Informació: cerca'ns al Facebook: catequesi manacor  o bè per correu electrònic: catequesimanacor@gmail.com

DIUMENGE TRETZÈ DURANT L’ANY

 

13º diumege Temps ordinari(A)

 

EVANGELI

+ Lectura del sant evangeli segons sant Mateu 10,37-42

Disposicions dels seguidors de Jesús

37 »Qui estima el pare o la mare més que a mi, no és digne de mi. Qui estima el fill o la filla més que a mi, no és digne de mi. 38 Qui no pren la seva creu i em segueix, no és digne de mi. 39 Qui haurà guanyat la seva vida, la perdrà, però qui l'haurà perduda per causa meva, la trobarà.

Acollir els enviats de Jesús

40 »Qui us acull a vosaltres, a mi m'acull, i qui m'acull a mi, acull el qui m'ha enviat. 41 Qui acull un profeta perquè és profeta, tindrà la recompensa dels profetes. Qui acull un just perquè és just, tindrà la recompensa dels justos. 42 I tothom qui doni un got d'aigua fresca a un d'aquests petits només perquè és deixeble meu, us asseguro que no quedarà sense recompensa.

Paraula de Déu.

(clicar)

LA  FAMÍLIA

 

SENSE ESPERÓ

Qui no agafa la seva creu i me segueix, no es digne de mi.

Un risc del cristianisme actual és passar de la «religió de la Creu» a una «religió del benestar». Fa uns anys, unes paraules de Reinhoid Niebuhr, que feren pensar molt. Parlava el teòleg del perill d'una «religió sense esperó» que predicarà «un Déu sense còlera que mena a uns homes sense pecat vers un regne sin juidici per mitjà d'un Crist sense creu». El perill és real i ho hem d'evitar.

Insistir en l'amor incondicional d'un Déu Amic no ha de significar mai fer-nos un Déu a nostra conveniència, el Déu permissiu que legitima una «religió burguesa» (J. B. Metz). Ser cristià no és cercar el Déu que me convé i me diu «sí» a tot, sinó el Déu que, precisament per ser Amic, desvetlla la meva responsabiltat i me fa, a voltes, sofrir, cridar i callar.

Descobrir l'evangeli com a font de vida i estímul de creixement sà no vol dir entendre la fe cristiana com una «immunització» davant al sofriment. L'evangeli  no és un complement tranquil·litzant per a una vida organitzada al servei de nostres fantasmes de plaer i benestar. Crist fa gaudir i fa sofrir, consola i inquieta, recolza i contradiu. Sols així és camí, veritat i vida.

Creure en un Déu Salvador que, ja des d'ara i sense esperar al més allà, busca alliberar-nos del que ens fa mal, no ha de dur-nos a entendre la fe cristiana com una religió d'uso privat al servei dels propis problemes i sofriments. El Déu de Jesucrist ens posa sempre a mirar al que sofreix. L'evangeli no centra a la persona en son propi sofriment sinó en el dels altres. Solament així se viu la fe com experiència de salvació.

En la fe com en l'amor tot sol anar meclat: l'entrega confiada i el desig de possessió, la generositat i l'egoisme. Per això, no hem d'esborrar de l'evangeli aqueixes paraules de Jesús que, per fortes que semblin, ens posen davant la veritat de nostra fe: «El que no pren la seva creu i m'acompanya, no és bo per venir amb mi. El que vulgui guardar sa vida, la perdrà i el que perdi sa vida per causa meva la retrobarà».

 

(clicar)

EL   MEU  DÉU 

 

 

(clicar   sobre  imatge)

Un model de família?


 

Quin és el model de família? No és el patriarcal en el que l’home és l’amo absolut.

El model de família és el de convivència, en el que entre tots ho hem d’anar fent tot.

És a dir: rebre l’altre com si fos Déu mateix.

Aquí no hi ha conflicte sinó col·laboració. Saber i voler comunicar-se amb

respecte, amb discreció i llibertat.

 

Publicado en Catequesi infantil, Comunicacions Generals, Pagina Principal | Deja un comentario

DIUMENGE DOTZÈ DURANT L’ANY

12º diumenge Temps ordinari(A)

 

EVANGELI

Lectura del sant evangeli segons sant Mateu 10,26-33

  • Invitació a la confiança

(Lc 12,2- )

26»Per tant, no tingueu por de tots ells, perquè no hi ha res de secret que no s'hagi de revelar, ni res d'amagat que no s'hagi de saber. 27 Allò que us dic en la fosca, digueu-ho a plena llum, i allò que sentiu a cau d'orella, pregoneu-ho des dels terrats. 28 I no tingueu por dels qui maten el cos però no poden matar l'ànima; temeu més aviat el qui pot fer que l'ànima i el cos es consumeixin a l'infern. 29 ¿No es venen dos ocells per pocs diners? Doncs ni un de sol no cau a terra si no ho permet el vostre Pare. 30 I pel que fa a vosaltres, fins i tot els cabells, us té comptats. 31 Per tant, no tingueu por: vosaltres valeu més que tots els ocells.32 »A tot aquell qui em reconegui davant els homes, també jo el reconeixeré davant el meu Pare del cel. 33 Però al qui em negui davant els homes, també jo el negaré davant el meu Pare del cel.

Paraula de Déu.

L'evangeli d'avui va dirigit directament als deixebles escollits. La compassió de Jesús pel poble, que veu com a ovelles sense pastor, no solament el fa pregar al Pare que enviï operaris per a la messa, sinó que ell mateix en crida dotze, donant-los poder de treure esperits malignes i guarir de tota mena de malalties. Sant Marc hi anteposa una pinzellada essencial, els tria perquè estiguin amb ell, conscient que els envia com a ovelles entre llops.

En el primer discurs, el Sermó de la Muntanya, Jesús es dirigeix a tothom, amb la sorprenent proclamació de les benaurances. En elles es produeix una paradoxa. Les set primeres descriuen uns capteniments d'humilitat, de mansuetud, de pau, de netedat de cor, de solidaritat, de pobresa, de fam de justícia. L'octava benaurança fa entrar en escena uns tercers, anunciant que la seva persecució  a causa de Jesús mateix, els serà motiu d'alegria i festa, "perquè d'ells és el Regne del cel".

Aquest contrast entre les set primeres benaurances plenes de bondat i d'humilitat, amb la persecució que s'albira en l'octava, es repeteix en el discurs d'avui, el segon de cinc, augurant persecucions gravíssimes contra els missioners de la bondat i de la pau.

Precisament els ha insistit Jesús en una actuació apostòlica absolutament desarmada, recomanant-los d'una manera concreta les actituds de les benaurances, pobresa -sense sarró-, gratuïtat -doneu gratis el que heu rebut-, consoleu -guariu malalts, leprosos, endimoniats-, desitgeu pau a la casa que us acull, humilitat -sortiu del poble, expolsant-vos la pols dels peus-, desig de justícia -el Regne de Déu és a prop-.

En aquest context programàtic es repeteix la paradoxa, amb concrecions encara més horripilants. Jesús alerta que seran portats davant tribunals, seran assotats a les sinagogues, conduïts davant governadors i reis. Fins i tot dins les famílies, un germà o el propi pare els portaran a mort. Tothom els odiarà a causa del nom de Jesús. Ara bé, com en el cas de sant Pau, Jesús preveu que aquestes persecucions seran motiu que el seu missatge de pau i justícia arribi a les màximes esferes.

Aquí és on s'encasta el text que hem llegit avui amb una crida absoluta a no tenir por. Hi dona quatre raons d'una enorme densitat afectiva.

Primera, l'Esperit del vostre Pare us inspirarà el que heu de dir.

Segona, aquesta persecució coincideix amb el que faran de mi, tractant-me de Beelzebul, és a dir, de dimoni. 

Tercera, el Pare us té comptats fins i tot els cabells. Us cuidarà més que tots els ocells del cel.

Quarta i definitiva, jo mateix us reconeixeré davant del meu Pare del cel.

Atenció doncs, que la persecució no vingui de poder contra poder, d'orgull contra orgull, de dominació contra dominació, ni de riquesa contra riquesa. Com a església i com a cristians singulars, si la persecució ha de valer, ha de ser a causa de Jesús, a causa de la seva causa, a causa del Regne de Déu. Quantes vegades les persecucions no han estat per motius espuris!

Sant Ignasi resumeix així la crida de Jesús a tot l'univers i a cada u en particular: La meva voluntat és de conquerir tot el món i tots els enemics i així entrar en la glòria del meu Pare; per tant qui voldrà venir amb mi ha de treballar amb mi, per tal que,seguint-me en la pena, també em segueixi en la glòria [EE.EE. 95].

 

 

Santiago Thió, sj.
 

 

 

 

 

 

 

 

CONFIANÇA  

(clicar sobre  imatge)

 

 

NO  TENIIR   POR

(clicar  sobre  imatge)

 

ALLIBERAR DE LA POR

No tingueu por.

Les fonts cristianes presenten a Jesús dedicat a alliberar a la gent de la por. L'apenava veure a les persones atemorides pel poder de Roma, intimidades per les amenaces dels mestres de la Llei, distanciades de Déu per la por a la seva ira, culpabilitzades per llur poca fidelitat a la Llei. De son cor, ple de Déu, sols podia brotar un desig: «No tingueu por». Són paraules de Jesús que se repeteixen sovint en els evangelis. Les que més s'han de repetir en la Església.

La por s'apodera de nosaltres quan en nostre cor creix la desconfiança, la inseguretat o la falta de llibertat interior. Aquesta por és el problema central del ser humà i només ens podem laliberar arrelant nostra vida en un Déu que sols cerca nostre bé.

Així ho veia Jesús. Per això, se dedicà a desvetllar la confiança en el cor de les persones. Sa fe profunda i senzilla era contagiosa: «Si Déu cuida amb tendresa als gorrions del camp, els ocells més petits de Galilea, ¿com no us cuidarà a vosaltres? Per a Déu sou més importants i estimats que tots els ocells del cel». Un cristià de la primera generació recollí bien son missatge: «Descarregueu en Déu tota angoixa, que a ell li interessa vostre bé».

Anb quina força parlava Jesús a cada malalt: «Tingues fe. Déu no s'ha oblidat de tu». Amb quina alegria els despedia quan els veia curats: «Vés en pau. Viu bé». Era el seu gran desig. Que la gent visqués amb pau, sense pors ni angoixes: «No us jutgeu, no us condemneu, no us faceu mal. Viviu de manera amistosa».

 

L’exigència de l’Evangeli

L’Evangeli és exigent. I predicar el Regne de Déu, molt perillós. Per què? Perquè generarà conflictes: amb el poder establert i amb la mateixa Església.

L’Evangeli és bondat, misericòrdia, perdó i llibertat. Però, si acceptem això, ¿podem seguir indiferents davant de tants de sofriments, de tantes injustícies, de tantes cobdícies, de tants escàndols, com estem veient i vivint i suportant?

Que Déu ens doni llum i força per assumir-ho, per suportar-ho, per millorar-ho.

 

 

Publicado en Catequesi infantil, Comunicacions Generals, Pagina Principal | Deja un comentario

SANTISSIMA TRINITAT

(clicar)

DÉU  ESTIMA

+ Lectura del sant evangeli segons sant Joan 3, 16-18

16 Déu ha estimat tant el món que ha donat el seu Fill únic perquè no es perdi cap dels qui creuen en ell, sinó que tinguin vida eterna 17 Déu no ha enviat el seu Fill al món perquè el món fos condemnat, sinó per salvar-lo per mitjà d'ell. 18 Els qui creuen en ell no són condemnats, però els qui no creuen ja han estat condemnats, perquè no han cregut en el nom del Fill únic de Déu.

Paraula de Déu

 

DÉU  ÉS  AMOR   (clicar)

Estimar fins a l’heroisme


 


Trinitat

Què ens ve a dir aquest misteri? Déu Pare ens ha enviat el seu Fill perquè amb la força de l’Esperit puguem assolir la nostra pròpia humanitat. Ser bons i honrats de veritat, perdre la por a la bondat i a la tendresa.

Només això pot arreglar el món desgavellat.

Necessitem a Déu. Com el trobarem?

Estimant-nos sense por.

 

Estimar fins a l’heroisme. Aquí hi ha Déu.

 

 

2 Corintis 13, 11-13
 

11 Finalment, germans, estigueu contents, refermeu-vos, exhorteu-vos, tingueu uns mateixos sentiments, viviu en pau, i el Déu de l'amor i de la pau serà amb vosaltres. 12 Saludeu-vos els uns als altres amb el bes de pau. Us saluda tot el poble sant. 13 Que la gràcia de Jesucrist, el Senyor, l'amor de Déu i la comunió de l'Esperit Sant siguin amb tots vosaltres.

(clicar)

Ex 34,4b-6.8-9 2Co 13,11-13 Jn 3,16-18

ESTIMA    ESTIMAT    AMOR

 

Lectio  Divina

Dimecres,  10   juny  2020    20'30-21'30  hores

CAN  VALLESPIR   

(clicar)

DÉU   ÉS  AMOR

Publicado en Catequesi infantil, Comunicacions Generals, Pagina Principal | Deja un comentario

DIUMENGE DE PENTECOSTA

Diumenge , solemnitat de Pentecostes, a Manacor celebram la festa del Sant Crist.

( Les misses seran a la mateixa hora que aquests diumenges de pandèmia.)

 La missa solemne del Sant  Crist es celebrarà a porta tancada a les 18 hores.

CELEBRACIÓ DEL SANT CRIST

REFLEXIÓ  DEL  RECTOR   ( clicar)

 

Diumenge de Pentecostés (A)

 

EVANGELI

Com el Pare m'ha enviat, aixíí també us envio jo.

Rebeu l'Esperit Sant.

+ Lectura del sant evangeli segons sant Joan 20, 19-23

Jesús s'apareix als deixebles

19 Al capvespre d'aquell mateix dia, que era diumenge, els deixebles, per por dels jueus, tenien tancades les portes del lloc on es trobaven. Jesús va arribar, es posà al mig i els digué:

–Pau a vosaltres.

20 Dit això, els va mostrar les mans i el costat. Els deixebles s'alegraren de veure el Senyor. 21 Ell els tornà a dir:

–Pau a vosaltres. Com el Pare m'ha enviat a mi, també jo us envio a vosaltres.

22 Llavors va alenar damunt d'ells i els digué:

–Rebeu l'Esperit Sant. 23 A qui perdonareu els pecats, li quedaran perdonats; a qui no els perdoneu, li quedaran sense perdó.

Paraula de Déu.

 

VENIIU  ESPERIT  SANT     (clicar)

 

 

 

 

(clicar)

 

 

"És més fàcil refiar-se de la butxaca que no pas de Déu"


Quina idea es feien els hebreus del misteri de la vida? Així descriu la creació de l’home un vell relat del segle IX abans de Crist: “Llavors el Senyor Déu va modelar l’home amb pols de la terra. Li va infondre l’alè de la vida, i l’home es convertí en un ésser viu.”

És el que diu l’experiència.

L’ésser humà és pols. En qualsevol moment es pot ensorrar. Com podem caminar amb uns peus de pols? Com podem mirar la vida amb uns ulls de pols? Com podem estimar amb un cor de pols?

Malgrat això, aquesta pols viu!

En el seu interior hi ha un alè que la fa viure. És l’alè de Déu que tot ho vivifica. Al final del seu evangeli, Joan va descriure una escena grandiosa. És el moment culminant de Jesús ressuscitat. Segons el relat, el naixement de l’Església és una nova creació. Quan va enviar els seus deixebles, Jesús “va alenar damunt d’ells i els digué: Rebeu l’Esperit Sant”.

Sense l’Esperit de Jesús, l’Església és pols sense vida: una comunitat incapaç d’introduir esperança, consol i vida en el món.

D’on pot treure l’Esperança si no és de l’alè de Jesús? Com podrà defensar-se de la mort sense l’Esperit del Ressuscitat? Quina és la convicció radical del creient?

Jo soc estimat per Déu, no perquè jo sigui bo, sense pecats, etc sinó perquè Ell és bo, sant i m’estima amb un amor sense límits. Per això soc acceptat per Déu  incondicionalment. Cosa que no podem assegurar de cap persona humana.

Si no, preguntem-nos: qui ens accepta, i com ens accepta: sempre amb reticències. D’aquest saber, ser estimat per Déu, en neix l’estabilitat interior i la pau, el consol veritable i l’energia per actuar cristianament.

Veniu Esperit Sant a alliberar-nos de la por, de la mediocritat, de a manca de fe

de l’orgull i de la vanitat, de la rutina i del cansament. Veniu Esperit Sant i rejoveniu-nos!!!

L’Església oficial parla sovint de l’Esperit de Déu, de l’Esperit Sant. Papa i bisbes se n’omplen la boca. Però, en la pràctica del quotidià, en el dia a dia, què és el que val? Hom té la impressió de què les altures del que manen en l’Església – o s’ho pensen -, creuen més en l’eficàcia del poder, del diner i de les influències que no pas en la força de l’Esperit Sant de Déu.

Als que ens diem i ens tenim per creients ens passa una cosa semblant. Això es nota sobretot en temps de crisi de fe, com el nostre. És més fàcil refiar-se de la butxaca que no pas de Déu. La butxaca ofereix solucions immediates. Déu, en canvi, ens fa esperar. I posa a prova la nostra paciència.

 

Publicado en Catequesi infantil, Comunicacions Generals, Pagina Principal | Deja un comentario

LA ASCENSIÓ

 

COMUNICACIONS

(  DIUMENGE, 24 DE MAIG DE 2020 )

Diumenge que ve, solemnitat de Pentecostes, a Manacor celebram la Festa del Sant Crist.

– Les misses seran a la mateixa hora que aquests diumenges de pandèmia.

(per evitar possibles problemes de concentració de persones)

– la missa solemne del St. Crist es celebrarà a porta tancada a les 18 hores.

(Es retransmetrà en directe per el facebook de les parròquies.)

UN  SOPAR

Ens trobem en un sopar d’amics. Jesús amb els seus seguidors més propers. Celebrem el sopar pasqual per fer memòria de la seva fe en el Déu alliberador i garant d’una terra, que se’ls va prometre ja des dels seus avantpassats. Això i, segurament, només això era el que creien els seguidors de Jesús, fidels a la seva fe jueva.

Però al llarg del sopar es va desvetllant el nou significat, que aquell sopar, d’aquell vespre, tenia. A mida que s’allargava s’anava carregant d’ atmosfera de comiat i de promeses.

Sopar de comiat

 La disparitat de criteris i d’actuació que tenia Jesús enfront dels notables del poble, havia portat a aquests a buscar la manera de desfer-se de Jesús. Ell ho havia més que intuït. I, per això, Jesús va anar manifestant que aquell sopar era també un sopar de comiat de l’amic i del mestre.

En aquell sopar Jesús va voler expressar el desig de mantenir i, fins i tot, aprofundir la relació d’amistat i de transmissió de la seva missió. Amb expressió seva, no els vol deixar orfes de la seva presència, del seu escalf, del seu mestratge, del seu amor, perquè puguin continuar la missió que ell va iniciar, i de la que en va ser l’únic i autèntic mestre. I va deixar com a testament el memorial del seu amor entregat, l’eucaristia.

Promesa de l’Esperit

I, a més,  Jesús promet als seus deixebles que rebran l’Esperit Sant. Va ser el millor que Jesús els podia deixar. El seu mateix Esperit, que va ser el que  els va anar inspirant, conduint i enfortint al llarg de tota la seva vida.

El seu mateix Esperit serà el que anirà acompanyant els seus seguidors en la veritat, en el camí evangèlic, en el camí de la instauració de l’autèntic Regne de Déu.

Jesús, doncs, no els va deixar sols. I la mateixa companyia que van tenir ells, la tenim nosaltres, perquè, a partir de Jesús i dels seus primers deixebles, l’Esperit es va anar trameten als seguidors, que s’hi adherien, com ja hem recordat a la primera lectura. I l’Esperit de Jesús ha arribat a tots nosaltres, com ja se’ns mostra a partir del nostre baptisme, i es manté present i viu dia rere dia, molt sovint sense que en siguem conscients.

Esperit d’amor

I, evidentment, no es pot concebre aquesta vivència fundant sense una relació d’amor. No pot haver una relació de Déu amb nosaltres que no sigui d’amor. L’encarnació del Fill de Déu és fruit del gran amor que ens ha tingut. Jesús en va donar la millor mostra, i el seu Esperit n’és la seva presència en nosaltres i en tota la nostra actuació.

I avui Jesús ens mou a cada un de nosaltres a preparar-nos per celebrar la vinguda de l’Esperit d’aquí dues setmanes, perquè visquem en profunditat a través d’Ell la participació, que ens dona de la vida d’amor de Déu. Necessitem la seva inspiració, la seva força per a la nova etapa de la vida que ens ha de moure a viure, a tots nivells, el després d’aquesta inesperada i dolorosa pandèmia. Vivim temps, viurem temps en el que necessitem i necessitarem molta llum, molt coratge i molta solidaritat

 

7º Diumenge de Pasqua – ASCENSIÓ DEL SENYOR (A)

EVANGELI

Déu m' ha donat plena autoritat al cel i i a la terra.

+ Lectura del sant evangeli segons sant Mateu 28, 16-20

Jesús ressuscitat envia els seus deixebles

16 Els onze deixebles se n'anaren a Galilea, a la muntanya que Jesús els havia indicat. 17 En veure'l, el van adorar; abans, però, havien dubtat. 18 Jesús s'acostà i els va dir:

–He rebut plena autoritat al cel i a la terra. 19 Aneu, doncs, a tots els pobles i feu-los deixebles meus, batejant-los en el nom del Pare i del Fill i de l'Esperit Sant 20i ensenyant-los a guardar tot allò que us he manat. Jo sóc amb vosaltres dia rere dia fins a la fi del món.

Paraula de Déu.

Què és l’Ascensió?

Què significa pel creient? És una crida a continuar esperant malgrat les decepcions, els desenganys, els desànims que contínuament amenacen el nostre caminar cap a la llar definitiva.

L’Ascensió és un bon dia per escoltar i repensar l’exhortació de la carta de S. Jaume: “Tingueu paciència, germans, fins que vingui el Senyor.” Avui es parla poc de la paciència. O gens.

Naturalment, hem d’entendre-la bé, ja que la paciència no consisteix en adoptar una postura de dimissió davant de la vida. Ben al contrari. L’home pacient resisteix activament davant les adversitats, mantenint un esperit fort i ferm davant el desgast dels anys.

Però als nostres dies hem de recordar, sobre tot, que la paciència s’oposa a aquesta pressa i a aquesta ansietat que ens fan viure inquiets i agitats, sempre corrent, encara que no sabem gairebé cap a on… Hem d’aprendre a respectar els ritmes de la vida. Cada cosa té el seu temps. Cada sembra és l’esperança i la paciència d’un millor futur.

És perillosa “la fugida cap endavant” de l’impacient que adopta sempre les postures que ell creu més progressistes només per treure’s de sobre el passat, que es casa tan aviat com pot per fugir de la llar paterna o que busca un nou amor només per oblidar millor el seu anterior fracàs amorós.

Hem d’aprendre a recórrer pacientment el nostre propi camí. Un camí únic i original: Amb els seus goigs i tristeses, els seus èxits i fracassos, els seus bons moments i els seus dolents…

Recordem els versos plens de fe i de veritat de León Felipe:

Nadie fue ayer, ni va hoy, ni irá mañana hacia Dios

por este camino que yo voy.

Para cada hombre guarda un rayo nuevo de luz el sol

y un camino virgen Dios.”

 

FER  DEIXEBLES   (clicar)

 

MIRAR  L'HORITZÓ  (clicar)

 

FESTES   DE  SANT  "DOMINGO"   ENGUANY  

Publicado en Catequesi infantil, Comunicacions Generals, Pagina Principal | Deja un comentario