Informació: cerca'ns al Facebook: catequesi manacor  o bè per correu electrònic: catequesimanacor@gmail.com

DIUMENGE SISÈ DURANT L’ANY

 

Llavors alçà els ulls cap als seus deixebles i digué:

Feliços els pobres: és vostre el Regne de Déu!

Feliços els qui ara passeu fam: Déu us saciarà!

Feliços els qui ara ploreu: vindrà dia que riureu!

Feliços vosaltres quan, per causa del Fill de l'home, la gent us odiarà, us rebutjarà, us insultarà i denigrarà el nom que porteu! Aquell dia, alegreu-vos i feu festa, perquè la vostra recompensa és gran en el cel. Igualment feien els seus pares amb els profetes

 

 

DIUMENGE SISÈ

(POWER-POINT)

 

Els cristians d’avui, ens les creiem les Benaurances?

¿Què tenen a veure les pràctiques religioses sense una reforma real de la vida de cadascú?

Pràcticament, res.

El que salva no són les pràctiques sinó la conversió.

És a dir:

d’egoistes passar a generosos

de vanitosos passar a senzills

de garrepes passar a compartir

i així, successivament.

¿És aquesta la nostra conducta habitual

o no ho és?

Resar un Parenostre és fàcil.

Compartir el que tenim, no ho és gens.

 

6º diumenge Temps ordinari (C)

EVANGELI

+ Lectura del sant evangeli segons sant Lluc 6,17.20-26

 

Jesús i les multituds

17 Després Jesús va baixar amb ells de la muntanya i s'aturà en un indret pla. Allí hi havia molts dels seus deixebles i una gran gentada del poble, vinguda de tot el país dels jueus, de Jerusalem i de la costa de Tir i de Sidó, 18 per escoltar-lo i fer-se guarir de les seves malalties. Els turmentats per esperits malignes també eren curats. 19 Tota la gent intentava tocar-lo, perquè sortia d'ell una força que guaria tothom.

 

Benaurances i malaurances

(Mt 5,1-12)

20 Llavors alçà els ulls cap als seus deixebles i digué:

–Feliços els pobres: és vostre el Regne de Déu!

21 »Feliços els qui ara passeu fam: Déu us saciarà!

»Feliços els qui ara ploreu: vindrà dia que riureu!

22 »Feliços vosaltres quan, per causa del Fill de l'home, la gent us odiarà, us rebutjarà, us insultarà i denigrarà el nom que porteu! 23 Aquell dia, alegreu-vos i feu festa, perquè la vostra recompensa és gran en el cel. Igualment feien els seus pares amb els profetes.

24 »Però ai de vosaltres, els rics: ja heu rebut el vostre consol!

25 »Ai de vosaltres, els qui ara aneu tips: vindrà dia que passareu fam!

»Ai de vosaltres, els qui ara rieu: vindrà dia que us doldreu i plorareu!

26 »Ai quan tota la gent parlarà bé de vosaltres: igualment feien els seus pares amb els falsos profetes!

Paraula de Déu.

Jr 17,5-8 1 Co 15,12.16-20 Lc 6,17.20-26

 

 

El Regne de Déu

El Regne de Déu és per a vosaltres”. Què és el Regne de Déu? El Regne de Déu no és un premi de consolació per a aquells que ho passen malament! El Regne de Déu no és aconseguir un ajustat equilibri entre el dolor d’aquest món i el goig i felicitat de l’altre. El Regne de Déu no és una mera promesa, que no es realitzarà fins al món futur.

El Regne de Déu és quelcom present. El Regne de Déu és el projecte de Déu per a la humanitat, és el desig de Déu de felicitat per a tothom, i especialment per als que ho estan passant malament.

El Regne de Déu és ja present entre nosaltres. Jesús mateix ho va dir en algunes ocasions, el Regne de Déu és entre vosaltres, és dintre de vosaltres. El Regne de Déu és el mateix Jesús, que entre nosaltres, realitza el projecte, el desig de Déu. La vinguda de Jesús és Regne de Déu. Ell el va començar a realitzar.

Cap al Regne de Déu

El Regne de Déu no és un estat. sinó un procés; no és una situació, sinó un dinamisme; no és una pura promesa, sinó un compromís. És el projecte al que Déu s’hi ha compromès i, per això, ens va enviar el seu Fill, Jesús de Natzaret, que el va anar realitzant. I Jesús ens ha comunicat el seu Esperit, perquè mogui els nostres cors a seguir col·laborant-hi. El Regne de Déu és la tasca dels seguidors de Jesús. Jesús va dirigir la seva mirada bondadosa, el seu cor obert i el seu gest acollidor als pobres, als qui ploraven, als famolencs i als menyspreats.

Feliços vosaltres…Ai de vosaltres!

Amb Jesús, els pobres, els qui ploren, els famolencs, els menyspreats estan d’enhorabona, són benaurats, són feliços, perquè el projecte de Déu va dirigit en benefici d’ells. Aquesta és la Bona Notícia!

I l’evangelista Lluc vol reblar aquesta bona notícia, a tots aquests, amb un dur advertiment als qui es situen al marge del projecte de Déu; es més, l’ obstaculitzen, quedant-se en la soledat i l’engany dels seus diners, amb la rialla buida i superficial del seu benestar individualista, amb el fred plaer del seu estómac saciat, i amb l’afalac dels seus, sovint interessats, admiradors.

Conversió i compromís

Però sempre hi ha, per a tots aquests, la possibilitat d’ entrar a la dinàmica del Regne de Déu, sempre hi la possibilitat de col·laborar al projecte del Regne, de convertir-se al Regne de Déu anunciat per Jesús.

Sempre hi ha aquesta possibilitat, per a tots aquells que tenen sobrats recursos, si viuen austerament per ajudar a poder fer que els pobres ho siguin menys i tinguin els suficients recursos. Sempre hi ha aquesta possibilitat per a tots aquells que viuen contents i eufòrics per la seva bona sort, si es solidaritzen amb els qui ploren, perquè se sentin confortats. Sempre hi ha aquesta possibilitat per als qui se senten ben satisfets i saciats, si amb la seva sobrietat poden ajudar a satisfer la fam d’altres. Sempre hi ha aquesta possibilitat per als qui viuen afalagats per la bona fama i prestigi, si es mouen per defensar i promoure la dignitat dels marginats, menyspreats i rebutjats pel motiu que sigui.

Nosaltres portem dins nostre l’Esperit de Jesús Ressuscitat, sigui la que sigui  la situació en la que ens trobem. I l’Esperit de Jesús ens empeny a fer Regne de Déu, benaurança i felicitat al nostre món. La Paraula que hem escoltat i l’aliment  i beguda que prendrem ens hi compromet. El pa i el vi de l’eucaristia són aliment i beguda de solidaritat. És Jesús mateix! És Regne de Déu!

Francesc Xicoy, sj.

 

 

FELICITAT

Podem llegir i escoltar cada cop més sovint notícies optimistes sobre la superació de la crisi i la recuperació progressiva de l'economia.

S'ens diu que hi ha creixement econòmic, però ¿Creixement de què ? ¿ creixement per a qui ? No s'ens informa de tota la veritat del que passa.

La recuperació econòmica va endavant consolida i perpetua la “societat dual”. Un abisme cada cop més gros entre els que poden millorar son nivell de vida amb seguretat i els que queden despenjats, sense feina ni futur dins aqusta vasta recuperació econòmica.

De fet, creix alhora un consum ostentós i provocatiu dels cada cop més rics i la misèria i inseguretat dels cada cop més pobres.

La paràbola de l'home ric “que es vestia de porpra i lli i celebrava festes esplèndides cada dia” i del pobre Llàtzer que esperava satisfer la fam amb les miques que queien de la taula del ric, ès una realitat en la societat dual.

Entre nosaltres existeixen “mecanismes econòmics, financers i socials” denunciats pel Papa, “els quals manejats per la voluntat del homes, funcionen de manera quasi automàtica, i fan més rígides les situacions de riquesa dels uns i pobresa dels altres”. Un cop més consolidem una societat desigual i injusta.

Podem donar explicacions tècniques, però quan el resultat que es constata és l'enriquiment sempre més gros dels ja rics i l'enfonsament dels més pobres, es consolida la insolidaritat i la injustícia.

A les benauraces, Jesús adverteix que un dia es girarà la sort dels rics i la dels pobres. Pot ser hi hagi també avui bastants que, com Nietzsche, pensin que aquesta actitud de Jesús és fruit del ressentiment i la impotència de qui no pot assolir la justícia i demana venjança divina.

Tanmateix, el missatge de Jesús no neix de la impotència d'un home derrotat i ressentit, sinó de sa visió intensa de la justícia de Déu, que no pot permetre el triumf final de la injustícia.

Passats vint segles, la paraula de Jesús segueix essent decisiva per als rics i per als pobres. Paraula de denúncia per a uns i promesa per als altres. Segueix viva i ens interpel·la a tots.

 

 

 

 

 

Publicado en Catequesi infantil, Comunicacions Generals, Pagina Principal | Deja un comentario

TEMPS DURANT L’ANY

 Veient una pesca com aquella, ell i tots els qui anaven amb ell no se';n sabien avenir, i igualment passà amb Jaume i Joan, fills de Zebedeu, que eren socis de Simó. Jesús digué a Simó: No tinguis por. D'ara endavant seràs pescador d'homes.
Ells to      naren les barques a terra, ho deixaren tot i el van seguir.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

5º diumenge   Temps  ordinari  (C)

EVANGELI

Ho deixaren tot i el seguire

+ Lectura del sant evangeli segons sant Lluc 5,1-11

 

Crida dels primers deixebles

1En una ocasió, Jesús es trobava vora el llac de Genesaret, i la gent s'apinyava al seu voltant per escoltar la paraula de Déu.Llavors veié dues barques amarrades vora l'aigua; els pescadors n'havien baixat i rentaven les xarxes.3Pujà en una de les barques, que era de Simó, li demanà que l'apartés una mica de terra, s'assegué i instruïa la gent de la barca estant.

4Quan acabà de parlar, digué a Simó:

–Tira llac endins i caleu les xarxes per pescar.

5Simó li respongué:

–Mestre, ens hi hem escarrassat tota la nit i no hem agafat res; però, ja que tu ho dius, calaré les xarxes.

6Ho feren així, i van arreplegar tant i tant de peix que les xarxes se'ls esquinçaven.7Llavors van fer senyal als companys de l'altra barca que vinguessin a ajudar-los. Ells hi anaren, i ompliren tant les dues barques que quasi s'enfonsaven.

8Simó Pere, en veure-ho, es llançà als genolls de Jesús dient:

–Aparta't de mi, Senyor, que sóc un pecador!

9Veient una pesca com aquella, ell i tots els qui anaven amb ell no se'n sabien avenir,10i igualment passà amb Jaume i Joan, fills de Zebedeu, que eren socis de Simó. Jesús digué a Simó:

–No tinguis por. D'ara endavant seràs pescador d'homes.

11Ells tornaren les barques a terra, ho deixaren tot i el van seguir.

Paraula de Déu.

 

 

TOT ÉS GRÀCIA

Es meravellaven de les paraules de gràcia.

Els habitants de Cafarnaüm s'admiren de “les paraules de gràcia” que brollen de la boca de Jesús ja que, quan llegeix en la sinagoga el llibre d'Isaïes, només recull les paraules que parlen de salvació i no les de venjança i càstig.

Abans, els cristians parlaven de la gràcia més sovint. El dilema decisiu de la vida es formulava en aquests termes: “estar en gràcia” o “estar en pecat”. Avui això sembla arraconat com a cosa secundària, i la paraula mateixa “gràcia” tan sols no té cap significat especial.

Tanmateix, la fe cristiana no ha trobat una paraula més adequada per a expressar la bondat, l'estima i la misericòrdia de Déu que impregnen i penetren la nostra existència entera. L'home no és “desgraciat”. No està en “des-gràcia” davant Déu. Tota persona, ho sàpiga o no, compta sempre amb sa gràcia. El més indigne, el més perdut, sempre està envoltat per la gràcia de Déu que l'acull i estima sense mida.

Malgrat predicacions hagin pogut suggerir el contrari, no és  que els homes tinguem que ser bons per què Déu ens accepti i ens estimi. Déu ens estima perquè és Amor i no pot ser d'altra manera. I nosaltres som bons si ens deixem transformar per aquest amor.

Malgrat la nostra mediocritat i el nostre pecat, Déu no deixa d'oferir-se i comunicar-se. No es retira de nosaltres. El nostre pecat no desfà la seva presència amorosa. Només impedeix que aquesta presència ens alliberi i ens faci persones.

Déu és aquí, sosten i anima nostre ésser amb son amor, respecta nostra llibertat, ens crida a una vida més plena. Com escriví G Bernanos “tot és gràcia”, perquè tot, absolutament tot, està sostingut, envoltat i penetrat pel misteri d'aquest Déu que és gràcia, acollida i perdó per a totes les criatures.

A banda, seria una equivocació pensar que la gràcia és “quelcom” que es rep de Déu només interiorment i de manera invisible, en el profund de l'ànima. La gràcia és presència salvadora de Déu que s'ens regala de mil maneres a tots i a cada un de nosaltres a través de persones, experiències i esdeveniments que mantenen nostra vida, ens interpel·len i ens fan créixer cap a la Vida definitiva. La gràcia és present en tota nostra existència.

 

 

Is 6,1-2a.3-8 1Co 15,1-11 Lc 5,1-11

 

Sant Lluc ens presenta avui dos moments de la vida apostólica de Jesús, al començament de la seva missió pastoral i itinerant.

Primer, veiem Jesús vora el llac de Genesaret, un llac de la seva regió de Galilea. Molta gent seguia el Senyor, fins a trobar-lo a la vora del llac. I allà, ens diu l’evangelista, molts eren els qui l’escoltaven a prop de l’aigua.

Hi havia també uns pescadors que havien baixat de les seves barques per rentar les xarxes. No coneixien gaire el Senyor, pero veien la gentada que l’escoltava amb interés. I, vet aquí, que Jesús, tan bon punt va acabar de parlar, va dir a Simó, un home vigorós que semblava el cap del grup de pescadors: “Tira endins, i caleu les xarxes per pescar”.

Simó va pensar: aquest predicador no coneix gaire la nostra feina, no és un home dels nostres; com es pot fer una bona pesca a ple dia? El bon moment és durant la nit…però es va animar i va respondre:”Mestre, ens hem escarrassat tota la nit i no em agafat res; però ja que vos ho dieu, calaré les xarxes per pescar”.

I ho feren així, i van arreplegar tant i tant de peix que les xarxes s’ esquinçaven.

Paraula molt important: Si ho dieu, ho faré; és a dir, tinc confianca en vós, vós sabeu millor el que ens convé, no voleu  més que el nostre bé.

No sempre els resultats són com ho desitgem, no hem d’esperar que tot s’arregli pel fet de confiar en el Senyor. Pero sí que rebrem més anims, una mica més de “moral”, de capacitat per lluitar contra el desànim.

 És important que escoltem aquesta crida: “vine amb mí, veniu amb mi”. És una invitació personal que cada día es renova, al començament de la jornada. Quan ens llevem, i comencem les petites o grans lluites del dia, saber que el Señor es a prop és d’una gran importància, que pot fer que siguem millors en el dia a dia, y més capaços de sobrepassar els moments de desànim o de malhumor. Ell és el company que no ens deixa sols, ni abatuts.

“Amb la vostra ajuda ho intentaré de nou”: ser més amable, pensar amb els altres, amb el somriure, etc. Amb aquesta confiança renovada dia a dia, podré anar endavant, trobaré la perseverança que em falta. I això demana un temps breu o llarg de pregària cada dia, al matí, a la tarda o al migdia. Una pregària sencilla, però fidel.

Que Ell faci créixer al nostre cor la fe i la confiança. Amén.

"Quin és el centre de la vida?"

La reacció d’aquells deixebles és de

sorpresa

estranyesa

astorament

davant la revelació divina de la pesca miraculosa.

Què va passar allà?

Una teofania, és a dir: una manifestació de Déu.

Déu es manifesta no en el sagrat – temple o espai de culte – sinó en el profà: el treball de la pesca, en la tasca del treball.

Amb altres paraules:

Jesús va desplaçar la religió: la va treure del temple i del culte i la va posar en les tasques de la vida, en els afanys de la productivitat que necessitem en aquest món per a poder viure amb dignitat.

Quin és el centre de la vida?

Seguir Jesús!

Com el seguim, nosaltres?

 

LA FORÇA DE L'EVANGELI

L'episodi d'una pesca sorprenent i inesperada en el llac de Galilea ha estat redactat per l'evangelista Lluc per a infondre ànim a l'Església quan experimenta que els esforços per a comunicar el seu missatge fracassen. El que ens diu és molt clar: hem de posar la nostra esperança en la força i l'atractiu de l'Evangeli. Comença amb una escena insòlita. Jesús dempeus a la vora del llac, i la gent amuntegada entorn d'ell per escoltar la Paraula de Déu. No vénen per curiositat. No s'acosten per a veure prodigis. Només volen escoltar la Paraula de Déu.

No és dissabte. No estan congregats en una sinagoga prop de Cafarnaüm per a escoltar les lestures que es llegeixen durant l'any. No han pujat a Jerusalem per a escoltar els sacderdots del Temple. El que els estira és l'Evangeli del Profeta Jesús, rebutjat pels veïnats de Natzaret.

L'escena de la pesca també és insòlita. Quan de nit, en temps més favorable per a pescar, Pere i els seus companys,  pel  seu  compte  no agafen res.. Quan, ja de dia, tiren les xarxes, confiats en la Paraula de Jesús que dirigeix la feina, es dóna pesca abundant, contra tota expectativa.

En el rerefons de les dades que mostren cada cop més la crisi del cristianisme entre nosaltres hi ha un fet innegable: l'Església perd de manera imparable el poder d'atracció i la credibilitat que tania. No ens podem enganyar. Els cristians experimentem que la nostra capacitat per a transmetre la fe a les noves generacions cada cop és més minsa. No manquen esforços i iniciatives. Però, no es tracta d'inventar noves estratègies.

És el moment de recordar que l'Evangeli de Jesús té una força d'atracció que no està en nosaltres. És la qüestió més decisiva: ¿ Seguim “fent coses” des d'una Església que ha perdut atractiu i credebilitat o posem la nostra energia en retrobar l'Evangeli com la única força capaç d'engendrar fe en els homes i dones d'avui ?

¿ No cal posar l'Evangeli en primer pla ? El més important en aquests moment crítics no són les doctrines elaborades durant segles, sinó la vida i la persona de Jesús. Decisiu no és que la gent participi en les nostres coses, sinó que puguin entrar en contacte amb ell. La fe cristiana només es desvetlla quan les persones es troben com a testimonis que irradien el foc de Jesús.

 

 

Publicado en Catequesi infantil, Comunicacions Generals, Pagina Principal | Deja un comentario

MISSES I ALTRES SAGRAMENTS FEBRER 2019

 

 Pregària Eucarística

7 de FEBRER de 2019   ESGLÉSIA   DE   FARTÀRITX 

Monició d’entrada: Joan Perelló.

Explicació de la celebració: Mª. Magdalena.

Exposició Santíssim.

Inici: pàgina 55

Cant d’entrada: “JUNTAM LES MAS GERMANS”

Reso de Vespres: Antífones TEMPS DURANT L’ANY: pàgina 61 – 66 Salmòdia: pàgina 61 – 66

Lectura: “HARMONIA” (Amàlia).

Responsori breu: pàgina 74

Magníficat: pàgina 74

Pregàries + Oració: pàgina 74 (Joan Perelló).

Oració personal: 15 minuts.

Cant: pag. 227 cant nº 5 “Jo crec en vos bon Déu,”

Pregàries comunitaries.

Catequesis Papa Francisco: 00/01/19 (Maria Llull).

Cant: Pange Lingua 

Benedicció i Cant final: “Salve Regina”.

 

 

 

 

*  *  *  *  *  *  *

 

 

 

DOLORS

 

CRIST REI

 

SANT PAU

9

FEBRER
 

19h Fartàritx (T.Riera)

19h Convent (J.Amengual)

9

18:30h (T.Tauler)

9

17h Sant Josep (J. Perelló)

19:30h (F.Xavier)

10

8h Dolors (T.Tauler)

9h Serralt (T.Riera)

12h Dolors. Baptisme (T.Amorós)

17h Benedictines (G.Parera)

20h Dolors (J.Amengual)

10

19h (F.Xavier)

10

 

16

19h Fartàritx (G.Parera)

19h Convent (T.Amorós)

16

18:30h (F.Xavier)

16

17h Sant Josep (J.Perelló)

19:30h (T.Tauler)

17

8h Dolors (T.Amorós)

9h Serralt (T.Riera)

12h Dolors. Missa Catequesi (F.Xavier)

17h Benedictines (J.Perelló)

20h Dolors (T.Tauler)

17

19h (T.Amorós)

17

 

23

19h Fartàritx. Catequesi Família (T.Tauler)

19h Convent (J.Amengual)

23

18:30h (T.Amorós)

23

17h Sant Josep (J.Perelló)

19:30h (F.Xavier)

24

8h Dolors (F.Xavier)

9h Serralt (T.Riera)

12h Dolors (T.Tauler)

17h Benedictines (J.Perelló)

20h Dolors (J.Amengual)

24

19h (G.Parera)

24

 

2

MARÇ

19h Fartàritx (T.Riera)

19h Convent (J.Amengual)

2

18:30h (F.Xavier)

2

17h Sant Josep (J.Perelló)

19:30h (T.Amorós)

3

8h Dolors (T.Tauler)

9h Serralt (T.Riera)

12h Dolors (F.Xavier)

17h Benedictines (G.Parera)

20h Dolors (T.Amorós)

3

19h (J.Amengual)

3

 

 

6

DIMECRES

DE

CENDRA

8h Dolors (F.Xavier)

20h Convent (T.Amorós)

6

 

6

 

 

 

COMUNICACIONS:

 

1.- Informació del moviment parroquial a la nostra Ciutat de Manacor del passat any 2018:

 

  1. A la Parròquia dels Dolors s’han celebrat…

+ Baptismes: 35 (15 nines i 20 nins)

+ Matrimonis: 5

+ Comunions: 40 (19 nines i 21 nins)

+ Defuncions: 107 (36 dones i 71 homes)

 

  1. A la Parròquia de Sant Pau…

+ Baptismes: 8 (4 nines i 4 nins)

+ Matrimonis: 0

+ Comunions: 0

+ Defuncions: 30 (18 dones i 12 homes)

 

  1. A la Parròquia de Crist Rei…

+ Baptismes: 8 (4 nines i 4 nins)

+ Matrimonis: 0

+ Comunions: 14 (7 nines i 7 nins)

+ Defuncions: 44 (20 dones i 24 homes)

 

 

 

Publicado en Catequesi infantil, catequesis adolescents i joves, Comunicacions Generals, Misses, Pagina Principal | Deja un comentario

DIUMENGE IV DURANT L’ANY

DIUMENGE IV TPO

(Power-Point)

Tothom l'aprovava i es meravellava de les paraules plenes de gràcia que sortien de la seva boca. I deien: No és el fill de Josep, aquest?

Ell els digué: Ben segur que m'aplicareu aquella dita: "Metge, cura't a tu mateix!" Tot el que hem sentit a dir que feies a Cafarnaüm, fes-ho també aquí al teu poble. I afegí: Us asseguro que cap profeta no és ben rebut al seu poble.

 

 

 

 

4º diumenge Temps ordinari (C)

EVANGELI

Jesús, com Elies i Eliseu , no és enviat només als jueus…

Lectura del sant evangeli segons sant Lluc 4,21-30

 

21 Aleshores començà dient-los:

–Avui es compleix aquesta escriptura que acabeu d'escoltar.

22 Tothom l'aprovava i es meravellava de les paraules plenes de gràcia que sortien de la seva boca. I deien:

–¿No és el fill de Josep, aquest?

23 Ell els digué:

–Ben segur que m'aplicareu aquella dita: "Metge, cura't a tu mateix!" Tot el que hem sentit a dir que feies a Cafarnaüm, fes-ho també aquí al teu poble.

24 I afegí:

–Us asseguro que cap profeta no és ben rebut al seu poble. 25 Més encara, us asseguro que en temps d'Elies, quan el cel es va tancar durant tres anys i sis mesos i una gran fam s'estengué per tot el país, hi havia moltes viudes a Israel, 26 però Elies no va ser enviat a cap d'elles, sinó a una dona viuda de Sarepta de Sidó. 27 I en temps del profeta Eliseu, també hi havia molts leprosos a Israel, però cap d'ells no fou purificat, sinó Naaman, de Síria.

28 En sentir això, tots els qui eren a la sinagoga es van omplir d'indignació; 29 es van aixecar, el van empènyer fora del poble i el dugueren fins a un espadat de la muntanya sobre la qual era edificat el poble, amb la intenció d'estimbar-lo. 30

Però Jesús va passar entremig d'ells i se'n va anar.

Paraula de Déu.

 

Jr 1,4-5.17-19 1Co 12,31-13,13 Lc 4,21-30

Avui la Paraula de Déu ens parla de profetes i de profetisme. Profetes i profetesses no són les persones que endevinen el futur, sinó aquelles persones que ens parlen en nom de Déu, són com la boca del Senyor.

Com llegim avui a la primera lectura de Jeremies, els profetes han estar cridats i consagrats per Déu des de les entranyes de la mare, enviats al poble, sobre tot en moments històrics difícils i conflictius, per anunciar els plans i projectes de Déu, per cridar a la conversió al Senyor, per iluminar i consolar el poble. El seu missatge és doble: la fidelitat al Senyor i la defensa del pobres i la justícia. Sovint son rebutjats pels dirigents polítics i religiosos del poble, però el Senyor els fa costat.

Lluc ens parla avui de la presència de Jesús a Natzaret, quan llegeix i actualitza la profecia d´ Isaïes 61, deixant de banda paraules de venjança i parlant només de gràcia i perdó. És rebutjat pel seu poble i el volen estimbar des del cingle de la muntanya, anunciant ja el que serà la passió i mort de Jesús, el profeta del Nou Testament crucificat pels dirigents, però ressuscitat pel Pare.

Jesús de Natzaret és el gran Profeta, ja que és la Paraula feta carn que habita enmig nostre. Però el seu profetisme perdura a la història a través de l´Esperit que bufa a tot arreu i omple l´univers. Molts d´ells també han estat rebutjats i alguns fins i tot alguns assassinats. Recordem el profetisme de Francesc d´Assís, de Hildergarda de Bingen, Catarina de Siena, Teresa de Jesús, Ignasi de Loiola, Bartomeu de Las Casas, Carles de Foucauld, i més recentment de Joan XXIII, Romero, Espinal, Ellacuria, Casaldàliga; també recorden profetes d´altres Esglésies com Luther King, Desmond Tutu, Mandela i d´altres religions com Gandhi o Etty Hilessum. El Papa Francesc ¿no és també avui un profeta per al nostre temps?

Hem d´escoltar els profetes d´ahir i d´avui, més encara, tots els cristians, pel baptisme participem del profetisme de Jesús, i hem de donar testimoni de la presència, bondat i misericòrdia de Déu i de la lluita per la justícia i els pobres, encara que tot això avui en un món mig agnòstic i benestant  no sigui “políticament correcte”: cap profeta és ben rebut a la seva terra natal…

 

 

PRIVATS D'ESPERIT PROFÈTIC

Sabem que històricament l'oposició a Jesús es va gestar a poc a poc: el recel dels escribes, la irritació dels mestres de la Llei i el rebuig dels dirigents del Temple anaren creixent fins a la condemna i execució en creu.

L'evangelista Lluc també ho sap, però forçant inclús el relat, parla del rebuig frontal a Jesús en la primera actuació pública que descriu. Des del començament , els lectors han de tenir consciència de que el rebuig és la primera reacció que Jesús troba entre els seus quan es presenta com a Profeta.

El que passà a Natzaret no és un fet aïllat. El rebuig a Jesús quan es presenta com a Profeta dels pobres, alliberador dels oprimits i perdonador dels pecadors, se dóna entre els seus sempre.

Als seguidors de Jesús ens costa acceptar la seva dimensió profètica. Ho oblidem fàcilment com a cosa poc important. Déu no s'ha encarnat en un sacerdot, consagrat a tenir cura de la religió del Temple. Tampoc en un lletrat, ocupat en defensar l'ordre establert per la llei. S'ha revelat i encarnat en un Profeta, enviat per l'Esperit a anunciar als pobres la Bona Nova i als oprimits l'alliberació. Oblidem que la religió cristiana no és una religió més, nada per a donar als seguidors de Jesús creènces, ritus i preceptes adequats per a viure la relació amb Déu. És una religió profètica, impulsada pel profeta Jesús per a promoure un món més humà, orientat cap a la salvació definitiva en Déu.

Els cristians risquem de negligir un cop i un altre la dimensió profètica que ha d'animar als seguidors de Jesús.. Malgrat les manifestacions profètiques que s'han donat en la història cristiana, és veritat el que diu el teòleg Hans Uras von Balthasar: a finals del segle segon “cau damunt l'esperit profètic de l'Església una gelada que encara hi és”.

Avui, tenim cura per restaurar “el religiós” en front de la secularització moderna i risquem d'anar cap al furtur privats d'esperit profètic. Ens pot passar com als veïns de Natzaret. Jesús se farà pas entre nosaltres i “s'allunyarà” per a seguir el seu camí. Altres, vinguts de fora, reconeixeran sa força profètica i acolliran s'acció salvadora.

José Antonio Pagola

"Educar la voluntat és un treball seriós que demana esforç diari"

Actualment no està de moda parlar

-de disciplina

-d’esforç

-de renúncia

-d’autodomini.

Ben pocs s’atreveixen avui a mostrar la importància que té en la vida l’educació d’una voluntat forta i ben governada.

Vivim més aviat embolicats en això que el catedràtic de psiquiatria Enrique Rojas anomena la filosofia del m’agrada/no m’agrada.

Aquesta és la principal motivació que inspira la vida de molts: no m’agrada o bé, m’agrada. El gust per damunt de la raó i la reflexió.

En pocs anys ha anat creixent el nombre de persones de voluntat dèbil, capritxoses, totalment incapaces de proposar-se metes i objectius concrets i exigents.

Homes i dones inconstants que giravolten com banderoles segons el vent que bufa i el cos els hi demana.

Busquen una vida còmode, plaent però els hi espera un futur difícil i problemàtic.

En l’amor no arribaran gaire lluny perquè no saben què és renunciar ni coneixen la importància del sacrifici i de la dedicació al bé de l’altre.

Són com criatures consentides i capritxoses que fan malbé qualsevol relació basada en l’amor, l’entrega generosa i la pura gratuïtat.

Mai no desenvoluparan les seves verdaderes possibilitats.

S’instal·laran en la mediocritat i la deixadesa.

L’home actual necessita tenir ben present que la voluntat és un tret essencial de la persona humana. Igual que la raó.

La grandesa és fruit

de la determinació

de la constància

i de la tenacitat.

Educar la voluntat és un treball seriós que demana esforç diari.

Necessitem eines tan concretes com

-la disciplina

-l’ordre

-la constància.

Val la pena intentar-ho. Tard o d’hora els fruits arriben.

La persona es fa més lliure. Més mestressa de si mateixa. No es doblega davant les dificultats.

Madura a poc a poc i és capaç d’ajudar amb eficàcia i generositat.

El model més net i convincent el troba el cristià en Jesús, capaç de ser fidel a la seva missió tot i els entrebancs i menyspreus que troba en el seu camí.

L’evangelista Lluc ens diu que els seus propis veïns de Natzaret el volien estimbar però Ell s’obrí pas per a continuar la seva tasca salvadora.

A la persona convençuda no hi ha obstacle que la freni, perquè gràcies a la voluntat es manté fidel fins al final. La voluntat i la gràcia de Déu.

Quina mena de voluntat tenim nosaltres?

Quina mena de voluntat és la nostra?

Som professionals del m’agrada/no m’agrada?

o bé

de la convicció sòlida i operativa?

Què som nosaltres?

 

Publicado en Catequesi infantil, Comunicacions Generals, Pagina Principal | Deja un comentario

TEMPS DURANT L’ANY

  Tots els qui eren a la sinagoga tenien    els ulls posats en ell. Aleshores començà dient-los:

Avui es compleix aquesta escriptura que acabeu d'escoltar.

 

 

 

 

 


 

 

 

 

CELEBRACIÓ  DEL  TITULAR  DE  LA  PARRÒQUIA

PARRÒQUIA  DE  SANT  PAU   (  Conversió  de  Sant  Pau,  dia  25   gener)                                      

                                  Dissabte  26,  a  les  19' 30  hores

 

 

 

 

 

 

iTERCER DIUMENGE

8POWER-POINT)

 

3º domingo Tiempo ordinario (C)

EVANGELI

Avui s'han complert aquestes paraules de l'Escriptura.

+ Lectura del sant evangeli segons sant Lluc 1,1-4; 4,14-21

1Són molts els qui han emprès la tasca d'escriure un relat dels fets que s'han acomplert entre nosaltres,2valent-se del que ens van transmetre els qui des del principi en foren testimonis oculars i després esdevingueren servidors de la Paraula.3Ara jo, havent-me informat minuciosament de tot des dels orígens, he decidit d'escriure-t'ho, il·lustre Teòfil, en una narració ordenada,4 perquè constatis la solidesa de l'ensenyament que has rebut.

Inici de la predicació a Galilea

14 Llavors Jesús, ple del poder de l'Esperit, se'n tornà a Galilea. La seva anomenada es va estendre per tota la regió. 15 Ensenyava a les seves sinagogues, i tothom el lloava.

Jesús a la sinagoga de Natzaret

16 I se n'anà a Natzaret, on s'havia criat. El dissabte, com tenia per costum, va entrar a la sinagoga i s'aixecà a llegir. 17 Li donaren el volum del profeta Isaïes, el desplegà i va trobar el passatge on hi ha escrit:

18 L'Esperit del Senyor reposa sobre meu,

perquè ell m'ha ungit.

M'ha enviat

a portar la bona nova als pobres,

a proclamar als captius la llibertat

i als cecs el retorn de la llum,

a posar en llibertat els oprimits,

19 a proclamar

l'any de gràcia del Senyor.

20 Després plegà el volum, el retornà a l'ajudant de la sinagoga i es va asseure. Tots els qui eren a la sinagoga tenien els ulls posats en ell. 21 Aleshores començà dient-los:

–Avui es compleix aquesta escriptura que acabeu d'escoltar.

Paraula de Déu.

Ne 8,1-4a, 5-6, 8-10 1Co 12,12-30 Lc 1,1-4;4,14-21

 

1. La primera i tercera lectura d'avui fan referència, una i altra, a dues lectures històriques. Són dues litúrgies de la Paraula incloses en la nostra actual litúrgia de la Paraula.

La primera és del capítol 8 del llibre de Nehemies, el laic que emprèn amb fermesa la reconstrucció de les muralles de Jerusalem. El text ens ha narrat la celebració exultant del restabliment dels pobles de la ciutat i rodalies. Reunits, com un sol home, a la plaça, davant la porta de les Aigües, demanen al sacerdot Esdres la lectura pública del Llibre. Des de l'alba fins al migdia, homes, dones i nens amb ús de raó escoltaren la lliçó de l'Escriptura.

El text recalca que tothom plorava en sentir les paraules de la Llei. No n'especifica ben bé el motiu. L'hermosa pregària del capítol següent el posa clarament de manifest: la incansable, la repetida, l'enorme bondat de Déu fidel a les seves promeses, contrastant amb la iterada desviació del poble, iníquament oblidat dels favors divins.

Ha acabat la lectura amb una frase programàtica que fa diana en la fidelitat creient. No és l'imperatiu de la llei, la por al càstig, la dominació divina el que posa en marxa el compliment. El goig del Senyor serà la vostra força!.

No es pot dir més amb menys: centrat el creient en l'amor de Déu, el que li dóna goig a Ell el mobilitza radicalment. Això saben els amadors.

Sant Ignasi recomana als principiants en la vida espiritual que no siguin tant les temences ni les esperances de premis, sinó la complaença divina la que orienti tota la seva vida i servei. Ell mateix, en un discerniment difícil, trobà la sortida en la consideració del que més plauria a Déu. Pensat i fet.

Aquest goig de Déu és el que ressona en el cant del salm, al qual s'uneix el goig fidel de realitzar els determinis del Senyor.

2. Tot i que els sacrificis d'animals continuen en el Temple fins a l'any 70, l'any de la seva destrucció, en les sinagogues els sacrificis van ser substituïts per la lectura, a partir de la restauració que acabem de comentar. Així, a l'Evangeli, se'ns conta la lectura preciosa i solemne d'un fragment del profeta Isaïes a la sinagoga de Natzaret. El lector és el fill del fuster. S'ho pregunten. Se n'admiren. S'adonen que el lector trunca la profecia, ometent "el dia de la venjança"?

Les muralles de Nehemies protegien de fora endins: prou violacions, robatoris, raptes, esclavatges. Tapiades les escletxes, substituïdes les portes cremades. Amb Jesús, la seguretat i el comfort brollen de dins en fora: els pobres reben la Bona Nova, els captius són alliberats, els cecs tornen a l'espai de la llum i els oprimits són descarregats. Com es produeix el miracle? La solidaritat de Jesús, portant a l'extrem l'any de gràcia, l'any de tornar a fer les coses segons Déu.

L'inici de l'homilia va ser fulgurant: Això que avui sentiu contar de mi és el compliment d'aquestes paraules de l'Escriptura. Resseguint la vida de Jesús encara podríem dir que la Bona Nova és ell i és ell la llibertat i la llum i el company de càrrega i fatiga. En una paraula, Ell és l'any de gràcia.

D'altra banda, i reprenent la diana espiritual esmentada més amunt, es comprova ben bé que la seva força era el goig de Déu.

Tant en la primera lectura com en la tercera s'insisteix en l'atenció absoluta dels oients. A Natzaret queden momentàniament muts, sense paraula. Desprès faran la trifulca que llegirem el proper diumenge.

3. La segona lectura entra en un cabdal tema comunitari. La conjunció entre pluralitat i unitat. Hi ha molts carismes a l'Església. Sant Pau n'enumera sis: apòstol, profeta, mestre, taumaturg, metge, parlador en llengües, intèrpret. Tots són necessaris, tots promoguts per l'Esperit i tots apuntant a una finalitat, el bé comú del cos, l'edificació de la comunitat. És per això darrer que Pau en el verset següent de la lectura d'avui obre un horitzó immens: Anheleu, però, els dons més grans! I ara us vull mostrar un camí incomparablement més alt (1C 12,31).

En efecte, es tracta del carisma de l'amor, que serà explanat per Pau en el capítol següent i serà objecte de la segona lectura del diumenge vinent. Deixem per llavors, potser, el comentari complet dels dons de l'Esperit. Ara bé, el darrer ens deïfica, perquè Déu és amor.


 

 

 

PROFETA

A un llogaret perdut de Galilea, per nom Natzaret, els veïnats es reuneixen a la sinagoga un dematí de dissabte per a escoltar la Paraula de Déu. Després d'un temps cercant Déu en el desert, Jesús torna al poble en el qual havia crescut.

L'escena és important per a conéixer Jesús i entendre sa missió. Segons el relat de Lluc, en aquest llogaret desconegut per tothom, Jesús fa sa presentació com a Profeta de Déu i exposa son programa aplicant-se els text del profeta Isaïes.

Després de llegir el text, Jesús comenta amb una frase: “Això que avui sentiu contar de mi és el compliment d'aquestes paraules de l'Escrptura”. Segons Lluc, la gent “tenia els ulls posats en ell”. L'atenció de tothom passa del text llegit a la persona de Jesús. ¿ Què és el que nosaltres podem descobrir avui si posem en ell nostres ulls ?

Jesús actua mogut per l'Esperit de Déu. Tota la vida de Jesús està empesa, menada i orientada per l'alè, la força i l'amor de Déu. Creure en la divinitat de Jesús no és confessar teòricament una fórmula dogmàtica elaborada pels concilis. És descobrir de manera concreta en les seves paraules i gests, en sa tendresa i son foc, el Misteri últim de la vida que els creients anomenem “Déu”.

Jesus és Profeta de Déu. No ha estat ungit amb oli d'oliva com eren ungits els reis per a transmetre'ls el poder de govern o els grans sacerdots per a investir-los del poder sacre. Ha estat “ungit” per l'Esperit de Déu. No ve a governar ni a regir. És profeta de Déu dedicat a alliberar la vida. Solament el podrem seguir si aprenem a viure amb son esperit profètic.

Jesús és Bona Nova per als pobres. La seva actuació és Bona Nova per a la classe social més marginada i desvalguda: els més necessitats de sentir quelcom bo; els humiliats i oblidats per tothom. Ens semblarem a Jesús quan la nostra vida, la nostra actuació i el nostre amor solidari siguin captats pels pobres com cosa bona. Jesús viu dedicat a alliberar. Donat a alliberar tota mena d'esclavitud. La gent el sent com alliberador de sofriments,opressions i abusos; els cecs veuen la llum que allibera del “sense -sentit” i la desesperança; els pecadors els reben com a gràcia i perdó. Seguim a Jesús quan ens allibera de tot els que ens esclavitza, empobreix i deshumanitza. Aleshores creim en ell com a Salvador que ens mena cap a la Vida definitiva.

 

 

 

 

 

COMUNICACIONS:

AVISOS 26/27 GENER

 

1.- Dissabte que ve, dia 2 de febrer, a les 8h del matí als Dolors, celebrarem la festa de la Presentació de Jesús en el Temple (coneguda popularment pels catòlics com la ¨Candelera¨). Les misses de dissabte horabaixa, ja seran del diumenge que toca.

 

2.- Diumenge dia 3, festa de Sant Blai, com és costum també, al final de totes les misses d’aquest dia beneirem els aliments que entre tots haurem portat.

 


 

Publicado en Catequesi infantil, Comunicacions Generals, Pagina Principal | Deja un comentario