Informació: cerca'ns al Facebook: catequesi manacor  o bè per correu electrònic: catequesimanacor@gmail.com

Funeral per les víctimes de les inundacions a Llevant de Mallorca

El funeral tuvo lugar en la parroquia de Ntra. Sra. dels Dolors de Manacor, y contó con la presencia de los Reyes, así como de la presidenta de Baleares, Francina Armengol;la vicepresidenta del Gobierno, Carmen Calvo; los alcaldes de las localidades afectadas; y políticos como Dolors Montserrat o Albert Rivera.

En su homilía, el prelado se mostró "aún conmocionado" por la catástrofe acaecida hace ahora una semana. Y con el corazón encogido tras el hallazgo, hoy, del pequeño Arthur. "Una catástrofe inesperada que ha hecho plantear muchas preguntas", que "salen del corazón". Un ¿por qué? que "al instante se ha convertido en una acción inmediata de trabajo y esfuerzo solidario por parte de todos".

"No estamos acostumbrados a ver llorar todo un pueblo", clamó el obispo, visiblemente emocionado. "Se nos ha contagiado el dolor de unas familias que lo han perdido todo, comenzando por quienes han perdido el padre, la madre, el marido, la esposa, el hijo, la hija, un vecino, un compañero de trabajo y de tertulia, la casa, el medio de transporte, el comercio y medios para el trabajo, todo aquello que constituye lo necesario para la subsistencia y el gozo de vivir".  (copiat  de  

 

    

 

    

 

 

 

 

 

 

DIMECRES,  17   OCTUBRE  2018

(19  hores)

PARRÒQUIA  DE  NOSTRA  SENYORA  DELS  DOLORS 

MANACOR

Multitud d'autoritats, veïns, cossos de seguretat i familiars de les victimes de la torrentada que afetcà la setmana passada al llevant mallorquí, volgueren ser presents a la missa funeral que el bisbe de Mallorca presidí a la Parròquia de Nostra Senyora dels Dolors de Manacor.

Ses Majestats els Reis Felip VI i Letizia, també volgueren estar presents, i donar suport, d'aquesta manera, als familiars de les víctimes.

La celebració s'inicià amb l'encesa de 13 ciris, una per cada una de les víctimes que perderen la vida el passat 9 d'octubre a causa de la torrentada.

Durant la seva homilia, Mons. Taltavull mostrà la seva commoció davant els fets ocorreguts: "No estam acostumats a veure plorar tot un poble. Se'ns ha contagiat el dolor d'unes famílies que ho han perdut tot, començant pels que han perdut el pare, la mare, el marit, la dona, el fill, la filla, un veí, un company de treball i de tertúlia, la casa, el mitjà de transport, el comerç i mitjans per al treball, tot allò que constitueix el necessari per a la subsistència i el goig de viure". I afegí: "Amb els vostres sacerdots i parròquies, avui i sempre volem estar al vostre costat". 

La celebració d'ahir fou moment per fer memòria del que el prelat anomenà "el miracle de la solidaritat, l'ajuda incondicional, la preocupació pels altres, amb eloqüents i valents gestos". Gestos que s'han transformat en aquests dies en "expressió viva de la defensa de la vida".

En acabar la celebració, cada una de les famílies se'n dugué el centre amb el ciri que havia presidit la cerimònia en representació de cada una de les victimes.

Els cossos de seguretat i voluntaris que estan ajudant a restablir la normalitat al Llevant mallorquí també tengueren un paper important en la celebració i reberen la gratitud per la tasca realitzada durant tots aquests dies.

"Des d'aquí, vull compartir les emocions, els càntics, la fe, les pregàries de tanta gent – creient i no creient

– que ahir vespre participaren en l'Eucaristia, amb motiu del funeral per les víctimes de la riuada de Llevant.

De manera especial agraesc a la Coral de les parròquies de Manacor la seva unció en els càntics,

que tant ajudaren a la pregària en uns moments tan intensos. Que reposin en la Pau de Crist els qui ens han deixat,

i rebin el coratge de la fraternitat els qui han quedat amb tant de dolor. Que al cel sien."   

(Bartomeu  Tauler ,  a  Facebook)

 

 

 

  

 

 

  FUNERAL VÍCTIMES

 

 

Publicado en Catequesi infantil, catequesis adolescents i joves, Comunicacions Generals, Pagina Principal | Deja un comentario

TEMPS DURANT L’ANY

DAMNIFICATS  "INUNDACIONS" 

(SANT  LLORENÇ  DES  CARDASSAR) 

 

COMUNICAT  BISBAT  DE  MALLORCA:

El bisbe de Mallorca, Mons. Sebastià Taltavull, ha decretat que

les col·lectes de totes les parròquies i llocs de culte d’aquest cap de setmana a Mallorca, 13 i 14 d’octubre,

vagin destinades a pal·liar les necessitats dels damnificats per les inundacions al Llevant de Mallorca.

 

La Diòcesi de Mallorca oferirà una missa funeral per l'etern descans de les víctimes de les inundacions registrades en el Llevant mallorquí que serà presidida pel bisbe de Mallorca, Mons. Sebastià Taltavull. Serà aquest dimecres 17 d'octubre a les 19 h a la Parròquia de Ntra. Sra. dels Dolors de Manacor. 

Es convida a tot el Poble de Déu de Mallorca a compartir aquest moment de pregària per l'ànima dels difunts i per les seves famílies. D'igual manera, en les celebracions eucarístiques d'aquest cap de setmana a Mallorca es pregarà de manera especial pels damnificats per les inundacions a la comarca de Llevant. 

 

*  *  *  *  

COMUNICACIONS:

AVISOS 13/14 OCTUBRE

 

1.- Les col·lectes de totes les parròquies i llocs de culte d’aquest cap de setmana a Mallorca aniran destinades a pal·liar les necessitats dels damnificats per les inundacions al LLevant de Mallorca.

 

2.- També, la Diòcesi de Mallorca organitza una recollida de donatius per als damnificats de Sant Llorenç i Comarca, que es poden fer arribar al compte corrent de la Parròquia de Sant Llorenç.

AJUDA DAMNIFICATS SANT LLORENÇ

COMPTE CORRENT BANCA MARCH

ES29 0061 0022 8500 0974 0213

 

3.- Dimecres dia 17 d’octubre, a la Parròquia dels Dolors a les 19h, hi haurà una missa funeral per totes les víctimes d’aquesta catàstrofe       natural a la nostra Comarca del Llevant.

* * * * * 

 

A  LA  PARRÒQUIA  DE  CRIST  REI   AQUESTS  DIES…

 

Hi ha moments que un es reconcilia amb el món. Moltíssimes gràcies a les parròquies de Manacor i al seu rector Mn. Toni Amorós 

per oferir-nos els locals de Crist Rei per a centre de triatge. I moltíssimes gracies als voluntaris: joves, monitors i famílies de l’ Esplai Crist Rei CR;

als feligresos i voluntaris que han oferit les seves mans per canalitzar les tonelades d’ajuda material que estan arribant…

simplement Gràcies, i segur que Déu no vos ho deixarà sense recompensa

(Francesc  Vicens  Gomila)

 

 

 

 

 

 

 

 

* * * * 

"Quina mena de cor tenim nosaltres?"

En quina mena de cultura vivim avui nosaltres?

Com qualificar-la?

Vivim en la cultura del tenir. I com més, millor.

L’estil de l’home contemporani es va orientant cada cop més

cap el tenir

cap a l’acaparar

cap al posseir.

Per a molts, aquesta és l’única feina rendible i sensata.

Certament

-guanyar diners

-poder comprar coses

-posseir tota mena de béns pot produir un cert benestar

Per què?

Perquè gràcies als diners i a les possessions la persona se sent

-més segura

-més important

-amb una major autonomia

-amb més poder i prestigi social.

Però, el posseir més i més

-no és suficient

-no sosté l’individu

-no el fa créixer ni com a persona ni com a subjecte generós.

I per què no el fa créixer?

Perquè, sota l’imperi dels diners, la persona, cada cop més, va introduint en la seva vida necessitats artificials, necessitats falses, necessitats inútils, necessitats tòxiques i verinoses.

La persona s’oblida de l’essencial. Es rodeja d’objectes i de possessions, però s’incapacita per a la relació viva, franca i lleial amb els altres.

Què passa aleshores?

Passa que la persona acaba caient en la frustració i el buit existencial i la pretesa felicitat s’evapora, quedant en no res.

Aquestes persones obsessionades en tenir més i més, obliden que per a ser autèntics, necessiten

-sortir d’ells mateixos

-rompre la closca de l’egoisme

-servir una causa

-lliurar-se, entregar-se

-estimar realment algú

-comprometre’s

-compartir.

Sense aquesta auto-transcendència no pot haver-hi veritable felicitat ni veritable realització personal.

És ben significativa i alliçonadora l’escena evangèlica d’avui.

Un ric s’acosta a Jesús.

No li pregunta per la vida present perquè ja la té prou ben assegurada i resolta.

Què és el que vol el ric?

Que la religió li asseguri la vida eterna.

Jesús li parla clar i sense embuts.

Què li respon?

Et falta una cosa: alliberar-te de les teves riqueses i aprendre a compartir amb els realment necessitats.”

Vet aquí la resposta de Jesús.

Què ens diria avui Jesús a nosaltres si li féssim la mateixa pregunta?

Per a compartir no cal ser ric. És suficient tenir bon cor.

Quina mena de cor tenim nosaltres?

-un cor egoista i eixut

o bé

un cor generós i solidari?     


 

 

 

DIUMENGE XXVIIIº

(Power-Point)

 

 

 

 

28º diumenge Temps ordinari 

EVANGELI

Ves a vendre tot el que tens ..i vine amb mi.

+ Lectura del sant evangeli segons sant Marc 10,17-30

L'home ric

(Mt 19,16-30; Lc 18,18-30)

17 Quan es posava en camí, un home s'acostà corrent, s'agenollà davant de Jesús i li preguntà:

–Mestre bo, què haig de fer per a posseir la vida eterna?

18 Jesús li digué:

–Per què em dius bo? De bo, només n'hi ha un, que és Déu. 19 Ja saps els manaments: No matis, no cometis adulteri, no robis, no acusis ningú falsament, no facis cap frau, honra el pare i la mare.

20 Ell li va dir:

–Mestre, tot això ho he complert des de jove.

21 Jesús se'l mirà i el va estimar. Li digué:

–Només et falta una cosa: vés, ven tot el que tens i dóna-ho als pobres, i tindràs un tresor al cel. Després vine i segueix-me.

22 En sentir aquestes paraules, aquell home va quedar abatut i se n'anà tot trist, perquè tenia molts béns.

23 Llavors Jesús mirà al seu voltant i digué als seus deixebles:

–Que n'és, de difícil, per als qui tenen riqueses entrar al Regne de Déu!

24 Els deixebles, en sentir aquestes paraules, quedaren molt sorpresos. Però Jesús els tornà a dir:

–Fills meus, que n'és, de difícil, entrar al Regne de Déu! 25 És més fàcil que un camell passi pel forat d'una agulla que no pas que un ric entri al Regne de Déu.

26 Ells quedaren encara més desconcertats, i es deien els uns als altres:

–Si és així, qui pot salvar-se?

27 Jesús se'ls mirà i digué:

–Als homes els és impossible, però no a Déu, perquè Déu ho pot tot.

28 Llavors Pere li va dir:

–Mira, nosaltres ho hem deixat tot i t'hem seguit.

29 Jesús digué:

–Us ho asseguro: tothom qui per mi i per l'evangeli hagi deixat casa, germans, germanes, mare, pare, fills o camps, 30 rebrà, ja en el temps present, cent vegades més de cases, germans, germanes, mares, fills, camps, i també persecucions, i, en el món futur, la vida eterna.

Paraula de Déu.

 


AMB JESÚS ENMIG DE LA CRISI

Abans de posar-se en camí, un desconegut s'atansa a Jesús . Sembla que té presses per a resoldre son problema: “¿Què faré per a heretar la vida eterna?”. No l'amoïnen els problemes d'aquesta vida. És ric. Ho té resolt.

Jesús li posa al davant la Llei de Moisès. No li recorda els deu manaments sinó només els que prohibeixen actuar contra el proïsme. El jove és un home bo, observant fidel de la religió jueva: “Tot això ho he guardat des de jove”.

Jesús el mira amb estima. És admirable la vida d'una persona que no ha fet mal a ningú. Jesús ara el vol atreure per a que col·labori en el projecte de fer un món més humà, i li adreça una proposta sorprenent: “Una cosa et manca: au, ves a vendre tot el que tens i dóna-ho als pobres… Després torna i vine amb mi”.

El ric posseeix moltes coses, però li manca l'únic que permet seguir Jesús de veres. És bo, però viu aferrat als diners. Jesús demana que renuncii a sa riquesa i la posi al servei els pobres. Compartir amb els necessitats és el que possibilita col·laborar amb el projecte de Jesús.

L'home es veu incapaç. Necessita benestar. No té forces per a viure sense riqueses. Els seus diners estan part damunt tot. Renuncia a seguir a Jesús. Havia vingut entusiasmat cap a ell. Ara s'allunya trist. No coneixerà mai l'alegria de col·laborar amb Jesús.

La crisi econòmica ens convida als seguidors de Jesús a fer passes cap a una vida més sòbria, per a compartir amb els necessitats el que tenim i senzillament no necessitem per a viure amb dignitat. Cal que ens facem preguntes concretes si volem seguir a Jesús.

Primer, revisar nostra relació amb els diners: ¿ Què fem amb els nostres diners? ¿Per què estalviar? ¿En què invertim? ¿Amb qui compartim el que necessitem? Després, revisar nostre consum per a fer-lo més responsable i manco compulsiu i superflu: ¿Què comprem? ¿ On comprem? ¿Per què comprem? ¿A qui podem ajudar a comprar el necessari?

Preguntes que cal que ens fem en el fons de nostra consciència i també, dins les nostres famílies, comunitats cristianes i institucions d'Església. No farem gests heroics, però si donem petites passes en aquesta direcció, coneixerem l'alegria de seguir a Jesús assolint fer la crisi per a alguns més humana i portable. Si no és així, ens sentirem bons cristians però a la nostra religió li mancarà alegria.

Sv 7,7-11 He 4,12-13

Mc 10,17-30

L’Evangeli ens presenta, avui, Jesús en camí. Anant d’un lloc a un altre. Anant a trobar persones i famílies d’altres pobles i viles. En el camí de la vida. Situacions vitals diferents i dissemblants. Portant esperança i horitzó. Portant Bona Notícia. El camí. La vida com a camí.

Tots estem en el camí. Donem passos. No sempre encertats del tot. A cops voldríem córrer. O ens comparem amb d’altres caminants. Però ens cal anar al pas que podem portar. En el camí de la vida passem moments i situacions de tots tipus. El que realment importa és aprendre. Avançar en el camí de Jesús. En el camí de la vida, Jesús ens ensenya i ens fa avançar.

1.- La pregunta fàcil.

I, just quan surt al camí, n’arriba un. Sembla que amb pressa. Corrent. Un que li pregunta pel FER: Què he de fer? Sovint estem capficats amb aquesta pregunta. La pregunta per l’acció. Les nostres accions… i reaccions. (Què s’ha de fer en aquests casos?… Què se suposa que he fer, davant d’això?..) Ens preocupa molt la pregunta pel fer. I ben cert que ens l’hem de plantejar. No és igual actuar d’una manera o d’altra. Precisament perquè en les nostres accions ens hi comprometem. Ens definim. Tot el que fem, –tot!- repercuteix en els altres. I el que deixem de fer, també. I tant, que ens ho em de preguntar! Però, potser, no ha de ser la primera pregunta. I, potser, no hem d’esperar respostes màgiques – automàtiques.

2.- La mirada de Jesús.

I Jesús se’l mirà amb afecte. Amb molta estima. Amb la mirada que pot transformar la vida sencera. Amb la mirada que acarona i comprèn tota la veritat de la persona. La mirada de Jesús. La que basta per canviar i començar a entendre moltes coses insospitades. Però aquella persona (¿era jove? el text no ho diu enlloc!) sembla que tenia pressa. Pressa per arribar. No tant per caminar. I no capta la mirada. Aquella mirada que, ella sola, comunica i captiva. La mirada que desfà capficaments i auto-referències. La mirada que obre l’horitzó i dóna llum. Potser es podria arribar a dir que cristià és qui ha experimentat la mirada de Jesús. Aleshores, en el nostre viure, en el nostre camí, tot depèn de la mirada. Aprendre a mirar com Jesús. Mirar amb estima. Amb molta estima. Mirar des del cor. Mirar com Déu Pare mira i es commou. La mirada de la tendresa ferma.

3.- I Jesús li respon.

Li respon, no les coses que ha de fer. Li respon sobre el SER. Com pots ser, si ho vols de veritat. Quan has esta mirat per Jesús, i has deixat entrar ben endins la llum i la bellesa de la seva mirada, resulta que pots ser… tota una altra cosa. És el que li diu al seu interlocutor. És el que avui ens diu a nosaltres. Pots ser autèntic, i autènticament compassiu. Pots ser acollidor de la feblesa. La pròpia i la de l’altre. Acollidor i no foragitador. Pots indignar-te i entendrir-te amb la injustícia i el dolor que pateixen les víctimes. Pots ser company de camí. I pots ajustar el teu pas al pas d’aquells amb qui camines. Pots ser Bona Notícia… Pots mirar amb uns altres ulls. Aleshores, essent com ets, com vols ser, actuaràs en conseqüència. Faràs el que calgui. El teu fer sortirà d’allò que ets. Segur. Perquè el veritable amor és concret i busca concreció. Perquè l’amor veritable actua. I busca camins i vies. I allà on, potser, amb altres ulls només es veuen dificultats, l’amor sap trobar les oportunitats i les ocasions. L’amor s’entrega. Concretament. L’amor mou, empeny, actua. Allibera’t de tot el que t’ho impedeix. De tot el que et lliga. De tot el que t’encega. I deixa que la teva mirada sigui la mirada de Jesús. Per posar-se en camí, com ell. En el camí de la vida, vivint com Jesús.

 

Publicado en Catequesi infantil, Comunicacions Generals, Pagina Principal | Deja un comentario

CATEQUESI 2018-2019


 

lnici de curs de catequesi per aquest nou curs :  2018-19.

– El dilluns 17 i dimarts 18 es rapartirà la carta amb tota la informació als col·legis.

– El divendres 21 tindrà lloc la reunió informativa de pares tant de primer com de segon curs a Crist Rei a les 21h.

– El dilluns 24 hi haurà inscripcions NOMÉS pels que han de começar primer curs de catequesi tradicional. De 17h a 21h.

– El dimarts 25 hi haurà les inscripcions NOMÉS pels que han de començar segon curs de catequesi tradicional. De 17h a 21h.

– El dijous 27 hi haurà les inscripcions pels que han de fer la catequesi en familia i Emaús.

– Diumenge 30 missa d’inici de curs de catequesi als Dolors a les 12h. Aquest dia es repartirà el catecisme als nins.

– Dilluns 1 d’octubre comença la catequesi.

 

Publicado en Catequesi infantil, catequesis adolescents i joves, Comunicacions Generals, Pagina Principal | Deja un comentario

CATEQUESI – MISSA FINAL DE CURS

Video mensaje del Papa: Unidad de los cristianos para superar la esclavitud moderna A los participantes en el II Fórum Internacional

 

   

 

EL   DIUMENGE,  6   maig  2018 .  19   hores

PARRÒQUIA   DE   CRIST   REI

Celebració   de   la  Missa   Final   de   Curs  de la  CATEQUESI

amb   la   participació   dels   nins,  pares   i   catequistes

  

                                      

   

   

 

 

 

 

 

 

 

 

 

          

 

 

Units per l’Esperit

Aquests dies de pluja intermitent ha canviat el paisatge. Els ruixats ens fan vibrar l’olfacte i la vida amb l’essència de terra molla, la frescor que neteja els carrers i rega les plantes.


Un instrument comú als països occidentals és el paraigües: el traiem gairebé amb unanimitat. És curiós com d’un pal central que en deriven vares metàl·liques, unides, ens pugui protegir del que caigui. És un sistema ben senzill, però inspira.

 

Aquests dies viurem l’Ascenció i la vinguda de l’Esperit Sant sobre la primera Església. L’experiència inaudita és difícil d’entendre, caldria viure-la, però el paraigües ens hi ajuda: només posant Jesús al centre, totes les “vares” empeltades a ell dins la comunitat seran instruments en la mesura que s’obrin a l’experiència de l’Esperit, aquesta tela que els uneix i els cobreix. Qui atura l’aigua? La tela? Sol, l’Esperit no pot fer res, si no té aquells qui li donen forma, els cristians. Les vares? Tampoc els cristians podrien fer res, si no quedessin travats en un pal central (Jesús), i units entre ells. El tronc principal? Jesús quedaria ben curt si no fos desplegat i encarnat a cada generació a través de l’Església. El cap sense el cos (Col 1,18) no pot fer res.

 

Déu desitja que aquesta harmonia familiar Jesús-Esperit-creient es desplegui i actuï en el món. Obrim-nos-hi, no romancegem dins el paraigües, enyorant “l’abans”, que llavors és quan les vares s’encallen i tota l’estructura es torna inservible. Confiem en Déu, que sosté el paraigües a la mà: Ell sap per on ens porta.


 

CONVENT SANT VICENÇ FERRER

Publicado en Catequesi infantil, catequesis adolescents i joves, Comunicacions Generals, Pagina Principal | Deja un comentario

TEMPS DE PASQUA

EL SANT CRIST

 NOSTRA SENYORA DELS DOLORS

La resurrecció de les setmanes

 

 

Havent viscut recentment Sant Jordi, amb l’ambient saturat de flors i colors, sembla que la primavera s’hagi fet més present. Allò que eren colors grisos d’hivern, mantes i dies rúfols es converteix en llum i passejades, Natura exuberant i alegria per compartir…
Les mateixes estacions ens prometen aquest cicle en l’esperit: així com després d’un hivern hi ha una primavera, també després de tota mort ve resurrecció. És una esperança que ens anima a lluitar i travessar les “nits de l’ànima”, perquè hi ha un “més enllà”, no només després de la mort física, sinó també del problema familiar que ara estic vivint, o del conflicte amb aquella amiga, o de la incertesa d’aquella circumstància…
Viure de Déu, des de la pregària, catalitza la resurrecció, la provoca. La resurrecció neix de la mort. No sobrevé, no l’espanta com si fos una realitat funesta que mai hauria d’haver existit… és de dins de la mort que reneix la vida.
Per això, tu que creus en Jesucrist ressuscitat, no defalleixis: la mort que estàs vivint et farà créixer. Sortirà de tu quelcom nou, seguint l’equació pasqual:

Mort + Amor = Vida.

 
 

 

 

COMUNICACIONS:

( 28-29 ABRIL )

 

–  Dijous  3  maig, el Moviment de Vida Creixent celebrarà a les 5’30 del capvespre a l’espai de la basílica de Son Peretó una missa.

                       En aquell lloc tan emblemàtic de les nostres arrels cristianes, renovaran les promeses baptismals.

 

–  Dijous  3   maig,  com cada primer dijous de mes, el Grup d’Adoració nocturna organitza una hora de pregària amb exposició major del Santíssim.

                      A   les 20’30 h. a la capella de les religioses de la Puresa.

 

–  Aquesta setmana :  els dies 2, 3, i 4 els nins i nines que han de fer la primera comunió, celebraran el sagrament del perdó o de la reconciliació.

       Dimecres serà en els Dolors, Dijous a sant Pau    Divendres a Crist Rei. Cada dia a la mateixa hora les 17’30h.

 

–  Els  dies :  5 i 6 :  Col·lectes seran per Mallorca Missionera.

           La jornada d’enguany du per lema: «Les mans al cor». 

 

–  Ha   sortit   el   nº 53   de  LLUERNA.  Lluerna 53 abril  LLUERNA 53

 

 

* * * * * 

 

Quint   diumenge de Pasqua

EVANGELI

Jesús, el cep veritable

Al·leluia Jo 15,4.5b

Estigueu en mi, i jo en vosaltres, diu el Senyor.

Qui està en mi dóna molt de fruit.

 

Lectura del sant evangeli segons sant Joan 15,1-8

Evangeli Jo 15,1-8

Qui està en mi i jo en ell dóna molt de fruit

Lectura de l'evangeli segons sant Joan

En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: «Jo sóc el cep veritable, i el meu Pare és el vinyater. La sarment que no dóna fruit en mi el Pare la talla, i la que dóna fruit, l'esporga i la neteja perquè encara en doni més. Vosaltres ja sou nets gràcies al missatge que us he anunciat. Estigueu en mi i jo en vosaltres. Així com la sarment, si no està en el cep, no pot donar fruit, tampoc vosaltres no podeu donar fruit si no esteu en mi. Jo sóc el cep, i vosaltres, les sarments. Qui està en mi i jo en ell dóna molt de fruit, perquè sense mi no podríeu fer res. Si algú se separa de mi, és llançat fora, com ho fan amb les sarments, i s'asseca. Les sarments, un cop seques, les recullen, les tiren al foc i cremen. Si us quedeu en mi, i el que jo us he dit queda en vosaltres, podreu demanar tot el que desitgeu, i ho tindreu. La glòria del meu Pare és que vosaltres doneu molt de fruit i sigueu deixebles meus».

Paraula de Déu

 

   

 

 

Cinquè diumenge – Temps Pasqual


 

Ac 9,26-311 Jn 3,18-24 Jn 15,18-24

 

 

 


 

  1. D’un poble de vinya i blat

    Així ho cantem en aquell deliciós cant adreçat a la noia del poble, Maria. Blat i raïms: dos productes típics del país de Jesús. Per això no ens estranya gens que l’evangelista Joan ens hagi deixat aquesta joia d’al·legoria, en un capítol inclòs en aquelles hores denses i íntimes del cenacle, abans de la mort de Jesús. Ara ja no veiem en les nostres vinyes el vinyater inclinat sobre els ceps (els temps de la tècnica agrícola han facilitat molt la feina del pagès, cosa que ell agraeix). Però no deixa de tenir un cert encant gairebé reverencial veure com el vinyater doblega l’esquena per veure millor com està el cep i com estan les sarments. Un vinyater que, per a Jesús, era ni més ni menys que el Pare.

2.Gairebé el llenguatge de l’amor

Fins a nou vegades surt en el text aquesta breu paraula “en” que indica unió, intimitat, comunió de vides: en el cep, en vosaltres, en mi, en el Pare. Jesús ens està descrivint un estat d`ànim molt personal, un desig que vol que es realitzi en nosaltres, les sarments, en ell, el cep, i en el Pare, el vinyater. Comunió de vides total i plena. Transfusió d’esperits, de criteris, de mentalitats, de preceptes, d’amor mutu i personal. És la imatge perfecta de la plenitud, del fruit abundant, de la collita exuberant.

Joan empra un verb que té per a ell una gran transcendència: “manteniu-vos!” És aquell verb que suggereix la fidelitat, l’amor constant, l’amor que guarda la paraula, l’amor que s’ha ancorat en la confiança en Jesús. Fins i tot quan ens vénen les proves, la poda, la queixalada de la creu i del dolor. I això no és una manera de parlar, sinó una manera d’existir, perquè el dolor sempre hi és present en la condició humana, com va ser-ho en la de Jesús, que es va captenir com un home qualsevol…

 

3.“Donar molt de fruit


Potser aquí rau l’aspecte més compromès i radical de l’al·legoria. Un fruit que ens agafa de ple a nosaltres. Primer UN FRUIT CAP ENDINS: la unió amb Jesús, amb la seva Paraula plena de vida i fecunditat. És la dimensió d’allò que en diem “la vida espiritual”, la pregària, el conreu atent de la nostra interioritat, de les nostres facultats espirituals. L’evangeli de Marc ens ho suggereix quan explica que va escollir els dotze “perquè estiguessin amb ell”, perquè la familiaritat amb ell fos l’ambient imprescindible per assumir els seus criteris, els seus pensaments. No és una dimensió egoista i individualista. És pràcticament una necessitat de supervivència: “sense mi no podeu fer res”, ens recorda l’al·legoria.

 

I, després UN FRUIT CAP ENFORA, cap als altres. Donar als nostres germans i germanes aquesta riquesa de vi, de molts graus, d’un vi que té una denominació d’origen, una marca, que podria dir-se “BONA NOTÍCIA”. Perquè és un vi que se serveix a la taula de la fraternitat, de la joia compartida. En el món en què vivim ser feliços tot sols sembla gairebé una ofensa per als altres, per als qui no poden tastar la Taula de Regne. Millor, doncs, compartir el brindis. Per això l’al·legoria acaba amb una afirmació tan concreta i tan actual: “Així sereu deixebles meus.”

 

 

 

 

"Creure és el millor estímul per a lluitar treballar i viure d’una manera digna"

Què és la fe?

La fe no és una impressió o emoció del cor. Sens dubte, el creient sent la seva fe, l’experimenta i la gaudeix. Però, seria un error reduir-la a sentimentalisme.

La fe no és quelcom que depèn dels sentiments. Ser creient és una actitud: Actitud responsable i raonada.

La fe tampoc no és una opinió personal. El creient es compromet personalment a creure en Déu.

Però la fe no pot ser reduïda a subjectivisme.

La realitat de Déu no depèn de mi, ni el cristianisme és fabricació de cadascú.

La fe tampoc no és un costum o tradició rebuda dels pares.

La fe és una decisió personal de cadascú presa lliurament.

La fe tampoc no és una recepta moral. Creure té les seves exigències.

Però seria una equivocació reduir-ho tot a moralisme.

La fe és endemés

-amor explícit a Déu

-compromís per un món més humà

-esperança de vida eterna

-acció de gràcies a Déu

-celebració festiva

-fraternitat compromesa

La fe tampoc no és un tranquil·litzant. Creure en Déu és, sens dubte, font de pau i de serenor, però la fe no és només un agafador pels moments crítics.

Creure és el millor estímul per a

lluitar

treballar

i viure d’una manera digna i responsable.

La fe comença a desfigurar-se quan s’oblida que, abans que res, és una trobada personal amb Jesucrist.

Sant Joan ens ho diu ben clar: “Nosaltres hem conegut l’amor que Déu ens té i hem cregut en Ell. Perquè Déu és Amor.” 1 Jn 4,16

Aquesta fe dóna fruits quan vivim, dia a dia, units a Crist, motivats i sostinguts

pel seu Esperit

i per la seva Paraula.

El que romangui en mi i jo en Ell, aquest dóna fruit abundant, perquè sense Mi no podeu fer res.”

És aquesta la nostra convicció més profunda, més pràctica i més operativa?

 

 

 

 

 

   

VIDA DE CADA DIA

El que està en mí…dóna molt de fruit.

La vida de cada dia ocupa gran part de la nostra vida. Per alta banda, malgrat pensem que l'important de nostra existència esdevengui en moments excepcionals, el cert és que la persona creix o minva en aqueixa vida en apariència petita de cada dia. Podem “somniar” coses grans, però en realitat som el que som en el viure diari.

Al llibre “Moral de la vida cotidiana” , J. L. Aranguren fa unes reflexions sàvies i agudes…. Segons el pensador, no és fàcil viure amb certa autenticitat dins el nostre petit món de cada dia.

Per començar, volguem no volguem, tots hem d'exercir un “rol”, sovint imposat; cal ajustar-se al “guió” i representar bé el paper. Però, ¿ es tracta només de ser un bon “actor” ? ¿ Com ser el “director” de la pròpia vida ? Hi ha llavors la pressió social; cal estar atents “al que es fa”, “al que es diu”, “al que es porta”. Moltes persones perceben la seva vida com una cosa monótona i rutinària, sense alicients. Pot ser degut a aqueixa sumissió cega al comportament de la majoria. Però, ¿ Com ser lliures davant tanta alimentació col·lectiva ?

Aranguren apunta formes molt freqüents avui de viure la quotidianitat. N'hi ha que viuen cercant en tot moment dominar la situació i treure'n profit sia com sia. Altres, cerquen aparentar, quedar bé, donar bona imatge; no els interessar “ser”, sinó “parèixer”.

Molts viuen pensant d'immediat; esclaus del rellotge, l'agenda i el calendari, només viuen per fer feina i “fer coses”. Així els passa la vida. Però la vida de cada dia pot ser molt més. Aranguren recorda que “hi ha un com fem el que fem i un per què ho fem, és a dir, hi ha un projecte”.

Cadascú de nosaltres està cridat a apropiar-se personalment de la vida i donar-li sentit. El problema rau en com elaborar i viure aquest projecte personal que volem ser.

Per al cristià, la fe en Jesucrist es converteix en la font més decisiva del viure diari. De son missatge i son esperit extreu sentit, orientació, confiança, estímul per a viure i créixer com esser humà.

La cridada de Jesús que escolta dins son interior no és una cridada més, sinó la que dóna sentit últim a sa vida. Qui pren en sèrio l'evangeli i segueix de prop a Crist, creu les seves paraules: “Qui està en mi i jo en ell, aquest dóna fruit abundant”.            José  Antonio  Pagola

 

Publicado en Catequesi infantil, catequesis adolescents i joves, Comunicacions Generals, Pagina Principal | Deja un comentario