Informació: cerca'ns al Facebook: catequesi manacor  o bè per correu electrònic: catequesimanacor@gmail.com

TEMPS D’ADVENT

 

 

ADVENT  


 

PER  A  PREGAR  EN  TEMPS  D'ADVENT  

ADVENT PREGAR

  

COMUNICACIONS:

ADORACIÓ NOCTURNA           

Pregària amb Exposició del Santíssim a l'Església de Fartàritx

Dijous, 6 de Desembre de 2018     Hora 20:30 h      

 

 

 

 

 

1.- Acte de lliurament del premi popular d’honor al Emm. i Rvdm. Senyor Lluis Francesc Ladaria Ferrer, cardenal prefecte de la congregació per a la doctrina de la fe. 

                                                     Divendres dia 7 de desembre a les 19h a la sala d’actes del col·legi de Montission de Palma.

                                                     La COPE ofereix posar un autocar que partiria de Manacor per aquelles persones que hi vulguin assistir. 

                                                     Diumenge 8 de desembre, a les 10:30h a la Seu, hi haurà una missa presidida pel Cardenal Ladaria,

3.- Divendres dia 7 de desembre, vigília de la Immaculada, les misses seràn com un dissabte.

     Diumenge dia 8, les misses com un diumenge, havent-hi també, missa a Sant Pau a les 19:30h. 

4.- Diumenge dia 8, en motiu de la festa de la Immaculada,  a les 19h als Dolors, pregària amb exposició del Santíssim.

 

 

*  *  *  *  *  

Primer diumenge d'Advent

 

PRIMER ADVENT

Lc. 21, 25-28…34-36

La vinguda del Fill de l'home

(Mt 24,29-31; Mc 13,24-27)

25 »Després hi haurà senyals prodigiosos en el sol, la lluna i les estrelles. A la terra, les nacions viuran amb angoixa, alarmades pel bramul de la mar i per les onades embravides. 26 La gent defallirà de por i d'ansietat pel que succeirà arreu de la terra, perquè fins i tot els estols celestials trontollaran. 27 Llavors veuran el Fill de l'home venint en un núvol amb gran poder i majestat. 28 Quan tot això comenci a succeir, redreceu-vos i alceu el cap, que el vostre alliberament s'acosta.

Exhortació a vetllar

34 »Vosaltres estigueu alerta: que l'excés de menjar o l'embriaguesa o les preocupacions de la vida no afeixuguin el vostre cor, perquè de cop i volta, com un llaç, us trobaríeu a sobre aquell dia, 35 que caurà sobre tots els habitants de la terra. 36 Vetlleu, doncs, i pregueu en tot moment perquè us pugueu escapar de tot això que ha de succeir i us pugueu presentar sense temor davant el Fill de l'home.

Paraula de Déu

QUE HI HAGI DÉU,… PER FAVOR

Estigueu sempre desperts.

Moltes vegades havia pensat en la importància del context socio-polític en la manera de llegir l'Evangeli, però en vaig prendre consciència quan vaig viure un temps a Rwanda.

 

Encara record la sensació que vaig tenir al llegir el text evangèlic d'aquest primer diumenge d'Advent. No és el mateix escoltar aquest discurs apocalíptic des del benestar d'Europa o des de la misèria i el sofriment d'Àfrica.

Malgrat totes les crisis i problemes, a Europa es pensa que el món va per a millor. Ningú espera ni vol el fi de la història. Ningú desitja que les coses canviïn gaire. En el fons, ens va bastant bé. Des d'aquesta perspectiva, sentir parlar de que un dia tot això pot desaparèixer “sona” a “visions apocalíptiques” sorgides dels deliris de ments pessimistes.

Tot canvia quan el mateix Evangeli es llegeix des del sofriment del tercer Món. Quan la misèria és ja insoportable i el present és viscut com a sofriment destructor, fàcil és percebre per dintre un sentiment diferent: “Gràcies a Déu, això no durarà per a sempre.”

 

Els que sofreixen així són els qui poden comprendre el missatge de Crist: “Feliços els que ploren, perquè d'ells és el regne de Déu”. Aquests homes i dones, l'existència dels quals és dolor, esperen quelcom nou i diferent que respongui a llurs desitjos més profunds de vida i pau.

 

Un dia “el sol, la lluna i les estrelles trontollaran”, és a dir, tot allò en que crèiem poder confiar per a sempre s'enfonsarà. Les nostres idees de poder, seguretat i progrés tremolaran. Tot allò que porta l'esser humà a la veritat, la justícia i la fraternitat s'ensorrarà i “a la terra viuran amb l'ai al cor…”

 

Pero el missatge de Crist no és desesperança per a ningú: Inclús llavors, en el moment de la veritat última, no desespereu, esteu desperts, “manteniu-vos dempeus”, poseu la vostra confiança en Déu.

 

Veient de prop el sofriment cruel d'aquelles gents d'Àfrica, vaig quedar corprès pensant que podria semblar estrany a un cristià. No és propiament una oració a Déu. És un desig ardent i una invocació davant el dolor humà. Això em sortia de dintre:

Per favor, que hi hagi Déu”.

 

] 

 

Jr 33,14-16 1Te 3,12-4,2 Lc 21,25-28.34-36

 

L´evangeli i les lectures del 1rI Diumenge d´Advent ens desconcerten una mica a tots. Sempre esperem el temps litúrgic  d´Advent com un temps de preparació al Nadal. La propaganda comercial ja fa dies que ens atabala parlant de regals de Nadal, de torrons, neules i cava, de joguines pels nens, per tot arreu ja se senten músiques nadalenques i apareix el Pare Noel.

I en canvi l´evangeli d´avui, 1r diumenge d´Advent ens parla de la fi del mon, de prodigis al sol, a la lluna i a les estrelles, de la vinguda del Fill de l´home sobre un núvol, amb poder i majestat, que cal estar alerta, vigilants i preparats. En què quedem, ens preparem al Nadal o la  fi del món?

Potser per entendre aquesta duplicitat de sentits de l´Advent ens pot ajudar recordar que Advent és la traducció de la paraula grega "Parusía", que significava presència, vinguda o visita: la visita d´una divinitat als seus fidels, o la presència oficial d´un rei o personatge il·lustre als seus ciutadans. L´Esglèsia fa servir en l´any litúrgic aquesta paraula Advent-Parusía per expressar la doble vinguda del Senyor, la primera vinguda al mig de la nostra historia  i la darrera vinguda a la fi del temps, a la fi de la història. La primera vinguda va ser en pobresa i humilitat al pessebre de Belén, la darrera vinguda, al final de la història, serà en gloria i majestat.

També el prefaci d´Advent ens parla d´aquestes dues vingudes del Senyor, de la primera quan vingué per primera vegada humil i fet semblant a nosaltres, i de la segona vinguda en glòria i majestat, quan ell mateix ens donarà els béns que ara esperem, tot vetllant, confiats en la seva promesa. Per això l´Advent és temps d´esperança i la litúrgia ens presenta textos dels profetes que anuncien que el desert florirà i que les armes es convertiran en arats, les ovelles pastaran amb el llop i el nen jugarà amb la serp

 Però no podem viure només del record del passat i de l´esperança del futur. El Senyor ve avui, ve cada dia, ve en  mig de nostra vida quotidiana de la família, del treball, de la ciutat, de la comunitat cristiana, se ens fa present en els pobres i desvalguts, en els nens i el ancians, en els malalts i marginats, en els emigrants i estrangers que no tenen papers ni feina, en les víctimes de guerres absurdes i cruels, en els joves en atur, en les dones abusades, en les indígenes expulsats de les seves terres  per les multinacionals, també en l´amor i la bellesa, en la natura i el cel estelat.

Com diu el poeta indi Rabindranth Tagore: “Ell ve, ve sempre, en cada instant i en cada edat, tots el dies i totes les nits. Ell ve, ve sempre, en els esplèndids dies de sol primaveral i en la foscor pluviosa de les nits d´hiver. Ell ve, ve, ve sempre.”

El Senyor ve ara i avui, ve cada día,  hem de començar a preparar els camins del Senyor, talment que  la memòria de la primera vinguda no  sigui purament un record folklòric i de consum i que així també ens prepararem amb esperança a la seva darrera vinguda, quan serem examinats sobre l´amor. Aleshores serem plenament alliberats i estarem per sempre amb el Senyor.

Vine, Senyor, no triguis, que t´esperem!

Víctor Codina, sj

 

 

 

 


 

 

PER  EL  TEMPS  D'ADVENTl

PREGÀRIA BÍBLICA 

 

    

Quines són les proves reals del nostre cristianisme diari?"

A què es va dedicar Jesús?

Jesús no es va dedicar a explicar cap doctrina religiosa. No era aquest el seu objectiu.

Jesús parlava d’un esdeveniment que ja estava succeint: Déu ha entrat al món

-Déu vol que les coses canviïn

-Déu busca que la vida sigui més digna i feliç per tothom.

Jesús anomena això el Regne de Déu.

Cal estar atents a la seva vinguda. Cal viure desperts

-obrir els ulls del cor

-desitjar, ardentment, que el món canviï i millori

-creure en aquesta bona notícia

-canviar de manera de pensar i d’actuar

-viure buscant i acollint el Regne de Déu.

No és gens estrany que al llarg de l’Evangeli escoltem o llegim tantes vegades la seva crida insistent i reiterativa

-“vigileu”

-“estigueu atents a la seva vinguda”

-“visqueu desperts”

Aquesta és la primera actitud de qui es decideix a viure com Jesús i segons els seus passos.

Viure desperts significa:

-No caure en l’escepticisme, la indiferència, el tant se me’n dóna de com va o no va el món.

-No permetre que el nostre cor s’endureixi.

-No limitar-nos a les queixes, a les crítiques i condemnes, al fanatisme cec i empobridor.

Cal desvetllar activament la nostra esperança.

Viure desperts significa:

-Viure de manera més lúcida i no deixar-nos arrossegar per la insensatesa i poc seny.

-Atrevir-nos a ser diferents i treballar desinteressadament pel bé de tots.

Viure desperts significa:

-Viure amb passió la petita aventura de cada dia.

-No desentendre’ns egoistament de qui ens necessita.

-Seguir fent aquests petits gestos que en aparença no serveixen per a res però que, de fet, recolzen l’esperança de les persones i fan la vida un xic més amable i atractiva, més suportable.

Viure desperts significa:

-Desvetllar la nostra fe.

-Buscar Déu en la vida i des de la vida.

-Intuir-lo ben a prop de cada persona, pensi el que pensi i sigui com sigui.

-Descobrir Déu atraient-nos cap a la felicitat eterna.

-Viure pendents no sols dels nostres projectes – tantes vegades discutibles – sinó atents al gran projecte de Déu.

Són realment aquestes les nostres actituds habituals?

I, si ho són, en què es nota?

Quines són les proves reals del nostre cristianisme diari?

Penseu que podríeu ser ajuda per algú?

 

Publicado en Catequesi infantil, catequesis adolescents i joves, Comunicacions Generals, Pagina Principal | Deja un comentario

TEMPS DURANT L’ANY

MISSATGE  DEL  PAPA


 

COMUNICACIONS: 

( 24/25 NOVEMBRE)

 

– La col·lecta de fa dues setmanes, destinada a Església Diocesana, vàrem recaptar a les nostres parròquies de Manacor, un total de 1.116,51€.

 

El pròxim cap de setmana, comença l’Advent.

–  Diumenge dia 2 de desembre, hi ha excursió de catequesi a Consolació de Santanyí. Com sempre, partirem tots plegats a les 10h del matí de davant Juguettos. Cadasqú ha de dur el seu dinar. Acabarem entorn a les 16h.

 *  *  *  *  *  *  

FESTA  DE  CRIST  REI

 

FESTES  A  LA  PARRÒQUIA  DE  CRIST  REI  

     

 

CRIST REI

(POWER-POINT)

 

JESUCRIST, REI DE TOT EL MÓN

EVANGELI

Tu ho dius: jo soc rei.

+ Lectura del sant evangeli segons sant Joan 18, 33b-37

 

33 Llavors Pilat se'n tornà a l'interior del pretori, féu cridar Jesús i li digué:

–¿Tu ets el rei dels jueus?

34 Jesús contestà:

–¿Surt de tu, això que em preguntes, o bé d'altres t'ho han dit de mi?

35 Pilat replicà:

–Que potser sóc jueu? Són el teu poble i els grans sacerdots els qui t'han posat a les meves mans. Què has fet?

36 Jesús contestà:

–La meva reialesa no és d'aquest món. Si fos d'aquest món, els meus homes haurien lluitat perquè jo no fos entregat als jueus. Però la meva reialesa no és d'aquí.

37 Pilat li digué:

–Per tant, tu ets rei?

Jesús contestà:

–Tu ho dius: jo sóc rei. Jo he nascut i he vingut al món per donar testimoni de la veritat. Tots els qui són de la veritat escolten la meva veu.

Paraula de Déu.

DECISIU

El judici contra Jesús es donà probablement en el palau on habitava Pilat quan anava a Jerusalem. Allà estan, un dematí d'abril de l'any 30, un reu indefens anomenat Jesús i el representant del poderós sistema imperial de Roma.

L'evangeli de Joan conta el diàleg entre ambdós. En realitat, més que un interrogatori, sembla un discurs de Jesús per a aclarir temes que interessen a l'evangelista. A un moment, Jesús fa una solemne proclamació: “Per això he nascut i per això he vingut al món: per a ser testimoni de la veritat. Tots els qui són de la veritat, escolten la meva veu”.

Aquesta afirmació defineix la trajectòria profètica de Jesús: la seva voluntat de viure en la veritat de Déu. Jesús no sols diu la veritat, sinó que cerca la veritat i només la veritat d'un Déu que vol un món més humà per a tots els seus fills.

Per això, Jesús parla amb autoritat, però sense autoritarisme. Parla amb sinceritat, però sense dogmatismes. No parla com els fanàtics, que cerquen imposar la seva veritat. Tampoc com els funcionaris, que al defensen per obligació, encara que no hi creguin. No és guardià de la veritat, sinó testimoni.

Jesús no converteix la veritat de Déu en propaganda. No la utilitza en profit propi sinó en defensa dels pobres. No tolera la mentida o l'encobriment de les injustícies. No soporta les manipulacions. Jesús es converteix així en “veu dels sense veu, i veu contra els que tennen massa veu”. ( Jon Sobrino)

Aquesta veu és més necessària que mai en una societat agafada en greu crisi econòmica. L'ocultació de la veritat és un dels més ferms presuposts d'actuació dels poders financers i la gestió política sotmesa a llurs exigències. Volen fer-nos viure la crisi en la mentida.

Es fa de tot per amagar la responsabilitat dels principals causants de la crisi i s'ignora de manera perversa el sofriment de  les víctimes més dèbils i indefenses. Es fa urgent humanitzar la crisi i posar en el centre la veritat dels que sofreixen i l'atenció primera en llur situació cada dia més greu.

És la primera veritat exigible a tots, si no volem ser inhumans. La primera dada prèvia a tot. No podem avesar-nos a l'exclusió social i la desesperança en la qual estan els més dèbils. Els que seguim a Jesús hem d'escoltar llur veu i sortir instintivament en defensa dels darrers. Qui és de la veritat escolta la seva veu.

EXAMEN DAVANT EL TESTIMONI DE LA VERITAT

Dins el procés en el qual cal decidir l'execució de Jesús, l'evangeli de Joan ofereix un sorprenent diàleg privat entre Pilat, representant de l'imperi més poderós de la Terra i Jesús, un reu lligat que es presenta com a testimoni de la veritat.

Pilat vol saber quina veritat que s'amaga en aquest personatge estrany que està al davant: “ ¿ Ets tu el rei dels jueus ?” Jesús respon i exposa sa veritat en dues afirmacions fonamentals, molt cares a l'evangelista Joan.

“El meu regne no és d'aquest món”

Jesús no és rei de l'estil que Pilat pot imaginar. No prenten ocupar el trono d'Israel ni disputar a Tiberi el poder imperial. Jesús no pertany a aqueix sistema dins el qual es mou el prefecte romà, mantingut per la injustícia i la mentida. No es recolza en la força de les armes. Son fonament és diferent. Sa realesa prové de l'amor de Déu al món. I afegeix:

“Som rei… i he vingut al món per a ser testimoni de la veritat”

És en aquest món on vol exercir sa realesa, però d'una forma sorprenent. No ve a governar com Tiberi sinó a ser “testimoni de la veritat” i fer entrar l'amor i la justícia de Déu en la història humana.

Aquesta veritat que Jesús porta no és una doctrina teòrica. És una crida que pot trasnsformar la vida de les persones. Jesús ho havia dit: “Si us manteniu fidels a la meva Paraula… coneixereu la veritat i la veritat us farà lliures”. Esser fidels a l'Evangeli de Jesús és una experiència única ja que fa conéixer una veritat alliberadora, capaç de fer nostra vida més humana.

Jesucrist és la única veritat de la qual està permès que visquem el cristians:

•¿No cal, dins l'Església, fer un examen col·lectiu davant el “Testimoni de la Veritat”?

•¿Gosarem discernir amb humilitat la veritat i mentida del nostre seguiment de Jesús ?

•¿On veritat alliberadora i on mentida que esclavitza ?

•¿Cal donar passes cap a millors nivells de veritat humana i evangèlica dins nostres vides, nostres comunitats ?  

 

 

 

 

"Quina és la llei que vivim nosaltres?"

Està més que clar que Jesús no presentava ni l’aspecte ni les aspiracions del que tots entenem per un rei.

No tenen res a veure amb Jesús termes com

-palaus

-guàrdies

-luxes

-aristocràcia

-poder

-riqueses

-servidors

-refinaments

-llunyania de la gent

-barres protectores, etc.

Però, curiosament, respon amb rotunditat i convicció: “Jo sóc rei.”

Què pot significar aquesta afirmació en llavis de Jesús?

Per Jesús, ¿en què consistia ser rei?

La frases: “Jo he vingut a donar testimoni de la veritat.”· ens suggereix algunes pistes.

Don Miguel de Unamuno advertia que “la verdad no es lo que hace pensar sino lo que hace vivir.”

Jennifer Rush canta: “Todo puede ser mentira, pero nosotros somos verdad.”

D’aquesta manera, l’artista remarca l’absoluta seguretat que ella té d’estimar el seu home i de ser estimada per ell.

Segons això, el cert és que Déu ens estima.

Jesús ha vingut a testificar l’amor que Déu ens té i aquesta és una veritat que de debò ens fa viure.

De quina manera Jesucrist és Rei?

Jesús va morir crucificat, no perquè Déu vulgui el sofriment, sinó perquè no el vol.

Jesús va viure per a fer el bé i per alleujar el dolor del món.

Això, portat fins a les seves últimes conseqüències, és el que a Jesús el porta a la creu.

I és així, és d’aquesta manera, com Jesucrist és Rei:

-essent bo amb tothom, enemics inclosos

-i fent el bé a tothom, fins a les últimes conseqüències, donant la cara pels últims, pels més desgraciats, desassistits i abandonats.

Un altre camí per esbrinar què significa se rei per a Jesús és fixar-nos en el que va fer amb la seva vida.

Si busquem en els evangelis frases que ens diguin què va venir a fer, trobarem coses com aquestes:

-El fill de l’home no ha vingut a fer-se servir, sinó a servir

-No ha vingut a condemnar el món, sinó a buscar i salvar el que estava perdut

-Ha vingut perquè tinguin vida i la tinguin abundosament

-Ha vingut perquè els que no hi veuen, hi vegin

-Ha vingut a anunciar la pau i a pregonar la felicitat per a tots, començant pels últims, els sense veu, sense vot i sense nom.

Per a Jesús, ser rei consisteix

-en donar-se

-en servir

-en promoure la vida

-en defensar i fer possible la felicitat definitiva per a tots.

Estimar gratuïtament és la llei regia, la llei superior a totes les lleis imaginables.

I aquesta és la que va viure Jesús, fins a la creu.

Aquesta, la que han viscut els sants, fins a la donació personal més heroica.

Aquesta, la que han viscut i viuen els bons homes i les bones dones, fins a l’abnegació i la gratuïtat totals.

Quina és la llei que vivim nosaltres?

-la llei de l’egoisme acaparador

-o la llei de l’amor gratuït?

Quina llei vivim, nosaltres?

Quina és la llei que vivim nosaltres?

 

 

Publicado en Catequesi infantil, catequesis adolescents i joves, Comunicacions Generals, Pagina Principal | Deja un comentario

TEMPS DURANT L’ANY

 

Premis Populars 2018

La Fundació Trobada, amb altres quatre, proclamada "Premi Popular" 2018, a la 39ª edició dels premis de més llarga trajectòria a Balears.

El director de COPE Balears, Xavier Bonet, ha proclamat avui en directe al programa "La mañana en Baleares" els Premis Populars 2018. Es tracta de la trenta-novena edició dels premis de més llarga trajectòria a les Balears.

Els premiats d'aquest any són Huguet, fabricants de rajoles hidràuliques des de 1933, Fundació Trobada, dedicada a l'acollida de persones sense sostre durant més de 25 anys, La Granja, units al so de la música pop espanyola des de 1986, Maria Perelló, joveníssima doble campiona del món de vela a classe Optimist i Joan Carles Bestard, reconegut i estimat actor mallorquí.

El lliurament d'aquests reconeixements, que és també un homenatge públic a l'excel·lència dels guardonats, tindrà lloc dilluns 26 de novembre a Es Molí d'es Comte. A l'acte assistiran els proclamats Populars 2018, i presidiran el lliurament el bisbe de Mallorca i les principals autoritats locals, a més de destacats representants de la societat civil. En aquesta ocasió hi haurà lloc també per a un reconeixement als 125 anys del diari Última Hora.

Els premiats d'enguany destaquen per la seva perseverança a posar el seu talent al servei dels altres, així com per la seva valentia per treballar en equip i projectar el seu esforç més enllà de les nostres fronteres. Els "Premis Populars", des del seu origen l'any 1980, reconeixen el treball valuós i la trajectòria de persones i institucions que configuren i milloren la vida del nostre poble i la nostra cultura. Amb la seva proclamació aquest matí ha culminat el procés de dos jurats. D'una banda els caps de departament de COPE Mallorca i de l'altra un grup d'assessors format per Biel Mulet, Nicolás Pomar, Andreu Genovart, Kety Isern, Lluís Pinya i José Luis Roses.

 

Huguet, Fundació Trobada, María Perelló, La Granja y Joan Carles Bestard.

 

PREMIS POPULARS COPE 2018

*  *  *  *  *  

 

FESTA  DE  LA  LLUM   

PER  SANT  MARTÍ   A  LA  CATEDRAL  DE  MALLORCA

 

   

 

  

 

*  *  *  *  *  

COMUNICACIONS:

17/18 NOVEMBRE

 

1.- Amb motiu de les festes de Crist Rei, dimarts 20, dimecres 21 i dijous 22 hi haurà missa a la parròquia de Crist Rei a les 19h i, seguidament, pregària amb exposició del Santíssim.

 

2.- Diumenge 25, solemnitat de Jesucrist Rei, hi haurà missa solemne a les 19h a la parròquia de Crist Rei presidida per Mons. Sebastià Taltavull, Bisbe de Mallorca.

 

 

 

 

 

 

* * * * * 

33º diumenge Temps ordinari (B)

 

DIUMENGE XXXº

(POWER-POINT)

 

EVANGELI

Reunirà els seus elegits, que vindran de tots quatre vents.

+ Lectura del sant evangeli segons sant Marc 13, 24-32

 

La vinguda del Fill de l'home

(Mt 24,29-31; Lc 21,25-28)

24 »Però aquells dies, després de la tribulació, el sol s'enfosquirà i la lluna ja no farà claror; 25 les estrelles aniran caient del cel i els estols celestials trontollaran.

26 »Aleshores veuran el Fill de l'home venint entre núvols amb gran poder i majestat. 27 I llavors ell enviarà els àngels a reunir els seus elegits des dels quatre vents, de l'extrem de la terra a l'extrem del cel.

La lliçó de la figuera

(Mt 24,32-35; Lc 21,29-33)

2 »Mireu la figuera i apreneu-ne la lliçó: quan les seves branques es tornen tendres i comença a treure fulla, coneixeu que l'estiu és a prop; 29 igualment, quan veureu que succeeix tot això, sapigueu que ell és a prop, que ja és a les portes. 30 Us asseguro que no passarà aquesta generació sense que tot això hagi succeït. 31 El cel i la terra passaran, però les meves paraules no passaran.

El dia i l'hora

32 »D'aquell dia i d'aquella hora, ningú no en sap res, ni els àngels del cel ni el Fill, sinó tan sols el Pare.

Paraula de Déu.

 

 

NINGÚ SAP EL DIA

El llenguatge apocalíptic, fet amb imatges i recursos simbòlics per parlar de la fi del món, més ben entès ara, ens permet escoltar el missatge de Jesús amb esperança, sense angoixa i terror de consciències.

La història apassionant de l'ésser humà damunt la terra arribarà al final… Aquesta és la convicció ferma de Jesús. Aquesta és també la previsió de la ciència actual. El món no és etern. Aquesta vida finirà. ¿ Què en serà de les nostres lluites i treballs, dels nostres esforços i aspiracions..

Jesús parla moderatt. No respon a cap curiositat morbosa. Talla tot intent d'especular càlculs, dates o termes. “Ningú en sap res, ni el dia ni l'hora…, tan sols el Pare”. Cap sicosi davant el final. El món està en bones mans. No anem cap al caos. Podem confiar en Déu, Pare i Creador.

Des de la confiança total, Jesús exposa la seva esperança: la creació actual acabarà, però serà per a donar pas a una nova creació, que tindrà per centre Crist ressuscitat. ¿ És possible creure quelcom  tan gran ? ¿ Podem parlar així abans de que hagi passat ?

Jesús empra imatges que tots poden entendre. Un dia el sol i la lluna que il·luminen la terra i fan possible la vida, s'apagaran. El món romandrà a les fosques. ¿ S'apagarà també la història dels homes ? ¿ S'acabaran les nostres esperances ?

Segons Marc, enmig de la nit es podrà veure el “Fill de l'Home”, és a dir, Crist ressuscitat que vindrà “amb gran poder i glòria”. La seva llum salvadora ho il·luminarà tot. Ell serà el centre d'un món nou, el principi d'una humanitat renovada per a sempre.

No és fàcil creure en les seves paraules. Jesús ho sap ¿ Com podem provar que serà així ? Amb senzillesa sorprenent, convida a viure aquesta vida com una primavera. Tots coneixem l'experiència: la vida que semblava morta durant l'hivern comença a despertar, en les rames de la figuera brollen de bell nou petites fulles. Sabem que l'estiu s'acosta.

Aquesta vida que ara coneixem és com la primavera. Encara no és possible collir. No podem assolir èxits definitius. Hi ha peró petits signes de gestació. Els nostres esforços per un món millor no es perdran. Ningú sap el dia, però Jesús vindrà. Amb sa vinguda es desvetllarà el misteri últim de la realitat que els creients anomenem Déu. La nostra història apassionant assolirà   sa   plenitud.

 

La llum del fill de l'home

Tot el capítol 13 de l’evangeli de Marc està dedicat al discurs sobre la fi i uns versets de l’esmentat capítol els llegim aquest diumenge (Mc 13,24-32). El tema principal del fragment és la vinguda del Fill de l’home que va precedida d’una colla de senyals: guerres, terratrèmols, fam, dolors d’infantament, falsos profetes, persecucions, profanació del temple de Jerusalem, els més espectaculars els que es mencionen avui: el sol s’enfosquirà, la lluna no farà claror, les estrelles aniran caient i els estols trontollaran.

Fixem-nos que en el quart dia de la creació (Gn 1,14), Déu estableix un ordre en la volta del cel on el sol , lluna i estels han de separar el dia de la nit, assenyalar les festivitats i assegurar una vida amb normalitat. Tots els fenòmens extraordinaris de que parla el text són el símbol de que aquell vell món que va començar amb la creació eixint del caos queda desmantellat i torna al caos a fi d’obrir pas a un nou ordre, un nou món que ha d’estar presidit pel Fill de l’home i no pels poders que simbolitzen sol, lluna i estels. Aquest desmantellament ja havia estat anunciat per l’Antic Testament: “Estrelles i constel·lacions deixaran de lluir; el sol quan surti s’enfosquirà i la lluna no farà claror” ens diu el profeta Isaïes (13,10 i també 34,4; Jl 2,10; 3,3-4). Sol, lluna i estels ja no brillaran perquè el que brillarà és la llum del Fill de l’home. A fi que aquesta pugui brillar cal que les altres llums s’apaguin; a fi que el poder alliberador de la vinguda del Fill de l’home sigui efectiu cal que desapareguin els altres poders representats pel sol, lluna i estels; cal recordar que en les cultures de l’antiguitat aquests astres representaven divinitats i poders còsmics. L’ordre de la creació s’ha pervertit: sol lluna i estels ja no separen dia i nit i assenyalen festes sinó que s’han convertit en divinitats i poders. Cal un nou ordre, serà el que s’esdevingui amb l’adveniment del Fill de l’home.

Marc identifica el Fill de l’home amb la persona de Jesús. El fill de l’home perdona els pecats (2,10), és senyor del dissabte (2,28) és el que anuncia la seva mort i resurrecció (8,31; 9,31; 10,33), és el que ha de venir els darrers temps (8,38; 13,26; 14,62). La figura que la tradició i la apocalíptica jueves coneixen a través del llibre de Daniel (Dn 7), el llibre de les Paràboles d’Henoc i el llibre 4 d’Esdres resulta ser Jesús de Natzaret.

Entre el Fill de l’home de Marc i el de l’apocalíptica jueva hi ha diferències. En Marc el fill de l’home no actua com un guerrer que lluita contra els enemics i els venç. “El fill de l’home aniquilarà els seus enemics amb l’alè de la seva boca" (4 Esd13), tampoc diu res d’una condemna dels altres, ni parla de l’infern ni de la derrota dels rics i poderosos ( 1 1HenPar 62).

Quin interès té per a Marc, doncs, la figura del Fill de l’home? Ho diu el text: la reunió dels elegits. Qui són aquests elegits?. Hi ha hagut una mena de “casting” en la humanitat que ha fet una selecció dels qui han de ser salvats?. Sabem que Israel és el poble escollit de Déu (Dt 7,6) L’apocalíptica jueva entén que els que no són malvats ni perversos són els elegits (1 HenVig 1,1).

Aquí els elegits corresponen a les comunitats cristianes que, gràcies a tasca evangelitzadora s’han escampat pel món. Són les comunitats que experimenten les difícils situacions que provoquen les persecucions liderades pels poders polítics que no poden tolerar el missatge alliberador de l’evangeli. Comunitats immerses en un temps de prova. El missatge del capítol 13 de Marc per aquestes comunitats és clar: els temps difícils poden ser llargs, però no inacabables. Les dificultats pertanyen al temps del vell món. L’escrit de Marc vol mantenir la resistència, evitar el defalliment, fomentar l’esperança.


 

 

CONVICCIONS   CRISTIANES

Marc posa un discurs apocalíptic que exposa conviccions per a alimentar l'esperança. No cal entendre-les en sentit literal, sinó descobrir la fe que hi ha dins aquestes imatges i símbols que poden sonar estranys.

Primera convicció. La història de la Humanitat tindrà un fi.

El “sol” que marca la successió dels anys s'extingirà. La “lluna” que marca el ritme dels mesos ja no lluirà. No hi haurà dies i nits, no hi haurà temps. Endemés, “les estrelles cauran del cel”, la distància entre el cel i la terra s'esborrarà, ja no hi haurà espai. Aquesta vida no és per sempre. Un dia arribarà la Vida definitiva, sense espai ni temps. Viurem en el Misteri de Déu.

Segona convicció. Jesús retornarà i els seus seguidors podran veure el rostre desitjat: «veuran venir el Fill de l'Home».

El sol, la lluna i els astres s'apagaran, però el món no romandrà a les fosques. Jesús serà el qui il·lumini per a sempre posant veritat, justícia i pau en la història humana tan esclava d'abusos, injustícies i mentides.

Tercera convicció. Jesús durà amb ell la salvació de Déu.

Ve amb el poder gran i salvador del Pare. No presenta aspecte d'amenaça. L'evangelista evita parlar de judicis i condemnes. Jesús ve a “reunir els elegits”, els que esperen amb fe la salvació.

Quarta convicció. Las paraules de Jesús «no passaran».

No perdran llur força salvadora. Han de seguir nodrint l'esperança dels seus seguidors i l'alè dels pobres. No caminem cap al no res i el buit. Ens espera l'abraç de Déu.

 

 

 

 

 

 

 

Publicado en Catequesi infantil, Comunicacions Generals, Pagina Principal | Deja un comentario

DIUMENGE XXXII DURANT L’ANY

 
 
SEMINARI  NOU   (PALMA)
10  NOVEMBRE  2018
Benvolguts/des,
 

En la tasca de proporcionar mètodes per a la pastoral juvenil i vocacional de parròquies, comunitats o moviments, hem convidat Jordi Massegú, director de Life Teen (Espanya) perquè ens vengui a presentar els mètodes “Egde” i “Life Teen” de treball pastoral amb joves.

 
Serà, si Déu ho vol, dissabte, 10 de novembre de 2018, de les 10 a les 13:30 h al Seminari Nou (Palma).
 
Estàs ben convidat a conèixer noves formules per a l’evangelització amb joves!
 
Secretaria General
Bisbat de Mallorca
 
 

 

 

 

 

 

 

32º diumenge Temps ordinari (B)

 

COMUNICACIONS:

10/11 NOVEMBRE  2018

 

–  Aquest cap de setmana celebram la campanya de l’Església Diocesana amb el lema “Som una gran família amb tu”.

 

 

– Dijous 15 hi haurà trobada de Vida Creixent al Convent de les Franciscanes a les 18h.

 

– Ha arribat el nou full Lluerna. 

LLUERNA

 

*  *  *  *  *  

 

 

DIUMENGE XXXIIº

(POWER-POINT)

EVANGELI

Aquesta viuda pobre ha tirat més que tots els altres.

+ Lectura del sant evangeli segons sant Marc 12, 38-44

 

 

Marc 12,38-44

 

Acusacions contra els mestres de la Llei

(Lc 20,45-47)

38 Jesús, instruint la gent, deia:

–Aneu amb compte amb els mestres de la Llei. Els agrada de passejar-se amb llargues vestidures, que la gent els saludi a les places 39 i que els facin ocupar els seients d'honor a les sinagogues i els primers llocs en els banquets. 40 Devoren els béns de les viudes i fan veure que preguen llargament. Per això aquests seran judicats amb més rigor.

L'ofrena d'una viuda pobra

(Lc 21,1-4)

41 Jesús es va asseure davant la sala del tresor i mirava com la gent hi tirava diners. Molts rics hi tiraven molt. 42 Llavors va arribar una viuda pobra que hi tirà dues petites monedes de coure. 43 Jesús va cridar els seus deixebles i els digué:

–Us asseguro que aquesta viuda pobra ha tirat al tresor més que tots els altres. 44 Tots han donat el que els sobrava; ella, en canvi, ha donat el que necessitava, tot el que posseïa, tot el que tenia per a viure.

Paraula de Déu.

 

QUI  M'ESTIMA   MÉS…???

Jesús es va asseure davant la sala del tresor i mirava com la gent hi tirava diners. Molts rics hi tiraven molt. Llavors va arribar una viuda pobra que hi tirà dues petites monedes de coure. Jesús va cridar els seus deixebles i els digué: Us asseguro que aquesta viuda pobra ha tirat al tresor més que tots els altres. Tots han donat el que els sobrava; ella, en canvi, ha donat el que necessitava, tot el que posseïa, tot el que tenia per a viure.

 

EL MILLOR DE L'ESGLÉSIA

El contrast entre les dues escenes és fort. En la primera, Jesús alerta en front dels dirigents religiosos: “¡ Aneu en compte amb els mestres de la Llei!”” el seu comportament pot fer molt mal. A la segona, crida els seus deixebles perquè prenguin nota del gest d'una pobra viuda: la gent senzilla els podrà ensenyar a viure l'Evangeli. Sorprèn el llenguatge dur i certer que usa Jesús per a desemmascarar la falsa religiositat dels escribes. No soporta la vanitat i ganes d'ostentació. Cerquen vestir de manera especial i ser escomesos amb reverència per a sobresortir part damunt els altres, imposar-se i dominar.

La religió els serveix per fomentar fatuïtat. Fan “resos llargs” per donar bona impresió. No creen comunitat, ja que es col·loquen part damunt de tots. En el fons, només pensen en ells mateixos. Viuen i s'aprofiten dels dèbils als quals haurien de servir. Marc no recull les paraules de Jesús per a condemnar els escribes que hi havia al Temple de Jerusalem abans de la destrucció, sinó per posar en alerta les comunitats cristianes a les quals escriu. Els dirigents religiosos han de ser servidors de la comunitats. Res més. Si obliden això, són un perill per a tots. Cal reaccionar perquè no facin mal.

A la segona escena, Jesús està assegut davant l'arca de les ofrenes. Molts rics tiren quantitats importants: són els que sotenen el Temple. Amb això, s'acosta una doneta. Jesús se n'adona que  tira dues monedetes de coure. És una viuda pobre, maltractada per la vida, tota sola i sense recursos. Segurament, viu captaire vora el Temple.

Jesús es commou i crida els deixebles. No han d'oblidar el gest d'aquesta dona, ja que, tenint necessitat “ha tirat tot el que necessitava, tot el que tenia per viure”. Mentre els mestres treuen profit de la religió, aquesta doneta es desprèn de tot pels altres, i confia totalment en Déu.

El seu gest ens descobreix el cor de la vertadera religió: gran confiança en Déu, gratuïtat sorprenent, generositat i amor solidari, senzillesa i veritat. No coneixem el nom d'aquesta dona ni la seva cara. Només sabem que Jesús veiè en ella un model per als futurs dirigents de la seva Església.

Avui també, dones i homes de fe senzilla i cor generós, són el millor que tenim a l'Església. No escriuen llibres ni fan sermnons, però són els que mantenen viu entre nosaltres l'Evangeli de Jesús. D'ells cal aprendre, capellans i bisbes.

José Antonio Pagola

 

  

 

"L’abric que penja del teu armari, pertany a qui passa fred"

Pel que l’escolta i el rep amb cor noble i net, el missatge evangèlic gairebé sempre resulta seductor i atractiu.

Hem de reconèixer que el missatge és exigent. Per això molts en fugen o bé tracten d’aigualir-lo.

Les paraules de Jesús no poden ser més clares: “No podeu servir Déu i el diner.” (Lc. 16,13)

Què vol dir això?

Que no podem deixar-nos esclavitzar pel diner.

Concretament: ¿Quin nivell de vida es pot permetre un cristià que realment vulgui ser-ho?

Avui, gairebé ningú predica aquesta temàtica ni parla d’aquests temes.

Però en la doctrina de l’Església hi ha una llarga tradició que arrenca dels Pares dels primers segles i perdura fins avui per a qui vol assabentar-se’n.

Què diu aquesta doctrina?

Cap a quina praxi ens orienta?

Hi ha, en primer lloc, els béns necessaris per a la vida. Sense ells no podríem subsistir.

Tots tenim dret, per exemple:

-al menjar diari

-al vestit necessari

-al sostre o habitatge.

Aquests béns elementals ens proporcionen una vida digna.

Però perquè l’existència sigui plenament humana, hi ha, també, un altre tipus de necessitats:

-la cultura

-el lleure

-els viatges

-la comunicació.

Aquests béns varien segons les civilitzacions i les condicions de cada persona.

Lògicament, també hi tenim dret, però no de manera absoluta.

Per què?

Perquè en temps de crisi haurem de moderar i reduir el nostre nivell de vida per a poder ajudar als que no tenen el necessari per a viure dignament.

I en últim terme, hi ha els béns que no són necessaris ni per la vida ni per a la condició personal: són els béns superflus, els béns innecessaris.

D’acord amb la tradició cristiana no tenim cap dret a gaudir-los mentre hi hagi persones privades del necessari per a subsistir.

De tot plegat se’n desprèn un principi clar i exigent:

Tot el que li sobra al ric pertany de ple dret al pobre.”

Exigència pràctica:

No tenim cap dret a acumular béns innecessaris mentre hi hagi gent que mori de gana i misèria.

Aquí tenim un text de SD. Basili que encara avui, pot sotraguejar la nostra consciencia:

El pa que hi ha al teu rebost pertany als famolencs; l’abric que penja del teu armari, pertany a qui passa fred; les sabates que tu no fas servir són dels que van a peu nu; els diners que acumules i et sobren pertanyen al que no té res.”

Resulta difícil parlar més clarament i amb més exigència.

Però, quants de nosaltres en farem cas?

Quants de nosaltres redreçarem el nostre viure concret i diari?


 

 

 

 

DIA  DE  L'ESGLÉSIA  DIOCESANA

 

Publicado en Catequesi infantil, catequesis adolescents i joves, Comunicacions Generals, Pagina Principal | Deja un comentario

MISSES I ALTRES SAGRAMENTS NOVEMBRE 2018

 

Pregària, 8 de Novembre de 2018

Monició d’entrada: Joan Perelló.

Explicació de la celebració: Mª. Magdalena.

Exposició Santíssim.

Inici: pàgina 55

Cant d’entrada: pàgina 225 “Benaurances”

Reso de Vespres: Antífones: pàgina 61 – 66 Temps durant l’any. Salmòdia: pàgina 61 – 66 Temps durant l’any.

Lectura: “Ets Feliç?” “Crec en Déu?” (Amàlia).

Responsori breu: pàgina 68

Magníficat: pàgina 68

Pregàries + Oració: pàgina 69 

Oració personal: 15 minuts.

Cant: pag. 227 cant nº 5 “Jo crec en vos bon Déu,”

Pregàries comunitaries.

Catequesis Eucaristía Papa Francisco: 13/12/17 

Cant: Pange Lingua 

Benedicció i Cant final: “Salve Regina”.                                    

 

 

DOLORS

 

CRIST REI

 

SANT PAU

10
NOVEMBRE

19h Fartàritx (G.Parera)

19h Convent (J.Amengual)

10

18:30h (T.Tauler)

10

17h Sant Josep (J. Perelló)

19:30h (F.Xavier)

11

8h Dolors (T.Amorós)

9h Serralt (T.Riera)

12h Dolors (T.Amorós)

17h Benedictines (G.Parera)

20h Dolors (T. Tauler)

11

19h (F.Xavier)

11

 

17

19h Fartàritx (T.Riera)

19h Convent (J.Amengual)

17

18:30h (F.Xavier)

17

17h Sant Josep (J. Perelló )

19:30h (T.Amorós)

18

8h Dolors (F.Xavier)

9h Serralt (T.Riera)

12h Dolors Missa catequesi (F.Xavier)

17h Benedictines (T. Tauler)

20h Dolors (G.Parera)

18

19h (T.Amorós)

18

 

24

19h Fartàritx. Famílies (T.Tauler)

19h Convent (J.Amengual)

24

18:30h (T.Amorós)

24

17h Sant Josep (J. Perelló)

19:30h (J.Perelló)

25

8h Dolors (T.Tauler)

9h Serralt (T.Riera)

12h Dolors (T.Tauler)

17h Benedictines (J.Perelló)

20h Dolors (G.Parera)

25

19h Festa Crist Rei (Concelebració. Bisbe)

25

 

1

DESEMBRE

19h Fartàritx (G.Parera)

19h Convent (J.Amengual)

1

18:30h (F.Xavier)

1

17h Sant Josep (J. Perelló)

19:30h (T.Tauler)

2

8h Dolors (T.Amorós)

9h Serralt (T.Riera)

12h Dolors (T.Amorós)

17h Benedictines (G.Parera)

20h Dolors (F.Xavier)

2

19h (T.Tauler)

2

 

 


EL PAPA FRANCESC ENVIA LA SEVA CONDOLENÇA 
ALS DAMNIFICATS PER LES INUNDACIONS 
AL LLEVANT DE MALLORCA

 

El papa Francesc ha remès una carta al bisbe de Mallorca, Mons. Sebastià Taltavull, mostrant la seva proximitat i pregària amb els damnificats per les inundacions esdevingudes al Llevant de Mallorca. Dona resposta així a la missiva enviada pel bisbe els dies després de la torrentada, on li demanava, a més d’explicar-li el que estava succeint, que tengués presents en la seva pregària en uns moments de tant dolor els qui havien perdut un dels seus familiars, els altres damnificats i tot el poble que pateix amb ells. 

El papa Francesc comença la carta agraint al bisbe i als diocesans de Mallorca “la seva proximitat i afecte”, i es fa partícip de les penes i sofriments dels germans d’aquestes terres: “En els moments d'abatiment que toquen la vida de la nostra gent, i que ha patit la pèrdua dels seus éssers estimats i dels seus béns materials, només el misteri del lliurament amorós i sense reserves de Nostre Senyor Jesucrist a la creu pot ajudar a no caure en el desànim i a avançar per camins d'esperança, amb la convicció que la fe en la Providència divina sosté i encoratja”, escriu.

A la vegada, i tot convidant el bisbe a ser “signe i instrument de la tendresa i misericòrdia del Bon Pastor” i de consolar els qui han estat afectats, li demana que els faci arribar “la meva afectuosa proximitat i la meva benedicció, la meva pregària per les seves necessitats i també els meus sufragis pels qui han perdut la vida en aquesta catàstrofe”.

Col·lecta extraordinària de la Diòcesi i donatius per als damnificats
La Diòcesi de Mallorca ha recaptat 150.179,49 € a través de la col·lecta extraordinària del cap de setmana del 13 i 14 d’octubre a parròquies i llocs de culte i la recollida de donatius destinats a pal·liar les necessitats dels damnificats per les inundacions al Llevant de Mallorca. 

E ls donatius es gestionen a través d’un equip format pels rectors de Sant Llorenç, s’Illot, Artà i una treballadora social de Càritas Manacor, amb la coordinació dels Serveis Socials de Sant Llorenç. A hores d’ara ja s’han destinat 19.249,79 € a pal·liar situacions de necessitats urgents. 

Servei d’atenció a la família i al dol
Aquest equip de treball, constituït immediatament després de la catàstrofe pel bisbe Sebastià Taltavull juntament amb els rectors de les parròquies afectades, té com a objectiu fer un seguiment de les necessitats tant materials com humanes i espirituals. Per a tal, s’hi han incorporat els serveis d’atenció a la família i al dol de la Diòcesi, que es posen a disposició dels afectats per atendre qualsevol persona o família que ho necessiti.

 

 

"TODOS  QUEREMOS  LA  PAZ"

(EL  PAPA  FRANCESC)

Publicado en Catequesi infantil, catequesis adolescents i joves, Comunicacions Generals, Misses, Pagina Principal | Deja un comentario