Informació: cerca'ns al Facebook: catequesi manacor  o bè per correu electrònic: catequesimanacor@gmail.com

QUARESMA , TERCERA SETMANA

LECTIO   DIVINA:

–  Can   Vallespir,   Dimecres,   28   febrer   20'30-21'30  h.

 Evangeli   Jn. 2, 13-25 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 * * * * * * 

 

 

PREGÀRIA   EUCARÍSTICA:  

Dijous,   1   març    20'30-21'30  h.

ESGLÉSIA   DE   FARTÀRITX

 

   

 

Pregària 1 març 2018  
Monició d’entrada: 
Explicació de la celebració: 
Exposició Santíssim.
Inici: pàgina 55
Cant d’entrada: “Pietat, oh Déu, Vós que sou bo;”
Reso de Vespres:  Antífones   i  Salmòdia .:    Quaresma                                                                                                                                       
Lectura: “Transfiguració” (Amàlia).
Responsori breu: pàgina 68
Magníficat:  pàgina 68                                                           
Pregàries + Oració: pàgina 69  
Oració personal: 15 minuts.
Cant: pag. 227 cant nº 5
Pregàries comunitaries.
CATEQUESI   de  FRANCESC   :   Eucaristia   (Hnas. Pureza).
Cant: Pange Lingua 
Benedicció i Cant final: Salve Regina
 

* * * * * * 

COMUNICACIONS:

– El pròxim dijous, dia 8 de  març,  hi haurà l’exercici del Via-crucis 

                  Parròquia de Sant Pau; serà a les 19’30 h.

                (Aquest dia  se suprimeix la missa a la dita Parròquia)

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

* * * * * * * 

 

 

Tercer Diumenge de Quaresma

EVANGELI Jo 2,13-25

Destruïu aquest santuari i jo el reconstruiré en tres dies

Lectura de l'evangeli segons sant Joan

Quan s'acostava la Pasqua dels jueus, Jesús pujà a Jerusalem, i trobà al temple els venedors de vedells, moltons i coloms i els canvistes asseguts. Llavors es va fer un fuet de cordes i els tragué tots, moltons i vedells, fora del temple, escampà la moneda dels canvistes i els bolcà les taules, i digué als venedors de coloms: «Traieu això d'aquí; no convertiu en mercat la casa del meu Pare». Els deixebles recordaren allò que diu l'Escriptura: «El zel del vostre temple em consumia». Llavors els jueus el van interrogar: «Quin senyal ens dónes que t'autoritzi a fer això?». Jesús els contestà: «Destruïu aquest santuari i jo el reconstruiré en tres dies». Els jueus respongueren: «Fa quaranta-sis anys que treballen en la seva construcció, i tu el vols reconstruir en tres dies?». Però ell es referia al santuari del seu cos.

Quan Jesús ressuscità d'entre els morts, els deixebles recordaren que ell deia això, i cregueren en l'Escriptura i en aquesta paraula de Jesús.

Durant la seva estada a Jerusalem en ocasió de la peregrinació de Pasqua, molts, veient els miracles que feia, cregueren en el seu nom. Però Jesús no hi confiava, perquè els coneixia tots; no tenia cap necessitat que li revelessin el que són els homes; ell sabia prou què hi ha a l'interior de cada home.

Paraula de Déu

 

Ex 20,1-17

1 Co 1,22-25

Jn 2,13-25

No fixeu els ulls en ningú més que en ell

 

1. L'evangelista Joan és un contemplatiu que en el seu evangeli mira directament Jesús. Per Joan el que és "bona notícia" (evangeli) és Jesús mateix; és a dir, per ell, l'evangeli, la bona notícia, és Jesús.


Per la seva banda per l'evangelista Marc (que estem llegint la majoria dels diumenges d'enguany), la "bona notícia" és que (qui ho havia de dir…!) el Regne se'ns ha acostat, el tenim aquí. I Marc ens fa contemplar el "goig de l'evangeli" quan Jesús va sembrant el Regne de Déu arreu, encara que els terrenys ben sovint rebutgin la llavor del Regne. Tot llegint el relat de Marc ens omplim de joia assaborint el Món Nou de Déu.


Joan contempla els dies de Jesús d'una altra manera que Marc. No mira directament el Regne, només mira Jesús (tal com cantem nosaltres: "no fixeu els ulls en ningú més que en ell"). I la seva "contemplació" ens fa abastar tota la fondària del Misteri de Jesús, i descobrim que Jesús ens "salva", ens realitza, ens omple de vida.

 

2. De la mà de Joan, a poc a poc, contemplem, per exemple, que Jesús:

  • És l'Anyell que s'ha fet càrrec i ha carregat amb les frustracions, pecats, estupideses… del món, de les meves. (Quina sort quan algú es fa càrrec i carrega amb les meves "foscors", nicieses, pecats!)

  • Dona de manera desbordant un vi embriagador, perquè no es frustri un convit de noces: Jesús provoca l'alegria (possiblement una mica massa "engrescada"). I amb Jesús i la jovenalla pagesa de Canà podem ballar: "visca l'alegria!"

  • Jesús és l'aigua viva que satisfà la set per sempre, i la fa brollar del cor del creient, omplint-lo d'una pau i plenitud inabastable.

  • I és la Llum vibrant que fa veure les coses noves, com el dia de la Creació. Amb els seus raigs de tot agafa una coloració i vivesa "divines"… I és el Pastor que ens porta al coll, que ens amanyaga i mena a pasturatges exquisits. Etc.


Realment Jesús és el Camí, és la Veritat i és la Vida. Per això, per a Joan tot es juga en estar empeltats en Jesús, com els sarments en el cep; això fa que posseïm plenitud. I estar fondament units a ell ens portarà, sense quasi adonar-nos-en, a rentar els peus dels germans, car aquest és l'únic manament.

  1. Avui llegim un text programàtic de l'evangeli de Joan: l'expulsió dels mercaders del Temple. "No fixeu els ulls en ningú més que en ell". Però alguns mirem els temples del nostre món i de les nostres religions, i els fem del tot absoluts. Prou descobrim, per poc que "hi fixis els ulls" amb una mica de profetisme com Jesús, que són un "mercat" i que cal amb radicalitat fuetejar-los, amb Jesús, ni que ens faci angunia veure Jesús, la Paraula de Déu, amb el fuet a la mà.


    Joan no situa aquest episodi al final de la vida de Jesús, abans de la passió. El situa com a segon episodi de la seva narració, després de la idíl·lica escena del vi a Canà. Vol deixar molt clar des del principi que en el Temple (tan sant, respectat i estimat…!) s'hi vénen totes les minúcies enganyoses que pretenen inútilment "connectar" la persona amb Déu, o amb qualsevol "plenitud".


    Joan en iniciar l'evangeli deixa clar que en tot cas l'únic "temple" és Jesús. Només d'ell és rep la Llum, l'Aigua, el Vi, el Pa, la Veritat, la Vida…, només ell és el Pastor, el Cep veritable… la imatge plena del Pare, l'Esperit. Només ell "salva".


    Estem davant un text molt fi. Molt fi, programàtic i d’una radicalitat inesperada, que ens està dient que no caiguem en la trampa. Hi ha perill d’enganxar-nos a “temples”, que si grateu una mica, veureu que són “mercats”. Atenció; que la Vida, la Llum, l’Aigua, l’Esperit no els trobareu gens aquí, encara que aquests temples puguin tenir l’aparença de sublims.

     

    "Vosaltres esteu seduïts, embruixats pel Temple, ja podeu destruir aquest vell Temple, que en tres dies serà reconstruït un nou Temple" (joc de paraules entre el Temple destruït l'any 70 pels romans, i Jesús destruït i ressuscitat). En Jesús l’enlairat en la creu i ressuscitat és on es troba la “salvació” que el temples no poden donar; la “bona notícia”, l’evangeli, és Jesús.

     

  2. Repetim per acabar, per Joan l'evangeli és Jesús. La Bona Notícia és Jesús. Per això cantem: "No fixeu els ulls en ningú més que en Ell / No espereu amics ningú més que Ell… / Només Ell és el camí i la veritat…". Joan va molt a la rel en la seva "pastoral": enamoreu-vos de Jesús, i això basta. Que el seu Esperit sigui el que us mogui (un Esperit que bufa on vol, que no saps d'on ve i on va), i això ens permetrà acollir el prec que ens fa Jesús: "pastura les meves ovelles", encarrega't dels altres, de la meva gent, del món.

       

UN TEMPLE NOU

Jesús parlava del temple del seu cos.

Els quatre evangelistes es fan ressò del gest provocatiu de Jesús expulsant del temple a “venedors” d'animals i “canvistes” de diners. No suporta veure la casa del seu Pare plena de gents que viuen del culte. A Déu no el compren amb “sacrificis”.

Però Joan, el darrer evangelista, afegeix un diàleg amb els jueus en el qual Jesús afirma de manera solemne que, després de la destrucció del temple, ell “l'aixecarà en tres dies”. Ningú pot entendre el que diu. Per això, l'evangelista afegeix: “Jesús parlava del temple del seu cos”.

Quan Joan escriu l'evangeli el Temple de Jerusalem havia estat destruït feia ja trenta anys… Els jueus es sentien orfes. El temple era el cor de la seva religió. ¿ Com podrien sobreviure sense la presència de Déu enmig del poble? L'evangelista recorda als seguidors de Jesús que ells no han de sentir nostàlgia del vell temple. Jesús, “destruit” per les autoritats religioses, però “ressuscitat” pel Pare, és el “nou temple”. No és una metàfora agosarada. És una realitat que ha de marcar per a sempre la relació dels cristians amb Déu.

Per als qui veuen en Jesús el nou temple on hi habita Déu, tot és diferent. Per a trobar-se amb Déu, no basta una església. És necessari apropar-se a Jesús, entrar en el seu projecte, seguir les seves passes, viure amb el seu esperit.

En aquest nou temple que és Jesús, per a adorar a Déu no basten encens, ni aclamacions o litúrgies solemnes. Els vertaders adoradors són aquells que viuen davant Déu “en esperit i en veritat”. La vertadera adoració consisteix en viure amb “l'Esperit” de Jesús i en la “Veritat” de l'Evangeli. Sense això, el culte és “adoració buida”.

Ningú és exclòs. Hi poden entrar els pecadors, els impurs i, inclús, els pagans. El Déu que habita en Jesús és de tots i per a tots. En aquest temple no hi ha cap discriminació. No hi ha espais diferents per a dones i per a homes. En Crist ja “no hi baró i muller”. No hi ha races elegides ni pobles exclosos. Els únics preferits són els necessitats d'amor i de vida. Necessitem esglésies i temples per a celebrar Jesús com a Senyor, però ell és nostre temple vertader.

 

 

 

"Els cristians hem restaurat el que Jesús va intentar destruir"

Tots els evangelis es fan ressò d’un gest audaç i provocatiu de Jesús dins del recinte del Temple de Jerusalem. Probablement no va ser gaire espectacular.

-va atropellar un grup de venedors de coloms

-va bolcar les taules d’alguns canvistes i durant uns moments va interrompre llur activitat monetària. No va poder fer gran cosa més.

Però aquell gest carregat de força profètica va ser el que va desencadenar la seva detenció i ràpida execució.

Atacar el Temple era atacar el cor del poble jueu perquè era el centre de llur vida religiosa, social i política. El Temple era intocable. Allà hi habitava el Déu d’Israel.

Per Jesús, en canvi el Temple era el gran obstacle per acollir el Regne de Déu tal com Ell l’entenia i el proclamava.

El gest de Jesús posava en qüestió el sistema econòmic, polític i religiós sustentat des d’aquell lloc sant.

Què era aquell Temple? Era el signe del Regne de Déu o bé el símbol de la col·laboració amb Roma?

Què era aquell Temple? Casa d’oració o magatzem de negocis carregant l’esquena dels camperols?

Què era aquell Temple? Santuari del perdó de Déu o justificació legal de tota mena d’injustícies?

Aquell Temple era una cova de lladres

Mentre a l’entorn de la casa de Déu s’acumulava riquesa, en els poblets miseriosos hi creixia la misèria dels pagesos explotats pels grans terratinents.

Déu, de cap manera, podia legitimar una religió com aquella.

El Déu dels pobles explotats no podia regnar des d’aquell Temple.

L’actuació de Jesús ens posa en guàrdia a tots els seus seguidors. I ens obliga a preguntar-nos, a interrogar-nos per la religió que estem cultivant en els nostres temples.

Si no està inspirada per Jesús, fàcilment es pot convertir en una manera falsament santa de tancar-nos al projecte de Déu que Jesús pretenia impulsar en el món.

Què és el primer?

El primer no és la religió, és el Regne de Déu.

Quina religió és la nostra?

Fa créixer la nostra compassió envers els que pateixen

o bé ens permet viure tranquils en el nostre benestar egoista?

Alimenta només els nostres propis interessos

o bé ens posa a treballar per un món més humà i més habitable?

Si la nostra religió s’assembla a la del Temple jueu no és la religió de Jesús sinó la d’uns aprofitats egoistes.

Quina és realment la nostra religió?

Quin és realment el nostre cristianisme?

Els cristians hem restaurat el que Jesús va intentar destruir.

Ara mereixen més respecte les esglésies edifici que no pas les persones.

I a les grans catedrals hi tornen a córrer els diners.

 

 

 

 

 

 

Publicado en Catequesi infantil, Comunicacions Generals, Pagina Principal | Deja un comentario

QUARESMA SEGON DIUMENGE


 

  • Tanmateix, la consideració de l’ateisme dins del pensament filosòfic no és una qüestió simple. Hi ha ambigüitat (n’hi ha en Comte, per exemple) i, potser, tal com diu Deleuze, l’Ètica d’Spinoza pot ser entesa com una ètica del gaudi, el discurs d’un ateu. Fins i tot la filosofia hindú (principalment el budisme) podria arribar a valorar-se com una vertadera religió radicalment atea.

    I què queda al final? No ho sé ben bé. El dubte segurament. I potser no, potser no soc ateu. No, segur que no en soc. Al capdavall, l’imperdonable és pensar que Déu no pot perdonar-nos.

 

 

  • TRANSFIGURAT…… DESFIGURAT

     

    1.Silencis i esbufecs


    Així havia de ser aquella pujada al Tabor. Potser Pere, el més gran d’edat, seguiria endarrerit el pas ferm i constant dels seus companys més joves. Jesús, empès per la “mística” de la muntanya, potser aniria més silenciós, concentrat, com si preveiés que “alguna cosa” l’esperava dalt de la muntanya. I, recordant la meva personal pujada al Tabor fa uns anys, tots ells caminarien ben aixoplugats d’un aire mediterrani, acollidor, perfumat. En una paraula: el marc ideal perquè la vida quotidiana es veiés alterada seriosament per les “coses” que Déu té preparades, quan vol dir-nos alguna cosa…

  •  

    Els tres sinòptics ens expliquen aquesta pàgina tan “especial” de la vida de Jesús, senyal inequívoc de la seva transcendència. I sant Pere, en la seva carta, recorda aquell dia com una experiència única, diferent, inesperada. Ell tingué, com sempre, el seu protagonisme, “marcant la diferència”, com diu el tòpic. Però crec que ens posem al seu costat quan recordem la seva frase espontània: “Que bé, que hi estem aquí dalt!” I tant! Veure el seu Mestre, el seu estimat Mestre, amb un tast del que significa la gloria de Déu, la seva transcendència. O veure’s, atemorit, enmig del núvol, símbol de la presència de Déu enmig del seu poble, i tot allò concentrat en la figura del seu Jesús, havia de ser un impacte extraordinari. Penso que tots hauríem dit el mateix: què bé que hi estem aquí dalt! Estaven veient anticipadament una escletxa de la resurrecció de Jesús. I això són paraules majors...

    2. La llum de la Transfiguració


  • La vida cristiana és tot un camí, amb moments macos i lluminosos, i altres   més foscos i problemàtics. La nostra quotidianitat és una successió de moments clars i moments més foscos, com el salt que en el joc d’escacs sempre fa el cavall: del blanc al negre, del negre al blanc. I així anem avançant. Ara jesús viu una experiència única: se sent estimat pel Pare, se sent aixoplugat i confirmat per aquelles dues figures mítiques del Poble de Déu, el Moisès de la Llei i l’Elies dels Profetes. Ell mateix és l’acompliment d’aquesta missió. I tot envoltat d’una llum que el feia diferent. M’agrada que Marc hagi dit que l’aspecte del vestit de Jesús era tant blanc que cap tintorer hagués pogut igualar aquella netedat. Una imatge casolana, que ens evoca la nostra vida ordinària sublimada, la vida normal viscuda d’una manera excepcional.

  •  

    I és que Jesús va a Jerusalem, on es trobarà amb una oposició violenta i constant que el portarà fins a una altra muntanya (el Calvari), tètrica i dolorosa fins a la mort. I a la creu viurà una desfiguració total: de la seva persona, de la seva missió, de la seva projecció futura. Tot desfigurat, tot anorreat, tot esmicolat. Això em fa pensar que la llum de la força de Déu, de l’Esperit de Déu NO ELIMINA LA PROVA, PERÒ LA IL·LUMINA. No suprimeix el dolor, però ens fa treure de nosaltres una força que ens fa ressuscitar i seguir caminant. Amb els ulls fits en ell. Jesús és “el Fill”, però no serà mai “el fill de l’amo”, que té connotacions negatives, de privilegis excloents. Per això és el nostre model i referent.

     

    3. “Escoltem-lo!


    Aquella experiència única ens queda lluny en el temps i en l’ambient privilegiat que va viure aquell petit grup de seguidors de Jesús. El que no ens queda tan lluny és aquella recomanació de la veu de Déu: “Escolteu-lo!” Si l’escoltem, ens anirem “configurant” amb ell. Segur que ens esperen possibles desfiguracions, però també transfiguracions. Haurem de pujar Tabors, esbufegant, convençuts que sempre hi haurà la “sorpresa” que el Pare ens té reservada, i que ens permetrà seguir caminant al costat de Jesús…

 

* * * * * *

COMUNICACIONS:

AVISOS 24-25 FEBRER…

 

–  A la col·lecta realitzada el passat cap de setmana per a Mans Unides contra la fam en el món, vàrem recaptar a les nostres parròquies i centres de culte  5.036’04 €.

 

–  Dimecres dia 28 a les 20 h. a la Parròquia dels Dolors farem l’exercici del  Via-Crucis.

 

 

– Dijous dia 1, com cada primer dijous de mes, hi haurà exposició del Santíssim i una hora de pregària 

      Capella de les religioses de la Puresa.     Organitza el grup d’Adoració Nocturna   (20'30-21'30    h.)

* * * * * * 

 

 

 

ALLIBERAR LA FORÇA DE L'EVANGELI

El relat de la “Transfiguració de Jesús” fou des dels començaments molt popular entre els seguidors. No és un episodi més. L'escena, recreada amb recursos de caràcter simbòlic, és grandiosa. Els evangelistes presenten a Jesús amb la cara resplandent mentre conversa amb Moisès i Elies.

Els tres deixebles que l'han acompanyat fins a dalt de la muntanya romanen corpresos. No saben què pensar de tot això. El misteri que envolta Jesús és prou gros. Marc diu que estaven esglaiats..

L'escena culmina de forma estranya: “Llavors es formà un núvol que els cobria, i del núvol estant va sortir una veu: “Aquest és el meu Fill, el meu estimat. Escolteu-lo”.

El moviment de Jesús nasqué d'escoltar la seva cridada. La seva Paraula, recollida després en quatre petits escrits, engendrà nous seguidors. L'Església viu escoltant l'Evangeli.

Avui aquest missatge de Jesús, troba molts obstacles per a arribar als homes i dones del nostre temps. Abandonant la pràctica religiosa, molts han deixat d'escoltar-lo per sempre. Ja no sentiran parlar de Jesús si no és de forma casual o distreta.

Els qui s'apropen a les comunitats cristianes tampoc poden apreciar fàcilment la Paraula de Jesús. El seu missatge es perd entre pràctiques, costums i doctrines. Costa captar la seva importància decisiva: la força alliberadora de l'Evangeli… roman bloquejada per llenguatges i comentaris aliens al seu esperit.

Tanmateix, avui també, l'únic decisiu que pot oferir l'Església a la societat moderna és la Bona Nova proclamada per Jesús, i el seu projecte humanitzador del regne de Déu. No podem seguir retenint la força humanitzadora de la seva Paraula. Cal que corri fins a les llars, que la puguin conéixer els qui cerquen un nou sentit per llurs vides, que la puguin escoltar els qui viuen sense esperança.

Cal aprendre a llegir junts l'Evangeli. Familiaritzar-nos amb els relats evangèlics. Posar-nos amb contacte directe i immediat amb la Bona Nova de Jesús. En això consumir energies. D'aquí començarà la renovació que necessita avui l'Església.

La institució esglesiàstica perd poder d'atracció. Cal descobrir l'atracció que té Jesús, el Fill estimat de Déu, per a aquells que cerquen veritat i vida. Adonar-se'n que cal posar amb més fidelitat la seva Bona Nova en el centre del cristianisme.

 

  

 

 

Jesús és el Sempre Vivent que transcendeix l’espai i el temps"

 

Què és la por? La por és el que sens dubte més paralitza els cristians en el seguiment fidel de Jesucrist Salvador.

En l’Església d’avui hi ha pecat i feblesa. Però, sobretot, hi ha por.

Per a què?

Per a afrontar riscs.

Hi ha por a tot el que és nou com si conservar el pretèrit garantís automàticament la fidelitat a l’evangeli.

És cert que el Vaticà II va dir rotundament que a l’Església ha d’haver-hi una reforma constant. Però, no és menys cert que el que mou avui l’Església no és la renovació sinó l’instint de conservar.

Hi ha por per assumir les tensions i els conflictes que comporten la recerca sincera de la fidelitat a l’evangeli

-callem quan hauríem de parlar

-ens inhibim quan hauríem d’intervenir

-es promou l’adhesió rutinària que no porti problemes a la jerarquia

-s’evita plantejar qüestions importants que podrien inquietar. Etc.

Hi ha por a la investigació teològica creativa.

Por a revisar ritus i llenguatges litúrgics.

Por a parlar de drets humans dins de l’Església

Por a reconèixer pràcticament a la dona un lloc més d’acord amb l’Esperit de Crist.

Hi ha por a anteposar la misericòrdia per damunt de tot.

L’Església no ha rebut el ministeri de la condemna sinó de la reconciliació (2Cor. 5, 18)

Hi ha por a acollir els pecadors com ho feia Jesús.

Només el contacte viu amb Jesús ens podrà alliberar de tantes pors.

I el contacte viu amb Jesús ens l’actualitza la seva Transfiguració.

Què és la Transfiguració?

La Transfiguració ens anticipa una realitat misteriosa que a molts no ens acaba d’entrar en el cap.

Quina és aquesta realitat?

Senzillament: que la vida de Jesús no és un record marcit de la història passada, sinó que segueix present i actual en la nostra història; en la història de tots els homes.

I això, per què?

Perquè Jesús és el Sempre Vivent que transcendeix l’espai i el temps.- Jesús ja no resta encaixonat en els estrets límits del calendari.

Per això, ara mateix i sempre podem seguir escoltant la seva paraula divina i rebent el seu influx estimulant.

I per això, no ens ha de sorprendre gens ni mica que ens resulti tan complicat entendre el que vol dir i – més difícil encara – viure-ho.

Aquí ens estem endinsant en la dimensió del Misteri en el que tot és complicat .- però tot és possible.

Vet aquí l’aventura de la fe.

 

 

Publicado en Catequesi infantil, Comunicacions Generals, Pagina Principal | Deja un comentario

PRIMER DIUMENGE DE QUARESMA


 

Primer diumenge – Quaresma

Gn 9,8-15
1 Pe 3,18-22
Mc 1,12-15

Jesús, quin misteri! Què sorprenent és el seu caminar! Què perplexes ens deixa el seu dir i fer! A l’hora, quina gran esperança ens desvetlla!


Diu que ser el primer és estar entre els últims; guanyar la vida, disposar-se a perdre-la per amor; i l’autoritat és per a qui es disposa a rentar els peus dels amics.


Avui hem escoltat que l’Esperit Sant empeny Jesús al desert. Acaba de reconèixer la veu dels cels dient que Ell és el fill estimat, en qui Déu s’ha complagut. Amb l’evidència del missatge nosaltres ens posaríem, de seguida, mans a l’obra i a dir de totes les maneres possibles la benaurada proximitat de Déu, el que això significa.

 

En canvi, l’Esperit Sant sembla corregir el que seria el primer moviment de qualsevol -potser també, de Jesús-: l’empeny a anar lluny d’on és la gent, aquells que Déu estima. Jesús va al desert. Allà, com si fos l’únic home sobre la faç de la terra, convivint amb la natura i els animals feréstecs, experimenta la mateixa batalla que has de lliurar tu, i també jo, i cadascú: exercir la llibertat amb l’ajut dels àngels, vencent les proves del temptador.
Calia així aprendre que la Paraula de Déu és mitjà per la victòria. Per a mi: és ella el meu ajut? L’estimo com la meva guardaespatlles en els tràngols?


Tot d’una Joan el Baptista és empresonat per anunciar la imminència de Déu. No seria la defensa la primera reacció que esperaríem d’un batejat seu? amagar-se, deixar passar un temps prudencial?


Però –de nou, misteri de salvació- és en aquesta contrarietat que Jesús comença a proclamar la Bona Nova de Déu. El Regne de Déu és a prop i aquesta no és una opinió empresonable. Simplement, és. De manera que, convertiu-vos! No hi ha excuses. No es pot silenciar l’evidència. Déu ha fet una aliança amb nosaltres irrevocable.


Per aquells que juguem amb la procrastinació diferint la conversió de cor, per aquells que refem l’argumentari per portar Déu on som sense desinstal·lar-nos: Jesús, tot i que costi posar-se en camí, és l’esperança d’arribar.


Simplement cal mirar més enllà de la mandra, de la dificultat present, del dejuni forçós, per entendre que Déu mai deixa sol, sinó que té cura sempre  qui som. Res ens podrà excloure de la salvació: cap diluvi, cap pèrdua, cap mort… Sols cal deixar-nos remoure, atraure i abraçar per Déu. Vet aquí el que comença en aquesta Quaresma, camí de Resurrecció.

AIXÍ SERIA LA VIDA…

Creieu la Bona Nova.

En realitat, Jesús no va ensenyar una “doctrina religiosa” per a que els seus deixebles l'aprenguessin i difonguessin correctament. Jesús anuncia més tost un “esdeveniment” que demana ser acollit, ja que pot canviar-ho tot. Això ja està experimentat: “Déu entra dins la vida amb la seva força salvadora. Cal fer-li lloc”.

Segons l'evangeli més antic, Jesús “proclamava aquesta Bona Nova de Déu: el temps s'ha complert. El regne de Déu és a prop. Convertiu-vos i creieu la Bona Nova”. És un bon resum del missatge de Jesús: “Un temps nou s'acosta. Déu no vol deixar-nos tot sols en front dels nostres problemes i desafiaments. Vol construir amb nosaltres una vida més humana. Canvieu la manera de pensar i actuar. Viviu creient aquesta bona nova”.

Pensen els experts que això que Jesús anomena “regne de Déu” és el bessó del seu missatge i la passió que animà  tota sa vida. És sorprenet que Jesús mai expliqui directament què és el “regne de Déu”. El que fa és suggerir en paràboles inoblidables com actua Déu i com seria la vida si la gent actués com ell.

Per a Jesús, el “regne de Déu” és la vida tal com la vol construir Déu. Aqueix era el foc que portava dintre: ¿ Com seria la vida dins l'Imperi si a Roma regnàs Déu i no Tiberi ?, ¿ com canviarien les coses si imitassin, no a Tiberi que cerca poder, riquesa i honor, sinó a Déu que demana justícia i compassió per als darrers ?

¿ Com seria la vida en els llogarets de Galilea si a Tiberiades reinàs Déu i no Antipes ?, ¿ com canviaria tot si la gent s'assemblàs, no als grans terratinents que explotaven els camperols, sinó a Déu que els vol veure menjant i no amb fam ?

Per a Jesús el regne de Déu no és un somni. És el projecte que Déu vol tirar endavant dins el món. L'únic objectiu per als seus seguidors. ¿ Com seria l'Església si es dedicàs només a construir la vida talment com la vol Déu, no com la volen els amos del món ?, ¿ com seríem els cristians si visquéssim convertits al regne de Déu ? ¿ com lluitaríem pel “pa de cada dia” per a tot esser humà ? ¿ com cridaríem “Vingui el teu regne” ?

José Antonio Pagola

 

 

 

 

 

"Jesús va ser un home portat per l’Esperit, no per altres interessos o apetències"


Primer Diumenge de Quaresma. Cicle B

 

El primer que se’ns diu de Jesús un cop va ser batejat per Joan és.- que l’Esperit l’empenyia.

Jesús va ser un home portat per l’Esperit, no per altres interessos o apetències.

Cap a on el va conduir l’Esperit?

Cap al desert.

Què era el desert?

En aquells temps el desert era la ruptura total amb el sistema de vida i de societat que aleshores es vivia.

Jesús ha sigut decisiu en la història de la humanitat.

Ho ha sigut, sobretot, per la seva forma

-d’entendre la vida

-les relacions humanes

-el poder

-el valor del diner

-la importància dels pobres, dels últims, dels que pateixen, dels que s’ho passen malament.

I també ha sigut decisiu perquè va donar un gir copernicà :

-a la religió

-i a la nostra idea sobre Déu.

I de seguida es va posar a dir que ja estava ben a prop el Regne de Déu.

Aquesta és la Bona Notícia.

Bona perquè anuncia una vida diferent, una societat diferent, una felicitat per a tothom, una esperança pels pobres, pels malalts, pels que pateixen, pels que ja han perdut tota esperança.

Déu sempre es deixa trobar pels que el busquen amb cor sincer. Això és la Quaresma: el retorn cap a Déu i cap a l’estimació dels germans: estimació verdadera, pràctica, operativa, transformadora.

Com la rebem nosaltres aquesta Bona Notícia?

-amb la indiferència del tant se me’n dóna – i això seria molt greu –

-o bé amb la gratitud del creient que se sap ben orientat – i això és motiu d’esperança estimulant i creativa.

Com la rebem la Bona Notícia del retorn cap a Déu i de l’estimació cap als germans.

Siguem de debò pràctics i concretem.

* * * * * * * 

 

 

COMUNICACIONS:

( 17- 18 FEBRER )

 

– La col·lecta d’avui és per Mans Unides. Contra la fam en el món

– Com en anys anteriors enguany farem l’exercici del viacrucis donant a aquesta pràctica de pietat un relleu especial. El dimecres 28 de febrer serà a la Parròquia dels Dolors a les 20h. El dijous dia 8 de març a la Parròquia de sant Pau i el divendres dia 16 de març a la Parròquia de Crist Rei. El dies assenyalats se suprimirà la missa a la Parròquia corresponent.

 

 

– Vos recomanam agafar el nou full Lluerna.

* * * * * * 

 

     

 

* * * * * * * * * * * * 

 

EXCURSIÓ DE LA “CATEQUÈSIS”

 

 “Consolació de Santanyí”

(Diumenge, 18 febrer 2018)

 

Catequistes, nins i nines, i familiars

 

    • – Catequesi Primera Comunió (Primer i Segon)

    • – Catequesí en “Família”

Unes dues-centes persones, nins i grans, gaudiren d'una “trobada”,

celebració de l'Eucaristia i dinar en germanor

al Santuari de Consolació de Santanyí-Alqueria Blanca.

 

 

 

            

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

  * * * * * * *   

Publicado en Catequesi infantil, catequesis adolescents i joves, Comunicacions Generals, Pagina Principal | Deja un comentario

LA QUARESMA

DE   NADAL   A   DIMECRES   DE   CENDRA:

"LES   SETMANES"


 

 

Dimecres de Cendra

imatge de la pregària

Imposició de la cendra

 

El primer dia de Quaresma, se’ns recorda dues coses bàsicament; la primera, que no som eterns i per tant, que la nostra vida és limitada, té data de caducitat. En segon lloc, que som molt poca cosa davant la immensitat de Déu, sovint ens equivoquem i per això, volem el perdó d’aquell a qui hem ofès.
Quan ens imposen la cendra, se’ns diu: : “Convertiu-vos i creieu en l’Evangeli.” La nostra vida ha de permetre’ns canviar quan el rumb no és l’adequat, quan l’azimut i l’orientació no s’ajusten al que Jesús ens manifesta. Amb el Dimecres de Cendra s’inicia aquest camí de conversió.


 

Els cristians participem en la cerimònia de benedicció i la imposició de la cendra com a signe de penitència i com a recordatori que en aquest món la nostra vida té un fi. La cendra que es posa al front dels fidels s’obtenia cremant els llorers i palmons beneïts el Diumenge de Rams de l’any anterior atès que els objectes beneïts no es podien ser llençats ni maltractats. També és el dia de l’anomenat enterramennt de la sardina, que té l’origen en una festa carnavalesca madrilenya i que va entrar a Catalunya a mitjans del segle XIX. Es feia una berenada al camp i després se celebrava una ceremònia grotesca on s’enterrada una sardina com a símbol que el Carnestoltes s'havia acabat.


 

PREGÀRIA:

Amic Jesús, ajuda’ns a seguir les teves passes amb decisió. Concedeix-nos el coratge per reconèixer aquells moments on les meves accions i pensaments m’allunyen del teu costat i fan mal. Vetlla amb mi Senyor.

 

* * * * * 

–   Dimecres dia 14 comença el temps de Quaresma.

           -El matí hi haurà missa, com de costum, a la Parròquia dels Dolors amb imposició de cendra.

        –  El vespre hi haurà una única celebració que serà en el Convent de S. Vicenç Ferrer a les 20 h. 

( Aquest dia hi ha dejuni i abstinència. I tos els divendres de Quaresma són dies d’abstinència.)

                                                                                                                                                             

Publicado en Catequesi infantil, Comunicacions Generals, Pagina Principal | Deja un comentario

TEMPS DURANT L’ANY…

"Jesús no va voler mai la fama"

Qui acudia a Jesús?

-els que s’ho passaven malament

-els que patien

-els malalts

-els famolencs

-els que se sentien afeixugats

Als dirigents religiosos els molestava i els irritava que Jesús ajudés a la gent. Per això acusaren a Jesús

-d’endimoniat

-que violava les lleis

-que era un blasfem

-que era un subversor etc.

Jesús no va voler mai la fama. Ni aparèixer com un agitador. Ni aparèixer com a rei.

No va cedir mai a la temptació del poder.

I menys encara al desig de prepotència dels que manen.

Jesús va venir a servir a tots. Per això no volia propagandistes del bé que feia.

En volem nosaltres?

 

DIUMENGE  SISÈ   DEL   TEMPS   ORDINARI

Lectura de l'Evangeli

(Mc 1,40-45)

La lepra desaparegué i quedà pur

En aquell temps, es presentà a Jesús un leprós, s'agenollà i li digué, suplicant-lo: «Si voleu, em podeu purificar». Jesús, compadit, el tocà amb la mà i digué: «Sí que ho vull: queda pur». A l'instant la lepra desaparegué i quedà pur. Tot seguit Jesús el va fer marxar, després de recomanar-li seriosament de no dir-ho a ningú, sinó d'anar a fer-se examinar pel sacerdot, oferir per la seva purificació el que Moisès havia ordenat i certificar que ja era pur. Però ell, així que se n'anà, començà de proclamar-ho davant la gent i de fer-ho conèixer pertot arreu, tant, que Jesús ja no podia entrar manifestament als pobles i havia de quedar-se a fora, en llocs despoblats. Però la gent venia a trobar-lo de tot arreu.

Paraula del Senyor

 

Lv 13,1-2.44-46
1 Co 10,31-11,1
Mc 1,40-45

Molt sovint ens deixem portar per l’admiració quan escoltem els miracles de Jesús. Llavors, en lloc de concentrar-nos en el que ens mostren sobre el món que Déu vol, fem preguntes sobre com podria això passar. Els miracles ens mostren un altre món. La pregunta no és "com va passar això” sinó "com podem fer que aquesta visió d'un altre món sigui una guia per a la nostra acció en aquest món”?

 

El leprós era considerat un impur, és a dir, un exclòs de la comunitat, per por al contagi. Els leprosos havien de viure sols o en grups en llocs deshabitats, a mercè de l'almoina i la generositat dels seus parents i coneguts. Jesús, en curar aquest malalt de lepra no només li retorna la salut i el benestar, sinó que, a més, el capacita per reintegrar-se entre els seus i poder refer la família i el treball.

 

Temeràriament el leprós s'acosta a Jesús desafiant les normes legals. I, ja que no podia acostar-se al Temple, s'agenolla davant de Jesús per dirigir-li una súplica. Sap que Jesús pot alliberar-lo d'aquest estat desgraciat que l'obliga a viure apartat dels homes i, suposadament, també de Déu. La seva fe és prou profunda per deixar Jesús en perfecta llibertat, per dir a Jesús, "Si tu ho vols…".

 

Jesús es compadeix. Literalment, la traducció hauria de ser "havent estat commogut dins de si" (en les seves "entranyes"). Es fa càrrec de la seva situació i al mateix temps s'indigna com és tractat per la societat, i per la idea de Déu a la qual s'havia arribat. Déu no és així. El seu Pare no exclou ningú de la seva companyia, ni està esperant una malifeta dels homes per castigar amb la lepra o amb qualsevol altra desgràcia. Jesús es commou fins a les entranyes. I li surt a flor de pell aquesta barreja de tendresa i d'indignació. No hi ha distàncies a les quals Jesús no anirà per ajudar aquest home. Per això, no té inconvenient en tocar les seves nafres, aquella pell menyspreada pels "purs". Estendre la mà i tocar-lo és un dels signes que Jesús practica per transmetre consol i calor humà. En aquest gest humà Déu intervé per realitzar la purificació interior i la transformació total de la persona.

Va ser una cosa veritablement insòlita que algú toqués un leprós, doncs, legalment, es trobava després en la mateixa condició d'immundícia cerimonial. Però ell era el servent de Déu que hauria de "portar les nostres malalties" i "patir els nostres dolors".

 

Jesús mostra la seva voluntat davant el requeriment del leprós: "Vull". Jesús transgredeix la norma per atendre el leprós. No vol fer-ho a distància, fredament. No és aquesta la manera que té Déu d'acollir a la persona. I a continuació, diu el text, "la lepra se li va treure". Déu no tolera la duresa de la legislació contra les persones, i especialment contra els febles. Tots són fills seus. Perquè això quedi clar, el mal extern, la lepra, se li treu. En el mateix moment en què Jesús, commogut, l’ha tocat, Déu li ha aixecat la barrera de l'exclusió. El Déu de l'Aliança, de l'amistat, mai havia deixat de considerar-lo un fill seu. Jesús no es limita tan sols a pronunciar paraules, sinó que la seva Bona Notícia produeix canvis profunds. En Jesús, Déu és el defensor dels que pateixen.

 

A Jesús li mou la compassió; li fa mal la malaltia i l'exclusió social de les persones. Però ens desconcerta amb la prohibició de comunicar a ningú la curació del malalt: com no fer-ho saber als altres, especialment als seus propis parents, amics i veïns? De fet, la persona curada és incapaç de callar, i ¡el proclama per tot arreu! Amb aquesta imposició de silenci Jesús pretén que el seu messianisme no sigui malinterpretat en una societat excessivament crèdula: Jesús no és un messies espectacular que pretén arrossegar masses o convèncer a força de signes meravellosos. El que Ell vol, és mostrar-se pobre i humil, sense imposar-se pels fets o les paraules: de fet, passarà per la Creu abans d'entrar a la Resurrecció. I el seguiment de jesús no estalviarà la Creu als deixebles. Ja es comença a saber que Jesús es posa del costat dels impurs, que es barreja amb persones de dubtosa moralitat. Segurament que alguns havien de considerar-lo també a Ell un impur. Aquesta conducta no ha estat ni serà mai ben compresa pels benpensants. Encara la societat no estava ni està preparada per pair aquesta Bona Nova de Déu, potser per això Jesús adverteix al leprós: "No li diguis a ningú". Jesús no volia confusions sobre la seva identitat i sobre la missió que Ell estava cridat a dur a terme. En canvi, aquest home deuria estar inundat de gratitud.

  • Pren consciència que ets com el leprós. Dóna gràcies al Senyor perquè es commou i es fixa en la teva petitesa i pobresa, i en l'exclusió de tantes persones, filles seves.

  • Reconeix que Ell és per a tu Bona Notícia que eixampla el cor, que posa en peu, que integra, que dóna força per seguir caminant.

  • Parla-li de les teves dificultats per afrontar la conversió, tot i que saps que Ell sempre està esperant.

  • Demana-li que sensibilitzi la teva pell per percebre la seva mà bondadosa sobre tu.

  • Demana-li ajuda per rebre els regals que t'ofereix, alegrar-te amb ells i mai oblidar que vénen d'Ell.

Silvestre Falguera, sj.

 

 

 

 

 

 

AMIC DELS EXCLOSOS

Jesús era sensible al sofriment dels qui topava pel camí, marginats per la societat, oblidats per la religió o rebutjats pels sectors que es tenien per superiors moral i relifgiosament.

És una cosa que surt de dedins. Sap que Déu no fa diferència amb ningú. No rebutja ni excomunica. No és només dels bons. Acull i beneeix a tots.

Jesús solia eixecar-se de bon matí a pregar. Una vegada va desvetllar com mirava el trenc de l'alba: “Déu fa sortir el sol damunt bons i dolents”. Així és ell.

Per això, a voltes, reclama amb força que s'acabin les condemnes: “No judiqueu i no sereu jutjats”. Altres, conta una petita paràbola per a demanar que ningú “separi el blat del jull” com si fos el jutge suprem de tots.

Però el més admirable és la seva actuació. El tret més original i provocatiu de Jesús fou el costum de menjar amb pecadors, prostitutes i gent indesitjable. Un fet insòlit. Mai s'havia vist a Israel a ningú amb fama d'”home de Déu” menjar i beure animosament amb pecadors.

Els dirigents religiosos més respectables no ho pogueren suportar. Reaccionaren agressivament: “Vet-aquí un golafre i bevedor, amic de pecadors”. Jesús no es defensà. Era cert, ja que dins el més pregó del seu esser sentia un gran respecte i una amistat conmovedora cap als rebutjats de la societat i la religió.

Marc recull en son relat la curació d'un leprós per a destacar aqueixa predilecció de Jesús pels exclosos. Jesús travessa una regió solitària. De cop s'acosta un leprós. No l'acompanya ningú. Viu en soledat. Porta a la pell la marca de l'exclusió. Les lleis el condemnen a viure separat de tots. És un impur.

De genolls, el leprós suplica a Jesús. Se sent brut. No parla de la seva malaltia. Només vol veure's net de tot estigma: “Si voleu, em podeu netejar”. Jesús es commou quan veu baix els seus peus aquell esser humà desfigurat per la malaltia i el rebuig de tots. Aquell home representa la soletat i la desesperació de tants estigmatitzats. Jesús “estén la mà” cercant el contacte amb la pell, “el toca” i li diu: “Si que ho vull: Queda pur”.

Sempre que discriminem, des d'una suposada superioritat moral, grups humans (captaires, prostitues, toxicómans, psicòtics, immigrants, homosexuals…) o els excloiguem de la convivència negant-lis la nostra acollida, ens allunyem greument de Jesús

José Antonio Pagola

 

 

 

 

 

 

 

COMUNICACIONS:

(10  i 11  febrer   2018)

 

Dimecres dia 14 comença el temps de Quaresma.

            El matí hi haurà missa, com de costum, a la Parròquia dels Dolors amb imposició de cendra.

–  El vespre hi haurà una única celebració que serà en el Convent de S. Vicenç Ferrer a les 20 h. 

        Recordam que aquest dia hi ha dejuni i abstinència. I tos els divendres de Quaresma són dies d’abstinència.

 

– Cada any per aquestes dates celebram la Campanya contra la Fam en el món.

     (Enguany ens aplega el temps de carnaval i hem cregut oportú perllongar-ho una setmana.

      Divendres dia 16 serà el dia del dejuni voluntari amb solidaritat amb totes les persones que no tenen res per menjar.

     A  les   misses  del  pròxim  cap   de   setmana,   dies  17 i   18  totes   les  col·lectes  seran   destinades  a   Mans   Unides)

Vos recordam que les col·lectes del pròxim cap de setmana seran per a la campanya contra la fam en el món

(14  febrer  2018 )

– Com en anys anteriors enguany farem l’exercici del    Viacrucis    donant a aquesta pràctica de pietat un relleu especial.

       – El dimecres 28 de febrer serà a la Parròquia dels Dolors a les 20h.

       –  El dijous dia 8 de març a la Parròquia de sant Pau,  a  les   19'30 h.        

      –   El divendres dia 16 de març a la Parròquia de Crist

          Rei,    a   les   19h.

( El dies assenyalats se suprimirà la missa a la Parròquia corresponent.) 

 

 

Publicado en Catequesi infantil, Comunicacions Generals, Pagina Principal | Deja un comentario