Informació: cerca'ns al Facebook: catequesi manacor  o bè per correu electrònic: catequesimanacor@gmail.com

MISSES I ALTRES SAGRAMENTS octubre-novembre 2017

14

 

19h. Fartàritx (T. Riera)

19h Convent (J. Cabrer)

 

14

18.30h (B. Tauler)

 

14

18h Sant Josep (J. Perelló)

19.30h (Andreu)

15

 

8h Dolors (Andreu)

9h Serralt (T. Riera)

12h Dolors (F. Xavier)

18 Benedictines (Parera)

20h Dolors (B. Tauler)

15

19h (F.Xavier)

15

 

21

 

19h Fartàritx (G. Parera)

19h Convent (J. Cabrer)

 

 

21

18:30h (Andreu)

 

 

21

18h St.Josep (J.Perelló)

19:30h (F.Xavier)

 

22

8h (Andreu)

9h Serralt (T.Riera)

12h Dolors (Andreu)

18 Benedictines (J.Perello)

20h Dolors (F.Xavier)

22

19h (T.Tauler)

22

 

 

28

19h Fartàritx (T.Riera)

19 Baptisme Dolors (T.Tauler)

19h Convent (Cabrer)

28

18:30h (F.Xavier)

 

28

18h Sant Josep (J.Perelló)

19:30h (Andreu)

 

29

 

8h Dolors (Andreu)

9h Serralt (T.Riera)

12h Dolors (G.Parera)

18h Benedictines (T.Tauler)

20h Dolors (Andreu)

28

 

12h Baptismes Crist Rei (F.Xavier)

19h (F.Xavier)

29

 

31

19h Fartàritx (G.Parera)

31

19h (T.Tauler)

31

17h Sant Josep (J.Perelló)

19:30h (F.Xavier)

 

 

1

Novembre

8h Dolors (Andreu)

9h Serralt (T.Riera)

12h Dolors (T.Tauler)

16h Cementiri (Andreu)

17h Benedictines (G.Parera)

20h Dolors (F.Xavier)

1

19h (J.Perello)

1

 

 

2

 

8h Dolors (Andreu)

20h (T.Tauler-concelebració)

2

19h (Andreu)

2

19:30h (F.Xavier)

 

4

19h Fartàritx (T.Riera)

19h Convent (Cabrer)

4

18:30h (F.Xavier)

4

17h Sant Josep (J.Perelló)

19:30h Sant Pau (T.Tauler)

 

5

8h Dolors (Andreu)

9h Serralt (T.Riera)

11h Baptisme Dolors (F.Xavier)

12h Dolors (F.Xavier)

17h Benedictines (J.Perello)

20h Dolors (T.Tauler)

5

19h (Andreu)

5

 

 

Publicado en Catequesi infantil, Comunicacions Generals, Pagina Principal | Deja un comentario

SEBASTIÀ TALTAVULL: BISBE DE MALLORCA

 


Sebastià Taltavull, nou bisbe de Mallorca

Per Catalunya Religió. Dm, 19/09/2017

Aquest migdia finalment s’ha fet públic el previsible nomenament de Sebastià Taltavull com a bisbe de Mallorca. El fins ara bisbe auxiliar de Barcelona va ser designat administrador diocesà de Mallorca fa un any i des de llavors compaginava les dues tasques. Amb el nomenament de dos nous auxiliars a Barcelona aquest juliol, s’esperava una solució definitiva. Tot i que durant aquest any Taltavull ha estat exercint plenament com bisbe de Mallorca, eren una tasca molt difícil de compaginar indefinidament amb Barcelona. Durant aquest temps ha generat nova confiança a la diòcesi de Mallorca després del trasllat forçós del seu antecessor, el bisbe Xavier Salinas.

El cardenal arquebisbe de Barcelona, Joan Josep Omella ha felicitat al bisbe Taltavull pel nou encàrrec que el Sant Pare li confia. El cardenal Omella ha destacat especialment “els vuit anys de servei de Monsenyor Sebastià a la diòcesi de Barcelona com a bisbe auxiliar i el darrer any essent també administrador apostòlic de Mallorca”. Quan Omella va arribar a Barcelona fa gairebé dos anys, Taltavull es va convertir en la seva persona de confiança per acompanyar-lo en el govern d’una diòcesi que el nou arquebisbe desconeixia.

Amb la sortida de Taltavull cap a Mallorca, l’equip episcopal de Barcelona queda configurat amb el cardenal arquebisbe Joan Josep Omella al capdavant i els dos nous bisbes auxiliars: Sergi Gordo, que coneix perfectament la diòcesi, i Toni Vadell, procedent precisament de Mallorca.

La basílica de la Sagrada Família acollirà el 19 de novembre una Missa en Acció de Gràcies pel servei del bisbe Taltavull a Barcelona. El 25 de novembre està previst que el bisbe electe de Mallorca iniciï el seu ministeri episcopal a la diòcesi balear en una Missa que es celebrarà a la Catedral de Palma de Mallorca.


 

El recorregut de Taltavull

Taltavull va ser nomenat el 2009 bisbe auxiliar de Barcelona, responsabilitat que fins l'any passat va exercir en solitari sota del mandat del cardenal arquebisbe Lluís Martínez Sistach. Nascut a Ciutadella el 1948, va ser ordenat capellà de la diòcesis el 1972. Va fer els estudis a la Facultat de Teologia de Catalunya. A Menorca va passar per la majoria de les responsabilitat més significatives del bisbat: va ser rector del santuari de la Mare de Déu del Toro de Menorca, va ser vicari general, rector del seminari, i canonge. També va col·laborar intensament amb Secretariat Interdiocesà de Catequesi de Catalunya i Balears (SIC) i amb el Secretariat Interdiocesà de Joventut de Catalunya i Balears. Abans d'arribar a Barcelona va estar sis anys a Madrid com a director de la Comissió Episcopal de Pastoral de la Conferència Episcopal Espanyola, de la qual n'és actualment el president.

 

 

Salutació de Mons. Sebastià Taltavull Anglada, en ocasió del seu nomenament com a Bisbe de Mallorca

 

Germanes i germans estimats,


Fa poc més d'un any, era dia 8 de setembre de 2016, que el papa Francesc em feia l'encàrrec de servir com a bisbe administrador apostòlic l'Església que peregrina a Mallorca, mantenint el servei episcopal també a Barcelona. Ha estat un temps de pregària i de feina, d'anar i venir, en el qual hem experimentat l'ajuda del Senyor i la solidaritat mútua, feta d'acolliment, d'escolta, de comprensió i d'estimació. Us en don gràcies de tot cor i no he parat cada dia de donar-ne gràcies a Déu.


Des d'aquell moment –recordareu que ho vaig dir així– em vaig posar a disposició del Senyor i de tots vosaltres «per acompanyar-vos amb humilitat i fidelitat en el camí que estau recorrent com a comunitat creient en bé de la societat mallorquina, per tal de fer-hi present Jesús i el seu Evangeli. La veritat és que ho faig amb tot l'amor del que som capaç, però també amb la temor d'haver de respondre a tants reptes que en aquests moments se'ns presenten i fer-ho bé, tant si aquests reptes són propis de la institució eclesial com si provenen de la complexitat humana i social que vivim». Som conscient, i vosaltres també, del camí que durant aquest període ens ha tocat fer i de les respostes que hem hagut de donar per tantes circumstàncies viscudes, comptant amb les limitacions pròpies per haver de compaginar el càrrec d'administrador apostòlic de Mallorca amb el de bisbe auxiliar de Barcelona.


Us deia, també fa un any, que el moment que vivim «és fascinant i entusiasmador per a fer que la nostra vida de creients en Crist sigui paraula i gest que atreguin, interpel·lin i animin a qualsevol persona, sigui creient o no. No som una entitat privada que es reclou en ella mateixa, sinó que volem ser llevat de transformació evangèlica». Ara us puc dir que ho he experimentat en tants moments viscuts a prop vostre, en converses personals i familiars, reunions de grup, trobades a parròquies, celebracions de l'Eucaristia, dels altres sagraments i de pregària, encontres institucionals i amb els mitjans de comunicació, festes populars, i tants altres moments en els quals hem hagut de respondre al ritme que se'ns demanava, davant esdeveniments diversos i suggeriments puntuals on era precís dir una paraula o realitzar un gest en nom de l'Església. Vull que valorem sobretot el diàleg, la trobada personal, la informació transparent, la necessitat de netedat de cor a l'hora d'escoltar-nos i d'interpretar-nos

En tota ocasió, he intentat ser fidel en allò que se m´havia encomanat, fent-me proper a les persones, escoltant-les i amb la voluntat de discernir allò que Déu ens demanava per a respondre-hi amb tota honestedat. No tot ha estat fàcil, però amb l'ajuda de Déu, amb l'esperit de comunió que he trobat al meu voltant i l'esforç de cooperació que hem compartit, molts assumptes s'han anat resolent.


Vull posar especialment de relleu l'acolliment i l'afecte fraternal que sempre he rebut per part del clergat, preveres i diaques, la vostra entrega a la tasca pastoral i la sol·licitud per una Església que volem de cada dia més semblant a Jesús. Això m'anima a pensar que aquest és el camí que hem de seguir fent, reforçant encara més els lligams de comunió i amistat entre nosaltres i amb els membres de la vida consagrada, base necessària per a una acció pastoral evangèlicament fecunda i compartida amb els qui sou majoria en el Poble de Déu, els laics i laiques de les nostres comunitats. És amb vosaltres amb els qui hem de comptar més i més cada dia.


Al llarg d'aquest temps m'he demanat moltes vegades i n'he fet objecte de pregària, de quina manera millor hem de servir el nostre poble, i he vist que el que se'ns demana avui –a l'Església que viu entre les cases, en el cor del poble– és proximitat, esperit de servei, llenguatge senzill, presència significativa, oferiment d'allò que és essencial, propostes valentes i a l'abast de la gent, una especial sensibilitat envers els més pobres i les seves necessitats més urgents, una exquisida capacitat d'atenta escolta i de diàleg sincer i franc, molta humilitat, esperit de reconciliació i perdó, conviccions fermes i identitat cristiana ben definida. Tot això serà molt important tenir-ho molt present, especialment per al diàleg interreligiós i multicultural del moment que vivim i és bàsic per una convivència en pau tant necessària avui.


He entès, també, que no podem rebaixar l'entusiasme de la nostra fe ni l'ardor de la nostra caritat, que és el que fa que siguem persones que contagien esperança. He experimentat, també entre vosaltres, que quan l'Evangeli és presentat a partir de la realitat que viu la gent, quan –com diu el papa Francesc– som contemplatius de la Paraula i també del poble, compartint les seves alegries i angoixes, els seus desigs i patiments, també és font d'esperança i es recupera l'interès pel coneixement i el seguiment de Jesús. Com més el presentam a Ell i no a nosaltres, la gent més ho accepta i entén perquè, de forma normal i també misteriosa, arriba al cor, i des del cor sabem que tot té una perspectiva atractiva i nova.


Estam compromesos a seguir fent camí junts i us convid a fer-lo a bon pas i amb alegria. Som cristians, seguidors de Jesús, formam part d'aquesta Església que estimam, però, a més de refer constantment els nostres vincles de comunió interna, sabem que ens devem a tothom, sense distincions ni exclusió. Volem ser com l'ànima en el cos, que li comunica allò que Jesús ens ha dit que donem junt amb la seva persona. Cep i sarments plens de vida, brots de resurrecció. És un encàrrec al que no podem renunciar ni aigualir amb ofertes febles i indefinides, moltes vegades buides de vida i que no ofereixen res i viuen d'aparences.  Ara ve un temps de anar solidificant aquests principis i fer de la nostra comunitat diocesana un espai perquè donin el seu fruit entre nosaltres. Hem de fer, especialment de la celebració de l'Eucaristia –diària i dominical– aquell moment en el qual junt amb la pregària assídua enfortim la nostra fe i ens preparam per a dur a la pràctica dels fets els nostres compromisos eclesials, familiars, professionals, educatius, ecològics i de tots els àmbits de la vida ciutadana.


Si dic tot això, és perquè durant aquest temps que estat entre vosaltres he pogut percebre el desig vehement d'una Església transparent, humil i propera a les persones, una Església que viu la gratuïtat i no exigeix res a canvi, testimoni de servei incondicional fet per amor, com ho fa Jesús. Encara que no es digui directament, és aquesta l'Església que se'ns demana també des de les crítiques o el rebuig manifest, o fins i tot des de la indiferència dels qui en altre temps n'eren fervents entusiastes. Què els ha passat? Què hem de fer? Segurament que, entre altres causes, tots tenim part de responsabilitat en el fet del seu allunyament, però crec sincerament que val la pena l'esforç d'apropar-nos-hi i d'encoratjar-los amb el gest de l'acolliment fraternal i l'estimació sincera.


Germanes i germans estimats, havent acceptat el nomenament de Bisbe d'aquesta Església diocesana, reiter una vegada més la meva disponibilitat de servei entre vosaltres en aquesta nova etapa que començam i que el sant Pare, el papa Francesc, m'encomana fer-la junts, essent entre vosaltres un ciutadà més d'aquesta terra mallorquina. Durant aquest any ens hem conegut més i per això podem dir que ens estimam més. Hem de seguir caminant amb pas ferm i sense cap por, fent de cada dia més forta la comunió entre nosaltres, que és l'edificació del Cos de Crist. El Senyor ens ho demana i l'entorn humà i social on vivim ens ho està exigint cada dia de moltes maneres. Estem-hi atents, captem-les, escoltem-les, acollim-les, portem-les a la pregària i al diàleg constructiu, i posem-les en acció. Tenim molts deures per fer en nom de Jesús i del seu Evangeli. No anam sols, Ell ens ha promet que ens acompanya i podeu estar ben segurs que no ens deixa. Fer-li confiança i acceptar-ho d'Ell, de Jesús, és ser creient. Implicar-s'hi és haver entès «ser Església» i viure la corresponsabilitat de la comunió entre nosaltres «perquè el món cregui» (Jn 17,21), com demana Jesús. Per això, vull seguir fent aquest camí junts en bé d'aquesta Església que estimam i que, en comunió amb tota l'Església, peregrina a Mallorca, això sí, sempre pensant i actuant en bé de la societat en la qual hi viu encarnada, com Jesús, amb totes les seves conseqüències.


Aquest nou nomenament suposa haver de deixar la missió que fins ara he exercit a l'estimada arxidiòcesi de Barcelona. Han estat més de vuit anys de servei episcopal com a bisbe auxiliar. No tenc paraules per agrair tot el bé que he rebut i tot el que he après, vivint el goig de l'amistat i del servei pastoral, tal com Jesús ens ho demana quan ens diu que som els seus amics. Durant el temps que encara compaginaré el servei episcopal d'ambdues diòcesis fins la presa de possessió de la Seu de Mallorca, que serà el dissabte, dia 25 de novembre, vigília de la festa de Crist Rei i cloenda de l'Any litúrgic, em permetrà poder-nos trobar per l'agraïment que sempre ens devem, sobretot al Senyor que ens acompanya.


Havent llegit o escoltat aquestes paraules, us convid a que pregueu pel sant Pare, el papa Francesc, tal com ell sempre ens demana que ho facem, per les dues Esglésies que encara em toca servir, per mi i per tot el poble, que preguem personalment i en xarxa, cadascú des de la seva condició de creient que confia en el Senyor i que se sent cridat i cridada a fer-lo present en tots els àmbits eclesials i seculars de la vida, demanant-li que l'Esperit Sant ens ompli amb els seus dons. Ho feim units i confiant en la intercessió de la nostra mare, Maria, la mare de Jesús i de l'Església, a qui a Mallorca invocam sota l'advocació de Verge de Lluc, i a Barcelona sota la de mare de Déu de la Mercè. Que, tal com ella va acompanyar sempre el seu fill Jesús en els moments favorables i adversos, nosaltres també la sentim ben a prop al costat nostre amb la seva tendresa maternal.

Amb tot el meu afecte i benedicció,
 

+ Sebastià Taltavull Anglada
Bisbe admnistrador apostòlic de Mallorca, auxiliar de Barcelona i bisbe electe de Mallorca

 

 

 

 

Saludo de Mons. Sebastià Taltavull Anglada, con ocasión de su nombramiento como Obispo de Mallorca.

 

Hermanas y hermanos queridos:

 

Hace poco más de un año, era día 8 de septiembre de 2016, cuando el papa Francisco me hacía el encargo de servir como obispo administrador apostólico la Iglesia que peregrina en Mallorca, manteniendo el servicio episcopal también en Barcelona. Ha sido un tiempo de oración y de trabajo, de ir y venir, en el que hemos experimentado la ayuda del Señor y la solidaridad mutua, hecha de acogida, de escucha, de comprensión y de estimación. Os doy gracias de todo corazón y no he parado cada día de dar gracias a Dios.

Desde aquel momento —recordaréis que así lo dije— me puse a disposición del Señor y de todos vosotros "para acompañaros con humildad y fidelidad en el camino que estáis recorriendo como comunidad creyente en bien de la sociedad mallorquina, para hacer presente a Jesús y a su Evangelio. La verdad es que lo hago con todo el amor del que soy capaz, pero también con el temor de tener que responder a tantos retos que en estos momentos se nos presentan y hacerlo bien, tanto si estos retos son propios de la institución eclesial como si provienen de la complejidad humana y social que vivimos”. Soy consciente, y vosotros también, del camino que durante este periodo nos ha tocado hacer y de las respuestas que hemos tenido que dar por tantas circunstancias vividas, contando con las limitaciones propias por tener que compaginar el cargo de administrador apostólico de Mallorca con el de obispo auxiliar de Barcelona.

 

Os decía, también hace un año, que el momento que vivimos "es fascinante y entusiasmante para hacer que nuestra vida de creyentes en Cristo sea palabra y gesto que atraigan, interpelen y animen a cualquier persona, sea creyente o no. No somos una entidad privada que se recluye en sí misma, sino que queremos ser levadura de transformación evangélica”. Ahora puedo decir que lo he experimentado en tantos momentos vividos cerca de vosotros, en conversaciones personales y familiares, reuniones de grupo, encuentros en parroquias, celebraciones de la Eucaristía, de los demás sacramentos y de oración, encuentros institucionales y con los medios de comunicación, fiestas populares, y tantos otros momentos en los que hemos tenido que responder al ritmo que se nos pedía, ante eventos diversos y sugerencias puntuales donde era preciso decir una palabra o realizar un gesto en nombre de la Iglesia. Quiero que valoremos sobre todo el diálogo, el encuentro personal, la información transparente, la necesidad de limpieza de corazón a la hora de escucharnos y de interpretarnos.

En toda ocasión, he intentado ser fiel a lo que se me había encomendado, haciéndome cercano a las personas, escuchándolas y con la voluntad de discernir lo que Dios nos pedía para responder con toda honestidad. No todo ha sido fácil, pero con la ayuda de Dios, con el espíritu de comunión que he encontrado a mi alrededor y el esfuerzo de cooperación que hemos compartido, muchos asuntos se han ido resolviendo. Quiero poner especialmente de relieve la acogida y el cariño fraternal que siempre he recibido por parte del clero, sacerdotes y diáconos, vuestra entrega a la tarea pastoral y la solicitud hacia una Iglesia que queremos de cada día más parecida a Jesús. Esto me anima a pensar que este es el camino que tenemos que seguir haciendo, reforzando aún más los lazos de comunión y amistad entre nosotros y con los miembros de la vida consagrada, base necesaria para una acción pastoral evangélicamente fecunda y compartida con quienes sois mayoría en el Pueblo de Dios, los laicos y laicas de nuestras comunidades. Es con vosotros con los que tenemos que contar más y más cada día. 

A lo largo de este tiempo me he preguntado muchas veces, y de ello he hecho objeto de oración, de qué manera mejor debemos utilizar nuestro pueblo, y he visto que lo que se nos pide hoy —a la Iglesia que vive entre las casas, en el corazón del pueblo— es proximidad, espíritu de servicio, lenguaje sencillo, presencia significativa, ofrecimiento de lo esencial, propuestas valientes y al alcance de la gente, una especial sensibilidad hacia los más pobres y a sus necesidades más urgentes, una exquisita capacidad de atenta escucha y de diálogo sincero y franco, mucha humildad, espíritu de reconciliación y perdón, convicciones firmes e identidad cristiana bien definida. Todo esto será muy importante tenerlo muy presente, especialmente para el diálogo interreligioso y multicultural del momento que vivimos, y es básico para una convivencia en paz tan necesaria hoy

 

He entendido, también, que no podemos rebajar el entusiasmo de nuestra fe ni el ardor de nuestra caridad, que es lo que hace que seamos personas que contagian esperanza. He experimentado, también entre vosotros, que cuando el Evangelio es presentado a partir de la realidad que vive la gente, cuando —como dice el papa Francisco— somos contemplativos de la Palabra y también del pueblo, compartiendo sus alegrías y angustias, sus deseos y sufrimientos, también es fuente de esperanza y se recupera el interés por el conocimiento y el seguimiento de Jesús. Cuanto más lo presentamos a Él y no a nosotros, la gente más lo acepta y entiende que, de forma normal y también misteriosa, llega al corazón, y desde el corazón sabemos que todo tiene una perspectiva atractiva y nueva.


Estamos comprometidos en seguir haciendo camino juntos y os invito a hacerlo a buen paso y con alegría. Somos cristianos, seguidores de Jesús, formamos parte de esta Iglesia que amamos, pero, además de rehacer constantemente nuestros vínculos de comunión interna, sabemos que nos debemos a todos, sin distinciones ni exclusión. Queremos ser como el alma en el cuerpo, que le comunica lo que Jesús nos ha dicho que demos junto a su persona. Cepa y sarmientos llenos de vida, brotes de resurrección. Es un encargo al que no podemos renunciar ni aguar con ofertas débiles e indefinidas, muchas veces vacías de vida y que no ofrecen nada y viven de apariencias.

Ahora viene un tiempo de ir solidificando estos principios y hacer de nuestra comunidad diocesana un espacio para que den su fruto entre nosotros. Debemos hacer, especialmente de la celebración de la Eucaristía —diaria y dominical— aquel momento en el que junto con la oración asidua, fortalecemos nuestra fe y nos preparamos para llevar a la práctica de los hechos nuestros compromisos eclesiales, familiares, profesionales, educaativos, ecológicos y de todos los ámbitos de la vida ciudadana.


Si digo todo esto, es porque durante este tiempo que estado entre vosotros he podido percibir el deseo vehemente de una Iglesia transparente, humilde y cercana a las personas, una Iglesia que vive la gratuidad y no exige nada a cambio, testimonio de servicio incondicional hecho por amor, como lo hace Jesús. Aunque no se diga directamente, es esta la Iglesia que se nos pide también desde las críticas o el rechazo manifiesto, o incluso desde la indiferencia de los que en otro tiempo eran fervientes entusiastas. ¿Qué les ha pasado? ¿Qué debemos hacer? Seguramente que, entre otras causas, todos tenemos parte de responsabilidad en el hecho de su alejamiento, pero creo sinceramente que vale la pena el esfuerzo de acercarnos a ellos y de animarlos con el gesto de la acogida fraternal y la estimación sincera.


Hermanas y hermanos queridos, habiendo aceptado el nombramiento de Obispo de esta Iglesia diocesana, reitero una vez más mi disponibilidad de servicio entre vosotros en esta nueva etapa que comenzamos y que el Santo Padre, el papa Francisco, me encomienda hacerla juntos, siendo entre vosotros un ciudadano más de esta tierra mallorquina. Durante este año nos hemos conocido más y por eso podemos decir que nos queremos más. Tenemos que seguir caminando con paso firme y sin miedo, haciendo cada día más fuerte la comunión entre nosotros, que es la edificación del Cuerpo de Cristo. El Señor nos lo pide y el entorno humano y social en el que vivimos nos lo está exigiendo cada día de muchas maneras. Estemos atentos, captémoslas, escuchémoslas, acojámoslas, llevémoslas a nuestras oraciones y al diálogo constructivo, y pongámonos en acción. Tenemos muchos deberes por hacer en nombre de Jesús y de su Evangelio. No vamos solos, Él nos ha prometido que nos acompaña y podéis estar seguros de que no nos deja. Confiar y aceptarlo, a Jesús, es ser creyente. Implicarse es haber entendido “ser Iglesia” y vivir la corresponsabilidad de la comunión entre nosotros “para que el mundo crea” (Jn 17,21), como pide Jesús. Por eso, quiero seguir haciendo este camino juntos en bien de esta Iglesia que queremos y que, en comunión con toda la Iglesia, peregrina en Mallorca, eso sí, siempre pensando y actuando en bien de la sociedad en la que vive encarnada, como Jesús, con todas sus consecuencias.


Este nuevo nombramiento supone tener que dejar la misión que hasta ahora he ejercido en la querida archidiócesis de Barcelona. Han sido más de ocho años de servicio episcopal como obispo auxiliar. No tengo palabras para agradecer todo el bien que he recibido y todo lo que he aprendido, viviendo el gozo de la amistad y del servicio pastoral, tal y como Jesús nos lo pide cuando nos dice que somos sus amigos. Durante el tiempo que aún compaginaré el servicio episcopal de ambas diócesis hasta la toma de posesión de la Sede de Mallorca, que será el sábado, día 25 de noviembre, víspera de la fiesta de Cristo Rey y clausura del Año litúrgico, se nos permitirá encontrarnos por el agradecimiento que siempre nos debemos, sobre todo al Señor que nos acompaña.


Habiendo leído o escuchado estas palabras, os invito a que recéis por el Santo Padre, el papa Francisco, tal y como él siempre nos pide que lo hagamos, por las dos Iglesias que todavía me toca servir, por mí y por todo el pueblo, que recemos personalmente y en red, cada uno desde su condición de creyente que confía en el Señor y que se siente llamado y llamada a hacerlo presente en todos los ámbitos eclesiales y seculares de la vida, pidiéndole que el Espíritu Santo nos llene con sus dones. Lo hacemos unidos y confiando en la intercesión de nuestra madre, María, la madre de Jesús y de la Iglesia, a quien en Mallorca invocamos bajo la advocación de Virgen de Lluc, y en Barcelona bajo la de Virgen de la Merced. Que, tal y como ella acompañó siempre a su hijo Jesús en los momentos favorables y adversos, nosotros también la sintamos muy cerca al lado nuestro con su ternura maternal.


Con todo mi afecto y bendición

Sebastià Taltavull Anglada


Obispo administrador apostólico de Mallorca, auxiliar de Barcelona y obispo electo de Mallorca

Publicado en Catequesi infantil, Comunicacions Generals, Pagina Principal | Deja un comentario

MISSES I ALTRES SAGRAMENTS, Septembre-Octubre 2017 (Horaris)

 

 

 

DIA

DOLORS

DIA

CRIST REI

DIA

SANT PAU

 

9

 

19h. Fartàritx (G. Parera)

19h Baptismes Dolors (T.Riera)

 

9

18.30h (Ll. Galmés)

 

9

18h Sant Josep (J. Perelló)

19.30h P. Comunions (J. Perelló)

 

10

 

8h Dolors (Andreu)

9h Serralt (T. Riera)

12h Baptisme i noces d’or (Andreu)

18 Benedictines (G.Parera)

20h Dolors (F.Xavier)

10

11h P. Comunions (F.Xavier)

19h (J.Perelló)

10

 

 

16

 

19h Fartàritx (T. Riera)

 

 

 

16

18:30h (Andreu)

19:30h Bapstisme

 

16

18h St.Josep (J.Perelló)

19:30h (F.Xavier)

 

 

17

8h (Andreu)

9h Serralt (T.Riera)

12h Dolors (T.Tauler)

18 Benedictines (Andreu)

20h Dolors (G.Parera)

13

19h (F.Xavier)

 

17

 

 

 

23

19h Fartàritx (G.Parera)

19 Baptisme Dolors (F.Xavier)

19h Convent (Cabrer?)

23

18:30h (T.Tauler)

 

23

18h Sant Josep (J.Perelló)

19:30h (J.Perelló)

 

 

24

 

8h Dolors (Andreu)

9h Serralt (T.Riera)

12h Dolors (F.Xavier)

18h Benedictines (J.Perelló)

20h Dolors (T.Tauler)

24

 

19h (Andreu)

24

 

 

30

12h Noces Dolors (F.Xavier)

19h Fartàritx (T.Riera)

19h Convent (Cabrer?)

30

18:30h (T.Tauler)

30

18h Sant Josep (J.Perelló)

19:30h (Andreu)

 

 

 

01

Octubre

8h Dolors (Andreu)

9h Serralt (T.Riera)

12h Dolors (Andreu)

18h Benedictines (G.Parera)

20h Dolors (T.Tauler)

01

19h (F.Xavier)

01

 

 

 

7

19h Fartàritx (G.Parera)

19h Convent Festa Roser (Andreu)

7

17h Noces (F.Vicens)

18:30h (T.Tauler)

7

18h Sant Josep (J.Perelló)

19h Baptismes (F.Xavier)

19:30h (F.Xavier)

 

 

8

8h Dolors (Andreu)

9h Serralt (T.Riera)

12h Dolors (T.Tauler)

18h Benedictines (J.Perelló)

20h Dolors (Andreu)

8

19h (F.Xavier)

8

 

 

 

 

Publicado en Catequesi infantil, Comunicacions Generals, Pagina Principal | Deja un comentario

CATEQUESI 2016-2017

CATEQUESIS 1era COMUNIÓ Curs 2016-2017 Unitat Interparroquial de MANACOR

 

 

DE FAMÍLIA:

Nomenam la catequesis “DE FAMÍLIA”, perquè és el nou mètode que fa uns anys, va proposar, la delegació de la catequesis de la Diòcesis de Mallorca.

La proposta és, que tota la família, iniciï un camí per a conèixer més a Jesús viu. I aquets itinerari de mínim dos cursos, perquè els fills rebin el sagrament de la 1era Comunió, segueixi per a la resta de les seves vides. Formant part i participant més activament a la comunitat cristiana.

Desgraciadament la realitat que vivim a Manacor, és que, les famílies tenen clar els dos anys. Ara, més cursos, ja no forma part dels seus plans.

La catequesis de família es composa de 9 sessions. Un dissabte en el mes, en el cas de Manacor, de 16:30 fins a 19:30 h. Una novetat d'aquest curs, ha estat, que per falta d'espai, les Germanes de La Puresa, ens han deixat les instal·lacions del seu col·legi i de la capella de Fartàritx. Un gran i notable millora que hem gaudit.

Llavors cada sessió es composa de la següent dinàmica:

  • Joc inicial catequètic. Participen les famílies completes + els catequistes. Mitja hora.

  • Catequesis. Grups de pares amb els seus catequistes i els infants amb els seus catequistes. Hora i mitja.

Novetat d'aquest curs: Oratoris pels infants. Iniciació a l'oració com a fet qüotidià.

  • Descans abans de l'Eucaristia. Un quart “cafetó i galleta”.

  • Eucaristia.

 

Activitat extra a l'any. Trobada de totes les parròquies de la Diòcesis, a les quals hi ha la modalitat de la catequesis de família. I llavors totes les activitats extres nomenades a la catequesis tradicional.

 

INVENTARI DE NOMBRES D'INFANTS I CATEQUISTES 2016-2017

 

 

Nombre de Catequistes 1er curs INFANTS: 1

 

Nombre de Catequistes 2on curs INFANTS: 3

 

 

Nombre d'Infants 1er curs: 15

 

Nombre d'Infants 2on curs: 40

 

 

Nombre de Catequistes 1er curs PARES: 1

 

Nombre de Catequistes 2on curs PARES: 3

 

 

Nombre de famílies 1er curs: 14

 

Nombre de famílies 2on curs: 36

 

 

Coordinadors de la catequesis de família:

  • Maria Magdalena Font Massanet.

 

 

 

CATEQUESIS 1era COMUNIÓ Curs 2016-2017 Unitat Interparroquial de MANACOR

 

 

TRADICIONAL:

Nomenam la catequesis de 1era Comunió “Tradicional”, perquè és el mètode que s'ha fet sempre a les nostres parròquies de Manacor. Una hora a la setmana durant el curs escolar, o sigui, començam en el mes d'octubre i acabam en el mes de maig.

 

Durant el curs, a més de l'hora de la catequesis hi ha activitats “EXTRES”. Hi participen les dues modalitats de la catequesis. La tradicional i la catequesis de família.

 

  • Missa d'inici de curs. En el mes d'Octubre. S'entrega als infants de 1er curs de catequesis el catecisme.

  • El 3er diumenge de cada mes celebram l'Eucaristia pels infants.

Novetat d'aquest curs. Celebram la Missa pels infants el 3er diumenge de cada mes, a la parròquia de Crist Rei a les 11 h del matí. La preparen els catequistes de cada parròquia. I hi participen els infants de totes les modalitats de la catequesis. També aquest curs, després de cada Eucaristia, els nins han rebut un pétal, de cartolina. La finalitat… obtenir el màxim de pétals per a crear una FLOR al final de curs.

  • Dues excursions-convivències: En el temps d'Advent i en el temps de Quaresma.

Nomenam excursions-convivències, perquè no just anam a fer una excursió amb les famílies i els catequistes. Si no que, preparam unes activitats catequètiques, a les quals hi participen TOTS.

En el temps d'Advent, treballàrem el tema de NADAL. Desde l'Anunciació a Maria fins el naixemt de Jesús. I en el temps de Quaresma, el tema fou LA SETMANA SANTA. Desde el Diumenge del Ram. Fins el dia de PASQUA. Sempre la referència per a preparar aquestes dues activitats és la Paraula de Déu, o sigui, LA BÍBLIA.

  • Celebracions Penitencials.

  • Missa de final de curs. En el mes de Maig.

 

Pels PARES:

  • Reunió-Formació pares: Una cada trimestre per a tots els pares de les dues modalitats.

 

  • Pels CATEQUISTES:

Convivència-Formació: Una cada trimestre per a tots els catequistes de les dues modalitats.

Aquest curs just n’hem fetes dues. Una a l’inici de curs i l’altre al final.

Revisam com va la catequesis. Com estam els catequistes. I rebem formació de part den Francesc Xavier Riutort.

 

 

INVENTARI DE NOMBRES D'INFANTS I CATEQUISTES 2016-2017

 

Nombre de Parròquies:

  • Parròquia de la Mare de Déu dels Dolors.

  • Parròquia de Crist Rei.

  • Parròquia de Sant Pau.

 

Nombre de Catequistes 1er curs: 11

  • Parròquia de la Mare de Déu dels Dolors: 4

  • Parròquia de Crist Rei: 4

  • Parròquia de Sant Pau: 3

 

Nombre d'Infants 1er curs: 113

  • Parròquia de la Mare de Déu dels Dolors: 45

  • Parròquia de Crist Rei: 40

  • Parròquia de Sant Pau: 28

 

Nombre de Catequistes 2on curs: 12

  • Parròquia de la Mare de Déu dels Dolors: 6

  • Parròquia de Crist Rei: 5

  • Parròquia de Sant Pau: 1

 

Nombre d'Infants 2on curs: 112

  • Parròquia de la Mare de Déu dels Dolors: 47

  • Parròquia de Crist Rei: 50

  • Parròquia de Sant Pau: 15

 

Dies i horari a la setmana de la catequesis:

  • Parròquia de la Mare de Déu dels Dolors:

Dilluns i dimarts de 17:30 a 18:30 h 1er i 2on curs de catequesis.

  • Parròquia de Crist Rei:

Dilluns i dijous de 17:20 a 18:30 h 1er i 2on curs de catequesis.

  • Parròquia de Sant Pau:

Dimarts de 17:30 a 18:30 h 1er i 2on curs de catequesis.

 

Coordinadors de la catequesis tradicional:

  • Parròquia de la Mare de Déu dels Dolors: Fca. Parera i Sor Manoli

  • Parròquia de Crist Rei: Maria Llull i Bel

  • Parròquia de Sant Pau: Miquel Morey.

 

 

Publicado en Catequesi infantil, catequesis adolescents i joves, Comunicacions Generals | Deja un comentario

DIUMENGE SISÈ DE PASQUA

 

COMUNICACIONS:

(20  MAIG 2017)

La col·lecta d’avui és per Mallorca Missionera

 

– Demà vespre hi ha la cloenda de les festes de sant Domingo amb un concert a càrrec de la Banda de Música de Manacor i de la banda Jove de l’Escola de Música. Serà en el Convent de sant Vicenç Ferrer a les 20’30 h.

 

Diumenge que ve se celebra a Lluc la trobada de matrimonis que compleixen els 25 o 50 anys de casats. A les 12 hi ha la missa que serà presidida per Mns. Sebastià Taltavull Bisbe Administrador Apostòlic. Tots els qui estigueu interessats en participar-hi estau ben convidats. Convé ho faceu saber al Bisbat a través de les Parròquies.

 

L'ESPERIT DE LA VERITAT

Jesús s'acomiada dels deixebles. Els veu trists i abatuts. ¿Qui omplirà el buit? Fins ara ha estat ell qui tenia cura d'ells, els ha defensat dels escribes i fariseus, ha sostingut la seva fe dèbil i vacil·lant, els ha mostrat la veritat de Déu i els ha iniciat en son projecte humanitzador.

Jesús parla amb passió de l'Esperit. No els vol deixar orfes. Ell mateix demanarà al Pare que no els abandoni, que els doni “un altre defensor” perquè “estigui sempre amb ells”. Jesús el nomena “l'Esperit de la veritat” ¿ Què hi ha davall aqueixes paraules de Jesús ?

Aquest “Esperit de la veritat” no s'ha de confondre amb una doctrina. Aqueixa veritat no es troba dins els llibres dels teòlegs ni dins els documents de la Jerarquia. És quelcom més profund. Jesús diu que “viu amb nosaltres i està amb nosaltres”. És alè, força, llum, amor… que ens arriba des del misteri últim de Déu. Cal acollir amb cor senzill i confiat.

Aquest “Esperit de la veritat” no ens fa “propietaris” de la veritat. No ve perquè imposem als altres la nostra fe ni per a controlar l'ortodoxia. Ve per no deixar-nos orfes de Jesús, i ens convida a obrir-nos a la seva veritat, escoltant, acollint i vivint  el seu Evangeli.

Aquest “Esperit de la veritat” no ens fa “guardians” de la veritat, sinó testimonis. No és disputar, combatre ni derrotar adversaris, sinó viure la veritat de l'Evangeli i “estimar a Jesús guardant els seus manaments”.

Aquest “Esperit de la veritat” està dins cada un de nosaltres, defensant-nos de tot el que ens pugui apartar de Jesús. Ens convida a obrir-nos amb senzillesa al misteri d'un Déu, Amic de la vida. Qui cerca aquest Déu amb honradesa i veritat no està lluny d'ell. Jesús digué una vegada: “Tot el que és de la veritat, escolta la meva veu”. És cert.

Aquest “Esperit de la veritat” ens convida a viure en la veritat de Jesús enmig d'una societat on la mentida es diu estratègia; l'explotació, negoci; la irresponsabilitat, tolerància; la injustícia, ordre establert; l'arbitrarietat, llibertat; la falta de respecte, sinceritat…

¿ Quin sentit pot tenir l'Església de Jesús si deixam que es perdi dins les nostres comunitats l'Esperit de la veritat ? ¿ Qui podrà salvar-la de l'auto-engany, les desviacions i la mediocritat generalitzada ? ¿ Qui anunciarà la Bona Nova de Jesús dins una societat mancada d'alè i esperança ?

José Antonio Pagola

 

El cristià és un artista sota l’impuls creador i alegre de l’Esperit de Déu"

Per Josep Llunell


 

Tots tenim la dolorosa experiència d’haver perdut persones estimades i molt estimades.

I encara que fem el cor fort, la veritat és que ens fa molt de mal i que ens costa moltíssim acceptar-ho, i encara més assumir-ho amb bon ànim.

Ens sentim molt orfes.

Però els cristians mai no ens hem sentit orfes. El buit deixat per la mort de Jesús ha sigut omplert per la Presència viva de l’Esperit del Ressuscitat. I això val pels parents, amics, coneguts i saludats – com deia en Josep Pla.

Aquest Esperit omple la vida del creient.

Quan viu aquesta experiència de l’Esperit, el creient descobreix que ser cristià no és un pes que oprimeix i turmenta la consciència.

Ser cristià és deixar-nos guiar per l’amor creador de l’Esperit que viu en nosaltres i que ens fa viure amb una espontaneïtat que neix no del nostre egoisme sinó de l’amor més pur i noble.

La veritat de Déu genera en nosaltres un estil de vida nou enfrontat a l’estil de vida que sorgeix de la mentida i de l’egoisme, del càlcul, la mesquinesa i la barroeria.

Vivim en una societat a on

-a la mentida se la qualifica de diplomàcia oportuna

-a l’explotació se la té per negoci. Pregunteu-ho a banquers, capitalistes i polítics corruptes.                                                          

-a la irresponsabilitat se la té per tolerància i saber fer amb mà esquerra

-a la injustícia la qualifiquen d’ordre establert a favor dels poderosos, que són els que tallen el bacallà

-a la sensualitat se la té per amor

-a l’arbitrarietat per llibertat a favor dels que manen

-a la falta de respecte per sinceritat.

 

S’ha dit que el cristià és un soldat totalment sotmès a la llei cristiana.

És més exacte dir que, el cristià, és un artista que sota l’impuls creador i alegre de l’Esperit de Déu aprèn a viure

                                                  amb Déu

                                                  per Déu

                                                 i al servei dels germans.

 

És aquest el nostre cas?

Mireu, la vida dels que es prenen seriosament l’Evangeli és inevitablement una vida que es veu enfrontada a continues i dures confrontacions amb els poders de l’ordre injust establert pels poderosos que, de cap manera, suporta

-els criteris de vida

-els valors positius

-les pautes de conducta ètica

que neguen els valors que regeixen el desordre actual en el que vivim i patim.

Això, evidentment, és un gran repte que espanta, que ens fa por.

Però és, també, una llum d’esperança pel futur de la humanitat.

Per què?

Perquè només les persones guiades per l’Esperit de Déu podran donar-li un gir nou a la civilització i a la història.

Realment, ens hi volem comprometre, nosaltres?

T’hi vols comprometre, tu?

M’hi vull comprometre, jo?


 

 

 

 

LES   FESTES   DE   SANT   DOMINGO…

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Publicado en Catequesi infantil, Pagina Principal | Deja un comentario