Informació: cerca'ns al Facebook: catequesi manacor  o bè per correu electrònic: catequesimanacor@gmail.com

FESTES DE SANT JAUME

 

Però entre vosaltres no ha de ser pas així: qui vulgui ser important enmig vostre,

que es faci el vostre servidor, i qui vulgui ser el primer, que es faci el vostre esclau;

com el Fill de l'home, que no ha vingut a ser servit,

sinó a servir i a donar la seva vida com a rescat per tothom.

 

 


 

 

 

CRIDA  A  LA  FESTA

 

PROGRAMA   (clicar)

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Publicado en catequesis adolescents i joves, Comunicacions Generals, Pagina Principal | Deja un comentario

MISSES I ALTRES SAGRAMENTS JULIOL/AGOST 2019

 

DOLORS

 

CRIST REI

 

SANT PAU

20

JULIOL
 

19h Fartàritx (G.Parera)

 

20

18:30h (T.Amorós)

19:30h Baptisme (T.Amorós)

21

18h Sant Josep (J. Perelló)

19:30h (J.Amengual)

21

8h Dolors (T.Amorós)

10h Serralt (T.Riera)

12h Dolors. Noces d’or (T.Amorós)

17h Benedictines (T.Miró)

20h Dolors (G.Parera)

21

19h (J.Amengual)

21

 

25

SANT JAUME

8h (G.Parera)

20h Festa Sant Jaume (Concelebració)

22

 

22

 

27

18h Noces (T.Amorós)

19h Fartàritx (T.Riera)

 

27

18:30h (J.Amengual)

 

27

18h Sant Josep (J.Perelló)

19:30h (F.Xavier)

28

8h Dolors (F.Xavier)

9h Serralt (T.Riera)

11h Baptisme (T.Amorós)

12h Dolors (J.Amengual)

17h Benedictines (T.Miró)

20h Dolors (F.Xavier)

28

19h (J.Perelló)

28

 

3

AGOST

 

19h Fartàritx (G.Parera)

3

18:30h (F.Xavier)

3

18h Sant Josep (J.Perelló)

19h Baptismes (T.Amorós)

19:30h (T.Amorós)

4

8h Dolors (T.Amorós)

9h Serralt (T.Riera)

12h Dolors (F.Xavier)

18h Benedictines (J.Perelló)

20h Dolors (G.Parera)

4

19h (J.Amengual)

4

 

 

10

18h Noces Son Negre (T.Amorós)

19h Fartàritx (T.Riera)

10

18:30h (J.Amengual)

10

18h Sant Josep (J.Perelló)

19:30h (F.Xavier)

11

8h Dolors (F.Xavier)

9h Serralt (T.Riera)

12h Dolors (J.Amengual)

18h Benedictines (G.Parera)

20h Dolors (Perelló)

11

19h (T.Amorós)

11

 

14

19h Fartàritx (G.Parera)

 

14

19h (Ll.Galmés)

14

19:30h (F.Xavier)

 

15

8h (G.Parera)

12h (F.Xavier)

18hBenedictines: (T.Amorós)

20h (T.Amorós)

 

19h (J.Amengual)

 

19:30h (J.Perelló)

 

Publicado en catequesis adolescents i joves, Comunicacions Generals, Pagina Principal | Deja un comentario

DIUMENGE DE L’ASCENSIÓ

clicar

(POWER-POINT)

 

Els digué: Així ho diu l'Escriptura: El Messies ha de patir i ha de ressuscitar el tercer dia d'entre els morts,

i cal predicar en nom d'ell a tots els pobles la conversió i el perdó dels pecats,

començant per Jerusalem. Vosaltres en sou testimonis.

I jo faré venir damunt vostre aquell que el meu Pare ha promès.

Quedeu-vos a la ciutat fins que sigueu revestits de la força que us vindrà de dalt.

 

 

COMUNICACIONS:

 

.- Dijous 6 de juny, pregària amb exposició del Santíssim

                 . a l’església de Fartàritx a les 20:30h.

                 . organitza grup Adoració Nocturna. Recordam que és un acte obert a tothom.

 

– Diumenge 9 de juny, Pentecostés, celebrarem la festa del Sant Crist a la parròquia dels Dolors a les 20:30h.

          Presidirà l’Eucaristia i predicarà mn. Joan Perelló.

 

 

 

 

7º Diumenge de Pasqua. – L'Ascensió del Senyor (C)

EVANGELI

Mentre els beneïa, era emportat amunt cap al cel.

+ Conclusió del sant evangeli segons sant Lluc 24,46-53

46 Els digué:

–Així ho diu l'Escriptura: El Messies ha de patir i ha de ressuscitar el tercer dia d'entre els morts, 47 i cal predicar en nom d'ell a tots els pobles la conversió i el perdó dels pecats, començant per Jerusalem. 48 Vosaltres en sou testimonis. 49 I jo faré venir damunt vostre aquell que el meu Pare ha promès. Quedeu-vos a la ciutat fins que sigueu revestits de la força que us vindrà de dalt.

Ascensió de Jesús

50 Després se'ls endugué fora de la ciutat fins a prop de Betània, alçà les mans i els va beneir. 51 I mentre els beneïa, es va separar d'ells i fou endut cap al cel. 52 Ells el van adorar. Després se'n tornaren a Jerusalem plens d'una gran alegria. 53 I contínuament eren al temple beneint Déu.

Paraula de Déu.

 

 

 

LECTIO   DIVINA

PREGUNTES.

– Què vol dir ascenció…???

 

– Què diuen els evangelis…

 

– Que pot significar per a nosaltres …

CAN  VALLESPIR,  29  MAIG  2019

(clicar   sobre  imatges)

Ac 1,1-11 Ef 1,17-23 Lc 24,46-53

L’ASCENSIÓ DEL SENYOR PREPARADA PER “QUARANTA DIES D’EXERCICIS”

    Les contemplacions de l’Ascensió de Lluc, tant a l’evangeli, com en els Fets dels Apòstols, em fan pensar en una mena d’Exercicis Espirituals que el Ressuscitat proposa i “acompanya” als seus íntims.

    El Ressuscitat els ajudarà a fer el pas del “coneixement extern” al “coneixement intern” del Senyor, el pas de comprendre’l com a “Jesús històric” a reconèixer-lo com el “Crist de la fe”.

    Lluc ens fa contemplar el procés interior dels deixebles (per exemple a Emmaús, a l’aparició al cenacle, etc). Serà un procés lent, ple de consolacions i desolacions, de llum i foscor, de fe i dubte, de “veure” i “no veure”. El pas d’entendre de manera molt superficial, a la “il·luminació” mística.

1. Prou que coneixien a Jesús “per fora”

    I Déu-n’hi do com el coneixien i estimaven! Amb ell varen fer moltes vegades l’experiència de la solidaritat: no podran oblidar mai quan els pocs pans arribaren a tots, i ells descobriren que era possible una humanitat de germans… sense pobres i rics…!

    Feren l’experiència de trencar situacions endimoniades, de “desdimoniar” persones “posseïdes” de mals esperits, d’humanitzar els infrahumans, els trencats per dintre…

    Experimentaren que era possible incloure els exclosos de la societat: l’estranger, com el Centurió o la Cananea; el leprós de qui tothom fuig (“que no ens contamini!”); els publicans i pecadors, amb els quals seu a taula…; els “últims” que per a Ell són els primers!

    Amb Jesús sentiren que Déu no era “enemic” a qui calia “apaivagar”…, i que tampoc no ho eren els proïsmes.

    Amb Jesús “tocaren” Déu, el sentiren al costat, el respiraren, l’experimentaren. Els envaí la pau i reconciliació, i perceberen que al seu entorn s’anava creant una nova humanitat. Realment era un gran profeta, el fill de l’Home, el Messies.

2. Però la seva fou una comprensió poc “cristiana”

    Per això a la primera de canvi, fiquen escandalosament la pota! Quan Pere, en nom de tots i amb una excel·lent bona voluntat, el confessa Messies, de seguida es veu que estan pensant en un Messies poderós: “lluny de tu la creu i el fracàs!”. El Messies no pot ser un Crucificat, un perdedor.

    Una comprensió a l’alçada de la de Satanàs a les Temptacions del Desert: “El Messies arriba des de la riquesa, poder, prestigi”.

    Una incomprensió que fins i tot ens fa riure per la seva ingenuïtat: com quan els dos Zebedeus pretenen la dreta i l’esquerra del Rei Messies, i els altres deu companys s’omplen de gelosia, perquè aquests dos companys s’han avançat en cercar influències, de manera un xic corrupte.

    Estan pensant en un Déu i un  Messies infantil que els tregui les castanyes del foc…! En comptes de deixar que el Mestre vagi fent d’ells homes lliures, solidaris, capaços d’encaixar la complexa condició humana.

3. I  tot desembocà en un estrepitós i inesperat fracàs: una creu, un cadàver

    Quina llàstima, comentaven entre ells els d’Emaús, de tot allò, res de res! Per això s’esborren de la “comunitat” que havia creat Jesús. No val la pena mesurar-se amb el Regne, amb les coses grans, més val tornar al realisme de “la caseta i l’hortet”, lluny d’utopies.

    Calia que perdessin aquella fe falsa: la del Déu-totpoderós-soluciona-problemes [que ha creat tant d’ateisme].

    Ara, en aquests “Quaranta dies d’Exercicis” han de recuperar la “humanitat” de Jesús, tan “normaleta”. I justament, encaixant la “humanitat” del Senyor, fins a assumir tota la seva feblesa (la kènosi), faran la descoberta de la “divinitat” de Jesús. Serà el pas del “coneixement extern” del Senyor, al “coneixement intern”

3. Lenta recuperació de Jesús (40 dies). Vers el “coneixement intern”

    La lectura d’avui dels Fets dels Apòstols és d’un detallisme magnífic, que val la pena de llegir a poc a poc. Testimonia que costa molt veure la divinitat del Ressuscitat rere la feblesa de la humanitat: és un llarg procés acompanyat per Jesús que dura 40 dies. I fins al darrer dia no comprendran. Just quan ja no estigui amb ells, arrabassat per un núvol, aleshores l’adoraran, com contempla poèticament el relat.

    Ara saben dir: Ah! aquell home-home, era Déu! Per tant Déu és feble, contingent, es cansa, té una mare, plora, sua sang, mor amb un crit a la creu. És un més dels humans que tenen fam, neixen en una cova, són immigrants a Egipte, desplaçats, són a la masmorra del palau dels Pilats de torn.

    Quaranta dies en que Jesús, el catequista, els fa comprendre que “el crucificat és el ressuscitat” i que per tant, “el ressuscitat és el crucificat”.

4. La fe que els és donada en els Quaranta dies

    Concretem només tres punts.   

    És la descoberta d’un altre Déu, un Déu feble, solidari dels nostres fracassos, un Déu crucificat, un Salvador crucificat

    No s’ha de mirar enlaire per a trobar Déu, sinó a la terra. Aquesta és la darrera reflexió que els és feta per àngels, al final del relat, quan el Senyor ja no hi és.

    Un cop que han copsat això, Jesús ja pot desaparèixer, com a Emaús. No el necessiten a fora, el tenen al cor. Aviat l’Esperit Sant els acabarà de donar “coneixement intern” que els faci ser nous “crist”, cristians. I repetiran el que feia Jesús en favor de tothom.

CAP   AL  TARD   DE  LA  VIDA

(clicar   sobre  imatge)

 

Arribem a la seva vellesa sense cap guia ni preparació”.    (clicar   imatge)

 

 

 

 

*   *   *   *   *   * 

"VIDA  CREIXENT"  acaba   el  curs  amb  una  Eucaristia   a  PORTO-CRISTO

La Parròquia de la Mare de Déu del Carme de Portocristo acollí el passat 30 de maig la clausura de curs del Moviment de Gent Gran Vida Creixent. Centenars de persones grans vengudes amb autocar de tot Mallorca assistiren a una missa presidida pel bisbe Sebastià, concelebrada per alguns sacerdots.

Mons. Taltavull destacà la importància d'aquest grup diocesà, "que manté l'experiència d'una vida entregada, de la qual se'n poden beneficiar els més joves". Després d'un curs dedicat a reflexionar i pregar, el grup posa punt i final a les activitats abans de l'estiu, amb la mirada ja posada en el nou curs.

Miquel Noguera Estarellas, nou ecònom diocesà de Mallorca


El bisbe de Mallorca, Mons. Sebastià Taltavull, fa públic el nomenament com a nou ecònom de la diòcesi del Sr. Miquel Noguera Estarellas. Es tracta del primer laic que accedeix al càrrec a Mallorca, si bé en altres diòcesis hi ha ja seglars que ocupen un lloc anàleg. Aquest nomenament s'emmarca en el procés ja iniciat de reorganització diocesana on la realitat laïcal pren major participació, compromís i responsabilitat. 

Noguera substitueix Mn. Antoni Burguera Cabrer, que cessa en el càrrec a petició pròpia i que continuarà compaginant la tasca de rector de dues parròquies amb la direcció del servei d'atenció als tanatoris i cementeris. 

Funcions de l'ecònom diocesà
Les funcions de l'ecònom diocesà se centren en l'administració dels béns de la diòcesi sota l'autoritat del bisbe, duent a terme totes les activitats encaminades al bon funcionament d'aquesta àrea. És el gestor que realitza la política econòmica de la diòcesi, fixada pel Consell Diocesà per a Assumptes Econòmics i el Col·legi de Consultors, ambdós presidits pel bisbe, i el que elabora el projecte dels pressupostos anuals així com l'execució dels mateixos. 

Expert en assessoria i administració d'empreses
Miquel Noguera (1960), és casat i pare d'una filla. És màster en Assessoria i Administració d'Empreses. Ha desenvolupat la seva carrera professional com a administrador de grans empreses, especialment en l'àmbit marítim, d'alimentació i, darrerament, en el sector hoteler.

Ha duit a terme al llarg de tota la seva vida una intensa activitat diocesana, com a catequista, monitor d'Esplai i membre de la Delegació de Família i del Moviment Cristià de Professionals de Mallorca. Forma part del Grup d'Anàlisi i Reflexió de Càritas Mallorca i és patró de la Fundació Col·legis Diocesans de Mallorca, encarregat de l'àrea econòmica. 

Noguera prendrà possessió del càrrec el proper 21 de juny de 2019 en un acte al Palau Episcopal.   

 

 

ESGLESIA  ÉS  NOTÍCIA 

(2   juny   2019 )

JORNADA  COMUNICACIONS…   CURSTS  CRISTIANDAT…

Publicado en catequesis adolescents i joves, Comunicacions Generals, Pagina Principal | Deja un comentario

MONESTIR BENEDICTINES SANTA FAMÍLIA (50 ANYS )

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

(cliqueu  sobre   foto)

 

 

 

 (cliqueu  sobre fotos)

 

    

 

Publicado en Catequesi infantil, catequesis adolescents i joves, Comunicacions Generals, Pagina Principal | Deja un comentario

TEMPS DE PASQUA – TERCER DIUMENGE

"SIMÓ…  M'ESTIMES"  

(Power-Point,  cliqueu  sobre  imatge)

 

Quan hagueren menjat, Jesús va preguntar a Simó Pere: -Simó, fill de Joan, m'estimes més que aquests?
Ell li respongué: Sí, Senyor, tu saps que t'estimo.
Jesús li diu: Pastura els meus anyells.

(cliqueu  imatge)

 

Temps Pasqual – Tercer diumenge

 

(Jn 21, 1-19)

1 Després de tot això, Jesús es va tornar a aparèixer als deixebles vora el llac de Tiberíades. L'aparició va ser d'aquesta manera:

2 Es trobaven plegats Simó Pere, Tomàs, l'anomenat Bessó, Natanael, de Canà de Galilea, els fills de Zebedeu i dos deixebles més. 3 Simó Pere els diu:

–Me'n vaig a pescar.

Els altres li diuen:

–Nosaltres també venim amb tu.

Sortiren, doncs, i pujaren a la barca, però aquella nit no van pescar res. 4 Quan va despuntar el dia, Jesús es presentà vora el llac, però els deixebles no s'adonaven que fos ell. 5 Llavors Jesús els digué:

–Nois, no teniu res per a menjar?

Li respongueren:

–No.

6 Ell els digué:

–Tireu la xarxa a la dreta de la barca i trobareu peix.

Així ho van fer i ja no la podien estirar de tants peixos com hi havia. 7 Llavors aquell deixeble que Jesús estimava diu a Pere:

–És el Senyor.

Així que Simó Pere va sentir que era el Senyor, es posà el vestit que s'havia tret i es llançà a l'aigua. 8 Els altres deixebles, que només eren a uns cent metres de terra, van arribar amb la barca, arrossegant la xarxa plena de peixos. 9 Quan baixaren a terra, veieren pa i unes brases amb peix coent-s'hi. 10 Jesús els diu:

–Porteu peixos dels que acabeu de pescar.

11 Simó Pere pujà a la barca i va estirar cap a terra la xarxa plena de peixos: eren cent cinquanta-tres peixos grossos. Tot i haver-hi tant de peix, la xarxa no es va esquinçar. 12 Jesús els digué:

–Veniu a menjar.

Cap dels deixebles no gosava preguntar-li qui era, perquè sabien que era el Senyor. 13 Jesús s'acostà, prengué el pa i els el donava. Igualment va fer amb el peix.

14 Aquesta fou la tercera vegada que Jesús es va aparèixer als deixebles després de ressuscitar d'entre els morts.

Jesús i Pere

15 Quan hagueren menjat, Jesús va preguntar a Simó Pere:

–Simó, fill de Joan, m'estimes més que aquests?

Ell li respongué:

–Sí, Senyor, tu saps que t'estimo.

Jesús li diu:

–Pastura els meus anyells.

16 Per segona vegada li pregunta:

–Simó, fill de Joan, m'estimes?

Ell li respon:

–Sí, Senyor, tu saps que t'estimo.

Jesús li diu:

–Pastura les meves ovelles.

17 Li pregunta Jesús per tercera vegada:

–Simó, fill de Joan, m'estimes?

Pere es va entristir que Jesús li preguntés per tercera vegada si l'estimava, i li respongué:

–Senyor, tu ho saps tot; ja ho saps, que t'estimo.

Li diu Jesús:

–Pastura les meves ovelles. 18 T'ho ben asseguro: quan eres jove et cenyies tu mateix i anaves on volies, però a les teves velleses obriràs els braços i un altre et cenyirà per portar-te allà on no vols.

19 Jesús va dir això per indicar amb quina mort Pere havia de glorificar Déu.

Després d'aquestes paraules, Jesús va afegir:

–Segueix-me.

(cliqueu   sobre  imatge)

Ac 5,27b-32.40b-41 Ap 5,11-14 Jn 21,1-19

Aquest tercer diumenge de Pasqua ens ofereix un ensenyament molt important per fer –nosaltres, avui- l’experiència vital de trobada amb el Ressuscitat. La vida cristiana, tot ella, és això. Aquest llarg temps de Pasqua és la crida concreta a posar-nos-hi.

A.- La comunitat dels anys 30.

1.- Una gran decepció.

La comunitat està en shock. Encara no ha integrat –ni sap com fer-ho- la mort de Jesús a la creu. No sap com reaccionar. No sap què pensar. Sense esma per fer res. Sense llums per sortir-se’n. Sense pistes per interpretar-ho. És el final, i el pitjor i més decebedor final.

Així estant, Pere, impulsiu i inquiet, es posa a fer el que sap. Surt a pescar. Sona molt a un “…marxo a escampar la boira… a veure si em distrec una mica…” I, possiblement, en aquella barca, aquells d’homes enfonsats i desanimats fan de la pesca un espai terapèutic i d’airejar-se.    

Comencen a pescar rutinàriament. Potser sense posar massa atenció. Amb els automatismes de les seves lliçons ben apreses. A la seva manera. Des de la seva experiència, llargament apresa i interioritzada. Ara surt automàtica. Sense posar massa atenció al que fan. I Jesús s’hi fa present.

2.- No sabien que era Jesús.

Però aquells deixebles que pesquen al seu aire, no el reconeixen. Ells ja en saben prou, d’això de pescar. Si és el seu ofici!! És la seva vida. I la viuen al seu aire. Jesús –anònim desconegut, en aquests moments- els diu que la vida han de viure-la, no des de les pròpies habilitats i esquemes. Han de viure-la a l’aire de Jesús. Tot seguint les indicacions de Jesús. Han de posar en joc el que han après d’ell. El que li han escoltat. I aleshores, quan ho fan “a la manera de Jesús”, la cosa canvia radicalment. Quan fan present Jesús a les seves vides, tot és diferent.

3.- Sabien prou bé que era el Senyor.

Sorprèn molt, el contrast d’aquestes dues expressions. Passen del “ No sabien que era Jesús”. Al “sabien prou bé que era el Senyor”.

I, què ha passat, per transformar la primera vivència en la segona? Alguna cosa ha succeït.

4.- Les cinc dimensions que fan possible el canvi.

Podem veure, en aquest episodi, cinc disposicions que fan possible el pas de la foscor a la llum.

a) Aquests pescadors –tan segurs d’ells mateixos!- s’han obert… a un desconegut. A una manera nova de pensar i fer. S’han relativitzat ells mateixos i les seves seguretats inamovibles. Han deixat a banda allò tan cegador i esterilitzant de que “jo ja sé de què va, això…” “Si sempre hem fet…” I s’han atrevir a tirar la xarxa d’una altra manera.

b) Confien. S’han obert a la confiança.

c) Miren –i veuen!- més enllà de primeres aparences.

d) S’escolten uns als altres. S’escolten en les seves diferents percepcions personals i comunitàries. L’amor (el deixeble estimat) percep la presència del Ressuscitat abans que la jerarquia (Pere). I la jerarquia és preguntada sobre el seu amor.

e) Clarifiquen la mirada –s’alliberen del plor paralitzant i pesarós- i, aleshores, poden descobrir que en el servei, Crist Ressuscitat els precedeix. En el servei i l’atenció.

B.- La comunitat del 2019…

Ara, a nosaltres, ens toca descobrir que aquest relat és, exactament, el de les nostres comunitats. Aquest relat parla de nosaltres i del nostre avui. I ens toca aprendre d’aquells primers pescadors del llac.

Potser estem molt capficats en els nostres esquemes. I ens seguim entestant en fer les coses “com sempre les hem fet”. O, potser, hem d’aprendre a reconèixer millor el nostre desconcert i el nostre estat d’ànim? I sentir la necessitat del Ressuscitat. Necessitats de la seva presència i el seu impuls! O, potser hem de fer més atenció  que el nostre actuar i el nostre sentir sigui més “a la manera de Jesús”, i ensinistrar la nostra escolta?

Ara ens toca a nosaltres. Passar de no veure’l enlloc ni reconèixer-lo, a descobrir-lo ben present en tots els espais, crides i ocasions. A nosaltres ens toca preguntar-nos per l’amor que posem en joc.

A nosaltres ens toca deixar espai perquè El Ressuscitat sigui algú real i ben present en el nostre viure.

És la Pasqua. És la nostra vida.

 

 

(cliqueu   sobre  imatge)

 

     

 

 

¿ ON   ESTÀ  DÉU ?

Simó, fill de Joan, ¿ m'estimes ?

La crisi religiosa fa perdre a no pocs les seguretats on es recolzava en altre temps la vida cristiana. No pocs tenen l'impressió de que Déu ha desaparegut. D'aquella fe que veia a Déu per tot, se passa a “on és Déu?”. De la religiositat que confessava “tot parla de Déu”, s'esdevé al “silenci” total.

Tot sembla menar a l'”eclipsi de Déu”. Se esborren les “petjades” de sa presència. Cada cop sembla més difícil escoltar sa veu. La pregunta religiosa més radical del nostre temps esdevé aqueixa: ¿ On està Déu? ¿ On podem trobar-nos amb ell ?

Déu està segueix present en la vida dels homes i dones del nostre segle. Moltes coses l'amaguen, però més la nostra ceguesa. Molts sorolls apaguen sa veu, però més sa nostra pròpia sordesa. Per això, per a trobar-nos amb ell, no basta demanar “¿ on està Déu ?” És necessari també demanar-se: “¿ on estem nosaltres ? “

Déu no es troba de qualsevol manera. La seva presència no aflora en qualsevol consciència. ¿Com podrà percebre'l qui viu fora d'ell mateix, separat de sa rel, bolcat sobre ses possessions, dispers en quefers? La paràbola de Jesús es dóna també avui: els convidats no escolten la invitació perquè van “ocupats en ses terres i sos negocis”. L'encontre amb Déu és possible quan la persona passa de la superficialitat a l'atenció interior, de la dispersió al centre de l'esser, del egoisme a l'amor.

Qui viu sempre bolcat cap a l'exterior no pot percebre la presència de Déu. El primer és recobrar el desig d'interpretar i viure la pròpia vida des de dintre. “No vulguis anar fora teu, és en l'home interior on habita la veritat” ( sant Agustí).

No es pot escoltar tampoc a Déu quan es viu de manera dispersa i fragmentada, en funció d'una agenda i no d'un projecte de vida. És necessari arribar al centre de la persona. El teòleg suís, H. Von Balthasar, diu que “l'home és un esser amb un misteri en son cor, que és més gran que ell mateix”. Aquí ressona de forma callada però permanent la veu de Déu.

Però, no pot pressentir a Déu dins sa vida el que viu manipulant els altres, organitzant tot en funció del seu benestar, dominat només pel propi interés. La raó és clara. Els primers creients així ho veren: “Qui no m'estima, no coneix a Déu, perquè Déu és Amor”. El que viu de forma egoista i interessada, ¿ què pot entendre d'amor i gratuitat?, ¿com pressentirà el misteri últim de l'existència ? Tal volta, hem d'esoltar tots en el fons del cor la mateixa pregunta que sentí Pere de boca de Jesús: “Simó, fill de Joan, ¿ m'estimes ?”

 

 

LA  FELICITAT  

(cliqueu  sobre  "foto")

 

 

Publicado en Catequesi infantil, catequesis adolescents i joves, Comunicacions Generals, Pagina Principal | Deja un comentario