Informació: cerca'ns al Facebook: catequesi manacor  o bè per correu electrònic: catequesimanacor@gmail.com

EPIFANIA DEL SENYOR


 

"Necessitem afecte i afecte sincer, no regals!"

El gest dels Mags davant el Nen Déu de Betlem expressa i concreta l’actitud bàsica de tot creient davant de Déu.

Déu existeix. Està aquí mateix, en les arrels de la nostra vida. Som acollits per Ell. No sabem a on ens vol conduir a través de la mort. Però podem viure amb confiança davant del Misteri perquè la seva és voluntat de Salvació.

Davant d’un Déu del que només sabem que és Amor, només hi cap per part nostra

-el goig inefable

-l’adoració alegre

-l’acció de gràcies pel do rebut.

Quin és el gran secret del creient?

L’alegria de saber-se estimat per Déu. Estimat personalment. Perquè cadascú és únic, irrepetible, original per Déu.

I, quina és la gran responsabilitat del creient?

El dia dels Reis Mags és dia de regals: tots ho sabem això.

L’exemplaritat dels Mags no està en els regals, sinó en el seu interès pel nen.

Quina és la gran responsabilitat del creient?

Abunda la gent que intenta omplir la seva falta d’estimació i de bon tracte amb costosos regals.

Hi ha pares, parents i amics que disfressen el seu desinterès, la seva fredor o escàs afecte amb un regal.

Quina lectura hem de fer-ne d’això?

Amb això, se serveix més els interessos del comerç i del consum que no pas la necessitat real d’afecte que tots tenim i experimentem.

¿Som capaços d’oferir afecte i de fer-ho desinteressament, és a dir, sense esperar ni exigir res a canvi?

O som o no ho som?

Necessitem afecte i afecte sincer, no regals!


 

 

 

 

Pregària 3 de GENER de 2019

 

Monició d’entrada: Joan Perelló.

Explicació de la celebració: Mª. Magdalena.

Exposició Santíssim.

Inici: pàgina 55

Cant d’entrada: “VENIU TOTS ELS HOMES”

Reso de Vespres: Antífones TEMPS DURANT L’ANY: pàgina 61 – 66 Salmòdia: pàgina 61 – 66

Lectura: “Només ens faltava això” (Amàlia).

Responsori breu: pàgina 74

Magníficat: pàgina 74

Pregàries + Oració: pàgina 74 

Oració personal: 15 minuts.

Cant: pag. 227 cant nº 5 “Jo crec en vos bon Déu,”

Pregàries comunitaries.

Catequesis NAVIDAD Papa Francisco: 18/12/18 (Maria Llull).

Cant: Pange Lingua (pag. 218) estrofes 5 i 6 J. Perelló…

Benedicció i Cant final: “Salve Regina”.

 

 

 

 

 

 

EPIFANIA:

EPIFANIA

(Power-Point)

 

 

 

 

 

 

 

 

Després que Jesús va néixer a Betlem de Judea, en temps del rei Herodes, vingueren uns savis d'Orient i, en arribar a Jerusalem, preguntaven: On és el rei dels jueus que acaba de néixer? Hem vist sortir la seva estrella i venim a adorar

 

 

 

L'Epifanía del Senyor (C)

EVANGELI

Venim d'Orient a adorar el Rei.

+ Lectura del sant evangeli segons sant Mateu 2, 1-12

  • 1 Després que Jesús va néixer a Betlem de Judea, en temps del rei Herodes, vingueren uns savis d'Orient i, en arribar a Jerusalem, 2 preguntaven:

    –On és el rei dels jueus que acaba de néixer? Hem vist sortir la seva estrella i venim a adorar-lo.

    3 Quan el rei Herodes ho va saber, es va inquietar, i amb ell tot Jerusalem. 4 Herodes va convocar tots els grans sacerdots i els mestres de la Llei que hi havia entre el poble i els preguntava on havia de néixer el Messies. 5 Ells li respongueren:

    –A Betlem de Judea. Així ho ha escrit el profeta:

    6 » I tu Betlem, terra de Judà,

    no ets de cap manera la més petita

    de les principals viles de Judà,

    perquè de tu sortirà un príncep

    que pasturarà Israel, el meu poble.

    7 Llavors Herodes cridà en secret els savis, va demanar-los el moment exacte en què se'ls havia aparegut l'estrella 8 i els encaminà a Betlem dient-los:

    –Aneu i informeu-vos amb exactitud d'aquest infant; i quan l'haureu trobat, feu-m'ho saber, perquè jo també pugui anar a adorar-lo.

    9 Després de sentir aquestes paraules del rei, es posaren en camí. Llavors l'estrella que havien vist sortir començà a avançar davant d'ells, fins que s'aturà damunt el lloc on era l'infant. 10 L'alegria que tingueren en veure l'estrella va ser immensa. 11 Van entrar a la casa, veieren el nen amb Maria, la seva mare, es prostraren a terra i el van adorar. Després van obrir les seves arquetes i li oferiren presents: or, encens i mirra.

    12 I, advertits en somnis que no anessin pas a veure Herodes, se'n tornaren al seu país per un altre camí.

    Paraula de Déu


UN RELAT DESCONCERTANT

Davant Jesús es poden adoptar actituds prou diferents. El relat dels màgics ens parla de la reacció de tres grups de persones. Uns pagans que cerquen, guiats per la llum d'una estrella. Els representants de la religió del Temple, que estan indiferents. El poderós rei Herodes que només veu un perill.

Els màgics no pertanyen al poble elegit. No coneixen al Déu vivent d'Israel. Res sabem de llur religió ni del poble d'origen. Només que viuen atents al misteri que s'amaga en el cosmos. Llur cor cercar veritat.

A un moment creuen veure una petita llum que apunta a un Salvador. Necessiten saber qui és i on està. Es posen en camí de pressa. No coneixen l'itinerari precís a seguir, però dins son interior hi ha l'esperança de trobar una Llum per al món.

Arribats a Jerusalem, causen un devessall general. Es reuneix, convocat per Herodes, el gran Consell de “grans sacerdots i escribes del poble”. La seva actuació és decepcionant. Són els guardians de la vertadera religió, però no cerquen la veritat. Representen el Déu del Temple, però no escolten la seva crida.

Estan segurs religiosament i estan cecs. Coneixen on ha de néixer el Messies, però cap d'ells anirà a Betlem. Es dediquen a donar culte a Déu, però no sospiten que el seu Misteri és més gran que totes les religions, i té camins per a trobar-se amb els seus fills. Cap reconeixerà a Jesús.

El rei Herodes, poderós i brutal, només veu en Jesús una amenaça per al poder i sa crueltat. Farà tot el possible per eliminar-lo. Des del poder opressor només és pot “crucificar” al qui porta alliberació.

Mentre, els màgics segueixen cercant. No s'agenollen davant Herodes: no hi troben res digne d'adoració. No entren en el temple grandiós de Jerusalem: tenen l'accés prohibit. La petita llum de l'estrella els atreu cap al petit pobles de Betlem, lluny de tot centre de poder.

 

 

Quan arriben, l'únic que veuen és el “nin amb Maria, sa mare”. Res pus. Un nin sense esplendor ni poder. Una vida fràgil que necessita cura de la mare. Suficient per a desvetllar en ells l'adoració.

El relat desconcerta. Aquest Déu, amagat dins la fragilitat humana, no el troben els instal·lats en el poder o tancats en la seguretat religiosa. Es revela als qui, guiats per petites llums, cerquen una esperança per a l'esser humà en el tendresa i la pobresa de la vida.

EPIFANIA

El vostre cor es va posar a caminar vers Déu

igual que els vostres passos es dirigien a Betlem.

Buscàveu i Déu guià la vostra recerca

des del moment en què la vàreu començar.

Buscàveu la salvació,

la buscàveu al firmament del cel,

però també als vostres cors; en el silenci

i en les preguntes que els homes us posaven.

Quan, arribats al costat de l’Infant,

us agenollàveu davant seu,

li oferireu l'or del vostre amor,

l'encens de la vostra veneració,

la mirra dels vostres patiments

davant la Faç del Déu invisible (…).

 

I tu, arrisca tu també, i viatja cap a Déu!

Anem, posem-nos en camí!

Oblida el passat, està mort!

El que et queda és el futur.

Mira doncs endavant:

la vida és allà, plena de possibilitats,

sempre podem trobar Déu,

cada dia n’és una possibilitat.

Un àtom de realitat sobrenatural

val més que els nostres somnis més grandiosos:

Déu és l’eterna joventut i no hi ha lloc

pel fatalisme al seu Regne!

 

Inspirada en un text de Karl Rahner

 

 

FESTES   SANT  ANTONI   2019   

(Programa)

SANT ANTONI

 

 

 

 

 

MONESTIR BENEDICTINES  

(Esgésies  de  Mallorca)

Publicado en Catequesi infantil, Comunicacions Generals, Pagina Principal | Deja un comentario

MISSES I ALTRES SAGRAMENTS GENER 2019

DOLORS

 

CRIST REI

 

SANT PAU

5
GENER

19h Fartàritx (G. Parera)

19h Convent (J.Amengual)

5

18:30h (F.Xavier)

5

17h Sant Josep (J. Perelló)

19:30h (T.Tauler)

6

8h Dolors (T.Amorós)

9h Serralt (T.Riera)

12h Dolors (F.Xavier)

17h Benedictines (T.Tauler)

20h Dolors (G.Parera)

6

19h (F.Xavier)

6

 

12

19h Fartàritx. Famílies (T.Tauler)

19h Convent (J.Amengual)

12

18:30h (F.Xavier)

12

17h Sant Josep (J. Perelló)

19:30h (T.Amorós)

13

8h Dolors (F.Xavier)

9h Serralt (T.Riera)

12h Dolors. Baptismes (T.Amorós)

17h Benedictines (J.Perelló)

20h Dolors (T.Tauler)

13

19h (G.Parera)

13

 

DIMECRES

16

19:30h Dolors. Completes de Sant Antoni

16

 

16

 

DIJOUS

17

SANT ANTONI

8h Dolors (F.Xavier)

20:30h (Aprox.) Dolors. Ofici Sant Antoni (Concelebració)

17

 

17

 

19

19h Fartàritx (T.Riera)

19h Convent (J.Amengual)

19

18:30h (T.Tauler)

19

17h Sant Josep (J. Perelló)

19:30h (T.Amorós)

20

8h Dolors (T.Amorós)

9h Serralt (T.Riera)

12h Dolors. Catequesi (F.Xavier)

17h Benedictines (G.Parera)

20h Dolors (F.Xavier)

20

19h (J.Amengual)

20

 

 

26

19h Fartàritx (G.Parera)

19h Convent (J.Amengual)

 

26

18:30h (T.Tauler)

26

17h Sant Josep (J.Perelló)

19:30h (F.Xavier)

27

8h Dolors (F.Xavier)

9h Serralt (T.Riera)

11h Baptisme (T.Amorós)

12h Dolors (J.Amengual)

17h Benedictines (G.Parera)

20h Dolors (T.Tauler)

27

19h (T.Amorós)

27

 

 

2

FEBRER

19h Fartàritx. Catequesi Família (F.Xavier)

19h Convent (J.Amengual)

2

18:30h (G.Parera)

2

17h Sant Josep (J. Perelló)

19:30h (T.Amorós)

3

8h Dolors (T.Amorós)

9h Serralt (T.Riera)

12h Dolors (T.Tauler)

17h Benedictines (J.Perelló)

20h Dolors (F.Xavier)

3

19h (J.Amengual)

3

 

 

 

ATENCIÓ!! DIA 11 DE GENER ENVIAMENT D’UNA FAMÍLIA MISSIONERA DEL CAMÍ NEOCATECUMENAL.

CELEBRA EL SR. BISBE (A LES 20H A SANT PAU).

 

 

 

Publicado en Catequesi infantil, catequesis adolescents i joves, Comunicacions Generals, Misses, Pagina Principal | Deja un comentario

FESTA DE LA MARE DE DÉU

Quan van complir-se els vuit dies i hagueren de circumcidar l'infant, li van posar el nom de Jesús;

era el nom que havia indicat l'àngel abans que el concebés la seva mare.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Santa Maria, Mare de Déu (A, B, C)

EVANGELI

Trobaren a María i a Josep i el nin. Als vuit dies, li posaren per nom Jesús.

Lectura del sant evangeli segons sant Lluc 2,16-21

 

6 Hi anaren, doncs, de pressa i trobaren Maria i Josep, amb el nen posat a la menjadora. 17 En veure-ho, van contar el que els havien anunciat d'aquell infant. 18 Tothom qui ho sentia quedava meravellat del que deien els pastors. 19 Maria guardava tot això en el seu cor i ho meditava. 20 Després els pastors se'n tornaren, glorificant Déu i lloant-lo pel que havien vist i sentit: tot ho van trobar tal com els ho havien anunciat.

21 Quan van complir-se els vuit dies i hagueren de circumcidar l'infant, li van posar el nom de Jesús; era el nom que havia indicat l'àngel abans que el concebés la seva mare.

Paraula de Déu.

 

 

ORACIÓ PER A LA NIT DE CAP D'ANY

Senyor, abans d'entrar dins el bullici i torbament del Cap d'Any, vull trobar-me amb tu en silenci i calma. No ho faig sovint. Tu saps que no encert a pregar. He oblidat aquelles oracions que m'ensenyaren de petit i no he après a parlar amb tu d'una altra manera més viva i concreta.

No sé realment si crec ja en tu. Han passat tantes coses aquests anys. Ha canviat tant la vida i he envellit tant per de dins. Voldria sentir-te més viu i més proper. M'ajudaria a creure. Però em costa.

I tanmateix, Senyor, et necessito. A voltes em sent molt malament dintre meu. Passen els anys i la vida desgasta. A fora tot sembla funcionar: el treball, la família, els fills. Qualsevol em tindria enveja. Però jo no em sento bé.

Ha passat un any més. Començarem un any nou, però jo sé que tot seguirà igual. Els mateixos problemes, les mateixes preocupacions, les mateixes feines. I així, ¿ fins quan ?

Com voldria poder renovar la meva vida. Trobar nova alegria, una força diferent per a viure cada dia. Canviar, ser millor amb jo mateix i amb els altres. Però a la meva edat no es poden esperar grans canvis. Estic massa avesat a un estil de vida. Ni jo mateix crec en la meva transformació.

 

Si al manco et sentís com el millor Amic. A voltes penso que així tot canviaria. Quina alegria si no tingués aquesta espècie de temor que no sé d'on surt però m'allunya de tu.

Senyor, grava dins mon cor que tu sents per a mi amor i tendresa. Recorda'm des de dintre que tu m'acceptes tal com som, amb la meva mediocritat i el meu pecat, i que me vols encara que no canvii.

 

Que durant aquest any nou no m'allunyi de tu. Que sàpiga trobar-te dins els meus sofriments i mes alegries. Aleshores,  tal volta canviaré. 

Serà un Any nou.

 

Publicado en Catequesi infantil, catequesis adolescents i joves, Comunicacions Generals, Pagina Principal | Deja un comentario

BON NADAL

NOELI NZIZA     

(Video   de  BURUNDI)

 

 

 

 

 

PER  CELEBRAR  EL  NADAL…

CELEBRAR NNADAL CELEBRAR

 

 

 

 

 

 

PREGÀRIA  DE  NADAL:

ORACIÓ DE NADAL

 

 

 

 Per aquells dies sortí un edicte de Cèsar August ordenant que es fes el cens de tot l'imperi. 2 Aquest cens va ser anterior al que es féu quan Quirini era governador de Síria. 3 Tothom anava a inscriure's a la seva població d'origen. 4 També Josep va pujar de Galilea, del poble de Natzaret, a Judea, al poble de David, que es diu Betlem, perquè era de la família i descendència de David. 5 Josep havia d'inscriure's juntament amb Maria, la seva esposa. Maria esperava un fill.
6 Mentre eren allà, se li van complir els dies 7 i va néixer el seu fill primogènit: ella el va faixar amb bolquers i el posà en una menjadora, perquè no havien trobat cap lloc on hostatjar-se.
8 A la mateixa contrada hi havia uns pastors que vivien al ras i de nit es rellevaven per guardar el seu ramat. 9 Un àngel del Senyor se'ls va aparèixer i la glòria del Senyor els envoltà de llum. Ells es van espantar molt. 
 
 

 

–No tingueu por. Us anuncio una bona nova que portarà a tot el poble una gran alegria: 11 avui, a la ciutat de David, us ha nascut un salvador, que és el Messies, el Senyor. 12 Això us servirà de senyal: trobareu un infant faixat amb bolquers i posat en una menjadora.
13 I de sobte s'uní a l'àngel un estol dels exèrcits celestials que lloava Déu cantant:
14 –Glòria a Déu a dalt del cel, i a la terra pau als homes que ell estima.
 
 

 

DAVANT EL MISTERI DE L'INFANT

 

Les persones humanes ens avesem a tot. Sovint, el costum i la rutina buiden de vida nostra existència. Ch. Peguy deia que “hi ha una cosa pitjor que tenir una ànima perversa, i és tenir una ànima acostumada a quasi tot”. Per això, no ens estranya massa que la celebaració de Nadal, voltada de superficialitat i consumisme foll, no digui res a tants homes i dones d'ànima “avesada”

 

Ens hem avesat a escoltar que “Déu ha nascut en el portal de Betlem”. Ja no ens sorprèn ni commou un Déu que s'ofereix com un nin. Ho diu A. Saint-Exupery en el pròleg del deliciós Petit Príncep: “Totes les persones majors han estat nins abans. Però moltes no s'en recorden”. Ens oblidem el que és ser nins. I ens oblidem que la primera mirada de Déu quan s'apropa al món ha estat la mirada d'un infant.

I aquesta és la gran nova de Nadal. Déu és un Misteri. Però ara sabem que no és tenebrós, inquietant i terrible, sinó algú que s'ens ofereix proper, indefens, entranyable, des de la tendresa i transparència d'un infant.

I aquest és el missatge de Nadal. Sortir a l'encontre d'aquest Déu. Canviar el cor, fer-nos infants, néixer de bell nou, recobrar la transparència del cor, obrir-nos amb confiança a la gràcia i al perdó.


 


 


 


ANTE EL MISTERIO DEL NIÑO

Los hombres terminamos por acostumbrarnos a casi todo. Con frecuencia, la costumbre y la rutina van vaciando de vida nuestra existencia. Decía Charles Péguy que “hay algo peor que tener un alma perversa, y es tener un alma acostumbrada a casi todo”. Por eso no nos puede extrañar demasiado que la celebración de la Navidad, envuelta en superficialidad y consumismo alocado, apenas diga ya nada nuevo ni gozoso a tantos hombres y mujeres de “alma acostumbrada”.

Estamos acostumbrados a escuchar que “Dios ha nacido en un portal de Belén”. Ya no nos sorprende ni conmueve un Dios que se ofrece como niño. Lo dice Antoine de Saint Exupéry en el prólogo de su delicioso Principito: “Todas las personas mayores han sido niños antes. Pero pocas lo recuerdan”. Se nos olvida lo que es ser niños. Y se nos olvida que la primera mirada de Dios al acercarse al mundo ha sido una mirada de niño.

Pero esa es justamente la gran noticia de la Navidad. Dios es y sigue siendo Misterio. Pero ahora sabemos que no es un ser tenebroso, inquietante y temible, sino alguien que se nos ofrece cercano, indefenso, entrañable, desde la ternura y la transparencia de un niño.

Y este es el mensaje de la Navidad. Hay que salir al encuentro de ese Dios, hay que cambiar el corazón, hacernos niños, nacer de nuevo, recuperar la transparencia del corazón, abrirnos confiadamente a la gracia y el perdón.

A pesar de nuestra aterradora superficialidad, nuestros escepticismos y desencantos, y, sobre todo, nuestro inconfesable egoísmo y mezquindad de “adultos”, siempre hay en nuestro corazón un rincón íntimo en el que todavía nos hemos dejado de ser niños.

Atrevámonos siquiera una vez a mirarnos con sencillez y sin reservas. Hagamos un poco de silencio a nuestro alrededor. Apaguemos el televisor. Olvidemos nuestras prisas, nerviosismos, compras y compromisos.

 

LA  SIBIL·LA

 

 


MATINES  A  LA  RESIDÈNCIA

Els alumnes de l’Escola de Música 440 Aula Musical de Manacor i Cala Millor,

dirigits per Rosa Carbonell,

col·laboraren un any més a les Matines de la Residència Municipal de Manacor.

Publicado en Catequesi infantil, Comunicacions Generals, Pagina Principal | Deja un comentario

TEMPS D’ADVENT

 

 

ADVENT  


 

PER  A  PREGAR  EN  TEMPS  D'ADVENT  

ADVENT PREGAR

  

COMUNICACIONS:

ADORACIÓ NOCTURNA           

Pregària amb Exposició del Santíssim a l'Església de Fartàritx

Dijous, 6 de Desembre de 2018     Hora 20:30 h      

 

 

 

 

 

1.- Acte de lliurament del premi popular d’honor al Emm. i Rvdm. Senyor Lluis Francesc Ladaria Ferrer, cardenal prefecte de la congregació per a la doctrina de la fe. 

                                                     Divendres dia 7 de desembre a les 19h a la sala d’actes del col·legi de Montission de Palma.

                                                     La COPE ofereix posar un autocar que partiria de Manacor per aquelles persones que hi vulguin assistir. 

                                                     Diumenge 8 de desembre, a les 10:30h a la Seu, hi haurà una missa presidida pel Cardenal Ladaria,

3.- Divendres dia 7 de desembre, vigília de la Immaculada, les misses seràn com un dissabte.

     Diumenge dia 8, les misses com un diumenge, havent-hi també, missa a Sant Pau a les 19:30h. 

4.- Diumenge dia 8, en motiu de la festa de la Immaculada,  a les 19h als Dolors, pregària amb exposició del Santíssim.

 

 

*  *  *  *  *  

Primer diumenge d'Advent

 

PRIMER ADVENT

Lc. 21, 25-28…34-36

La vinguda del Fill de l'home

(Mt 24,29-31; Mc 13,24-27)

25 »Després hi haurà senyals prodigiosos en el sol, la lluna i les estrelles. A la terra, les nacions viuran amb angoixa, alarmades pel bramul de la mar i per les onades embravides. 26 La gent defallirà de por i d'ansietat pel que succeirà arreu de la terra, perquè fins i tot els estols celestials trontollaran. 27 Llavors veuran el Fill de l'home venint en un núvol amb gran poder i majestat. 28 Quan tot això comenci a succeir, redreceu-vos i alceu el cap, que el vostre alliberament s'acosta.

Exhortació a vetllar

34 »Vosaltres estigueu alerta: que l'excés de menjar o l'embriaguesa o les preocupacions de la vida no afeixuguin el vostre cor, perquè de cop i volta, com un llaç, us trobaríeu a sobre aquell dia, 35 que caurà sobre tots els habitants de la terra. 36 Vetlleu, doncs, i pregueu en tot moment perquè us pugueu escapar de tot això que ha de succeir i us pugueu presentar sense temor davant el Fill de l'home.

Paraula de Déu

QUE HI HAGI DÉU,… PER FAVOR

Estigueu sempre desperts.

Moltes vegades havia pensat en la importància del context socio-polític en la manera de llegir l'Evangeli, però en vaig prendre consciència quan vaig viure un temps a Rwanda.

 

Encara record la sensació que vaig tenir al llegir el text evangèlic d'aquest primer diumenge d'Advent. No és el mateix escoltar aquest discurs apocalíptic des del benestar d'Europa o des de la misèria i el sofriment d'Àfrica.

Malgrat totes les crisis i problemes, a Europa es pensa que el món va per a millor. Ningú espera ni vol el fi de la història. Ningú desitja que les coses canviïn gaire. En el fons, ens va bastant bé. Des d'aquesta perspectiva, sentir parlar de que un dia tot això pot desaparèixer “sona” a “visions apocalíptiques” sorgides dels deliris de ments pessimistes.

Tot canvia quan el mateix Evangeli es llegeix des del sofriment del tercer Món. Quan la misèria és ja insoportable i el present és viscut com a sofriment destructor, fàcil és percebre per dintre un sentiment diferent: “Gràcies a Déu, això no durarà per a sempre.”

 

Els que sofreixen així són els qui poden comprendre el missatge de Crist: “Feliços els que ploren, perquè d'ells és el regne de Déu”. Aquests homes i dones, l'existència dels quals és dolor, esperen quelcom nou i diferent que respongui a llurs desitjos més profunds de vida i pau.

 

Un dia “el sol, la lluna i les estrelles trontollaran”, és a dir, tot allò en que crèiem poder confiar per a sempre s'enfonsarà. Les nostres idees de poder, seguretat i progrés tremolaran. Tot allò que porta l'esser humà a la veritat, la justícia i la fraternitat s'ensorrarà i “a la terra viuran amb l'ai al cor…”

 

Pero el missatge de Crist no és desesperança per a ningú: Inclús llavors, en el moment de la veritat última, no desespereu, esteu desperts, “manteniu-vos dempeus”, poseu la vostra confiança en Déu.

 

Veient de prop el sofriment cruel d'aquelles gents d'Àfrica, vaig quedar corprès pensant que podria semblar estrany a un cristià. No és propiament una oració a Déu. És un desig ardent i una invocació davant el dolor humà. Això em sortia de dintre:

Per favor, que hi hagi Déu”.

 

] 

 

Jr 33,14-16 1Te 3,12-4,2 Lc 21,25-28.34-36

 

L´evangeli i les lectures del 1rI Diumenge d´Advent ens desconcerten una mica a tots. Sempre esperem el temps litúrgic  d´Advent com un temps de preparació al Nadal. La propaganda comercial ja fa dies que ens atabala parlant de regals de Nadal, de torrons, neules i cava, de joguines pels nens, per tot arreu ja se senten músiques nadalenques i apareix el Pare Noel.

I en canvi l´evangeli d´avui, 1r diumenge d´Advent ens parla de la fi del mon, de prodigis al sol, a la lluna i a les estrelles, de la vinguda del Fill de l´home sobre un núvol, amb poder i majestat, que cal estar alerta, vigilants i preparats. En què quedem, ens preparem al Nadal o la  fi del món?

Potser per entendre aquesta duplicitat de sentits de l´Advent ens pot ajudar recordar que Advent és la traducció de la paraula grega "Parusía", que significava presència, vinguda o visita: la visita d´una divinitat als seus fidels, o la presència oficial d´un rei o personatge il·lustre als seus ciutadans. L´Esglèsia fa servir en l´any litúrgic aquesta paraula Advent-Parusía per expressar la doble vinguda del Senyor, la primera vinguda al mig de la nostra historia  i la darrera vinguda a la fi del temps, a la fi de la història. La primera vinguda va ser en pobresa i humilitat al pessebre de Belén, la darrera vinguda, al final de la història, serà en gloria i majestat.

També el prefaci d´Advent ens parla d´aquestes dues vingudes del Senyor, de la primera quan vingué per primera vegada humil i fet semblant a nosaltres, i de la segona vinguda en glòria i majestat, quan ell mateix ens donarà els béns que ara esperem, tot vetllant, confiats en la seva promesa. Per això l´Advent és temps d´esperança i la litúrgia ens presenta textos dels profetes que anuncien que el desert florirà i que les armes es convertiran en arats, les ovelles pastaran amb el llop i el nen jugarà amb la serp

 Però no podem viure només del record del passat i de l´esperança del futur. El Senyor ve avui, ve cada dia, ve en  mig de nostra vida quotidiana de la família, del treball, de la ciutat, de la comunitat cristiana, se ens fa present en els pobres i desvalguts, en els nens i el ancians, en els malalts i marginats, en els emigrants i estrangers que no tenen papers ni feina, en les víctimes de guerres absurdes i cruels, en els joves en atur, en les dones abusades, en les indígenes expulsats de les seves terres  per les multinacionals, també en l´amor i la bellesa, en la natura i el cel estelat.

Com diu el poeta indi Rabindranth Tagore: “Ell ve, ve sempre, en cada instant i en cada edat, tots el dies i totes les nits. Ell ve, ve sempre, en els esplèndids dies de sol primaveral i en la foscor pluviosa de les nits d´hiver. Ell ve, ve, ve sempre.”

El Senyor ve ara i avui, ve cada día,  hem de començar a preparar els camins del Senyor, talment que  la memòria de la primera vinguda no  sigui purament un record folklòric i de consum i que així també ens prepararem amb esperança a la seva darrera vinguda, quan serem examinats sobre l´amor. Aleshores serem plenament alliberats i estarem per sempre amb el Senyor.

Vine, Senyor, no triguis, que t´esperem!

Víctor Codina, sj

 

 

 

 


 

 

PER  EL  TEMPS  D'ADVENTl

PREGÀRIA BÍBLICA 

 

    

Quines són les proves reals del nostre cristianisme diari?"

A què es va dedicar Jesús?

Jesús no es va dedicar a explicar cap doctrina religiosa. No era aquest el seu objectiu.

Jesús parlava d’un esdeveniment que ja estava succeint: Déu ha entrat al món

-Déu vol que les coses canviïn

-Déu busca que la vida sigui més digna i feliç per tothom.

Jesús anomena això el Regne de Déu.

Cal estar atents a la seva vinguda. Cal viure desperts

-obrir els ulls del cor

-desitjar, ardentment, que el món canviï i millori

-creure en aquesta bona notícia

-canviar de manera de pensar i d’actuar

-viure buscant i acollint el Regne de Déu.

No és gens estrany que al llarg de l’Evangeli escoltem o llegim tantes vegades la seva crida insistent i reiterativa

-“vigileu”

-“estigueu atents a la seva vinguda”

-“visqueu desperts”

Aquesta és la primera actitud de qui es decideix a viure com Jesús i segons els seus passos.

Viure desperts significa:

-No caure en l’escepticisme, la indiferència, el tant se me’n dóna de com va o no va el món.

-No permetre que el nostre cor s’endureixi.

-No limitar-nos a les queixes, a les crítiques i condemnes, al fanatisme cec i empobridor.

Cal desvetllar activament la nostra esperança.

Viure desperts significa:

-Viure de manera més lúcida i no deixar-nos arrossegar per la insensatesa i poc seny.

-Atrevir-nos a ser diferents i treballar desinteressadament pel bé de tots.

Viure desperts significa:

-Viure amb passió la petita aventura de cada dia.

-No desentendre’ns egoistament de qui ens necessita.

-Seguir fent aquests petits gestos que en aparença no serveixen per a res però que, de fet, recolzen l’esperança de les persones i fan la vida un xic més amable i atractiva, més suportable.

Viure desperts significa:

-Desvetllar la nostra fe.

-Buscar Déu en la vida i des de la vida.

-Intuir-lo ben a prop de cada persona, pensi el que pensi i sigui com sigui.

-Descobrir Déu atraient-nos cap a la felicitat eterna.

-Viure pendents no sols dels nostres projectes – tantes vegades discutibles – sinó atents al gran projecte de Déu.

Són realment aquestes les nostres actituds habituals?

I, si ho són, en què es nota?

Quines són les proves reals del nostre cristianisme diari?

Penseu que podríeu ser ajuda per algú?

 

Publicado en Catequesi infantil, catequesis adolescents i joves, Comunicacions Generals, Pagina Principal | Deja un comentario