Informació: cerca'ns al Facebook: catequesi manacor  o bè per correu electrònic: catequesimanacor@gmail.com

TEMPS DURANT L’ANY – DIUMENGE XXIX

 

JORNADA   MUNDIAL   DE  LES  MISSIONS

"DOMUND

(clicar)

 

29º diumenge Temps ordinari (C)

EVANGELI

Déu farà justícia als seus elegits que li reclamen de nit i de dia.

+ Lectura del sant evangeli segons sant Lluc 18,1-8

Paràbola del jutge i la viuda

1 Jesús els va proposar una paràbola per fer-los veure que cal pregar sempre sense defallir:

2 –En una ciutat hi havia un jutge que no tenia temor de Déu ni consideració pels homes. 3 A la mateixa ciutat hi havia una viuda que l'anava a trobar sovint i li deia:

»–Fes-me justícia contra l'home amb qui tinc un plet.

4 »Durant molts dies el jutge no en feia cas, però finalment va pensar: "Jo no tinc temor de Déu ni consideració pels homes, 5 però aquesta viuda m'amoïna tant que li hauré de fer justícia; si no, anirà venint aquí fins que no podré aguantar més."

6 I el Senyor va afegir:

–Fixeu-vos què diu aquest jutge, que és injust. 7 ¿I Déu no farà justícia als seus elegits que clamen a ell de nit i de dia? ¿Creieu que els tindrà esperant? 8 Us asseguro que els farà justícia molt aviat. Però el Fill de l'home, quan vingui, ¿trobarà fe a la terra?

Paraula de Déu.

(clicar)

 

 

(clicar)

 

Publicado en Catequesi infantil, Comunicacions Generals, Pagina Principal | Deja un comentario

TEMPS DURANT L’ANY – DIUMENGE XXVIII

CONFIRMACIONS :

:DIVENDRES,   11   OCTUBRE  A  LES  19   H

PARRÒQUIA  DE  CRIST  REI

Quatre joves de la comunitat cristiana de Crist Rei de Manacor varen rebre el sagrament de la Confirmació de mans de Mons. Sebastià Taltavull en una emotiva celebració el passat 11 d'octubre. Pares, padrins i feligresos els acompanyaren en aquest important camí d'iniciació cristiana. El bisbe valorà "l'exemple i testimoni" que aquesta passa suposa per a tota la comunitat.

 

 

 

 

 

 

*  *  *  *  *  *  *  

(POWER-POINT)

 

 

 (CLICAR)

 

28º diumenge Temps ordinari (C)

 

EVANGELI

 

Es prosternà als peus de Jesús, i li donava gràcies…

+ Lectura del sant evangeli segons sant Lluc 17,11-19

  • Purificació de deu leprosos

11 Tot fent camí cap a Jerusalem, Jesús passava entre Samaria i Galilea. 12 A l'entrada d'un poble van anar a trobar-lo deu leprosos, que s'aturaren un tros lluny 13 i es posaren a cridar:

–Jesús, mestre, tingues pietat de nosaltres!

14 En veure'ls, Jesús els digué:

–Aneu a presentar-vos als sacerdots.

Mentre hi anaven, van quedar purs de la lepra. 15 Un d'ells, quan s'adonà que havia estat guarit, va tornar enrere glorificant Déu amb grans crits, 16 es prosternà als peus de Jesús amb el front fins a terra i li donava gràcies. Aquell home era un samarità. 17 Jesús digué:

–¿No eren deu, els qui han quedat purs? ¿On són els altres nou? 18 ¿No n'hi ha hagut cap que tornés per donar glòria a Déu fora d'aquest estranger?

19 I li digué:

–Aixeca't i vés-te'n: la teva fe t'ha salvat.

Paraula de Déu.

 

2Re 5,14-17 2Tim 2,8-13 Lc 17,11-19

Trobem Jesús “entre Samaria i Galilea”. En descampat. En terrenys fronterers. Podríem dir que una mica a la intempèrie. On les coses no estan absolutament definides ni són clares. A terra de ningú.

I, potser, així les coses, podem tenir la sensació de viure, nosaltres mateixos avui, en aquest descampat fronterer i amb diferents valències. Amb diferents percepcions i valoracions. Amb diverses influències i corrents. Sense estar segurs de gairebé res. Ves a saber. Potser sí.

1.- Apiadeu-vos de nosaltres.

Així es presenta el grupet dels leprosos davant Jesús. És un grup d’exclosos. No poden entrar a la ciutat ni tenir contacte amb altres persones. Expulsats de la vida social. S’acosten a Jesús, demanant reconeixement. Suplicant que Jesús es faci càrrec del pes de les seves vides. Reclamant una mirada compassiva. I, d’aquí, l’ajut per alleugerir aquest pes i aquest dolor.

Compassió. El nostre món i el nostre viure van curts de compassió. Anem, tots, molt curts de compassió. Potser per sobreviure ens hem endurit. Ens hem cuirassat. Anem permanentment amb l’armadura posada. O amb la pressa. O amb la indiferència. O amb la por…que ens mou a agressivitat…

I anem per les nostres ciutats, i per les nostres fronteres, insensibles i inquiridors. O fugissers i a la defensiva…I no ens adonem que al nostre voltant, abans que d’altres coses, ens demanen compassió.  Comprensió. Fer-nos càrrec del que està vivint qui està als nostre costat.

La Bona Notícia d’avui pot ser una trucada forta a la nostra porta per desvetllar-nos en aquesta carència de compassió a les nostres vides. Podríem començar per preguntar-nos si coneixem de debò a qui tenim al costat. Si coneixem les seves preocupacions i goigs. Si ens “toca” la seva història. Podem pensar com lliurar-nos de cuirasses i proteccions que no només no ens ajuden, sinó que ens mengen moltes energies.

Jesús va mirar compassivament. Se li van acostar i no els va defugir. Els va atendre. Se’n compadí. Els retornà la dignitat.

2.- Gratitud.

Dels deu, un retorna, donant gràcies. Només un. Potser aquest va rebre alguna cosa diferent dels altres? No ho sembla pas.

Més aviat és la constatació que normalment, tots som molt diligents i disposats a demanar, quan necessitem, i molt poc agraïts, quan hem rebut el que demanàvem. I així ens van les coses..

Perquè, en el fons, l’agraïment és molt més que bona educació, cortesia i maneres. Molt més.

Viure agraïdament és reconèixer la pròpia realitat i la pròpia necessitat. Sense fantasies ni deliris d’autosuficiència. És reconèixer que som qui som, gràcies, sobre tot, al que hem rebut. I que els altres ens ajuden a viure. Els ulls de l’agraïment ens eixamplen el cor. I ens fan veure que vivim gràcies a un gran amor. A l’amor de Déu que mai no ens deixa ni ens oblida. Els ulls de l’agraïment saben veure allò amagat. Allò que a primera vista no es veu. La presència amagada de Déu.

Aquell samarità, va saber veure en el seu retorn a la salut i a la societat, la mà de Déu. La passió de Déu per la seva vida concreta.

Quantes vegades donem gràcies a Déu en el nostre dia?

3.- La teva fe t’ha salvat.

El samarità és doblement marginat. Leprós i samarità. Doble exclusió.

Potser hi ha moments que pensem que no hi ha res a fer, i que tot està en contra.  Aleshores només ens queda la fe. Només ens queda viure i actuar des de la fe. No des de les pròpies habilitats ni capacitats. Potser és aleshores, quan deixem actuar el Senyor en nosaltres. I el descobrim salvador. Ell salva. Rescata la nostra vida. Ens fa sortir del pou. Jesús salva quan posem en joc la fe.

I aquell samarità encara va escoltar: Aixeca’t. Viu. Segueix caminant i buscant. Que et mogui la teva fe. Deixa’t conduir. Viu sense por. La teva fe t'ha  salvat.

 

(clicar)

 

COMUNICACIONS:

*  *  *  *  *  *  

A   LA  MARE  DE  DÉU   DEL  PILAR   

“Tota pulcra, agraciada, qui a Vós no ha d’estimar?/ 

Sigueu la nostra advocada/ Mare de Déu del Pilar.” 

CELEBRACIÓ  A  CRIST  REI      

12. octubre    11  hores

…………….

ANADA  A  S'ERMITA     ( 13.10.19)

ERMITA

 

…… —- …..

(CLICAR)

 

Publicado en Catequesi infantil, Comunicacions Generals, Pagina Principal | Deja un comentario

TEMPS DURANT L’ANY – DIUMENGE XXVII

 

COMUNICACIONS:

–  Ens complau anunciar-vos que el curs de Vida Creixent començarà aquest dijous a les 18 h  al convent de St. Francesc. Hi estau convidats totes les persones ja majors.

 

– De les parròquies tenim el goig d’anunciar-vos que divendres que ve, dia 11 d’octubre a les 19 hores, a la parròquia de Crist Rei, 4 joves rebran el sagrament de la confirmació de mans del Sr. Bisbe. Tots hi estam convidats per mostrar que és un acte de tota la comunitat cristiana.

 

 


 

La Diòcesi convoca tots els agents evangelitzadors que treballen en els diferents àmbits pastorals de l'Església per a una celebració d'enviament. Hi estan convidats preveres, diaques, membres de la Vida Consagrada i laics. D'entre ells, professors i mestres cristians de les escoles diocesanes, col·legis religiosos, públics i universitats, responsables de delegacions, secretariats i serveis, moviments i associacions.

 

Hi assistiran també en els treballadors i voluntaris de Càritas i altres entitats d'acció social, a més dels visitadors de malalts i aquells que fan un servei específic dins parròquies i entitats d'Església.

Per tal de facilitar-hi la participació, hi haurà una celebració a tres llocs diferents:

Dissabte 5 d'octubre a la Parròquia de Crist Rei de Manacor
Dissabte 19 d'octubre al Seminari Nou de Palma
Dissabte 26 d'octubre a la Parròquia de Crist Rei d'Inca

*  *  *  *  *  *  

 

 Pregària 3 d’OCTUBRE de 2019     20'30-21'30     

Església  de  FARTÀRITX

Monició d’entrada: Joan Perelló.

Explicació de la celebració: Mª. Magdalena.

Exposició Santíssim.

Inici: pàgina 55

Cant d’entrada: “Juntam les mans germans”

Reso de Vespres: Antífones “Temps Ordinari”: pàgina 61 – 66 Salmòdia: pàgina 61 – 66

Lectura: “ADMIRACIÓ” (Amàlia).

Responsori breu “Temps Ordinari”: pàgina 68

Magníficat “Temps Ordinari”: pàgina 68 – 69

Pregàries + Oració “Temps Ordinari”: pàgina 69 (Joan Perelló).

Oració personal: 15 minuts.

Cant: pag. 227 cant nº 5 “Jo crec en vos bon Déu,”

Pregàries comunitaries.

Catequesis Papa Francisco “PARENOSTRE”: 15/5/19 (Maria Llull).

Cant: Pange Lingua.

 

 

***  ***  ***   ***

(Power-Point,  clicar)

 

(CLICAR)

 

27º diumenge Temps ordinari (C)

 

EVANGELI

!Si tinguéssiu més fe¡

 

+ Lectura del sant evangeli segons sant Lluc 17,5-10

5Llavors els apòstols digueren al Senyor:

–Augmenta'ns la fe.

6 Ell va respondre:

–Només que tinguéssiu fe com un gra de mostassa, diríeu a aquesta morera: "Arrenca't de soca-rel i planta't al mig del mar", i us obeiria.

7 »¿Qui de vosaltres, si té un servent a llaurar o a pasturar el ramat, li dirà, quan ell torni del camp: "Vine de seguida a seure a taula"? 8 ¿No li dirà més aviat: "Prepara'm alguna cosa per sopar i estigues a punt per a servir-me fins que hauré acabat de menjar i beure, que després ja menjaràs i beuràs tu"? 9 ¿És que donarà les gràcies al servent perquè ha fet allò que se li havia manat? 10 Així també vosaltres, quan haureu fet tot allò que Déu us ha manat, digueu: "Som uns servents que no mereixen recompensa: hem fet només el que havíem de fer."

Paraula  de  Déu

….—-….

Fes que visquem l’Evangeli de la trobada;

ajuda’ns a humanitzar la terra i crear fraternitat,

portant les fatigues de qui està cansat

i no està en recerca de res més,

l’alegria de qui espera, de qui busca,

de qui custodia signes d’esperança.

 

Esperit Sant, Foc que cremes,

il·lumina el nostre camí en l’església i en el món.

Dona’ns el coratge de l’anunci de l’Evangeli

i l’alegria del servei en el ritme quotidià.

Obre el nostre esperit a la contemplació de la bellesa.

Custodia en nosaltres la gratitud i l’encant de per la creació.

Fes que reconeguem les meravelles

que tu realitzes en tot ésser vivent.

 

Maria, Mare del Verb,

Vetlla sobre la ostra vida d’homes i dones consagrats,

Perquè l’alegria que rebem de la paraula

Ompli la nostra existència, i la teva invitació

A fer el que el Mestre diu (cfr Jn 2,5)

Ens trobi actius intèrprets en l’anunci del Regne.

Amén.

Papa Francesc

 

 

 

VULL   CREURE   (clicar)

 

(CLICAR)

Publicado en Catequesi infantil, Comunicacions Generals, Pagina Principal | Deja un comentario

TEMPS DURANT L’ANY – DIUMENGE XXVI

"LECTIO   DIVINA"    (Dimecres,  25  setembre   20'30-21'30 h)    CAN  VALLESPIR

Paràbola del ric i Llàtzer

19 »Hi havia un home ric que portava vestits de porpra i de lli i celebrava cada dia festes esplèndides. 20 Un pobre que es deia Llàtzer s'estava ajagut vora el seu portal amb tot el cos nafrat, 21 esperant de satisfer la fam amb les engrunes que queien de la taula del ric; fins i tot venien els gossos a llepar-li les nafres.

22 »El pobre va morir, i els àngels el portaren al costat d'Abraham. El ric també morí i el van sepultar.

23 »Arribat al reialme de la mort, enmig de turments, alçà els ulls i veié de lluny Abraham, amb Llàtzer al seu costat. 24 Llavors va exclamar:

»–Abraham, pare meu, tingues pietat de mi i envia Llàtzer que mulli amb aigua la punta del seu dit i em refresqui la llengua, perquè sofreixo terriblement enmig d'aquestes flames.

25 »Abraham li respongué:

»–Fill, recorda't que en vida et van tocar béns de tota mena, mentre que Llàtzer només va rebre mals. Ara, doncs, ell troba aquí consol i tu, en canvi, sofriments. 26 A més, entre nosaltres i vosaltres hi ha oberta una fossa tan immensa, que ningú, per més que vulgui, no pot travessar d'aquí on som cap a vosaltres, ni d'on sou vosaltres cap aquí.

27 »El ric va insistir:

»–Llavors, pare, t'ho prego: envia'l a casa del meu pare, 28 on tinc encara cinc germans. Que Llàtzer els adverteixi, perquè no acabin també ells en aquest lloc de turments.

29 »Abraham li respongué:

»–Ja tenen Moisès i els Profetes: que els escoltin.

30 »El ric insistí encara:

»–No, pare meu Abraham, no els escoltaran. Però si un mort va a trobar-los, sí que es convertiran.

31 »Abraham li digué:

»–Si no escolten Moisès i els Profetes, tampoc no els convencerà cap mort que ressusciti.

 

QÜESTIONS:

  • Temes que proposa aquest evangeli…???

 

 

  • Els rics, se poden salvar…???

  • *  *  *  *  *  

(clicar)

 

(POWER-POINT)

Hi havia un home ric que portava vestits de porpra i de lli i celebrava cada dia festes esplèndides. Un pobre que es deia Llàtzer s'estava ajagut vora el seu portal amb tot el cos nafrat, esperant de satisfer la fam amb les engrunes que queien de la taula del ric; fins i tot venien els gossos a llepar-li les nafres.

 

 

 

 

Am 6, 1a. 4-7 1Tim 6, 11-16 Lc 16, 19-31

  1. L'evangeli d'avui acaba amb unes paraules que conviden a una reflexió seriosa. Diu: "Si no fan cas de Moisès i dels profetes, ni que ressucités, algú d'entre els morts no es deixarien convèncer".

    És ben clara l'ensenyança: allò que té més força per convertir-nos i ajudar-nos a encertar en el camí de la vida, és la Paraula que trobem a les Escriptures. 

    Aquell que no faci cas de les Escriptures, res ni ningú serà capaç de convèncer-lo: ni que ressucités algú d'entre els morts. És molt fort això. 

    2. Nosaltres, cada diumenge, escoltem les Escriptures. I el lector acaba dient "Paraula de Déu" ( o "Paraula del Senyor", que és el mateix). I nosaltres responem "Us lloem Senyor". 

    Amb aquesta resposta desitgem mostrar-li el nostre agraïment perquè ens ha volgut parlar d'una forma amigable, clara i comprensible per a nosaltres. 
    Però, evidentment, no n'hi ha prou de dir "Us lloem, Senyor", sinó que cal que ens preguntem si aquesta Paraula de Déu ens fa reaccionar o ens deixa indiferents. 

    Com escolto la paraula de Déu a l'eucaristia de cada diumenge?
    Aquesta és la pregunta que avui ens hem de fer amb tota sinceritat. 
    Seria molt positiu que ara, que comencem un nou curs, prenguéssim el compromís d'arribar sempre uns minuts abans de començar l'eucaristia, per tal d'asserenar el nostre esperit i fer silenci interior. 
    Sense aquest silenci interior, difícilment podrà entrar dins nostre la força renovadora de la Paraula de Déu. I si no entra aquesta Paraula, no hi haurà res que em pugui fer canviar. Ni que vingués algú de l'altra vida. Ens ho ha dit Jesús que és la veritat que no enganya. I això és molt seriós. 

    3. Hi ha encara una altra ensenyança que podem treure de la paràbola que hem escoltat. 

    Fixem-nos que aquell home ric no fa cap mal al pobre Llàtzer: senzillament l'ignora. Però el Senyor el condemna precisament per això: perquè se'n despreocupa, perquè no ha fet res per ajudar-lo. 
    Queda molt clar, pel desenllaç de la paràbola, que Déu no vol de cap manera que uns tinguin de tot i d'altres els manqui el que és estrictament necessari per a viure. 

    Aquesta situació és fruit de l'egoisme humà i no pas de la voluntat de Déu. Però això, no sols passava en temps de Jesús, sinó que també segueix passant ara. I d'aquesta situació, d'alguna manera, tots ens n'hauríem de sentir responsables. 


    4. Acabem, doncs, amb uns interrogants que cadascú es pot respondre sincerament davant de Déu, l'autor de la paràbola. 

    Des de la meva situació concreta, què faig per aconseguir que el món, la societat, vagin canviant cap a una major solidaritat? Què en faig del meu temps? No en podria dedicar una part al servei dels altres?
    I què en faig dels meus recursos econòmics? Dir senzillament, "Com que m'ho he guanyat, m'ho puc permetre", no és cap criteri evangèlic. Sobretot ara que hi ha tantes persones que passen greus necessitats. Només cal fixar-se en les imatges que sovint veiem a la televisió. 
    Evidentment, nosaltres no ho podem resoltre tot, però sí podem aportar la nostra goteta d'aigua. 

    El criteri del "tot o res" és un mal criteri, perquè sol acabar en el "res". És el que acostumem a fer quan els problemes ens sobrepassen: optem per no fer res. Però aquesta actitud no ajuda a resoldre les coses. 
    Val més fer allò que està al nostre abast, encara que sigui poc, i deixar la resta en mans del Senyor. 

    Una bona manera d'ajudar podria ser donar cada mes o cada any, segons les possibilitats de cada família, una quantitat fixa a una entitat de confiança: Caritas, Intermón, Mans Unides, Arrels… No oblidem que donar per amor al Senyor mai no és empobrir-se, sinó enriquir-se. L'amor generós té valor d'eternitat. És l'única moneda que val allà. L'evangeli d'avui ens hauria de fer reflexionar seriosament. Ens hi juguem la vida. 
    Parlem-ho amb el Senyor.

 

(CLICAR)

 

COMUNICACIONS:   

ADORACIÓ NOCTURNA

Pregària amb Exposició del Santíssim a l'Església de Fartàritx

Dijous, 3 d’OCTUBRE de 2019

Hora 20:30 h

 

….   ….    ……  ….

 

–  CADA   DIJOUS  HORABAIXA  (  de  18  a  19  hores)  

      Reunió   "Grup  de  VIDA  CREIXENT"

      (Convent  Franciscanes)

*   *   *   *   *  

 

 

Premiats els pisos d'acollida de Pastoral Penitenciària   

Amb motiu de la festa patronal d'Institucions Penitenciàries.

 

La celebració de la patrona d'Institucions Penitenciàries, la Mare de Déu de la Mercè té lloc cada 24 de setembre. Al centre penitenciari de Palma s'acostaren diverses autoritats, entre elles el bisbe de Mallorca i el director del Secretariat de Pastoral Penitenciària.

Durant l'acte es lliuraren distincions a entitats col·laboradores. Esteve Serna, director del Pis d'Acollida de Pastoral Penitenciària, en recollí un dels guardons.

L'horabaixa, amb motiu de la festa patronal, el bisbe Sebastià va tenir oportunitat de trobar-se amb alguns reclusos i voluntaris de la pastoral penitenciària, amb qui va mantenir una agradable i emotiva trobada.

 


++++  —  ++++

 

 

 

Publicado en Catequesi infantil, Comunicacions Generals, Pagina Principal | Deja un comentario

EN RECORD DE LLUC

 

Programa Mosaic (IB3 TV) – 15 de setembre de 2019

Publicado en Catequesi infantil, catequesis adolescents i joves, Comunicacions Generals, Pagina Principal | Deja un comentario