Informació: cerca'ns al Facebook: catequesi manacor  o bè per correu electrònic: catequesimanacor@gmail.com

DIUMENGE XXXIº DURANT L’ANY

 

 

COMUNICACIONS:  

ADORACIÓ NOCTURNA

Pregària amb Exposició del Santíssim a l'Església de Fartàritx

Dijous, 8 de Novembre de 2018

Hora 20:30 h

*  *   *  *  *  

 

31º diumenge Temps ordinari (B)

 

..No ets lluny del Regne de Déu.

+ Lectura del sant Evangeli segonsSant Marc 12, 28b-34

 

El primer manament

(Mt 22,34-40 Lc 10,25-28)

28Llavors un dels mestres de la Llei, que havia sentit la discussió i havia trobat bona la resposta de Jesús, se li va acostar i li va fer aquesta pregunta:

–Quin és el primer de tots els manaments?

2Jesús va respondre:

–El primer és:Escolta, Israel: el Senyor és el nostre Déu, el Senyor és l'únic. 30 Estima el Senyor, el teu Déu, amb tot el cor, amb tota l'ànima, amb tot el pensament i amb totes les forces.31El segon és aquest:Estima els altres com a tu mateix. No hi ha cap manament més gran que aquests.

32 Llavors el mestre de la Llei li digué:

–És veritat, mestre. Amb tota la raó dius que ell és l'únic i queno n'hi ha d'altre fora d'ell , 33 i que estimar-lo amb tot el cor, amb tot l'enteniment i amb totes les forces i estimar els altres com a si mateixval més que tots els holocaustos i sacrificis.

34 Jesús, veient que havia parlat assenyadament, li digué:

–No ets pas lluny del Regne de Déu.

I ningú no s'atreví a fer-li cap més pregunta.

Paraula de Déu.

 

ATEISME SUPERFICIAL

Molts han passat d'una fe lleugera i superficial en Déu a un ateisme igualment frívol i irresponsable. N'hi ha que ha eliminat de llurs vides tota pràctica religiosa i han liquidat qualsevol relació amb una comunitat creient. Però, ¿ és suficient això per a resoldre amb seriesa la postura personal amb el kisteri últim de la vida ?

N'hi ha que diuen que no creuen en l'Església ni en “els invents dels capellans”, però creuen en Déu. Tanmateix, ¿ què vol dir creure en un Déu al qual mai recorden, amb qui mai dialoguen, al qual no escolten, del qual no esperen res amb goig ?

Altres proclamen que ja és temps d'aprendre a viure sense Déu, afrontar la vida amb dignitat i personalitat. Però, quan es mira de prop llur vida, no és fàcil veure com els ha ajudat l'abandó de Déu per a viure una vida més digna i responsable.

Molts s'han fabricat sa pròpia religió i s'han construit sa pròpia moral a mida. Mai han cercat sinó situar-se amb comoditat dins la vida, evitant tota pregunta que qüestionara l'existència.

N'hi ha que no sabrien dir si creuen o no en Déu. En realitat no entenen perquè serveix això de creure. Viuen absorts en treballar i fruir i distrets pels problemes de cada dia, els programes del televisor i revistes de cap de setmana, i Déu no té lloc dins llurs vides.

Aqueix ateisme frívol està en les persones que gosen dir-ho en veu alta, però també en el cor de molts que es tenen per creients i no tenen a Déu per únic Senyor de llur vida.

Facem una prova. ¿ Què sentim dins el més pregon de nostra consciència quan escoltem a poc a poc, repetit i amb sinceritat aquestes paraules: “Escolta… El Senyor nostre Déu és l'únic Senyor: Estimaràs el Senyor el teu Déu amb tot el cor, amb tota l' ànima, amb tota la teva ment, amb totes les teves forces” ? ¿ Quin espai pren Déu dins mon cor, esperit, ment, tot mon esser ?


 

JESÚS SEMPRE MATISA

Una pregunta ben curiosa

Aquesta vegada començarem pel final. Marc acaba dient: “Ningú no s’atreví a fer-li cap més pregunta.” Potser per no ser corregit; potser perquè Jesús va llegir els seus pensaments i va intuir que el volien “provar”, cosa que l’Evangeli diu més d’una vegada. O simplement, perquè només et pots acostar al Mestre amb el cor i els ulls clars, delerós de saber de debò la veritat. Per altra banda, no deixa de ser curiós que li preguntessin quin és el primer manament de la Llei, aquella pregària (“Shemà, Israel, escolta Israel!”) que tot bon jueu deia si més no una vegada cada dia de la seva vida conscient i religiosa. Era tan elemental com preguntar-li a un nen de 8 anys la “taula del 2”. Però, ja ho sabem, són coses dels prejudicis que aquella gent del Temple tenia contra Jesús.

Una resposta inesperada

Jesús sempre sorprèn, sempre diu més del que li preguntem, perquè la seva visió del món de la fe i de la religió no es queda en el Temple sinó que s’estén pels carrers, per les cases, per la vida de la convivència. I per això la seva resposta va més enllà. Aquest “més enllà” és el que dona autenticitat a la nostra pregària, als nostres esquemes, potser massa religiosos. Perquè per a ell l’amor a Déu es tradueix en l’amor als altres. Com que només tenim un sol cor que estima, aquest amor ha d’arribar a Déu i al proïsme. No es pot quedar en les parets del nostre racó de pregar, ni en els sentiments eteris que poden acompanyar una fe vaporosa, sinó una fe encarnada en la vida quotidiana. Per a Jesús, tan “absolut” és Déu, el Pare, com la imatge de Déu, el germà, la germana. Això ho té clar des del moment en què es va encarnar i identificar amb la condició humana.

El mestre de la Llei capgirat

Segur que havia de ser el contacte, l’empatia que Jesús provocava amb la seva veritat als ulls i a les paraules. Si no, no s’explica que el Mestre de la Llei fes un tomb tan copernicà a les seves pràctiques religioses, al seu tarannà i a les seves tradicions ancestrals. I arribés a dir el que va dir ! Per això, ara el qui es meravella és Jesús. I li diu: “No estàs lluny del Regne!” Tant de bo t’atrapi l Esperit de l’Evangeli. Deixa les teves seguretats i rutines, i deixa’t atrapar pel risc i una nova vida…

Alguna vegada ens ha d’atrapar aquest vertigen de l’Evangeli. Alguna vegada hem de fer un “Ah, ara ho veig!” Aquesta petita il·luminació té un poder de síntesi i un atractiu que ens dóna força per tirar endavant. És aleshores quan ens ha arribat la bona notícia de l’Evangeli. Seria força interessant veure com va tornar a casa seva o al Temple aquell mestre de la Llei…

 

 

 

 

 

 

"Un Déu que no busca ser servit pels homes sinó servir-los"

Què ens diu la Història?

Ens diu que cada religió va elaborar la seva imatge de Déu a partir de la cultura en la que neix.

Això és el que ha passat amb el cristianisme, que durant mil·lennis ha enfonsat les seves arrels en una societat patriarcal i monàrquica fortament jerarquitzada.

No és doncs gens estrany en aquesta cultura invocar déu com a Sobirà, Jutge, Senyor i Rei.

Però és evident que avui aquest Déu ha deixar d’atraure els cors. Ja no fascina ni atemoritza. Cada cop creix més la indiferència.

Em pregunto quina ressonància pot tenir en la consciència de la majoria aquest “Déu totpoderós i etern” que es va repetint en les pregàries litúrgiques.

No és cap despropòsit pensar – i desitjar! – que el cristianisme dels propers segles evolucionarà cap a uns models més propis i adients per a expressar la fe en un Déu Amor.

¿Per què no es descobrirà en el Déu cristià un Déu

-amic de la vida

-Pare i Mare de tots

-un Déu amant

-enamorat de cada ser

servidor humil de les seves criatures?

Segur que es creurà en un Déu

-que estima el cor

-que impulsa la vida

-que allibera de les pors

-que desvetlla la responsabilitat

-que vol ja des d’ara la pau i la felicitat per a tots.

¿Per què no creure en un Déu prou gran que no cap en cap religió ni en cap església?

El Déu que pateix a on es pateix,

El Déu que acompanya dia a dia.

El Déu que, lluny de provocar angoixa davant la mort, abraçarà cada persona mentre agonitza, guiant-la cap a la vida eterna.

Tal vegada, aleshores, molts descobriran que aquest déu està ja anunciat per Crist, que ens revela un Déu que no busca ser servit pels homes sinó servir-los ( Mc 10,44)

Un Déu que estima bons i dolents.

Un Déu que fa sortir el sol i ploure per a tots ( Mt. 5,45 )

Un Déu així, sí que és capaç d’atraure i d’enamorar!


 

 

 

 

Publicado en Catequesi infantil, Comunicacions Generals, Pagina Principal | Deja un comentario

Funeral per les víctimes de les inundacions a Llevant de Mallorca

El funeral tuvo lugar en la parroquia de Ntra. Sra. dels Dolors de Manacor, y contó con la presencia de los Reyes, así como de la presidenta de Baleares, Francina Armengol;la vicepresidenta del Gobierno, Carmen Calvo; los alcaldes de las localidades afectadas; y políticos como Dolors Montserrat o Albert Rivera.

En su homilía, el prelado se mostró "aún conmocionado" por la catástrofe acaecida hace ahora una semana. Y con el corazón encogido tras el hallazgo, hoy, del pequeño Arthur. "Una catástrofe inesperada que ha hecho plantear muchas preguntas", que "salen del corazón". Un ¿por qué? que "al instante se ha convertido en una acción inmediata de trabajo y esfuerzo solidario por parte de todos".

"No estamos acostumbrados a ver llorar todo un pueblo", clamó el obispo, visiblemente emocionado. "Se nos ha contagiado el dolor de unas familias que lo han perdido todo, comenzando por quienes han perdido el padre, la madre, el marido, la esposa, el hijo, la hija, un vecino, un compañero de trabajo y de tertulia, la casa, el medio de transporte, el comercio y medios para el trabajo, todo aquello que constituye lo necesario para la subsistencia y el gozo de vivir".  (copiat  de  

 

    

 

    

 

 

 

 

 

 

DIMECRES,  17   OCTUBRE  2018

(19  hores)

PARRÒQUIA  DE  NOSTRA  SENYORA  DELS  DOLORS 

MANACOR

Multitud d'autoritats, veïns, cossos de seguretat i familiars de les victimes de la torrentada que afetcà la setmana passada al llevant mallorquí, volgueren ser presents a la missa funeral que el bisbe de Mallorca presidí a la Parròquia de Nostra Senyora dels Dolors de Manacor.

Ses Majestats els Reis Felip VI i Letizia, també volgueren estar presents, i donar suport, d'aquesta manera, als familiars de les víctimes.

La celebració s'inicià amb l'encesa de 13 ciris, una per cada una de les víctimes que perderen la vida el passat 9 d'octubre a causa de la torrentada.

Durant la seva homilia, Mons. Taltavull mostrà la seva commoció davant els fets ocorreguts: "No estam acostumats a veure plorar tot un poble. Se'ns ha contagiat el dolor d'unes famílies que ho han perdut tot, començant pels que han perdut el pare, la mare, el marit, la dona, el fill, la filla, un veí, un company de treball i de tertúlia, la casa, el mitjà de transport, el comerç i mitjans per al treball, tot allò que constitueix el necessari per a la subsistència i el goig de viure". I afegí: "Amb els vostres sacerdots i parròquies, avui i sempre volem estar al vostre costat". 

La celebració d'ahir fou moment per fer memòria del que el prelat anomenà "el miracle de la solidaritat, l'ajuda incondicional, la preocupació pels altres, amb eloqüents i valents gestos". Gestos que s'han transformat en aquests dies en "expressió viva de la defensa de la vida".

En acabar la celebració, cada una de les famílies se'n dugué el centre amb el ciri que havia presidit la cerimònia en representació de cada una de les victimes.

Els cossos de seguretat i voluntaris que estan ajudant a restablir la normalitat al Llevant mallorquí també tengueren un paper important en la celebració i reberen la gratitud per la tasca realitzada durant tots aquests dies.

"Des d'aquí, vull compartir les emocions, els càntics, la fe, les pregàries de tanta gent – creient i no creient

– que ahir vespre participaren en l'Eucaristia, amb motiu del funeral per les víctimes de la riuada de Llevant.

De manera especial agraesc a la Coral de les parròquies de Manacor la seva unció en els càntics,

que tant ajudaren a la pregària en uns moments tan intensos. Que reposin en la Pau de Crist els qui ens han deixat,

i rebin el coratge de la fraternitat els qui han quedat amb tant de dolor. Que al cel sien."   

(Bartomeu  Tauler ,  a  Facebook)

 

 

 

  

 

 

  FUNERAL VÍCTIMES

 

 

Publicado en Catequesi infantil, catequesis adolescents i joves, Comunicacions Generals, Pagina Principal | Deja un comentario

TEMPS DURANT L’ANY

DAMNIFICATS  "INUNDACIONS" 

(SANT  LLORENÇ  DES  CARDASSAR) 

 

COMUNICAT  BISBAT  DE  MALLORCA:

El bisbe de Mallorca, Mons. Sebastià Taltavull, ha decretat que

les col·lectes de totes les parròquies i llocs de culte d’aquest cap de setmana a Mallorca, 13 i 14 d’octubre,

vagin destinades a pal·liar les necessitats dels damnificats per les inundacions al Llevant de Mallorca.

 

La Diòcesi de Mallorca oferirà una missa funeral per l'etern descans de les víctimes de les inundacions registrades en el Llevant mallorquí que serà presidida pel bisbe de Mallorca, Mons. Sebastià Taltavull. Serà aquest dimecres 17 d'octubre a les 19 h a la Parròquia de Ntra. Sra. dels Dolors de Manacor. 

Es convida a tot el Poble de Déu de Mallorca a compartir aquest moment de pregària per l'ànima dels difunts i per les seves famílies. D'igual manera, en les celebracions eucarístiques d'aquest cap de setmana a Mallorca es pregarà de manera especial pels damnificats per les inundacions a la comarca de Llevant. 

 

*  *  *  *  

COMUNICACIONS:

AVISOS 13/14 OCTUBRE

 

1.- Les col·lectes de totes les parròquies i llocs de culte d’aquest cap de setmana a Mallorca aniran destinades a pal·liar les necessitats dels damnificats per les inundacions al LLevant de Mallorca.

 

2.- També, la Diòcesi de Mallorca organitza una recollida de donatius per als damnificats de Sant Llorenç i Comarca, que es poden fer arribar al compte corrent de la Parròquia de Sant Llorenç.

AJUDA DAMNIFICATS SANT LLORENÇ

COMPTE CORRENT BANCA MARCH

ES29 0061 0022 8500 0974 0213

 

3.- Dimecres dia 17 d’octubre, a la Parròquia dels Dolors a les 19h, hi haurà una missa funeral per totes les víctimes d’aquesta catàstrofe       natural a la nostra Comarca del Llevant.

* * * * * 

 

A  LA  PARRÒQUIA  DE  CRIST  REI   AQUESTS  DIES…

 

Hi ha moments que un es reconcilia amb el món. Moltíssimes gràcies a les parròquies de Manacor i al seu rector Mn. Toni Amorós 

per oferir-nos els locals de Crist Rei per a centre de triatge. I moltíssimes gracies als voluntaris: joves, monitors i famílies de l’ Esplai Crist Rei CR;

als feligresos i voluntaris que han oferit les seves mans per canalitzar les tonelades d’ajuda material que estan arribant…

simplement Gràcies, i segur que Déu no vos ho deixarà sense recompensa

(Francesc  Vicens  Gomila)

 

 

 

 

 

 

 

 

* * * * 

"Quina mena de cor tenim nosaltres?"

En quina mena de cultura vivim avui nosaltres?

Com qualificar-la?

Vivim en la cultura del tenir. I com més, millor.

L’estil de l’home contemporani es va orientant cada cop més

cap el tenir

cap a l’acaparar

cap al posseir.

Per a molts, aquesta és l’única feina rendible i sensata.

Certament

-guanyar diners

-poder comprar coses

-posseir tota mena de béns pot produir un cert benestar

Per què?

Perquè gràcies als diners i a les possessions la persona se sent

-més segura

-més important

-amb una major autonomia

-amb més poder i prestigi social.

Però, el posseir més i més

-no és suficient

-no sosté l’individu

-no el fa créixer ni com a persona ni com a subjecte generós.

I per què no el fa créixer?

Perquè, sota l’imperi dels diners, la persona, cada cop més, va introduint en la seva vida necessitats artificials, necessitats falses, necessitats inútils, necessitats tòxiques i verinoses.

La persona s’oblida de l’essencial. Es rodeja d’objectes i de possessions, però s’incapacita per a la relació viva, franca i lleial amb els altres.

Què passa aleshores?

Passa que la persona acaba caient en la frustració i el buit existencial i la pretesa felicitat s’evapora, quedant en no res.

Aquestes persones obsessionades en tenir més i més, obliden que per a ser autèntics, necessiten

-sortir d’ells mateixos

-rompre la closca de l’egoisme

-servir una causa

-lliurar-se, entregar-se

-estimar realment algú

-comprometre’s

-compartir.

Sense aquesta auto-transcendència no pot haver-hi veritable felicitat ni veritable realització personal.

És ben significativa i alliçonadora l’escena evangèlica d’avui.

Un ric s’acosta a Jesús.

No li pregunta per la vida present perquè ja la té prou ben assegurada i resolta.

Què és el que vol el ric?

Que la religió li asseguri la vida eterna.

Jesús li parla clar i sense embuts.

Què li respon?

Et falta una cosa: alliberar-te de les teves riqueses i aprendre a compartir amb els realment necessitats.”

Vet aquí la resposta de Jesús.

Què ens diria avui Jesús a nosaltres si li féssim la mateixa pregunta?

Per a compartir no cal ser ric. És suficient tenir bon cor.

Quina mena de cor tenim nosaltres?

-un cor egoista i eixut

o bé

un cor generós i solidari?     


 

 

 

DIUMENGE XXVIIIº

(Power-Point)

 

 

 

 

28º diumenge Temps ordinari 

EVANGELI

Ves a vendre tot el que tens ..i vine amb mi.

+ Lectura del sant evangeli segons sant Marc 10,17-30

L'home ric

(Mt 19,16-30; Lc 18,18-30)

17 Quan es posava en camí, un home s'acostà corrent, s'agenollà davant de Jesús i li preguntà:

–Mestre bo, què haig de fer per a posseir la vida eterna?

18 Jesús li digué:

–Per què em dius bo? De bo, només n'hi ha un, que és Déu. 19 Ja saps els manaments: No matis, no cometis adulteri, no robis, no acusis ningú falsament, no facis cap frau, honra el pare i la mare.

20 Ell li va dir:

–Mestre, tot això ho he complert des de jove.

21 Jesús se'l mirà i el va estimar. Li digué:

–Només et falta una cosa: vés, ven tot el que tens i dóna-ho als pobres, i tindràs un tresor al cel. Després vine i segueix-me.

22 En sentir aquestes paraules, aquell home va quedar abatut i se n'anà tot trist, perquè tenia molts béns.

23 Llavors Jesús mirà al seu voltant i digué als seus deixebles:

–Que n'és, de difícil, per als qui tenen riqueses entrar al Regne de Déu!

24 Els deixebles, en sentir aquestes paraules, quedaren molt sorpresos. Però Jesús els tornà a dir:

–Fills meus, que n'és, de difícil, entrar al Regne de Déu! 25 És més fàcil que un camell passi pel forat d'una agulla que no pas que un ric entri al Regne de Déu.

26 Ells quedaren encara més desconcertats, i es deien els uns als altres:

–Si és així, qui pot salvar-se?

27 Jesús se'ls mirà i digué:

–Als homes els és impossible, però no a Déu, perquè Déu ho pot tot.

28 Llavors Pere li va dir:

–Mira, nosaltres ho hem deixat tot i t'hem seguit.

29 Jesús digué:

–Us ho asseguro: tothom qui per mi i per l'evangeli hagi deixat casa, germans, germanes, mare, pare, fills o camps, 30 rebrà, ja en el temps present, cent vegades més de cases, germans, germanes, mares, fills, camps, i també persecucions, i, en el món futur, la vida eterna.

Paraula de Déu.

 


AMB JESÚS ENMIG DE LA CRISI

Abans de posar-se en camí, un desconegut s'atansa a Jesús . Sembla que té presses per a resoldre son problema: “¿Què faré per a heretar la vida eterna?”. No l'amoïnen els problemes d'aquesta vida. És ric. Ho té resolt.

Jesús li posa al davant la Llei de Moisès. No li recorda els deu manaments sinó només els que prohibeixen actuar contra el proïsme. El jove és un home bo, observant fidel de la religió jueva: “Tot això ho he guardat des de jove”.

Jesús el mira amb estima. És admirable la vida d'una persona que no ha fet mal a ningú. Jesús ara el vol atreure per a que col·labori en el projecte de fer un món més humà, i li adreça una proposta sorprenent: “Una cosa et manca: au, ves a vendre tot el que tens i dóna-ho als pobres… Després torna i vine amb mi”.

El ric posseeix moltes coses, però li manca l'únic que permet seguir Jesús de veres. És bo, però viu aferrat als diners. Jesús demana que renuncii a sa riquesa i la posi al servei els pobres. Compartir amb els necessitats és el que possibilita col·laborar amb el projecte de Jesús.

L'home es veu incapaç. Necessita benestar. No té forces per a viure sense riqueses. Els seus diners estan part damunt tot. Renuncia a seguir a Jesús. Havia vingut entusiasmat cap a ell. Ara s'allunya trist. No coneixerà mai l'alegria de col·laborar amb Jesús.

La crisi econòmica ens convida als seguidors de Jesús a fer passes cap a una vida més sòbria, per a compartir amb els necessitats el que tenim i senzillament no necessitem per a viure amb dignitat. Cal que ens facem preguntes concretes si volem seguir a Jesús.

Primer, revisar nostra relació amb els diners: ¿ Què fem amb els nostres diners? ¿Per què estalviar? ¿En què invertim? ¿Amb qui compartim el que necessitem? Després, revisar nostre consum per a fer-lo més responsable i manco compulsiu i superflu: ¿Què comprem? ¿ On comprem? ¿Per què comprem? ¿A qui podem ajudar a comprar el necessari?

Preguntes que cal que ens fem en el fons de nostra consciència i també, dins les nostres famílies, comunitats cristianes i institucions d'Església. No farem gests heroics, però si donem petites passes en aquesta direcció, coneixerem l'alegria de seguir a Jesús assolint fer la crisi per a alguns més humana i portable. Si no és així, ens sentirem bons cristians però a la nostra religió li mancarà alegria.

Sv 7,7-11 He 4,12-13

Mc 10,17-30

L’Evangeli ens presenta, avui, Jesús en camí. Anant d’un lloc a un altre. Anant a trobar persones i famílies d’altres pobles i viles. En el camí de la vida. Situacions vitals diferents i dissemblants. Portant esperança i horitzó. Portant Bona Notícia. El camí. La vida com a camí.

Tots estem en el camí. Donem passos. No sempre encertats del tot. A cops voldríem córrer. O ens comparem amb d’altres caminants. Però ens cal anar al pas que podem portar. En el camí de la vida passem moments i situacions de tots tipus. El que realment importa és aprendre. Avançar en el camí de Jesús. En el camí de la vida, Jesús ens ensenya i ens fa avançar.

1.- La pregunta fàcil.

I, just quan surt al camí, n’arriba un. Sembla que amb pressa. Corrent. Un que li pregunta pel FER: Què he de fer? Sovint estem capficats amb aquesta pregunta. La pregunta per l’acció. Les nostres accions… i reaccions. (Què s’ha de fer en aquests casos?… Què se suposa que he fer, davant d’això?..) Ens preocupa molt la pregunta pel fer. I ben cert que ens l’hem de plantejar. No és igual actuar d’una manera o d’altra. Precisament perquè en les nostres accions ens hi comprometem. Ens definim. Tot el que fem, –tot!- repercuteix en els altres. I el que deixem de fer, també. I tant, que ens ho em de preguntar! Però, potser, no ha de ser la primera pregunta. I, potser, no hem d’esperar respostes màgiques – automàtiques.

2.- La mirada de Jesús.

I Jesús se’l mirà amb afecte. Amb molta estima. Amb la mirada que pot transformar la vida sencera. Amb la mirada que acarona i comprèn tota la veritat de la persona. La mirada de Jesús. La que basta per canviar i començar a entendre moltes coses insospitades. Però aquella persona (¿era jove? el text no ho diu enlloc!) sembla que tenia pressa. Pressa per arribar. No tant per caminar. I no capta la mirada. Aquella mirada que, ella sola, comunica i captiva. La mirada que desfà capficaments i auto-referències. La mirada que obre l’horitzó i dóna llum. Potser es podria arribar a dir que cristià és qui ha experimentat la mirada de Jesús. Aleshores, en el nostre viure, en el nostre camí, tot depèn de la mirada. Aprendre a mirar com Jesús. Mirar amb estima. Amb molta estima. Mirar des del cor. Mirar com Déu Pare mira i es commou. La mirada de la tendresa ferma.

3.- I Jesús li respon.

Li respon, no les coses que ha de fer. Li respon sobre el SER. Com pots ser, si ho vols de veritat. Quan has esta mirat per Jesús, i has deixat entrar ben endins la llum i la bellesa de la seva mirada, resulta que pots ser… tota una altra cosa. És el que li diu al seu interlocutor. És el que avui ens diu a nosaltres. Pots ser autèntic, i autènticament compassiu. Pots ser acollidor de la feblesa. La pròpia i la de l’altre. Acollidor i no foragitador. Pots indignar-te i entendrir-te amb la injustícia i el dolor que pateixen les víctimes. Pots ser company de camí. I pots ajustar el teu pas al pas d’aquells amb qui camines. Pots ser Bona Notícia… Pots mirar amb uns altres ulls. Aleshores, essent com ets, com vols ser, actuaràs en conseqüència. Faràs el que calgui. El teu fer sortirà d’allò que ets. Segur. Perquè el veritable amor és concret i busca concreció. Perquè l’amor veritable actua. I busca camins i vies. I allà on, potser, amb altres ulls només es veuen dificultats, l’amor sap trobar les oportunitats i les ocasions. L’amor s’entrega. Concretament. L’amor mou, empeny, actua. Allibera’t de tot el que t’ho impedeix. De tot el que et lliga. De tot el que t’encega. I deixa que la teva mirada sigui la mirada de Jesús. Per posar-se en camí, com ell. En el camí de la vida, vivint com Jesús.

 

Publicado en Catequesi infantil, Comunicacions Generals, Pagina Principal | Deja un comentario

CATEQUESI 2018-2019


 

lnici de curs de catequesi per aquest nou curs :  2018-19.

– El dilluns 17 i dimarts 18 es rapartirà la carta amb tota la informació als col·legis.

– El divendres 21 tindrà lloc la reunió informativa de pares tant de primer com de segon curs a Crist Rei a les 21h.

– El dilluns 24 hi haurà inscripcions NOMÉS pels que han de começar primer curs de catequesi tradicional. De 17h a 21h.

– El dimarts 25 hi haurà les inscripcions NOMÉS pels que han de començar segon curs de catequesi tradicional. De 17h a 21h.

– El dijous 27 hi haurà les inscripcions pels que han de fer la catequesi en familia i Emaús.

– Diumenge 30 missa d’inici de curs de catequesi als Dolors a les 12h. Aquest dia es repartirà el catecisme als nins.

– Dilluns 1 d’octubre comença la catequesi.

 

Publicado en Catequesi infantil, catequesis adolescents i joves, Comunicacions Generals, Pagina Principal | Deja un comentario

CATEQUESI – MISSA FINAL DE CURS

Video mensaje del Papa: Unidad de los cristianos para superar la esclavitud moderna A los participantes en el II Fórum Internacional

 

   

 

EL   DIUMENGE,  6   maig  2018 .  19   hores

PARRÒQUIA   DE   CRIST   REI

Celebració   de   la  Missa   Final   de   Curs  de la  CATEQUESI

amb   la   participació   dels   nins,  pares   i   catequistes

  

                                      

   

   

 

 

 

 

 

 

 

 

 

          

 

 

Units per l’Esperit

Aquests dies de pluja intermitent ha canviat el paisatge. Els ruixats ens fan vibrar l’olfacte i la vida amb l’essència de terra molla, la frescor que neteja els carrers i rega les plantes.


Un instrument comú als països occidentals és el paraigües: el traiem gairebé amb unanimitat. És curiós com d’un pal central que en deriven vares metàl·liques, unides, ens pugui protegir del que caigui. És un sistema ben senzill, però inspira.

 

Aquests dies viurem l’Ascenció i la vinguda de l’Esperit Sant sobre la primera Església. L’experiència inaudita és difícil d’entendre, caldria viure-la, però el paraigües ens hi ajuda: només posant Jesús al centre, totes les “vares” empeltades a ell dins la comunitat seran instruments en la mesura que s’obrin a l’experiència de l’Esperit, aquesta tela que els uneix i els cobreix. Qui atura l’aigua? La tela? Sol, l’Esperit no pot fer res, si no té aquells qui li donen forma, els cristians. Les vares? Tampoc els cristians podrien fer res, si no quedessin travats en un pal central (Jesús), i units entre ells. El tronc principal? Jesús quedaria ben curt si no fos desplegat i encarnat a cada generació a través de l’Església. El cap sense el cos (Col 1,18) no pot fer res.

 

Déu desitja que aquesta harmonia familiar Jesús-Esperit-creient es desplegui i actuï en el món. Obrim-nos-hi, no romancegem dins el paraigües, enyorant “l’abans”, que llavors és quan les vares s’encallen i tota l’estructura es torna inservible. Confiem en Déu, que sosté el paraigües a la mà: Ell sap per on ens porta.


 

CONVENT SANT VICENÇ FERRER

Publicado en Catequesi infantil, catequesis adolescents i joves, Comunicacions Generals, Pagina Principal | Deja un comentario