La nostra societat continua necessitant urgentment veritat i amor. Hem de concretar les seves exigències entre nosaltres. Aquells que carreguen amb el pecat de tots i continuen lluitant fins al final per posar amor i veritat entre els homes.- generen esperança.
No tota vida és motiu d’esperança, però sí que ho és aquesta vida de Jesús, que per amor pren damunt seu la creu i la mort. Quina esperança generem nosaltres?
1 Quan es van acostar a Jerusalem i arribaren a Betfagé, a la muntanya de les Oliveres, Jesús va enviar dos deixebles 2 amb aquest encàrrec:
–Aneu al poble que teniu al davant i tot seguit trobareu una somera fermada, amb un pollí al seu costat. Deslligueu-la i porteu-me'ls. 3 Si algú us preguntava res, responeu-li: "El Senyor els ha de menester, però de seguida els tornarà."
4 Això va succeir perquè es complís allò que havia anunciat el profeta:
5 Digueu a la ciutat de Sió:
Mira el teu rei que ve cap a tu;
arriba humilment,
muntat en una somera i en un pollí,
fill d'un animal de càrrega.
6 Els deixebles hi anaren i feren el que Jesús els havia manat: 7 portaren la somera i el pollí, van posar els mantells al seu damunt, i ell hi va muntar. 8 Molta gent va començar a estendre els seus mantells pel camí; d'altres tallaven branques dels arbres i encatifaven el terra. 9 La gent que anava davant d'ell i els qui seguien darrere cridaven:
— Hosanna al Fill de David! Beneït el qui ve en nom del Senyor! Hosanna a dalt del cel!
10 Quan hagué entrat a Jerusalem, tota la ciutat es va inquietar, i preguntaven:
–Qui és aquest?
11 La multitud responia:
–Aquest és el profeta Jesús, de Natzaret de Galilea.
V. L’Àngel del Senyor va anunciar a Maria.
R. I concebé per obra de l’Esperit Sant.
Déu vos salve, Maria,
V. Sóc l’esclava del Senyor.
R. Que es compleixin en mi les teves paraules.
Déu vos salve, Maria…
V. I la Paraula es va fer carn.
R. I habità entre nosaltres.
Déu vos salve, Maria…
V. Pregueu per noltros, Santa Mare de Déu.
R. Perquè siguem dignes de les promeses de Nostre Senyor Jesucrist.
Oh Maria, Tu resplandeixes sempre en el nostre camí com a signe de salvació i esperança. Nosaltres ens encomanam a Tu, salut dels malalts, que davant la Creu vares ser associada al dolor de Jesús mantenint ferma la teva fe. Tu, Salvació de tots els pobles, saps el que necessitam i estam segurs que proveiràs perquè, com a Canà de Galilea, pugui tornar l'alegria i la festa després d'aquest moment de prova.
Ajuda'ns, Mare del Diví Amor, a conformar-nos a la voluntat del Pare i a fer el que ens dirà Jesús, que ha pres sobre si els nostres sofriments. I ha pres sobre si els nostres dolors per portar-nos, a través de la Creu, a la joia de la Resurrecció. Amén.
Sota el vostre mantell, cercam refugi, Santa Mare de Déu. No menyspreïs les súpliques dels qui estam en la prova i deslliurau-nos de tot perill, oh Verge gloriosa i beneïda! Que el Senyor us beneeixi, us guardi i us doni la pau!
+ Lectura del sant evangeli segons sant Joan 11, 1-45
La mort de Llàtzer
1 Un home que es deia Llàtzer estava malalt. Era de Betània, el poble de Maria i de la seva germana Marta. 2 Maria era la qui va ungir el Senyor amb perfum i li eixugà els peus amb els cabells. Llàtzer, el malalt, era el seu germà.
3 Les dues germanes enviaren a dir a Jesús:
–Senyor, aquell que estimes està malalt.
4 Jesús, en sentir-ho, digué:
–Aquesta malaltia no portarà a la mort, sinó a la glòria de Déu: per ella el Fill de Déu serà glorificat.
5 Jesús estimava Marta i la seva germana i Llàtzer. 6 Però quan va sentir que Llàtzer estava malalt, es va quedar encara dos dies al lloc on era. 7 Després digué als deixebles:
–Tornem a Judea.
8 Ells li diuen:
–Rabí, fa poc que els jueus et volien apedregar, i ara tornes a anar-hi?
9 Jesús contestà:
–¿No són dotze les hores del dia? Els qui caminen de dia no ensopeguen, perquè veuen la llum d'aquest món, 10 però els qui caminen de nit sí que ensopeguen, perquè els manca la llum.
11 Dit això, va afegir:
–Llàtzer, el nostre amic, s'ha adormit, però vaig a despertar-lo.
12 Els deixebles li digueren:
–Senyor, si s'ha adormit, es posarà bo.
13Jesús es referia a la mort de Llàtzer, però ells es pensaven que parlava del son natural. 14 Llavors Jesús els digué obertament:
–Llàtzer és mort, 15 i m'alegro de no haver estat allí: serà en profit vostre, perquè cregueu. Però ara, anem a trobar-lo!
16 Tomàs, l'anomenat Bessó, va dir als altres deixebles:
–Anem-hi també nosaltres i morim amb ell!
Jesús és la resurrecció i la vida
17Quan Jesús arribà, va trobar que Llàtzer ja era al sepulcre des de feia quatre dies. 18 Betània és a prop de Jerusalem, cosa de tres quilòmetres, 19 i molts dels jueus havien vingut a donar el condol a Marta i Maria per la mort del seu germà. 20 Quan Marta va saber que Jesús arribava, sortí a rebre'l. Maria es quedà a casa.21 Marta digué a Jesús:
–Senyor, si haguessis estat aquí, no s'hauria mort, el meu germà.22 Però, fins i tot ara, jo sé que Déu et concedirà tot el que li demanis.
23Jesús li diu:
–El teu germà ressuscitarà.
24Marta li respon:
–Ja sé que ressuscitarà en el moment de la resurrecció, el darrer dia.
25Li diu Jesús:
–Jo sóc la resurrecció i la vida. Qui creu en mi, encara que mori, viurà; 26 i tot aquell qui viu i creu en mi, no morirà mai més. ¿Ho creus, això?
27 Ella li respon:
–Sí, Senyor: jo crec que tu ets el Messies, el Fill de Déu, el qui havia de venir al món.
El dol per Llàtzer
28Havent dit això, Marta se'n va anar a cridar la seva germana Maria i li digué en veu baixa:
–El Mestre és aquí i et crida.
29 Ella, en sentir-ho, s'aixecà corrents i anà a trobar-lo. 30 Jesús encara no havia entrat al poble, sinó que era a l'indret on Marta l'havia trobat. 31 Els jueus que eren amb Maria a casa per donar-li el condol, quan veieren que s'aixecava corrents i sortia, la seguiren, pensant-se que anava al sepulcre a plorar. 32 Maria va arribar on era Jesús i, en veure'l, se li llançà als peus i li digué:
–Senyor, si haguessis estat aquí, no s'hauria mort, el meu germà.
33 Quan Jesús veié que ella plorava i que ploraven també els jueus que l'acompanyaven, es va commoure interiorment i es contorbà. 34 Llavors preguntà:
–On l'heu posat?
Li diuen:
–Senyor, vine i ho veuràs.
35 Jesús començà a plorar. 36 Els jueus deien:
–Mireu com l'estimava.
37 Però alguns replicaren:
–Ell, que va obrir els ulls al cec, ¿no hauria pogut fer que aquest home no morís?
38 Jesús, commogut altra vegada, va arribar al sepulcre. Era una cova tancada amb una llosa.
La resurrecció de Llàtzer
39 Jesús digué:
–Traieu la llosa.
Marta, la germana del difunt, li diu:
–Senyor, després de quatre dies, ja deu fer fortor.
40 Li respon Jesús:
–¿No t'he dit que, si creus, veuràs la glòria de Déu?
41 Llavors van treure la llosa. Jesús alçà els ulls i digué:
–Pare, et dono gràcies perquè m'has escoltat. 42 Ja sé que sempre m'escoltes, però ho dic per la gent que m'envolta, perquè creguin que tu m'has enviat.
43 Havent dit això, cridà amb tota la força:
–Llàtzer, surt a fora!
44 I el mort sortí, lligat de peus i mans amb benes d'amortallar, i la cara lligada amb un mocador. Jesús els diu:
–Deslligueu-lo i deixeu-lo caminar.
Paraula de Déu.
DESCANSAR EN EL MISTERI DE LA MISERICÒRDIA DE DÉU (clicar)
( INTRODUCCIÓ I EXPLICACIONS A "ENTRADA" del 17 març 2020
DIUMENGE 22 – març – 2020 CELEBRACIÓ (fou censurat)
COMUNICAT DEL BISBAT DE MALLORCA
Una setmana després de la declaració de l’Estat d’Alarma per part del govern d’Espanya, i vist l’agreujament de la situació a causa del contagi del coronavirus, el bisbe de Mallorca, Sebastià Taltavull, decreta el tancament de totes les esglésies, capelles i llocs de culte per tal d’evitar contactes innecessaris i conseqüentment la propagació dels contagis.
Es tracta d’una passa més, dolorosa però necessària, a les adoptades ja prèviament, que va en la línia de facilitar que la gent es quedi a casa i col·laborar en l’esforç per, units, Cal destacar que l’atenció pastoral i espiritual a les comunitats queda assegurada, a través d’altres mitjans telemàtics o via telefònica. Igualment, els serveis assistencials, com Càritas i tants d’altres, continuen oferint els seus serveis i intensificant el treball de seguiment i acompanyament individualitzat a nivell telefònic.
L’acompanyament a les famílies als tanatoris i cementiris es continuarà fent d’acord a les mesures sanitàries i de seguretat que s’hi han establert.
Com ja s’ha indicat anteriorment, a més de seguir potenciant les mostres de solidaritat envers els més necessitats i treballar a favor del bé de tots, es demana als fidels que intensifiquin la pregària, i tractin de seguir la Santa Missa a través d'altres mitjans com la ràdio o la televisió.
V. L’Àngel del Senyor va anunciar a Maria.
R. I concebé per obra de l’Esperit Sant.
Déu vos salve, Maria,
V. Sóc l’esclava del Senyor.
R. Que es compleixin en mi les teves paraules.
Déu vos salve, Maria…
V. I la Paraula es va fer carn.
R. I habità entre nosaltres.
Déu vos salve, Maria…
V. Pregueu per noltros, Santa Mare de Déu.
R. Perquè siguem dignes de les promeses de Nostre Senyor Jesucrist.
Oh Maria, Tu resplandeixes sempre en el nostre camí com a signe de salvació i esperança. Nosaltres ens encomanam a Tu, salut dels malalts, que davant la Creu vares ser associada al dolor de Jesús mantenint ferma la teva fe. Tu, Salvació de tots els pobles, saps el que necessitam i estam segurs que proveiràs perquè, com a Canà de Galilea, pugui tornar l'alegria i la festa després d'aquest moment de prova.
Ajuda'ns, Mare del Diví Amor, a conformar-nos a la voluntat del Pare i a fer el que ens dirà Jesús, que ha pres sobre si els nostres sofriments. I ha pres sobre si els nostres dolors per portar-nos, a través de la Creu, a la joia de la Resurrecció. Amén.
Sota el vostre mantell, cercam refugi, Santa Mare de Déu. No menyspreïs les súpliques dels qui estam en la prova i deslliurau-nos de tot perill, oh Verge gloriosa i beneïda! Que el Senyor us beneeixi, us guardi i us doni la pau!
DIUMENGE (única celebració, enllaç a Video en facebook)
Creure en la persona
El relat que acabem de llegir i escoltar és llarg i molt detallat. Està pensat i redactat per a desembocar en el moment final i culminant:
l’acte de fe que fa el cec acabat de curar quan s’agenolla davant de Jesús.
Un acte de fe que no és fe en Déu o en el Fill de Déu, sinó fe en el Fill de l’home.
L’expressió “Fill de l’home” només l’usa Jesús. Ningú més. Fou una novetat que Jesús introduí en aquella cultura. Es tracta d’una expressió semítica: bor’adam: fill d’adam. O el seu equivalent bor’nasa: fill d’home. Adam és el mateix que home. Per tant,
l’evangeli de Joan redacta un procés molt dur que té com a desenllaç final i conclusió la fe en l’home.
El procés, seguit fil per randa, és terrible. La iniciativa és de Jesús ja que ni es menciona que el cec demanés ser curat. I quan hi comença, a veure, comencen també les dificultats. Els veïns dubten, els seus pares l’abandonen i no volen donar la cara per ell, els dirigents religiosos l’insulten i, finalment, l’excomuniquen. Es tracta, doncs,
d’un procés de creixent solitud:
l’abandona la societat, el deixa sol la família, i la religió l’excomunica.
Què se’n desprèn de tot plegat? Que
per creure de veritat s’ha de passar per tot això.
Però, creure en què? creure en qui? en Déu? NO. En el Fill de Déu? Tampoc. Es tracta de
creure en l’home.
Això és el més difícil, el més problemàtic. Per què? Perquè això requereix un procés de
despullament de tot allò que ens impedeix coincidir amb l’humà,
creure en l’humà. Els homes estem disposats a posar la nostra fe en el poder, en l’honor, en els diners, en la ciència, en l’esotèric i estrany.
Creiem en els déus, en els ritus, en els miracles, en els sants, en els curanderos,
en el que sigui.
La ruïna de la humanitat està en què no creiem en l’home, en el ser humà.
Per això no el respectem. Per això no el tractem com es mereix. Per això no l’estimem, sigui qui sigui i es porti com es porti. Estem cecs. Vivim encegats.
I els fanàtics de la religió són els enemics més durs de la humanització de l’ésser humà. Vet aquí el decisiu: no prendre’s seriosament la fe en la persona humana. Perquè justament en la persona humana s’hi ha encarnat Déu.
Per això, a Déu, o el trobem en la persona humana o no el trobarem mai enlloc.
Vet aquí la gran lliçó de l’evangeli d’avui i de sempre.
4º diumenge de Quaresma (A)
EVANGELI
Hi anà, se rentà, i tornà veient-hi.
+ Lectura del sant evangeli segons sant Joan 9, 1-41
1 Jesús, tot passant, veié un home que era cec de naixement. 2 Els seus deixebles li van preguntar:
–Rabí, qui va pecar perquè nasqués cec: ell o els seus pares?
3 Jesús respongué:
–No ha estat per cap pecat, ni d'ell ni dels seus pares, sinó perquè es manifestin en ell les obres de Déu. 4 Mentre és de dia, nosaltres hem de fer les obres del qui m'ha enviat: però ara s'acosta la nit, quan ningú no pot treballar. 5 Mentre sóc al món, sóc la llum del món.
6Dit això, escopí a terra, va fer fang amb la saliva, el va estendre sobre els ulls del cec 7 i li digué:
–Vés a rentar-te a la piscina de Siloè —que vol dir «enviat».
Ell hi va anar, s'hi rentà i tornà veient-hi.
8 Els veïns i els qui sempre l'havien vist captant comentaven:
–Aquest, ¿no és el qui s'asseia a demanar caritat?
9 Uns deien:
–Sí que és ell.
Altres contestaven:
–No és pas ell: és un que s'hi assembla.
Ell digué:
–Sóc jo mateix.
10Llavors li preguntaren:
–Doncs com és que se t'han obert els ulls?
11 Ell respongué:
–Aquell home que es diu Jesús ha fet fang, me l'ha estès sobre els ulls i m'ha dit: "Vés a Siloè i renta-t'hi." Jo hi he anat, m'he rentat i ara hi veig.
12 Li digueren:
–On és, aquest home?
Respongué:
–No ho sé.
Discussió amb els fariseus
13 Dugueren als fariseus el qui abans era cec. 14 El dia que Jesús havia fet el fang i li havia obert els ulls era dissabte.15 També els fariseus li van preguntar com havia arribat a veure-hi. Ell els respongué:
–M'ha posat fang sobre els ulls, m'he rentat i ara hi veig.
16 Alguns dels fariseus començaren a dir:
–Aquest home que no guarda el repòs del dissabte, no pot venir de Déu.
Però altres replicaven:
–Com és possible que un pecador faci uns senyals tan prodigiosos?
I estaven dividits entre ells. 17 Llavors es tornaren a adreçar al cec i li digueren:
–I tu, què en dius del qui t'ha obert els ulls?
Ell respongué:
–Que és un profeta.
18Els jueus no es van creure que aquell home hagués estat cec i hagués arribat a veure-hi. Per això van cridar els pares del qui ara hi veia 19 i els van interrogar:
–¿És aquest el vostre fill, el qui segons vosaltres va néixer cec? Doncs com és que ara hi veu?
20Els seus pares respongueren:
–Nosaltres sabem que aquest és el nostre fill i que va néixer cec. 21 Però com és que ara hi veu i qui li ha obert els ulls, nosaltres no ho sabem. Pregunteu-ho a ell, que ja és prou gran per a poder donar raó de si mateix.
22Els seus pares van respondre així perquè tenien por dels jueus, que llavors ja havien acordat expulsar de la sinagoga tothom qui confessés que Jesús era el Messies. 23 Per això els seus pares van dir que ja era prou gran i que l'interroguessin a ell mateix.
24 Llavors van cridar per segona vegada l'home que havia estat cec i li digueren:
–Dóna glòria a Déu reconeixent allò que nosaltres ja sabem: aquest home és un pecador.
25 Ell contestà:
–Si és un pecador, no ho sé. Però sé una cosa: jo era cec i ara hi veig.
26 Ells insistiren:
–Digues què t'ha fet. Com t'ha obert els ulls?
27 Ell els respongué:
–Ja us ho he dit i no me n'heu fet cas. Per què voleu sentir-ho una altra vegada? O és que també vosaltres us voleu fer deixebles seus?
28 Ells el van insultar i li digueren:
–Deixeble seu, ho deus ser tu! Nosaltres som deixebles de Moisès. 29 I de Moisès, sabem que Déu li va parlar, però aquest no sabem d'on és.
30 L'home els contestà:
–Justament això és el que em sorprèn. Ell, a mi, m'ha obert els ulls, i vosaltres no sabeu d'on és. 31 Tots sabem que Déu no escolta els pecadors, però sí que escolta els qui el veneren i compleixen la seva voluntat. 32 Mai no s'havia sentit a dir que ningú obrís els ulls d'un cec de naixement. 33 Si aquest no vingués de Déu, no hauria pogut fer res.
34 Ells li van replicar:
–Tot tu vas néixer en pecat, i ens vols donar lliçons?
I el van treure fora.
La ceguesa incurable
35 Jesús va sentir a dir que l'havien tret fora i, quan el trobà, li digué:
–Creus en el Fill de l'home?
36 Ell li va respondre:
–I qui és, Senyor, perquè hi pugui creure?
37Li diu Jesús:
–Ja l'has vist: és el qui et parla.
38 Ell va afirmar:
–Hi crec, Senyor.
I el va adorar.
39 Llavors Jesús afegí:
–Jo he vingut en aquest món per fer un judici: perquè els qui no hi veuen, hi vegin, i els qui hi veuen, es tornin cecs.
40 Ho van sentir alguns dels fariseus que eren amb ell i li digueren:
–¿És que nosaltres també som cecs?
41 Jesús els contestà:
–Si fóssiu cecs, no tindríeu pecat. Però, com que dieu que hi veieu, el vostre pecat persisteix.
La conferència episcopal convida a unir-nos espiritualment en la distància profilàctica per elevar una pregària junts a les 12 del migdia. La pregària pròpia d'aquesta hora és l'àngelus.
No ens convé als manacorins anar totsols, sinó unir-nos a tot el país. Per això retir la proposta del rosari de les 19 hores i propòs que, els que volgueu, a les 12 reseu l'àngelus. Qui no tengui els textos, pot resar parenostre, tres avemaries i glòria. I qui no ho pugui fer, que elevi una súplica a Déu.
A la mateixa hora, la campana grossa, n'Eloi, tocarà un toc lent expressant el plany d'un poble que pateix un gran desastre i cridant a l'oració a tots els que la vulguin fer.
Es tocarà així cada dia fins el dia que s'aixequin les mesures de confinament. Aquell dia, en lloc de toc lent, les campanes repicaran expressant l'alegria del poble.
Bon dia amics i amigues!🙋🏼♂
Com vos trobau? El rector i la resta de preveres ens fan una proposta per a cuidar-mos els uns als altres. A les 12 del migdia 🕛 sentireu repicar n’Eloi 🔔. Serà la indicació per a tenir un moment de pregària, en el qual se’ns convida a pregar pels:
🤒 malalts.
😷 treballadors i treballadores que han de seguir fent feina.
👨👩👧👦 per les families.
👴🏻👵🏼 per la gent major que està tota sola.
🏥 sanitaris, zeladors, metges,…
🏡 que no es poden quedar a casa perquè no en tenen.
🚔 Equips d'Emergències, pels de Protecció Civil i per les Forces de Seguretat de l'Estat.
🗝 governants i autoritats civils.
✝ pels infectats i infectades que ja han passat a la vida eterna.
V. L’Àngel del Senyor va anunciar a Maria.
R. I concebé per obra de l’Esperit Sant.
Déu vos salve, Maria,
V. Sóc l’esclava del Senyor.
R. Que es compleixin en mi les teves paraules.
Déu vos salve, Maria…
V. I la Paraula es va fer carn.
R. I habità entre nosaltres.
Déu vos salve, Maria…
V. Pregueu per noltros, Santa Mare de Déu.
R. Perquè siguem dignes de les promeses de Nostre Senyor Jesucrist.
Oh Maria, Tu resplandeixes sempre en el nostre camí com a signe de salvació i esperança. Nosaltres ens encomanam a Tu, salut dels malalts, que davant la Creu vares ser associada al dolor de Jesús mantenint ferma la teva fe. Tu, Salvació de tots els pobles, saps el que necessitam i estam segurs que proveiràs perquè, com a Canà de Galilea, pugui tornar l'alegria i la festa després d'aquest moment de prova.
Ajuda'ns, Mare del Diví Amor, a conformar-nos a la voluntat del Pare i a fer el que ens dirà Jesús, que ha pres sobre si els nostres sofriments. I ha pres sobre si els nostres dolors per portar-nos, a través de la Creu, a la joia de la Resurrecció. Amén.
Sota el vostre mantell, cercam refugi, Santa Mare de Déu. No menyspreïs les súpliques dels qui estam en la prova i deslliurau-nos de tot perill, oh Verge gloriosa i beneïda! Que el Senyor us beneeixi, us guardi i us doni la pau!
– El ritu de la pau, bé es suprimirà o bé es farà tal com ha comanat el Bisbat.
– A les Esglésies menors, les persones que han de donar la comunió, al manco s'hauràn de rentar les mans abans de donar-la, de forma visible per el poble de Déu.
– A les esglésies parroquials, tendreu a disposició un dosificador amb gel hidroalcohòlic desinfectant. Cal untar-se les mans a l'hora del "lavabo", després d'oferir els dons, i totes les persones que han de donar la comunió abans de donar-la i després d'haver-la donada.
– S'ha de demanar que tots els fidels prenguin la comunió amb la mà. Si n'hi ha algún que no hi ha manera, que esperi a prendre la comunió quan tots els altres ja l'hagin presa.
Gràcies per la col.laboració
3º diumenge de Quaresma (A)
EVANGELI
Una font brollarà sempre per donar la vida eterna.
+ Lectura del sant evangeli segons sant Joan 4, 5-42
4 Jesús havia de travessar Samaria. 5 Arribà, doncs, en una població samaritana que es deia Sicar, no gaire lluny de la propietat que Jacob havia donat al seu fill Josep; 6 allà hi havia el pou de Jacob. Jesús, cansat de caminar, s'assegué allí a la vora del pou. Era cap al migdia. 7 Una dona de Samaria es presentà a pouar aigua. Jesús li diu:
–Dóna'm aigua.
8 Els seus deixebles se n'havien anat al poble a comprar menjar.
9 Però la dona samaritana preguntà a Jesús:
–Com és que tu, que ets jueu, em demanes aigua a mi, que sóc samaritana?
Cal recordar que els jueus no es fan amb els samaritans.
10 Jesús li respongué:
–Si sabessis quin és el do de Déu i qui és el qui et diu: "Dóna'm aigua", ets tu qui li n'hauries demanada, i ell t'hauria donat aigua viva.
11 La dona li diu:
–Senyor, no tens res per a pouar i aquest pou és fondo. D'on la trauràs, l'aigua viva? 12 El nostre pare Jacob ens va donar aquest pou, i en bevia tant ell com els seus fills i el seu bestiar. ¿Que potser ets més gran que no pas ell?
13 Jesús li respongué:
–Tots els qui beuen aigua d'aquesta tornen a tenir set.14 Però el qui begui de l'aigua que jo li donaré, mai més no tindrà set: l'aigua que jo li donaré es convertirà dintre d'ell en una font d'on brollarà vida eterna.
15 Li diu la dona:
–Senyor, dóna'm aigua d'aquesta! Així no tindré més set ni hauré de venir aquí a pouar.
16 Ell li diu:
–Vés a cridar el teu marit i torna.
17 La dona li contesta:
–No en tinc, de marit.
Li diu Jesús:
–Fas bé de dir que no en tens. 18 N'has tingut cinc, i l'home que ara tens no és el teu marit. En això has dit la veritat.
19 La dona li respon:
–Senyor, veig que ets un profeta. 20 Els nostres pares van adorar Déu en aquesta muntanya, però vosaltres dieu que el lloc on cal adorar-lo és Jerusalem.
21 Jesús li diu:
–Creu-me, dona, arriba l'hora que el lloc on adorareu el Pare no serà ni aquesta muntanya ni Jerusalem. 22 Vosaltres adoreu allò que no coneixeu. Nosaltres sí que adorem allò que coneixem, perquè la salvació ve dels jueus. 23 Però arriba l'hora, més ben dit, és ara, que els autèntics adoradors adoraran el Pare en Esperit i en veritat. Aquests són els adoradors que vol el Pare. 24 Déu és esperit. Per això els qui l'adoren han de fer-ho en Esperit i en veritat.
25 Li diu la dona–Sé que ha de venir el Messies, és a dir, l'Ungit. Quan ell vingui, ens ho explicarà tot.
26 Jesús li respon:
–Sóc jo, el qui et parla.
27 En aquell moment arribaren els deixebles. S'estranyaren que parlés amb una dona, però cap d'ells no gosà preguntar-li què volia o per què parlava amb ella. 28 Llavors la dona deixà la gerra i se'n va anar al poble a dir a la gent:
29 –Veniu a veure un home que m'ha dit tot el que he fet. No deu ser el Messies?
30 La gent va sortir del poble i l'anà a trobar.
31 Mentrestant, els deixebles el pregaven:
–Rabí, menja.
32 Però ell els contestà:
–Jo, per menjar, tinc un aliment que vosaltres no coneixeu.
33 Els deixebles es preguntaven entre ells:
–És que algú li ha portat menjar?
34 Jesús els diu:
–El meu aliment és fer la voluntat del qui m'ha enviat i dur a terme la seva obra. 35 ¿No teniu costum de dir: "Quatre mesos més i ja serem a la sega"? Doncs bé, jo us dic: alceu els ulls i mireu els camps; ja són rossos, a punt de segar! 36 El segador ja cobra el jornal i recull el gra per a la vida eterna; així s'alegren plegats el sembrador i el segador. 37 En aquest cas té raó la dita: "Un és el qui sembra i un altre el qui sega." 38 Jo us he enviat a segar on vosaltres no havíeu treballat. Altres van treballar-hi, i vosaltres us heu beneficiat del seu treball.
39 Molts dels samaritans d'aquell poble van creure en ell per la paraula de la dona, que assegurava: «M'ha dit tot el que he fet.» 40 Per això, quan els samaritans anaren a trobar-lo, li pregaven que es quedés amb ells. I s'hi va quedar dos dies. 41 Per la paraula d'ell mateix encara molts més van creure, 42 i deien a la dona:
–Ara ja no creiem pel que tu dius. Nosaltres mateixos l'hem sentit i sabem que aquest és realment el salvado del món.
Paraula de Déu
RELIGIÓ DE JESÚS (clicar)
QUALQUE COSA NO VA BÉ
Si sabessis quin és el do de Déu.
L'escena ha estat recreada per l'evangelista Joan, però ens permet conéixer com era Jesús. Un profeta que sabia dialogar a soles i amistosament amb una dona samaritana, pertanyent a un poble impur, odiat pels jueus. Un home que sabia escoltar el sofriment i restaurar la vida de les persones.
Vora el pou de Sicar, ambdós parlen de la vida. La dona conviu amb un home que no és el seu marit. Jesús ho sap, però no s'indigna ni la recrimina. Li parla de Déu i li explica que és un «regal»: «Si sabessis el do de Déu, tot canviaria, inclús la teva set insaciable de vida». En el cor de la dona se desvetllará aviat una pregunta: «Serà aquest el Messies?».
Qualque cosa no va bé en nostra Església si les persones més totes soles i maltractades no se senten escoltades i acollides pels qui ens diem seguir a Jesús. ¿Com introduirem en el món son evangeli sense «asseure'ns» a escoltar el sofriment, la desesperança i la soledat de tants i tantes?
Qualque cosa no va bé en nostra Església si la gent ens veu quasi sempre als eclesiàstics com a representants de la llei i la moral, i no com profetes de la misericòrdia de Déu. ¿Com «adevinaran» en nosaltres a aquell Jesús que atreia a les persones cap a la voluntat del Pare revelant son amor compassiu?
Qualque cosa no va bé en nostra Església quan la gent, perduda en fosca crisi de fe, pregunta per Déu, i nosaltres li parlem del control de natalitat, el divorci, els preservatius o les relacions prematrimonials. ¿De què parlaría avui aquell que dialogaba amb la samaritana i li mostrava el millor camí per a assaciar la set de felicitat?
Qualque cosa va malament en nostra Església si la gent no se sent estimada pels qui som els seus membres. Ho deia sant Agustí: «Si vols conéixer a una persona, no preguntis pel que pensa, pregunta pel que estima». Sentim parlar molt del que pensa la Església, però els que sofreixen se pregunten què estima la Església, a qui estima i com els estima. ¿Què els podem respondre des de les nostres comunitats cristianes?
DIÀLEG (clicar)
Jesús li respongué: Tots els qui beuen aigua d'aquesta tornen a tenir set. Però el qui begui de l'aigua que jo li donaré, mai més no tindrà set: l'aigua que jo li donaré es convertirà dintre d'ell en una font d'on brollarà vida eterna.
1 Sis dies després, Jesús va prendre amb ell Pere, Jaume i Joan, el germà de Jaume, se'ls endugué a part dalt d'una muntanya alta 2 i es transfigurà davant d'ells; la seva cara es tornà resplendent com el sol, i els seus vestits, blancs com la llum. 3 Llavors se'ls van aparèixer Moisès i Elies, que conversaven amb Jesús. 4 Pere digué a Jesús:
–Senyor, és bo que estiguem aquí dalt. Si vols, hi faré tres cabanes: una per a tu, una per a Moisès i una altra per a Elies.
5 Encara parlava, quan els cobrí un núvol lluminós, i una veu digué des del núvol:
–Aquest és el meu Fill, el meu estimat, en qui m'he complagut; escolteu-lo.
6 Els deixebles, en sentir-ho, es van prosternar amb el front fins a terra, plens de gran temor. 7 Jesús s'acostà, els tocà i els digué:
–Aixequeu-vos, no tingueu por.
8 Ells van alçar els ulls i no veieren ningú més que Jesús tot sol.
9 Mentre baixaven de la muntanya, Jesús els va donar aquesta ordre:
–No digueu res a ningú d'aquesta visió fins que el Fill de l'home hagi ressuscitat d'entre els morts.
10 Després els deixebles preguntaren a Jesús:
–Com és que els mestres de la Llei diuen que primer ha de venir Elies?
11 Jesús els respongué:
–És cert que Elies havia de venir a renovar-ho tot; 12 i jo us asseguro que ja va venir i no el reconegueren, sinó que el van tractar com van voler. Igualment el Fill de l'home ha de patir a les seves mans.
13 Llavors els deixebles comprengueren que els havia parlat de Joan Baptista.
Paraula de Déu
QUINA “ESTAMPA” VOS AGRADA MÉS…??
QUINA ÉS MÉS REAL…??
2º diumenge de Quaresma (A)
EVANGELI
La seva cara es tornà resplendent com el sol.
+ Lectura del sant evangeli segons sant Mateu 17, 1-9
1 Sis dies després, Jesús va prendre amb ell Pere, Jaume i Joan, el germà de Jaume, se'ls endugué a part dalt d'una muntanya alta 2 i es transfigurà davant d'ells; la seva cara es tornà resplendent com el sol, i els seus vestits, blancs com la llum. 3 Llavors se'ls van aparèixer Moisès i Elies, que conversaven amb Jesús. 4 Pere digué a Jesús:
–Senyor, és bo que estiguem aquí dalt. Si vols, hi faré tres cabanes: una per a tu, una per a Moisès i una altra per a Elies.
5 Encara parlava, quan els cobrí un núvol lluminós, i una veu digué des del núvol:
–Aquest és el meu Fill, el meu estimat, en qui m'he complagut; escolteu-lo.
6 Els deixebles, en sentir-ho, es van prosternar amb el front fins a terra, plens de gran temor. 7 Jesús s'acostà, els tocà i els digué:
–Aixequeu-vos, no tingueu por.
Ells van alçar els ulls i no veieren ningú més que Jesús tot sol.
9 Mentre baixaven de la muntanya, Jesús els va donar aquesta ordre:
–No digueu res a ningú d'aquesta visió fins que el Fill de l'home hagi ressuscitat d'entre els morts.
Paraula de Déu.
FORA POR (clicar)
Pere digué a Jesús: Senyor, és bo que estiguem aquí dalt. Si vols, hi faré tres cabanes: una per a tu, un
a per a Moisès i una altra per a Elies
INSTAL·LAR-SE…??? (clicar)
Desert i muntanya
De l’escena de Jesús en el desert, del darrer diumenge, passem avui a l’escena de Jesús a la muntanya. De la situació de temptació al desert, a la d’il·luminació a la muntanya. De la comunicació amb el diable al desert, a la comunicació amb Déu, el seu Pare, a la muntanya. De l’experiència de la debilitat humana en el desert, a l’experiència de la divinitat a la muntanya. De la soledat al desert, a la companyia de Moisés i Elies a la muntanya. Dels àngels que el servien al desert, a la satisfacció per les paraules amoroses del Pare a la muntanya. De deixar Jesús el desert per emprendre la seva missió enmig de la gent, a baixar Jesús de la muntanya per continuar aquella mateixa missió.
Creuament de vivències
Dues escenes, dues experiències que es van creuant en la vida de Jesús. Dues experiències que es van creuant en el seguidors de Jesús. Ell mateix els hi va predir.
Les dues s’han d’anar vivint amb tota la seva realitat, amb tot el seu sentit. Les dues les ha de viure cada u de nosaltres en la complexitat del nostre dia a dia. No es poden programar, ni planificar. Però hem d’estar previnguts.
Cal, doncs, prendre’n consciència i saber adoptar en cada circumstància l’estil de Jesús, A la nostra vida hi ha moments de temptació, en major o menor grau, de defallir del nostre bon desig d’actuar evangèlicament, i moments de sentir-se contents per l’opció i estil de vida en el que ens hem compromès.
Confiança i compromís
En els moments de temptació Jesús mantenia la seva confiança que la Paraula de Déu és compliria. Per això, davant de la temptació evoca la seva confiança en la paraula de Déu de l’Escriptura, i així domina la temptació. En les nostres temptacions també cal confiar no solament en la paraula en les Escriptures, sinó també i sobretot en la paraula de Déu feta carn, Jesús de Natzaret. Per això ens ha deixat el seu Esperit.
Però, com que nosaltres no tenim prou confiança en la paraula de Déu…no aconseguim sempre vèncer la temptació i… caiem en ella. Aleshores és el moment en què hem de posar la nostra confiança en la paraula de perdó, que és Jesús mateix. El perdó és experiència de muntanya, del Jesús resplendent, del Jesús acollidor i il·lusionant, però que ens ha d‘instar inevitablement a baixar de la muntanya per portar a terme la nostra missió enmig de la gent, com Ell va fer, com un més, sense mostres espectaculars. Ell ens hi acompanya.
LA POR DINS L'ESGLÉSIA (clicar)
COMUNICACIONS:
Dins el marc de les activitats quaresmals per a pe¡reparar-nos per la Pasqua:
