Us mantindrem informats sobre les comunicacions de la parròquia.

TEMPS DURANT L’ANY – DIUMENGE XXV

(clicar)

 

25º diumenge Temps ordinari (C)

 

EVANGELI

No podeu servir a Déu i a les riqueses.

+ Lectura del sant evangeli segons sant Lluc 16,1-13

1 Jesús deia també als seus deixebles:

–Un home ric tenia un administrador, que va ser acusat de malversar els seus béns. 2 Ell el cridà i li digué:

»–Què és això que sento a dir de tu? Dóna'm comptes de la teva administració, perquè d'ara endavant ja no podràs administrar els meus béns.

3 »L'administrador va pensar: "Què faré, ara que el meu amo em treu de la feina? Cavar, no m'hi veig amb forces; captar, em fa vergonya. 4 Ja sé què faré per a trobar gent que em rebi a casa seva quan perdi l'administració."

5 »Llavors va cridar un per un els qui tenien deutes amb el seu amo. Al primer li digué:

»–Quant deus al meu amo?

6 »Li respongué:

»–Cent gerres d'oli.

»Ell li digué:

»–Aquí tens el teu rebut. Seu i ara mateix escriu-ne un que digui cinquanta.

7 »A un altre li digué:

»–I tu, quant deus?

»Li respongué:

»–Cent sacs de blat.

»Ell li diu:

»–Aquí tens el teu rebut. Escriu-ne un que digui vuitanta.  

8 I el Senyor va lloar l'administrador del diner, que és enganyós, perquè havia actuat amb astúcia:

–Els homes d'aquest món, en els tractes entre ells, són més astuts que els fills de la llum. 9 I jo us dic: Guanyeu-vos amics a costa del diner, que és enganyós, perquè, quan tot s'hagi acabat, us rebin a les estances eternes. 10 Qui mereix la confiança en una cosa molt petita, també la mereix en una de gran, i qui enganya en les coses petites, també enganya en les grans. 11 Per tant, si no heu merescut la confiança en l'administració del diner, que és enganyós, ¿qui us confiarà els béns veritables? 12 I si no heu merescut la confiança en les coses que són d'un altre, ¿qui us donarà allò que us pertany? 13 Cap criat no pot servir dos senyors, perquè, si estima l'un, avorrirà l'altre, i si fa cas de l'un, no en farà de l'altre. No podeu servir alhora Déu i el diner.

Paraula de Déu.

 

(clicar)

 

 

(clicar)

 

"CALENDARI  DIOCESÀ"

Publicado en catequesis adolescents i joves, Comunicacions Generals, Pagina Principal | Deja un comentario

EN RECORD DE LLUC

 

Programa Mosaic (IB3 TV) – 15 de setembre de 2019

Publicado en Catequesi infantil, catequesis adolescents i joves, Comunicacions Generals, Pagina Principal | Deja un comentario

DIUMENGE XXIV DURANT L’ANY

COMUNICACIONS.

DIUMENGE 15 DE SETEMBRE DE 2019

 

–  Les persones que tengueu parents, veïns o coneguts amb infants que enguany hagin començat el 2º curs de primària, vos agraïriem que els avisasiu que és el moment de començar la preparació per la primera comunió, si desitgen fer-la.

 

  La reunió de pares, on rebran tota la informació, serà divendres que ve a les 21 hores a l’Església de Crist Rei.

                                REPETIM: ELS NINS I NINES QUE HÀGIN COMENÇAT SEGON DE PRIMÀRIA.

 

–  Dissabte que ve, dia 21 de setembre, es reiniciarà la celebració de l’Eucaristia els dissabtes capvespre a les 19 hores al Convent.

*  * *  *  *  *  *  
 

 

NINGÚ  ESTÀ  "PERDUT"

(clicar)

 

 

(POWER-POINT,   clicar)

 

 

24º diumenge Temps ordinari (C)

 

EVANGELI

Hi haurà més alegria en el cel per un sol pecador convertit.

Lectura del sant evangeli segons sant Lluc 15,1-32

Jesús i els pecadors

1 Els publicans i els altres pecadors s'acostaven tots a Jesús per escoltar-lo. 2 Els fariseus i els mestres de la Llei murmuraven i deien:

–Aquest home acull els pecadors i menja amb ells.

Paràbola de l'ovella perduda

3 Jesús els va proposar aquesta paràbola:

4 –Si un home d'entre vosaltres té cent ovelles i en perd una, ¿no deixa les noranta-nou al desert i va a buscar la perduda fins que la troba?5 I quan l'ha trobada, ¿no se la posa a les espatlles ple d'alegria 6 i, arribant a casa, convida els amics i els veïns dient-los: "Veniu a celebrar-ho amb mi: he trobat l'ovella que havia perdut"?

7 »Igualment jo us dic que en el cel hi haurà més alegria per un sol pecador que es converteix que no pas per noranta-nou justos que no necessiten convertir-se.

Paràbola de la dracma perduda

8 »O bé, si una dona té deu monedes de plata i en perd una, ¿no encén una llàntia i escombra la casa amb tota cura fins que la troba? m9 I quan l'ha trobada, ¿no convida les amigues i veïnes dient-los: "Veniu a celebrar-ho amb mi: he trobat la moneda que havia perdut"?

10 »Igualment jo us dic que hi ha una alegria semblant entre els àngels de Déu per un sol pecador que es converteix.

Paràbola del fill pròdig

11 I digué encara:

–Un home tenia dos fills. 12 Un dia, el més jove digué al pare:

»–Pare, dóna'm la part de l'herència que em toca.

»Ell els va repartir els béns. 13 Al cap d'uns quants dies, el més jove va vendre's tot el que tenia i se'n va anar amb els diners en un país llunyà.

»Un cop allí, dilapidà la seva fortuna portant una vida dissoluta. 14 Quan s'ho hagué malgastat tot, vingué una gran fam en aquell país i començà a passar necessitat. 15 Llavors es va llogar a un propietari d'aquell país, que l'envià als seus camps a pasturar porcs. 16 Tenia ganes d'atipar-se de les garrofes que menjaven els porcs, però ningú no li'n donava. 17 Llavors reflexionà i es digué: "Quants jornalers del meu pare tenen pa de sobres i jo aquí m'estic morint de fam! 18 Aniré a trobar el meu pare i li diré: Pare, he pecat contra el cel i contra tu. 19 Ja no mereixo que em diguin fill teu; tracta'm com un dels teus jornalers." 20 I se n'anà a trobar el seu pare.

»Encara era lluny, que el seu pare el veié i es commogué, corregué a tirar-se-li al coll i el besà. 21 El fill li digué:

»–Pare, he pecat contra el cel i contra tu. Ja no mereixo que em diguin fill teu.

22 »Però el pare digué als seus criats:

»–De pressa, porteu el vestit millor i poseu-l'hi, poseu-li també l'anell i les sandàlies, 23 porteu el vedell gras i mateu-lo, mengem i celebrem-ho, 24 perquè aquest fill meu era mort i ha tornat a la vida, estava perdut i l'hem retrobat.

»I es posaren a celebrar-ho.

25 »Mentrestant, el fill gran era al camp. Quan, de tornada, s'acostava a la casa, va sentir músiques i balls 26 i cridà un dels criats per preguntar-li què era allò. 27 Ell li digué:

»–El teu germà ha tornat. El teu pare l'ha retrobat en bona salut i ha fet matar el vedell gras.

28 »El germà gran s'indignà i no volia entrar. Llavors el seu pare va sortir i el pregava. 29 Però ell li respongué:

»–Fa molts anys que et serveixo sense desobeir mai ni un de sol dels teus manaments, i tu encara no m'has donat un cabrit per a fer festa amb els meus amics. 30 En canvi, quan ha tornat aquest fill teu després de consumir els teus béns amb prostitutes, has fet matar el vedell gras.

31 »El pare li contestà:

Fill, tu sempre ets amb mi, i tot el que és meu és teu. 32 Però calia celebrar-ho i alegrar-se, perquè aquest germà teu era mort i ha tornat a la vida, estava perdut i l'hem retrobat.

Paraula de Déu.


 

AMOR   INCONDICIONAL

(clicar)

 

 

 

 

(clicar)

 

 

 

Publicado en Comunicacions Generals, Pagina Principal | Deja un comentario

FESTA DE LA MARE DE DÉU DELS DOLORS

 

DIUMENGE,  15  SETEMBRE   2019

FESTA  DE  LA  MARE  DE DÉU  DELS  DOLORS  

TITULAR  DE LA  NOSTRA  ESGLÉSIA  MARE

 

 

 FESTA  DE  LA  MARE  DE  DÉU  DELS  DOLORS

CELEBRACIÓ  SOLEMNE   A  LES  20'00  h

Presidirà Mons. Sebastià Taltavull, Bisbe de Mallorca.

 

 

 

 

 

"Dia de la Mare de Déu Dels Dolors. Molts d'anys a totes les Loles. Avui donam gràcies a Déu perquè ens ha regalat un santuari damunt un turonet (perdonau l'expressió, manacorins, però així ho ha de dir un gabellí que diuen que vol dir "home de les muntanyes"; i pensau, manacorins, que el nostre santuari just just s'alça 30 metres del torrent a mestral i dels horts a llevant).
Però l'altura del cim del nostre santuari no li ve dels metres que s'alça. Sinó de tantes i tantes persones que hi han vengut a encomanar els seus desigs, alegries, esperances i neguits (gaudium et spes) a l'època musulmana, a la cristiana i qui sap si a la paleocristiana. Fa mil anys i qui sap si 1500 o més.
Tanta humanitat pujant i tanta gràcia davallant han obert una encletxa entre la terra i el cel. Això és el nostre santuari del que avui donam gràcies.
També donam gràcies a tantes persones que encara avui hi dediquen tants d'esforços perquè segueixi funcionant: l'escolà, en Mateu, els torns de persones que fan net, els torns de voluntaris que guarden, el grup de voluntaris que ajuden en els grans esdeveniments, els decoradors en les distintes festes …. i tanta gent que no nomèn. Moltes gràcies a tots!!!
I tenir presents dues persones que l'any passat hi eren i enguany no hi són. Un per mal i l'altre per bé. En Tomeu Tauler i en Francesc Xavier Riutort. En Marc ho fa beníssim, però, ufff. què ho és de diferent començar un curs amb dos vicaris experimentats o amb un que encara és més nou que jo!!! " (copiat   de "facebook"  Toni   Amorós)..

Publicado en Catequesi infantil, Comunicacions Generals, Pagina Principal | Deja un comentario

LES MISSES DELS DIES FEINERS

DISTRIBUCIÓ DE MISSES DIES FEINERS

 

MANACOR 2019

( a partir   de  setembre )

 

DOLORS

CRIST REI

SANT PAU

DILLUNS

8h (T. Riera)

20h(Funeral-P. Amengual)

19h (Llorenç Galmés)

19.30h (Funeral-J.Perelló)

DIMARTS

8h (G. Parera)

18.45h Despatx (A.Amorós)

20h (Funeral-A.Amorós)

19h (Funeral-J. Perelló)

19.30h (P. Amengual)

DIMECRES

8h (A.Amorós)

18.45h Despatx (T.Amorós)

20h (Funeral-T.Amorós)

19h (Llorenç Galmés)

19.30h (Funeral-P. Amengual)

DIJOUS

8h (G.Parera)

18.45h Despatx (M. Capó)

20h (Funeral- P. Amengual)

19h (Funeral- A. Amorós)

19.30h (J. Perelló)

DIVENDRES

8h (A. Amorós)

18.45h Despatx (M. Capó)

20h (Funeral- J.Perelló)

19h (Llorenç Galmés)

19.30h (Funeral-A. Amorós)

DISSABTE

8h (T.Riera)

 

 

 

Publicado en Comunicacions Generals, Pagina Principal | Deja un comentario

DIUMENGE XXIII DURANT L’ANY

(clicar)

(Molta gent feia camí amb Jesús. Ell es va girar i els digué: Si algú ve a mi i no m'estima més que el pare i la mare, la dona i els fills, els germans i les germanes, i fins i tot que la seva pròpia vida, no pot ser deixeble meu. Qui no porta la seva creu i em segueix, no pot ser deixeble meu.

 

COMUNICACIONS:

Diumenge , 15  setembre , és la festa de La Mare de Déu dels Dolors, titular de la nostra Església mare.  

–  Tots estam convidats a la celebració que serà a les 20 hores.

–  Presidirà Mons. Sebastià Taltavull, Bisbe de Mallorca.

(El diumenge capvespre no hi haurà missa a les 19 hores a Crist Rei.)

 

 

 

 *  *  *  *  *  *  

23º diumenge Temps ordinari (C)

EVANGELI

Qui no renuncia a tot, no pot ser deixeble meu.

+ Lectura del santo evangelio según san Lucas 14,25-33

El seguiment de Jesús

25 Molta gent feia camí amb Jesús. Ell es va girar i els digué:

26–Si algú ve a mi i no m'estima més que el pare i la mare, la dona i els fills, els germans i les germanes, i fins i tot que la seva pròpia vida, no pot ser deixeble meu. 27 Qui no porta la seva creu i em segueix, no pot ser deixeble meu.

28 »¿Qui de vosaltres, si vol construir una torre, no s'asseu primer a calcular-ne les despeses i veure si té recursos per a acabar-la? 29 Altrament, si posava els fonaments i no podia acabar l'obra, tots els qui ho veurien començarien a burlar-se d'ell 30 dient: "Aquest home va començar a construir però no ha pogut acabar."

31 »O bé, quin rei, si va a la guerra a lluitar amb un altre rei, no s'asseu primer a decidir si amb deu mil homes pot fer front al qui ve contra ell amb vint mil? 32 I si veu que no pot, enviarà una ambaixada a demanar la pau quan l'altre encara és lluny.

33»Així, doncs, el qui de vosaltres no renuncia a tots els seus béns no pot ser deixeble meu.

Paraula de Déu.

 

DAVANT  EL  DOLOR

(clicar)

 

Sav 9,13-18 Fil 9b-10.12-17 Lc 14,25-33

  1. L'evangeli d'avui és d'aquells que fa pensar. Jesús ens exposa les condicions per ser deixebles seus. I això ens planteja un interrogant seriós. Com és que després de tants anys de ser practicants, de celebrar el Nadal, de viure la Quaresma i la Pasqua, de participar a les eucaristies, de fer les nostres pregàries, i altres coses, ¿com és que ens sentim encara tan lluny de l'ideal que ens proposa Jesús? Per què?


    2. Penso que la resposta ens la dóna l'últim verset de l'evangeli d'avui. Diu Jesús: "Així també ningú de vosatres no pot ser deixeble meu, si no renuncia a tot el que té". "A tot"- diu Jesús.

    Sí, nosaltres volem ser cristians, i no es pot negar que fem moltes de les coses que ens diu Jesús. No tot ho fem malament, és clar. Però, si som sincers, hem de reconèixer que tots tenim un "raconet", un petit "tresor", al qual nosaltres no acabem de renunciar mai.

    Per a uns serà, per exemple, la seva comoditat. Faran certes coses, però mentre no els portin problemes o maldecaps. Això no va per a ells.
    Per a altres, serà el seu nivell de vida. Ja ho saben que hi ha persones que s'ho passen malament i que caldria ajudar-les: hi ha misèria i fam en el Tercer Món. I també a prop nostre. Ja ho saben. Però si prestar aquest ajut, suposa renúncies per a ells, que no hi comptin. Ells volen viure bé.

    Per a altres seran, potser, raons de prestigi, de poder figurar, d'amor propi. Seran capaços de fer moltes coses, algunes potser difícils, però amb una condició: que puguin tenir "protagonisme": que els doni prestigi. Ara, si es tracta de fer coses necessàries, però que no donen lluïment o que obliguen a restar en segon terme, no s'hi avindran: no ho faran.

    I en fi, altres coses que podríem dir i que cadascú se sap.

    El cert és que, sense negar que som capaços de fer moltes coses de les que ens demana Jesús, cal reconèixer amb humilitat, que tots ens guardem un "raconet" que és innegociable: no hi volem renunciar.

    Tots tenim un "tresor" que, més o menys conscientment, valorem més que Jesús. I això és el que ens destorba de ser cristians de veritat. Perquè ser cristià suposa que l'amor i la fidelitat a Jesús és el valor més important de la meva vida. Si no és així, pròpiament no sóc cristià.

    Quin és el valor més important de la meva vida, aquell que preval per damunt de tot? Realment és la fidelitat a l'evangeli?

     

    3. És possible que, en algun moment de la nostra vida, hàgim de definir-nos davant de qüestions difícils: un negoci brut, un amor egoista, una causa injusta, una petició d'ajut..

    L'evangeli d'avui deixa ben clar que a l'hora de prendre la decisió, allò que ha de passar per damunt de tot, ha de ser Jesús. No hi ha d'haver res que estigui per damunt d'aquesta fidelitat. Res.

    Amb tot, no confonguem les coses. És evident que ser cristià suposa renúncies. Evident.
    Però això no significa quedar-nos buits. Al contrari: és renunciar a certes coses, però per quedar-nos més plens: més plens de l'amor del Senyor que és l'única font de la joia, de la pau, de l'esperança autèntiques.

    No tinguem por de renunciar per Jesús: no hi sortirem pendent. Ell mai no es deixa vèncer en generositat. Renunciar per Jesús, no és empobrir-se, sinó enriquir-se: és una bona inversió.

    Això ens fa comprendre també l'afirmació de Jesús, que diu que l'hem d'estimar més a Ell que els pares, esposa, fills o germans.

    No tinguem por: aquesta preferència per Jesús no suposa deixar oblidats o abandonats aquells que més estimem.

    Perquè l'amor de Déu no exclou, sinó que integra. L'amor sincer a Déu, dóna més tendresa i més profunditat a l'amor humà. Com més estimem el Senyor, més augmentarem i perfeccionarem el nostre amor als pares, espòs o esposa, fills o germans.

    Perquè l'acostament al Senyor va destruït el nostre egoisme que és l'obstacle que ens impedeix d'estimar de veritat.

    Posem l'amor de Jesús en el centre del nostre cor i deixem-nos guiar per ell. Mai no ens n'haurem de penedir.

    Reflexionem-hi.

     

 

 

PORTAR   LA  CREU   

(clicar)

 

 

Publicado en Comunicacions Generals, Pagina Principal | Deja un comentario

MISSES I ALTRES SAGRAMENTS

DISSABTE

7-9-19

 

18 h. St. Josep

18.30 Crist Rei

19.00 Fartàritx

19.00 Convent

19.00 Batisme

19.30 St. Pau

Noces Dolors

Noces Dolors

J. Perelló

Fc. Vicens (torn de Comunions)

G. Parera

No

J. Perelló

J. Perelló

T. Amorós

T. Amorós

DIUMENGE

8-9-19

8.00 Dolors

9.00 Serralt

12.00 Dolors

18.00 Benedictines

19.00 Crist Rei

20.00 Dolors

G. Parera

T. Riera

T. Amorós

G. Parera

T. Amorós

J. Perelló

DISSABTE

14-9-19

18 h. St. Josep

18.30 Crist Rei

19.00 Fartàritx

19.00 Convent

19.30 St. Pau

J. Perelló

G. Parera

T. Riera

No

T. Amorós

DIUMENGE

15-9-19

8.00 Dolors

9.00 Serralt

12.00 Dolors

20.00 Dolors

G. Parera

T. Riera

T. Amorós (Noces d’Or)

CONCELEBRACIÓ FESTA DOLORS

DISSABTE

21-9-19

18 h. St. Josep

18.30 Crist Rei

19.30 Batismes Xt Rei

19.00 Fartàritx

19.00 Convent

19.30 St. Pau

J. Perelló

T. Amorós

T. Amorós

G. Parera

P. Amengual

J. Perelló

DIUMENGE

22-9-19

8.00 Dolors

9.00 Serralt

12.00 Dolors

18.00 Benedictines

19.00 Crist Rei

20.00 Dolors

T. Amorós

T. Riera

J. Perelló

G. Parera

P. Amengual

T. Amorós

DISSABTE

28-9-19

18 h. St. Josep

18.30 Crist Rei

19.00 Fartàritx

19.00 Convent

19.30 St. Pau

J. Perelló

G. Parera

T. Riera

P. Amengual

T. Amorós

DIUMENGE

29-9-19

8.00 Dolors

9.00 Serralt

12.00 Dolors

18.00 Benedictines

19.00 Crist Rei

20.00 Dolors

T. Amorós

T. Riera

P. Amengual

J. Perelló

T. Amorós

G. Parera

DISSABTE

5-10-19

 

18 h. St. Josep

18.30 Crist Rei

19.00 Fartàritx

19.00 Convent

19.30 St. Pau

Noces Dolors

J. Perelló

T. Amorós

T. Riera

P. Amengual

G. Parera

J. Llamedo

 

DIUMENGE

6-10-19

8.00 Dolors

9.00 Serralt

12.00 Dolors

18.00 Benedictines

19.00 Crist Rei

20.00 Dolors

G. Parera

T. Riera

J. Perelló

G. Parera

P. Amengual

T. Amorós

Pregària 5 de SETEMBRE de 2019

– ESGLÉSIA  DE  FARTÀRITX    20'30-21'30  h

Monició d’entrada: Joan Perelló.

Explicació de la celebració: Mª. Magdalena.

Exposició Santíssim.

Inici: pàgina 55

Cant d’entrada: “Juntam les mans germans”

Reso de Vespres: Antífones “Temps Ordinari”: pàgina 61 – 66 Salmòdia: pàgina 61 – 66

Lectura: “RICS MÉS RICS…” (Amàlia).

Responsori breu “Temps Ordinari”: pàgina 68

Magníficat “Temps Ordinari”: pàgina 68 – 69

Pregàries + Oració “Temps Ordinari”: pàgina 69 (Joan Perelló).

Oració personal: 15 minuts.

Cant: pag. 227 cant nº 5 “Jo crec en vos bon Déu,”

Pregàries comunitaries.

Catequesis Papa Francisco “PARENOSTRE”: 03/05/19 (Maria Llull).

Cant: Pange Lingua (pag. 218) estrofes 5 i 6 J. Perelló (oració i es posa el mandil) genollats.

Benedicció i Cant final: “Salve Regina”.     


 


 

Publicado en catequesis adolescents i joves, Comunicacions Generals, Pagina Principal | Deja un comentario

TEMPS DURANT L’ANY – DIUMENGE XXII

POWER-POINT    (clicar)

COMUNICACIONS:

– Dijous, dia 5 de setembre, hi haurà pregària EUCARÍSTICA 

         –  Exposició del Santíssim organitza  Adoració Nocturna.

           –  A les 20.30h  a l’Església de Fartàritx. 

(clicar)

.Més aviat, quan et conviden, vés a posar-te al darrer lloc i, quan vingui el qui t'ha convidat, et dirà: "Amic, puja més amunt." Llavors seràs honorat davant tots els qui són a taula. Tothom qui s'enalteix serà humiliat, però el qui s'humilia serà enaltit.

 

 

 

Tothom qui s'enalteix serà humiliat; però el qui s'humilia serà enaltit.

+ Lectura del sant evangeli segons sant Lluc 14,1. 7-14

1 Un dissabte, Jesús va anar a menjar a casa d'un dels principals dels fariseus. Ells l'estaven observant.

Escollir els últims llocs

7 Jesús observà que els convidats havien escollit els primers llocs i els proposà aquesta paràbola:

8 –Quan algú et convida a un banquet de noces, no et posis al primer lloc. Hi podria haver un convidat més important que tu, 9 i llavors vindria el qui us ha convidat tots dos i et diria: "Cedeix-li el lloc", i tu hauries d'anar a ocupar el darrer lloc, tot avergonyit. 10 Més aviat, quan et conviden, vés a posar-te al darrer lloc i, quan vingui el qui t'ha convidat, et dirà: "Amic, puja més amunt." Llavors seràs honorat davant tots els qui són a taula. 11 Tothom qui s'enalteix serà humiliat, però el qui s'humilia serà enaltit.

Convidar els pobres

12 Després digué al qui l'havia convidat:

–Quan facis un dinar o un sopar, no hi cridis els teus amics, ni els teus germans, ni els teus parents, ni veïns rics. Et podrien tornar la invitació i ja tindries la teva recompensa. 13 Més aviat, quan facis un banquet, convida-hi pobres, invàlids, coixos i cecs.14 Feliç de tu, llavors, ja que ells no tenen res per a recompensar-te, i Déu t'ho recompensarà quan ressuscitin els justos!

Paraula de Déu.


 

 

(clicar)

 

Ecl 3, 17-18. 20. 28-29 He 12, 18-19. 22-24a Lc 14, 1. 7-14

  1. Segurament que, per a molts de nosaltres, l'estiu ha suposat algunes estones de contacte més íntim amb la natura.

    I la natura ens dóna ensenyances. Perquè la natura ha sortit de les mans de Déu i està en sintonia amb allò que ens ha dit Jesús a l'evangeli: que siguem humils. La natura és senzilla: l'aigua del rierol, el cant dels ocells, el raig de sol que entra silenciós per portar llum i fer créixer la vida… En la natura tot és senzill i, en la seva senzillesa, tot és meravellós.

    Per això, contemplar la natura en silenci i amb esperit de pau, ens ajuda a trobar Déu.


    2. Però també, quan les persones es presenten amb senzillesa, resulten agradables, meravelloses, perquè transparenten el reflex de Déu que són.
    Només quan algú es deixa corrompre per l'egoisme, pel desig d'estar per damunt dels altres, és quan es perd la senzillesa, i comencen les enveges, el malestar i les baralles.

    Jesús, conscient de la importància de la senzillesa, ens ha adverit: "Tothom qui s'enalteix serà humiliat, però el qui s'humilia serà enaltit". Això mateix ja ho havia dit a les benaurances: "Feliços els humils: són ells qui posseiran el país". (Mt 5,5) Val a dir que, fins i tot, en un món tan sofisticat i materialista com el nostre, continuem admirant les persones senzilles: fàcilment ens guanyen el cor.
    Els autosuficients i orgullosos, en canvi, ens resulten repel·lents.


    3. Però no confonguem la humilitat, amb la timidesa o l'encongiment. No és això. La humilitat, tal com diu santa Teresa, és la veritat. Ser humil, suposa reconèixer tot allò de bo que hi ha en nosaltres. No faltaria més. No fer-ho, significaria ser desagraït, perquè tot és un do de Déu.

    Però suposa, igualment, reconèixer els nostres defectes i limitacions. I és en això on més fàcilment fallem: ens costa, de vegades, de reconèixer-ho. I llavors, fàcilment podem caure en la temptació de creure'ns millors que els altres. I això no és bo.


    4. La persona orgullosa és exigent, intolerant. Té por de ser igualada o superada pels altres. I si pot, ho impedeix. Per això, difícilment té amics vertaders. Pot tenir alguns admiradors, potser sí. Però mai amics. La persona orgullosa viu en una gran soledat interior.

    I, sovint viu també amb tensió, sense pau al cor. Perquè constantment s'ha d'esforçar per dissimular els seus defectes, que també té com tota persona humana, però que no vol que els altres descobreixin.

    La persona humil, en canvi, no s'enorgulleix de les seves qualitats, perquè sap que no són mérit seu, sinó do gratuït de Déu. I té comprensió perquè sap que tots fallem, que tots tenim defectes. Fàcilment estima, perquè s'alegra del bé dels altres: no li sap greu que vagin endavant.

    Al contrari: desitja que tothom creixi i es perfeccioni, perquè sap que tot és obra de Déu i, per tant, tot serveix, tant per al propi bé particular, com per al comunitari.
    És plenament conscient que, si algú creix, hi guanyem tots. Tothom en surt beneficiat: tota la humanitat s'enriqueix. Per això, al costat d'una persona humil, t'hi trobes bé: s'hi conviu en pau, perquè no té exigències desproporcionades.

    En una paraula, és una persona que estima i es fa estimar, que fa créixer el regne de Déu al seu entorn.

    Aquestes són les raons per les quals vol Jesús que siguem humils: perquè vol que convisquem en pau, perquè vol que siguem feliços.

    Sóc humil? Sóc feliç? Per què?


    5. I diguem, per acabar, que la persona humil és l'única capaç de complir allò que també ens demana Jesús a l'evangeli: saber donar gratuïtament. Perquè la persona humil és conscient que tot el que som i posseïm, és do gratuït de Déu. Per això sap donar i donar-se a canvi de res.

    I així, fa present enmig del món, la bondat de Déu.

    Demanem al Senyor un cor senzill i humil com el seu.

    Reflexionem-hi.

 

 

"VIDA   CREIXENT"   A  LLUC

El  grup   de  "Vida Creixent"   de  Manacor 

conduit  per  D. Guillem  Parera, 

ha  passat  aquesta  darrera  setmana  d'agost

   uns  dies  de  "Convivència"  a  LLUC

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

     


 *  *  *  *  *  *  

OPCIÓ  PELS  POBRES

 

(clicar)

Publicado en Comunicacions Generals, Pagina Principal | Deja un comentario

TEMPS DURANT L’ANY – DIUMENGE XXI

POWER-POINT  (clicar)

Tot fent camí cap a Jerusalem, Jesús passava per viles i pobles i ensenyava. Algú li preguntà: Senyor, ¿són pocs els qui se salven?

Jesús els contestà: Esforceu-vos a entrar per la porta estreta, perquè us dic que molts voldran entrar-hi i no podran.

 

 

 

 

 

21º diumenge Temps ordinari (C)

 

EVANGELI

 

Vindrà gent d'orient i d'occident i s'asseuran a taula en el regne de Déu.

Lectura del sant evangeli segons sant Lluc 13,22-30

L'entrada al Regne de Déu

22Tot fent camí cap a Jerusalem, Jesús passava per viles i pobles i ensenyava. 23 Algú li preguntà:

–Senyor, ¿són pocs els qui se salven?

Jesús els contestà:

24–Esforceu-vos a entrar per la porta estreta, perquè us dic que molts voldran entrar-hi i no podran.

25 »Després que el cap de casa s'haurà alçat a tancar la porta, vosaltres us quedareu fora i començareu a trucar dient: "Senyor, obre'ns." Ell us respondrà: "No sé d'on sou." 26 Llavors us posareu a dir: "Hem menjat i hem begut amb tu, i has ensenyat per les nostres places!" 27 Ell us respondrà: "No sé d'on sou. Aparteu-vos de mi, tots els qui heu obrat el mal!" 28 Allà hi haurà els plors i el cruixit de dents, quan veureu Abraham, Isaac, Jacob i tots els profetes en el Regne de Déu, mentre que a vosaltres us hauran tret fora. 29 I vindrà gent d'orient i d'occident, del nord i del sud, i s'asseuran a taula en el Regne de Déu.30 Hi ha darrers que seran primers, i primers que seran darrers.

Paraula de Déu.

 

 

(clicar)

Is 66, 18-21 He 12, 5-7 11-13 Lc 13, 22-30

  1. Algú- ens ha dit l'evangeli- va fer a Jesús aquesta pregunta: "Senyor, ¿són pocs els qui se salven?".

    Però fixem-nos que Jesús no dóna una resposta directa. Vol que entenguem que l'important no és saber quants se salven, sinó saber què hem de fer per salvar-nos.

    N'hi ha que són molt amants de les estadístiques; però al cel no s'hi entra per càlculs matemàtics. Allò que veritablement ens interessa és saber si jo estic fent el camí que porta a la salvació. Això és l'important.
    I aquest camí, cadascun de nosaltres l'ha fet personalment: no podem delegar a ninú perquè ens el faci. La vida, me la jugo jo sol.
    Entrar per la "porta estreta" vol dir que només s'hi pot passar d'un a un: cadascú amb el seu propi cor i amb el seu comportament.
    Tinc un cor i un historial apte per entrar per aquesta porta? Per què?

    2. El Senyor ofereix la seva salvació a tothom. "Vindrà gent d'Orient i d'Occident, del Nord i del Sud" – ens ha dit. Però ningú se salvarà per força, ni per casualitat. Només se salvaran aquells que de veritat vulguin salvar-se: aquells que apreciïn la salvació que ens ofereix Jesús i s'esforcin sincerament per seguir el camí que Ell va fer. No n'hi ha prou de dir-se cristià, o si voleu, de "fer" de cristià. "Menjàvem i bevíem amb vós"- diuen aquells de l'evangeli. Però el Senyor els respon: "No sé d'on sou". Lluny de mi, tots vosaltres que obràveu el mal".
    El camí de salvació no consisteix, per tant, en "fer" de cristià, sinó en "ser-ho" de veritat.

    Vull dir, que no és suficient estar batejat i anar a missa, sinó que comporta una transformació de la pròpia vida, fent un esforç sincer per assemblar-nos a Jesús, que va passar per tot arreu fent el bé i estimant.

    3. Però tot això que hem dit, no suposa de cap manera que nosaltres hàgim de viure la nostra vida amb el cor angoixat, amb por. No seria aquesta una actitud cristiana, pròpia d'un fill estimat de Déu.
    Cert que hem d'intentar de viure la nostra vida amb gran sentit de responsabilitat, perquè la salvació és una cosa seriosa que ha costat molt cara a Jesús, i amb això no s'hi pot jugar.

    Però també l'hem de viure amb pau i amb esperança, perquè sabem que el Senyor ens estima. Ens ho ha recordat molt clarament el salm d'avui: "El seu amor per nosaltres és immens" – hem llegit. És immens. No té límit.
    Mai no ens deixarà sols ni ens demanarà que anem més enllà de les nostres possibilitats. Fem-li confiança.

     

    4. Intentem, doncs, de viure la nostra vida amb esperit de fidelitat al Senyor, sense deixar-nos condicionar pel nostre passat, que ja no podem canviar, i que hem de saber deixar en mans de Déu que és misericordiós.
    I sense angoixar-nos tampoc pel futur, que igualment és en els mans d'aquest Déu que ens estima.

    Demanem perdó amb humilitat quan ens adonem que hem fallat, ben convençuts que allò que ens ha de salvar, no són els nostres mèrits, sinó la misericòrdia de Déu, molt superior a les nostres mesquineses.
    I tirem endavant, un instant darrer l'altre, perquè la vida està feta de moments presents i no pas de passats ni de futurs. Sapiguem gaudir cada instant de la nostra vida com un do de Déu, perquè  ho és: el sol, la muntanya, la família, les vacandes, l'amistat …Tot.
    Sapiguem aplicar aquella dita de la Mare Teresa de Calcuta, que és evangeli pur: "Que ningú s'acosti a vosaltres, sense que se'n torni millor i més feliç".

    Sapiguem deixar una empremta positiva en totes les persones amb qui ens relacionem. Que ningú no s'hagi de penedir d'haver-nos conegut.
    I visquem en pau, posada la nostra confiança en el Senyor.
    Aquest és el camí de salvació: un camí que demana esforç, sens dubte, perquè tot el que val, costa. Però és un camí que no porta angoixa, sinó pau, joia i esperança, perquè ens apropa al Senyor que n'és la font d'on brollen.
    Reflexionem-hi.

(clicar)

 

 

 

(clicar)

Publicado en catequesis adolescents i joves, Comunicacions Generals, Pagina Principal | Deja un comentario

DIUMENGE XX DURANT L’ANY

  »He vingut a calar foc a la terra, i com voldria que ja estigués encesa! Haig de rebre un baptisme, i com desitjo que això es compleixi! ¿Us penseu que he vingut a portar la pau a la terra? Us asseguro que no. He vingut a portar-hi divisió. D’ara endavant els cinc membres d’una família estaran dividits entre ells: tres contra dos i dos contra tres. Es dividiran el pare contra el fill, i el fill contra el pare; la mare contra la filla, i la filla contra la mare; la sogra contra la nora, i la nora contra la sogra.

20º diumenge Temps ordinari (C)

 

EVANGELI

 

No he vingut a portar la pau, sinó divisió.

 

+ Lectura del sant evangeli segons sant Lluc 12,49-53

 

Jesús, motiu de divisió

(Mt 10,34-36)

49 »He vingut a calar foc a la terra, i com voldria que ja estigués encesa! 50 Haig de rebre un baptisme, i com desitjo que això es compleixi! 51 ¿Us penseu que he vingut a portar la pau a la terra? Us asseguro que no. He vingut a portar-hi divisió. 52 D'ara endavant els cinc membres d'una família estaran dividits entre ells: tres contra dos i dos contra tres. 53 Es dividiran el pare contra el fill, i el fill contra el pare; la mare contra la filla, i la filla contra la mare; la sogra contra la nora, i la nora contra la sogra.

Paraula de Déu.

 

 

(Clicar)

 

CALAR FOC

Mots cristians, arrelats en una situació de benestar, pensen el cistianisme com una religió que ha de tenir cura de mantenir la llei i l'ordre establert.

Per això xoca escoltar en boca de Jesús dites que conviden, no a l'immobilisme i conservadurisme, sinó a la transformació profunda i radical de la societat: »He vingut a calar foc a la terra, i com voldria que ja estigués encesa!…..¿Us penseu que he vingut a portar la pau a la terra? Us asseguro que no. He vingut a portar-hi divisió”.

Costa veure a Jesús com qui porta foc destinat a desfer tanta mentida, violència i injustícia. Un Esperit capaç de tranformar el món, de manera radical, a costa d'enfrontar i dividir les persones.

El que creu en Jesús no és una persona fatalista que es resigna davant la situació i cerca tranquil·litat i falsa pau. No és un immobilista que justifica l'ordre de coses, sense treballar amb ànim creador i solidari per un món millor. No és un rebel que per resentiment ho tira tot per avall i agafa el lloc dels que ha tombat.

Qui ha entès Jesús actua mogut per la passió i aspiració de col·laborar en un canvi total. El vertader cristià porta la “revolució” dins el cor. Una revolució que no és “cop d'estat”, canvi de govern, insurrecció o relleu polític, sinó recerca d'una societat més justa.

L'ordre que defensem és encara un desordre. Perquè no hem assolit donar menjar a tots el famolencs, garantir els drets a tota persona, eliminar les guerres o destruir les armes.

Necessitem una revolució més pregona que les revolucions econòmiques. Una revolució que transformi les consciències dels homes i dels pobles. H. Marcuse escrivia que necessitem un món “en el qual la competència, la lluita dels individus uns contra els altres, l'engan, la crueltat i la masacre ja no tenguin raó per ser”.

Qui segueix Jesús, viu cercant que el foc encès per ell cremi cada cop més en aquest món. Però, s'exigeix a si mateix una transformació radical: “només es demana als cristians que siguin autèntics. Aquesta és la vertadera revolució” (E. Mounier)

 

(Clicar)

 

(clicar)

"El primer és la vida feliç de tothom per damunt de creences, costums o lleis"


 

 

Publicado en Comunicacions Generals, Pagina Principal | Deja un comentario