Us mantindrem informats sobre les comunicacions de la parròquia.

L’ESPERIT SANT


 

 

EL SANT CRIST

   

(   minuts   22-28   :Preparatius  ​…)


A  MANACOR   ES   CELEBRA   LA  "FESTA  DEL   SANT   CRIST"  

MISSA   SOLEMNE  CONCELEBRADA    A  LES   20'00  h.  

(Presidida   per   Mn. Antoni   Vera,  Vicari   General)

PARRÒQUIA   NOSTRA   SENYORA   DELS   DOLORS 

AQUEST   DIA   SURTEN  I   VAN  A  LA    MISSA   "ELS  COSSIERS":


(ANY   2017)

AVUI   ÉS   NOTÍCIA

LLUÍS LADÀRIA CARDENAL

* * * * * * * 

 

Per Pentecosta, els cristians celebrem que l’Esperit de Déu , de Jesús està amb nosaltres.

 

– Hola avi! Avui a catequesi hem parlat de Pentecosta!
Què hi ha per berenar?
– Hola Martí! Mira a la cuina que l’àvia l’ha deixat preparat. I què, com ha anat ?
– Hem llegit un text dels Fets dels Apòstols 2, 1 -13 i ens han explicat un munt de coses: comunitat, Esperit Sant, la força, el vent, ser testimoni…
– Noi, com es nota que vas al grup dels grans!
– Ha sigut “xulíssim” quan la Marta, la meva catequista, ens ha dit que l’Esperit de Déu, de Jesús, fa que les persones visquem la vida de cada dia al ritme de l’amor de Déu.

En Martí va continuar explicant:
– Primer ens hem quedat callats, però després hem començat a parlar tots a l’hora. La Clara s’ha posat a cantar: “Viu al ritme de l’amor” (ja la coneixes , avi, s’anima sola!), la Bet deia que si l’Esperit ens mou havia de ser la melodia i no el ritme, la Mireia el so, el Xavi les notes…
Hem organitzat un ” follón” que han vingut els del grup del costat a preguntar què passava. I la Marta ha contestat, somrient per sota el nas: “l’esperit, que ho mou tot!”

– M’ho imagino! – va dir l’avi, somrient. – Quina colla! Poc a poc anireu traient l’entrellat, però és ben cert que l’Esperit ens porta a viure. I quan es viu estimant com Jesús estima… i tant que tot es mou! I tant que tot canvia!

 

Jesús, gràcies per ser el meu amic i ajudar-me a descobrir l’Amor de Déu.


   

Pentecosta – Temps Pasqual

Fets 2,1-11 Ga 5,16-25 Jo 15,26-27;16,12-15

Avui celebrem una de les festes més importants de l’any, juntament amb el Nadal, que commemora l’encarnació, el naixement de Jesús en el nostre món, i juntament amb la Pasqua, que celebra la resurrecció de Jesús, el Senyor, perquè el nostre Déu és el Déu de la vida.


Sovint ens passa desapercebuda aquesta festa de Pentecosta, perquè sembla que sigui simplement la cloenda del temps Pasqual. Però, en realitat, és la festa de la vida de Déu en nosaltres per l’Esperit.

 

  1. Us enviaré l’Esperit de veritat


    Jesús abans de la seva Passió ja anava dient als seus deixebles que marxava però que no els deixaria sols, que enviaria l’Esperit de la veritat i de la força de Déu en nosaltres. No ens ha deixat sols. Déu no ens deixa sols, mai. El seu Esperit ve a nosaltres, vol habitar en nosaltres. Ho desitja ardentment. Perquè el Senyor sap que som febles, que necessitem un Defensor. Sap que necessitem un guia que ens condueixi a la veritat i a la vida veritable. Sap que necessitem qui ens doni força i esperança.


    Potser avui és un dia idoni per posar-nos davant el Senyor, amb les mans obertes, físicament si és possible, en signe d’acollida. Disposats a rebre. Amb les mans obertes perquè sabem que en realitat les tenim buides. Perquè són fràgils. Obertes perquè volem que sigui Ell qui ens les ompli. Volem que, així com les mans les tenim obertes, el nostre cor també estigui obert per acollir aquest "Habitador de l’ànima" que és l’Esperit


    Sí, Jesús sabia perfectament que tenim “una càrrega massa pesada”, que la nostra fragilitat no ens deixa, encara, viure plenament la Vida que ell ha vingut a donar-nos. Per això ens ha donat l’Esperit, perquè ens vagi conduint, perquè ens vagi ajudant a seguir el camí.


    Tant de bo avui, com dèiem, obrim les mans i el cor, en silenci, per deixar que l’Esperit entri en nosaltres…

     

    2) Esperit i carn lluiten l’un contra l’altre


    Sant Pau en la carta als Gàlates ens recorda un fet del que hem de ser ben clars. Els impulsos de l’Esperit, l’estil i els principis de l’Evangeli, no són senzills, estan confrontats amb els impulsos, l’estil i els principis ‘del món’, de la mundanitat, del prestigi, del poder, de la supèrbia, de l’autobombo, de l’egoisme, de l’exclusió, de la ignorància dels sofriments dels altres, de les rivalitats, dels excessos, dels abusos i maltractaments de tot tipus, de la mentida, de la defensa dles propis interessos per sobre de la fraternitat… Podem pensar, per un moment, com podem continuar aquesta llista, o bé com omplir de contingut cadascuna d’aquestes paraules. Malauradament estan plenes de realitat concreta.


    I hem de veure que sí, que els impulsos de l’Esperit van per una altra banda. Oposada a aquesta. Com diu sant Pau, els fruits de l’Esperit són ben diversos. Els podem recordar, simplement, i sentir a manera d’examen de com ens deixem portar per l’Esperit en la nostra vida. Sí, els fruits de l’Esperit són: Amor, Alegria, Pau, Paciència, Bondat, Fidelitat, Mansuetud, Sobrietat…


    Com visc cadascuna d’aquestes dimensions? Com em deixo conduir per cadascun d’aquests camins?…

     

    3) Sentim proclamar les grandeses de Déu en les nostres pròpies llengues

    En la primera lectura, el relat de la Pentecosta dels apòstols, i de Maria que sens dubte era també amb ells, podem fixar-nos en com l’Esperit té una qualitat ben notable: no és uniformitzador, no és una recepta igual per a tots/es. L’Esperit fa que les bondats i l’acció de Déu es declinin, s’expressin, en les diverses llengües, és a dir, les diverses identitats, maneres de ser, de cadascú. L’Esperit ve a nosaltres allà on som. No allà on creiem que hauríem de ser. I allà on som, s’adapta a la nostra realitat, per fer-nos comprendre i fer-nos viure les meravelles de Déu. És tremendament respectuós amb la condició  humana i amb la diversitat de realitats i maneres d’entendre i de viure les coses. Per a cadascú, allà on sigui, l’Esperit és Bona Nova i força per a ser-ne testimonis.


    Potser avui podem valorar com l’Esperit ve a nosaltres, a mi, allà on som, i proclameem les grandeses de Déu de manera íntima, adaptada a la meva manera de ser, adaptant-se allà on sóc, per fer-me avançar per a ser testimoni…


    Que el Senyor, doncs, tan generós que ens ha enviat la seva mateixa presència en l’Esperit, ens acoompanyi sempre, i que el sapiguem acollir i actuar en nosaltres.

 

 

 

 

 

Parlar de l’Esperit Sant és parlar del que podem experimentar de Déu en nosaltres.

L’Esperit és Déu actuant en la nostra vida:

-la força

.la llum

-l’alè

-la pau

-el consol

-el foc que podem experimentar en nosaltres i quin origen últim està en Déu, font de tota vida.

Aquesta acció de Déu en nosaltres es produeix gairebé sempre de forma

amagada

silenciosa

i muda.

El mateix creient només intueix una presència gairebé imperceptible.

A vegades sí que ens envaeix la certesa exultant, l’alegria, la confiança total de què

Déu existeix

Déu ens estima

tot és possible

fins i tot, la vida eterna.

El signe més clar de l’acció de l’Esperit és la vida.

Déu està allà on la vida es desvetlla i creix, on es comunica i s’expandeix.

L’Esperit Sant sempre és Dador de vida

-dilata el cor

-ressuscita el que està mort en nosaltres

-desvetlla l’adormit

-posa en moviment el que havia quedat bloquejat.

De Déu sempre estem rebent nova energia per a la vida, noves sorpreses, noves i renovadores esperances.

L’Esperit condueix la persona a viure-ho tot d’una forma diferent: des d’una veritat més fonda, des d’una confiança més gran, des d’un amor més desinteressat i noble, més sacrificat i alegre.

Per a bastants, l’experiència fonamental és l’amor de Déu i ho diuen amb una frase tan senzilla com “Déu m’estima.”

Aquesta experiència els retorna la seva dignitat indestructible

els dóna forces per alçar-se de la humiliació i el desànim

els ajuda a trobar-se amb el millor d’ells mateixos.

N’hi ha d’altres que no pronuncien la paraula “Déu” però experimenten una confiança fonamental que els fa estimar la vida i les persones malgrat tot, que els ajuda a plantar cara als problemes i a buscar el bé de tots.

Ningú viu privat de l’Esperit de Déu.

En cada persona hi és Ell obrint-nos al millor viure i a la fraternal convivència.

Aquest és el missatge i la tasca de la festa de Pentecosta

-oberts al millor viure

-oberts a la fraternal convivència

Ens hi obrim nosaltres?

 


* * * * * * * 

 

 

AQUESTA   SETMANA   HAN  ESTAT:

LES   FESTES   DE   SANT   DOMINGO

I   ELS   "MORATONS"   HAN   SORTIT   AL   CARRER…

 

 

 

"PROGRAMA  MOSAIC"   6   maig  2018

(minuts   22-28..)

(Preparatius   de   la   FESTA   DEL   SANT   CRIST   a   MANACOR, minuts 20-28)

Publicado en Comunicacions Generals, Pagina Principal | Deja un comentario

TEMPS PASQUAL : L’ASCENSIÓ


 

COMUNICACIONS:

– La  Col·lecta  en  motiu   de   Mallorca   Missionera ha   recaptat   a   les   "nostres   Parròquies" :  2.566'60 euros 

–  Dimarts,   dia   15,   Festa   de   Sant   Isidre   llaurador:  a   les   20   hores:     Missa   a   la   Parròquia   dels   Dolors,  pregària   pels  difints  de  l'Associació   "S'Agrícola"
 

–  Aquesta  Setmana   tenen  lloc   les   Festes   de   Sant   Domingo:

            Dijous,  17    i   Divendres,  18   maig:  Missa  de   Triduo ,   al   Convent,   19  hores

           Dissabte,  18   maig,  19  hores:  MISSA  I  PROCESSÓ ,  Benedicció   de   l'Aigua de   la   Cisterna.- 

– DIUMENGE,   DIA   20  :   FESTA   DEL   SANT   CRIST

                                Missa Solemne   Concelebrada,  presidida   pel  Vicari  General, Mn Antoni  Vera,.   Ales   20'00 hores:  Parròquia  dels   Dolors   SANT CRIST 

 

*  *  *  *  *  *

 

 UN   BUIT

Enduit al cel.

L'animal només capta en el seu entorn allò que és significatiu per al seu instint. Les altres coses no existeixen per a ell. No mira a dreta ni esquerra. Només l'interessa allò que atreu la tendència instintiva: Els animals viuen en un món tancat.

L'esser humà és distint. Cerca sempre una resposta concreta a les seves necessitats, però mai queda satisfet. El món sencer no pot donar resposta definitiva al que cerca. Sempre desitja “més”. Mai troba satisfacció plena a les seves creacions. Son destí sembla excedir tot el que ha conquerit fins llavors i pot conquerir en un futur.

Així ho veuen filòsofs i antropòlegs. El desig humà no coneix límits ni fronteres, viu pressionat per un “excés de vitalitat”. (M.Scheler), tendeix vers “l'insospitat” (A. Gehlen), està “transit d'infinitud” (W Pannenberg), porta al cor de s'existència una “apertura infinita” (H. Plessner). Està estructurat de mode que a cada desig i estremiment cerca quelcom que respongui al anhel de felicitat eterna.

Aquest segle hem assistit a fortes crítiques de la idea cristiana del “cel”: no hi ha que esperar de Déu; totes les nostres esperances s'han de posar en l'home. No hi ha cel, cal contentar-nos amb el que ens pot donar la terra. Tanmateix, ha estat un filòsof ateu, l'alemany Erst Bloch, el qui ha plantejat de nou la qüestió del cel des de les arrels: ¿Que fem amb el “buit” que deixa l'eliminació de la hipòtesi d'un Déu Salvador?

Avui l'actitud dels filòsofs vers l'esperança religiosa està canviant (G.Vàtimo, J. Derrida, E.Levinas, J. Habermas). Eugeni Trias ha publicat un estudi amb significatiu títol La razón fronteriza (Destino, Barcelona 1999). Un cop més el filòsof català ens recorda que la raó sempre es topa amb un “límit” més enllà del qual res es pot conéixer ni dir: Per això, en front d'una “raó sacralitzada” per la “Il·lustració”, que gosa negar tot el que no pot verificar, Trias advoca per una “raó fronterera”, oberta al misteri, que permet cercar l'encontre amb el transcendent.

Segons la fe cristiana, quan la raó es troba amb la frontera del misteri, l'esperit humà és invidat a creure en el “Déu amagat” que li promet satisfer la set de felicitat eterna. Esperar el cel no és sinó escoltar aquesta promesa. A tot això ens convida la festa de l'Ascensió del Senyor.

 

José Antonio Pagola

 

Setè   Diumenge de Pasqua – LA ASCENSIÓ DEL SENYOR

EVANGELI

Fou enduit al cel i s'assegué a la dreta de Déu.

+ Lectura del sant evangeli segons sant Marc 16, 15-20

En aquell temps, Jesús s'aparegué als onze i 15 els digué:

–Aneu per tot el món i anuncieu la bona nova de l'evangeli a tota la humanitat. 16 Els qui creuran i seran batejats se salvaran, però els qui no creuran es condemnaran. 17 Els senyals que acompanyaran els qui hauran cregut seran aquests: en nom meu trauran dimonis, parlaran llenguatges que no coneixien, 18 agafaran serps amb les mans i, si beuen alguna metzina, no els farà cap mal; imposaran les mans als malalts, i es posaran bons.

Ascensió de Jesús

19 Jesús, el Senyor, després de parlar-los, fou endut al cel i s'assegué a la dreta de Déu. 20 Ells se n'anaren a predicar pertot arreu. El Senyor hi cooperava, i confirmava la predicació de la paraula amb els senyals prodigiosos que l'acompanyaven.

Paraula de Déu

 

UN NOU COMENÇAMENT

Els evangelistes descriuen amb llenguatges diferents la missió que Jesús confia als seus seguidors. Segons Mateu, han de “fer deixebles” que aprenguin a viure com ell els ha ensenyat. Segons Lluc, han de ser “testimonis” del que han viscut devora ell. Marc ho resumeix tot dient que han de “proclamar l'Evangeli a tota la creació”.

Els qui s'apropen avui a una comunitat cristiana no es troben directament amb l'Evangeli. Perceben el funcionament d'una religió envellida, amb greus signes de crisi. No poden identificar amb claretat a l'interior d'aquesta religió la Bona Nova provinent de l'impacte promogut per Jesús fa vint segles.

D'altra banda, molts cristians no conéixen directament l'Evangeli. Tot el que saben de Jesús i son missatge és el que poden reconstruir de manera parcial i fragmentària recordant el que han escoltat a catequistes i predicadors. Viuen la seva religió privats del contacte personal amb l'Evangeli.

¿Com podran proclamar-lo si no el conéixen dins les pròpies comunitats? El Concili Vaticà II recordava això massa oblidat: L'Evangeli és, en tot temps, el principi de tota vida per a l'Església”. Ha arribat el moment d'entendre i configurar la comunitat cristiana com a lloc on el primer és acollir l'Evangeli de Jesús.

Res pot regenerar el teixit en crisi de nostres comunitats com la força de l'Evangeli. Només l'experiència directa i immediata de L'Evangeli pot vitalitzar l'Església. Dins uns anys, quan la crisi ens obligui a centrar-nos només en l'essencial, veurem amb claretat que res és més important avui per als cristians que reunir-nos per llegir, escoltar i compartir junts els relats evangèlics.

Primer cal creure en la força regeneradora de l'Evangeli. Els relats evangèlics ensenyen a viure la fe no per obligació, sinó per atracció. Viure la vida cristiana no com un deure, sinó per irradiació i contagi. Possible és introduir a les parròquies una dinàmica nova. Reunits en petits grups, en contacte amb l'Evangeli, recuperarem la nostra vertadera identitat de seguidors de Jesús.

Tornar a l'Evangeli com un nou començament. No val qualsevol programa o estratègia pastoral. En pocs anys, escoltar junts l'Evangeli de Jesús no serà una activitat més, sinó la matriu d'on començar la regeneració de la fe cristiana en petites comunitats dispersades enmig d'una societat secularitzada.

El papa Francesc ens diu que el principi motor de la renovació de l'Església del nostre temps cal trobar-lo en “tornar a la font i recobrar la frescor original de l'Evangeli”.

 

 

Ascensió del Senyor – Temps Pasqual

Ac 1,1-11 Ef 4,1-13 Mc 16,15-20

Els quaranta dies


Què queda per fer


El Defensor


On s'està Jesús


Els quaranta dies


Sant Lluc ens narra dues vegades l'Ascensió de Jesús al cel; al final del primer volum i a l'inici del segon, d'on és el fragment, que hem llegit com a primera lectura d'avui.
És l'únic evangelista que concreta la durada de quaranta dies de Jesús ressuscitat, fent-se present als deixebles i ensinistrant-los per a la missió.


Vulgues que no, tornen a la memòria els quaranta dies del desert de Jesús conduït per l'Esperit. Fou un temps complet i necessari per a endinsar-se en la seva filiació afirmada per la dolça veu divina del seu baptisme, bo i projectant-la en l'enfoc del treball apostòlic pel Regne. Les temptacions voldran desviar-li la comprensió i el bon ús de la seva condició de fill.


En el text d'avui, passats els 40 dies pasquals, Jesús posa al centre el baptisme de l'Esperit,  i no d'aigua com el de Joan. Seran enviats arreu. Res no els podrà fer mal. Ni tampoc podran ser danyats per les amenaces ni temptacions. La prèdica, que Jesús els ordena, incorpora ja radicalment la mort i resurrecció de Jesús. De fet Jesús és la penyora de la vida de tots.


Els ho ha explicat una i altra vegada. El camí de la solidaritat del Regne passa per la creu prevista per Moisès, els profetes i els salms, per dur endavant el vertader Regne, la mostra de l'amor absolut de Déu. No són la riquesa, l'honor i el poder, el fonament de la prèdica, sinó l'abaixament del fill mort ressuscitat.


Aplicació: Tota vida cristiana necessita aquests quaranta dies simbòlics, la catequesi, la vida comunitària, per endinsar-se definitivament en l'amor de Déu i sentir la urgència de comunicar-lo on faci falta, començant pels més febles i allunyats.


Què queda per fer?


Precisament tot el segon volum de Lluc desgrana la tasca missionera inicial. Cal anar arreu, començant pel poble d'Israel fins als extrems de la terra. En el sant sopar Jesús havia predit que ell havia de marxar, tot i la tristor dels deixebles, per tal d'acomplir la seva promesa, també promesa del Pare, d'enviar el Defensor, l'Esperit.


L'evangeli de Marc que hem llegit descriu les actuacions cristianes similars a les de Jesús, predicació i curacions. Imposicions de mans. Això sí, reeixiran davant de mil dificultats.


Aplicació: En el llibre obert dels Fets de l'Església caldrà anar afegint els capítols de les nostres vides per arribar a la talla del Crist total, tal com proposa la carta als Efesis. Cadascú aportarà la seva pinzellada carismàtica, com Pere i Joan, o Felip i Esteve, o Bernabé, Lluc i Pau i tota la saga d'homes i de dones que van donar tan immens testimoni.


El Defensor


Ara, en el comiat, insisteix Jesús com dèiem, en el baptisme no d'aigua, com el de Joan, sinó com el seu propi, el de l'Esperit. No trigarà en arribar. Joan anota que el Defensor promès farà recordar i entendre Jesús. Lluc preveu l'enardiment apostòlic: quan l'Esperit Sant vindrà damunt vostre, rebreu una força que us farà testimonis meus a Jerusalem, a tot Judea, a Samaria i fins a l'extrem de la terra.

Aplicació: de sempre, en parlar de l'Esperit Sant, cal demanar-li i obrir-se als seus dons i a la multiplicitat de funcions en la construcció de la comunitat, sense perdre la cohesió d'un sol cos i un sol Esperit.


On s'està Jesús?


L'Ascensió té un terme, Jesús va al Pare. Està a la dreta del Pare. Més enllà dels elements simbòlics clàssics d'aquest llenguatge, Ascensió i Estar-se en el Pare, obre finalment el grup de deixebles a una alegria infinita. Tal com els hem vist al llarg de les narracions evangèlics, més aviat han estat resistents i interessats, sense una alteritat absoluta.


En el Glòria de la missa dominical per un moment agraïm a Déu, no els nostres profits, sinó la seva immensa glòria. Pura gratuïtat. Agraïment per ser Ell qui és.


En el comiat d'avui, els deixebles se'n tornen a Jerusalem amb una alegria immensa. Ho recull Lluc al final del seu evangeli.

Aplicació: la nit de la traïció, durant la Cena, desitja Jesús que la seva joia sigui també la joia dels deixebles i que sigui completa del tot. A la fi s'acompleix el vaticini. L'Esperit els fa entendre que Jesús va al Pare i se n'alegren infinitament. Han centrat el seu cor en Jesús. Aquest és el repte.

Santi Thió, sj

Què introduïm nosaltres en la vida del nostre pròxim?"

L’Ascensió del Senyor

Cap a l’any 9 abans de Crist, els pobles grecs de la província romana de l’Àsia van prendre el determini de canviar el calendari.

En endavant, la història de la Humanitat no es comptaria a partir de la fundació de Roma com fins aleshores sinó a partir del naixement de l’emperador August.

La raó per fer-ho era de pes.

Perquè els havia sigut Bona Notícia per a tothom ja que havia portat la pau introduint en el món un ordre nou.

August era el gran benefactor i salvador.

Els cristians començaren a proclamar un missatge molt diferent:

La Bona Notícia no és August sinó Jesús.”

Per això l’evangelista Marc va titular així el seu evangeli: “Bona Notícia de Jesús, el Messies, Fill de Déu.”

I per això, en el seu evangeli, el manament final del Ressuscitat és aquest: “Aneu pel món sencer i proclameu la Bona Nova.”

Bona Notícia és una realitat que, enmig de tantes experiències dolentes, porta a la vida de la gent una esperança nova i regeneradora.

Les bones notícies

-aporten llum

-desvetllen l’alegria

-donen un nou sentit a tot i a tothom

-animen a viure d’una manera més oberta i més fraterna.

Tot això i més és Jesús.

Però… ¿com proclamar-lo avui com a Bona Notícia?

Podem explicar doctrines sublims sobre Jesús: En Ell està la salvació de la humanitat, la redempció del món, l’alliberació definitiva de la nostra esclavitud, la divinització de l’ésser humà.

Tot això és ben cert.

Ara bé: no és suficient.

Perquè no és el mateix exposar veritats de contingut  que és teòricament bo pel món.- que fer que la gent pugui experimentar a Jesús com una realitat nova i bona en la seva pròpia vida.

No és difícil d’entendre perquè la gent sentia a Jesús com a Bona Notícia. Perquè tot el que Ell deia i feia els feia bé.

Concretament:

-els treia la por a Déu

-els feia sentir la seva misericòrdia

-els ajudava a viure compresos i perdonats.

Tota la seva manera de ser i de fer eren realitats bones per a tots

-era compassiu i proper

-acollia els més oblidats

-abraçava els més petits

-beneïa i curava els malalts

-es fixava i atenia els desenganyats/desesperançats

Tota la seva actuació introduïa en la vida de les persones realitats bones:

-la salut

-el perdó

-la veritat

-la força interior

-l’esperança

En resum: era una gran sort trobar-se amb Ell!

Què introduïm nosaltres en la vida del nostre pròxim?

¿Penseu que és una gran sort trobar-se amb nosaltres com ho era trobar-se amb Jesús?

¿La claror i la llum del nostre cor es tradueix en el somriure franc, amable i obert a tothom, encara que no se’l mereixin però – segur, seguríssim -, el necessiten?

Què vols irradiar amb cara de pomes agres?

I, a qui?


 

 

 

 

CONCERT   "FESTES   DE   FARTÀRITX"

 

Publicado en Comunicacions Generals, Pagina Principal | Deja un comentario

CATEQUESI – MISSA FINAL DE CURS

Video mensaje del Papa: Unidad de los cristianos para superar la esclavitud moderna A los participantes en el II Fórum Internacional

 

   

 

EL   DIUMENGE,  6   maig  2018 .  19   hores

PARRÒQUIA   DE   CRIST   REI

Celebració   de   la  Missa   Final   de   Curs  de la  CATEQUESI

amb   la   participació   dels   nins,  pares   i   catequistes

  

                                      

   

   

 

 

 

 

 

 

 

 

 

          

 

 

Units per l’Esperit

Aquests dies de pluja intermitent ha canviat el paisatge. Els ruixats ens fan vibrar l’olfacte i la vida amb l’essència de terra molla, la frescor que neteja els carrers i rega les plantes.


Un instrument comú als països occidentals és el paraigües: el traiem gairebé amb unanimitat. És curiós com d’un pal central que en deriven vares metàl·liques, unides, ens pugui protegir del que caigui. És un sistema ben senzill, però inspira.

 

Aquests dies viurem l’Ascenció i la vinguda de l’Esperit Sant sobre la primera Església. L’experiència inaudita és difícil d’entendre, caldria viure-la, però el paraigües ens hi ajuda: només posant Jesús al centre, totes les “vares” empeltades a ell dins la comunitat seran instruments en la mesura que s’obrin a l’experiència de l’Esperit, aquesta tela que els uneix i els cobreix. Qui atura l’aigua? La tela? Sol, l’Esperit no pot fer res, si no té aquells qui li donen forma, els cristians. Les vares? Tampoc els cristians podrien fer res, si no quedessin travats en un pal central (Jesús), i units entre ells. El tronc principal? Jesús quedaria ben curt si no fos desplegat i encarnat a cada generació a través de l’Església. El cap sense el cos (Col 1,18) no pot fer res.

 

Déu desitja que aquesta harmonia familiar Jesús-Esperit-creient es desplegui i actuï en el món. Obrim-nos-hi, no romancegem dins el paraigües, enyorant “l’abans”, que llavors és quan les vares s’encallen i tota l’estructura es torna inservible. Confiem en Déu, que sosté el paraigües a la mà: Ell sap per on ens porta.


 

CONVENT SANT VICENÇ FERRER

Publicado en Catequesi infantil, catequesis adolescents i joves, Comunicacions Generals, Pagina Principal | Deja un comentario

TEMPS PASQUAL

 COMUNICACIONS:

 

–  Les   col·lectes   dels   dies   5   i   6   són   per   aquesta   obra.

–  Dijous a les 20’30 hi haurà reunió del Consell de pastoral interparroquial.

 

–  Aquest cap de setmana han començat les festes de la barriada de Fartàritx.

     El pròxim Diumenge, 13  maig  a les 10’30,   hi haurà la missa de la festa del sant Crist de la Fe a la capella de les Religioses de la Puresa, precedida pel ball dels Nanets. 


:* * * * * 

 

 

 

Sisè Diumenge de Pasqua

 

Al·leluia Jo 14,23

Qui m'estima, farà cas de les meves paraules,

diu el Senyor;

el meu Pare l'estimarà, i vindrem a fer estada en ell.

 

Evangeli Jo 15,9-17

Ningú no té un amor més gran que el qui dóna la vida pels seus amics

Lectura de l'evangeli segons sant Joan

En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: “Tal com el Pare m'estima, també jo us estimo a vosaltres. Manteniu-vos en el meu amor. 10 Si guardeu els meus manaments, us mantindreu en el meu amor, tal com jo guardo els manaments del meu Pare i em mantinc en el seu amor.

11»Us he dit tot això perquè la meva joia sigui també la vostra, i la vostra joia sigui completa. 12 Aquest és el meu manament: que us estimeu els uns als altres tal com jo us he estimat. 13 Ningú no té un amor més gran que el qui dóna la vida pels seus amics.14 Vosaltres sou els meus amics si feu el que jo us mano. 15 Ja no us dic servents, perquè el servent no sap què fa el seu amo. A vosaltres us he dit amics perquè us he fet conèixer tot allò que he sentit del meu Pare. 16 No m'heu escollit vosaltres a mi; sóc jo qui us he escollit a vosaltres i us he confiat la missió d'anar pertot arreu i donar fruit, i un fruit que duri per sempre.

I tot allò que demanareu al Pare en nom meu, ell us ho concedirà. 17 Això us mano: que us estimeu els uns als altres.

Paraula de Déu

 

  

Ac 10,25-26.34-35.44-48 1 Jn 4,7-10 Jn 15,9-17

Un cop més?


Potser ens provoca cansament, tornar a predicar el mateix: "Déu és amor… estimeu-vos!". Ho hem predicat, escoltat, meditat tantes vegades…!
La llegenda diu que els seus deixebles li deien el mateix a Joan evangelista, quan ja era molt gran: "Mestre, sempre ens dieu el mateix!". La reiteració ens cansa, ja ho sabem; tornar a repetir el mateix no és gens original. Potser entre els seus deixebles hi havia la sospita si el bon mestre no començava ja a repapiejar. Diu la llegenda que Joan evangelista contestava valent i rotund: "això és el que el Senyor ens va ensenyar!". Per als cercles del Deixeble estimat hi pot haver "molts" manaments (en plural), però només hi ha un "manament" (en singular). D'això n'ha fet el seu credo.

 

1. Doncs sí! Tornem-hi: Déu és amor…!


Déu, el misteri insondable, inabastable, Déu l'origen d'on venim i la fita on anem…: és Pare/Mare! El nostre rerefons no és el Fat, ni l'Absurd; no som com una mena de molsa aberrant que li ha sortit a la superfície del globus terraqui. Déu no és "senyor feudal" exigent (exigeix homenatge, impostos… obres “perfectes”). Déu no és monarca absolut (davant la majestat del qual hom tem de terror). Déu no es "Cosa" perfecta, però impersonal.
Moltes religions han donat el nom de Pare a Déu, també Israel. Però cap i menys Israel, hagués gosat dir "Abbà" al Misteri Insondable de l'existència. Per Jesús Déu és tota una altra realitat. Es Pare/Mare: braços oberts, gestació carinyosa i infantament amb dolor i goig, cor tendre, generador, estimulant, que llança a la creativitat… Creador i no aturador, generador… sempre acollidor, cor sempre…


Sabem per experiència que és ser pare/mare; o sovint hem somniat com ho seríem, com cuidaríem dels nostres fills: els voldríem lliures, els voldríem que fossin "ells mateixos" plenament, etc. Justament en això som imatges de Déu: Déu somnia això per als seus fills i filles. Déu és tot ell amor. Ens ho hem de dir i ens ho hem de repetir per treure encara imatges falses de Déu.

2. “Agafem l’amor de Déu i fem-lo home”: el que surt és Jesús.
Jesucrist és aquest amor fet persona. Jesús és un que pot dir jo estimo com el Pare m’estima (és de la pasta de Déu). Jesús és Déu que "necessita" fer-se un de nosaltres, i així pot rentar els nostres peus, esdevé servent, perquè és amic. I perquè se sap tot ell fet d'amor, pot dir al seu entorn que al Déu Amor el que li interessa no són els "drets de Déu" (els dissabtes, les lleis de la puresa… com exigeix qualsevol fariseu de les nostres esglésies), sinó els "drets de la persona humana", que és la imatge i el temple de Déu l’home.
I aquest "Déu Amor" no té massa lloc en alguns medis i per això el maten. Però la força del Déu Amor és tan infinita, que el Senyor és ressuscitat, i nosaltres ho celebrem i gaudim un cop més en aquesta Pasqua.

3. Per tant: “estimeu-me, reseu-me…”


“El meu manament és que us estimeu els uns als altres tal com jo us he estimat”, estimeu-vos amb el meu estil, com jo us he estimat. Reseu a l'Amor i  adoreu-lo. Renteu-vos els peus…! "Així haureu nascut de Déu" (1Jn). Es a dir: perquè Déu us estima aneu pel món essent justícia i misericòrdia pels altres, no aneu de fatxendes, prepotents; feu miracles com Jesús i amb ell, en el vostre entorn: miracles a nivells personal i estructural, que tornin a encarnar el Déu Amor en les nostres realitats de cada dia.

 

 

UNA ALEGRIA DIFERENT

Perquè la meva alegria estigui en vosaltres.

Les primeres generacions cristianes tenien molta cura de l'alegria. No podien viure d'altra manera. Les cartes de Pau de Tarts que circulaven per les comunitats repetien un cop i un altre: “estigueu alegres en el Senyor”. L'evangeli de Joan posa en boca de Jesús aquestes paraules inoblidables: “Us he parlat… perquè la meva alegria estigui en vosaltres i la vostra alegria sigui plena”.

¿ Que ha passat perquè la vida dels cristians avui sembli per a molts una cosa trista, avorrida i penosa ? ¿ En que hem convertit l'adhesió a Crist ressuscitat ? ¿ On és aquesta alegria que Jesús comunicava als seus seguidors? ¿ Que n'hem fet ? L'alegria no és una cosa secundària en la vida del cristià. És un tret característic. Una manera d'estar en la vida: la única manera de seguir i viure a Jesús. Encara que ens sembli “normal”, és realment estrany “practicar” la religió cristiana, sense experimentar que Crist és font d'alegria vital.

L'alegria del creent no és fruit d'un temperament optimista. No és el resultat d'un benestar tranquil. No cal confondre-la amb una vida sense problemes ni conflictes. Ho sabem: un cristià experimenta la duresa de la vida amb la mateixa cruesa i fragilitat que tot ser humà.

El secret d'aquesta alegria està a una altra banda: més enllà d'aqueixa alegria que s'experimenta quan les coses quan “les coses vénen ben dades”. Pau de Tars diu que és una “alegria en el Senyor”, que es arrelats en Jesús. Joan diu encara més: “és la mateixa d'alegria de Jesús dins nosaltres”.

L'alegria cristiana neix de la unió íntima amb Jesucrist. Per això no es manifesta en l'eufòria o l'optimisme, sinó que s'amaga humilment en el fons de l'ànima creient. És una alegria que és a la rel mateixa de la nostra vida, sostinguda per la fe en Jesús.

Aquesta alegria no viu d'esquena al sofriment que hi ha en el món, ja que és l'alegria del mateix Jesús dins nosaltres. Per contrari, esdevé principi d'acció contra la tristesa. Poques coses farem més grans i evangèliques que alleugerir el sofriment de les persones donant alegria realista i esperança.

 

 

 

.

"L’alegria no és quelcom secundari en la vida d’un cristià"

 

Les primeres generacions cristianes cuidaven molt l’alegria.

Els hi semblava impossible viure d’una altra manera.

Les cartes de S. Pau que circulaven per les comunitats repetien una i altra vegada la invitació a “estar alegres en el Senyor”.

L’evangeli de S. Joan posa en boca de Jesús aquestes paraules inoblidables: “Us he parlat perquè la meva alegria estigui en vosaltres i la vostra alegria sigui plena.”

Què ha pogut passar perquè la vida dels cristians aparegui avui davant de molts com una realitat

-trista

-avorrida

-i penosa?

En què hem convertit l’adhesió a Jesucrist ressuscitat?

Què ha sigut d’aquesta alegria que Jesús contagiava als seus seguidors?

A on està avui?

L’alegria no és quelcom secundari en la vida d’un cristià.

És un tret característic

un tret essencial                       

una manera d’estar en la vida: l’única manera de seguir i de viure Jesús.

Aquesta alegria del creient

-no és fruit d’un temperament optimista

-no és el resultat d’un benestar tranquil

-no s’ha de confondre amb una vida sense problemes ni conflictes.

Tots ho sabem: un cristià experimenta la crua duresa de la vida amb la mateixa contundència i fragilitat que qualsevol ésser humà.

El veritable secret d’aquesta alegria està en un altre horitzó. Pau diu que és una “alegria en el Senyor” que es viu estant arrelats en Jesús.

Joan encara diu més: “és la mateixa alegria de Jesús dins nostre.”

Aquesta alegria no es viu d’esquena a les sofrences que hi ha en el món. Ben al contrari: es converteix en principi d’acció contra la tristesa.

Poques coses farem més grans i evangèliques que alleujar el sofriment de les persones contagiant alegria realista i esperança transcendent.

Què és el que nosaltres contagiem?

 

 

Publicado en catequesis adolescents i joves, Comunicacions Generals, Pagina Principal | Deja un comentario

ACTIVITATS EXTRES

SANT CRIST 

 

 

LECTIO DIVINA     DIMECRES,  2   MAIG  2018    20'30    .- CAN  VALLESPIR

 

Lectures

  • Fets dels Apòstols 10, 25-26.34-35.44-48

  • Salm 97

  • I Joan 4, 7-10

  • Evangeli de Joan 15, 9-17

Introducció

Ens acostam avui al cor del missatge de Jesús i a la motivació més profunda de tota la seva vida. L’evangeli, així com també la primera carta de Joan, coincideixen en el seu contingut, i ens parlen de l’amor. Ambdues lectures concorden en subretxar que l’origen de tot amor es troba en el Pare i a través de Jesús es manifesta als creients, que han de respondre a aquest do gratuït estimant-se mútuament.

El llibre dels Fets dels Apòstols ens ajuda a aprofundir encara més en aquest misteri, quan afirma que l’amor de Déu no coneix fronteres, i el salm responsorial acaba de completar aquest quadre afirmant que el Senyor és feel i per això no pot deixar de banda la seva misericòrdia envers Israel. Nosaltres que hem estat privilegiats amb aquesta experiència, hauríem de deixar-nos sempre omplir més i més per ella.

Llegim i comprenem

La pàgina de l’evangeli de Joan que llegim avui és la continuació immediata de la que proclamàrem diumenge passat. Allà Jesús demanava als seus deixebles que es mantinguessin units amb Ell com les sarments amb el cep, i ara concreta un poc més allò que això significa.

La unió entre Jesús i el creient, a semblança de la que existeix entre Ell mateix i el Pare, és una comunió fonamentada en l’amor i que s’ha d’expressar en el compliment del manament nou. Aquesta relació, qualificada per Jesús com “amistat”, és font d’alegria i de bons fruits.

Evangeli de Joan 15, 9-17

“Jo vos estim tal com el Pare m’estima. Siau feels a l’amor que vos tenc. I esser feels a l’amor que vos tenc vol dir complir els meus manaments, com jo he complit els del meu Pare i som feel al seu amor. Vos he confiat aquestes coses perquè vos alegreu amb mi, i així la vostra alegria sigui completa.

El meu manament és aquest: que vos estimeu uns amb els altres tal com jo vos he estimat. No hi ha prova més gran d’amor que donar la vida pels amics. I vosaltres sou amics meus, si feis lo que jo vos man. No vos vull tractar de criats, perquè un criat no està al corrent de lo que fa el seu senyor. A vosaltres vos consider amics, perquè vos he comunicat tot allò que he rebut del meu Pare. No sou vosaltres els qui m’heu triat a mi. Som jo qui vos he escollit, per confiar-vos la tasca d’anar pertot arreu i donar fruit, un fruit que duri per sempre. I sé cert que el Pare vos concedirà tot quant li demaneu en nom meu. Només vos recoman una cosa: estimau-vos”.

Descobriguem què diu el text

Comparant aquest passatge amb el que llegíem diumenge passat, descobrirem que empra algunes de les mateixes expressions (‘mantenir-se’, ‘donar fruit’), però llavors també n’hi posa de noves (‘estimar’, ‘amor’, ‘manament’). No és fàcil seguir bé què ens vol explicar Joan, perquè enganxa diversos temes. Tots encalcen una mateixa finalitat: descriure els trets (característiques) del vertader deixeble.

Amb el que llegíem diumenge passat, ja sabem que una d’aquestes característiques és ‘mantenir-nos units amb Jesús’ i ‘donar fruit’; però avui ens aclareix en què consisteixen. Per a poder romandre units a Jesús cal romandre en el seu amor. Repassem totes les vegades que surten al text les paraules ‘estimar’ o ‘amor’, i així podrem entendre molt millor quina casta de relació vol establir Jesús amb els seus deixebles i podrem respondre a aquestes preguntes:

  • De quina casta d’amor es tracta aquí?

  • D’on prové aquest amor?

  • Quina és la seva màxima expressió?

Es parla aquí d’un corrent d’amor que comença en Déu i a través de Jesús arriba als deixebles, que són estimats amb la mateixa mesura amb que Ell és estimat pel Pare. Jesús vol que els seus seguidors participin de les seves motivacions més profundes i facin la mateixa experiència d’amor i d’obediència que l’ha vinculat tan estretament amb el Pare. Per a això, Jesús els demana que complesquin els seus manaments, que s’inclouen en un sol manament, i que Joan posa dues vegades en el text, fet que indica la seva importància.

De quin manament es tracta?

Seguint l’ordre de l’escrit, Jesús convida a dona una passa més i a perllongar aquest corrent d’amor demanant als seus que s’estimin mútuament, amb el mateix amor amb que Ell els ha estimat.

¿No serà aquest el fruit que hauran de donar a voler els qui es mantenen units a Ell?

Aquí ens ajudarà molt rellegir el trosset de la primera carta de Joan que hem proclamat com a segona lectura, ja que és el millor comentari que es pugui fer a lo que Jesús diu avui a l’evangeli.

Jesús es vol compenetrar totalment amb els seus, i això els proporcionarà al mateix temps una estreta comunió amb Déu Pare i, a la vegada, els impulsa a viure entre ells aquest mateix amor que hen rebut gratuïtament.

¿Amb quina paraula explica Jesús aquesta vinculació amb els creients? Per què? Quines altres coses diu sobre la seva relació privilegiada amb els deixebles?

Sentir-nos amics de Jesús i no criats o esclaus, sentir-nos estimats des del cor de Déu, elegits per Ell sense cap mèrit propi, enviats a donar un fruit que duri… hauria de fer-nos comprendre de bon de veres fins a quin punt estam estretament units amb Ell d’una manera nova. I ara, posem-nos a reflexionar sobre aquesta realitat que Jesús ens fa viure.

Contemplam i il·luminam la vida

El bessó, el cor, el centre de l’evangeli és, sense cap dubte, l’amor. Però no es tracta d’un amor qualsevol. Per desgràcia, aquesta paraula ja la tenim massa gastada de tant d’emprar-la per parlar de coses tan diferents i a vegades fins i tot oposades…

N’hi ha que diuen ‘amor’ a un pressentiment, o a un apassionament passatger, o a qualsevol casta de relació sexual, al sexe ‘pur i dur’. L’amor de que ens parla Jesús és una altra vivència totalment diferent; nosaltres, com a seguidors i amics seus, som convidats a mantenir-nos, a romandre en Ell per a poder produir aquells bons fruits que maduren quan es posa en pràctica el seu manament.

* * * * * 

 

VIDA   CREIXENT  :    Dijous,    3    maig   2018

  

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

* * * * * * 

 

PREGÀRIA   EUCARÍSTICA:    Dijous, 3   maig  2018,  20'30-21'30   (ESGLÉSIA   FARTÀRITX)

GUIÓ Pregària

Exposició Santíssim.

Cant d’entrada: pàgina 59 “Crist ha Ressuscitat;”

Reso de Vespres: Antífones: pàgina 61 – 66 “Pasqua”. Salmòdia: pàgina 61 – 66

Lectura: “Les Dimensions de l'AMOR” ….

Responsori breu: pàgina 79

Magníficat: pàgina 79

Pregàries + Oració: 

Oració personal: 15 minuts.

Cant: pag. 227 cant nº 5 “Jo crec en vos bon Déu,”

Pregàries comunitaries.

Exhortación Apostólica GAUDETE ET EXSULTATE: Capítol III nº 63 – 79 ….

Cant: Pange Lingua 

Benedicció 

Cant final: “Regina Caéli”.

 

* * * * * 

Publicado en Comunicacions Generals, Pagina Principal | Deja un comentario

MISSES I ALTRES – MAIG 2018 – (HORARIS)

MISSES I ALTRES SAGRAMENTS MAIG 2018

NOSTRA SENYORA DELS DOLORS

 

SANT CRIST 

DIA

DOLORS

DIA

CRIST REI

DIA

SANT PAU

 

05

MAIG

19h. Fartàritx. (G.Parera)

19h Convent (J. Cabrer)

 

05

18.30h (Andreu)

 

 

05

17h Sant Josep (J. Perelló)

19.30h (F.Xavier)

 

06

 

8h Dolors (Andreu)

9h Serralt (T. Riera)

12h Dolors. (Andreu)

18h Benedictines

(G.Parera)

20h Dolors (T.Tauler)

06

19h Missa final curs catequesi (F.Xavier)

06

 

 

12

19h Fartàritx (T.Riera)

19h Convent (J. Cabrer)

12

18:30h (T.Tauler)

 

 

12

17h Sant Josep (J. Perelló)

19.30h Torn Comunions (F.Xavier)

 

13

8h (Andreu)

9h Serralt (T.Riera)

10:30h Fartàritx.Festa (T.Tauler)

12h Dolors Baptisme (F.Xavier)

18h Benedictines (J.Perelló)

20h Dolors (Andreu)

13

19h (F.Xavier)

13

 

 

 

19

19h Fartàritx. (G.Parera)

19h Convent (T.Tauler)

 

19

18’30h (Andreu)

19

17h Sant Josep (J. Perelló)

19.30h (F.Xavier)

 

 

20

 

8h Dolors (Andreu)

9h Serralt (T.Riera)

12h Dolors Torn Comunions (F.Xavier)

18h Benedictines (G.Parera)

20h Dolors Festa Sant Crist (T.Vera)

20

 

19h NO MISSA

20

 

 

26

19h Fartàritx (T.Riera)

19h Convent (J.Cabrer)

26

18:30h (F.Xavier)

26

17h Sant Josep (J.Perelló)

19:30h (Andreu)

 

 

 

 

 

27

8h Dolors (G.Parera)

9h Serralt (T.Riera)

11h Baptismes (T.Tauler)

12h Dolors. (T.Tauler)

18h Benedictines (J.Cabrer)

20h Dolors (F.Xavier)

27

19h (Andreu)

27

 

 

 

 

 

 

 

 

 

OBSERVACIONS:

 

+ Dijous 17, divendres 18: Missa del Tridu al Convent. 19h. J.Cabrer.

+ Divendres 18: Dinar de germanor per a preveres a les 13:30h. Jordi des Racó.

 

Publicado en Comunicacions Generals, Pagina Principal | Deja un comentario

TEMPS DE PASQUA

EL SANT CRIST

 NOSTRA SENYORA DELS DOLORS

La resurrecció de les setmanes

 

 

Havent viscut recentment Sant Jordi, amb l’ambient saturat de flors i colors, sembla que la primavera s’hagi fet més present. Allò que eren colors grisos d’hivern, mantes i dies rúfols es converteix en llum i passejades, Natura exuberant i alegria per compartir…
Les mateixes estacions ens prometen aquest cicle en l’esperit: així com després d’un hivern hi ha una primavera, també després de tota mort ve resurrecció. És una esperança que ens anima a lluitar i travessar les “nits de l’ànima”, perquè hi ha un “més enllà”, no només després de la mort física, sinó també del problema familiar que ara estic vivint, o del conflicte amb aquella amiga, o de la incertesa d’aquella circumstància…
Viure de Déu, des de la pregària, catalitza la resurrecció, la provoca. La resurrecció neix de la mort. No sobrevé, no l’espanta com si fos una realitat funesta que mai hauria d’haver existit… és de dins de la mort que reneix la vida.
Per això, tu que creus en Jesucrist ressuscitat, no defalleixis: la mort que estàs vivint et farà créixer. Sortirà de tu quelcom nou, seguint l’equació pasqual:

Mort + Amor = Vida.

 
 

 

 

COMUNICACIONS:

( 28-29 ABRIL )

 

–  Dijous  3  maig, el Moviment de Vida Creixent celebrarà a les 5’30 del capvespre a l’espai de la basílica de Son Peretó una missa.

                       En aquell lloc tan emblemàtic de les nostres arrels cristianes, renovaran les promeses baptismals.

 

–  Dijous  3   maig,  com cada primer dijous de mes, el Grup d’Adoració nocturna organitza una hora de pregària amb exposició major del Santíssim.

                      A   les 20’30 h. a la capella de les religioses de la Puresa.

 

–  Aquesta setmana :  els dies 2, 3, i 4 els nins i nines que han de fer la primera comunió, celebraran el sagrament del perdó o de la reconciliació.

       Dimecres serà en els Dolors, Dijous a sant Pau    Divendres a Crist Rei. Cada dia a la mateixa hora les 17’30h.

 

–  Els  dies :  5 i 6 :  Col·lectes seran per Mallorca Missionera.

           La jornada d’enguany du per lema: «Les mans al cor». 

 

–  Ha   sortit   el   nº 53   de  LLUERNA.  Lluerna 53 abril  LLUERNA 53

 

 

* * * * * 

 

Quint   diumenge de Pasqua

EVANGELI

Jesús, el cep veritable

Al·leluia Jo 15,4.5b

Estigueu en mi, i jo en vosaltres, diu el Senyor.

Qui està en mi dóna molt de fruit.

 

Lectura del sant evangeli segons sant Joan 15,1-8

Evangeli Jo 15,1-8

Qui està en mi i jo en ell dóna molt de fruit

Lectura de l'evangeli segons sant Joan

En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: «Jo sóc el cep veritable, i el meu Pare és el vinyater. La sarment que no dóna fruit en mi el Pare la talla, i la que dóna fruit, l'esporga i la neteja perquè encara en doni més. Vosaltres ja sou nets gràcies al missatge que us he anunciat. Estigueu en mi i jo en vosaltres. Així com la sarment, si no està en el cep, no pot donar fruit, tampoc vosaltres no podeu donar fruit si no esteu en mi. Jo sóc el cep, i vosaltres, les sarments. Qui està en mi i jo en ell dóna molt de fruit, perquè sense mi no podríeu fer res. Si algú se separa de mi, és llançat fora, com ho fan amb les sarments, i s'asseca. Les sarments, un cop seques, les recullen, les tiren al foc i cremen. Si us quedeu en mi, i el que jo us he dit queda en vosaltres, podreu demanar tot el que desitgeu, i ho tindreu. La glòria del meu Pare és que vosaltres doneu molt de fruit i sigueu deixebles meus».

Paraula de Déu

 

   

 

 

Cinquè diumenge – Temps Pasqual


 

Ac 9,26-311 Jn 3,18-24 Jn 15,18-24

 

 

 


 

  1. D’un poble de vinya i blat

    Així ho cantem en aquell deliciós cant adreçat a la noia del poble, Maria. Blat i raïms: dos productes típics del país de Jesús. Per això no ens estranya gens que l’evangelista Joan ens hagi deixat aquesta joia d’al·legoria, en un capítol inclòs en aquelles hores denses i íntimes del cenacle, abans de la mort de Jesús. Ara ja no veiem en les nostres vinyes el vinyater inclinat sobre els ceps (els temps de la tècnica agrícola han facilitat molt la feina del pagès, cosa que ell agraeix). Però no deixa de tenir un cert encant gairebé reverencial veure com el vinyater doblega l’esquena per veure millor com està el cep i com estan les sarments. Un vinyater que, per a Jesús, era ni més ni menys que el Pare.

2.Gairebé el llenguatge de l’amor

Fins a nou vegades surt en el text aquesta breu paraula “en” que indica unió, intimitat, comunió de vides: en el cep, en vosaltres, en mi, en el Pare. Jesús ens està descrivint un estat d`ànim molt personal, un desig que vol que es realitzi en nosaltres, les sarments, en ell, el cep, i en el Pare, el vinyater. Comunió de vides total i plena. Transfusió d’esperits, de criteris, de mentalitats, de preceptes, d’amor mutu i personal. És la imatge perfecta de la plenitud, del fruit abundant, de la collita exuberant.

Joan empra un verb que té per a ell una gran transcendència: “manteniu-vos!” És aquell verb que suggereix la fidelitat, l’amor constant, l’amor que guarda la paraula, l’amor que s’ha ancorat en la confiança en Jesús. Fins i tot quan ens vénen les proves, la poda, la queixalada de la creu i del dolor. I això no és una manera de parlar, sinó una manera d’existir, perquè el dolor sempre hi és present en la condició humana, com va ser-ho en la de Jesús, que es va captenir com un home qualsevol…

 

3.“Donar molt de fruit


Potser aquí rau l’aspecte més compromès i radical de l’al·legoria. Un fruit que ens agafa de ple a nosaltres. Primer UN FRUIT CAP ENDINS: la unió amb Jesús, amb la seva Paraula plena de vida i fecunditat. És la dimensió d’allò que en diem “la vida espiritual”, la pregària, el conreu atent de la nostra interioritat, de les nostres facultats espirituals. L’evangeli de Marc ens ho suggereix quan explica que va escollir els dotze “perquè estiguessin amb ell”, perquè la familiaritat amb ell fos l’ambient imprescindible per assumir els seus criteris, els seus pensaments. No és una dimensió egoista i individualista. És pràcticament una necessitat de supervivència: “sense mi no podeu fer res”, ens recorda l’al·legoria.

 

I, després UN FRUIT CAP ENFORA, cap als altres. Donar als nostres germans i germanes aquesta riquesa de vi, de molts graus, d’un vi que té una denominació d’origen, una marca, que podria dir-se “BONA NOTÍCIA”. Perquè és un vi que se serveix a la taula de la fraternitat, de la joia compartida. En el món en què vivim ser feliços tot sols sembla gairebé una ofensa per als altres, per als qui no poden tastar la Taula de Regne. Millor, doncs, compartir el brindis. Per això l’al·legoria acaba amb una afirmació tan concreta i tan actual: “Així sereu deixebles meus.”

 

 

 

 

"Creure és el millor estímul per a lluitar treballar i viure d’una manera digna"

Què és la fe?

La fe no és una impressió o emoció del cor. Sens dubte, el creient sent la seva fe, l’experimenta i la gaudeix. Però, seria un error reduir-la a sentimentalisme.

La fe no és quelcom que depèn dels sentiments. Ser creient és una actitud: Actitud responsable i raonada.

La fe tampoc no és una opinió personal. El creient es compromet personalment a creure en Déu.

Però la fe no pot ser reduïda a subjectivisme.

La realitat de Déu no depèn de mi, ni el cristianisme és fabricació de cadascú.

La fe tampoc no és un costum o tradició rebuda dels pares.

La fe és una decisió personal de cadascú presa lliurament.

La fe tampoc no és una recepta moral. Creure té les seves exigències.

Però seria una equivocació reduir-ho tot a moralisme.

La fe és endemés

-amor explícit a Déu

-compromís per un món més humà

-esperança de vida eterna

-acció de gràcies a Déu

-celebració festiva

-fraternitat compromesa

La fe tampoc no és un tranquil·litzant. Creure en Déu és, sens dubte, font de pau i de serenor, però la fe no és només un agafador pels moments crítics.

Creure és el millor estímul per a

lluitar

treballar

i viure d’una manera digna i responsable.

La fe comença a desfigurar-se quan s’oblida que, abans que res, és una trobada personal amb Jesucrist.

Sant Joan ens ho diu ben clar: “Nosaltres hem conegut l’amor que Déu ens té i hem cregut en Ell. Perquè Déu és Amor.” 1 Jn 4,16

Aquesta fe dóna fruits quan vivim, dia a dia, units a Crist, motivats i sostinguts

pel seu Esperit

i per la seva Paraula.

El que romangui en mi i jo en Ell, aquest dóna fruit abundant, perquè sense Mi no podeu fer res.”

És aquesta la nostra convicció més profunda, més pràctica i més operativa?

 

 

 

 

 

   

VIDA DE CADA DIA

El que està en mí…dóna molt de fruit.

La vida de cada dia ocupa gran part de la nostra vida. Per alta banda, malgrat pensem que l'important de nostra existència esdevengui en moments excepcionals, el cert és que la persona creix o minva en aqueixa vida en apariència petita de cada dia. Podem “somniar” coses grans, però en realitat som el que som en el viure diari.

Al llibre “Moral de la vida cotidiana” , J. L. Aranguren fa unes reflexions sàvies i agudes…. Segons el pensador, no és fàcil viure amb certa autenticitat dins el nostre petit món de cada dia.

Per començar, volguem no volguem, tots hem d'exercir un “rol”, sovint imposat; cal ajustar-se al “guió” i representar bé el paper. Però, ¿ es tracta només de ser un bon “actor” ? ¿ Com ser el “director” de la pròpia vida ? Hi ha llavors la pressió social; cal estar atents “al que es fa”, “al que es diu”, “al que es porta”. Moltes persones perceben la seva vida com una cosa monótona i rutinària, sense alicients. Pot ser degut a aqueixa sumissió cega al comportament de la majoria. Però, ¿ Com ser lliures davant tanta alimentació col·lectiva ?

Aranguren apunta formes molt freqüents avui de viure la quotidianitat. N'hi ha que viuen cercant en tot moment dominar la situació i treure'n profit sia com sia. Altres, cerquen aparentar, quedar bé, donar bona imatge; no els interessar “ser”, sinó “parèixer”.

Molts viuen pensant d'immediat; esclaus del rellotge, l'agenda i el calendari, només viuen per fer feina i “fer coses”. Així els passa la vida. Però la vida de cada dia pot ser molt més. Aranguren recorda que “hi ha un com fem el que fem i un per què ho fem, és a dir, hi ha un projecte”.

Cadascú de nosaltres està cridat a apropiar-se personalment de la vida i donar-li sentit. El problema rau en com elaborar i viure aquest projecte personal que volem ser.

Per al cristià, la fe en Jesucrist es converteix en la font més decisiva del viure diari. De son missatge i son esperit extreu sentit, orientació, confiança, estímul per a viure i créixer com esser humà.

La cridada de Jesús que escolta dins son interior no és una cridada més, sinó la que dóna sentit últim a sa vida. Qui pren en sèrio l'evangeli i segueix de prop a Crist, creu les seves paraules: “Qui està en mi i jo en ell, aquest dóna fruit abundant”.            José  Antonio  Pagola

 

Publicado en Catequesi infantil, catequesis adolescents i joves, Comunicacions Generals, Pagina Principal | Deja un comentario

CONFIRMACIONS 21 ABRIL 2018

Dissabte,  21   d'abril,   14 joves reberen el sagrament de la Confirmació a la Parròquia de Crist Rei de Manacor.

En el transcurs d'una Eucaristia presidida per Mons. Sebastià Taltavull.

Acompanyats pels preveres de la localitat i multitud de feligresos, familiars i coneguts,

els joves confirmaren la seva incorporació plena a l'Església. 

 

Tots ells s'han preparat durant un temps participant a la catequesi acompanyats pels seus catequistes.

També han signat un compromís de viure la fe i donar testimoni de Jesús,

aprofundint en el camí de coneixement de Jesucrist i en el camí de l'Evangeli. 

 

Mons. Taltavull ha elogiat la passa endavant dels joves, decidits a ratificar les promeses del baptisme,

convidant-los "a ser millors cristians i seguidors de Jesús".

I recordà algunes de les cartes escrites pels mateixos joves abans de la Confirmació:

"La nostra intenció és confirmar la decisió dels nostres pares a l'inici de la nostra vida." 

 

 

Publicado en catequesis adolescents i joves, Comunicacions Generals, Pagina Principal | Deja un comentario

TEMPS DE PASQUA

ESGLÉSIA GRAN

 

 

 

 

Quart diumenge de  Pasqua

 

 


 

Ac 4,8-12 1Jn 3,1-2 Jn 10,11-18

En llegir l’Evangeli del bon pastor, sempre em ve el cap els meus estius a pagès, quan sortint de ciutat preníem contacte amb allò que havíem llegit als llibres: plantes, bestiar, natura…El masover, en Ramon de la casa de dalt, tenia una trentena de vaques i cada dia de l ’any, sense vacances, havia de munyir-les, alimentar-les i ajudar-les a ben parir, quan tocava. A cadascuna d’elles li deia pel seu nom: la castanya, la virada, la rossa… N’hi havia una que li deia la maduixa. I a mi em sorprenia que a un animal tan gros i tan boví se li pogués donar un nom tan delicat i saborós. Estava clar, en Ramon les coneixia i se les estimava.

 

Diu la primera carta de Sant Joan que Déu ens reconeix com a fills seus. Reconèixer vol dir anar més enllà de la primera coneixença. Després de tot el que el seu Fill va viure i passar entre nosaltres en aquest món, Déu ens ha conegut més i ens ha estimat més. Gràcies al Fill hem estat reconeguts. Ell, que coneixia i estimava el Fill, precisament gràcies al seu Fill, ara som reconeguts i acollits com a fills seus. Crist ens ha fet fills de Déu.

 

Però, tot i ser ja fills, encara no s’ha manifestat en nosaltres el que som cridats a ser: semblants a Ell. Ell té molts rostres, molts aspectes: el compassiu, el que interpel·la, l’amic, la veritat, la vida, el camí… Avui les lectures ens proposen considerar quin aspecte de Crist ens sentim cridats a transparentar. A què d’Ell em vull anar semblant.


Tanmateix, com diu el Papa Francesc, en aquesta recerca no són possibles les “selfies”. El desvetllament del rostre de Crist en mi o –dit d’una altra manera- la meva vocació, no és un autoretrat assajat i corregit mil vegades. Els que són al meu voltant, l’església, són els primers en detectar el que hi ha de Crist en mi. Tan sols caldria tenir un punt de confiança per preguntar-li a la persona adequada: quin et sembla que és el meu lloc en l’església? A què et sembla que sóc cridat? I finalment, corroborar-ho en el meu dia, pels efectes de la troballa: la serenitat, la pau, la humilitat…

 

L’Esperit Sant inspira l’Església per a que se’m reveli el nou nom, el que Déu ens posa quan ens reconeixem i ens sentim reconeguts.


Serà, però, en l’espai personal, íntim, el lloc amagat de la casa, on en el tu a tu amb el Senyor, on d’una manera inaudible, però real, sento el ressò del meu nom nou. Ell és el que descriu la semblança cap a la que em toca moure’m i créixer per a ser en plenitud.

La maduixa, la vaca que en Ramon coneixia prou bé, poc sabria mai que se l’anomenava igual que aquells fruits vermellosos que, de tant en tant, trobava pels marges. Però, ves a saber, si el to de veu d’en Ramon tenia alguna cosa de la dolçor d’aquells fruits que arribaven amb la calor de maig.

David Guindulain, sj.

 

  

Evangeli Jo 10,11-18
El bon pastor dóna la vida per les seves ovelles
Lectura de l'evangeli segons sant Joan
En aquell temps, Jesús parlà així: «Jo sóc el bon pastor. El bon pastor dóna la vida per les seves ovelles. El qui no és pastor, sinó que treballa només a jornal, quan veu venir el llop, fuig i abandona les ovelles, perquè no són seves. És que ell només treballa pel jornal i tant se li'n dóna, de les ovelles. Llavors el llop les destrossa o les dispersa. Jo sóc el bon pastor. Tal com el Pare em coneix i jo conec el Pare, jo reconec les meves ovelles, i elles em reconeixen a mi, i dono la vida per elles.
Encara tinc altres ovelles, que no són d'aquest ramat. També les he de conduir jo, i faran cas de la meva veu. Llavors hi haurà un sol ramat amb un sol pastor. El Pare m'estima perquè dono la vida i després la recobro. Ningú no me la pren. Sóc jo qui la dono lliurement. Tinc poder de donar-la i de recobrar-la. Aquesta és la missió que he rebut del Pare».
Paraula  del   Senyor

 

CERCAR DE DEDINS

Escoltaran la meva veu.

No es poden dissenyar programes o tècniques que menin a Déu. No hi ha métodes per a trobar-se amb Ell de forma segura. Cadascú ha de seguir son propi camí, ja que cadascú té sa manera d'obrir-se al misteri de Déu. Tanmateix, no tot ajuda igualment a desvetllar de la fe.

Hi ha persones que mai parlen de Déu amb ningú. És un tema tabú. Déu pertany al món del privat. Però llavors tampoc pensen en ell ni el recorden en la intimitat de la consciència. Aquesta actitud, força freqüent inclús entre els que es diuen creients, porta quasi sempre al debilitament de la fe. Quan una cosa no es recorda mai, arriba a morir per oblit i inanició.

Hi ha, per contra, persones que s'interessen pel religiós. Els agrada plantejar qüestions sobre Déu, la creació, la Bíblia… Fan preguntes, però no esperen respostes. No els interessa. Tot són paraules buides si no hi ha recerca sincera de Déu dins l'nterior. L'important no és parlar de “coses de religió”, sinó fer lloc a Déu dins la vida.

D'altres volen discutir sobre religió. No saben parlar de Déu si no és per defensar la seva posició o atacar l'altre. De fet, moltes discussions sobre temes religiosos no fan sinó afavorir la intolerància i endurir postures. Tanmateix, qui cerca sincerament Déu, escolta l'experiència dels que creuen en ell encara que l'hagin abandonat. Cadascú ha de trobar el seu camí però saber també on els altres troben sentit, alè i esperança per afrontar l'existència.

Tanmateix, el més important per anar a Déu és invocar-lo dins el cor, tot sols, en la intimitat de la consciència. Aquí ens obrim al misteri de Déu o decidim viure tot sols, de forma atea, sense Déu. Es pot objectar:

“Però , ¿ com puc invocar Déu si no hi crec ni tinc cap seguretat ?” És possible. Aquesta invocació sincera enmig de tenebres i dubtes és, probablement, el camí més pur i humil per a obrir-nos al Misteri i fer sensible la presència divina en el fons del nostre ser.

 

 

 

PARRÒQUIA DELS DOLORS     (FOTOS)

 

 

 

"Jesús és sempre clar, sempre generós i sempre entregat


 

En un poble de cultura agrària, com ho fou el d’Israel, els ramats i els seus pastors van tenir sempre

-una notable importància pràctica i econòmica

-i una significació simbòlica.

el títol de Pastor s’aplica amb freqüència a Déu com el pastor fidel que vetlla pel seu poble.

Contràriament, els reis i els governants són denunciats pels profetes com a pastors

-infidels

-egoistes

.-i perversos.

Per què?

Perquè eren i són uns bandarres aprofitats.

Impressiona rellegir el capítol 34 d’Ezequiel o les diatribes de Jeremies. 2, 8; 3, 15; 10,21 etc, contra aquestes males persones.

Jesús es defineix a si mateix com el Pastor bo. El contrast no és el pastor dolent sinó el mercenari.

A on rau la diferència?

La diferència està en què el bo es desviu per les ovelles, fins i tot arriscant la vida.

El més oposat a Jesús és un mercenari al que Jesús qualifica d’assalariat, home que busca el seu bé egoista per damunt del bé del ramat.

Quan en el pasturatge hi entren els interessos

-del diner fàcil

-del sou crescut

-del càrrec honorífic

-de l’ascens desitjat

-del bon nom proclamat arreu

-de la bona imatge lloada per gairebé tothom

-del prestigi, etcètera, la funció es corromp i es mira més per un mateix que pel bé real del ramat.  

En temps de Jesús, els pastors tenien mala fama.


 

L’ofici de pastor figurava a les llistes “d’oficis menystinguts”.

Per què?

Perquè tenien fama de ser tramposos, lladres i mentiders.

Jesús, en canvi, és sempre clar, sempre generós i sempre entregat.

Justament el que hauríem de ser nosaltres.

Ho som, de debò?


 

Som persones clares?

      persones generoses?

     persones entregades?

L’única i veritable prova – prova convincent – de que estimem Déu de debò, ¿qui o què ens la dóna?

Ens la dóna l’amor real i compromès envers el proïsme, començant pels més desvalguts i necessitats.

Sense això no podem assegurar res sobre el veritable amor cristià. Perquè no passaríem de mentiders i comediants.

Sant Joan, en la seva 1ª carta 4,21 no pot ser més clar ni més contundent: “Si algú deia que estima Déu però no estimava el seu germà, mentiria, perquè els qui no estimen els germans que veuen.- no poden estimar Déu que no veuen. Qui estima Déu ha d’estimar també el germà.”

Realment l’estimem nosaltres el germà?

La Presència de Déu entre nosaltres sigui en el Santíssim Sagrament, sigui en la persona de cada proïsme abandonat i menystingut no és ni valorada ni estimada pels que.- diuen i es tenen per creients.

Quants visiten Déu en el Sagrament?

Quants en els llits dels malalts?

Quants en les presons?

Quants i quantes?

Quants reconeixen Déu en la persona dels desenganyats, dels desnonats?

Són preguntes impertinents que ben pocs i ben poques poden respondre positivament.

Si no busquem Déu allà i en aquells a on realment és i està, no el trobarem mai enlloc ni en ningú.

Realment l’estimem nosaltres el germà?

EL SANT CRIST

Publicado en catequesis adolescents i joves, Comunicacions Generals, Pagina Principal | Deja un comentario

GAUDETE ET EXULTATE

EL PAPA PUBLICA UNA EXHORTACIÓ APOSTÒLICA SOBRE LA SANTEDAT EN EL MÓN ACTUAL

El papa Francesc ha donat a conèixer la seva tercera Exhortació Apostòlica, aquest cop, sobre la crida a la santedat. Aquest document de cinc capítols se suma a les altres dues exhortacions que el Papa havia publicat anys anteriors: Evangelii Gaudium (L'alegria de l'evangeli), el 2013; i Amoris Laetitia (L'alegria de l'amor), el 2016.  

No obstant això, té tres particularitats: està dirigida directament a cada lector (a través de l'ús de l'expressió "tu"), utilitza un llenguatge directe i té una estructura senzilla i pràctica. En aquesta oportunitat, també es va acompanyar el llançament amb un vídeo en què se subratllen alguns dels principals aspectes del document. 

  "El meu humil objectiu és fer ressonar un cop més la crida a la santedat, procurant encarnar-lo en el context actual, amb els seus riscos, desafiaments i oportunitats", anticipa Francesc en les primeres línies de Gaudete et Exsultate.  

El document comença amb un repàs i recordatori sobre el que significa la crida a la santedat, i en aquests paràgrafs inicials subratlla que no és un camí únicament per religiosos o consagrats, sinó per a tothom. En la resta de capítols s'enfoca en les maneres de viure la santedat i assegura que Jesús dona les claus a través de les Benaurances. A més, ressalta diferents virtuts humanes, com la paciència, la mansuetud, l'alegria, la lluita interior i el sentit de l'humor.  

El Papa també s'ha fet un espai per referir-se a altres perills que es presenten: "És també una lluita constant contra el diable, que és el príncep del mal". Però no evita adoptar una mirada positiva i esperançadora: "En aquest camí, el desenvolupament d'allò bo, la maduració espiritual i el creixement de l'amor són el millor contrapès davant el mal. El camí de la santedat és una font de pau i de joia que ens regala l'Esperit".  

Una exhortació apostòlica és un document de tipus pastoral mitjançant el qual el Sant Pare s'adreça a una comunitat catòlica. En general, en elles es brinden indicacions o directrius sobre algun aspecte concret de la vida de l'Església.

  Aquest cop, el Papa toca el cor de cadascú, de les mestresses de casa, els professionals, els treballadors manuals, els estudiants, els científics, els camperols, els esportistes, els professors: "Tenim 'un núvol tan ingent de testimonis' que ens encoratgen a no aturar-nos en el camí, ens estimulen a seguir caminant cap a la meta. I entre ells pot estar la nostra pròpia mare, una padrina o altres persones pròximes". 

G  E. EDICIÓ VATICÀ

Publicado en catequesis adolescents i joves, Comunicacions Generals, Pagina Principal | Deja un comentario