Informació: cerca'ns al Facebook: catequesi manacor  o bè per correu electrònic: catequesimanacor@gmail.com

ARA QUE VE NADAL

POWER-POINT  ( clicar)

 

CELEBRACIONS   COMUNITÀRIES  DEL  SAGRAMENT  DEL  PERDÓ

Dins el marc de la preparació per les festes de Nadal, oferim la possibilitat de celebrar comunitàriament el sacrament de la penitència:

–  Dimarts  10  :  PARRÒQUIA DELS  DOLORS,  a  les  20'00  hores

– Dimecres  11:  PARRÒQUIA  DE  CRIST  REI,  a  les  19'00  hores

– Dijous  12:       PARRÒQUIA  DE  SANT  PAU,  a  les  19'30  hores

 

MARIA

            Avui és un dia especial, d’aquells transparents, clars i blaus, nets i  quasi tangibles. Estem asseguts al pedrís que hi ha vora la porta de l’ermita. Al meu costat hi ha l’ermità, vell amic d’anys i de bones xerrades. Tinc moltes ganes que m’aclareixi què vol dir “immaculada concepció”.   Després, doncs, d’un inici de conversa sobre el temps i la seva vida, li faig la pregunta i, per uns moments, resta callat. Ara veig que té ganes de parlar.

L’ermità: Mira noi, des de l’endemà de la Resurrecció de Jesús, Maria, rebuda a casa de Joan, participava de les trobades dels deixebles, acompanyava a les pregàries i era estimada per tots ells, que possiblement li preguntaven sobre la vida del Senyor, en especial sobre la seva infància. Al cap dels anys, Maria va fer el traspàs. Havia deixat una fonda petjada a tota la comunitat. L’experiència de la primera comunitat va anar repetint-se durant segles, i Maria va anar ocupant un lloc molt especial en l’experiència espiritual de les comunitats. Maria era el model, Maria era la intercessora, Maria era la més santa, la que més havia viscut i captat l’evangeli.

L’amic: Molt bé, però no entenc això de la immaculada concepció.

L’ermità: Com es nota que ets de Barcelona, tens sempre pressa. Espera’t una mica. Maria, durant segles, va fer-se propera a la gent, a les comarques i pobles. Cada terra en feia el seu santuari. Maria, Mare de Déu, Santa entre les santes, invocada, venerada, estimada, imitada.

Aquestes han estat les experiències espirituals del Poble cristià; també, diguem-ho, les nostres experiències. I per això, quan el Sant Pare Pius IX va consultar totes les esglésies sobre si creien que Maria havia tingut pecat a la seva vida des de la seva concepció, la pràctica totalitat van respondre que no, creient que Maria no havia pecat, i que ni tan sols havia tingut el pecat original.

L’amic: Si us plau, pecat què? No ho he entès mai.

L’ermità: Home, obre els ulls, mira el món, el que passa. El que et passa, el que ja des que hem nascut ens infecciona… No és necessari anar als inicis del món, només veure i sentir com hi ha una pol·lució del mal que tot ho embruta. Doncs bé, ella, Mare de Déu, pel do de l’Esperit, mai va entrar en aquest joc brut.

L’amic: M’has donat una pista, hi pensaré.

L’ermità: Molt bé… Resa també una mica, que ho entendràs millor

 

 

 

 

 

 

 

 

EL   PESSEBRE  DEL  PAPA    (clicar)

FENT   BETLEMS…

 

    

 

 

 

Publicado en Catequesi infantil, catequesis adolescents i joves, Despatx Parroquial, Pagina Principal | Deja un comentario

TEMPS D’ADVENT – LA IMMACULADA

SORPRENENT  

 

EXCURSIÓ  DE  LA  CATEQUESI   A  SANT  SALVADOR  DE  FELANITX:

(1 desembre 2019)

 

 

 

*  *  *  *  *  *  

 

La Inmaculada Concepció de Santa María Verge (A)

 

EVANGELI

 

Déu te guard, plena de gràcia, el Senyor és amb tu.

Anunci del naixement de Jesús

26 El sisè mes, Déu envià l'àngel Gabriel en un poble de Galilea anomenat Natzaret, 27 a una noia verge, unida per acord matrimonial amb un home que es deia Josep i era descendent de David. La noia es deia Maria. 28 L'àngel entrà a trobar-la i li digué:

–Déu te guard, plena de la gràcia del Senyor! Ell és amb tu.

29 Ella es va torbar en sentir aquestes paraules i pensava per què la saludava així. 30 L'àngel li digué:

–No tinguis por, Maria. Déu t'ha concedit la seva gràcia. 31 Tindràs un fill i li posaràs el nom de Jesús. 32 Serà gran i l'anomenaran Fill de l'Altíssim. El Senyor Déu li donarà el tron de David, el seu pare. 33 Regnarà per sempre sobre el poble de Jacob, i el seu regnat no tindrà fi.

34 Maria preguntà a l'àngel:

–Com podrà ser això, si jo sóc verge?

35 L'àngel li respongué:

–L'Esperit Sant vindrà sobre teu i el poder de l'Altíssim et cobrirà amb la seva ombra; per això el fruit que naixerà serà sant i l'anomenaran Fill de Déu. 36 També Elisabet, la teva parenta, ha concebut un fill a les seves velleses; ella, que era tinguda per estèril, ja es troba al sisè mes, 37 perquè per a Déu no hi ha res impossible.

38 Maria va dir:

–Sóc l'esclava del Senyor: que es compleixin en mi les teves paraules.

I l'àngel es va retirar.

Paraula de Déu

 

 

 

ALEGRIA   I  CONFIANÇA  (clicar)

Gn 3,9-15.2 Rm 15,4-9 Lc 1,26-38

Vivim en un món ple de violència, injustícies, corrupció i destrucció de la natura, tot està contaminat. Els joves es troben davant d´un  futur molt fosc, els grans enyorem el passat  perdut. I encara que el temps d´advent ens parla de  d´esperança, de preparar els camins del Senyor, molts no troben motius per esperar. Alguns pensen que vivim deixats de la mà de Déu. Sembla que la mort sigui més forta que la vida.

Enmig d´aquesta foscor i d´aquest pessimisme, la festa de la litúrgia d´avui ens presenta la figura de Maria, plena de gràcia, és a dir, plena de l´Esperit Sant, com un senyal  que Déu no s´oblida de la humanitat, que Déu vol entrar a la nostra història i ser un, com nosaltres, a través de Maria de Natzaret, una jove pobre i senzilla, filla d´un poble pobre i desconegut,  per començar el seu Regne a la terra, un Regne d´amor, de justícia i de pau. Maria és el model i la llavor d´aquest Regne.

La lògica de Déu no és com la nostra, Jesús s´encarna en el si d´una dona desconeguda, per ensenyar-nos que l´Esperit del Senyor actua  des de baix i, des de baix, vol renovar el món, que tot és misericòrdia, bondat i gràcia, que cal obrir-se al Senyor com Maria, acceptar la seva paraula i la seva voluntat, col.laborar com Maria al projecte de Déu.

Aquest Regne ens supera, no el construïm amb poder, armes o diners, sinó com Maria amb disponibilitat a l´Esperit, amb justícia, amor als  altres, confiança en Déu.

Per això la festa de l´Immaculada és al mateix temps un signe d´esperança i una crida a la conversió al món de l´evangeli, a la Paraula, a Jesús, un món reconciliat amb els altres, amb la natura i amb Déu.

Moltes vegades els poetes són els que millor expressen els misteris de la fe. Joan Maragall ens presenta la nit de la Puríssima com una obertura a l´ Infinit:

Quin cel més blau aquesta nit!

Sembla que es vegi l´Infinit

en  tota sa grandesa,

en tota sa dolcesa,

l´Infinit sense vels

més enllà de la lluna i els estels.

(…)

Aquesta és bé, una nit divina:

la Puríssima, del cel

va baixant per´quest blau que ella il.lumina,

deixant més resplendors en cada estel.

Per la nit de Desembre ella davalla,

l´ aire s´atempera, i el món calla.

Davalla silenciosa…

Ai, quina nit més blava i més hermosa!” .

Contemplem en silenci el misteri de la Puríssima, i deixem-nos il.luminar i omplir d´esperança per la seva llum que davalla del cel i ens omple d´esperança. Només l´Esperit del Senyor que ompli Maria,  pot transformar aquest món en un món nou, ple d´esperança i de vida. Maria és la gran figura de l´Advent, més enllà d`Isaïes i Joan Baptista. Amb ella hem de preparar els camins del Senyor avui.

 

 

 

 

NOVA   TERRA   NOU  CEL   (clicar)

Publicado en catequesis adolescents i joves, Comunicacions Generals, Pagina Principal | Deja un comentario

ADVENT – PRIMER DIUMENGE


   

LECTIO   DIVINA

– Can  Vallespir,  27/11/19

Mateu,  24, 37-44

(clicar)

 

*  *  *  *  *  *  

 

 

1º diumenge d'Advent (A)

EVANGELI

Vetllau i estigueu a punt.

 

Lectura del sant evangeli segons sant Mateu 24,37-44

En aquell temps, deia Jesús als seus deixebles:

37»Tal com van ser els dies de Noè, així serà la vinguda del Fill de l'home. 38 Els dies abans del diluvi anaven menjant i bevent, i prenent muller i marit, fins al dia mateix que Noè va entrar a l'arca; 39 no es van adonar de res fins que va venir el diluvi i se'ls endugué tots. Així serà igualment la vinguda del Fill de l'home. 40 Llavors hi haurà dos homes al camp: l'un serà pres i l'altre deixat; 41 i dues dones que moldran a la mola: l'una serà presa i l'altra deixada. 42 Vetlleu, doncs, perquè no sabeu quin dia vindrà el vostre Senyor. 43 Prou que ho compreneu: si l'amo de la casa hagués sabut a quina hora de la nit havia de venir el lladre, hauria vetllat i no hauria permès que li entressin a casa 44Per això, estigueu a punt també vosaltres, perquè el Fill de l'home vindrà a l'hora menys pensada.

Paraula de Dèu.

Is 2,1-5 Rm 13,11-14 Mt 24,37-44

La celebració d'avui, que inaugura un nou any litúrgic, empra múltiples imatges per a engrescar-nos, tant a esperar una irrupció espiritual, com a posar-nos en camí. Ens espera durant l'any una experiència de doble cara, passiva i activa. Comprovarem fins on arriba l'amor de Déu que inunda tots  els racons de la nostra vida, ni que siguin ben recòndits, i serem convidats a participar en l'exquisida solidaritat divina. 

Sant Ignasi recull aquest doble moviment en la petició definitiva del seu llibre d'exercicis: poder reconèixer en tot l'amor tan gran rebut de Déu per a en tot estimar-lo i servir-lo.

Desgranem el fet. Estem davant un repte i una oferta espiritual. L'any litúrgic que proposa l'Església és el record i l'actualització del pla salvador de Déu dut a terme en Jesús de Natzaret. Cada diumenge el poble celebra la resurrecció de Jesús. Ell viu i fa camí amb la comunitat, que creu en el valor definitiu de la seva passió. Ho recordàvem el diumenge passat, l'últim de l'any litúrgic, amb la bellíssima escena del bon lladre. Enfilat a la creu, el bon pastor trobà l'ovella perduda: Aquest vespre estaràs amb mi al Paradís.

Justament al bell mig d'aquest llarg pelegrinatge, que és l'any litúrgic, celebrem la Pasqua, el pas de Jesús ben puntual a l'hora de fundar la Jerusalem celestial. A l'entorn de la celebració pasqual s'organitzen tots els diferents moments de l'any litúrgic, començant per l'Advent, i el seu primer diumenge que és avui.

La litúrgia l'omple d'imatges, començant per la finor i rotunditat d'Isaïes: mai més ningú s'ensinistrarà per la guerra; de les espases en faran relles, i de les llances, falçs. Si ho traduíssim a la nostra esbojarrada carrera d'armament! Quantes escoles, quanta sanitat, quant equilibri ecològic!

Aquesta lliçó de pau s'aprèn a Jerusalem, al cor de la ciutat que resplendeix a la muntanya més alta. Cal anar-hi, entrem en la ruta de l'any litúrgic guiats pel mateix Déu. El salmista en viu l'alegria: anem a la casa del Senyor!.

Sant Pau escrivint el text que hem llegit dirigit als romans pinta dues imatges més. Despertar i vestir-se. Ha esclatat el dia. La salvació és a tocar, el Regne ja és aquí. Proposa un cop més, tal com fa sovint a les seves cartes, que ens  revestim de Jesús. Assenyala clarament la pretensió de l'Any litúrgic.

L'evangeli rebla el clau, comparant la vinguda del fill de l'home amb el diluvi. En la comparació se subratllen diversos elements. Primer la distracció del poble. Està adormit, està dispers, està enfangat. Després, la irrupció impensada a l'hora imprevista. En acabat, la globalitat absoluta de la inundació. En el cas de Jesús la collita i tria absoluta de tot. Una tria que discriminarà, fins i tot, entre dos homes o dues dones que estiguin fent la mateixa feina. Però és que hi ha dues maneres d'estar en aquest món. A punt o adormits; llestos en l'amor i servei o enganxats als bens moridors.

En tot cas la litúrgia convida a viure un any espiritual d'espera i compromís.

Per a alguns, aquesta repetició anual se'ls fa avorrida, cíclica, un sant-tornem-hi allà mateix.

Pensem que per l'experiència de la vida, segurament per sort o potser per desgràcia, no és mai el mateix. Ja no som els qui érem l'any anterior. Ni personalment, ni comunitàriament, ni mundialment. Estem a més de sis mil milions de quilòmetres d'on érem el dos de desembre de 2018!

Com diu l'Apocalipsi: Jesús és a la porta i truca. Amén! Vine, Senyor Jesús! Que la gràcia de Jesús sigui amb tothom (Ap 22,20-21).

(clicar)

 

 

 

 

REVIFAR   L'EXPERIÈNCIA  DE  DÉU

Publicado en Catequesi infantil, catequesis adolescents i joves, Comunicacions Generals, Pagina Principal | Deja un comentario

TEMPS DURANT L’ANY – FESTA DE CRIST REI

(CLICAR)

Un dels criminals penjats a la creu l'injuriava dient: ¿No ets el Messies? Doncs salva't a tu mateix i a nosaltres!

Però l'altre, renyant-lo, li respongué: ¿Tu tampoc no tens temor de Déu, tu que sofreixes la mateixa pena? I nosaltres la sofrim justament, perquè rebem el que mereixen els nostres actes, però aquest no ha fet res de mal. I deia: Jesús, recorda't de mi quan arribis al teu Regne.

Jesús li digué: T'ho asseguro: avui seràs amb mi al paradís.

 

 

 

34º diumenge Tiemps ordinari (C)

Jesucrist Rei de l'Univers

EVANGELI

Senyor, recordeu-vos de mi quan arribeu al vostre regne.

+ Lectura del sant evangeli segons sant Lluc 23,35-43

 

35 El poble era allà mirant-ho, però les autoritats se'n reien dient:

–Ell que va salvar-ne d'altres, que se salvi a si mateix, si és el Messies de Déu, l'Elegit!

36 També els soldats l'escarnien: se li acostaven a oferir-li vinagre 37 i deien:

–Si ets el rei dels jueus, salva't a tu mateix!

38 Sobre d'ell hi havia un rètol que deia: «Aquest és el rei dels jueus.»

39 Un dels criminals penjats a la creu l'injuriava dient:

–¿No ets el Messies? Doncs salva't a tu mateix i a nosaltres!

40 Però l'altre, renyant-lo, li respongué:

–¿Tu tampoc no tens temor de Déu, tu que sofreixes la mateixa pena? 41 I nosaltres la sofrim justament, perquè rebem el que mereixen els nostres actes, però aquest no ha fet res de mal.

42 I deia:

–Jesús, recorda't de mi quan arribis al teu Regne.

43 Jesús li digué:

–T'ho asseguro: avui seràs amb mi al paradís.

Paraula de Déu.

 

 

(clicar)

 

 

 

(Clicar)

 

 

 

DEL  CONCERT  DE  LA  BANDA  DE  MÚSICA  

 

 

 

Publicado en catequesis adolescents i joves, Comunicacions Generals, Pagina Principal | Deja un comentario

TEMPS DURANT L’ANY – DIUMENGE XXXII

GRUP   EMAÚS

Si tens entre 10 i 15 anys, et convidam a venir aquest dissabte a la gimcana que farem a les Parròquies de Manacor. 

Ens trobarem a les 10:30 hores a la rectoria dels Dolors. Finalitzarà a les 13:00 hores.

Hi haurà sorpresa final!🙈

Anima’t a formar part del grup jove EMAÚS de les nostres Parròquies.

DISSABTE,  9  novembre   2019

 


 Pregària  Eucarística

 7 de Novembre de 2019,  20'30-21'30  h    ESGLÉSIA  DE  FARTÀRITX 

Monició d’entrada: 

Explicació de la celebració:   MªMagdalena

Exposició Santíssim.

Inici: pàgina 55

Cant d’entrada: “Benhaurats seran…”

Reso de Vespres: Antífones “Temps Ordinari”: pàgina 61 – 66 Salmòdia: pàgina 61 – 66

Lectura: “Sempre ens queda la pregària” 

Responsori breu “Temps Ordinari”: pàgina 68

Magníficat “Temps Ordinari”: pàgina 68 – 69

Pregàries + Oració “Temps Ordinari”: pàgina 69 

Oració personal: 15 minuts.

Cant: pag. 227 cant nº 5 “Jo crec en vos bon Déu,”

Pregàries comunitaries.

Catequesis Papa Francisco “PARENOSTRE”: 22/5/19 (Maria Llull).

Cant: Pange Lingua (pag. 218) estrofes 5 i 6 Oració  i  bebnedicció  J. Perelló 

*  *  *  *  *  *  

 

 

 

32º diumenge Temps ordinari (C)

 

EVANGELI

Déu no és de morts, sinó de vius.

+ Lectura del sant evangelio segons sant Lluc 20, 27-38

Els saduceus i la resurrecció

(Mt 22,23-33; Mc 12,18-27)

27 Després alguns dels saduceus anaren a trobar Jesús. Els saduceus neguen que hi hagi resurrecció; per això li van plantejar aquesta dificultat:

28 –Mestre, Moisès ens va prescriure que, si un home casat mor sense fills, el seu germà es casi amb la viuda per donar descendència al germà difunt. 29 Doncs bé, hi havia set germans. El primer es va casar, i va morir sense fills. 30 També el segon 31 i el tercer es van casar amb aquella dona, i així fins al setè: tots van morir sense deixar fills. 32 Finalment va morir també la dona. 33 Per tant, quan arribi la resurrecció, de quin dels set serà muller, si tots set s'hi havien casat?

34 Jesús els respongué:

–Els qui viuen en aquest món es casen, 35 però els qui seran trobats dignes de tenir part en el món futur i en la resurrecció dels morts no prendran muller ni marit; 36 ja no poden morir, perquè tenen part en la resurrecció: són com els àngels i són fills de Déu.

37 »I que els morts ressusciten, Moisès mateix ho indica clarament en el passatge de la Bardissa, quan diu que el Senyor és el Déu d'Abraham, Déu d'Isaac i Déu de Jacob. 38 Ell no és Déu de morts, sinó de vius, perquè gràcies a ell tots viuen.

Paraula de Déu

VIDA   ETERNA…  (clicar)

 

DECISIÓ DE CADASCÚ

Jesús no va parlar molt de la vida eterna. No pretenia enganyar ningú amb descripcions fantasioses de la vida més enllà de la mort. Tanmateix, tota la seva vida desvetllava esperança. Viu alleugerint el sofriments i alliberant de la por. Contagia una confiança total en Déu. La seva passió és fer la vida més humana i feliç per a tots, tal com la vol el Pare de tots.

Només quan uns saduceus se li atansen amb la idea de ridiculitzar la fe en la resurrecció, brolla del seu cor creient la convicció que manté i anima la seva vida: Déu “no és un Déu de morts, sinó de vius, perquè per a ell tots viuen”.

La seva fe és senzilla. Nosaltres plorem als nostres essers estimats perquè, quan moren, els hem perdut aquí a la terra, però Jesús no pot imaginar-se que a Déu se li morin els fills que estima tant. No pot ser. Déu comparteix sa vida amb ells perquè els ha acollit en son amor insondable.

El tret més preocupant del nostre temps és la crisi d'esperança. Hem perdut l'horitzó d'un Futur últim i les petites esperances d'aquesta vida no ens consolen del tot. Aquest buit d'esperança genera la pèrdua de confiança en la vida. Res val la pena. Fàcil és el nihilisme total.

Aquests temps de desesperança, ¿ no demanen a tots, creients i no creients, fer-nos les preguntes més radicals que portem dintre ? Aquest Déu del qual molts dubten, al qual molts han abandonat i pel qual molt també es demanen, ¿ no serà el fonament últim en el qual poder recolzar nostra confiança radical en la vida? Al final de tots els camins, en el fons de tos nostres anhels, a l'interior de nostres interrogants i lluites, ¿no estarà Déu com a Misteri últim de la salvació que cerquem ?

La fe queda aquí, arraconada en nostre interior, com una cosa de poca importància, de qual no val la pena tenir esment ja en aquest temps. ¿ Serà així ? Cert, creure no és bo de fer, i difícil és no creure. Mentre, el misteri últim de la vida ens demana una resposta lúcida i responsable.

Aquesta resposta és decisió de cada un. ¿ Vull esborrar de ma vida tota esperança última més enllà de la mort, com una falsa il·lusió que no ens ajuda a viure ? ¿ Vull romandre obert al Misteri últim de l'existència i confiar que allí trobarem la responsta, l'acollida  i  la  plenitud  que  cercam  ja  des  d'ara?

 DÉU  DE  VIUS… 

(clicar)

 

 

"Amb la mort no s’acaba la vida"


Els saduceus no gaudien de cap popularitat ni simpatia entre la gent senzilla dels poblets d’Israel. Era un sector composat de famílies riques pertanyents a l’elit de Jerusalem, de tendència conservadora tant en la seva manera de viure la religió com en la seva política de buscar aliances i profit amb el poder de Roma.

Els saduceus negaven la resurrecció. La consideraven una “novetat” pròpia de gent ingènua. No els preocupava la vida més enllà de la mort. A ells els hi anava prou bé en aquesta vida: no en necessitaven pas cap altra. Per què preocupar-se de més?

Un dia s’apropen a Jesús per a ridiculitzar la fe en la resurrecció. Li presenten un cas absolutament irreal i esperpèntic, fruit de la seva fantasia masclista. Li parlen de 7 germans que s’han anat casant successivament amb la mateixa dona per assegurar la continuïtat del nom, de l’honor i de l’herència a la branca masculina d’aquelles poderoses famílies saducees de Jerusalem. És l’única cosa que els preocupa

l’honor i l’herència.

Jesús critica la seva visió de la resurrecció:

el ridícul és pensar que la vida definitiva a prop de Déu consisteixi en reproduir i perllongar la situació d’aquesta vida 

i, en concret, aquestes estructures patriarcals de les que es beneficien els amos rics, que eren ells.

La fe de Jesús en l’altra vida no consisteix en una realitat tan ridícula i tan injusta. “El Déu d’Abraham, d’Isaac i de Jacob no és un Déu de morts sinó de vius.”

Jesús no pot ni imaginar que a Déu se li vagin morint les seves criatures.

Déu no viu rodejat de morts.

I encara menys pot imaginar, Jesús, que la vida en Déu consisteixi en perpetuar les desigualtats, les injustícies i els abusos d’aquest món.

Quan es viu d’una manera frívola i satisfeta, gaudint del propi benestar i oblidant els que s’ho passen malament,

 resulta fàcil pensar només en aquesta vida.

Pot semblar fins i tot ridícul alimentar una altra esperança.

Quan es comparteix el sofriment de les majories pobres, les coses canvien.

¿Què podem dir dels que moren sense haver conegut mai ni el pa, ni la salut, ni l’amor? ¿Què podem dir de tantes i tantes vides malaurades o sacrificades injustament?

¿Penseu que és ridícul alimentar l’esperança en Déu quan no hi ha res més en el que esperar?

Amb la mort no s’acaba la vida. La vida segueix endavant.

I segueix sense les limitacions pròpies d’aquesta existència. I, per què? Perquè haurem arribat a la Plenitud indestructible: Déu mateix.

 

Publicado en Catequesi infantil, catequesis adolescents i joves, Comunicacions Generals, Pagina Principal | Deja un comentario