Informació: cerca'ns al Facebook: catequesi manacor  o bè per correu electrònic: catequesimanacor@gmail.com

TEMPS D’ADVENT

COMUNICACIONS:

 

 Com cada any des de Càritas Diocesana de Mallorca s’organitza la campanya del Rebost, una iniciativa per recollir productes bàsics d’alimentació, d’higiene personal i de neteja de la llar per cobrir la demanda de persones i famílies que ho necessiten. Des del centre de Distribució d’Aliments de Manacor, els productes que més es requereixen per tal de cobrir aquestes necessitats són:

+ Oli de gira-sol i olo d’oliva

+ Tomàtiga fregida

+ Tonyina

+ Llegums sec i cuits

+ Farina

+ Sucre

+ Pasta: sopa, fideus, espaguetis, espirals, etc

+ Arròs

+ Brics de brou

+ Fruita en conserva

+ Galetes

+ Llet

+ Cacau en pols

+ Productes d’higiene: compreses higièniques, dentífrics, desodorants, etc

+ Productes nadalencs

 

La recollida d’aquests productes a les nostres parròquies, es farà el pròxim cap de setmana 15 i 16, on oferirem com cada any en el moment de l’ofertori, aquells productes que volguem com a signe de la nostra solidaritat amb el més necessitats.         

 

DIUMENGE SEGON D'ADVENT   

(POWER-POINT)

2º diumenge d'Advent (C)

EVANGELI

Tothom veurà la salvació de Déu.

Lectura del sant evangeli segons sant Lluc 3,1-6

Predicació de Joan Baptista

 

1 L'any quinzè del regnat de Tiberi Cèsar, mentre Ponç Pilat era governador de Judea, Herodes, tetrarca de Galilea, Filip, el seu germà, tetrarca d'Iturea i de la regió de Traconítida, i Lisànies, tetrarca d'Abilene, 2 durant el pontificat d'Annàs i de Caifàs, Déu va comunicar la seva paraula a Joan, el fill de Zacaries, en el desert. 3 Joan anà per tota la regió del Jordà predicant un baptisme de conversió per al perdó dels pecats, 4 tal com està escrit en el llibre del profeta Isaïes:

És la veu d'un que crida en el desert:

Prepareu el camí del Senyor,

aplaneu les seves rutes.

5 S'alçaran les fondalades,

s'abaixaran les muntanyes i els turons,

el terreny tortuós quedarà pla

i el camí escabrós serà allisat;

6 i tothom veurà la salvació de Déu.

Paraula de Déu.

 

OBRIR CAMINS NOUS

Els primers cristians veren en l'actuació del Baptista el profeta que preparà decisivament el camí a Jesús. Però, al llarg dels segles, el Baptista s'ha convertit en una crida urgent a preparar camins que ens permetin acollir Jesús entre nosaltres.

Lluc resumeix son missatge amb aquest crit agafat del profeta Isaïes: “Prepareu el camí del Senyor”. ¿ Com escoltar aquest crit en l'Església d'avui ? ¿ Com obrir camins per a que els homes i dones del nostre temps poguem trobar-nos amb ell ? ¿ Com acollir-lo dins les nostres comunitats ?

Primer de tot, prendre consciència de que necessitem un contacte més viu amb sa persona.. No és possible nodrir-nos només de doctrina religiosa. No és possible seguir un Jesús convertit en una sublim abstracció. Necessitem sintonitzar vitalment amb ell, deixar-nos atreure per son estil de vida, contagiar-nos de sa passió per Déu i per l'esser humà.

Enmig del “desert espiritual” de la societat moderna, hem  d'entendre i configurar la comunitat cristiana com a un lloc on s'acull l'Evangeli de Jesús. Viure l'experiència de reunir-nos creients, menys creients, poc creients i inclús no creients en torn del relat evangèlic de Jesús. Donar-li l'oportunitat d'entrar amb sa força humanitzadora dins els nostres problemes, crisis, pors i esperances.

Cal no oblidar-ho. En els evangelis no aprenem doctrina acadèmica sobre Jesús, destinada a envellir al llarg dels segles. Aprenem un estil de viure realitzable en tot temps i tota cultura: l'estil de viure de Jesús. La doctrina no arriba al cor, no converteix, no enamora. Jesús, sí.

L'experiència directa i immediata amb el relat evangèlic ens fa néixer a una nova fe, no per via “d'adoctrinament” o “d'aprenentatge teòric”, sinó per contacte vital amb Jesús. Ell ens ensenya a viure la fe no per obligació, sinó per atracció. Ens fa viure la vida cristiana no com a deure, sinó per contagi. En contacte amb l'Evangeli recobrem la nostra vertadera identitat de seguidors de Jesús.

Mirant el evangelis experimentem que la presència invisible i silenciosa del Ressuscitat agafa trets humans i recobra veu concreta. De cop tot canvia: podem viure acompanyats per qui dóna sentit, veritat i esperança a nostra existència. El secret de tota evangelització està en posar-nos en contacte directe i immediat amb Jesús. Sense ell no és possible engendrar una fe nova.

FER LLOC A DÉU

Prepareu el camí de Senyor.

Joan crida molt. Ho fa perquè veu el poble endormit i vol desvetllar-lo, el veu apagat i vol encendre la fe en un Déu Salvador. El seu crit en concentra en una crida: “Prepareu el camí del Senyor”. ¿ Com obrir camins al Déu ? ¿ Com fer-li més lloc en nostra vida ?

Recerca personal. Per a molts, Déu està avui ocult i encobert per molts prejudicis, dubtes, mals records de la infància o experiències religioses negatives. ¿ Com descobrir-lo ? L'important no és pensar en l'Església, els capellans, la missa o la moral sexual. Primer, obrir el cor i cercar el Déu viu que ens revela Jesucrist. Déu se deixa trobar pels qui el cerquen.

Atenció interior. Per obrir un camí a Déu és necessari devallar al fons del nostre cor. Pel qui no cerca Déu dins son interior és difícil que el trobi fora. Dins nosaltres trobarem pors, preguntes, desitjos, buit… No importa. Déu està aquí. Ell ens ha creat amb un cor que no descansarà si no és en ell.

Amb un cor sincer. No ens ha de preocupar el pecat o la mediocritat. El que més ens apropa al misteri de Déu és viure en la  veritat, no enganyar-nos a nosaltres mateixos, reconéixer el nostres errors. La trobada amb Déu esdevé quan neix aquesta pregària: “Oh Déu, teniu compassió de mi, som un pecador”. Aquest és el millor camí per a rocobrar la pau i l'alegria interior.

En actitud confiada. És la por el que tanca a molts el camí vers Déu. Tenen por a trobar-se amb Ell, només pensen en son judici i càstigs. No creuen que Déu sigui amor i que, inclús quan jutja l'esser humà, ho fa des de l'amor infinit. Desvetllar la confiança total en aquest amor pot ser començar a viure d'una manera nova i gpojosa amb Déu.

Camins diferents. Cadascú ha de fer son recorregut. Déu ens acompanya a tots. No abandona ningú i manco que es sent perdut. L'important és no perdre el desig humil de Déu. Qui segueix i confia, el que de qualque manera desitja creure és ja “creient” davant aquest Déu que coneix fins al fons el cor de cada persona.

 

 

 

 

"El Nadal és una mentida més"

L’Evangeli d’avui acaba amb aquests mots: “Tothom veurà la Salvació de Déu.”

Qui la veurà? Els que estiguin ben disposats. Els receptius, els senzills, els agraïts, els bons creients.

No la veuran els orgullosos, els autosuficients, els petulants, els que es pensen saber-ho tot, els creguts, els pets bufats que bufen el caldo fred.

L’oferta de Déu és universal.

Però, l’acceptació és personalíssima, és intransferible.

I aquí és a on la majoria fallem.

I, per què?

Perquè

no som prou senzills

no som prou receptius

no som prou agraïts

no som prou creients.

Si de debò ho fóssim, aquest podria ser per a nosaltres el primer Nadal sincer de la nostra vida.

Si no és així… del Nadal val més que ni en parlem.

Per què?

Perquè el Nadal és una mentida més, hàbilment manipulada:

pels capitalistes del món sencer

pels poderosos que ho maneguen tot en llur propi profit

pels ateus que es riuen de Déu

pels dèspotes i pocavergonyes que si volessin no veuríem mai el sol.

Mentida al servei del màxim negoci.

Aquí Déu no hi pinta res.

Aquí Déu és el Gran Absent.

 

 

Publicado en catequesis adolescents i joves, Comunicacions Generals, Pagina Principal | Deja un comentario

IMMACULADA CONCEPCIÓ DE MARIA

 

IMMACULADA

(Power-Point)

 

La Concepció immaculada de santa Maria, Verge

Evangeli

Déu te guard, plena de gràcia, el Senyor és amb tu.

+ Lectura del sant evangeli segons sant Lluc 1,26-38

Anunci del naixement de Jesús

26 El sisè mes, Déu envià l'àngel Gabriel en un poble de Galilea anomenat Natzaret, 27 a una noia verge, unida per acord matrimonial amb un home que es deia Josep i era descendent de David. La noia es deia Maria. 28 L'àngel entrà a trobar-la i li digué:

–Déu te guard, plena de la gràcia del Senyor! Ell és amb tu.

29 Ella es va torbar en sentir aquestes paraules i pensava per què la saludava així. 30 L'àngel li digué:

–No tinguis por, Maria. Déu t'ha concedit la seva gràcia. 31 Tindràs un fill i li posaràs el nom de Jesús. 32 Serà gran i l'anomenaran Fill de l'Altíssim. El Senyor Déu li donarà el tron de David, el seu pare. 33 Regnarà per sempre sobre el poble de Jacob, i el seu regnat no tindrà fi.

34 Maria preguntà a l'àngel:

–Com podrà ser això, si jo sóc verge?

35 L'àngel li respongué:

–L'Esperit Sant vindrà sobre teu i el poder de l'Altíssim et cobrirà amb la seva ombra; per això el fruit que naixerà serà sant i l'anomenaran Fill de Déu. 36 També Elisabet, la teva parenta, ha concebut un fill a les seves velleses; ella, que era tinguda per estèril, ja es troba al sisè mes, 37 perquè per a Déu no hi ha res impossible.

38 Maria va dir:

–Sóc l'esclava del Senyor: que es compleixin en mi les teves paraules.

I l'àngel es va retirar.

Paraula de Déu.

 

 

Maria va dir: "Sóc l'esclava del Senyor:

que es compleixin

en mi les teves paraules".

I l'àngel es va retirar.

 

 

 

 

 

 

AMB CONFIANÇA I ALEGRIA

El Concili Vaticà II presenta a Maria, Mare de Jesucrist,   com a “prototipus i model per a l'Església”, y la descriu com a dona humil que escolta Déu amb confiança i alegria. Des d'aqueixa mateixa actitud cal escoltar Déu dins l'Església acrtual.

”Alegra't”.

El primer que Maria escolta de Déu i el primer que hem d'escoltar també avui. Entre nosaltres manca alegria. Amb freqüència ens deixam contagiar per la tristor d'una Església envellida i gastada. ¿ Ja no és Jesús Bona Nova ? ¿ No sentim l'alegria de ser seguidors seus ?

Quan manca alegria, la fe perd frescor, la cordialitat desapareix, l'amistat entre creents refreda. Tot es fa més difícil. Urgeix despertar l'alegria en les nostres comunitats i recobrar la pau que Jesús ens deixà en heretat.

”El Senyor és amb tu”.

A l'Església dels nostres dies costa estar alegres. L'alegria només pot néixer de la confiança en Déu. No estem orfes, Invoquem cada dia un sol Déu Pare que ens acompanya, ens defensa i cerca sempre el bé de tot esser humà.

Aquesta Església, a voltes tan desconcertada i perduda, que no encerta a tornar a l'Evangeli, no està tota sola. Jesús, el Bon Pastor, ens cerca. El seu Esperit ens atreu. Contem amb el seu alè i comprensió. Jesús no ens ha abandonat. Amb ell tot és possible.

”No tinguis por”.

Molts són els temors que paralitzen els seguidors  de Jesús. Por al món modern i a la secularització. Por a un futur incert. Por a la nostra debilitat. Por a la conversió a l'Evangeli. La por ens fa molt mal. Ens impedeix caminar cap al futur amb esperança. Ens tanca a la conservació estèril del passat. Creixen els fantasmes. Desapareix el realisme sà i la sensatesa cristiana. Urgeix construir una Església de la confiança. La fortalesa de Déu no es revela a una Església poderosa sinó humil.

”Tindràs un fill i li posaràs el nom de Jesús”.

A nosaltres també, com a Maria, s'ens confia una missió: contribuir a donar llum enmig de la fosca. No estem cridats a jutjar el món sinó a sembrar esperança. La nostra tasca no és apagar el ble que s'extingeix sinó encendre la fe que, en molts, vol brotar. Déu és una pregunta que humanitza.

Des de les nostres comunitats, cada cop més petites i humils, podem ser llevat d'un món més sà i fraternal. Estem en bones mans. Déu no està en crisi. Som nosaltres els que no gosem seguir Jesús amb alegria i confiança.

José Antonio Pagola

Publicado en catequesis adolescents i joves, Comunicacions Generals, Pagina Principal | Deja un comentario

TEMPS D’ADVENT

 

 

ADVENT  


 

PER  A  PREGAR  EN  TEMPS  D'ADVENT  

ADVENT PREGAR

  

COMUNICACIONS:

ADORACIÓ NOCTURNA           

Pregària amb Exposició del Santíssim a l'Església de Fartàritx

Dijous, 6 de Desembre de 2018     Hora 20:30 h      

 

 

 

 

 

1.- Acte de lliurament del premi popular d’honor al Emm. i Rvdm. Senyor Lluis Francesc Ladaria Ferrer, cardenal prefecte de la congregació per a la doctrina de la fe. 

                                                     Divendres dia 7 de desembre a les 19h a la sala d’actes del col·legi de Montission de Palma.

                                                     La COPE ofereix posar un autocar que partiria de Manacor per aquelles persones que hi vulguin assistir. 

                                                     Diumenge 8 de desembre, a les 10:30h a la Seu, hi haurà una missa presidida pel Cardenal Ladaria,

3.- Divendres dia 7 de desembre, vigília de la Immaculada, les misses seràn com un dissabte.

     Diumenge dia 8, les misses com un diumenge, havent-hi també, missa a Sant Pau a les 19:30h. 

4.- Diumenge dia 8, en motiu de la festa de la Immaculada,  a les 19h als Dolors, pregària amb exposició del Santíssim.

 

 

*  *  *  *  *  

Primer diumenge d'Advent

 

PRIMER ADVENT

Lc. 21, 25-28…34-36

La vinguda del Fill de l'home

(Mt 24,29-31; Mc 13,24-27)

25 »Després hi haurà senyals prodigiosos en el sol, la lluna i les estrelles. A la terra, les nacions viuran amb angoixa, alarmades pel bramul de la mar i per les onades embravides. 26 La gent defallirà de por i d'ansietat pel que succeirà arreu de la terra, perquè fins i tot els estols celestials trontollaran. 27 Llavors veuran el Fill de l'home venint en un núvol amb gran poder i majestat. 28 Quan tot això comenci a succeir, redreceu-vos i alceu el cap, que el vostre alliberament s'acosta.

Exhortació a vetllar

34 »Vosaltres estigueu alerta: que l'excés de menjar o l'embriaguesa o les preocupacions de la vida no afeixuguin el vostre cor, perquè de cop i volta, com un llaç, us trobaríeu a sobre aquell dia, 35 que caurà sobre tots els habitants de la terra. 36 Vetlleu, doncs, i pregueu en tot moment perquè us pugueu escapar de tot això que ha de succeir i us pugueu presentar sense temor davant el Fill de l'home.

Paraula de Déu

QUE HI HAGI DÉU,… PER FAVOR

Estigueu sempre desperts.

Moltes vegades havia pensat en la importància del context socio-polític en la manera de llegir l'Evangeli, però en vaig prendre consciència quan vaig viure un temps a Rwanda.

 

Encara record la sensació que vaig tenir al llegir el text evangèlic d'aquest primer diumenge d'Advent. No és el mateix escoltar aquest discurs apocalíptic des del benestar d'Europa o des de la misèria i el sofriment d'Àfrica.

Malgrat totes les crisis i problemes, a Europa es pensa que el món va per a millor. Ningú espera ni vol el fi de la història. Ningú desitja que les coses canviïn gaire. En el fons, ens va bastant bé. Des d'aquesta perspectiva, sentir parlar de que un dia tot això pot desaparèixer “sona” a “visions apocalíptiques” sorgides dels deliris de ments pessimistes.

Tot canvia quan el mateix Evangeli es llegeix des del sofriment del tercer Món. Quan la misèria és ja insoportable i el present és viscut com a sofriment destructor, fàcil és percebre per dintre un sentiment diferent: “Gràcies a Déu, això no durarà per a sempre.”

 

Els que sofreixen així són els qui poden comprendre el missatge de Crist: “Feliços els que ploren, perquè d'ells és el regne de Déu”. Aquests homes i dones, l'existència dels quals és dolor, esperen quelcom nou i diferent que respongui a llurs desitjos més profunds de vida i pau.

 

Un dia “el sol, la lluna i les estrelles trontollaran”, és a dir, tot allò en que crèiem poder confiar per a sempre s'enfonsarà. Les nostres idees de poder, seguretat i progrés tremolaran. Tot allò que porta l'esser humà a la veritat, la justícia i la fraternitat s'ensorrarà i “a la terra viuran amb l'ai al cor…”

 

Pero el missatge de Crist no és desesperança per a ningú: Inclús llavors, en el moment de la veritat última, no desespereu, esteu desperts, “manteniu-vos dempeus”, poseu la vostra confiança en Déu.

 

Veient de prop el sofriment cruel d'aquelles gents d'Àfrica, vaig quedar corprès pensant que podria semblar estrany a un cristià. No és propiament una oració a Déu. És un desig ardent i una invocació davant el dolor humà. Això em sortia de dintre:

Per favor, que hi hagi Déu”.

 

] 

 

Jr 33,14-16 1Te 3,12-4,2 Lc 21,25-28.34-36

 

L´evangeli i les lectures del 1rI Diumenge d´Advent ens desconcerten una mica a tots. Sempre esperem el temps litúrgic  d´Advent com un temps de preparació al Nadal. La propaganda comercial ja fa dies que ens atabala parlant de regals de Nadal, de torrons, neules i cava, de joguines pels nens, per tot arreu ja se senten músiques nadalenques i apareix el Pare Noel.

I en canvi l´evangeli d´avui, 1r diumenge d´Advent ens parla de la fi del mon, de prodigis al sol, a la lluna i a les estrelles, de la vinguda del Fill de l´home sobre un núvol, amb poder i majestat, que cal estar alerta, vigilants i preparats. En què quedem, ens preparem al Nadal o la  fi del món?

Potser per entendre aquesta duplicitat de sentits de l´Advent ens pot ajudar recordar que Advent és la traducció de la paraula grega "Parusía", que significava presència, vinguda o visita: la visita d´una divinitat als seus fidels, o la presència oficial d´un rei o personatge il·lustre als seus ciutadans. L´Esglèsia fa servir en l´any litúrgic aquesta paraula Advent-Parusía per expressar la doble vinguda del Senyor, la primera vinguda al mig de la nostra historia  i la darrera vinguda a la fi del temps, a la fi de la història. La primera vinguda va ser en pobresa i humilitat al pessebre de Belén, la darrera vinguda, al final de la història, serà en gloria i majestat.

També el prefaci d´Advent ens parla d´aquestes dues vingudes del Senyor, de la primera quan vingué per primera vegada humil i fet semblant a nosaltres, i de la segona vinguda en glòria i majestat, quan ell mateix ens donarà els béns que ara esperem, tot vetllant, confiats en la seva promesa. Per això l´Advent és temps d´esperança i la litúrgia ens presenta textos dels profetes que anuncien que el desert florirà i que les armes es convertiran en arats, les ovelles pastaran amb el llop i el nen jugarà amb la serp

 Però no podem viure només del record del passat i de l´esperança del futur. El Senyor ve avui, ve cada dia, ve en  mig de nostra vida quotidiana de la família, del treball, de la ciutat, de la comunitat cristiana, se ens fa present en els pobres i desvalguts, en els nens i el ancians, en els malalts i marginats, en els emigrants i estrangers que no tenen papers ni feina, en les víctimes de guerres absurdes i cruels, en els joves en atur, en les dones abusades, en les indígenes expulsats de les seves terres  per les multinacionals, també en l´amor i la bellesa, en la natura i el cel estelat.

Com diu el poeta indi Rabindranth Tagore: “Ell ve, ve sempre, en cada instant i en cada edat, tots el dies i totes les nits. Ell ve, ve sempre, en els esplèndids dies de sol primaveral i en la foscor pluviosa de les nits d´hiver. Ell ve, ve, ve sempre.”

El Senyor ve ara i avui, ve cada día,  hem de començar a preparar els camins del Senyor, talment que  la memòria de la primera vinguda no  sigui purament un record folklòric i de consum i que així també ens prepararem amb esperança a la seva darrera vinguda, quan serem examinats sobre l´amor. Aleshores serem plenament alliberats i estarem per sempre amb el Senyor.

Vine, Senyor, no triguis, que t´esperem!

Víctor Codina, sj

 

 

 

 


 

 

PER  EL  TEMPS  D'ADVENTl

PREGÀRIA BÍBLICA 

 

    

Quines són les proves reals del nostre cristianisme diari?"

A què es va dedicar Jesús?

Jesús no es va dedicar a explicar cap doctrina religiosa. No era aquest el seu objectiu.

Jesús parlava d’un esdeveniment que ja estava succeint: Déu ha entrat al món

-Déu vol que les coses canviïn

-Déu busca que la vida sigui més digna i feliç per tothom.

Jesús anomena això el Regne de Déu.

Cal estar atents a la seva vinguda. Cal viure desperts

-obrir els ulls del cor

-desitjar, ardentment, que el món canviï i millori

-creure en aquesta bona notícia

-canviar de manera de pensar i d’actuar

-viure buscant i acollint el Regne de Déu.

No és gens estrany que al llarg de l’Evangeli escoltem o llegim tantes vegades la seva crida insistent i reiterativa

-“vigileu”

-“estigueu atents a la seva vinguda”

-“visqueu desperts”

Aquesta és la primera actitud de qui es decideix a viure com Jesús i segons els seus passos.

Viure desperts significa:

-No caure en l’escepticisme, la indiferència, el tant se me’n dóna de com va o no va el món.

-No permetre que el nostre cor s’endureixi.

-No limitar-nos a les queixes, a les crítiques i condemnes, al fanatisme cec i empobridor.

Cal desvetllar activament la nostra esperança.

Viure desperts significa:

-Viure de manera més lúcida i no deixar-nos arrossegar per la insensatesa i poc seny.

-Atrevir-nos a ser diferents i treballar desinteressadament pel bé de tots.

Viure desperts significa:

-Viure amb passió la petita aventura de cada dia.

-No desentendre’ns egoistament de qui ens necessita.

-Seguir fent aquests petits gestos que en aparença no serveixen per a res però que, de fet, recolzen l’esperança de les persones i fan la vida un xic més amable i atractiva, més suportable.

Viure desperts significa:

-Desvetllar la nostra fe.

-Buscar Déu en la vida i des de la vida.

-Intuir-lo ben a prop de cada persona, pensi el que pensi i sigui com sigui.

-Descobrir Déu atraient-nos cap a la felicitat eterna.

-Viure pendents no sols dels nostres projectes – tantes vegades discutibles – sinó atents al gran projecte de Déu.

Són realment aquestes les nostres actituds habituals?

I, si ho són, en què es nota?

Quines són les proves reals del nostre cristianisme diari?

Penseu que podríeu ser ajuda per algú?

 

Publicado en Catequesi infantil, catequesis adolescents i joves, Comunicacions Generals, Pagina Principal | Deja un comentario

TEMPS DURANT L’ANY

MISSATGE  DEL  PAPA


 

COMUNICACIONS: 

( 24/25 NOVEMBRE)

 

– La col·lecta de fa dues setmanes, destinada a Església Diocesana, vàrem recaptar a les nostres parròquies de Manacor, un total de 1.116,51€.

 

El pròxim cap de setmana, comença l’Advent.

–  Diumenge dia 2 de desembre, hi ha excursió de catequesi a Consolació de Santanyí. Com sempre, partirem tots plegats a les 10h del matí de davant Juguettos. Cadasqú ha de dur el seu dinar. Acabarem entorn a les 16h.

 *  *  *  *  *  *  

FESTA  DE  CRIST  REI

 

FESTES  A  LA  PARRÒQUIA  DE  CRIST  REI  

     

 

CRIST REI

(POWER-POINT)

 

JESUCRIST, REI DE TOT EL MÓN

EVANGELI

Tu ho dius: jo soc rei.

+ Lectura del sant evangeli segons sant Joan 18, 33b-37

 

33 Llavors Pilat se'n tornà a l'interior del pretori, féu cridar Jesús i li digué:

–¿Tu ets el rei dels jueus?

34 Jesús contestà:

–¿Surt de tu, això que em preguntes, o bé d'altres t'ho han dit de mi?

35 Pilat replicà:

–Que potser sóc jueu? Són el teu poble i els grans sacerdots els qui t'han posat a les meves mans. Què has fet?

36 Jesús contestà:

–La meva reialesa no és d'aquest món. Si fos d'aquest món, els meus homes haurien lluitat perquè jo no fos entregat als jueus. Però la meva reialesa no és d'aquí.

37 Pilat li digué:

–Per tant, tu ets rei?

Jesús contestà:

–Tu ho dius: jo sóc rei. Jo he nascut i he vingut al món per donar testimoni de la veritat. Tots els qui són de la veritat escolten la meva veu.

Paraula de Déu.

DECISIU

El judici contra Jesús es donà probablement en el palau on habitava Pilat quan anava a Jerusalem. Allà estan, un dematí d'abril de l'any 30, un reu indefens anomenat Jesús i el representant del poderós sistema imperial de Roma.

L'evangeli de Joan conta el diàleg entre ambdós. En realitat, més que un interrogatori, sembla un discurs de Jesús per a aclarir temes que interessen a l'evangelista. A un moment, Jesús fa una solemne proclamació: “Per això he nascut i per això he vingut al món: per a ser testimoni de la veritat. Tots els qui són de la veritat, escolten la meva veu”.

Aquesta afirmació defineix la trajectòria profètica de Jesús: la seva voluntat de viure en la veritat de Déu. Jesús no sols diu la veritat, sinó que cerca la veritat i només la veritat d'un Déu que vol un món més humà per a tots els seus fills.

Per això, Jesús parla amb autoritat, però sense autoritarisme. Parla amb sinceritat, però sense dogmatismes. No parla com els fanàtics, que cerquen imposar la seva veritat. Tampoc com els funcionaris, que al defensen per obligació, encara que no hi creguin. No és guardià de la veritat, sinó testimoni.

Jesús no converteix la veritat de Déu en propaganda. No la utilitza en profit propi sinó en defensa dels pobres. No tolera la mentida o l'encobriment de les injustícies. No soporta les manipulacions. Jesús es converteix així en “veu dels sense veu, i veu contra els que tennen massa veu”. ( Jon Sobrino)

Aquesta veu és més necessària que mai en una societat agafada en greu crisi econòmica. L'ocultació de la veritat és un dels més ferms presuposts d'actuació dels poders financers i la gestió política sotmesa a llurs exigències. Volen fer-nos viure la crisi en la mentida.

Es fa de tot per amagar la responsabilitat dels principals causants de la crisi i s'ignora de manera perversa el sofriment de  les víctimes més dèbils i indefenses. Es fa urgent humanitzar la crisi i posar en el centre la veritat dels que sofreixen i l'atenció primera en llur situació cada dia més greu.

És la primera veritat exigible a tots, si no volem ser inhumans. La primera dada prèvia a tot. No podem avesar-nos a l'exclusió social i la desesperança en la qual estan els més dèbils. Els que seguim a Jesús hem d'escoltar llur veu i sortir instintivament en defensa dels darrers. Qui és de la veritat escolta la seva veu.

EXAMEN DAVANT EL TESTIMONI DE LA VERITAT

Dins el procés en el qual cal decidir l'execució de Jesús, l'evangeli de Joan ofereix un sorprenent diàleg privat entre Pilat, representant de l'imperi més poderós de la Terra i Jesús, un reu lligat que es presenta com a testimoni de la veritat.

Pilat vol saber quina veritat que s'amaga en aquest personatge estrany que està al davant: “ ¿ Ets tu el rei dels jueus ?” Jesús respon i exposa sa veritat en dues afirmacions fonamentals, molt cares a l'evangelista Joan.

“El meu regne no és d'aquest món”

Jesús no és rei de l'estil que Pilat pot imaginar. No prenten ocupar el trono d'Israel ni disputar a Tiberi el poder imperial. Jesús no pertany a aqueix sistema dins el qual es mou el prefecte romà, mantingut per la injustícia i la mentida. No es recolza en la força de les armes. Son fonament és diferent. Sa realesa prové de l'amor de Déu al món. I afegeix:

“Som rei… i he vingut al món per a ser testimoni de la veritat”

És en aquest món on vol exercir sa realesa, però d'una forma sorprenent. No ve a governar com Tiberi sinó a ser “testimoni de la veritat” i fer entrar l'amor i la justícia de Déu en la història humana.

Aquesta veritat que Jesús porta no és una doctrina teòrica. És una crida que pot trasnsformar la vida de les persones. Jesús ho havia dit: “Si us manteniu fidels a la meva Paraula… coneixereu la veritat i la veritat us farà lliures”. Esser fidels a l'Evangeli de Jesús és una experiència única ja que fa conéixer una veritat alliberadora, capaç de fer nostra vida més humana.

Jesucrist és la única veritat de la qual està permès que visquem el cristians:

•¿No cal, dins l'Església, fer un examen col·lectiu davant el “Testimoni de la Veritat”?

•¿Gosarem discernir amb humilitat la veritat i mentida del nostre seguiment de Jesús ?

•¿On veritat alliberadora i on mentida que esclavitza ?

•¿Cal donar passes cap a millors nivells de veritat humana i evangèlica dins nostres vides, nostres comunitats ?  

 

 

 

 

"Quina és la llei que vivim nosaltres?"

Està més que clar que Jesús no presentava ni l’aspecte ni les aspiracions del que tots entenem per un rei.

No tenen res a veure amb Jesús termes com

-palaus

-guàrdies

-luxes

-aristocràcia

-poder

-riqueses

-servidors

-refinaments

-llunyania de la gent

-barres protectores, etc.

Però, curiosament, respon amb rotunditat i convicció: “Jo sóc rei.”

Què pot significar aquesta afirmació en llavis de Jesús?

Per Jesús, ¿en què consistia ser rei?

La frases: “Jo he vingut a donar testimoni de la veritat.”· ens suggereix algunes pistes.

Don Miguel de Unamuno advertia que “la verdad no es lo que hace pensar sino lo que hace vivir.”

Jennifer Rush canta: “Todo puede ser mentira, pero nosotros somos verdad.”

D’aquesta manera, l’artista remarca l’absoluta seguretat que ella té d’estimar el seu home i de ser estimada per ell.

Segons això, el cert és que Déu ens estima.

Jesús ha vingut a testificar l’amor que Déu ens té i aquesta és una veritat que de debò ens fa viure.

De quina manera Jesucrist és Rei?

Jesús va morir crucificat, no perquè Déu vulgui el sofriment, sinó perquè no el vol.

Jesús va viure per a fer el bé i per alleujar el dolor del món.

Això, portat fins a les seves últimes conseqüències, és el que a Jesús el porta a la creu.

I és així, és d’aquesta manera, com Jesucrist és Rei:

-essent bo amb tothom, enemics inclosos

-i fent el bé a tothom, fins a les últimes conseqüències, donant la cara pels últims, pels més desgraciats, desassistits i abandonats.

Un altre camí per esbrinar què significa se rei per a Jesús és fixar-nos en el que va fer amb la seva vida.

Si busquem en els evangelis frases que ens diguin què va venir a fer, trobarem coses com aquestes:

-El fill de l’home no ha vingut a fer-se servir, sinó a servir

-No ha vingut a condemnar el món, sinó a buscar i salvar el que estava perdut

-Ha vingut perquè tinguin vida i la tinguin abundosament

-Ha vingut perquè els que no hi veuen, hi vegin

-Ha vingut a anunciar la pau i a pregonar la felicitat per a tots, començant pels últims, els sense veu, sense vot i sense nom.

Per a Jesús, ser rei consisteix

-en donar-se

-en servir

-en promoure la vida

-en defensar i fer possible la felicitat definitiva per a tots.

Estimar gratuïtament és la llei regia, la llei superior a totes les lleis imaginables.

I aquesta és la que va viure Jesús, fins a la creu.

Aquesta, la que han viscut els sants, fins a la donació personal més heroica.

Aquesta, la que han viscut i viuen els bons homes i les bones dones, fins a l’abnegació i la gratuïtat totals.

Quina és la llei que vivim nosaltres?

-la llei de l’egoisme acaparador

-o la llei de l’amor gratuït?

Quina llei vivim, nosaltres?

Quina és la llei que vivim nosaltres?

 

 

Publicado en Catequesi infantil, catequesis adolescents i joves, Comunicacions Generals, Pagina Principal | Deja un comentario

DIUMENGE XXXII DURANT L’ANY

 
 
SEMINARI  NOU   (PALMA)
10  NOVEMBRE  2018
Benvolguts/des,
 

En la tasca de proporcionar mètodes per a la pastoral juvenil i vocacional de parròquies, comunitats o moviments, hem convidat Jordi Massegú, director de Life Teen (Espanya) perquè ens vengui a presentar els mètodes “Egde” i “Life Teen” de treball pastoral amb joves.

 
Serà, si Déu ho vol, dissabte, 10 de novembre de 2018, de les 10 a les 13:30 h al Seminari Nou (Palma).
 
Estàs ben convidat a conèixer noves formules per a l’evangelització amb joves!
 
Secretaria General
Bisbat de Mallorca
 
 

 

 

 

 

 

 

32º diumenge Temps ordinari (B)

 

COMUNICACIONS:

10/11 NOVEMBRE  2018

 

–  Aquest cap de setmana celebram la campanya de l’Església Diocesana amb el lema “Som una gran família amb tu”.

 

 

– Dijous 15 hi haurà trobada de Vida Creixent al Convent de les Franciscanes a les 18h.

 

– Ha arribat el nou full Lluerna. 

LLUERNA

 

*  *  *  *  *  

 

 

DIUMENGE XXXIIº

(POWER-POINT)

EVANGELI

Aquesta viuda pobre ha tirat més que tots els altres.

+ Lectura del sant evangeli segons sant Marc 12, 38-44

 

 

Marc 12,38-44

 

Acusacions contra els mestres de la Llei

(Lc 20,45-47)

38 Jesús, instruint la gent, deia:

–Aneu amb compte amb els mestres de la Llei. Els agrada de passejar-se amb llargues vestidures, que la gent els saludi a les places 39 i que els facin ocupar els seients d'honor a les sinagogues i els primers llocs en els banquets. 40 Devoren els béns de les viudes i fan veure que preguen llargament. Per això aquests seran judicats amb més rigor.

L'ofrena d'una viuda pobra

(Lc 21,1-4)

41 Jesús es va asseure davant la sala del tresor i mirava com la gent hi tirava diners. Molts rics hi tiraven molt. 42 Llavors va arribar una viuda pobra que hi tirà dues petites monedes de coure. 43 Jesús va cridar els seus deixebles i els digué:

–Us asseguro que aquesta viuda pobra ha tirat al tresor més que tots els altres. 44 Tots han donat el que els sobrava; ella, en canvi, ha donat el que necessitava, tot el que posseïa, tot el que tenia per a viure.

Paraula de Déu.

 

QUI  M'ESTIMA   MÉS…???

Jesús es va asseure davant la sala del tresor i mirava com la gent hi tirava diners. Molts rics hi tiraven molt. Llavors va arribar una viuda pobra que hi tirà dues petites monedes de coure. Jesús va cridar els seus deixebles i els digué: Us asseguro que aquesta viuda pobra ha tirat al tresor més que tots els altres. Tots han donat el que els sobrava; ella, en canvi, ha donat el que necessitava, tot el que posseïa, tot el que tenia per a viure.

 

EL MILLOR DE L'ESGLÉSIA

El contrast entre les dues escenes és fort. En la primera, Jesús alerta en front dels dirigents religiosos: “¡ Aneu en compte amb els mestres de la Llei!”” el seu comportament pot fer molt mal. A la segona, crida els seus deixebles perquè prenguin nota del gest d'una pobra viuda: la gent senzilla els podrà ensenyar a viure l'Evangeli. Sorprèn el llenguatge dur i certer que usa Jesús per a desemmascarar la falsa religiositat dels escribes. No soporta la vanitat i ganes d'ostentació. Cerquen vestir de manera especial i ser escomesos amb reverència per a sobresortir part damunt els altres, imposar-se i dominar.

La religió els serveix per fomentar fatuïtat. Fan “resos llargs” per donar bona impresió. No creen comunitat, ja que es col·loquen part damunt de tots. En el fons, només pensen en ells mateixos. Viuen i s'aprofiten dels dèbils als quals haurien de servir. Marc no recull les paraules de Jesús per a condemnar els escribes que hi havia al Temple de Jerusalem abans de la destrucció, sinó per posar en alerta les comunitats cristianes a les quals escriu. Els dirigents religiosos han de ser servidors de la comunitats. Res més. Si obliden això, són un perill per a tots. Cal reaccionar perquè no facin mal.

A la segona escena, Jesús està assegut davant l'arca de les ofrenes. Molts rics tiren quantitats importants: són els que sotenen el Temple. Amb això, s'acosta una doneta. Jesús se n'adona que  tira dues monedetes de coure. És una viuda pobre, maltractada per la vida, tota sola i sense recursos. Segurament, viu captaire vora el Temple.

Jesús es commou i crida els deixebles. No han d'oblidar el gest d'aquesta dona, ja que, tenint necessitat “ha tirat tot el que necessitava, tot el que tenia per viure”. Mentre els mestres treuen profit de la religió, aquesta doneta es desprèn de tot pels altres, i confia totalment en Déu.

El seu gest ens descobreix el cor de la vertadera religió: gran confiança en Déu, gratuïtat sorprenent, generositat i amor solidari, senzillesa i veritat. No coneixem el nom d'aquesta dona ni la seva cara. Només sabem que Jesús veiè en ella un model per als futurs dirigents de la seva Església.

Avui també, dones i homes de fe senzilla i cor generós, són el millor que tenim a l'Església. No escriuen llibres ni fan sermnons, però són els que mantenen viu entre nosaltres l'Evangeli de Jesús. D'ells cal aprendre, capellans i bisbes.

José Antonio Pagola

 

  

 

"L’abric que penja del teu armari, pertany a qui passa fred"

Pel que l’escolta i el rep amb cor noble i net, el missatge evangèlic gairebé sempre resulta seductor i atractiu.

Hem de reconèixer que el missatge és exigent. Per això molts en fugen o bé tracten d’aigualir-lo.

Les paraules de Jesús no poden ser més clares: “No podeu servir Déu i el diner.” (Lc. 16,13)

Què vol dir això?

Que no podem deixar-nos esclavitzar pel diner.

Concretament: ¿Quin nivell de vida es pot permetre un cristià que realment vulgui ser-ho?

Avui, gairebé ningú predica aquesta temàtica ni parla d’aquests temes.

Però en la doctrina de l’Església hi ha una llarga tradició que arrenca dels Pares dels primers segles i perdura fins avui per a qui vol assabentar-se’n.

Què diu aquesta doctrina?

Cap a quina praxi ens orienta?

Hi ha, en primer lloc, els béns necessaris per a la vida. Sense ells no podríem subsistir.

Tots tenim dret, per exemple:

-al menjar diari

-al vestit necessari

-al sostre o habitatge.

Aquests béns elementals ens proporcionen una vida digna.

Però perquè l’existència sigui plenament humana, hi ha, també, un altre tipus de necessitats:

-la cultura

-el lleure

-els viatges

-la comunicació.

Aquests béns varien segons les civilitzacions i les condicions de cada persona.

Lògicament, també hi tenim dret, però no de manera absoluta.

Per què?

Perquè en temps de crisi haurem de moderar i reduir el nostre nivell de vida per a poder ajudar als que no tenen el necessari per a viure dignament.

I en últim terme, hi ha els béns que no són necessaris ni per la vida ni per a la condició personal: són els béns superflus, els béns innecessaris.

D’acord amb la tradició cristiana no tenim cap dret a gaudir-los mentre hi hagi persones privades del necessari per a subsistir.

De tot plegat se’n desprèn un principi clar i exigent:

Tot el que li sobra al ric pertany de ple dret al pobre.”

Exigència pràctica:

No tenim cap dret a acumular béns innecessaris mentre hi hagi gent que mori de gana i misèria.

Aquí tenim un text de SD. Basili que encara avui, pot sotraguejar la nostra consciencia:

El pa que hi ha al teu rebost pertany als famolencs; l’abric que penja del teu armari, pertany a qui passa fred; les sabates que tu no fas servir són dels que van a peu nu; els diners que acumules i et sobren pertanyen al que no té res.”

Resulta difícil parlar més clarament i amb més exigència.

Però, quants de nosaltres en farem cas?

Quants de nosaltres redreçarem el nostre viure concret i diari?


 

 

 

 

DIA  DE  L'ESGLÉSIA  DIOCESANA

 

Publicado en Catequesi infantil, catequesis adolescents i joves, Comunicacions Generals, Pagina Principal | Deja un comentario