Informació: cerca'ns al Facebook: catequesi manacor  o bè per correu electrònic: catequesimanacor@gmail.com

MISSES I ALTRES SAGRAMENTS DESEMBRE 2017 I GENER

 

DIA

DOLORS

DIA

CRIST REI

DIA

SANT PAU

 

16

 

19h. Fartàritx (G. Parera)

19h Convent (J. Cabrer)

 

16

18.30h (F.Xavier)

19:30h Baptisme (F.Xavier)

 

16

17h Sant Josep (J. Perelló)

19.30h (Andreu)

 

17

 

8h Dolors (Andreu)

9h Serralt (T. Riera)

12h Dolors. (F. Xavier)

17h Benedictines

(T.Tauler)

18h Baptisme (Andreu)

20h Dolors (Andreu)

17

19h (J.Perelló)

17

 

 

23

 

19h Fartàritx. Catequesi families (T.Tauler)

19h Convent (J. Cabrer)

 

 

23

18:30h (Andreu)

 

 

23

17h St.Josep (J.Perelló)

19:30h (F.Xavier)

 

 

24

8h (Andreu)

9h Serralt (T.Riera)

12h Dolors (T.Tauler)

18:30h Benedictines Maitines (J.Perelló)

19h Fartàritx Maitines (T.Riera)

20h Dolors Maitines (Andreu)

24

12h Baptisme (F.Xavier)

19h Maitines  (F.Xavier)

24

19:30h Maitines (T.Tauler)

 

 

25

8h Dolors (G.Parera)

9h Serralt (T.Riera)

12h Dolors (F.Xavier)

17h Benedictines (J.Perelló)

20h Dolors (T.Tauler)

25

19h (Andreu)

25

 

 

26

 

8h Dolors (G.Parera)

12h Dolors (T.Riera)

26

 

 

26

19:30h (T.Tauler)

 

30

19h Fartàritx (T.Riera)

19h Convent (J.Cabrer)

30

18:30h (T.Tauler)

30

17h Sant Josep (J.Perelló)

19:30h (Andreu)

 

 

 

 

31

8h Dolors (Andreu)

9h Serralt (T.Riera)

12h Dolors (T.Tauler)

17h Benedictines (J.Cabrer)

20h Dolors (G.Parera)

31

19h (F.Xavier)

31

 

 

 

 

 

1

GENER

 

9h Serralt (T.Riera)

12h Dolors (T.Tauler)

17h Benedictines (J.Perello)

20h Dolors (F.Xavier)

1

19h (Andreu)

1

 

 

 

 

 

5

19h Fartàritx (G.Parera)

 

5

19h (F.Xavier)

5

17h Sant Josep (J.Perelló)

 

 

 

 

6

8h Dolors (Andreu)

9h Serralt (T.Riera)

12h Dolors (F.Xavier)

17h Benedictines (J.Perello)

20h Dolors (G.Parera)

6

19h (J.Perelló)

6

19h Baptisme (B.Tauler)

19:30h (B.Tauler)

 

 

7

8h Dolors (Andreu)

9h Serralt (T.Riera)

12h Dolors (T.Tauler)

17h Benedictines (G.Parera)

20h Dolors (Andreu)

7

19h (F.Xavier)

7

 

 

Publicado en catequesis adolescents i joves, Comunicacions Generals, Pagina Principal | Deja un comentario

TEMPS D’ADVENT : SEGON DIUMENGE

 

COMUNICACIONS:

Aquesta setmana celebrarem el sagrament del perdó i la reconciliació:

– Dimecres dia 13 a la Parròquia de Sant Pau a les 19’30 h.

– Dijous dia 14 a la de Crist Rei a les 19h. 

– Divendres dia 15 a la dels Dolors a les 20’00 h.

 

CAMPANYA   DE   CARITAS  "NADAL"

Com cada any per aquests dies participarem en la campanya de recollida de productes per cobrir necessitats bàsiques d’alimentació i higiene, que vol ser una crida a la solidaritat i al compartir.

A les misses del pròxim cap de setmana dies16-17 recollirem:

Productes bàsics d’alimentació (oli, briks de brou, llet, sucre, galetes) conserves (tomàtiga, paté, sardines, tonyina)

Productes d’higiene i neteja de la casa (xampú, sabó, dentífrics, raspalls de dents, lleixiu, detergent de roba)

 

La col·lecta del cap de setmana serà també per a Càritas

Evangeli Mc 1,1-8

Aplaneu el camí per al Senyor

Lectura de l'evangeli segons sant Marc

Comença l'evangeli de Jesús, el Messies, Fill de Déu.

En el profeta Isaïes hi ha escrit això: «Jo envio davant teu el meu missatger perquè et prepari el camí. Una veu crida en el desert: Obriu una ruta al Senyor, aplaneu-li el camí». Complint això, Joan començà a batejar en el desert.

Predicava un baptisme de conversió, per obtenir el perdó dels pecats, i anaven a trobar-lo de tot arreu de Judea, amb tota la gent de Jerusalem, confessaven els seus pecats i es feien batejar per ell al riu Jordà. El vestit de Joan era de pèl de camell, es cobria amb una pell a la cintura i s'alimentava de llagostes i mel boscana. I predicava així: «Després de mi ve el qui és més poderós que jo, tan poderós que no sóc digne ni d'ajupir-me a deslligar-li la corretja del calçat. Jo us he batejat només amb aigua; ell us batejarà amb l'Esperit Sant».

Paraula de Déu.

Segon diumenge – Advent

Is 40,1-5.9-11
2 Pe 3,8-14
Mc 1,1-8

Pessimisme? optimisme? evasió? … realisme??


Quan per alguna cosa, per a alguns, a cops, la vida pesa -i pesa molt- no valen gaire frases fetes ni eslògans fàcils. No valen mecanismes de defensa ni evitacions intencionades.I, reconeixem-ho obertament, per a alguns, la vida pesa molt.


Consoleu el meu poble!! Consoleu-lo. Parleu al cor.


Un primer encàrrec, ple de responsabilitat i de futur. Consolar un poble al qui se li roba la vida. Ens atrevim a assumir-lo, personal i comunitàriament??
Perquè consolar no és –torno al inici- repetir paraules boniques i tòpics sabuts.
Potser consolar s’assembli més al realisme esperançat. Acceptar la realitat, i posar-la al seu lloc. Distingir entre el que és i el que serà. Entre la realitat que toco –i em toca!- i la realitat definitiva.


Parleu-li al cor per tal que acaroni i intueixi el que serà. Que li entrin ben dins el cor aquelles raons per a l’esperança.


El Déu de Jesús és el Déu de la vida. El qui porta a coll els petits. El qui cuida els cansats.
Potser sigui, avui, aquesta, una de les primeres missions dels cristians. I val la pena 

que ens ho prenguem seriosament. Realisme esperançat. Al costat dels abatuts. Consol que dóna força a peus cansats.

 

Espereu i feu que arribi aviat.


Tampoc no en sabem massa, d’esperar com cal. A cops, al adormir-nos en diem esperar. I, més sovint, senzillament, no suportem esperar. Ho volem ara. Immediatament. Instantani. Ara i prou.


Segon encàrrec: espereu i feu que arribi aviat. Espereu tot empenyent la història. Tot treballant el moment present i tots els moments. Fer-ho possible amb esperança. Amb audàcia esperançada. Amb laboriositat serena. … Amb el ulls oberts! Ben desperts.


Perquè arribarà. Segur. Confiem en la promesa del Senyor. No pot ser d’una altra forma. Arribarà.


El ritme de Déu és un altre, diferent del nostre. Som nosaltres els qui portem rellotges i calendaris.

Prepareu camins!


Comença l’Evangeli de Jesucrist.


De sempre m’han impressionat, aquestes paraules. No tant, enteses com l’arrancada del relat de Marc… sinó dites en el moment actual. Comença la Bona Notícia de Jesús.
Certament, que va començar fa 2000 anys. I tant que sí. Però… comença. Ara i avui. Sí. Comença l’Evangeli. Cal deixar-lo entrar. Comença a caminar. Pas a pas. De fet, 2000 anys no són gaire. Encara està per fer. Encara l’hem de fer arrelar i créixer. Fer-lo possible. Tot esperant i treballant. Comença el Regne. Fa 2000 anys que podem dir que comença. I no ha fet altra cosa que començar. Tot just començar.
Tercer encàrrec: preparar camins i abaixar turons inaccessibles. Comunicació.

I comunicació en veritat. Fer possible, dia a dia. No pugem a la parra. Baixem ran de terra. Concret. Ben concret. El Regne és concret. I es concreta en realitats i fets concrets. On ens juguem la vida és en la nostra actuació de cada dia.
Preparar camins al Senyor. Perquè ve. Està venint. Cal que ens trobi en el camí.

Josep Miquel Esteban, sj.

 

 

 

BONA NOVA

En aquest any litúrgic els cristians llegirem l'evangeli de Marc. Un petit escrit que comença amb aquest títol: “Comença la Bona Nova de Jesus, el Messies, Fill de Déu”. Aquestes paraules ens permeten evocar quelcom del que trobarem en el relat.

Amb Jesús “comença” qualque cosa nova. És el primer que Marc vol deixar clar. Tot allò d'abans pertany al passat. Jesús és el començament de quelcom nou i inconfundible. Dins el relat, Jesús dirà que “el temps s'ha complert”. Amb ell arriba la Bona Nova de Déu.

Això és el que experimenten els primers cristians. El qui es troba vitalment amb Jesús i entra dins el seu misteri, sap que comença una vida nova, una cosa que mai havia experimentat.

Allò que troben en Jesús és una “Bona Nova”. Quelcom nou i bo. La paraula “Evangeli” que empra Marc és freqüent entre els primers seguidors de Jesús i expressa el que senten quan es troben amb ell. Sensació d'alliberament, alegria, seguretat i fora por. En Jesús es troben amb “la salvació de Déu”.

Quan algú descobreix en Jesús a Déu amic de l'esser humà, Pare de tots els pobles, defensor dels darrers, esperança dels perduts, sap que no trobarà una nova millor. Quan coneix el projecte de Jesús: treballar per un món més humà, digne i feliç, sap que no podrà dedicar-se a res més gran.

Aquesta Bona Nova és Jesús mateix, el protagonista del relat que escriví Marc. Per això, la seva primera intenció no és oferir-nos doctrina sobre Jesús ni informació biogràfica, sinó seduir-nos per a que ens acollim a la Bona Nova que només en ell podrem trobar.

Marc dóna a Jesús dos títols: un típicament jueu, l'altre més universal: Tanmateix, guarda per als lectors qualque sorpresa. Jesús és el “Messies” que els jueus esperaven com a alliberador del seu poble. Però un Messies molt diferent del líder guerrer que molts desitjaven per a destruir els romans. En el relat, Jesús és descrit com a enviat per Déu per a humanitzar la vida i canalitzar la història cap a la salvació. Primera sorpresa.

 Jesús és “Fill de Déu”, però sense el poder i la glòria que alguns havien imaginat. Un Fill de Déu profundament humà, tan humà que sols Déu pot ser així. Només quan acaba la vida de servei a tots, executat a una creu, un centurió romà confessa: “Vertaderament aquest home era Fill de Déu”. Segona sorpresa.

José Antonio Pagola

 

 

 

Preguntem-nos cap a on va la nostra vivència religiosa

Segon Diumenge d’Advent. Cicle B

Quin és l’inici, el punt de partida, per a conèixer Jesús?

Evidentment, és l’Evangeli que, literalment, significa Bona Notícia.

És la Bona Notícia de Jesús.

Aquí Jesús és el subjecte i l’objecte de la Bona Notícia.

Ho diré d’una altra manera:

Jesús és sempre Bona Notícia

Tota notícia bona produeix alegria i felicitat.

Conseqüència pràctica:

A on no es transmet felicitat i alegria no hi ha l’evangeli.

Amb massa freqüència la religió és origen d’amenaces, de prohibicions, de repressions, de sentiments de culpa, etc. En definitiva: això no són bones notícies. Això són notícies dolentes.

Per tant, aquí no hi ha Jesús

-hi ha malestar

-hi ha infelicitat

-hi ha neurosi

Això no pot ser la verdadera religió.

La Bona Notícia de Jesús no ve

-del Temple de Jerusalem o del Vaticà

-ni dels seus funcionaris

-ni de les seves cerimònies més o menys fastuoses.

La Bona Notícia ve del desert

-ve d’un profeta del desert.

L’Evangeli no comença en l’específicament religiós.

Comença en allò que és bàsic.

El principi i fonament per respectar i viure l’específicament religiós és començar per respectar allò que és laic.

Quan la religió no respecta aquest criteri bàsic fa mal a les persones i les allunya de Déu, perquè en comptes de creients fabrica fanàtics, obsessos i neuròtics. Malalts.

El tema que va centrar l’interès de Joan Baptiste va ser el pecat i la confessió dels pecats.

El tema que a partir d’aleshores va centrar l’interès de Jesús fou:

-la vida

-la felicitat

-l’alegria de la gent

*la vida dels pobres i malalts

*la felicitat dels que s’ho passen malament, dels que pateixen

*l’alegria dels que han perdut l’esperança

La verdadera religió regenera.

El fanatisme és terrorífic i per això espanta i allunya.

Preguntem-nos cap a on va la nostra vivència religiosa

-encongeix o eixampla?

-atrau o bé espanta?

És realment Bona Notícia pels que ens envolten?


 

 

Publicado en catequesis adolescents i joves, Comunicacions Generals, Pagina Principal | Deja un comentario

JESUCRIST REI UNIVERSAL

 

Al capvespre, t'examinaran d'amor…

S’acaba l’any litúrgic, i recomençarà. Les repeticions ens ajuden a entrar, com un espiral, en el sentit de la vida des de la fe: l’Advent i el Nadal ens recorden l’esperança de la Creació, la novetat que ve de Déu i omple el món d’alegria. Més tard, la Quaresma, Passió i Resurrecció ens contrasten aquesta bellesa amb el dolor del món que deforma el pla de Déu, però també amb el poder que té l’amor de transformar les situacions: és l’època de la Redempció. Finalment, la Pentecosta és signe de l’Esperit que treballa segles i segles, en totes les cultures i fins i tot més enllà de les fronteres de l’Església.

Quan serà el crepuscle de totes aquestes èpoques? No ho sabem pas, però ens hi preparem amb aquestes últimes setmanes de l’any litúrgic: escoltem paràboles de judici final, de noies que amb llànties esperen la festa final de l’espòs,… i totes ens transporten a un mateix punt neuràlgic: revisar la vida, si el dia a dia traça una línia en direcció al Déu que ens dona sentit, o bé es desvia. Al capdavall, els objectes que reclamem, o els honors a què aspirem, o allò que m’ha dit aquell o aquella altra no tindrà cap importància… al capvespre, només t'examinaran d’amor. Com ho portes?

PARRÒQUIA    DE   CRIST   REI  

FESTA   DE   CRIST   REI:  

Actes religiosos:

       –    Dissabte dia 18 : la missa amb la participació de les persones majors. a les 18’30h.

      –     Dimarts, dimecres i dijous dies 21, 22 i 23 a les 19 h.

                 Pregària   amb  exposició   del  Santíssim

  • Diumenge dia 26 hi haurà la Missa solemne concelebrada a les 19 h. , presidida per Mn. Josep Adrover Vallbona,

  • Concert anual a càrrec de la Banda de Música 

  •  

     

 

* * * * * * * * 

 

 

 

DIUMENGE    XXXIV:   FESTA   DE   "CRIST    REI"

EL DECISIU

Tenia set i em donàreu beure.

La paràbola del “judici final” és, en realitat una descripció grandiosa del veredicte final sobre la història humana. És difícil reconstruir el relat original de Jesús, però l'escena ens permet captar la “revolució” que ha introduit en l'orientació del món.

Gents de totes les races i pobles, de totes les cultures i religions. Una darrera paraula ho aclarirà tot. Dos grups sorgeixen d'entre la multitud. Uns son cridats a rebre la benedicció de Déu: són els que s'han apropat amb compassió als necessitats i han fet per a ells el que podien. Els altres són convidats a decantar-se: han viscut indiferents als sofriments dels altres.

El que decideix la sort final no és la religió en la qual han viscut ni la fe que han confessat durant la vida. El decisiu és viure amb compassió cap al qui sofreix i necessita ajuda. El que es fa per als famolencs, immigrants indefensos, malalts desvalguts, empresonats oblidats de tothom, es fa al mateix Déu. La religió més agradable al Creador és ajudar al    qui sofreix.

A l'escena evangèlica no hi ha grans paraules com “justícia”, “solidaritat” o “democràcia”. Totes sobren, si no hi ha ajuda real als que sofreixen. Jesús parla de menjar, roba, beure, un sostre.

Tampoc es parla “d'amor”. Per Jesús era llenguatge asbtracte. Mai el va usar. Aquí es parla de coses concretes com “donar menjar”, “vestir”, “allotjar”, “visitar”, “acudir”. “Cap al tard de la vida” serem examinats en “l'amor”, s'ens demanarà que hem fet en concret davant les persones que necessitaven ajuda.

"A la tarda t'examinaran en l'amor. Aprèn a estimar com Déu vol ser estimat i deixa la teva condició" (Fra Joan de la Creu).

Aquest és el crit de Jesús a tota la humanitat: teniu cura dels que sofreixen, dels petits. Enlloc es construirà la vida com Déu mana si no és alliberant a les persones del sofriment. Cap religió serà beneïda per ell si no genera compassió cap als darrers.

José Antonio Pagola

 

 

"Al capvespre de la vida,… ens examinaran d’amor"

Crist Rei. Cicle A

La paràbola del Judici Final és, en realitat, una descripció grandiosa del veredicte final sobre la història humana.

Allà hi haurà gent de totes les races i pobles, cultures i religions.

Allà s’escoltarà la darrere paraula que ho aclarirà tot.

Dos grups van emergint d’aquella multitud.

Els uns són cridats a rebre la benedicció de Déu.

Qui són aquests?

Són els que s’han acostat amb compassió als necessitats i han fet per a ells el que bonament podien.

Els altres, són convidats a apartar-se.

Per què?

Perquè han viscut indiferents als patiments dels deshauciats, dels desgraciats, dels menystinguts.

Què és el que decidirà la sort final?

El que decidirà la sort final no és la religió en què hom ha viscut, ni la fe que hom ha confessat durant la vida.

Què és el decisiu?

El decisiu és viure amb compassió, ajudant el qui pateix i necessita la nostra ajuda.

El decisiu és el que es fa

-a la gent famolenca

-al immigrants indefensos

-als malalts desvalguts

-als empresonats o oblidats de tothom.

I, per què és el decisiu?

Perquè tot això se li està fent a Déu mateix.

La religió més agradable a Déu és l’ajuda eficaç al qui pateix, al qui s’ho passa malament.

A l’escena evangèlica – ho acabeu d’escoltar – no es pronuncien grans paraules com

-justícia

-solidaritat

-democràcia

-ecologisme, etc.

Sobren totes si no hi ha ajuda real i eficaç als qui pateixen, als qui s’ho passen malament.

De què parla Jesús?

Jesús parla – de menjar

-de roba

-de quelcom per beure

-d’un sostre a on aixoplugar-se.

Aquí tampoc no es parla “d’amor”.

A Jesús li semblava un llenguatge massa abstracte. No el va fer servir gairebé mai.

Aquí es parla de coses tan concretes com

-donar de menjar

-vestir

-hostatjar

-visitar

-acudir

-ajudar.

Al capvespre de la vida no ens examinaran d’amor. Ens preguntaran què hem fet concretament davant les persones que necessitaven la nostra ajuda.

Aquesta és la crida de Jesús a la humanitat: “ocupeu-vos dels qui pateixen.”

Enlloc es construirà la vida tal com Déu la vol si no és alliberant la gent del patiment.

Cap religió no serà autèntica si no genera compassió envers els últims, els exclosos, els sense vot ni veu.

Quin cas en fem, nosaltres, d’aquestes persones?

Com actuem en relació a elles i a la seva situació?

Quin serà el principi decisiu del judici?

El principi decisiu serà el comportament real que cadascú haurà tingut amb els seus semblants, amb els seus pròxims, siguin qui siguin i els passi el que els hi passi.

Per tant, i amb la lògica de l’evangeli, el principi decisiu pel Déu de Jesús no és

ni la fe

ni la religió

ni l’espiritualitat.

Només una sola cosa: com ha tractat cada ser humà als demés éssers humans.

per tant, el principi decisiu, no serà un principi dogmàtic sinó ètic. No serà un principi religiós, sinó laic. Serà un principi igualment vàlid per a tots els éssers humans sigui quina sigui la seva religió, les seves idees o la seva cultura.

Dir-ho més clar és pràcticament impossible.

O estimes de cor o t’enfonses i fracasses. Fracasses com a persona i com a creient.

Josep Llunell

 

 

 

 

Publicado en catequesis adolescents i joves, Comunicacions Generals, Pagina Principal | Deja un comentario

TEMPS DURANT L’ANY

 

 

DIUMENGE    XXXIII   del   Temps   Ordinari…

 

EXAMINEM-NOS EN AMOR

 

Estem a les portes del final de l'any litúrgic i les lectures del dia continuen insistint en una mena d'examen i de vigilància de final de la vida. L'assignatura a examinar és l'amor, tal com diu Joan de la Creu que "a la tarda de la vida ens examinaran en l'amor". Les tres paràboles de sant Mateu (c.25) que llegim els diumenges 32, 33 i 34 (Crist Rei) amaguen l'amor darrera unes assenyades verges, que volen l'èxit de la festa de noces de l'estimat, d'uns talents que poden ser doblement rendibles, o d'una generositat empàtica envers els marginats i empobrits. En tots tres casos la clau és l'amor o, si es prefereix, la correspondència a un primer amor, el del nuvi de les noces, el de l'amo dels talents, el de Jesús solidari del necessitat.


D'una manera atrevida i incisiva Sant Ignasi proposa pastar la vida diària a la llum d'aquest examen d'amor. Concep la vida com una correspondència, comparant què ha fet Crist per ell i què he de fer ell per Crist. La resposta que es dóna és la de comunicació de béns a desdir, de manera que si un té saviesa, consol, escalf, en doni al qui no en té i a la inversa.


Així, la paràbola dels talents esdevé il·luminació quotidiana dels dons rebuts de Déu i la manera d'haver-los fet fructificar retornant-los a Déu. I també la seva presència arreu, i el seu treball en tot, i la difusió de la seva manera de ser, de manera que cada deixeble procura fer-se present i treballar i difondre a per tot el seu regne.


La primera lectura, aquest cant a l'esposa amatent i diligent seria un retrat d'aquesta correspondència divina, que no solament atén la família, sinó que "obre la mà a l'indigent i allarga el braç al pobre.


Els talents, que Déu ens dóna dia a dia, són llavor de creativitat, tant com perquè cinc en donin cinc més, o dos en donin dos. En cap cas viure esporuguit evitant el risc de donar la cara de la solidaritat.

 

 

 

ARRISCAR-SE

Vaig amagar el talent baix terra.

Sovint s'ha entès la religió com un sistema de creences i pràctiques que serveixen per a protegir-se de Déu, però no ajuden a viure de manera creativa. Aquesta religió mena a una vida trista i estèril en la qual l'important és viure segurs davant Déu, però no hi ha alegria i falta dinamisme.

Cal dir-ho clar. En el fons d'aqueixa religió només hi ha por. Qui cerca defensar-se de Déu és que li té por. Aqueixa persona no estima Déu, no confia en ell, no frueix de la misericòrdia. Sols tem i per això cerca en la religió remeis per les seves pors i fantasmes.

Després de Jesús, no podem viure ni entendre així el religiós. Déu no és un tirà que faci por pel propi interés, sinó un Pare que confia a cadascú el do de la vida. Per això, Jesús imagina els seus seguidors no com a “observants piadosos” d'una religió, sinó com a creients agosarats i disposts a passar riscs i superar dificultats per a “inventar” una vida més digna i feliç per a tots. Un deixeble de Jesús és cridat a tot manco a enterrar la vida de manera estèril.

El tercer servent de la paràbola és condemnat, no per fer malfets sinó perquè, paralitzat per la por al seu Senyor, “enterra” els talents confiats. El missatge és clar. Per a Déu no val tornar la vida dient: “Aquí tens el teu. La vida que m'has donat no ha servit per a res”. És un error viure una vida “religiosament correcta” sense arriscar-se a viure l'amor de manera creativa i audaç.

El que només cerca tenir esment de sa vida, protegir-la i defensar-la, la perd. El que no segueix les aspiracions més nobles del seu cor per por al fracàs, ja ha fracassat. El que no agafa cap iniciativa per por a equivocar-se, ja s'ha  equivocat. El que només es dedica a conservar la seva virtut i fe, arrisca d'enterrar la vida. Al final, no haurà comès errors, però no haurà viscut.

Jesús ens convida a viure amb intensitat. Sols hem de tèmer viure amb por a arriscar-nos, amb por a sortir del “correcte”, sense gosar renovar-nos, sense valor per a actualitzar l'evangeli, sense fantasia per a inventar l'amor cristià.

José Antonio Pagola

 

 

"No al conservadorisme. Sí a la creativitat.

No a una vida covarda i estèril.

Sí a l’esforç arriscat per transformar el món"


 

Diumenge XXXIII de durant l’any. Cicle A


 

L’actuació del tercer administrador es estranya.

L’únic que se li acudeix és amagar el talent rebut i conservar-lo segur fins al final.

Quan torna el senyor l’hi lliura sencer, pensant que ha respost fidelment als seus desitjos: “Aquí teniu allò que és vostre.”

El senyor el condemna. Aquest administrador dolent i gandul no ha entès res.—Només ha pensat en la seva seguretat.

El missatge de Jesús és clar:

No al conservadorisme.

Sí a la creativitat.

No a una vida covarda i estèril.

Sí a l’esforç arriscat per transformar el món.

No a la fe enterrada sota el conformisme.

Sí al seguiment compromès de Jesús.

És molt temptador viure sempre evitant els problemes i buscant la tranquil·litat.

-No comprometre’ns amb res que ens pugui complicar la vida

-Defensar el nostre petit benestar.

-No hi ha cap manera millor de viure una vida estèril, mesquina i sense horitzons.

Passa el mateix a la vida cristiana.

El nostre risc més gran no és sortir dels esquemes de sempre i caure en innovacions exagerades.

El nostre risc pitjor és congelar la nostra fe i apagar la frescor de l’evangeli.

Ens hem de preguntar

-què estem sembrant en la societat

-a qui encomanem esperança

-a on i a qui alleugem el patiment.

Us heu adonat de quina és la clau de la paràbola?

La por que va tenir l’empleat espantadís i covard que va rebre un sol talent per administrar-lo degudament. I no ho va fer.

Quina idea tenia aquest home del seu senyor?

Una idea terrible. Una idea que feia por. I la por va ser la seva perdició.

Perquè la por paralitza, bloqueja, ens fa estèrils.

Un cristià espantat no fa res de bo. Déu no espanta.

Déu engresca, convida, és creatiu.

De quin Déu fem cas nosaltres?

Del Déu de la por

o bé

del Déu de la confiança?

 

Publicado en catequesis adolescents i joves, Comunicacions Generals, Pagina Principal | Deja un comentario

TEMPS DURANT L’ANY

 

COMUNICACIONS:

– Amb motiu de la col·lecta destinada al DOMUND es varen recollir a les nostres parròquies 4.973’26 euros. Gràcies una vegada més per la vostra generositat i sensibilitat.

 

– Dimarts, vigília de Tots Sants, hi haurà missa vespertina a sant Josep a les 17h. A Crist Rei i Fartàrtx a les 19 h. i a sant Pau a les 19’30 h.

 

– Dimecres, solemnitat de Tots Sants, les misses seran igual que els diumenges. A més hi haurà la que se celebra en el cementeri. Com cada any serà a les 4 del capvespre si fa bon temps.

 

– Dijous, commemoració dels feels difunts, hi haurà missa a les 8 del matí a la parròquia dels Dolors. Hi haurà missa vespertina a cada una de les parròquies: A Crist Rei a les 19 h. a sant Pau a les 19’30 h. i en els Dolors a les 20 h.

 

– Degut al canvi oficial d’horari, a partir d’ara les misses del dissabte horabaixa a sant Josep i del diumenge capvespre a les Benedictines seran totes dues a les 17 h.

CELEBRACIONS    DE   L'EUCARISTIA   PER    A    "TOTS  SANTS":

                                         ELS   DOLORS                                         CRIST   REI                        SANT   PAU

31

19h Fartàritx (G.Parera)

31

19h (T.Tauler)

31

17h Sant Josep (J.Perelló)

19:30h (F.Xavier)

 

1

Novembre

8h Dolors (Andreu)

9h Serralt (T.Riera)

12h Dolors (T.Tauler)

16h Cementiri (Andreu)

17h Benedictines (G.Parera)

20h Dolors (F.Xavier)

1

19h (J.Perello)

1

 

2

 

8h Dolors (Andreu)

20h (T.Tauler-concelebració)

2

19h (Andreu)

2

19:30h (F.Xavier)

 

 

DIUMENGE    XXX    DEL   TEMPS   ORDINARI:    

 

ESTIMAR
Malament rai quan algú va a Jesús per posar-lo a prova. En sortirà escaldat. I si és humil, en sortirà alliçonat, il·luminat i vivint la vida amb més profunditat. Suposo que això és el que va viure aquell fariseu quan li va preguntar, per posar-lo a prova, quin era el manament més gran. No és una pregunta retòrica; és una qüestió de saber o no la Llei, si es dominen els 248 preceptes positius i les 365 prohibicions de què constava La Torà. Tot un repte que toca de ple la línia de flotació del vaixell de la honorabilitat, de la bona fama i la bona imatge del jueu, com a persona religiosa.

 

  1. No un precepte sinó dos


    No deixa de ser curiós la manera com Jesús despatxa aquella situació. I ho fa perquè per a ell era prioritari que allò humà i allò diví anessin alhora, com el cos i l’esperit. O si voleu amb una comparació més personal. La persona humana respira pels pulmons, millor dit, pels dos pulmons; fins i tot resulta anguniós suposar que només respiréssim per un dels dos. Tot és més ple, més suau, més concordant quan els dos pulmons, al mateix ritme, inspiren l’aire necessari per caminar pels camins de l’Evangeli.

     

    I és que per a Jesús, no es pot separar de cap manera l’amor a Déu de l’amor al proïsme. El seu deixeble Joan ens ho dirà amb una rotunditat i un “sentit comú” que fa pensar. Quan diu que “el qui diu que estima Déu que no ha vist mai, i en canvi no és capaç d’estimar el seu germà que té al costat, és un mentider. Més encara: fa “mentider, fals, poc fiable al mateix Déu”,amb una actitud allunyada de la veritat. I això no és tan estrany com pugui semblar. Hi ha molta gent que ha posat la força de la seva religió en els rituals, els signes religiosos, les pregàries i els sacrificis al marge de l’amor. I això acaba fent mal, creant un descrèdit i allunyant les persones del fet religiós, que hauria de ser, abans que res, un fet humà, amb sensibilitat envers els altres. I orientat també a Déu, quan la persona té fe…

    2. Encara una nova comparació


    I aquesta és musical. Totes les obres musicals, quan la inspiració del compositor les pensa, amb la seva melodia, la seva harmonia i el seu ritme, estan concebudes per ser interpretades en un to especial: en fa, en sol o en mi bemoll. No hi ha peça que no vagi acompanyada del seu to, que li dona la seva personalitat. Doncs bé, el to musical, el to vital de l’Evangeli és l’amor. El seu missatge s’inspira, neix, creix i es desenvolupa sota la perspectiva de l’amor. Jesús ho vivia així, quan predicava les paràboles, quan feia signes d’alliberament, quan perdonava, quan acollia els petits, els més necessitats. No hi havia altre to vital que no fos estimar, vessar la seva capacitat d’humanitzar les persones que pels motius que fossin se sentien deshumanitzades per les circumstàncies que havien de viure. Per això era un “Mestre diferent.”

     

  2. Més enllà de la Llei


    No m’imagino un Jesús recitant preceptes petits de la Llei en el moment de parlar al seu poble. Per això és capaç de fer una síntesi tan radical com dir que “tota la llei i els profetes vénen d’aquest únic precepte: estimar.” I ho diu davant d’un fariseu que se sabia, fil per randa, la Llei…

     

    El cristià hauria de conjugar aquest verb en tots els seus temps, modes i veus: en activa, en passiva, i en reflexiva, en present i en futur. I això no és un repàs de gramàtica. És un repàs a la pura realitat de la vida. El món anirà millor, si repassem aquesta lliçó de vida, o si repassem la nostra pròpia vida…Francesc Roma, sj.         

 

 

 

EL PRIMER

En certa ocasió els fariseus es reuneixen en grup i fan una pregunta a Jesús que era motiu de discussió i debat entre els sectors més preocupats per complir escrupulosament els sis-cents preceptes importants sobre el dissabte, la puresa ritual, els deumes i altres qüestions: “Mestre, ¿quin és el manament principal de la Llei?

La resposta de Jesús és prou coneguda entre els cristians: “Estimaràs el Senyor, el teu Déu, amb tot el cor, amb tota l'ànima, amb tot el pensament”. Aquest és el més important. Després afegeix: “El segon és semblant a aquest: estimaràs els altres com a tu mateix”. I conclou amb aquesta afirmació: “Tots els manaments escrits en els Llibres de la Llei i els profetes vénen d'aquests dos”

Ens interessa i molt escoltar bé les paraules de Jesús ja que també dins l'Església, com a l'antic Israel, han crescut, al llarg dels segles, nombrosos preceptes, normes i prohibicions per a regular els diferents aspectes de la vida cristiana. ¿Què és el primer i més important? ¿Què és essencial per a viure com a seguidors de Jesús?

Jesús ho deixa clar, no tot és igualment important. És un error donar importància a qüestions secundàries de caràcter litúrgic o disciplinar deixant l'essencial. Mai oblidar que l'amor sincer a Déu i als altres és el primer i principal criteri pel seguiment a Jesús.

Segons ell, aquest amor és l'actitud de fons, la força clau i insubstituïble que dóna veritat i sentit a la nostra relació religiosa amb Déu i al nostre comportament amb les persones. ¿Què és la religió cristiana sense amor? ¿A què queda reduïda la nostra vida dins l'interior de l'Església i enmig de la societat sense amor?

L'amor allibera el nostre cor del risc de viure empobrits, empetitits o paralitzats per l'atenció malsana a normes i ritus. ¿Què és la vida d'un practicant sense amor a Déu? ¿Quina veritat hi ha en la nostra vida cristiana sense amor als altres necessitats ?

L'amor s'oposa a dues actituds prou difoses. Primer, la indiferència entesa com a insensibilitat, rigidesa de pensament, manca de cor. Segon, l'egocentrisme i desinterés pels altres.

En aquests temps tan crítics no hi ha res més important que tenir esment humilment de l'essencial: el sincer amor a Déu alimentat en celebracions sentides i viscudes des de dintre; l'amor als altres enfortint el tracte amistós entre els creiens i impulsant el compromís cap als necessitats. Contem amb l'esperit de Jesús.

 

 

José Antonio Pagola

 

 

 

"Hi ha una realitat ben clara: l’amor és el tot"

Quants manaments s’havien d’observar per a complir íntegrament la Llei?

Segons els jueus: 613.

Per això no és gens estrany que en els cercles rabínics es fessin preguntes com la que plantegen a Jesús en un intent de buscar l’essencial.

Quin manament és el primer de tots?

Jesús respon de manera clara i precisa: “El primer és: estimaràs el Senyor, el teu Déu amb tot el teu cor, amb tota la teva ànima, amb tot el teu ésser.”

El segon és aquest: “Estimaràs el proïsme com a tu mateix. No hi ha cap manament més gran que aquests.”

Com escoltar avui aquestes paraules fonamentals de Jesús?

Hi ha una realitat ben clara: l’amor és el tot.

A la vida, el que se’ns demana és estimar. Aquesta és la clau de volta.

I, per què l’amor és la força que dóna sentit, veritat i plenitud a la vida?

Aquesta centralitat de l’amor arrela en una realitat màxima: en Déu origen de tota vida: l’amor en persona.

Aquesta és la definició més atrevida i més insuperable de la fe cristiana. “Déu és Amor” escriu S. Joan en la seva primera carta c.4 v.8

Podem dubtar de tot i de tothom, menys d’això.

Vet aquí perquè “estimar Déu” és trobar el nostre màxim bé.

Quantes pors i quantes angoixes es diluirien si visquéssim aquesta certesa!

Quina força i quin dinamisme brollarien dins nostre!

És aleshores quan comprenem la verdadera profunditat del 2on manament: estima el proïsme com a tu mateix.

Qui de debò estima Déu sap i és ben conscient que no pot viure en una actitud d’indiferència i despreocupació o oblit dels altres.

L’única actitud humana veritable, davant de qualsevol persona, és estimar-la procurant per tots els mitjans possibles el seu màxim bé real.

És aquesta la nostra convicció i activitat?

Conseqüència pràctica: és una il·lusió i un engany garrafal pensar que jo estic en bona relació amb Déu si em relaciono malament amb algú, sigui qui sigui.

Més encara: en unir el diví amb l’humà, Jesús secularitza la religió i situa el fet religiós en l’àmbit del que és laic.

D’aquesta manera, Jesús simplifica extraordinàriament la religió.

Què vol dir això?

Que el més gran en la vida és

-ser respectuós

-ser tolerant

-ser bona persona

-ser bon ciutadà

i persona de bé.

I això, sempre!

És realment això el que som nosaltres?

 

 

Publicado en catequesis adolescents i joves, Comunicacions Generals, Pagina Principal | Deja un comentario