Informació: cerca'ns al Facebook: catequesi manacor  o bè per correu electrònic: catequesimanacor@gmail.com

TEMPS DURANT L’ANY

 

 

 

 

 

 

 

 

COMUNICACIONS:  

–  Dijous dia 9 hi haurà exposició del Santíssim i pregària preparada pel grup d’Adoració Nocturna.

      Serà, com de costum a les 20’30 h. a la capella de les germanes de la Puresa. Recordam que dura una hora i és un acte obert a tothom.

Exposició Santíssim.

 

Cant d’entrada: pàgina 225 “Benaurances”

Reso de Vespres: ….Salmòdia: pàgina 173-178

Lectura: “L'Església buida” (Amàlia).

Magníficat: …. Antífona del Magnificat: pàgina 180

Pregàries + Oració: pàgina 181 

Oració personal: 15 minuts.

Cant: pag. 227 cant nº 5

Pregàries comunitaries.

Amoris Leatitia: 126-130 (Hnas. Pureza)

Cant: Pange Lingua (pag. 218) estrofes 5 i 6

 

 

DIUMENGE    XXXI    DEL   TEMPS   ORDINARI:

 

AVUI VA DE “FATXENDES”, DE GENT QUE ES CREU FORTA I TREPITJA FORT…


Gent que dogmatitza a tort i a dret, que es creu “no sé pas què” i que de retruc maltracta els “petits”, trencant les relacions igualitàries de la comunitat! De persones que sempre “són forts amb els dèbils, però dèbils amb els forts”.

1. Jesús s’hi troba fortament incòmode


I parla d’ells i els fustiga amb una duresa extrema que fins i tot “fereix la nostra sensibilitat” de persones benpensants, que imaginem, “per defecte”, un Jesús bonàs, mansuet, mig ensucrat.


El Jesús de Mateu assenyala amb el dit persones molt concretes: els escribes i fariseus dels dies de Jesús, als anys 30. Coneix per pròpia experiència aquest “mundillo”. Escribes: els intel·lectuals, teòlegs… homes amb una intensa formació que reben el títol “acadèmic” en una cerimònia, que els concedia autoritat de successors de Moisès, d’intèrprets oficials. La seva influència abastava totes les dimensions de la vida dels jueus. Fariseus: associació de fidels, bona gent, la majoria laics (amb alguns escribes), força fonamentalistes en la interpretació de la llei, rigoristes i legalistes. Immensa influència social i religiosa

Però al mateix temps el lector sap que Mateu es refereix als fariseus dels anys 80, dels dies en que escriu l’evangeli. I intueix que aquesta mirada de Jesús travessa els segles. Infinitat de persones: des de jerarques de la primera església, que poden tenir la temptació de caure en el que avui Jesús fustiga, fins a qualsevol mena de masclisme, de gent fatxenda, de gent que vol imposar maneres de fer i de pensar, que vol dominar el pensament… Cadascú sap els etcèteres que s’hi podrien afegir. L’evangelista ens ha dit que Jesús, en aquests discurs, s’adreça a la gent (tot el món) i als deixebles (les esglésies). Avui ens cal estar ben atents…!

2.“Y lo que había de pasar, pasó: del “servei” als fills de Déu al “monopoli” de Déu


De la gran experiència de religió “alliberament” a la religió “feixuga”, fardell pesant. Han teixit un espès codi de normes i ritus. I per sarcasme, de fet, resulta que ha estat per a llurs propis interessos: a) enriquir-se, b) enaltir-se, posar-se per damunt dels altres, ser tinguts. “Diuen i no fan, posen càrregues pesades i insuportables a les espatlles dels altres, però ells no volen ni moure-les amb el dit. En tot actuen per fer-se veure de la gent, els agrada d'ocupar el primer lloc als banquets i els primers seients a les sinagogues, i que la gent els saludi a les places i els doni el títol de "rabí", o sigui "mestre”.

 

Han arribat a un nivell de rigorisme i fonamentalisme tan singular que fins i tot els ha portat a fer-se caixetes on hi han posat textos de la llei, i les porten enganxades als seus caps i braços (fent una lectura al peu de la lletra dels llibres de la Llei).

 

3. L’estil de Jesús


El defineix molt bé la lectura de Pau que hem fet: “ens férem amables com les mares, volíem donar-vos Bones Notícies!, no posar-vos càrregues, per això fins i tot treballàvem nit i dia”.

Que l’estil de Jesús se’ns encomani. Mirem sempre què fa i què diu Jesús. Guardem avui en el cor cinc trets de les seves paraules, que ens conviden a ser com ell és.


1. Però vosaltres no us feu dir "rabí" / perquè de mestre només en teniu un, i tots vosaltres sou germans.


2. Ni doneu a ningú el nom de "pare" aquí a la terra / perquè de pare només  en teniu un, que és el del cel.


3. Ni us feu dir "guies" / perquè de guia només en teniu un, que és el Crist.


Dit amb altres paraules.


4. El més important d'entre vosaltres, que es faci el vostre servidor.
5. El qui s'enalteixi, serà humiliat, però el qui s'humiliï, serà enaltit.

4. Jesús una altra mena d’autoritat, ben diversa dels fariseus
Ep! sap dir les coses pel seu nom, no és de caramel barat! Però, per resumir-ho com ho fa Joan: renta els peus dels deixebles i els demana que facin com ell, car “el primer és l’últim” (servus servorum Dei).

Aquest “estil” fa “tocar Déu”, ens connecta amb Déu: Déu deu ser així…! Aquest estil porta el Regne, la Humanitat nova. Però, atenció, no anem d’ingenus: a aquest estil, el crucificaran!

Avui se’ns fa un gran “ep!, compte!”: que Déu ens en deslliuri de la fatxenderia, de creure’ns forts, del dogmatisme, d’estar sobre dels altres, creient-nos sempre amb raó. “Hipòcrita, que no veus la biga del teu ull?”.

Francesc Riera, sj.

 

 

ACTITUD DE CONVERSIÓ

Jesús parla amb indignació profètica. El seu discurs dirigit a la gent i als deixebles és una crítica forta als dirigents religiosos d'Israel. Mateu ho recolleix allà pels anys vuitanta per als dirigents de l'Església cristiana perquè no caiguin en el mateix.

¿ Podem recordar avui les recriminacions de Jesús amb pau, en actitud de conversió, sense ànims de polèmiques estérils? Les seves paraules són una invitació per a bisbes, preveres i tots quants tenen qualque responsabilitat eclesial a fer una revisió de la nostra actuació.

“No fan el que diuen”.

El pecat nostre més gros és la incoherència. No vivim el que prediquem. Tenim poder però ens manca autoritat. La nostra conducta ens desacredita. El nostre exemple de vida més evangèlic canviaria el clima de moltes comunitats cristianes.

“Carreguen feixos feixucs damunt les espatlles dels altres… però ells no volen ni moure'ls amb el dit”.

És cert. Freqüentment, som exigents i severs amb els altres, comprensius i indulgents amb nosaltres. Afeixuguem a les persones senzilles amb exigències però no els facilitem l'acollida de l'evangeli. No som com Jesús que té cura de fer la càrrega lleugera ja que és senzill i humil de cor.

“En tot obren per fer-se veure de la gent”.

No podem negar que és més fàcil viure pendents de la nostra imatge, cercant quasi sempre “quedar bé” davant els altres. No vivim davant aquest Déu que veu dins el secret. Posem més atenció al nostre prestigi personal.

“Els agrada ocupar el primer lloc als convits i els primers seients a les sinagogues, i que la gent e ls saludi a les places….”

Ens dóna vergonya confessar-ho però ens agrada. Cerquem esser tractats de manera especial, no com un germà més. ¿Hi ha res més ridícul que un deixeble de Jesús cerqui ser distingit i reverenciat per la comunitat cristiana?

“No us heu de fer dir mestres…., ni us heu de fer dir guies… perquè de mestre, de guia només en teniu un que és el Crist”.

El mandat evangèlic no pot ser més clar: renuncieu als títols per no fer ombra a Crist; orienteu l'atenció dels creients només cap a ell. ¿ Per què l'Església no fa res per a suprimir títols, prerrogatives, honors i dignitats per a millor mostrar el rostre humil i proper de Jesús ?

“No doneu a ningú el nom de pare aquí a la terra, perquè de Pare només en teniu un que és el del cel”.

Per a Jesús el títol de Pare és tan únic, profund i   entranyable que no s'ha d'utilitzar per ningú en la comunitat cristiana. ¿ Per què ho permetem ?

José Antonio Pagola

 

 

 

"En el moviment de Jesús no hi ha ‘pares’. Només el del cel"

Diumenge XXXI de durant l’any. Cicle A

Per Josep Llunell.

L’Evangeli de S. Mateu ens ha transmès unes paraules de caràcter fortament antijeràrquic de Jesús

**demana als seus seguidors que es resisteixin a la temptació de convertir el seu grup en un moviment dirigit

-per savis rabins

-per pares autoritaris

-o per dirigents superiors als altres.

Què diu Jesús?

Però vosaltres no us feu dir rabins, perquè de mestre només en teniu un, i tots vosaltres sou germans.”

A la comunitat de Jesús ningú no és prioritari del seu ensenyament.

Què vol dir això?

Que ningú no ha de sotmetre doctrinalment els altres. Tots són germans que s’ajuden a viure l’experiència d’un Déu Pare a qui, precisament, li agrada manifestar-se als petits.

Diu Jesús: “Ni doneu a ningú el nom de ‘pare’ aquí a la terra, perquè de pare només en teniu un, que és el del cel.”

En el moviment de Jesús no hi ha ‘pares’. Només el del cel.

Ningú no ha d’ocupar el seu lloc. Ningú no s’ha d’imposar des de dalt sobre els demés.

Qualsevol títol que introdueixi superioritat sobre els altres va contra la fraternitat.

Poques exhortacions evangèliques han estat ignorades o desobeïdes tan frontalment com aquesta, al llarg dels segles.

Encara avui, l’Església viu en flagrant contradicció amb l’Evangeli.

És tal el nombre de títols, prerrogatives, honors i dignitats que no sempre és fàcil viure l’experiència d’autèntics germans.

Jesús pensava en una Església on no hi hagués ‘els de dalt’ i ‘els de baix’: una Església de germans iguals i solidaris.

No és qüestió de paraules sinó d’un esperit nou de servei mutu, amistós i fraternal.

És o no és possible crear una atmosfera

-més senzilla

-més fraternal

-i més amable a l’Església?

Ho és, o no ho és?

Què ho impedeix?

Qui ho impedeix?

 

Publicado en Catequesi infantil, Comunicacions Generals, Pagina Principal | Deja un comentario

PER A “TOTS-SANTS”

 

LES  MISSES    ES   DIRAN   COM   ELS   DIUMENGES

 


 

MAL PROGRAMATS

Tots experimentem que la vida està sembrada de problemes i conflictes que en qualsevol moment ens poden fer sofrir. Però, malgrat tot, podem dir que la “felicitat interior” és un dels millors indicadors per a saber si una persona està encertant en l'art difícil de viure. Es podria inclús afirmar que la vertadera felicitat no és sinó la vida mateixa quan està viscuda amb encert i plenitud.

El nostre problema rau en que la societat actual ens programa per a cercar la felicitat per camins equivocats que inevitablement ens menaran a viure de manera desgraciada. Una instrucció errònia diu així: “Si no tens èxit, no vals”. Per a assolir l'aprobació dels altres i, inclús, la pròpia estima cal triumfar.

La persona programada així, dificilment serà feliç: Necessitarà tenir èxit en totes les seves empreses, petites i grosses. Quan fracassi, sofrirà de manera indeguda.. Augmentarà la seva agressivitat contra la societat i contra la mateixa vida.

Aquesta persona romandrà, en gran part, incapacitada per a descobrir que ella val per ella mateixa, pel que és, malgrat no tengui èxits personals.

La segona equivocació és aquesta: “Si vols tenir èxit, has de valer més que els altres”. Ser sempre més que els altres, sobresortir, dominar.

Una persona així programada, sofrirà. Viurà sempre envejant els qui han tingut més èxit, els qui tenen més alt nivell de vida, els de posició més brillant. Dins el seu cor creixerà fàcilment la insatisfacció, l'enveja amagada, el resentiment. No sabrà gaudir del que és i del que té. Viurà mirant sempre de reüll els altres. Així, no es pot ser feliç.

Una altra consigna equivocada: “Si no respons a les    expectatives, no pot ser feliç”. Has de respondre al que la societat espera de tu, t'has d'ajustar als esquemes. Si no entres per la porta que van tots, et pots perdre.

La persona programada s'espenya inevitablement. Acaba per no conéixer-se a ella mateixa ni viu la pròpia vida. Només cerca el que cerca tothom, si bé no sap exactament per què ni per a què.

Les Benaurances ens conviden a demanar-nos si tenim o no la vida ben plantejada., i ens urgeixen a eliminar programacions equivocades.

¿ Què passaria dins la meva vida si encertara a viure amb cor senzill, sense afanys de possessió, amb més netedat interior, més atenció als que sofreixen, amb confiança més gran en un Déu que m'estima de manera incondicional ?

Per aquí va el programa que ens marquen les Benaurances de Jesús.

José Antonio Pagola

**********************

 

ALS    FIDELS   DIFUNTS

EN LES MANS DE DÉU

Avui no sabem què fer amb la mort. A voltes, l'únic que fem és ignorar i no parlar-ne. Oblidar com més prest millor aquest fet trist, complir els tràmits religiosos o civils necessaris i tornar a la vida de cada dia.

Però, prest o tard, la mort visita les nostres llars, ens pren essers estimats. ¿ Com reaccionar llavors davant aqueixa mort que ens pren per a sempre la mare ? ¿Quina actitud davant aquell espòs que ens diu adéu ? ¿ Què fer davant el buit que deixen amics i amigues ?

La mort és una porta que traspassa cada persona en solitari. Un cop la porta tancada, el mort s'amaga per a sempre: No sabem què ha estat d'ell. Aquest esser estimat i proper s'ens perd ara en el misteri insondable de Déu. ¿ Com relacionar-nos amb ell ?

Els seguidors de Jesús no assistim al fet de la mort de forma passiva. Confiant en Crist ressuscitat, l'acompanyem amb el nostre amor i la nostra pregària aquest misterios encontre amb Déu. En la litúrgia cristiana no hi desolació, rebeldia o deseperança. Una pregària de confiança: “Pare de bondat, a les teves mans confiem la vida de l'esser estimat”.

“Et seguim estimant, però no sabem com trobar-nos amb tu ni què fer per a tu. La nostra fe és dèbil i no sabem resar bé. Però et confiem a l'amor de Déu, en les seves mans et deixem…

 


 

Publicado en Catequesi infantil, Comunicacions Generals, Pagina Principal | Deja un comentario

MISSES I ALTRES SAGRAMENTS octubre-novembre 2017

14

 

19h. Fartàritx (T. Riera)

19h Convent (J. Cabrer)

 

14

18.30h (B. Tauler)

 

14

18h Sant Josep (J. Perelló)

19.30h (Andreu)

15

 

8h Dolors (Andreu)

9h Serralt (T. Riera)

12h Dolors (F. Xavier)

18 Benedictines (Parera)

20h Dolors (B. Tauler)

15

19h (F.Xavier)

15

 

21

 

19h Fartàritx (G. Parera)

19h Convent (J. Cabrer)

 

 

21

18:30h (Andreu)

 

 

21

18h St.Josep (J.Perelló)

19:30h (F.Xavier)

 

22

8h (Andreu)

9h Serralt (T.Riera)

12h Dolors (Andreu)

18 Benedictines (J.Perello)

20h Dolors (F.Xavier)

22

19h (T.Tauler)

22

 

 

28

19h Fartàritx (T.Riera)

19 Baptisme Dolors (T.Tauler)

19h Convent (Cabrer)

28

18:30h (F.Xavier)

 

28

18h Sant Josep (J.Perelló)

19:30h (Andreu)

 

29

 

8h Dolors (Andreu)

9h Serralt (T.Riera)

12h Dolors (G.Parera)

18h Benedictines (T.Tauler)

20h Dolors (Andreu)

28

 

12h Baptismes Crist Rei (F.Xavier)

19h (F.Xavier)

29

 

31

19h Fartàritx (G.Parera)

31

19h (T.Tauler)

31

17h Sant Josep (J.Perelló)

19:30h (F.Xavier)

 

 

1

Novembre

8h Dolors (Andreu)

9h Serralt (T.Riera)

12h Dolors (T.Tauler)

16h Cementiri (Andreu)

17h Benedictines (G.Parera)

20h Dolors (F.Xavier)

1

19h (J.Perello)

1

 

 

2

 

8h Dolors (Andreu)

20h (T.Tauler-concelebració)

2

19h (Andreu)

2

19:30h (F.Xavier)

 

4

19h Fartàritx (T.Riera)

19h Convent (Cabrer)

4

18:30h (F.Xavier)

4

17h Sant Josep (J.Perelló)

19:30h Sant Pau (T.Tauler)

 

5

8h Dolors (Andreu)

9h Serralt (T.Riera)

11h Baptisme Dolors (F.Xavier)

12h Dolors (F.Xavier)

17h Benedictines (J.Perello)

20h Dolors (T.Tauler)

5

19h (Andreu)

5

 

 

Publicado en Catequesi infantil, Comunicacions Generals, Pagina Principal | Deja un comentario

SEBASTIÀ TALTAVULL: BISBE DE MALLORCA

 


Sebastià Taltavull, nou bisbe de Mallorca

Per Catalunya Religió. Dm, 19/09/2017

Aquest migdia finalment s’ha fet públic el previsible nomenament de Sebastià Taltavull com a bisbe de Mallorca. El fins ara bisbe auxiliar de Barcelona va ser designat administrador diocesà de Mallorca fa un any i des de llavors compaginava les dues tasques. Amb el nomenament de dos nous auxiliars a Barcelona aquest juliol, s’esperava una solució definitiva. Tot i que durant aquest any Taltavull ha estat exercint plenament com bisbe de Mallorca, eren una tasca molt difícil de compaginar indefinidament amb Barcelona. Durant aquest temps ha generat nova confiança a la diòcesi de Mallorca després del trasllat forçós del seu antecessor, el bisbe Xavier Salinas.

El cardenal arquebisbe de Barcelona, Joan Josep Omella ha felicitat al bisbe Taltavull pel nou encàrrec que el Sant Pare li confia. El cardenal Omella ha destacat especialment “els vuit anys de servei de Monsenyor Sebastià a la diòcesi de Barcelona com a bisbe auxiliar i el darrer any essent també administrador apostòlic de Mallorca”. Quan Omella va arribar a Barcelona fa gairebé dos anys, Taltavull es va convertir en la seva persona de confiança per acompanyar-lo en el govern d’una diòcesi que el nou arquebisbe desconeixia.

Amb la sortida de Taltavull cap a Mallorca, l’equip episcopal de Barcelona queda configurat amb el cardenal arquebisbe Joan Josep Omella al capdavant i els dos nous bisbes auxiliars: Sergi Gordo, que coneix perfectament la diòcesi, i Toni Vadell, procedent precisament de Mallorca.

La basílica de la Sagrada Família acollirà el 19 de novembre una Missa en Acció de Gràcies pel servei del bisbe Taltavull a Barcelona. El 25 de novembre està previst que el bisbe electe de Mallorca iniciï el seu ministeri episcopal a la diòcesi balear en una Missa que es celebrarà a la Catedral de Palma de Mallorca.


 

El recorregut de Taltavull

Taltavull va ser nomenat el 2009 bisbe auxiliar de Barcelona, responsabilitat que fins l'any passat va exercir en solitari sota del mandat del cardenal arquebisbe Lluís Martínez Sistach. Nascut a Ciutadella el 1948, va ser ordenat capellà de la diòcesis el 1972. Va fer els estudis a la Facultat de Teologia de Catalunya. A Menorca va passar per la majoria de les responsabilitat més significatives del bisbat: va ser rector del santuari de la Mare de Déu del Toro de Menorca, va ser vicari general, rector del seminari, i canonge. També va col·laborar intensament amb Secretariat Interdiocesà de Catequesi de Catalunya i Balears (SIC) i amb el Secretariat Interdiocesà de Joventut de Catalunya i Balears. Abans d'arribar a Barcelona va estar sis anys a Madrid com a director de la Comissió Episcopal de Pastoral de la Conferència Episcopal Espanyola, de la qual n'és actualment el president.

 

 

Salutació de Mons. Sebastià Taltavull Anglada, en ocasió del seu nomenament com a Bisbe de Mallorca

 

Germanes i germans estimats,


Fa poc més d'un any, era dia 8 de setembre de 2016, que el papa Francesc em feia l'encàrrec de servir com a bisbe administrador apostòlic l'Església que peregrina a Mallorca, mantenint el servei episcopal també a Barcelona. Ha estat un temps de pregària i de feina, d'anar i venir, en el qual hem experimentat l'ajuda del Senyor i la solidaritat mútua, feta d'acolliment, d'escolta, de comprensió i d'estimació. Us en don gràcies de tot cor i no he parat cada dia de donar-ne gràcies a Déu.


Des d'aquell moment –recordareu que ho vaig dir així– em vaig posar a disposició del Senyor i de tots vosaltres «per acompanyar-vos amb humilitat i fidelitat en el camí que estau recorrent com a comunitat creient en bé de la societat mallorquina, per tal de fer-hi present Jesús i el seu Evangeli. La veritat és que ho faig amb tot l'amor del que som capaç, però també amb la temor d'haver de respondre a tants reptes que en aquests moments se'ns presenten i fer-ho bé, tant si aquests reptes són propis de la institució eclesial com si provenen de la complexitat humana i social que vivim». Som conscient, i vosaltres també, del camí que durant aquest període ens ha tocat fer i de les respostes que hem hagut de donar per tantes circumstàncies viscudes, comptant amb les limitacions pròpies per haver de compaginar el càrrec d'administrador apostòlic de Mallorca amb el de bisbe auxiliar de Barcelona.


Us deia, també fa un any, que el moment que vivim «és fascinant i entusiasmador per a fer que la nostra vida de creients en Crist sigui paraula i gest que atreguin, interpel·lin i animin a qualsevol persona, sigui creient o no. No som una entitat privada que es reclou en ella mateixa, sinó que volem ser llevat de transformació evangèlica». Ara us puc dir que ho he experimentat en tants moments viscuts a prop vostre, en converses personals i familiars, reunions de grup, trobades a parròquies, celebracions de l'Eucaristia, dels altres sagraments i de pregària, encontres institucionals i amb els mitjans de comunicació, festes populars, i tants altres moments en els quals hem hagut de respondre al ritme que se'ns demanava, davant esdeveniments diversos i suggeriments puntuals on era precís dir una paraula o realitzar un gest en nom de l'Església. Vull que valorem sobretot el diàleg, la trobada personal, la informació transparent, la necessitat de netedat de cor a l'hora d'escoltar-nos i d'interpretar-nos

En tota ocasió, he intentat ser fidel en allò que se m´havia encomanat, fent-me proper a les persones, escoltant-les i amb la voluntat de discernir allò que Déu ens demanava per a respondre-hi amb tota honestedat. No tot ha estat fàcil, però amb l'ajuda de Déu, amb l'esperit de comunió que he trobat al meu voltant i l'esforç de cooperació que hem compartit, molts assumptes s'han anat resolent.


Vull posar especialment de relleu l'acolliment i l'afecte fraternal que sempre he rebut per part del clergat, preveres i diaques, la vostra entrega a la tasca pastoral i la sol·licitud per una Església que volem de cada dia més semblant a Jesús. Això m'anima a pensar que aquest és el camí que hem de seguir fent, reforçant encara més els lligams de comunió i amistat entre nosaltres i amb els membres de la vida consagrada, base necessària per a una acció pastoral evangèlicament fecunda i compartida amb els qui sou majoria en el Poble de Déu, els laics i laiques de les nostres comunitats. És amb vosaltres amb els qui hem de comptar més i més cada dia.


Al llarg d'aquest temps m'he demanat moltes vegades i n'he fet objecte de pregària, de quina manera millor hem de servir el nostre poble, i he vist que el que se'ns demana avui –a l'Església que viu entre les cases, en el cor del poble– és proximitat, esperit de servei, llenguatge senzill, presència significativa, oferiment d'allò que és essencial, propostes valentes i a l'abast de la gent, una especial sensibilitat envers els més pobres i les seves necessitats més urgents, una exquisida capacitat d'atenta escolta i de diàleg sincer i franc, molta humilitat, esperit de reconciliació i perdó, conviccions fermes i identitat cristiana ben definida. Tot això serà molt important tenir-ho molt present, especialment per al diàleg interreligiós i multicultural del moment que vivim i és bàsic per una convivència en pau tant necessària avui.


He entès, també, que no podem rebaixar l'entusiasme de la nostra fe ni l'ardor de la nostra caritat, que és el que fa que siguem persones que contagien esperança. He experimentat, també entre vosaltres, que quan l'Evangeli és presentat a partir de la realitat que viu la gent, quan –com diu el papa Francesc– som contemplatius de la Paraula i també del poble, compartint les seves alegries i angoixes, els seus desigs i patiments, també és font d'esperança i es recupera l'interès pel coneixement i el seguiment de Jesús. Com més el presentam a Ell i no a nosaltres, la gent més ho accepta i entén perquè, de forma normal i també misteriosa, arriba al cor, i des del cor sabem que tot té una perspectiva atractiva i nova.


Estam compromesos a seguir fent camí junts i us convid a fer-lo a bon pas i amb alegria. Som cristians, seguidors de Jesús, formam part d'aquesta Església que estimam, però, a més de refer constantment els nostres vincles de comunió interna, sabem que ens devem a tothom, sense distincions ni exclusió. Volem ser com l'ànima en el cos, que li comunica allò que Jesús ens ha dit que donem junt amb la seva persona. Cep i sarments plens de vida, brots de resurrecció. És un encàrrec al que no podem renunciar ni aigualir amb ofertes febles i indefinides, moltes vegades buides de vida i que no ofereixen res i viuen d'aparences.  Ara ve un temps de anar solidificant aquests principis i fer de la nostra comunitat diocesana un espai perquè donin el seu fruit entre nosaltres. Hem de fer, especialment de la celebració de l'Eucaristia –diària i dominical– aquell moment en el qual junt amb la pregària assídua enfortim la nostra fe i ens preparam per a dur a la pràctica dels fets els nostres compromisos eclesials, familiars, professionals, educatius, ecològics i de tots els àmbits de la vida ciutadana.


Si dic tot això, és perquè durant aquest temps que estat entre vosaltres he pogut percebre el desig vehement d'una Església transparent, humil i propera a les persones, una Església que viu la gratuïtat i no exigeix res a canvi, testimoni de servei incondicional fet per amor, com ho fa Jesús. Encara que no es digui directament, és aquesta l'Església que se'ns demana també des de les crítiques o el rebuig manifest, o fins i tot des de la indiferència dels qui en altre temps n'eren fervents entusiastes. Què els ha passat? Què hem de fer? Segurament que, entre altres causes, tots tenim part de responsabilitat en el fet del seu allunyament, però crec sincerament que val la pena l'esforç d'apropar-nos-hi i d'encoratjar-los amb el gest de l'acolliment fraternal i l'estimació sincera.


Germanes i germans estimats, havent acceptat el nomenament de Bisbe d'aquesta Església diocesana, reiter una vegada més la meva disponibilitat de servei entre vosaltres en aquesta nova etapa que començam i que el sant Pare, el papa Francesc, m'encomana fer-la junts, essent entre vosaltres un ciutadà més d'aquesta terra mallorquina. Durant aquest any ens hem conegut més i per això podem dir que ens estimam més. Hem de seguir caminant amb pas ferm i sense cap por, fent de cada dia més forta la comunió entre nosaltres, que és l'edificació del Cos de Crist. El Senyor ens ho demana i l'entorn humà i social on vivim ens ho està exigint cada dia de moltes maneres. Estem-hi atents, captem-les, escoltem-les, acollim-les, portem-les a la pregària i al diàleg constructiu, i posem-les en acció. Tenim molts deures per fer en nom de Jesús i del seu Evangeli. No anam sols, Ell ens ha promet que ens acompanya i podeu estar ben segurs que no ens deixa. Fer-li confiança i acceptar-ho d'Ell, de Jesús, és ser creient. Implicar-s'hi és haver entès «ser Església» i viure la corresponsabilitat de la comunió entre nosaltres «perquè el món cregui» (Jn 17,21), com demana Jesús. Per això, vull seguir fent aquest camí junts en bé d'aquesta Església que estimam i que, en comunió amb tota l'Església, peregrina a Mallorca, això sí, sempre pensant i actuant en bé de la societat en la qual hi viu encarnada, com Jesús, amb totes les seves conseqüències.


Aquest nou nomenament suposa haver de deixar la missió que fins ara he exercit a l'estimada arxidiòcesi de Barcelona. Han estat més de vuit anys de servei episcopal com a bisbe auxiliar. No tenc paraules per agrair tot el bé que he rebut i tot el que he après, vivint el goig de l'amistat i del servei pastoral, tal com Jesús ens ho demana quan ens diu que som els seus amics. Durant el temps que encara compaginaré el servei episcopal d'ambdues diòcesis fins la presa de possessió de la Seu de Mallorca, que serà el dissabte, dia 25 de novembre, vigília de la festa de Crist Rei i cloenda de l'Any litúrgic, em permetrà poder-nos trobar per l'agraïment que sempre ens devem, sobretot al Senyor que ens acompanya.


Havent llegit o escoltat aquestes paraules, us convid a que pregueu pel sant Pare, el papa Francesc, tal com ell sempre ens demana que ho facem, per les dues Esglésies que encara em toca servir, per mi i per tot el poble, que preguem personalment i en xarxa, cadascú des de la seva condició de creient que confia en el Senyor i que se sent cridat i cridada a fer-lo present en tots els àmbits eclesials i seculars de la vida, demanant-li que l'Esperit Sant ens ompli amb els seus dons. Ho feim units i confiant en la intercessió de la nostra mare, Maria, la mare de Jesús i de l'Església, a qui a Mallorca invocam sota l'advocació de Verge de Lluc, i a Barcelona sota la de mare de Déu de la Mercè. Que, tal com ella va acompanyar sempre el seu fill Jesús en els moments favorables i adversos, nosaltres també la sentim ben a prop al costat nostre amb la seva tendresa maternal.

Amb tot el meu afecte i benedicció,
 

+ Sebastià Taltavull Anglada
Bisbe admnistrador apostòlic de Mallorca, auxiliar de Barcelona i bisbe electe de Mallorca

 

 

 

 

Saludo de Mons. Sebastià Taltavull Anglada, con ocasión de su nombramiento como Obispo de Mallorca.

 

Hermanas y hermanos queridos:

 

Hace poco más de un año, era día 8 de septiembre de 2016, cuando el papa Francisco me hacía el encargo de servir como obispo administrador apostólico la Iglesia que peregrina en Mallorca, manteniendo el servicio episcopal también en Barcelona. Ha sido un tiempo de oración y de trabajo, de ir y venir, en el que hemos experimentado la ayuda del Señor y la solidaridad mutua, hecha de acogida, de escucha, de comprensión y de estimación. Os doy gracias de todo corazón y no he parado cada día de dar gracias a Dios.

Desde aquel momento —recordaréis que así lo dije— me puse a disposición del Señor y de todos vosotros "para acompañaros con humildad y fidelidad en el camino que estáis recorriendo como comunidad creyente en bien de la sociedad mallorquina, para hacer presente a Jesús y a su Evangelio. La verdad es que lo hago con todo el amor del que soy capaz, pero también con el temor de tener que responder a tantos retos que en estos momentos se nos presentan y hacerlo bien, tanto si estos retos son propios de la institución eclesial como si provienen de la complejidad humana y social que vivimos”. Soy consciente, y vosotros también, del camino que durante este periodo nos ha tocado hacer y de las respuestas que hemos tenido que dar por tantas circunstancias vividas, contando con las limitaciones propias por tener que compaginar el cargo de administrador apostólico de Mallorca con el de obispo auxiliar de Barcelona.

 

Os decía, también hace un año, que el momento que vivimos "es fascinante y entusiasmante para hacer que nuestra vida de creyentes en Cristo sea palabra y gesto que atraigan, interpelen y animen a cualquier persona, sea creyente o no. No somos una entidad privada que se recluye en sí misma, sino que queremos ser levadura de transformación evangélica”. Ahora puedo decir que lo he experimentado en tantos momentos vividos cerca de vosotros, en conversaciones personales y familiares, reuniones de grupo, encuentros en parroquias, celebraciones de la Eucaristía, de los demás sacramentos y de oración, encuentros institucionales y con los medios de comunicación, fiestas populares, y tantos otros momentos en los que hemos tenido que responder al ritmo que se nos pedía, ante eventos diversos y sugerencias puntuales donde era preciso decir una palabra o realizar un gesto en nombre de la Iglesia. Quiero que valoremos sobre todo el diálogo, el encuentro personal, la información transparente, la necesidad de limpieza de corazón a la hora de escucharnos y de interpretarnos.

En toda ocasión, he intentado ser fiel a lo que se me había encomendado, haciéndome cercano a las personas, escuchándolas y con la voluntad de discernir lo que Dios nos pedía para responder con toda honestidad. No todo ha sido fácil, pero con la ayuda de Dios, con el espíritu de comunión que he encontrado a mi alrededor y el esfuerzo de cooperación que hemos compartido, muchos asuntos se han ido resolviendo. Quiero poner especialmente de relieve la acogida y el cariño fraternal que siempre he recibido por parte del clero, sacerdotes y diáconos, vuestra entrega a la tarea pastoral y la solicitud hacia una Iglesia que queremos de cada día más parecida a Jesús. Esto me anima a pensar que este es el camino que tenemos que seguir haciendo, reforzando aún más los lazos de comunión y amistad entre nosotros y con los miembros de la vida consagrada, base necesaria para una acción pastoral evangélicamente fecunda y compartida con quienes sois mayoría en el Pueblo de Dios, los laicos y laicas de nuestras comunidades. Es con vosotros con los que tenemos que contar más y más cada día. 

A lo largo de este tiempo me he preguntado muchas veces, y de ello he hecho objeto de oración, de qué manera mejor debemos utilizar nuestro pueblo, y he visto que lo que se nos pide hoy —a la Iglesia que vive entre las casas, en el corazón del pueblo— es proximidad, espíritu de servicio, lenguaje sencillo, presencia significativa, ofrecimiento de lo esencial, propuestas valientes y al alcance de la gente, una especial sensibilidad hacia los más pobres y a sus necesidades más urgentes, una exquisita capacidad de atenta escucha y de diálogo sincero y franco, mucha humildad, espíritu de reconciliación y perdón, convicciones firmes e identidad cristiana bien definida. Todo esto será muy importante tenerlo muy presente, especialmente para el diálogo interreligioso y multicultural del momento que vivimos, y es básico para una convivencia en paz tan necesaria hoy

 

He entendido, también, que no podemos rebajar el entusiasmo de nuestra fe ni el ardor de nuestra caridad, que es lo que hace que seamos personas que contagian esperanza. He experimentado, también entre vosotros, que cuando el Evangelio es presentado a partir de la realidad que vive la gente, cuando —como dice el papa Francisco— somos contemplativos de la Palabra y también del pueblo, compartiendo sus alegrías y angustias, sus deseos y sufrimientos, también es fuente de esperanza y se recupera el interés por el conocimiento y el seguimiento de Jesús. Cuanto más lo presentamos a Él y no a nosotros, la gente más lo acepta y entiende que, de forma normal y también misteriosa, llega al corazón, y desde el corazón sabemos que todo tiene una perspectiva atractiva y nueva.


Estamos comprometidos en seguir haciendo camino juntos y os invito a hacerlo a buen paso y con alegría. Somos cristianos, seguidores de Jesús, formamos parte de esta Iglesia que amamos, pero, además de rehacer constantemente nuestros vínculos de comunión interna, sabemos que nos debemos a todos, sin distinciones ni exclusión. Queremos ser como el alma en el cuerpo, que le comunica lo que Jesús nos ha dicho que demos junto a su persona. Cepa y sarmientos llenos de vida, brotes de resurrección. Es un encargo al que no podemos renunciar ni aguar con ofertas débiles e indefinidas, muchas veces vacías de vida y que no ofrecen nada y viven de apariencias.

Ahora viene un tiempo de ir solidificando estos principios y hacer de nuestra comunidad diocesana un espacio para que den su fruto entre nosotros. Debemos hacer, especialmente de la celebración de la Eucaristía —diaria y dominical— aquel momento en el que junto con la oración asidua, fortalecemos nuestra fe y nos preparamos para llevar a la práctica de los hechos nuestros compromisos eclesiales, familiares, profesionales, educaativos, ecológicos y de todos los ámbitos de la vida ciudadana.


Si digo todo esto, es porque durante este tiempo que estado entre vosotros he podido percibir el deseo vehemente de una Iglesia transparente, humilde y cercana a las personas, una Iglesia que vive la gratuidad y no exige nada a cambio, testimonio de servicio incondicional hecho por amor, como lo hace Jesús. Aunque no se diga directamente, es esta la Iglesia que se nos pide también desde las críticas o el rechazo manifiesto, o incluso desde la indiferencia de los que en otro tiempo eran fervientes entusiastas. ¿Qué les ha pasado? ¿Qué debemos hacer? Seguramente que, entre otras causas, todos tenemos parte de responsabilidad en el hecho de su alejamiento, pero creo sinceramente que vale la pena el esfuerzo de acercarnos a ellos y de animarlos con el gesto de la acogida fraternal y la estimación sincera.


Hermanas y hermanos queridos, habiendo aceptado el nombramiento de Obispo de esta Iglesia diocesana, reitero una vez más mi disponibilidad de servicio entre vosotros en esta nueva etapa que comenzamos y que el Santo Padre, el papa Francisco, me encomienda hacerla juntos, siendo entre vosotros un ciudadano más de esta tierra mallorquina. Durante este año nos hemos conocido más y por eso podemos decir que nos queremos más. Tenemos que seguir caminando con paso firme y sin miedo, haciendo cada día más fuerte la comunión entre nosotros, que es la edificación del Cuerpo de Cristo. El Señor nos lo pide y el entorno humano y social en el que vivimos nos lo está exigiendo cada día de muchas maneras. Estemos atentos, captémoslas, escuchémoslas, acojámoslas, llevémoslas a nuestras oraciones y al diálogo constructivo, y pongámonos en acción. Tenemos muchos deberes por hacer en nombre de Jesús y de su Evangelio. No vamos solos, Él nos ha prometido que nos acompaña y podéis estar seguros de que no nos deja. Confiar y aceptarlo, a Jesús, es ser creyente. Implicarse es haber entendido “ser Iglesia” y vivir la corresponsabilidad de la comunión entre nosotros “para que el mundo crea” (Jn 17,21), como pide Jesús. Por eso, quiero seguir haciendo este camino juntos en bien de esta Iglesia que queremos y que, en comunión con toda la Iglesia, peregrina en Mallorca, eso sí, siempre pensando y actuando en bien de la sociedad en la que vive encarnada, como Jesús, con todas sus consecuencias.


Este nuevo nombramiento supone tener que dejar la misión que hasta ahora he ejercido en la querida archidiócesis de Barcelona. Han sido más de ocho años de servicio episcopal como obispo auxiliar. No tengo palabras para agradecer todo el bien que he recibido y todo lo que he aprendido, viviendo el gozo de la amistad y del servicio pastoral, tal y como Jesús nos lo pide cuando nos dice que somos sus amigos. Durante el tiempo que aún compaginaré el servicio episcopal de ambas diócesis hasta la toma de posesión de la Sede de Mallorca, que será el sábado, día 25 de noviembre, víspera de la fiesta de Cristo Rey y clausura del Año litúrgico, se nos permitirá encontrarnos por el agradecimiento que siempre nos debemos, sobre todo al Señor que nos acompaña.


Habiendo leído o escuchado estas palabras, os invito a que recéis por el Santo Padre, el papa Francisco, tal y como él siempre nos pide que lo hagamos, por las dos Iglesias que todavía me toca servir, por mí y por todo el pueblo, que recemos personalmente y en red, cada uno desde su condición de creyente que confía en el Señor y que se siente llamado y llamada a hacerlo presente en todos los ámbitos eclesiales y seculares de la vida, pidiéndole que el Espíritu Santo nos llene con sus dones. Lo hacemos unidos y confiando en la intercesión de nuestra madre, María, la madre de Jesús y de la Iglesia, a quien en Mallorca invocamos bajo la advocación de Virgen de Lluc, y en Barcelona bajo la de Virgen de la Merced. Que, tal y como ella acompañó siempre a su hijo Jesús en los momentos favorables y adversos, nosotros también la sintamos muy cerca al lado nuestro con su ternura maternal.


Con todo mi afecto y bendición

Sebastià Taltavull Anglada


Obispo administrador apostólico de Mallorca, auxiliar de Barcelona y obispo electo de Mallorca

Publicado en Catequesi infantil, Comunicacions Generals, Pagina Principal | Deja un comentario

MISSES I ALTRES SAGRAMENTS, Septembre-Octubre 2017 (Horaris)

 

 

 

DIA

DOLORS

DIA

CRIST REI

DIA

SANT PAU

 

9

 

19h. Fartàritx (G. Parera)

19h Baptismes Dolors (T.Riera)

 

9

18.30h (Ll. Galmés)

 

9

18h Sant Josep (J. Perelló)

19.30h P. Comunions (J. Perelló)

 

10

 

8h Dolors (Andreu)

9h Serralt (T. Riera)

12h Baptisme i noces d’or (Andreu)

18 Benedictines (G.Parera)

20h Dolors (F.Xavier)

10

11h P. Comunions (F.Xavier)

19h (J.Perelló)

10

 

 

16

 

19h Fartàritx (T. Riera)

 

 

 

16

18:30h (Andreu)

19:30h Bapstisme

 

16

18h St.Josep (J.Perelló)

19:30h (F.Xavier)

 

 

17

8h (Andreu)

9h Serralt (T.Riera)

12h Dolors (T.Tauler)

18 Benedictines (Andreu)

20h Dolors (G.Parera)

13

19h (F.Xavier)

 

17

 

 

 

23

19h Fartàritx (G.Parera)

19 Baptisme Dolors (F.Xavier)

19h Convent (Cabrer?)

23

18:30h (T.Tauler)

 

23

18h Sant Josep (J.Perelló)

19:30h (J.Perelló)

 

 

24

 

8h Dolors (Andreu)

9h Serralt (T.Riera)

12h Dolors (F.Xavier)

18h Benedictines (J.Perelló)

20h Dolors (T.Tauler)

24

 

19h (Andreu)

24

 

 

30

12h Noces Dolors (F.Xavier)

19h Fartàritx (T.Riera)

19h Convent (Cabrer?)

30

18:30h (T.Tauler)

30

18h Sant Josep (J.Perelló)

19:30h (Andreu)

 

 

 

01

Octubre

8h Dolors (Andreu)

9h Serralt (T.Riera)

12h Dolors (Andreu)

18h Benedictines (G.Parera)

20h Dolors (T.Tauler)

01

19h (F.Xavier)

01

 

 

 

7

19h Fartàritx (G.Parera)

19h Convent Festa Roser (Andreu)

7

17h Noces (F.Vicens)

18:30h (T.Tauler)

7

18h Sant Josep (J.Perelló)

19h Baptismes (F.Xavier)

19:30h (F.Xavier)

 

 

8

8h Dolors (Andreu)

9h Serralt (T.Riera)

12h Dolors (T.Tauler)

18h Benedictines (J.Perelló)

20h Dolors (Andreu)

8

19h (F.Xavier)

8

 

 

 

 

Publicado en Catequesi infantil, Comunicacions Generals, Pagina Principal | Deja un comentario