Informació: cerca'ns al Facebook: catequesi manacor  o bè per correu electrònic: catequesimanacor@gmail.com

SETMANA SANTA 2019

 

 

PRESENTACIÓ   PROGRAMA:       

     

 

( cliqueu   sobre   "imatge"  )

 

 

PROGRAMA SETMANA SANTA

 

 

 

 

 

 

 

        La historia es una parte fundamental de la vivencia de la Semana Santa. No se pueden comprender los actos y las celebraciones de estos días sin conocer sus orígenes. Ya en 1432 aparece documentada la figura del Coremer, un fraile o cura, buen orador, que acudía a la villa pagado por el Consell de la Vila (como se llamaba el actual Ayuntamiento) para predicar la Cuaresma. Esta tradición fue recientemente recuperada en 2011 Aunque las procesiones de Semana Santa fuera de las iglesias se iniciaron en muchos países del Mediterráneo a lo largo de los siglos XIV y XV, parece que en Manacor y la Part Forana de Mallorca lo hicieron a principios del siglo XVI.

      La primera referencia documental data del 7 de enero de 1602, cuando el gremio de paraires solicitó al Consell de la Vila la ayuda económica para la confección del Sant Crist de la Sang. De esta manera se tiene constancia de que la primera procesión de Semana Santa por las calles de Manacor transcurría el Jueves Santo.La procesión del Viernes Santo se celebraba tradicionalmente en la iglesia y estaba a cargo de la Comunidad de Beneficiados, parece que desde una fecha cercana a 1564 cuando el obispo Diego de Arnedo les encomendó la custodia de la Capella de les Ànimes. Pero es en 1610 cuando se instaura la procesión del Viernes Santo por las calles de Manacor. Hoy en día es la procesión más importante y multitudinaria del municipio.

      El origen de la procesión de Pascua se encuentra perfectamente documentado en toda Mallorca. Fue en 1621 cuando tuvo lugar por primera vez en Mallorca, desde la Catedral hasta el Convent de Sant Domingo. A raíz de ello todas las parroquias empezaron a celebrarla, siendo instituida en Manacor en 1653. La procesión se celebraba después de la misa, desde la Parroquia de Santa María (como era conocida entonces la actual Nostra Senyora dels Dolors) hasta el Convent de Sant Vicenç Ferrer.

     Desde entonces las procesiones del Jueves Santo, Viernes Santo y Pascua se han mantenido hasta nuestros días, evolucionando hasta lo que conocemos hoy en día. Ya en el siglo XVII los penitentes vestían túnica y caperuza, de donde proviene el apelativo de campinorat que se utiliza en Manacor de manera exclusiva. En aquellos tiempos aparecieron las primeras cofradías, como expresión religiosa de los gremios profesionales, teniendo a su cargo alguna de las capillas de la iglesia.

(del  PROGRAMA…)

 

     

 

JESÚS,   ENCARNACIÓ  DE  LA  MISERICÒRDIA

ACTE   INAUGURAL 

"SERMÓ  DEL   COREMER"    (cliqueu  sobre  imatge)

 

 BENEDICTUS   (cliqueu   sobre  imatge)

 

*  *  *  *  *  *  *  *

 

DIUMENGE   DE  RAMS

DIUMENGE DE RAMS

(POWER-POINT)

      Quan ja s'acostava a la baixada de la muntanya de les Oliveres, tota la multitud dels deixebles,

      plens d'alegria, començaren a lloar Déu amb grans crits per tots els miracles que havien vist, i deien:

      Beneït el rei, el qui ve en nom del Senyor! Pau en el cel i glòria en les altures!
      Alguns dels fariseus que es trobaven entre la multitud li digueren: Mestre, renya els teus deixebles.

      Ell respongué: Us ho asseguro: si aquests callen, cridaran les pedres.

 

 

LECTURES  DE  LA  CELEBRACIÓ: 

DIUMENGE DE RAMS

 

El Diumenge de rams és una festa molt tradicional i popular, moltes famílies van al temple amb els nens i nenes que porten els palmons i les palmes.

Aquesta festa ens recorda l´entrada triomfal de Jesús a Jerusalem amb motiu de la Pasqua jueva, enmig de l'entusiasme del deixebles i de la gent del poble que l'aclamen dient :”Beneït el rei que ve en nom del Senyor. Pau al el cel i glòria a les altures”. Tot és alegria i goig.

Però poc després, a  l'evangeli de la missa, escoltem el relat de la passió del Senyor, aquest any segons Sant Lluc, que acaba amb la crucifixió, el descendiment de la creu i el sepulcre. Tota l´alegria del començament acaba en dol. ¿Quin pot ser el sentit d'aquest contrast?

El regne de Déu que Jesús proclama és diferent del reialmes d'aquest món, del reis de les nacions que dominen com si en fossin amos, i els que tenen domini d'elles es fan dir benefactors. El regne de Deu que Jesús inaugura és predilecció pels pobres i petits, justícia, solidaritat, comunió, cura de les persones i de la natura, confiança en el Pare. Per això Jesús no entra a Jerusalem a cavall i amb carros de combat, sinó muntat en un pollí.

I aquesta proposta de Jesús és el que  el “món” oposat a Déu no admet: Anàs, Caifàs, Herodes i Pilat s´ajunten per matar-lo.

Però nosaltres no podem acabar la Setmana Santa  el divendres sant amb el via crucis i la creu, ni amb el silenci del sepulcre del dissabte.

La Setmana Santa acaba a la Pasqua, el Pare dona la raó a Jesús, no a Anàs, Caifàs, Herodes i Pilat, i ressuscita Jesús. El programa i l'estil de Jesús és el definitiu, és l´alternativa als reialmes corruptes d'aquest món i per això el seu Regnat no tindrà fi.

Vivim la Setmana Santa  unint la passió de Jesús amb la passió del món que avui pateix: immigrants, aturats, gent en guerra, víctimes de tot tipus de violència, pobres, ancians malalts, presoners. Però sempre amb l´esperança Pasqual de Jesús ressuscitat,  que la vida triomfa de la mort i el pecat.

Que els palmons i palmes beneïdes que portem a casa ens recordin que al final triomfaran sempre la justícia, la alegria i la bondat de Jesús de Natzaret, el que pujà a Jerusalem muntat sobre un pollí.

Víctor Codina, sj.

 

 

¿ QUÈ FA DÉU A UNA CREU ?

El crucificaren

Segons el relat evangèlic, els que passaven davant Jesús crucificat damunt el pujolet del Gòlgota se'n reien d'ell, de la seva impotència, i li dèien: “Si ets Fill de Déu, baixa de la creu”. Jesús no respon a la provocació. La seva resposta és el silenci, carregat de misteri. Perquè és Fill de Déu estarà a la creu fins a la mort. Les preguntes són inevitables: ¿ Com és possible creure en un Déu crucificat pels homes ? ¿ Ens adonem del que diem ? ¿ Que hi fa Déu dalt una creu ? ¿ Com pot subsistir una religió fonamentada en una cocepció tan absurda de Déu ?

Un “Déu crucificat” constitueix una revolució i un escàndol que fa qüestionar totes les idees que els humans ens fem d'un Déu al qual pensem conéixer. El Crucificat no té el rostre ni els trets que les religions donen a l'Esser Suprem.

El “Déu crucificat” no és un esser omnipotent i majestuós, immutable i feliç, aliè al sofriment dels humans, sinó un Déu impotent i humiliat que sofreix amb nosaltres el dolor, l'angoixa i fins i tot la mateixa mort. Amb la Creu, o s'acaba la nostre fe en Déu, o ens obrim a una comprensió nova i sorprenent d'un Déu que, encarnat en el nostre sofriment, ens estima de manera increïble.

Davant el Crucificat podem intuir que Déu, en son últim misteri, és algú que sofreix amb nosaltres. La nostra misèria l'afecta. El nostre sofriment l'esquitxa. No existeix un Déu al marge de les nostres penes, llàgrimes i desgràcies. Ell està en tots els Calvaris de nostre món.

Aquest “Déu crucificat” no permet una fe frívola i egoista en un Déu omnipotent al servei dels nostres capricis i pretensions. Aquest Déu ens fa mirar el sofriment, l'abandó i el desempar de tantes víctimes d'injustícies i desgràcies. Amb aquest Déu ens trobem quan ens apropem al sofriment de qualsevol crucificat.

Els cristians fem revolts per no topar-nos amb el “Déu crucificat”. Hem après, inclús, a alçar la vista cap a la Creu del Senyor, desviant-la dels crucificats que estan al davant dels ulls. Tanmateix, la manera més autèntica de celebrar la Passió del Senyor és revifar la nostra compassió. Sense això, es disol la nostra fe en el “Déu  crucificat” i s'obre la porta a manipulacions de tota mena. Que la nostra besada al Crucificat ens faci mirar sempre cap als que, prop o lluny de nosaltres, viuen sofrint.

COMUNICACIONS 

13/14 ABRIL

 

1.- Dimarts Sant, 16 d’abril,.:   Processó del Silenci i la Pregària a les 21h. Partida del Convent i arribada a la Parròquia dels Dolors.

 

2.- Dimecres Sant, 17 d’abril, Missa Crismal a la seu a les 19:30h. Aquest dia, no hi haurà misses vespertines, només missa a les 8h del dematí a la Parròquia dels Dolors.

Aquest dia es farà la Casa Santa, per tant, tots aquells que volgueu aportar flors per la mateixa, ho podeu fer dimarts horabaixa o dimecres dematí a la Parròquia dels Dolors.

 

3.- Dijous Sant, 18 d’abril,:  Missa del Sant Sopar :

–   Al  Monestir  de  les  Benedictines,  a  les  18  hores

    –     a la Parròquia dels Dolors a les 19h.

–       Processó de la Sang, a les 21:30h (enguany mitja hora més prest!).

 

4.- Divendres Sant, 19 d’abril,

      Pregària d’ofici de lectures i Laudes a la Parròquia de Crist Rei a les 10h.

      La Casa Santa de Crist Rei, aquest dia, estarà oberta de les 9:30h a les 12:30h.

Celebració de la Passió i Mort del Senyor:

   –  Al  Monestir  de  les  Benedictines,  a  le  18   h.

      –   a la Parròquia dels Dolors a les 19h.

    – Processó del Sant Enterrament a les 21:30h.

 

5.- Dissabte Sant, 20 d’abril:  Vigília Pasqual:

–  Al  Monestir  de  les  Benedictines,  a  les  19   hores

   –   Al Convent a les 21h. .

 

6.- Diumenge de Pasqua, 21 d’abril, les misses seran com un diumenge normal.

–   Hi haurà missa a la Parròquia dels Dolors a les 10h. I, seguidament, a les 10:45h Processó de l’Encontre.

 

 

 

*   *   *   *   *    *

CONCERT   AL  CONVENT  

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

MEMÒRIES   D'ANYS  PASSATS..

 

Publicado en Catequesi infantil, catequesis adolescents i joves, Comunicacions Generals, Pagina Principal | Deja un comentario

DIUMENGE QUART DE QUARESMA

 

 

EL PERDÓ DE DÉU

El donàvem per perdut i l'hem retrobat.

L'home modern ha perdut la consciència de pecat. Ha perdut també l'experiència de sentir-se perdonat per Déu, i el que no coneix el perdó de Déu es veu privat de la força per per a reconciliar-se amb el seu passat i començar etapa nova dins la vida. Molts obstacles impedeixen a la persona obrir-se al perdó de Déu. No senten necessitat del perdó perquè viuen de manera irresponsable o amb el cor endurit. Si han comès errors no necessiten Déu per resoldre el problema.

Altres es senten indignes de ser perdonats. “És molt greu el que he fet; ningú em podrà perdonar”. Pensen que el seu pecat és més poderós que l'amor infinit de Déu. Oprimits pel pes de la culpa, es tanquen a tota esperança. Altres no es perdonen a ells mateixos. Viuen obsessionats per records oscurs i remordiments inútils. Mai podran sentir-se purificats.

Rebre el perdó de Déu és un acte de fe que s'ha de cuidar bé. No és una reflexió intel·lectual. No és tampoc “sentir” el perdó uns moments per tornar a submergir-se en la vida. Acollir el perdó de Déu demana temps i recolliment per a tastar la seva misericòrdia, interioritzar dins nosaltres la seva bondat i experimentar  agraïts la seva acció renovadora.

El perdó de Déu no és que Déu “oblida” nostre pecat o “no el té en compte”. Déu no és com nosaltres. Per a Déu perdonar és “llevar el pecat”, fer-lo desaparéixer, tornar la innocència. El perdó de Déu és perdó total i absolut, gràcia que regenera, nou començament, seguretat i pau íntima.

Commou escoltar l'experiència de F Mauriac quan va descobrir al Déu del perdó: “Davant el barem de pecats, davant les tarifes fixades amb minuciossitat farisàica, ressonaven dins mi cinc paraules que, a l'Evangeli, basten per a borrar totes les misèries i totes les vergonyes d'una pobre vida: fill, els teus pecats queden perdonats”

La inoblidable paràbola del “Pare bondadós” ens descriu de manera admirable i commovedora el perdó de Déu. No ho oblidem. En front de les condemnes dels altres, en front del remordiment i els retrets de nosaltres mateixos, en Déu trobem sempre la mateixa actitud de comprensió i de perdó sense límits.

 

QUART QUARESMA

(Power-Point)

Encara era lluny, que el seu pare el veié i es commogué, corregué a tirar-se-li al coll i el besà. El fill li digué: "Pare, he pecat contra el cel i contra tu. Ja no mereixo que em diguin fill teu".


Però el pare digué als seus criats: "De pressa, porteu el vestit millor i poseu-l'hi, poseu-li també l'anell i les sandàlies, porteu el vedell gras i mateu-lo, mengem i celebrem-ho, perquè aquest fill meu era mort i ha tornat a la vida, estava perdut i l'hem retrobat".I es posaren a celebrar-ho.

 

 

 

 

 

 

4º diumenge de Quaresma (C)

EVANGELI

Aquest germà teu que ja donàvem per mort, ha tornat viu.

+ Lectura del sant evangeli segons sant Lluc 15,1-3. 11-32

1 Els publicans i els altres pecadors s'acostaven tots a Jesús per escoltar-lo. 2 Els fariseus i els mestres de la Llei murmuraven i deien:

–Aquest home acull els pecadors i menja amb ells.

3 Jesús els va proposar aquesta paràbola:

Paràbola del fill pròdig

–Un home tenia dos fills. 12 Un dia, el més jove digué al pare:

»–Pare, dóna'm la part de l'herència que em toca.

»Ell els va repartir els béns. 13 Al cap d'uns quants dies, el més jove va vendre's tot el que tenia i se'n va anar amb els diners en un país llunyà.

»Un cop allí, dilapidà la seva fortuna portant una vida dissoluta. 14 Quan s'ho hagué malgastat tot, vingué una gran fam en aquell país i començà a passar necessitat. 15 Llavors es va llogar a un propietari d'aquell país, que l'envià als seus camps a pasturar porcs. 16 Tenia ganes d'atipar-se de les garrofes que menjaven els porcs, però ningú no li'n donava. 17 Llavors reflexionà i es digué: "Quants jornalers del meu pare tenen pa de sobres i jo aquí m'estic morint de fam! 18 Aniré a trobar el meu pare i li diré: Pare, he pecat contra el cel i contra tu. 19 Ja no mereixo que em diguin fill teu; tracta'm com un dels teus jornalers." 20 I se n'anà a trobar el seu pare.

»Encara era lluny, que el seu pare el veié i es commogué, corregué a tirar-se-li al coll i el besà. 21 El fill li digué:   

»–Pare, he pecat contra el cel i contra tu. Ja no mereixo que em diguin fill teu.

22 »Però el pare digué als seus criats:

»–De pressa, porteu el vestit millor i poseu-l'hi, poseu-li també l'anell i les sandàlies, 23 porteu el vedell gras i mateu-lo, mengem i celebrem-ho, 24 perquè aquest fill meu era mort i ha tornat a la vida, estava perdut i l'hem retrobat.

»I es posaren a celebrar-ho.

25 »Mentrestant, el fill gran era al camp. Quan, de tornada, s'acostava a la casa, va sentir músiques i balls 26 i cridà un dels criats per preguntar-li què era allò. 27 Ell li digué:

»–El teu germà ha tornat. El teu pare l'ha retrobat en bona salut i ha fet matar el vedell gras.

28 »El germà gran s'indignà i no volia entrar. Llavors el seu pare va sortir i el pregava.

29 Però ell li respongué:

»–Fa molts anys que et serveixo sense desobeir mai ni un de sol dels teus manaments, i tu encara no m'has donat un cabrit per a fer festa amb els meus amics. 30 En canvi, quan ha tornat aquest fill teu després de consumir els teus béns amb prostitutes, has fet matar el vedell gras.

31 »El pare li contestà:

»–Fill, tu sempre ets amb mi, i tot el que és meu és teu. 32 Però calia celebrar-ho i alegrar-se, perquè aquest germà teu era mort i ha tornat a la vida, estava perdut i l'hem retrobat.

Paraula de Déu.

Is 5,9a.10-12 2 Co 5,17-21 Lc 15,1-3.11-32

 

Sentit de la Quaresma: un retrobament

Sovint diem que la Quaresma és un temps penitencial, de renúncies… I és veritat que és un temps on practicar especialment el domini de si (dejuni), el despreniment generós i fratern (almoina) i cuidar més la pregària. Això està bé, però en realitat són mitjans per quelcom més fonamental. La Quaresma en realitat és un temps de trobada. De retorn. De retrobada.

La llunyania

D'això ens parla l’evangeli d'avui: el jove de episodi se n'ha anat molt, molt lluny. S'ha deixat portar per l'afany desmesurat de llibertat, de buscar la pròpia satisfacció més primària. I seguint aquest afany per ‘buscar-se’ sense tenir en compte els altres, en realitat, es perd. Acaba en la posició més baixa i humiliant: convivint amb els porcs, que eren els animals més innobles i desagradables que podien considerar els jueus.

Ens podem preguntar nosaltres si en alguna ocasió, potser no tan espectacular com en el relat, hem 'marxat de casa’, ens hem allunyat dels altres, de Déu el Pare, de Jesús…

Una icona del Pare

Bé, de totes maneres l'important del relat d'avui és la trobada amb el pare. Ens podem fixar en alguns detalls d'aquest retrobament, que és una icona del retrobament que Déu el Pare vol tenir amb cadascú de nosaltres, per perduts que ens sentim.

Un Pare ple de desigs

En primer lloc, el pare veu el fill quan aquest estava encara lluny. Això vol dir que l'estava esperant cada dia, com impacient, com delerós de veure l'estimada silueta del seu fill. Així fa el Pare amb nosaltres: ens espera cada dia, cada dia, desitjant com ningú pot imaginar retrobar-se amb nosaltres, veure'ns encara que sigui lluny però en camí cap a Ell.

Potser aquesta icona del Pare delerós per nosaltres ens motivi voler tornar a Ell…

Però la icona continua desplegant-se.

Un Pare que corre cap a nosaltres

Fixem-nos com el pare ‘corregué a tirar-se-li al coll i el besà’. És bonic imaginar aquesta escena, la d'un home ja gran, que porta molt temps esperant aquest moment, i ell -un home afamat i de grans propietats- no dubta a perdre la seva ‘dignitat’ anant corrents a donar la benvinguda al seu fill a qui tots miraran amb menyspreu i sospites menys ell… Un ancià que corrents per un polsós camí, cridant, plorant d’alegria, que omple de petons al seu fill perdut, però estimat… aquesta és la icona preciosa que Jesús ens ofereix del Pare.

Ens podem preguntar si potser per a nosaltres en realitat Déu és algú llunyà, distant, impassible, implacable, jutge que fa por… si és així, l’evangeli d’avui ens convida que deixem que aquesta icona de l’ancià corredor emocionat i joiós entri en el nostre cor.

Un Pare que retorna la dignitat del perdut

I finalment podem veure com el pare retorna la dignitat de fill a aquell perdut…i això molesta al fill gran. A vegades la nostra societat, i determinats corrents de pensament, que ens poden arribar a influenciar, veuen el diferent, ‘perdut’ entre cometes, també amb menyspreu. Podem pensar  quants menyspreus o sospites tenim amb determinats col·lectius de persones, sigui pel seu aspecte, per les seves conviccions, pel seu origen, per la seva manera d’estimar, per la seva condició econòmica, per la seva religió, fins i tot pel seu passat… Caiem nosaltres, potser,en la temptació del germà gran i complidor, però incapaç d’acollir de la manera que fa el Pare?

Deixem-nos també trobar pel Pare per tal que ens recordi que “aquest, aquesta, aquests, són germans teus, són també fills meus, ben estimats”.

Com seria, de diferent, el món si tinguéssim una mirada fraterna!

Que el Senyor ens ajudi, doncs, a ser una mica més com el Pare, a aprendre d’Ell, dels sentiments del seu cor, de la seva mirada, dels seus criteris, dels seus desvetllaments per cadascú de nosaltres.

I que ens ajudi també a mirar els altres, els diferents, també com a germans. Com seria de diferent el món si tinguéssim aquetsa mirada fraterna envers els altres!

Que el Senyor ens  hi  ajudi.

 

COMUNICACIONS:

 

ADORACIÓ NOCTURNA

Pregària amb Exposició del Santíssim a l'Església de Fartàritx

Dijous, 4 d' MARÇ de 2019    Hora 20:30 h

……..

1.- Aquesta setmana que ve, tindrem les celebracions penitencials de Quaresma, on com a comunitat cristiana, podrem rebre el perdó i la misericòrdia de Déu per tal de participar més plenament en el misteri pasqual. El dia que hi hagi penitencial, a la parròquia en qüestió, no hi haurà ni missa ni funeral.

Les celebracions serán les següents:

+ Dimarts 2 d’abril: Sant Pau a les 19:30h.

+ Dimecres 3: Crist Rei a les 19h.

+ Dijous 4: Dolors a les 20h.

 

2.- Com bé sabeu, dimecres 17 d’abril, Dimecres Sant, anirem tots els que poguem a la Missa Crismal de la Seu. En aquesta missa, els capellans cada any renovam les nostres promeses sacerdotals, es consagra el Sant Crisma i es beneeixen tots els olis que s’empraran durant la resta d’any ens els baptismes, uncions de malalts, confirmacions…

La celebració, serà a les 19:30h. Per tal d’arribar d’hora partiríem amb autocar a les 17:30h de davant Jughuettos i de sa Plaça de Sa Mora.

*    *   *  *  *   *    *  

 

Publicado en catequesis adolescents i joves, Comunicacions Generals, Pagina Principal | Deja un comentario

TERCER DIUMENGE DE QUARESMA

I els digué aquesta paràbola:Un home tenia una figuera plantada a la seva vinya. Va anar a buscar-hi fruit i no n'hi trobà.
Llavors digué al qui li menava la vinya: Mira, fa tres anys que vinc a buscar fruit en aquesta figuera i no n'hi trobo. Talla-la. Per què ha d'ocupar la terra inútilment?

Ell li respongué: Senyor, deixa-la encara aquest any. La cavaré tot al voltant i hi tiraré fems, 9 a veure si dóna fruit d'ara endavant. Si no, fes-la tallar.

 

 

 

 

 

 

                                            COMUNICACIONS:    

–  Dimarts,   26   de març, a les 19'30 h a la parròquia de Sant  Paui, tindrem l’acte   
piatós del Via Crucis, pregària que fa referència a les etapes del camí dolorós i
salvífic de Jesús de Natzaret cap al  Calvari.
 

– Amb el canvi d’hora, la missa del diumenge a les Benedictines serà a les 18h.

 
 
 
 
 
 
 
*  *  *  *  *  *  
 
 
 
 
 
 
 


 

 

3º diumenge de Quaresma (C)

EVANGELI

Si no us convertiu, tots acabareu malament.

+ Lectura del sant evangeli segons sant Lluc 13,1-9

  • Necessitat de convertir-se

1 Per aquell mateix temps, alguns dels presents explicaren a Jesús el cas d'uns galileus, com Pilat havia barrejat la sang d'ells amb la dels sacrificis que oferien. 2 Jesús els respongué:

–¿Us penseu que aquells galileus van morir així perquè eren més pecadors que tots els altres galileus? 3 Us asseguro que no: i si no us convertiu, tots acabareu igual. 4 I aquelles divuit persones que van morir a Siloè quan la torre els va caure al damunt, ¿us penseu que eren més culpables que tots els altres habitants de Jerusalem? 5 Us asseguro que no: i si no us convertiu, tots acabareu de la mateixa manera.

Paràbola de la figuera estèril

6 I els digué aquesta paràbola:

–Un home tenia una figuera plantada a la seva vinya. Va anar a buscar-hi fruit i no n'hi trobà. 7 Llavors digué al qui li menava la vinya:

»–Mira, fa tres anys que vinc a buscar fruit en aquesta figuera i no n'hi trobo. Talla-la. Per què ha d'ocupar la terra inútilment?

8 »Ell li respongué:

»–Senyor, deixa-la encara aquest any. La cavaré tot al voltant i hi tiraré fems, 9 a veure si dóna fruit d'ara endavant. Si no, fes-la tallar.

Paraula de Déu.

 

 

ABANS QUE ES FACI TARD

Ja fa temps que Jesús s'ha presentat al seu poble de Natzaret com a profeta, enviat per l'Esperit de Déu per a anunciar la Bona Nova. Repeteix sense cansar-se el missatge: Déu és a prop, obrint-se camí per a fer un món més humà per a tots.

Però és realista. Jesús sap que Déu no pot canviar el món sense que nosaltres canviem. Per això s'esforça en despertar dins la gent la conversió: “Convertiu-vos i creis en aquesta Bona Nova”. Aquest deler de Déu en fer un món més humà serà possible si responem i acollim el seu projecte.

El temps passa i Jesús veu que la gent no reacciona a la crida, com desitjaria. Molts són els que vénen a escoltar-lo, però no s'obrin al “Regne de Déu”. Jesús insisteix. És urgent canviar abans que sigui tard.

Un dia conta una paràbola curta. L'amo d'un camp té plantada una figuera enmig de la vinya. Cada any vé a cercar fruit d'ella, i no en troba. La decisió sembla sensata: la figuera no dóna fruit i ocupa inútilment un terreny, raonable és tallar-la

Però l'encarregat de la vinya reacciona de manera inesperada. ¿Per qué no deixar-la encara? Ell coneix la figuera, l'ha vist créixer, l'ha cuidada, esperant que doni fruit.

El relat queda interromput. La paràbola queda oberta. L'amo i l'encarregat desapareixen de l'escena. És la figuera la que decidirà sa sort. Mentre, rebrà més cures que mmai d'aquest vinyater que fa pensar en Jesús: “ell ha vingut a cercar i salvar el que estava perdut”

Avui a l'Església necessitem promoure el “aggiornamento” i no petites reformes, tenir cura de l'adaptació als nostres temps. Necessitem una conversió a nivell més profund, un “cor nou”, una resposta responsable i decidida a la crida de Jesús per entrar en la dinàmica del regne de Déu.

Cal reaccionar abans que es faci tard. Jesús està viu enmig de nosaltres. Com l'encarregat de la vinya, ell té cura de les nostres comunitats cristianes, cada cop més fràgils i vulnerables. Ell ens nodreix amb l'Evangeli, ens sosté amb son Esperit.

Cal mirar el futur amb esperança, mentre creem aquest nou clima de conversió i renovació que necessitem i que els decrets del Concili Vaticà II no han pogut consolidar fins ara en l'Església.

 

 

"El món s’arregla fent homes realment lliures"

El temps de Jesús estava molt estesa la idea, la convicció de què les desgràcies que els hi passen a la gent són càstigs de Déu.

El mateix si les desgràcies provenien de la maldat d’un polític cruel – cas de Pilat – que si es produïen per un fet casual – la caiguda de la torre de Siloè.

És la idea segons la qual les persones religioses haurien de tenir bona sort mentre que les altres – gent de mala fama – se les castiga.

Però Déu ni castiga als uns ni premia als altres. Els béns i els mals succeeixen en la vida perquè la vida, les persones, la societat són com són. Ni als èxits ni als fracassos els hi hem de buscar explicacions sobrenaturals.

Si ho féssim, Déu resultaria ser un capriciós, un injust i, fins i tot, esperpèntic.

El que Déu, de fet, vol és la conversió, és a dir: que canviem de mentalitat, que millorem en pensaments i en accions.

I, sobretot, que donem bons fruits.

És el que l’amo de la figuera esperava i no es va produir.

No penséssim pas que els oients d’aquesta paràbola tenien en el seu cap idees teològiques sobre la gràcia o la pastoral que ara tenen algunes persones enteses, o que es pensen que ho són.

Què és el més obvi?

El més obvi, clar i entenedor és que donar bon fruit vol dir “ser útil” o, amb altres paraules,

que no passem per la vida ocupant inútilment un terreny com la figuera que no donava cap fruit.

Preguntem-nos:

Quins fruits donem, nosaltres, en el dia a dia del nostre viure?

Jesús va ser lliure – com hauríem de ser-ho nosaltres – i per tant, molest:

-molest als sacerdots del temple de Jerusalem

i

-molest també pels militars de Roma.

I això, per què?

Perquè el que va dir i va contagiar a la gent és el que més molesta al despotisme del poder, ja sigui el poder religiós, ja sigui al poder polític.

Es tracta del missatge de la pròpia responsabilitat davant del poder i això es tradueix en llibertat i en resistència davant la submissió.

El món no s’arregla traient un poder i posant-ne un altre.

El món s’arregla fent homes realment lliures.

Jesús parla de conversió

de canvi

de millora.

Però no hi ha conversió sense llibertat.

Aquell que segueix submís als poders d’aquest món no s’ha assabentat encara del més bàsic de l’Evangeli.

Ens n’hem assabentat, nosaltres?

Som realment lliures?

 

 

CERCAR CULPABLES

¿Penseu que eren més culpables

Els anàlisis que expliquen l'origen de la injustícia i l'opressió en nostra societat no ens donen resposta al problema del mal en l'home. Els diversos estudis de caràcter sociològic i sicològic que cerquen descobrir les causes històriques dels mals concrets que esclavitzen l'home modern són absolutament necessaris per a donar solucions eficaces a la nostra societat actual. Però, no arriben a explicar l'enigme d'un home que no assoleix la convivència gojosa i alliberadora que ceca.

Moltes preguntes no troben resposta fàcil. ¿ Per què els homes, en la mesura que tenen força, tendeixen a oprimir els altres ? ¿ Per què els que posseixen no cerquen compartir amb els necessitats ? ¿Per què l'home en privilegi i poder no cerca la igualtat fonamental de tots ?

Escoltar de Jesùs la invitació a descobrir amb lucidesa, darrera els esdeveniments i actuacions humanes, la força del pecat com una realitat que ens deshumanitza individualment i col·lectiva, sembla una ingenuïtat.

El pecat, no tret genèric de nostra condició humana, sinó egoisme concret creix en el cor de cada home i entra en les institucions injustes i en el mecanismes i estructures d'opressió que, sovint, encarrilen l'activitat econòmica i política.

Sens dubte, la humanització de nostra convivència exigeix unes conquestes d'ordre polític i socio-econòmic: una distribució més equitativa del producte, una participació més grossa dels ciutadans en la gestió pública, un control més eficaç del servei públic…

Però, seria equivocat pensar que el futur més humà de nostra societat es construirà només posant en marxa uns determinats projectes polítics.

Naixerà un “home nou” entre nosaltres, si tots i cada un som conscients del nostre propi pecat i ens comprometem en un esforç de renovació personal.

Ha crescut de manera notable la nostra capacitat crítica davant les estructures, la institució i la culpabilitat dels altres. Però, podem romandre cecs davant la nostra culpabilitat.

Quan cerquem el culpable el trobem sempre en els altres. Però, sabem tots que la nostra societat no canviarà pel fet d'acusar cadascú el seu veïnat.

L'enemic d'una societat més justa no és només l'altre, sinó també jo mateix, per egoisme, irresponsabiluitat, absentisme còmode, despreocupació pels problemes dels altres.

 

 

Publicado en Catequesi infantil, catequesis adolescents i joves, Comunicacions Generals, Pagina Principal | Deja un comentario

EXCURSIÓ DE LA CATEQUESI

Diumenge 10 de març, primer diumenge de Quaresma,

– hi haurà, si el temps ho permet, excursió de nins i pares de catequesi infantil a Bonany de Petra.

– Com sempre, ens veurem a les 10h davant Juguettos per partir plegats.

– Tothom ha de dur pa i taleca per dinar.

– Aquest dia, també, ens acompanyaran els joves d’Emaús que ens donaran a conèixer aquest projecte de pastoral que segueix després de la primera comunió, per tal que els nins que vulguin seguir apronfundint en l’experiència cristiana coneixent més a Jesús i el seu Evangeli, ho puguin fer.

 

     

   

 

 

 

 

 

Publicado en Catequesi infantil, catequesis adolescents i joves, Comunicacions Generals, Pagina Principal | Deja un comentario

MISSES I ALTRES SAGRAMENS

MISSES I ALTRES SAGRAMENTS MARÇ-ABRIL 2019

DOLORS           CRIST REI       SANT PAU

9 MARÇ : 19h Fartàritx (G.Parera) 19h Convent (J. Amengual)   CristRei 18:30h (T.Amorós)    17h Sant Josep (J. Perelló)   Sant  Pau19:30h (F.Xavier)

10.-  8h Dolors (T.Amorós) 9h Serralt (T.Riera) 12h Dolors (T.Tauler)  17h Benedictines (J.Perelló)   20h Dolors (G.Parera)  Crist  Rei  19h (T.Tauler) 10

16 .-19h Fartàritx (T.Riera) 19h Convent (J.Amengual)   Crist  Rei   18:30h (T.Amorós)   17h Sant Josep (J.Perelló)    Sant  Pau  19:30h (T.Tauler)

17.- 8h Dolors (T.Amorós) 9h Serralt (T.Riera) 12h Dolors. Missa Catequesi (F.Xavier)    17h Benedictines (T.Tauler)    20h Dolors (J.Amengual)     Crist  Rei  19h (G.Parera)

23.- 19h Fartàritx (G.Parera) 19h Convent (J.Amengual)   Crist  Rei   18:30h (F.Xavier)    17h Sant Josep (J.Perelló)    Sant  Pau 19:30h (T.Amorós)

24.-  8h Dolors (F.Xavier) 9h Serralt (T.Riera) 12h Dolors (T.Amorós)   17h Benedictines (G.Parera) 20h Dolors (T.Tauler)  Crist Rei 19h (J.Amengual) 

 30.- 19h Fartàritx. Catequesi Família (F.Xavier) 19h Convent (J.Amengual) 30 18:30h (T.Amorós) 30 17h Sant Josep (J.Perelló) 19:30h (T.Tauler)

31.-  8h Dolors (T.Tauler) 9h Serralt (T.Riera) 12h Dolors (T.Tauler) 17h Benedictines (J.Perelló) 20h Dolors (F.Xavier) 31 19h (J.Amengual) 31

 ABRIL

6.- 19h Fartàritx (T.Riera) 19h Convent (J.Amengual)   Crist  Rei   18:30h (T.Tauler)    17h Sant Josep (J.Perelló)   Sant  Pau19:30h (F.Xavier)

7.-  8h Dolors (T.Amorós) 9h Serralt (T.Riera) 12h Dolors (F.Xavier)  19h (F.Xavier)   17h Benedictines (G.Parera)  20h Dolors (T.Tauler)

13.-  19h Fartàritx. Catequesi Família (T.Tauler) 19h Convent (J.Amengual)  Crist  Rei18:30h (T.Amorós)   17h Sant Josep (J.Perelló)  San Pau 19:30h (F.Xavier)

14.- DIUMENGE DEL RAM 8h Dolors (G.Parera) 11:45h Dolors (T.Amorós)   Crist  Rei  10:45h (F.Xavier)    Sant  Pau  10h   (T.Tauler)

18.-   DIJOUS SANT 19h Dolors (T.Tauler) 

19.-  DIVENDRES SANT 19h Dolors (F.Xavier) 

20 .-  VIGÍLIA PASQUAL 21h Convent (T.Amorós) 

21.- DIUMENGE PASQUA 8h Dolors (F.Xavier) 10h Dolors (T.Amorós) 11:45h Convent (J.Amengual) 12h Dolors (G.Parera)   17h Benedictines (J.Perelló) 20h Dolors (T.Amorós)   Crist Rei  19h (T.Tauler)

27.-  19h Fartàritx (G.Parera) 19h Convent (J.Amengual)   Crist  Rei 18:30h (T.Tauler)     17h Sant Josep (J.Perelló)    Sant  Pau 19:30h (F.Xavier)

28.- 8h Dolors (T.Tauler) 9h Serralt (T.Riera) 12h Dolors (T.Amorós) 12h Ermita. Festa de l’Àngel (F.Xavier)    17h Benedictines (G.Parera)    20h Dolors (T.Amorós) Crist  Rei 19h (J.Amengual)

 

Publicado en Catequesi infantil, catequesis adolescents i joves, Comunicacions Generals, Pagina Principal | Deja un comentario