Informació: cerca'ns al Facebook: catequesi manacor  o bè per correu electrònic: catequesimanacor@gmail.com

CATEQUESI 2016-2017

CATEQUESIS 1era COMUNIÓ Curs 2016-2017 Unitat Interparroquial de MANACOR

 

 

DE FAMÍLIA:

Nomenam la catequesis “DE FAMÍLIA”, perquè és el nou mètode que fa uns anys, va proposar, la delegació de la catequesis de la Diòcesis de Mallorca.

La proposta és, que tota la família, iniciï un camí per a conèixer més a Jesús viu. I aquets itinerari de mínim dos cursos, perquè els fills rebin el sagrament de la 1era Comunió, segueixi per a la resta de les seves vides. Formant part i participant més activament a la comunitat cristiana.

Desgraciadament la realitat que vivim a Manacor, és que, les famílies tenen clar els dos anys. Ara, més cursos, ja no forma part dels seus plans.

La catequesis de família es composa de 9 sessions. Un dissabte en el mes, en el cas de Manacor, de 16:30 fins a 19:30 h. Una novetat d'aquest curs, ha estat, que per falta d'espai, les Germanes de La Puresa, ens han deixat les instal·lacions del seu col·legi i de la capella de Fartàritx. Un gran i notable millora que hem gaudit.

Llavors cada sessió es composa de la següent dinàmica:

  • Joc inicial catequètic. Participen les famílies completes + els catequistes. Mitja hora.

  • Catequesis. Grups de pares amb els seus catequistes i els infants amb els seus catequistes. Hora i mitja.

Novetat d'aquest curs: Oratoris pels infants. Iniciació a l'oració com a fet qüotidià.

  • Descans abans de l'Eucaristia. Un quart “cafetó i galleta”.

  • Eucaristia.

 

Activitat extra a l'any. Trobada de totes les parròquies de la Diòcesis, a les quals hi ha la modalitat de la catequesis de família. I llavors totes les activitats extres nomenades a la catequesis tradicional.

 

INVENTARI DE NOMBRES D'INFANTS I CATEQUISTES 2016-2017

 

 

Nombre de Catequistes 1er curs INFANTS: 1

 

Nombre de Catequistes 2on curs INFANTS: 3

 

 

Nombre d'Infants 1er curs: 15

 

Nombre d'Infants 2on curs: 40

 

 

Nombre de Catequistes 1er curs PARES: 1

 

Nombre de Catequistes 2on curs PARES: 3

 

 

Nombre de famílies 1er curs: 14

 

Nombre de famílies 2on curs: 36

 

 

Coordinadors de la catequesis de família:

  • Maria Magdalena Font Massanet.

 

 

 

CATEQUESIS 1era COMUNIÓ Curs 2016-2017 Unitat Interparroquial de MANACOR

 

 

TRADICIONAL:

Nomenam la catequesis de 1era Comunió “Tradicional”, perquè és el mètode que s'ha fet sempre a les nostres parròquies de Manacor. Una hora a la setmana durant el curs escolar, o sigui, començam en el mes d'octubre i acabam en el mes de maig.

 

Durant el curs, a més de l'hora de la catequesis hi ha activitats “EXTRES”. Hi participen les dues modalitats de la catequesis. La tradicional i la catequesis de família.

 

  • Missa d'inici de curs. En el mes d'Octubre. S'entrega als infants de 1er curs de catequesis el catecisme.

  • El 3er diumenge de cada mes celebram l'Eucaristia pels infants.

Novetat d'aquest curs. Celebram la Missa pels infants el 3er diumenge de cada mes, a la parròquia de Crist Rei a les 11 h del matí. La preparen els catequistes de cada parròquia. I hi participen els infants de totes les modalitats de la catequesis. També aquest curs, després de cada Eucaristia, els nins han rebut un pétal, de cartolina. La finalitat… obtenir el màxim de pétals per a crear una FLOR al final de curs.

  • Dues excursions-convivències: En el temps d'Advent i en el temps de Quaresma.

Nomenam excursions-convivències, perquè no just anam a fer una excursió amb les famílies i els catequistes. Si no que, preparam unes activitats catequètiques, a les quals hi participen TOTS.

En el temps d'Advent, treballàrem el tema de NADAL. Desde l'Anunciació a Maria fins el naixemt de Jesús. I en el temps de Quaresma, el tema fou LA SETMANA SANTA. Desde el Diumenge del Ram. Fins el dia de PASQUA. Sempre la referència per a preparar aquestes dues activitats és la Paraula de Déu, o sigui, LA BÍBLIA.

  • Celebracions Penitencials.

  • Missa de final de curs. En el mes de Maig.

 

Pels PARES:

  • Reunió-Formació pares: Una cada trimestre per a tots els pares de les dues modalitats.

 

  • Pels CATEQUISTES:

Convivència-Formació: Una cada trimestre per a tots els catequistes de les dues modalitats.

Aquest curs just n’hem fetes dues. Una a l’inici de curs i l’altre al final.

Revisam com va la catequesis. Com estam els catequistes. I rebem formació de part den Francesc Xavier Riutort.

 

 

INVENTARI DE NOMBRES D'INFANTS I CATEQUISTES 2016-2017

 

Nombre de Parròquies:

  • Parròquia de la Mare de Déu dels Dolors.

  • Parròquia de Crist Rei.

  • Parròquia de Sant Pau.

 

Nombre de Catequistes 1er curs: 11

  • Parròquia de la Mare de Déu dels Dolors: 4

  • Parròquia de Crist Rei: 4

  • Parròquia de Sant Pau: 3

 

Nombre d'Infants 1er curs: 113

  • Parròquia de la Mare de Déu dels Dolors: 45

  • Parròquia de Crist Rei: 40

  • Parròquia de Sant Pau: 28

 

Nombre de Catequistes 2on curs: 12

  • Parròquia de la Mare de Déu dels Dolors: 6

  • Parròquia de Crist Rei: 5

  • Parròquia de Sant Pau: 1

 

Nombre d'Infants 2on curs: 112

  • Parròquia de la Mare de Déu dels Dolors: 47

  • Parròquia de Crist Rei: 50

  • Parròquia de Sant Pau: 15

 

Dies i horari a la setmana de la catequesis:

  • Parròquia de la Mare de Déu dels Dolors:

Dilluns i dimarts de 17:30 a 18:30 h 1er i 2on curs de catequesis.

  • Parròquia de Crist Rei:

Dilluns i dijous de 17:20 a 18:30 h 1er i 2on curs de catequesis.

  • Parròquia de Sant Pau:

Dimarts de 17:30 a 18:30 h 1er i 2on curs de catequesis.

 

Coordinadors de la catequesis tradicional:

  • Parròquia de la Mare de Déu dels Dolors: Fca. Parera i Sor Manoli

  • Parròquia de Crist Rei: Maria Llull i Bel

  • Parròquia de Sant Pau: Miquel Morey.

 

 

Publicado en Catequesi infantil, catequesis adolescents i joves, Comunicacions Generals | Deja un comentario

CORPUS CHRISTI

 

 

Corpus Christi – Temps Ordinari

 

Per entendre l’Eucaristia hem de recordar la vida de Jesús, sobre tot el que diem Dijous Sant, la Passió i Mort de Jesús (Divendres Sant) i la Resurrecció (diumenge de Pasqua)

 

Dijous Sant


De fet la festa d’avui (Corpus) és reviure el misteri de l’últim sopar en un context de “temps ordinari”. Allò que diu Joan: “Ell, que havia estimat els seus que eren al món, els estimà fins a l’extrem”, es refereix a donar la vida amb un amor i desig immens. I ho fa d’una manera simbòlica, incruenta. Reparteix el pa i el vi, que simbolitzen el seu cos (la seva persona) i la seva sang (la seva vida), i es dóna com aliment.

 

El símbol de l’aliment és clau en la seva doble dimensió personal i social, de comunió amb Ell i amb els germans, d’aliment que nodreix i de menjar-àpat que uneix, solidari, fraternal (el Regne de Déu és com un banquet). El metabolitzem per significar que és cos del nostre cos; i el mateix pa i el mateix vi es dóna a tots com a símbol d’amor i que tots posseïm la vida de Jesús

 

El cos i la sang per separat, com es donarà al dia següent en la seva mort: el cos clavat a la creu i la sang (tota) vessada per nosaltres. (“Del seu costat va sortir sang i aigua”).


La festa d’avui vol ser, tota ella, d’agraïment, sense el transfons de dolor d’aquell primer dijous sant, i de joia pel símbol extraordinari que ens deixà i manté viva la vida cristiana dels creients i de l’Església.

 

Divendres Sant


L’Eucaristia d’aquest dia en la vida de Jesús és cruenta. És simbòlica en l’amor, en la donació, però és dolorosa en el patiment i en la crueltat. Les paraules de Jesús a la creu són també paraules eucarístiques: de comunió amb el Pare, de perdó als qui el clavaven a la creu, d’acolliment, … L’amor més gran és el d’aquell que dóna la vida pels seus amics. La mort de Jesús és l’acceptació amorosa de la seva condició humana. Jesús mor perquè nosaltres morim i perquè nosaltres matem. I Ell vol posar amor en aquesta doble condició nostra.

 

Quan parlem de l’Eucaristia com a sacrifici, estem recordant aquell divendres sant, aquella passió i aquella mort. Sacrifici significa “fer sagrada una realitat”, en aquest cas, la mort. És posar en mans de Déu aquell lliurament fins a la mort, donant un sentit únic a allò que es fa amb estima.

La Resurrecció de Jesús


En l’Eucaristia participem de la vida del Senyor ressuscitat. El ressuscitat és qui està present enmig nostre quan celebrem l’Eucaristia.

 

L’Evangeli d’avui (Jo 6, 51-58) s’ha d’entendre des de la Resurrecció de Jesús. Jesús explica quina és la seva acció en l’Eucaristia. Primerament contraposa el mannà, el pa que menjaren els seus avantpassats al desert, amb el pa que Ell dóna. Els primers van morir; en canvi, els qui mengen aquest pa (la meva carn), viuran per sempre. A continuació presenta el “nou pa”:
-és un pa que fa viure per sempre, pa que dóna la vida eterna, la seva vida
–és un pa que dóna vida al món, que fa que el món visqui
-només té vida el que participa de l‘Eucaristia. Qui no menja la meva carn ni beu la meva sang, no pot tenir vida (la vida per sempre)
-qui menja la meva carn (…) jo el ressuscitaré a l’últim dia
-qui menja i beu està en mi i jo en ell, segueix en comunió amb mi i jo amb ell
-com jo visc gràcies al Pare, igualment qui em menja viurà gràcies a mi.

 

Jesús està vinculant la seva presència i el seu do a aquells que participen de l’Eucaristia, i ho fa amb els seu Esperit. Menjar la seva carn i beure la seva sang és un llenguatge simbòlic, com el del dijous sant, i ho confirma l’evangelista al verset 63 del mateix capítol 6è: “És l’Esperit qui dóna vida, la carn no serveix de res”… L’Esperit és qui divinitza les realitats humanes humanitzadores, qui converteix el pa i el vi en el cos i la sang del Senyor ressuscitat, qui uneix els qui participen del cos i la sang de Crist.

 

Donem gràcies a Jesús pel do immens d’amor que ens va deixar, per acompanyar-nos “dia rere dia fins a la fi del món”, per invitar-nos a fer real la seva vida en les nostres vides.

Ignasi Vila, sj.

 

Publicado en catequesis adolescents i joves, Pagina Principal | Deja un comentario

PARAULES DE PASQUA

PRIMERA:

MARIA!! RABUNI!!”

Li diu Jesús: Maria. Ella es gira i li diu en la llengua dels hebreus rabuni…” (Joan 20, 16)

MEDITACIÓ:    MARIA!!!…

         Sí, el teu nom, Maria, Raimon, Ricard, Pere, Mireia, Carme, Toni… Ell pronuncia el teu nom. No ets un de tants, no ets un carnet d’identitat, ni una partida de naixement. Ets tu, sí, tu mateix, que Ell et pronuncia amb la veu del cor, la més autèntica de totes les veus. Una veu permanent, total d’amor. Segurament algunes vegades a la vida la mare, el pare, un germà, una germana, un amic, una amiga, la parella, un fill… t’han pronunciat d’una forma tan especial que no ho has oblidat. Encara et ressona. Recordes?

Déu t’ha pronunciat des del seu Cor eternament. No ets una casualitat, ets una persona sempre estimada. Quan et vas anar teixint en la mare Ell ja et coneixia, ja et volia, t’estimava. Després ha estat amb tu, ni que possiblement tu no tinguis consciència d'haver estat amb Ell. Com el fill pròdig, escapat amb valors familiars dels quals has fet un ús que només tu saps. T’esperava quan menys ho pensaves, a la sortida del metro, en aquella malaltia, en una meditació, en un moment de desesperació… MARIA!! Ernest, Pau, Meritxell, Berta, Sònia, Francesc…

RABUNI!!!…       Mestre entranyable, Jesús de Nazaret, imatge visible del Déu invisible. Amor de la meva ànima, Camí, Veritat i Vida, Llum, Sentit i Presència…

Tu m’has anat seduint sense forçar-me. Les teves trucades gairebé no feien soroll. Les podia deixar passar quasi sense esforç. Ja sabia que eren teves, però ho deixava per un altre dia. Callaves, respectaves i esperaves. No et volies imposar, però sabies molt bé que tard o d’hora, de jove o de gran, un dia em llançaria als teus braços.

         Va ser Pasqua, et creia ben mort en la meva vida. Pensava que tot plegat va ser una bonica i fins emotiva història. Però no. Em vaig sentir mirat i pronunciat dintre meu. Eres Tu, “Rabuni”.

 TU!!!……  Qui és Jesús per a tu en aquests moments de la teva vida? Un record? Un dubte? Una realitat superada? Un recurs per als mals moments? Un presència esporàdica? El teu Déu? Una persona que et guia i t’estima? L’amor de la teva ànima? Aquell a qui voldries donar-li-ho tot? El que viu en els teus germans? El que s’identifica amb els pobres, explotats, malalts, refugiats?… Rabuni!!!?

 

SEGONA:

Mentre parlaven d’això, Jesús es presentà enmig d’ells i els digué: “Pau a vosaltres”. (Lluc 24, 36)

         Estaven neguitosos, carregats de dubtes i de por. Quan Jesús es presenta en les experiències de Pasqua, la seva salutació és “Pau a vosaltres”. També ara ens comunica la seva pau, joiosa i serena. Vol enfortir-nos, ajudar-nos en el camí de la confiança.

         PAU PERSONAL. Ni que sigui per uns instants fem una mirada al fons, al nostre interior, al cor i a l’ànima. Com anem? Jesús ens convida a la pau interior. Aquell espai de serenitat, sense estridències ni tensions, ni pors ni temors inconcrets.

         La pau és fràgil. Cal recuperar-la. Recuperar la pau interior ens fa un bé a nosaltres i de retruc als altres. Què podem fer per retornar a la pau? És Ell qui ens convida. No és una fórmula, no és per quedar bé. És el seu desig. Sense massa paraules, com en una mirada interior que es creua amb la seva, demanem-li la pau.

PAU EN LES RELACIONS. Relacions familiars, amb amics, companys, coneguts i tants d’altres. Entre tanta gent hi ha persones la presència de les quals és de pau. Hi ha, però, persones tenses, agitades. Hi ha persones que ens fan perdre la pau. Segurament aquestes darreres són les que més la necessiten. Què els passa? Podem fer quelcom per elles?Moltes vegades ens cal reflexionar cercant quines són les causes de les tensions i violències en les nostres relacions. Detectar què passa i per què passa és ja un primer pas per poder asserenar les relacions. Cansament? Orgull ferit? Manca de consideració? Tracte injust? Incompliments?… I ara, quins poden ser els passos interiors i exteriors possibles cap a la reconciliació, el perdó i aquell tornar a començar tan necessari a la vida?

PAU SOCIAL. Hi ha molta violència!! Econòmica, política, social, familiar, masclista, religiosa, ètnica, sexual, nacional i internacional…

La immensa majoria de la gent vol i necessita viure en pau, sobretot en aquella pau que neix de la justícia, del respecte i de saber col·locar-se en el lloc del altres. Som cridats a esdevenir actius per la pau social. La Pasqua es fa extensiva com a portadora de pau justa i amable.

 

TERCERA:

De què parlàveu entre vosaltres tot caminant?” (Lluc 24, 17)

No és que caminem massa, Senyor, per molt que ens ho recomanin. Tenim tantes coses a fer! O potser a vegades tan poques, i agafem tota mena de vehicles, o segons com amb prou feines sortim de casa. Aquells dos deixebles podien parlar i desfogar-se, anaven a peu. Ara els que van a peu generalment hi van amb molta pressa. I els que omplen els vehicles gairebé sempre estan pendents del mòbil… pica que pica a veure si hi ha sort i algú es recorda de mi!!

Però ja que ens preguntes; que potser no saps el que passa? Nosaltres pensàvem que vivíem en la societat del benestar, però hi ha molta gent que viu en un notable malestar. Uns perquè passen gana, els fan fora de casa, no tenen feina i estan amb l'aigua fins al coll. Altres perquè, per mantenir el ritme de benestar excel·lent segons els paràmetres del sistema, han de gastar-se el que tenen en estridències, neguits, trencaments, estafes, mals humors… i moltes vegades acaben habituats a la injustícia, com si fos la cosa més normal del món.

Nosaltres pensàvem que amb els drets humans, les constitucions, la globalització i les llibertats entraríem en un món nou, obert a tothom, respectuós, amable i sobretot just. I ja veus, ara marxem de tot, ja n’estem ben tips.

————————————————–

Feixucs d’enteniment i de cor per a creure tot el que havien anunciat els profetes!“

(Som a Pasqua, el Senyor és viu entre nosaltres. Ha destruït la mort i ens comunica esperança personal i social. No marxeu, torneu a la comunitat, escolteu aquells i aquelles que el troben en el seu cor, en els altres, que lluiten per la justícia, l’amor, la reconciliació, la pau i l’alegria. Ara us toca a vosaltres. No perdeu el temps en pessimismes i sensacions que tot està perdut. Teniu un temps limitat, que són quatre dies! Vinga, som-hi, que Ell és amb nosaltres, li importa aquest món. Hem de fer un canvi, primer en el cor, després en les relacions de tota mena, també a l’Església, i sempre per millorar la societat. És que no veieu tanta bondat i capacitat de vida que hi ha arreu…? Anem a partir el pa, que és hora de deixar tant de pessimisme… i actuem, actuem i actuem.)

 

 

QUARTA:

SENYOR MEU I DÉU MEU!” (Joan 20, 28)

Avui es parla molt del procés. Una paraula que pot significar moltes coses. El procés personal de Tomàs va culminar amb aquestes paraules: Senyor meu i Déu meu! No les va pronunciar com a resultat d’un càlcul mental ni d’una conclusió lògica, ni menys  encara mogut pel testimoni dels seus companys.

El fet decisiu va ser que Jesús va entrar en els seus dubtes i els va desfer amb la seva presència. Ah! En aquell moment el cor es va eixamplar i des del més profund van brollar –autèntics, humils i directes– uns mots que han transcendit els segles.

Quan ens preguntem què passa que la fe cristiana a les nostres societats occidentals –i en concret a casa nostra, almenys estadísticament– està en descens, moltes vegades ens quedem sense paraules.

La nostra lògica és en gran part la que ha fet avançar la tècnica, el progrés científics, els càlculs econòmics. Els mercats, els laboratoris, l’exactitud de les xifres, el que mostren la informàtica i la robòtica i un molt llarg etcètera han anat configurant una manera de pensar que en general no facilita la fe. Els testimonis de donació generosa, de notables sacrificis pels altres, no són patrimoni dels creients, encara que tenim nombrosos exemples de creients que donen un testimoni admirable. Ni raonaments, ni testimonis generosos… Doncs, què?

La fe no és el resultat dels raciocinis ni dels testimonis. Evidentment que aquestes realitats poden ajudar, però no són decisives. La fe va més enllà de la lògica dels sistemes econòmics, va més enllà del previsible i del que deia Sant Tomàs: “Jo si no ho veig, no ho toco, no em resulta efectiu… no m’ho crec; no m’ho puc creure.”

La fe és la conseqüència d’una trobada amb Jesús, encara que la resta de situacions i arguments poden ajudar i enfortir-la. Sense aquesta trobada serà una manera de sentir i de viure respectable, sens dubte, però inintel·ligible per a unes majories d’homes i dones que responen a una manera de pensar i de viure amarada de tecnicismes i pèrdues o guanys econòmics

Qui diu sincerament “Senyor meu i Déu meu” és aquell/a que ha trobat o s’ha deixat trobar per Jesús. Ell viu entre nosaltres, a prop nostre. És la Pasqua, el pas de Déu en les nostres vides.

QUINTA:

QUEDA’T AMB NOSALTRES, QUE ES FA TARD I EL DIA JA COMENÇA A DECLINAR.” (Lluc 24, 29)

Aquestes paraules, que són una pregària, expressen també un sentiment molt profund quan aquella persona que estimem fa el gest de marxar. “Si us plau, queda't amb nosaltres… mare, pare, amic. Queda’t, no marxis, no ens deixis, que et necessitem a prop, al nostre costat, fent camí. Mentre hi ets ens sentim acompanyats i estimats… Si marxes, què farem sense tu?”

 Però és que es fa tard, el temps passa. El dia, el mes, l’any, la vida… ja declinen. Tot passa, sembla ahir, i ves per on, ha passat el temps, ningú el para, estem tan bé, hem estat tan bé amb tu. Encara no, no marxis!

         És aquesta la pregària –el sentiment– d’aquells dos deixebles que, anant tristos de camí, foren trobats per Jesús. I també la de tants d’altres homes i dones que, després de la trobada, temem que marxi aquell que es va fer trobadís en el nostre camí.

No va marxar. Ell no volia marxar. Volia sopar amb ells. Tenia moltes ganes de sopar amb ells i mostrar qui era, abans de marxar. Ho va mostrar en la forma de partir el pa. Era Ell. Ara sí, podia marxar, perquè de fet no marxava: en el pa es quedava. D’una presència física passava a la presència de la fe, dels ulls al cor, i del cor a aixecar-se i tornar al camí. La seva presència nova era d’una joia incalculable. Sí, Ell vivia. Sí, Ell viu.

Mirem de no marxar de ningú sense haver partit el nostre pa amb ell… Almenys intentem-ho. Que dur que és un cop de porta!

Ell, el Senyor, si en el camí de la nostra vida ha encès el cor sense donar-se a conèixer, quan fa el gest del comiat i sobretot si es fa tard, no el deixem marxar. Resta poc temps. Anem a sopar: el pa i el retorn a la vida, plens de fe, joia i força. Sabem que va amb nosaltres.

SEXTA:

JO SOC AMB VOSALTRES DIA RERE DIA FINS A LA FI DEL MÓN” (Mateu 28, 20)

A la sortida de l’hospital, sense saber per què, la Mireia recorda aquestes paraules que Jesús va dir als seus deixebles mentre encara era amb ells. Pocs moments després va marxar i mai més l’hem vist amb els nostres ulls. Tampoc tu el veus; més encara, tens la impressió que ha marxat. Et senties tan sola mentre, callada, acompanyaves la teva estimada àvia, que des de l’ictus no parla, encara que quelcom deu entendre. On ets avui Jesús? “Jo soc en tu, Mireia. Avui hi era present quan agafaves la mà de l'àvia. La meva mà era en ella. Ànim, Mireia.”

Tots han anat marxant. Ha sigut una festa increïble. El Ramon i la Belén es miren. Sembla mentida el profund silenci que hi ha en aquests moments després de tanta gresca. I per cert totes les taules plenes de plats, gots, ampolles i flors… On era, avui el Senyor, Ell que ens va prometre que seria amb nosaltres fins a la fi del món? Oi que també penseu que aquesta casa, tan desordenada i que demana ara tanta feina, és la fi de la festa, encara que no precisament la fi del món? “Jo soc ara amb els nens, amb els pares, amb els amics, en mig de tanta gent que s’estima i en vosaltres dos. M’agraden les festes. Que aquesta casa segueixi sempre oberta”.

I com pesa aquesta maleta que ha estat buida tants mesos i ara portes a la mà, tu, amic, Lucas, que avui surts de la presó. Quina sensació, aquesta de la llibertat. Com es van repetint les paraules del mosso quan t’ha vist marxar: que tinguis sort. És cert, vull tenir sort, Jesús, que si no hagués estat per tu segurament jo seria mort. Alguns diumenges anava a missa, no tant per fe, sinó per trencar una mica la rutina; fins que aquell dia, inesperadament, vaig entendre que hi eres. “Lucas, amic meu, cuida’t, compta amb mi, que vaig al teu costat. Soc amb tu, sempre; sí, sempre, de debò.”

Potser tots avui, recordant el comiat de Jesús, ni que sigui per uns moments, fem, en la mida del possible, un acte de fe en la proximitat de Jesús en la nostra vida. Les paraules que va dir en el seu comiat també eren dites per a cadascun de nosaltres. “Jesús, no et veig, no t’entenc, fins a vegades tinc dubtes. De tota manera, crec –o voldria creure encara més– que la buidor, l’absurd i la radical soledat són sensacions, però la veritat és que ens acompanyes, que ets tan a prop senzillament perquè tu ets “Déu en nosaltres”.

SETENA:     (afegit)

 

 

PASSEJANT AMB LA MÒNICA 03

Comença a fer calor. Avui és diumenge i la Mònica 03 surt d’excursió amb la Marta, aquella noia de 28 anys que treballa a una farmàcia de Gràcia i des de fa un parell de mesos forma part de la comunitat “Quantium”. Tenien ganes de parlar, també de descansar, i estan fent una caminada per Sant Llorenç del Munt.

         Hi ha un indret amagat en mig de molts arbres i que queda a prop d’una petita font, que raja lentament; molts anys s'asseca a l’estiu. Totes dues estan assegudes i fa estona que xerra que xerra. La Marta normalment no parla massa, però quan s’hi posa li costa parar. La Mònica l’ha estat escoltant atentament, i per dins seu li demana al Senyor que l’ajudi, perquè el que la Marta li ha plantejat en el fons no té massa respostes convincents. Vol saber, ni més ni menys, qui és Déu i com és Déu, en el cas que hi sigui.

         “Marta, em demanes una cosa impossible. Si amb prou feines sé qui soc jo i com soc, com vols que et digui qui i com és Déu, que, per definició, ens supera infinitament? Estaríem pensant i analitzant mesos i anys i encara ens restaria una distància incalculable. Voldríem tenir una definició clara i lògica, que aquietés la nostra ment. I aquesta mena de pretensió, si ni tan sols la podem aplicar a les persones que coneixem, com vols que et digui qui és i com és Déu?

 Podem anar coneixent una persona no tant pel seu carnet d’identitat o una definició abstracta sinó per la seva actuació. Jo crec en Déu… des del cosmos i la natura, jo crec en Déu com a Pare gràcies a Jesús, i l’estimo i em mou perquè experimento a vegades un esperit que em consola, m’il·lumina, i és com un suport que no et podria explicar, invisible, imprevisible i fins i tot emocionant.”

         La Mònica 03 es deixa anar. Ja fa molta estona que parla i la Marta està commoguda. No ho entén tot. Però sap que la Mònica no parla per parlar. Li ha obert el seu secret. La Marta amb prou feines s’aguanta les llàgrimes. Resulta que Déu és lluny i a prop. La natura i el cosmos i la vida li han mostrat que és Pare-Mare tot alhora, Jesús li ha mostrat que és humà, una història concreta i una presència real, i que hi ha un Esperit, com el vent, com un foc, com una llum, que mostra totes aquestes dimensions.

         Déu és Pare-Mare, és Jesús –aquell a qui li diuen el Senyor– i és Esperit, i tota aquesta comunitat és Déu Únic. Avui és la seva festa comunitària.

         Les dues amigues tornen cap al “Quantium” en silenci.


 

Publicado en catequesis adolescents i joves, Pagina Principal | Deja un comentario

LA TRINITAT


 

 

 

CONFIAR   EN   DÉU 

L'esforç fet, al llarg dels segles, pels teòlegs per a exposar amb conceptes humans el misteri de la Trinitat, no ajuda gaire als cristians d'avui a revifar la seva confiança en Déu Pare, refirmar la seva adhesió a Jesús, el Fill encarnat de Déu, i acollir amb fe viva la presència de l'Esperit de Déu en nosaltres.

Per això, pot ser bo fer un esforç per a apropar-nos al misteri de Déu amb paraules senzilles i cor humil, seguint de prop el missatge, els gestos i la vida tota de Jesús: misteri del Fill de Déu encarnat.

El misteri del Pare és amor entranyable i perdó continu. Ningú està exclòs del seu amor, a ningú es nega el perdó. El Pare ens estima i ens cerca a cada un dels seus fills i filles per camins que sols ell coneix. Mira cada esser humà amb tendresa i profunda compassió. Per això, Jesús l'invoca sempre amb una sola paraula: “Pare”.

La nostra primera actitud davant aquest Pare ha de ser: confiança. El misteri últim de la realitat, que els creients diem “Déu”, mai no ens ha de causar por ni angoixa. Déu sols pot estimar-nos. Ell entén la nostra fe petita i vacil·lant. No ens hem de sentir trists per la nostra vida, quasi sempre mediocre, ni descoratjar-nos quan descobrim que hem viscut allunyats d'aquest Pare. Ens podem lliurar a ell amb senzillesa. La nostra poca fe basta.

També Jesús ens convida a la confiança. Aquestes són les seves paraules: “que els vostres cors s'asserenin. Creis en Déu. Creis també en mi”. Jesús és el viu retrat del Pare. En els seus gests i en el seu mode d'actuar, entregat totalment a fer la vida més humana, ens descobreix com ens vol Déu.

Per això, en Jesús podem trobar-nos, en qualsevol situació, amb un Déu concret, amic i proper. Ell posa pau en la nostra vida. Ell ens fa passar de la por a la confiança, del recel a la fe senzilla en el misteri últim de la vida, que només és Amor.

Acollir l'Esperit que alena el Pare i el seu Fill Jesús, és acollir dins nosaltres la presència invisible, silenciosa, però real del misteri de Déu. Quan ens fem conscients d'aquesta presència continua, comença a desvetllar-se en nosaltres una confiança nova en Déu.

La nostra vida és fràgil, plena de contradiccions i incertesa: creients i no creients, vivim envoltats de misteri. Però, la presència, misteriosa també, de l'Esperit en nosaltres, encara que dèbil, és suficient per a sostenir la nostra confiança en el Misteri últim de la vida que sols és Amor.

José Antonio Pagola

 

 

 

"No ens podem imaginar una altra manera de viure que estimant Déu"

Santíssima Trinitat

No volem viure la festa de la Trinitat apartant la mirada del món.

No podem estar alegres i celebrar la festa de Déu oblidant els seus fills i les seves filles avui mateix

       torturats

        terroritzats

       violats

       i degradats de mil maneres.

Necessitem creure en Déu Pare de tots els pobles i religions, força creadora que ens vol bé a tots. Roca ferma i sòlida on arrelar amb confiança i sense temor en aquests temps insegurs i brutals.

Necessitem creure en Jesús, Fill de Déu i germà nostre, que ens dignifica i ens salva. En Ell hi descobrim la fesomia i el cor de Déu. En Ell sentim Déu molt a prop, torturat i crucificat junt a tants d’altres.

A Ell ens volem agafar en aquest temps de confusió en el que se’ns vol enganyar de tantes maneres i de tantes maneres se’ns enganya.

Necessitem creure en l’Esperit transformador de Déu que no abandona mai a cap persona humana. Dador de vida i defensor de tots els pobres en aquests temps indefensos i desvalguts. Necessitem el seu recolzament per a no caure en la desesperança i la frustració.

Volem estimar Déu Pare estimant la vida i lluitant a favor de les seves criatures.

És millor construir que destruir.

És millor fer el bé que perjudicar.

És millor la pau que la guerra.

És millor acollir que refusar.

És millor besar que escopir.

És millor ser que no ser.

Volem estimar Jesús, Fill de Déu encarnat, defensant el seu projecte de vida.

Jesús l’anomenava el “Regne de Déu i la seva justícia”.

Un projecte tantes vegades

-oblidat

-traït

-desfigurat

-trivialitzat

-i prostituït pels que ens diem l’Església de Jesús.

Volem acollir l’Esperit Sant de Déu per mantenir sempre la nostra resistència davant els amos perversos del món.

Volem pensar, sentir i actuar contra els seus projectes de mort  i menyspreu dels petits i menystinguts.

No ens podem imaginar una altra manera de viure que estimant Déu i desvivint-nos pel nostre proïsme desvalgut, oprimit i necessitat.

Només així assolirem la nostra pròpia humanitat de persones

bones

honrades

sense por a la bondat i a la tendresa.

És per aquests camins i actituds que podrem arreglar aquest món tan i tan desgavellat. Almenys, intentar-ho!


 

****************

 

– DISSABTE,   10   JUNY   2017,  a   les   19   hores.:

     CELEBRACIÓ   COMUNITÀRIA   DEL   SAGRAMENT   DE   L'UNCIÓ   DELS   MALALTS

  A   l'Església   de   Sant   Vicenç   Ferrer,   ES   CONVENT    :  

Publicado en catequesis adolescents i joves, Comunicacions Generals, Pagina Principal | Deja un comentario

LECTIO DIVINA

LECTIO DIVINA – DIUMENGE PENTECOSTÈS

Reunió: dimecres 31 maig 2017,    CAN  VALLESPIR

 

Rebeu l’Esperit Sant!

  • Fets 2, 1-11

  • Salm 103

  • I Corintis 12, 3-7. 12-13

  • Joan 20, 19-23

Introducció

Cinquanta dies després d’haver celebrat la Resurrecció de Jesús, diumenge que ve acabam el temps de Pasqua. Pentecostès és la ‘Pasqua granada’, la maduració de la Pasqua que produeix el seu fruit més saborós: la vinguda de l’Esperit Sant.

Tant l’evangeli com al llibre dels Fets dels Apòstols ens ofereixen la seva pròpia versió d’aquest esdeveniment, ressaltant diversos caires d’un mateix misteri.

Més enllà de la diferència que hi ha entre les distintes presentacions, hi ha una coincidència de fons: en ambdós casos es remarca que l’Esperit és el do que el Senyor fa als seus deixebles perquè puguin continuar la seva missió. El salm ens convida a entendre aquest ‘moment’ com una “nova creació”, i Pau, per la seva part, ens recorda que l’acció de l’Esperit es manifesta de múltiples maneres, però totes per al bé de la comunitat.

 

Llegim i meditam

De l’evangeli de sant Joan (20, 19-23)

Al vespre d’aquell mateix diumenge, els deixebles eren a casa amb les portes tancades per por dels jueus. Jesús entrà, es posà enmig i els digué: ‘Pau a vosaltres!’. Després els mostrà les mans i el costat. Els deixebles s’alegraren de veure el Senyor. Ells els tornà a dir: ‘Pau a vosaltres! Com el Pare m’ha enviat a mi, també jo us envii a vosaltres’. Llavors alenà damunt ells i els digué: ‘Rebeu l’Esperit Sant. A tots aquells a qui perdonareu els pecats, els quedaran perdonats, però mentre no els perdoneu, quedaran sense perdó’.

 

  • L’evangeli de Joan no conté una narració dels fets que varen tenir lloc el dia de Pentecostès, semblant al relat que podem llegir en els Fets dels Apòstols. Però això no vol dir que ignori la vinguda de l’Esperit sobre els Apòstols. Simplement, ho situa en un moment diferent.

 

  • Alguns comentaristes han anomenat aquest relat de Joan el “Pentecostès del quart evangeli”. Aquí es parla clarament de la vinguda de l’Esperit sobre els Apòstols, però aquest esdeveniment no hi apareix situat cinquanta dies després de Pasqua (com al llibre dels Fets), sinó en un moment diferent.

  • L’evangeli de Joan no estableix un termini de temps entre Pasqua i la vinguda de l’Esperit, i tampoc no situa aquesta vinguda en el marc de la festa jueva de Pentecostès. La presenta de forma diferent dels Fets: com si tot s’hagués esdevingut el mateix dia de la Resurrecció. Per això mateix, serà bo recordar que els evangelis no són “crònica”, i que les diferències que trobam entre ells s’expliquen per les diverses perspectives teològiques pròpies de cada un (o sia, segons aquells punts fonamentals que més volen destacar de Jesús, de la seva Bona Nova, i també segons a quines persones o comunitats s’adreça l’escrit). Aquí es tracta, per tant, d’aprofundir un esdeveniment que s’experimenta en la fe, no tant de relatar un “fet” històric i que es pugui localitzar en el temps. Joan, per la seva banda, es mostra molt interessat en fer veure el lligam ben estret que hi ha entre la Resurrecció de Jesús i l’efusió de l’Esperit, com aspectes complementaris d’una mateixa realitat.

  • L’evangelista Joan empra una imatge molt gràfica i molt entranyable per a expressar la ‘comunicació’ de l’Esperit. L’Esperit Sant no apareix aquí simbolitzat per un vent impetuós o per unes flamarades de foc (com en el relat dels Fets), sinó pel buf vital del Ressuscitat, que alena sobre els seus deixebles. Això ens recorda el mateix gest que Déu va fer, quan creà l’ésser humà, com podem llegir a Gènesi 2,7.

  • La donació de l’Esperit Sant fa dels deixebles persones noves i ‘recreades’, els allibera de la vella condició de ‘tancats’ o reclosos, i els preparar per a assumir nous reptes, nous desafiaments. De fet, l’evangeli de Joan lliga aquest ‘esdeveniment’ amb l’enviament a la missió, situant les dues coses seguides, ben vinculades, en el mateix relat (vv. 21-22). En aquest aspecte, coincideix en gran part amb la perspectiva del llibre dels Fets (Fets 1,8). Jesús envia els seus com Ell mateix ha estat enviat pel Pare… Però no els deixa tot sols, sinó que els fa donació de l’Esperit perquè puguin dur a terme la seva missió. Sense l’Esperit, la comunitat no hagués pogut superar les seves “pors… L’Església no s’hauria posat mai en marxa.

  • Però Joan afegeix un detall significatiu, un tret típic del quart evangeli: el tema del perdó dels pecats. D’aquesta manera, la missió encomanada als deixebles es presenta com una tasca de reconciliació universal. També hem de recordar, finalment, que la donació de l’Esperit als deixebles no és una “sorpresa narrativa” (no ve de nou), no és una cosa totalment inesperada dins la trama de l’evangeli de Joan. Al contrari, Jesús els l’havia promès repetides vegades, en el seu darrer sopar. (Ho podeu llegir a Joan 14, 16-17-26; 15, 26-27; 16, 7-15).

  • L’evangeli de Joan concedeix una importància fonamental al paper o acció que l’Esperit Sant realitza en la comunitat cristiana, després de la Pasqua. Es remarca que l’Esperit procedeix del Pare, que l’envia als creients gràcies a la intercessió de Jesús glorificat. L’Esperit és anomenat també “Paràclit”, que vol dir ajudant, protector, advocat, defensor, intercessor… La seva assistència constant farà que els creients aprenguin a suportar l’absència física del Mestre, i reconeguin la seva nova presència com a Ressuscitat. Acompanyats constantment per l’Esperit, no es trobaran tot sols. Sostinguts pel seu testimoni a favor de Jesús, podran ser testimonis enmig del món. Gràcies a la seva il·luminació com a mestre interior es faran càrrec de la “veritat completa”, i podran comprendre i fer actual – aplicar a la vida – el sentit de les paraules del Senyor, mantenint viva la seva memòria.

Aplicam a la vida

La vinguda de l’Esperit Sant no té data fixa (un dia determinat). Joan la situa en el mateix moment de la resurrecció, i els Fets dels Apòstols, cinquata dies després de Pasqua. Però AVUI TAMBÉ POT SER PENTECOSTÈS. El Senyor Jesús, que va vessar el seu Esperit sobre nosaltres el dia del nostre Baptisme, ens renova constantment amb a quest do perquè puguem continuar la missió que Ell mateix va rebre del Pare.

  • L’Esperit Sant ha estat anomenat moltes vegades ‘el Gran Desconegut’

¿Com ens ajuden els textos bíblics que hem llegit, per a conèixer millor qui és i com actua?

  • L’Esperit Sant és l’alè vital del Ressuscitat que actua en nosaltres…

La seva presència no es veu, però… ¿De quina manera s’hauria de notar en la vida dels creients?

  • Rebeu l’Esperit Sant. Aquells a qui perdonareu els pecats, els quedaran perdonats…”

¿Què podríem fer per a concretar en la nostra vida personal i comunitària aquesta missió de reconciliació?

  • També avui els cristians vivim sovint “amb les portes tancades” i amb por, rebecs a l’esperança.

¿No serà que oposam resistència a deixar-nos moure per l’Esperit? ¿En quins aspectes hauria de canviar aquesta situació, si ens féssim més dòcils a la seva acció?

Pregam

Sense l’Esperit, la pregària (l’oració) seria un diàleg impossible. És Ell el qui ‘gemega’ en nosaltres perquè puguem pregar com pertoca i com ens convé. Moguts per Ell, ens posam una vegada més davant el Pare per a demanar-li que no ens manqui mai la seva ajuda i fortalesa.

Veniu, Sant Esperit.

Vós sou el protagonista de la vida de l’Església…

Sou present en cada sagrament,

en cada frase de la Paraula de Déu,

cada vegada que ens reunim en nom de Jesús,

cava vegada que feim un gest de misericòrdia

com els que Ell feia.

Sou present allà on voleu,

perquè sou la llibertat divina.

El vostre camp d’acció contrapassa els límits

de l’Església visible,

perquè sou vincle de comunió per damunt de tota diferència

Donau a tothom la capacitat d’estimar el proïsme

i de cercar Déu, partint de la seva realitat,

i així els posau en camí de salvació.

Gràcies, Esperit, per tantes pentecostes.

 

Publicado en catequesis adolescents i joves, Pagina Principal | Deja un comentario