personal, comunitària, social i solidària, i  intentar viure-la amb autenticitat. Això, i la consciència que Déu no deixa mai d’estimar-nos, és el que ens anirà comunicant aquesta imperfecta alegria, camí cap a la perfecta, plena i eterna.

La proximitat, doncs, de la celebració del naixement de Jesús de Natzaret, que va anunciar  la perfecta alegria als que seguissin les seves petjades, cal que ja l’experimentem, encara que molt limitada, en aquesta vida present.

Francesc Xicoy

 

 

AIXÍ DE CLAR

Qui tingui dos vestits, que en doni al qui no en té…

L'amor no és una ideologia lligada a moviments religiosos. L'amor és l'energia que dóna vertadera vida a una societat. Dins tota civilització hi ha forces que generen vida, veritat i justícia, i forces que desencadenen mort, mentida i indignitat. No sempre es pot detectar, però a l'arrel de tot impuls vital hi ha sempre l'amor. Per això, quan en una societat s'ofega l'amor, s'ofega la dinàmica que porta al creixement humà i a l'expansió de la vida. És important i molt, tenir cura socialment de l'amor i lluitar contra tot el que el destrueix.

Mata d'arrel l'amor, la manipulació de les persones. En la societat actual es proclamen en veu alta els drets de la persona, però els individus són sacrificats al rendiment, la utilitat o el desenvolupament del benestar. Es dóna el que H. Marcuse deia “l'eutanàsia de la llibertat”. Cada cop hi ha més persones que viuen una no-llibertat “confortable, còmoda, raonable, democràtica”. Es viu bé, però sense conéixer la vertadera llibertat ni l'amor.

Risc per l'amor és el funcionalisme. Dins la societat de l'eficàcia l'important no són les persones, sinó la funció que exerceixen. L'individu és reduït a “peça de l'engranatge”: a la feina és un empleat, en el consum un client, en la política un vot, a l'hospital un número de llit… Dins una societat així les coses funcionen, però les relacions entre les persones es moren.

Manera d'ofegar l'amor és la indiferència. El funcionament actual de la societat concentra als individus dins llurs propis interessos. Els altres són una “abstracció impersonal”. Es publiquen estudis i estadístiques que amaguen el sofriment de les persones concretes. Ningú es sent responsable. És cura de l'Estat, l'Administració, la Societat.

¿ Què podem fer cada un ? En front de tantes formes de desamor, el Baptista suggereix una postura clara: “Qui tingui dos vestits, que en doni al qui no en té; i qui tingui menjar, que el comparteixi”. ¿ Què podem fer ? Senzillament compartir més el que tenim amb aquells que viuen e n necessitat. Així de simple. Així de clar.

 

Publicado en catequesis adolescents i joves, Comunicacions Generals, Pagina Principal | Deja un comentario