Us mantindrem informats sobre les comunicacions de la parròquia.

TEMPS DURANT L’ANY

Quan el vi s';acabava, la mare de Jesús li diu: No tenen vi.
Jesús li respon: Dona, i jo què hi tinc a veure? Encara no ha arribat la meva hora.

La seva mare diu als servidors: Feu tot el que ell us digui.

 

2º diumenge Temps ordinari ©

EVANGELI

Així començà Jesúsels seus miracles a Canà de Galilea.

Lectura del sant evangeli segons sant Joan 2,1-11

Les noces de Canà

1El tercer dia es van celebrar unes noces a Canà de Galilea. Hi havia la mare de Jesús. 2 També hi fou convidat Jesús, juntament amb els seus deixebles.3 Quan el vi s'acabava, la mare de Jesús li diu:

–No tenen vi.

4 Jesús li respon:

–Dona, i jo què hi tinc a veure? Encara no ha arribat la meva hora.

5 La seva mare diu als servidors:

–Feu tot el que ell us digui.

6 Hi havia allà sis piques de pedra destinades a les pràctiques de purificació usuals entre els jueus. Tenien una cabuda d'uns cent litres cada una.

7 Els diu Jesús:

–Ompliu d'aigua aquestes piques.

Ells les ompliren fins dalt. 8 Llavors els digué:

–Ara traieu-ne i porteu-ne al cap de servei.

Ells li'n portaren. 9 El cap de servei tastà aquella aigua convertida en vi. Ell no sabia d'on venia, però els servidors sí que ho sabien, perquè ells mateixos l'havien treta. El cap de servei, doncs, crida el nuvi 10 i li diu:

–Tothom serveix primer els millors vins i, quan els convidats han begut molt, serveix els més ordinaris. Però tu has guardat fins ara el vi millor.

11 Així va començar Jesús els seus senyals prodigiosos a Canà de Galilea. Així manifestà la seva glòria, i els seus deixebles van creure en ell.

Paraula de Déu.

 

 

Is 62,1-5 1Co 12,4-11 Jn 2,1-12

1) El temps, una nova creació i una presència constant

Avui comencem el Temps Ordinari, després d’aquest cicle d’Advent i de Nadal, que ens ha presentat Jesús des de la seva espera i naixement fins el seu Baptisme. I ho fem amb sant Joan, que comença el seu Evangeli amb una setmana inicial, pràcticament descrita dia a dia, i que culmina amb la narració d’aquest primer Signe de Jesús. Una Setmana inicial que ens recorda, és clar, la setmana de la Creació, on Déu anava creant-ho tot, i cada dia acabava amb un “i hi hagué un vespre i un matí, i Déu veié que era bo”.

Potser aquest interès per mostrar el pas del temps, el dia a dia d’aquesta Setmana inicial amb Jesús, ens diu alguna cosa important. Ens diu, potser, dues coses:

Primer, que Jesús, com Déu en la Creació, no fa les coses i ja està, sinó que hi és cada dia, creant, reposant i gaudint… D’una manera o altra, cada dia és objecte de la creació nova del Senyor, cada dia és objecte del treball i del repòs gratificant i de gaudi de Déu. Cada dia el Senyor ens re-crea, cada dia el Senyor mira la seva obra i en gaudeix. La primera lectura d’avui és un cant ple d’amor d’un Déu que diu coses precioses als seus estimats/des, a nosaltres, a cadascú de nosaltres.

Sí, en aquesta lectura apareix un diàleg on Déu parla…: “no et podran dir més l’Abandonada (…), a tu et diran ‘jo me l’estimo’… perquè el Senyor t’estimarà… el teu Déu estarà content de tenir-te com el nuvi està content de tenir la  núvia”.

M’ho deixo dir, jo, això? M’atreveixo a ajudar a altres a que ho sentin també…?

En segon lloc, aquesta insistència en el pas del temps ens fa veure que Déu va preparant les coses. Al final d’aquesta setmana inicial, Jesús manifesta el primer dels seus signes: comença una nova etapa, una cosa nova.

De la mateixa manera, al final de la setmana de la creació, Déu contempla i gaudeix de tota la seva creació. Al cap de tres dies de la Passió, Jesús és Ressuscitat…

Déu ens parla avui de temps, d’espera, d’esperança.

Em puc preguntar, jo: com estic d’esperança? Potser oblido que els temps de Déu són temps d’espera, de maduració, de creixement, fins que un dia arriba allò esperat?

2) L’abundància

En l’evangeli d’avui veiem com s’acaba el vi. Caram! Quan han preparat el casament, han calculat malament… potser es va voler escatimar en despeses…

En canvi, quan Jesús ordena omplir les piques d’aigua, és bonic veure com l’evangelista remarca que els servents “les ompliren fins a dalt”. No van posar una mica d’aigua. Van omplir-les del tot, a vessar. Recordem com en un altre passatge Jesús ens convidava també a ser generosos, dient: “doneu, i us donaran, us abocaran a la falda una bona mesura, atapeïda, sacsejada i curulla fins a vessar (Lc 6, 36-18). Els servents del casament omplen les piques fins a dalt; fins a dalt quedarà el vi de l’alegria que Jesús els donarà…

Em puc preguntar com sóc jo de generós, de poc mesurador, amb els altres, en els serveis que potser faig, en el temps donat als altres… I amb Déu…? Em puc preguntar així: ¿sóc poruc, escàs i calculador, o confiat i generós…?

3) Has guardat el millor pel final

Finalment, un tercer punt. És bonic imaginar la cara del cap de servei quan els servents li porten el vi de Jesús. No entén res. Jesús trenca el costum i la lògica habitual: normalment es porta el vi bo al principi, i quan tothom ha begut molt i està cansat, el vi més ordinari, quan ja no s’espera tenir el millor… Però Jesús trenca els esquemes.

També ens pot passar, si som persones que portem ja un llarg temps de seguiment del Senyor, que recordem amb nostàlgia ‘els moments del primer amor’ amb Jesús, els moments més frescos de les nostres primeres pregàries, els moments potser més fundants de la nostra vocació… I potser pensem que tot això ja s’ha acabat, que ara hem de viure d’un present més gris, més de viure des de la fe sense el gust o la lluminositat d’abans.

Doncs bé, potser l’evangeli d’avui ens pot recordar que els nostres esquemes no són els del Senyor. Que els nostres càlculs no són els seus,. Potser oblidem que Ell és el Senyor, i que la seva creativitat i capacitat de sorpresa van sempre molt més enllà de la nostra cortedat de mires…

Potser el Senyor ens està encara guardant ‘el vi millor’ pel final, quan jo ho donava tot per acabat…

Em  puc preguntar doncs: com estic, jo, d’esperança i de confiança en el Déu de les sorpreses?

I em puc preguntar també: quines piques he d’omplir jo, mentrestant, d’aigua, perquè Ell faci…?

Que Maria, que va iniciar tot el que avui contemplem, ens recordi un altre cop: “feu tot el que Ell us digui”. Amén.

 

 

 

 

*  *  *  *  *  *  

CATÒLICS,  ORTODOXES  I PROTESTANTS

COMENÇARAN  DIVENDRES,  18   GENER,   LA  "SETMANA  D'ORACIÓ " `PER  A  LA  UNITAT  DELS  CISTIANS

 

L'acte central de la setmana és la celebració interconfessional que tendrà lloc diumenge 20 de gener a les 17 hores a la Seu de Mallorca.

Del 18 al 25 de gener de 2019, els cristians del món sencer resaran per la unitat sota el lema "Actua sempre amb tota justícia" (Dt 16, 18-20). Congregacions i parròquies de tot el món prenen part en la setmana d'oració, que se celebra tradicionalment del 18 al 25 de gener (en l'hemisferi nord) i entorn de Pentecosta (a l'hemisferi sud). Durant aquest període, s'intercanvien els púlpits i s'organitzen oficis ecumènics especials. A Mallorca, la Setmana d'Oració mobilitza totes les esglésies cristianes presents a l'illa, que es reuneixen i preguen en celebracions ecumèniques especials. 

 

CELEBRACIONS A MALLORCA
SETMANA D'ORACIÓ PER LA UNITAT DELS CRISTIANS

DIVENDRES 18 (12 h)
Esglésies catòlica alemanya i evangèlica luterana alemanya
Cripta de la Parròquia de Santa Creu

DISSABTE 19 (19 h)
Església Ortodoxa, Patriarcat de Moscú
Església de Santa Catalina de Sena

DIUMENGE 20 (17 h)
Celebració interconfessional amb la presència de totes les esglésies
Catedral de Mallorca

DILLUNS 21 (19 h)
Església romanesa ortodoxa
Monestir de la Concepció

DIMARTS 22 (19 h)
Església romanesa grecocatòlica
Temple de Sant Elm (Jardí Club Nàutic de Palma)

DIMECRES 23 (19 h)
Parròquia anglicana
C/ Núñez de Balboa, 6

DIJOUS 24 (19 h)
Esglésies sueca i noruega, evangèliques i luteranes
Avda. Joan Miró, 113 B – Palma

DIVENDRES 25 (18:30 h)
Celebració amb els religiosos de totes les esglésies cristianes
Monestir de Santa Magdalena 
 

 

Publicado en catequesis adolescents i joves, Comunicacions Generals, Pagina Principal | Deja un comentario

DESPRÉS DE NADAL.- SANT ANTONI 2019


BAPTISME DEL SENYOR

(Power-Point) 

 

COMUNICACIONS:

AVISOS 12/13 GENER

1.- Dimarts dia 15, hi haurà el segon assaig de completes a la parròquia dels Dolors a les 20:30h.

 

2.- Dimecres dia 16, pregària de completes als Dolors a les 19:30h. L’Església s’obrirà a partir de les 17:30h. Tenir en compte que, aquest dia, no hi haurà missa a Crist Rei.

 

3.- Dijous dia 17, Beneïdes de Sant Antoni a les 11h del dematí, si el temps ho permet. L’Ofici de Sant Antoni serà a l’Església dels Dolors a les 20:30h (aproximàdament), en haver acabat el darrer ball dels dimonis. Tenir en compte que, aquest dia, no hi haurà missa a Sant Pau.

*  *  *  *  *  *  

PARRÒQUIA SANT PAU – MANACOR 
Celebració de l'Eucaristia i enviament de la família Sirer Fernández en missió evangelitzadora a Gröninger (Països Baixos).

11/ gener / :  A les 19:45 h.

Joan Sirer i Verónica Fernández són un matrimoni mallorquí amb sis fills que pertanyen al Camí Neocatecumenal. Han decidit deixar-ho tot i marxar en missió evangelitzadora a Gröningen, Holanda. Familiars i amics els acompanyaren en una celebració d'enviament a la Parròquia de Sant Pau de Manacor el passat divendres 11 de gener. "Evangelitzadors amb esperit", com els definí Mons. Taltavull a la seva homilia, en paraules del papa Francesc: "No és el nostre programa, la nostra il·lusió. És l'esperit que hi ha dins nosaltres que ens llança a la missió." 


 

 

 

 

 

 

 

   

*   *   *   *   *  

 "EL  RESSÒ"    DE   NADAL…

(es   veu  el  Bisbe  Vadell)

 

       PROGRAMA   FESTES  SANT  ANTONI  2019

ESGLESIA  DE  MANACOR  

PROGRAMA

 

ESGLESIAMANACOR,SANANTONI SAN9_PR

 

(la  feren  ja  al  2013…  EL  MILLOR  DE  LES  FESTES   DE  SANT  ANTONI  A  MANACOR)

"COMPLETES   DE  SANT   ANTONI"

*   *   *   *   *   *   * 

 

BAPTISME  DEL  SENYOR

 

 

JO SOM ESTIMAT

Tu ets el meu Fill, l'estimat.

Diu Henri Nouwen en un escrit que els homes i dones d'avui, éssers plens de pors i inseguretats, necessiten més que mai ser beneïts. Els nins necessiten la benedicció dels pares i aquests necessiten la benedicció dels fills.

L'escriptor recorda amb emoció el primer cop que, en una sinagoga de Nova York, fou testimoni de la benedicció d'un fill jueu pels seus pares: “Fill, et passi el que et passi en la vida, tinguis èxit o no, arribis a important o no, tinguis salut o no, recorda sempre quant t'estimen ton pare i ta mare”.

L'home d'avui no sap el que és una benedicció i el sentit profund que amaga. Els pares ja no beneeixen els fills. Les benediccions litúrgiques han perdut el sabor original. Ja no es sap el que és la benedicció nupcial. S'ha oblidat que “beneir” (del llatí benedicere) volr dir literalment “parlar bé”, dir coses bones a algú. I, sobre tot, dir-li el nostre amor i el nostre desig de que sigui feliç.

I tanmateix, les persones necessiten sentir coses bones. Hi ha massa condemnes. Molts es senten maleïts més que beneïts. Uns maleeixen inclos a ells mateixos. Es senten dolents , inútils, sense valor. Davall aparent arrogància s'hi amaga sovint estar insegurs que, en el fons, és manca d'apreci d'un mateix.

El problema de molts no és si estimen o no estimen, si creuen en Déu o no creuen. El problema rau en que no s'estimen a ells mateixos. No és fàcil desbloquejar això…Estimar-se a un mateix quan se coneix,… pot fer les coses més difícils.

Molts necessiten escoltar avui, en el fons de son ésser, una benedicció. Saber que són estimats malgrat sa mediocritat i errors. Però, ¿ on està la benedicció ? ¿ com pot estar una persona segura de ser estimada ?

Desgràcia per al cristianisme d'avui és haver oblidat aquesta experiència de la fe cristiana: “Jo som estimat, no perquè som bo, sant i sense pecat, sinó perquè Déu és bo i m'estima de manera incondicional i gratuïta en Jesucrist”. Som estimat per Déu ara i aquí, tal com som, abans de començar a canviar.

Els evangelistes conten que Jesús, quan fou batejat per Joan, escoltà la benedicció de Déu: “Tu ets el meu Fill, l'estimat”. A nosaltres també ens arriba aquesta benedicció de Déu sobre Crist. Cada un de nosaltres pot escoltar-la en el fons de son cor: “Tu ets mon fill estimat”. Això serà també enguany el més important. Quan les coses es posen difícils i la vida sembla feixuga, recordem sempre que som estimats amb amor etern.

José Antonio Pagola

EVANGELI

Jesús fou batejat i mentre pregava, s'obrí el cel.

+ Lectura del sant evangeli segons sant Lluc 3,15-16. 21-22

En aquell temps, 15El poble vivia en l'expectació, i tots pensaven si Joan no fóra potser el Messies.16 Joan respongué dient a tothom:

–Jo us batejo amb aigua, però ve el qui es més fort que jo, i jo no sóc digne ni de deslligar-li les corretges de les sandàlies: ell us batejarà amb l'Esperit Sant i amb foc.

Inicis del ministeri de Jesús: baptisme i genealogia

(Mt 1,1-17; 3,13-17; Mc 1,9-11 Jn 1,32-34)

21 Tot el poble es feia batejar, i Jesús també fou batejat. Mentre pregava, el cel s'obrí, 22 i l'Esperit Sant baixà cap a ell en forma visible, com un colom, i una veu digué des del cel:

–Tu ets el meu Fill, el meu estimat; en tu m'he complagut.

Paraula de Déu

 

 

 

 

Is 42,1-4.6-7 Ac 10,34-38 Lc 3,15-16.21-22

 

1. QUATRE QUADRES DEL “PINTOR” LLUC

Diu la llegenda que Lluc era pintor. Veritablement el seu evangeli de vegades sembla una pinacoteca plena de llum i bellesa.

La pintura d'avui, el BAPTISME, la podem imaginar en una gran sala inicial de l’evangeli, on hi ha quatre quadres summament carregats de significat. Primer, una tela de grans dimensions amb Joan, l'home feréstec del desert. Després, en el lloc central de la sala, un quadre força petit, però que per la seva lluminositat, és el centre de la sala: el baptisme. Continua amb una gran (avorrida!?) llista de noms, la genealogia de Jesús, que el situa totalment immergit en la terra dels homes. Aquesta sala inicial acaba amb un altre gran quadre ple de contrastos i vigor, la temptació de Jesús.

Totes aquestes pintures l’artista, el contemplatiu Lluc, les pinta lentament, assaborint-ne el misteri, preocupat per copsar el "coneixement intern del Senyor” i no tant per si aquest o aquell detall recullen exactitud històrica.

Es diu dels pintors d'icones ortodoxos que pintaven agenollats. Lluc pinta aquestes escenes, programàtiques de la vida de Jesús, amb una profunda reverència, gustant el misteri de Jesús. Nosaltres avui, també amb profunda reverència, ens situem davant del quadre el Baptismes.

2. EL SEGON, EL QUADRE CENTRAL: LA TEOFANIA

Si hi ha quelcom que resulta innegable, des del punt de vista històric és que Jesús fou batejat per Joan. La “tradició” que Lluc rep a través de 50 i tants anys (com totes les tradicions sobre herois) tendeix a enaltir Jesús i, per tant, no hauria creat un fet un xic humiliant.

Noteu com Lluc ha disminuït al mínim l’escena del baptisme, i fins i tot ha escamotejat que fos Joan qui el bategés. Sembla que a Lluc li fa angúnia un Jesús fent cua a la vora del riu, confós amb qualsevol dels pecadors, enfangat a les aigües del Jordà brutes de tant pecat i de tanta tragèdia humana. El baptisme consagra la pertinença de Jesús al seu poble.

Aquest home que no se situa per damunt, sinó que s’abaixa, que se situa com un de tants menyspreats a causa de llurs pobreses i pecats, que se situa entre la xusma, és proclamat pel Pare el Fill estimat, objecte de la complaença de Déu.

3. QUAN EXPRESSAR DÉU ÉS INEXPRESSABLE

Jesús, l’home que venia de Natzaret, en la seva estada al Jordà amb el Baptista degué trobarse molt a prop de Déu. Ben segur que fou per a ell un moment d’experiència mística, de trobada amb el misteri de Déu.

L’evangelista concentra en aquesta escena, que col·loca a l’inici de l’evangeli, el que va ser experiència continuada de Jesús tot al llarg dels anys del seu camí. Pinta una “escena de revelació”: una Teofania. Aquest quadre del vestíbul de la nostra pinacoteca estarà pintat amb un estil ben llunyà de l’historicisme “en brut”. Ho farà amb estil poètic i mític, el llenguatge més idoni per a explicar l’inexpressable. Ben segur que històricament Jesús en el Jordà tingué una pregona experiència del Pare.

4. DEIXAR CLARS ALGUNS PUNTS CENTRALS

“Mentre pregava”, diu el relat de Lc, es dóna una autèntica Pentecosta. El cel que era tancat des de l’expulsió dels primers homes del Paradís, s’obre per deixar baixar l’Esperit. La llarga i antiga pregària, “oh si esquincessis el cel i baixessis” (Is 63,19), ha estat escoltada. I amb el cel obert Déu mateix deixa clara als lectors la confessió de fe pasqual. 

Jesús, que s’ha fet del tot com nosaltres en les aigües del Jordà, és:

⎯  L’home, totalment pres per l’Esperit, l’home espiritual. La coloma rememorava als lectors del s. I a tota la bellesa de la coloma del Càntic del càntics, que és l’esposa, l’amor… A nosaltres ens remet al colom de la pau, la germanor, el trencament de la guerra, de les marginacions i les exclusions… L’Esperit de Déu s’ha possessionat de Jesús.

⎯  Un home reconegut i consagrat pel Pare com el Fill estimat. Jesús ha fet l’experiència al llarg de la seva vida de “ser una persona estimada”, de saber-se incondicionalment apreciat per Déu, a fons perdut. Ha fet l’experiència d’un Déu Pare-Mare que s’ha complagut en ell des del fons del seu Cor infinit. La relació de Jesús amb el Pare, confessarà el cristià, és tan íntima que és d’identitat.

L’escena és com una revalidació, abans de començar, de tot l'itinerari de Jesús. Un itinerari que al lector dels dies de Lluc (i dels nostres!) no sempre li resultarà fàcil d'encaixar. És aquest i no un altre qui rep Esperit Sant. És aquest el qui Déu reconeix i consagra com a Messies i Fill.

Francesc Riera, sj.

 

 

PUBLICAT   A  "QUADERNS   GADESO"   (gener  2019)

 

Publicado en Comunicacions Generals, Pagina Principal | Deja un comentario

EPIFANIA DEL SENYOR


 

"Necessitem afecte i afecte sincer, no regals!"

El gest dels Mags davant el Nen Déu de Betlem expressa i concreta l’actitud bàsica de tot creient davant de Déu.

Déu existeix. Està aquí mateix, en les arrels de la nostra vida. Som acollits per Ell. No sabem a on ens vol conduir a través de la mort. Però podem viure amb confiança davant del Misteri perquè la seva és voluntat de Salvació.

Davant d’un Déu del que només sabem que és Amor, només hi cap per part nostra

-el goig inefable

-l’adoració alegre

-l’acció de gràcies pel do rebut.

Quin és el gran secret del creient?

L’alegria de saber-se estimat per Déu. Estimat personalment. Perquè cadascú és únic, irrepetible, original per Déu.

I, quina és la gran responsabilitat del creient?

El dia dels Reis Mags és dia de regals: tots ho sabem això.

L’exemplaritat dels Mags no està en els regals, sinó en el seu interès pel nen.

Quina és la gran responsabilitat del creient?

Abunda la gent que intenta omplir la seva falta d’estimació i de bon tracte amb costosos regals.

Hi ha pares, parents i amics que disfressen el seu desinterès, la seva fredor o escàs afecte amb un regal.

Quina lectura hem de fer-ne d’això?

Amb això, se serveix més els interessos del comerç i del consum que no pas la necessitat real d’afecte que tots tenim i experimentem.

¿Som capaços d’oferir afecte i de fer-ho desinteressament, és a dir, sense esperar ni exigir res a canvi?

O som o no ho som?

Necessitem afecte i afecte sincer, no regals!


 

 

 

 

Pregària 3 de GENER de 2019

 

Monició d’entrada: Joan Perelló.

Explicació de la celebració: Mª. Magdalena.

Exposició Santíssim.

Inici: pàgina 55

Cant d’entrada: “VENIU TOTS ELS HOMES”

Reso de Vespres: Antífones TEMPS DURANT L’ANY: pàgina 61 – 66 Salmòdia: pàgina 61 – 66

Lectura: “Només ens faltava això” (Amàlia).

Responsori breu: pàgina 74

Magníficat: pàgina 74

Pregàries + Oració: pàgina 74 

Oració personal: 15 minuts.

Cant: pag. 227 cant nº 5 “Jo crec en vos bon Déu,”

Pregàries comunitaries.

Catequesis NAVIDAD Papa Francisco: 18/12/18 (Maria Llull).

Cant: Pange Lingua (pag. 218) estrofes 5 i 6 J. Perelló…

Benedicció i Cant final: “Salve Regina”.

 

 

 

 

 

 

EPIFANIA:

EPIFANIA

(Power-Point)

 

 

 

 

 

 

 

 

Després que Jesús va néixer a Betlem de Judea, en temps del rei Herodes, vingueren uns savis d'Orient i, en arribar a Jerusalem, preguntaven: On és el rei dels jueus que acaba de néixer? Hem vist sortir la seva estrella i venim a adorar

 

 

 

L'Epifanía del Senyor (C)

EVANGELI

Venim d'Orient a adorar el Rei.

+ Lectura del sant evangeli segons sant Mateu 2, 1-12

  • 1 Després que Jesús va néixer a Betlem de Judea, en temps del rei Herodes, vingueren uns savis d'Orient i, en arribar a Jerusalem, 2 preguntaven:

    –On és el rei dels jueus que acaba de néixer? Hem vist sortir la seva estrella i venim a adorar-lo.

    3 Quan el rei Herodes ho va saber, es va inquietar, i amb ell tot Jerusalem. 4 Herodes va convocar tots els grans sacerdots i els mestres de la Llei que hi havia entre el poble i els preguntava on havia de néixer el Messies. 5 Ells li respongueren:

    –A Betlem de Judea. Així ho ha escrit el profeta:

    6 » I tu Betlem, terra de Judà,

    no ets de cap manera la més petita

    de les principals viles de Judà,

    perquè de tu sortirà un príncep

    que pasturarà Israel, el meu poble.

    7 Llavors Herodes cridà en secret els savis, va demanar-los el moment exacte en què se'ls havia aparegut l'estrella 8 i els encaminà a Betlem dient-los:

    –Aneu i informeu-vos amb exactitud d'aquest infant; i quan l'haureu trobat, feu-m'ho saber, perquè jo també pugui anar a adorar-lo.

    9 Després de sentir aquestes paraules del rei, es posaren en camí. Llavors l'estrella que havien vist sortir començà a avançar davant d'ells, fins que s'aturà damunt el lloc on era l'infant. 10 L'alegria que tingueren en veure l'estrella va ser immensa. 11 Van entrar a la casa, veieren el nen amb Maria, la seva mare, es prostraren a terra i el van adorar. Després van obrir les seves arquetes i li oferiren presents: or, encens i mirra.

    12 I, advertits en somnis que no anessin pas a veure Herodes, se'n tornaren al seu país per un altre camí.

    Paraula de Déu


UN RELAT DESCONCERTANT

Davant Jesús es poden adoptar actituds prou diferents. El relat dels màgics ens parla de la reacció de tres grups de persones. Uns pagans que cerquen, guiats per la llum d'una estrella. Els representants de la religió del Temple, que estan indiferents. El poderós rei Herodes que només veu un perill.

Els màgics no pertanyen al poble elegit. No coneixen al Déu vivent d'Israel. Res sabem de llur religió ni del poble d'origen. Només que viuen atents al misteri que s'amaga en el cosmos. Llur cor cercar veritat.

A un moment creuen veure una petita llum que apunta a un Salvador. Necessiten saber qui és i on està. Es posen en camí de pressa. No coneixen l'itinerari precís a seguir, però dins son interior hi ha l'esperança de trobar una Llum per al món.

Arribats a Jerusalem, causen un devessall general. Es reuneix, convocat per Herodes, el gran Consell de “grans sacerdots i escribes del poble”. La seva actuació és decepcionant. Són els guardians de la vertadera religió, però no cerquen la veritat. Representen el Déu del Temple, però no escolten la seva crida.

Estan segurs religiosament i estan cecs. Coneixen on ha de néixer el Messies, però cap d'ells anirà a Betlem. Es dediquen a donar culte a Déu, però no sospiten que el seu Misteri és més gran que totes les religions, i té camins per a trobar-se amb els seus fills. Cap reconeixerà a Jesús.

El rei Herodes, poderós i brutal, només veu en Jesús una amenaça per al poder i sa crueltat. Farà tot el possible per eliminar-lo. Des del poder opressor només és pot “crucificar” al qui porta alliberació.

Mentre, els màgics segueixen cercant. No s'agenollen davant Herodes: no hi troben res digne d'adoració. No entren en el temple grandiós de Jerusalem: tenen l'accés prohibit. La petita llum de l'estrella els atreu cap al petit pobles de Betlem, lluny de tot centre de poder.

 

 

Quan arriben, l'únic que veuen és el “nin amb Maria, sa mare”. Res pus. Un nin sense esplendor ni poder. Una vida fràgil que necessita cura de la mare. Suficient per a desvetllar en ells l'adoració.

El relat desconcerta. Aquest Déu, amagat dins la fragilitat humana, no el troben els instal·lats en el poder o tancats en la seguretat religiosa. Es revela als qui, guiats per petites llums, cerquen una esperança per a l'esser humà en el tendresa i la pobresa de la vida.

EPIFANIA

El vostre cor es va posar a caminar vers Déu

igual que els vostres passos es dirigien a Betlem.

Buscàveu i Déu guià la vostra recerca

des del moment en què la vàreu començar.

Buscàveu la salvació,

la buscàveu al firmament del cel,

però també als vostres cors; en el silenci

i en les preguntes que els homes us posaven.

Quan, arribats al costat de l’Infant,

us agenollàveu davant seu,

li oferireu l'or del vostre amor,

l'encens de la vostra veneració,

la mirra dels vostres patiments

davant la Faç del Déu invisible (…).

 

I tu, arrisca tu també, i viatja cap a Déu!

Anem, posem-nos en camí!

Oblida el passat, està mort!

El que et queda és el futur.

Mira doncs endavant:

la vida és allà, plena de possibilitats,

sempre podem trobar Déu,

cada dia n’és una possibilitat.

Un àtom de realitat sobrenatural

val més que els nostres somnis més grandiosos:

Déu és l’eterna joventut i no hi ha lloc

pel fatalisme al seu Regne!

 

Inspirada en un text de Karl Rahner

 

 

FESTES   SANT  ANTONI   2019   

(Programa)

SANT ANTONI

 

 

 

 

 

MONESTIR BENEDICTINES  

(Esgésies  de  Mallorca)

Publicado en Catequesi infantil, Comunicacions Generals, Pagina Principal | Deja un comentario

MISSES I ALTRES SAGRAMENTS GENER 2019

DOLORS

 

CRIST REI

 

SANT PAU

5
GENER

19h Fartàritx (G. Parera)

19h Convent (J.Amengual)

5

18:30h (F.Xavier)

5

17h Sant Josep (J. Perelló)

19:30h (T.Tauler)

6

8h Dolors (T.Amorós)

9h Serralt (T.Riera)

12h Dolors (F.Xavier)

17h Benedictines (T.Tauler)

20h Dolors (G.Parera)

6

19h (F.Xavier)

6

 

12

19h Fartàritx. Famílies (T.Tauler)

19h Convent (J.Amengual)

12

18:30h (F.Xavier)

12

17h Sant Josep (J. Perelló)

19:30h (T.Amorós)

13

8h Dolors (F.Xavier)

9h Serralt (T.Riera)

12h Dolors. Baptismes (T.Amorós)

17h Benedictines (J.Perelló)

20h Dolors (T.Tauler)

13

19h (G.Parera)

13

 

DIMECRES

16

19:30h Dolors. Completes de Sant Antoni

16

 

16

 

DIJOUS

17

SANT ANTONI

8h Dolors (F.Xavier)

20:30h (Aprox.) Dolors. Ofici Sant Antoni (Concelebració)

17

 

17

 

19

19h Fartàritx (T.Riera)

19h Convent (J.Amengual)

19

18:30h (T.Tauler)

19

17h Sant Josep (J. Perelló)

19:30h (T.Amorós)

20

8h Dolors (T.Amorós)

9h Serralt (T.Riera)

12h Dolors. Catequesi (F.Xavier)

17h Benedictines (G.Parera)

20h Dolors (F.Xavier)

20

19h (J.Amengual)

20

 

 

26

19h Fartàritx (G.Parera)

19h Convent (J.Amengual)

 

26

18:30h (T.Tauler)

26

17h Sant Josep (J.Perelló)

19:30h (F.Xavier)

27

8h Dolors (F.Xavier)

9h Serralt (T.Riera)

11h Baptisme (T.Amorós)

12h Dolors (J.Amengual)

17h Benedictines (G.Parera)

20h Dolors (T.Tauler)

27

19h (T.Amorós)

27

 

 

2

FEBRER

19h Fartàritx. Catequesi Família (F.Xavier)

19h Convent (J.Amengual)

2

18:30h (G.Parera)

2

17h Sant Josep (J. Perelló)

19:30h (T.Amorós)

3

8h Dolors (T.Amorós)

9h Serralt (T.Riera)

12h Dolors (T.Tauler)

17h Benedictines (J.Perelló)

20h Dolors (F.Xavier)

3

19h (J.Amengual)

3

 

 

 

ATENCIÓ!! DIA 11 DE GENER ENVIAMENT D’UNA FAMÍLIA MISSIONERA DEL CAMÍ NEOCATECUMENAL.

CELEBRA EL SR. BISBE (A LES 20H A SANT PAU).

 

 

 

Publicado en Catequesi infantil, catequesis adolescents i joves, Comunicacions Generals, Misses, Pagina Principal | Deja un comentario

FESTA DE LA MARE DE DÉU

Quan van complir-se els vuit dies i hagueren de circumcidar l'infant, li van posar el nom de Jesús;

era el nom que havia indicat l'àngel abans que el concebés la seva mare.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Santa Maria, Mare de Déu (A, B, C)

EVANGELI

Trobaren a María i a Josep i el nin. Als vuit dies, li posaren per nom Jesús.

Lectura del sant evangeli segons sant Lluc 2,16-21

 

6 Hi anaren, doncs, de pressa i trobaren Maria i Josep, amb el nen posat a la menjadora. 17 En veure-ho, van contar el que els havien anunciat d'aquell infant. 18 Tothom qui ho sentia quedava meravellat del que deien els pastors. 19 Maria guardava tot això en el seu cor i ho meditava. 20 Després els pastors se'n tornaren, glorificant Déu i lloant-lo pel que havien vist i sentit: tot ho van trobar tal com els ho havien anunciat.

21 Quan van complir-se els vuit dies i hagueren de circumcidar l'infant, li van posar el nom de Jesús; era el nom que havia indicat l'àngel abans que el concebés la seva mare.

Paraula de Déu.

 

 

ORACIÓ PER A LA NIT DE CAP D'ANY

Senyor, abans d'entrar dins el bullici i torbament del Cap d'Any, vull trobar-me amb tu en silenci i calma. No ho faig sovint. Tu saps que no encert a pregar. He oblidat aquelles oracions que m'ensenyaren de petit i no he après a parlar amb tu d'una altra manera més viva i concreta.

No sé realment si crec ja en tu. Han passat tantes coses aquests anys. Ha canviat tant la vida i he envellit tant per de dins. Voldria sentir-te més viu i més proper. M'ajudaria a creure. Però em costa.

I tanmateix, Senyor, et necessito. A voltes em sent molt malament dintre meu. Passen els anys i la vida desgasta. A fora tot sembla funcionar: el treball, la família, els fills. Qualsevol em tindria enveja. Però jo no em sento bé.

Ha passat un any més. Començarem un any nou, però jo sé que tot seguirà igual. Els mateixos problemes, les mateixes preocupacions, les mateixes feines. I així, ¿ fins quan ?

Com voldria poder renovar la meva vida. Trobar nova alegria, una força diferent per a viure cada dia. Canviar, ser millor amb jo mateix i amb els altres. Però a la meva edat no es poden esperar grans canvis. Estic massa avesat a un estil de vida. Ni jo mateix crec en la meva transformació.

 

Si al manco et sentís com el millor Amic. A voltes penso que així tot canviaria. Quina alegria si no tingués aquesta espècie de temor que no sé d'on surt però m'allunya de tu.

Senyor, grava dins mon cor que tu sents per a mi amor i tendresa. Recorda'm des de dintre que tu m'acceptes tal com som, amb la meva mediocritat i el meu pecat, i que me vols encara que no canvii.

 

Que durant aquest any nou no m'allunyi de tu. Que sàpiga trobar-te dins els meus sofriments i mes alegries. Aleshores,  tal volta canviaré. 

Serà un Any nou.

 

Publicado en Catequesi infantil, catequesis adolescents i joves, Comunicacions Generals, Pagina Principal | Deja un comentario

DIUMENGE DE LA SAGRADA FAMÍLIA

 

 

 

SAGRADA FAMÍLIA 

(POWER-POINT)

 

 

 

En veure'l allà, els seus pares van quedar sorpresos, i la seva mare li digué:

Fill meu, per què t'has portat així amb nosaltres? El teu pare i jo et buscàvem amb ànsia".

Ell els respongué: "Per què em buscàveu? No sabíeu que jo havia d'estar a casa del meu Pare?"

 

 

 

 

 

 

 

 

Els pares de Jesús el troben emmig dels mestres…

+ Lectura del sant evangeli segons sant Lluc 2,41-52

 

A l'edat de dotze anys, Jesús va al temple

41 Els pares de Jesús anaven cada any a Jerusalem amb motiu de la festa de Pasqua. 42 Quan ell tenia dotze anys, hi van pujar a celebrar la festa, tal com era costum. 43 Acabats els dies de la celebració, quan se'n tornaven, el noi es quedà a Jerusalem sense que els seus pares se n'adonessin. 44 Pensant que era a la caravana, van fer una jornada de camí abans de començar a buscar-lo entre els parents i coneguts; 45 com que no el trobaven, van tornar a Jerusalem a buscar-lo. 46 Al cap de tres dies el van trobar al temple, assegut entre els mestres de la Llei, escoltant-los i fent-los preguntes. 47 Tots els qui el sentien es meravellaven de la seva intel·ligència i de les seves respostes. 48 En veure'l allà, els seus pares van quedar sorpresos, i la seva mare li digué:

–Fill meu, per què t'has portat així amb nosaltres? El teu pare i jo et buscàvem amb ànsia.

49 Ell els respongué:

–Per què em buscàveu? No sabíeu que jo havia d'estar a casa del meu Pare?

50 Però ells no comprengueren aquesta resposta.

51 Després baixà amb ells a Natzaret i els era obedient. La seva mare conservava tot això en el seu cor. 52 Jesús es feia gran, avançava en enteniment i tenia el favor de Déu i dels homes.

Paraula de Déu.

 

UNA FAMÍLIA DIFERENT

Entre els catòlics el valor de la família es defensa però no sempre es reflexiona el contingut d'un projecte familiar entès i viscut des de l'Evangeli. ¿ Com seria una família inspirada en Jesús?

La família, segons ell, té l'origen en el misteri del Creador que atreu la dona i el baró a ser “una sola carn”, compartir la vida en una entrega mutua, animada per un amor lliure i gratuit. Això és el primer i decisiu. Aquesta experiència amorosa dels pares pot engendrar una família sana.

Els pares es converteixen en font de vida nova amb la cridada profunda del seu amor. És una tasca apassionant. Dóna profunditat al seu amor i obre horitzons nous. Consolida per a sempre la seva obra creadora en el món.

Els fills són un regal i una responsabilitat. Un repte difícil i una satisfacció incomparable. Jesús defensa sempre els petits, acarona i beneeix els nins i suggereix l'actitud bàsica: tenir cura de la vida fràgil dels qui comencen a caminar per aquest món. Ningú ofereix res millor.

Una família cristiana viu una experiència original enmig de la societat actual, indiferent i agnòstica: construir sa llar des de Jesús. “On dos o tres es reuneixen en nom meu, allà hi som jo enmig d'ells”. Jesús és qui anima, manté i orienta la vida sana de la família cristiana.

La llar és un espai privilegiat per a viure les experiències més bàsiques de la fe cristiana: confiança en un Déu bo, amic de l'esser humà: atracció per l'estil de vida de Jesús; descobriment del projecte de Déu, construir un món més digne,  més just i més amable per a tots. La lectura de l'Evangeli en família és una experiència decisiva.

En una llar on es viu a Jesús amb fe senzilla, però amb passió gran, creix una família acollidora, sensible al sofriment dels necessitats, s'aprèn a compartir i comprometre's per un món més humà. Una família que no es tanca en els seus interessos sinó que viu oberta a la família humana.

Pares viuen desbordats per diferents problemes, i es troben tot sols per fer front a sa missió. ¿ Podrien rebre ajuda concreta de les comunitats cristianes ? A molts pares creients els faria bé compartir inquietuds i recolzar-se mutuament. No és evangèlic exigir tasques heroiques i desentendre's dels les seves lluites i prepocupacions.

José Antonio Pagola

 

*   *   *   *   *   *  

COMUNICACIONS:

 

ADORACIÓ NOCTURNA

Pregària amb Exposició del Santíssim a l'Església de Fartàritx

Dijous, 3 de GENER de 2019

 

 

 

Hora 20:30

 

Publicado en Comunicacions Generals, Pagina Principal | Deja un comentario

BON NADAL

NOELI NZIZA     

(Video   de  BURUNDI)

 

 

 

 

 

PER  CELEBRAR  EL  NADAL…

CELEBRAR NNADAL CELEBRAR

 

 

 

 

 

 

PREGÀRIA  DE  NADAL:

ORACIÓ DE NADAL

 

 

 

 Per aquells dies sortí un edicte de Cèsar August ordenant que es fes el cens de tot l'imperi. 2 Aquest cens va ser anterior al que es féu quan Quirini era governador de Síria. 3 Tothom anava a inscriure's a la seva població d'origen. 4 També Josep va pujar de Galilea, del poble de Natzaret, a Judea, al poble de David, que es diu Betlem, perquè era de la família i descendència de David. 5 Josep havia d'inscriure's juntament amb Maria, la seva esposa. Maria esperava un fill.
6 Mentre eren allà, se li van complir els dies 7 i va néixer el seu fill primogènit: ella el va faixar amb bolquers i el posà en una menjadora, perquè no havien trobat cap lloc on hostatjar-se.
8 A la mateixa contrada hi havia uns pastors que vivien al ras i de nit es rellevaven per guardar el seu ramat. 9 Un àngel del Senyor se'ls va aparèixer i la glòria del Senyor els envoltà de llum. Ells es van espantar molt. 
 
 

 

–No tingueu por. Us anuncio una bona nova que portarà a tot el poble una gran alegria: 11 avui, a la ciutat de David, us ha nascut un salvador, que és el Messies, el Senyor. 12 Això us servirà de senyal: trobareu un infant faixat amb bolquers i posat en una menjadora.
13 I de sobte s'uní a l'àngel un estol dels exèrcits celestials que lloava Déu cantant:
14 –Glòria a Déu a dalt del cel, i a la terra pau als homes que ell estima.
 
 

 

DAVANT EL MISTERI DE L'INFANT

 

Les persones humanes ens avesem a tot. Sovint, el costum i la rutina buiden de vida nostra existència. Ch. Peguy deia que “hi ha una cosa pitjor que tenir una ànima perversa, i és tenir una ànima acostumada a quasi tot”. Per això, no ens estranya massa que la celebaració de Nadal, voltada de superficialitat i consumisme foll, no digui res a tants homes i dones d'ànima “avesada”

 

Ens hem avesat a escoltar que “Déu ha nascut en el portal de Betlem”. Ja no ens sorprèn ni commou un Déu que s'ofereix com un nin. Ho diu A. Saint-Exupery en el pròleg del deliciós Petit Príncep: “Totes les persones majors han estat nins abans. Però moltes no s'en recorden”. Ens oblidem el que és ser nins. I ens oblidem que la primera mirada de Déu quan s'apropa al món ha estat la mirada d'un infant.

I aquesta és la gran nova de Nadal. Déu és un Misteri. Però ara sabem que no és tenebrós, inquietant i terrible, sinó algú que s'ens ofereix proper, indefens, entranyable, des de la tendresa i transparència d'un infant.

I aquest és el missatge de Nadal. Sortir a l'encontre d'aquest Déu. Canviar el cor, fer-nos infants, néixer de bell nou, recobrar la transparència del cor, obrir-nos amb confiança a la gràcia i al perdó.


 


 


 


ANTE EL MISTERIO DEL NIÑO

Los hombres terminamos por acostumbrarnos a casi todo. Con frecuencia, la costumbre y la rutina van vaciando de vida nuestra existencia. Decía Charles Péguy que “hay algo peor que tener un alma perversa, y es tener un alma acostumbrada a casi todo”. Por eso no nos puede extrañar demasiado que la celebración de la Navidad, envuelta en superficialidad y consumismo alocado, apenas diga ya nada nuevo ni gozoso a tantos hombres y mujeres de “alma acostumbrada”.

Estamos acostumbrados a escuchar que “Dios ha nacido en un portal de Belén”. Ya no nos sorprende ni conmueve un Dios que se ofrece como niño. Lo dice Antoine de Saint Exupéry en el prólogo de su delicioso Principito: “Todas las personas mayores han sido niños antes. Pero pocas lo recuerdan”. Se nos olvida lo que es ser niños. Y se nos olvida que la primera mirada de Dios al acercarse al mundo ha sido una mirada de niño.

Pero esa es justamente la gran noticia de la Navidad. Dios es y sigue siendo Misterio. Pero ahora sabemos que no es un ser tenebroso, inquietante y temible, sino alguien que se nos ofrece cercano, indefenso, entrañable, desde la ternura y la transparencia de un niño.

Y este es el mensaje de la Navidad. Hay que salir al encuentro de ese Dios, hay que cambiar el corazón, hacernos niños, nacer de nuevo, recuperar la transparencia del corazón, abrirnos confiadamente a la gracia y el perdón.

A pesar de nuestra aterradora superficialidad, nuestros escepticismos y desencantos, y, sobre todo, nuestro inconfesable egoísmo y mezquindad de “adultos”, siempre hay en nuestro corazón un rincón íntimo en el que todavía nos hemos dejado de ser niños.

Atrevámonos siquiera una vez a mirarnos con sencillez y sin reservas. Hagamos un poco de silencio a nuestro alrededor. Apaguemos el televisor. Olvidemos nuestras prisas, nerviosismos, compras y compromisos.

 

LA  SIBIL·LA

 

 


MATINES  A  LA  RESIDÈNCIA

Els alumnes de l’Escola de Música 440 Aula Musical de Manacor i Cala Millor,

dirigits per Rosa Carbonell,

col·laboraren un any més a les Matines de la Residència Municipal de Manacor.

Publicado en Catequesi infantil, Comunicacions Generals, Pagina Principal | Deja un comentario

TEMPS D’ADVENT

             Llavors cridà amb totes les forces: "Ets beneïda entre totes les dones i és beneït el fruit de les teves entranyes! Qui sóc jo perquè la mare del meu Senyor

em vingui a visitar? Tan bon punt he sentit la teva salutació, l';infant ha saltat de joia dins les meves entranyes. Feliç tu que has cregut: allò que el Senyor t';ha anunciat es complirà!"

 

 

  

 

QUART DIUMENGE

(Power-Point)

4º diumenge d'Advent (C)

EVANGELI

¿Qui sóc jo perquè la mare del meu Senyor em vingui a visitar ?

Lectura del sant evangeli segons sant Lluc 1,39-45

Maria visita Elisabet

39 Per aquells dies, Maria se n'anà de pressa a la Muntanya, en un poble de Judea, 40 va entrar a casa de Zacaries i saludà Elisabet. 41 Tan bon punt Elisabet va sentir la salutació de Maria, l'infant va saltar dins les seves entranyes, i Elisabet quedà plena de l'Esperit Sant. 42 Llavors cridà amb totes les forces:

–Ets beneïda entre totes les dones i és beneït el fruit de les teves entranyes! 43 Qui sóc jo perquè la mare del meu Senyor em vingui a visitar? 44 Tan bon punt he sentit la teva salutació, l'infant ha saltat de joia dins les meves entranyes. 45 Feliç tu que has cregut: allò que el Senyor t'ha anunciat es complirà!

Paraula de Déu.

 

 

 

Maria fa el seu camí.

La visita de Maria a Elisabet dóna peu a l'evangelista Lluc per connectar el Baptista amb Jesús inclús abans de néixer. L'escena és especial. Les dues prest seran mares. Ambdues estan cridades a col·laborar en el pla de Déu. No hi ha barons. Zacaries ha quedat mut. Josep està absent. Les dues dones ocupen tota l'escena. Maria ha arribat de pressa des de Natzaret i es converteix en la figura central. Tot gira en torn d'ella i son Fill. Sa imatge llueix amb trets genuins que han estat afegits després, des de les advocacions i títols allunyats del clima dels evangelis.

· Maria, «la mare del meu Senyor». Així la proclama Elisabet a crit i plena de l'Esperit Sant. Cert: per als seguidors de Jesús, Maria és la Mare de nostre Senyor. Aquests és el punt de partida de la seva grandesa. Els primers cristians mai separen Maria de Jesús. “Beneïda per Déu entre totes les dones” , ella ens dóna a Jesús, “fruit beneït de son ventre”.

· Maria, la creient. Elisabet, la declara feliç perquè “ha cregut”. Maria és gran per la seva maternitat, i per haver acollit amb fe la cridada de Déu a ser Mare del Salvador. Ha sabut escoltar a Déu; ha guardat sa Paraula dins son cor; ha meditat; l'ha posada en pràctica; ha complert sa vocació. Maria és Mare creient.

· Maria, l'evangelitzadora. Maria ofereix a tots la salvació de Déu que ha acollit en son propia Fill. Aquesta és sa gran missió i son servei. Segons el relat, Maria evangelitza amb els seus  gestos i paraules perquè allà on va porta la persona de Jesús i son Esperit. Això és l'essencial de l'acte evangelitzador.

· Maria, portadora d'alegria. La salutació de Maria transmet alegria que brolla de son Fill Jesús. Ella ha estat la primera a escoltar la invitació de Déu: “Alegra't …el Senyor és amb tu”. Ara, des de l'actitud de servei i ajuda als qui la necessiten, Maria transmet la Bona Nova de Jesús, el Crist, que sempre porta sobre. Ells és per a l'Església el millor model d'una evangelització gojosa.

 

 

 

"La qüestió és ben clara: A qui ajudem, nosaltres?"

Avui es diuen moltes coses. La gent no para de xerrar.

Constatem que hi ha una falta generalitzada de confiança i de credibilitat.

Per això, hi ha també molta por i molta tristor.

Joves i grans, per raons diverses, viuen en la incertesa i en la desconfiança.

I, quan no hi ha ningú en qui confiar, la vida es converteix en un absurd.

Els creients, seguint les petjades de Maria, poden ajudar a trobar un sentit a la vida, una raó per viure que fan l’existència digna de ser viscuda i viscuda amb plenitud.

Maria compleix aquesta tasca de donar sentit a la vida anant a on la necessiten,

En aquest moment, pot ajudar Elisabet, d’edat avançada i, per tant, amb probables dificultats en l’embaràs.

I hi va ben decidida.

La qüestió és ben clara:

A qui ajudem, nosaltres?

Quin és el sentit del nostre viure?

Ajudem o bé fem el desentès?

O encara pitjor…¡ en lloc d’ajudar, fem nosa?

 

 

 

 

 

COMUNICACIONS:

22/23 DESEMBRE

 

1.- Dilluns dia 24, vigília de Nadal, les Maitines parroquials seràn a les 19h a la parròquia de Crist Rei, a les 19:30h a Sant Pau i a les 20h als Dolors. Les Maitines a Fartàritx seràn a les 19h i al Monestir de les benedictines a les 18:30h.

 

2.- Dimarts dia 25, dia de Nadal, les misses seràn com un diumenge.

 

3.- Dimecres dia 26, segona festa de Nadal, hi haurà missa a les 8h i a les 12h a la parròquia dels Dolors, i a les 19h a la parròquia de Crist Rei.

 

Publicado en Comunicacions Generals, Pagina Principal | Deja un comentario

TEMPS D’ADVENT

ESGLÉSIA  NOTÍCIA

COMUNICACIONS:

15/16 DESEMBRE

 

 

 Per celebrar com cal el Nadal, això és, el naixement del Fill de Déu, és bo que junts ens posem davant el Senyor per reconèixer-nos pecadors i necessitats del seu perdó i de la seva misericòrdia.

–  Aquesta setmana que vé tindrem les tres celebracions penitencials d’Advent com cada any:

–  Dimecres 19 desembre  als Dolors a les 20h

–    Dijous 20 desembre,  a Sant Pau a les 19:30h 

–    Divendres 21desembre,   a Crist Rei a les 19h 

         (Les  Celebracions  Penitencials  seran  sense  Missa)

*  *  *  *  *  *  

TERCER ADVENT

(POWER-POINT)

 

 

3º diumenge d'Advent ©

 

¿Què fem nosaltres ?

+ Lectura del sant evangeli segons sant Lluc 3,10-18

En aquell temps, la gent preguntava a Joan:

–Així, doncs, què hem de fer?

11 Ell els responia:

–Qui tingui dos vestits, que en doni un al qui no en té, i qui tingui menjar, que també el comparteixi.

12 Entre els qui anaven a fer-se batejar hi havia fins i tot uns publicans, que li deien:

–Mestre, què hem de fer?

13 Ell els respongué:

–No exigiu més del que està establert.

14 Igualment uns soldats li preguntaven:

–I nosaltres, què hem de fer?

Els va respondre:

–No feu servir la violència ni presenteu falses denúncies per treure diners de ningú, i acontenteu-vos amb la vostra soldada.

15 El poble vivia en l'expectació, i tots pensaven si Joan no fóra potser el Messies. 16 Joan respongué dient a tothom:

–Jo us batejo amb aigua, però ve el qui es més fort que jo, i jo no sóc digne ni de deslligar-li les corretges de les sandàlies: ell us batejarà amb l'Esperit Sant i amb foc. 17 Ja té la pala a les mans per ventar el gra de l'era i per entrar el blat al graner; però cremarà la palla en un foc que no s'apaga.

18 Amb aquestes i moltes altres exhortacions, Joan anunciava al poble la bona nova.

Paraula de Déu.

 

 

La gent li preguntava: Així, doncs, què hem de fer?.

Ell els responia: Qui tingui dos vestits, que en doni un al qui no en té,

i qui tingui menjar, que també el comparteixi.

  

 

 

 

 

*   *   *   *   * 

 

 

 

¿QUÈ PODEM FER?

La predicació del Baptista sacseja la consciència a no pocs. Aquell profeta del desert diu en veu alta el que senten dins el cor: cal canviar, retornar a Déu, preparar-se per a acollir el Messies. Alguns s'apropen amb aquesta pregunta: ¿ Què podem fer ?

El Baptista té les idees molt clares. No proposa afegir pràctiques religioses. No demana que romanguin al desert i facin penitència. No parla de nous preceptes. Cal acollir el Messies en la cura pels necessitats.

Ni teories sublims ni motivacions profundes. De manera directa, en estil profètic, ho resumeix en una fórmula genial: “Qui tingui dos vestits, que en doni al qui no en té, i el que tingui menjar que el comparteixi amb els altres”. I nosaltres, ¿ què podem fer per a acollir a Crist enmig d'aquesta societat en crisis?

Abans de res, aplicar-nos per adonar-nos del que passa: la manca d'informació és la primera causa de la nostra passivitat. A banda, no tolerar la mentida o el tapament de la veritat. Cal conéixer, amb tota sa cruesa, el sofriment que es genera injustament entre nosaltres.

Els cops de generositat no són suficients. Passes a una vida més sòbria. Gosar l'experiència de “empobrir-nos” i retallar nostre nivell de benestar per a compartir amb els més necessitats les coses que tenim i no necessitem per a viure.

Estar atents especialment als que han tombat en situacions greus d'exclusió social: desnonaments, manca d'atenció sanitària, fora ingressos ni recurs socials… Sortir en defensa dels qui estan enfonsats en la impotèncaia i la manca de motivació per a fer front al futur.

Des de les comunitats cristianes podem desenvolupar iniciatives vàries per estar a prop dels casos més sagnants de desempar social: coneixement concret de les situacions, movilització de persones per a no deixar ningú tot sol, aportació de recurs materials, gestió de possibles ajudes…

Són temps difícils per a molts. S'ens ofereix a tots l'oportunitat d'humanitzar el nostre consumisme alocat, fer-nos sensibles al sofriment de les víctimes, créixer en solidaritat pràctica, contribuir a denunciar la manca de compassió en la gestió de la crisi… Serà la manera millor d'acollir amb veritat a Crist dins nostres vides.

So 3,14-18a Fl 4,4-7 Lc 3,10-18

L’innat desig d’alegria

La capacitat de desitjar se’ns ha estat donat a tots i totes des del primer moment de la nostra vida com a persones. I la vida es va desenvolupant amb tota una sèrie de desigs. I no hi ha dubte, i no cal dir-ho (perquè ja  ho experimentem) que un dels desigs més intensos i constants és el desig de experimentar satisfacció, goig, joia, alegria. Diguis com es vulgui.

I la tradició litúrgica ha volgut donar a aquest tercer diumenge d’advent un to alegre, com volent començar a assaborir la joia que suposa la bona nova de Nadal, aquella bona nova que la nit de Nadal  esperem recordar i reviure, l’alegria que els àngels anunciaren als pastors.

Per això avui, tant el profeta Sofonies, abans de Crist, com sant Pau després, i ho hem escoltat a les dues primeres lectures, ens han exhortat a l’alegria: “Crida de goig!…Alegra’t, celebra de tot cor!”, amb  paraules del profeta; “Viviu sempre contents! ho repeteixo, viviu contents!” amb paraules de sant Pau.

Alegres, sempre?

Aquest “sempre” sembla l’expressió d’una utopia. Com es pot estar sempre contents i alegres? Aleshores entrem en els límits de la condició humana, sempre imperfecta, sempre dèbil, sempre rodejada i amenaçada de fracassos i desencisos, d’injustícies, de violència, de dolor i de patiment. Mostrar-se alegre davant d’aquest esdeveniments, podria ser manifestació d’insensibilitat o de burla.

L’alegria present

L’alegria plena i perfecta és la que esclatarà en nosaltres  quan, en sortir del nostre món limitat i imperfecte, entrarem en el món sense límits ni imperfeccions. L’alegria present es dona quan vivim o prenem consciència, que ens trobem ben orientats en el camí cap a la perfecta alegria.

Per a nosaltres els cristians, quan prenem consciencia que donem bon sentit a la nostra vida, quan adoptem les actituds d’Aquell que, amb les seves   actuacions  el van portar a la vida plena, a la felicitat i alegria inestroncable de la resurrecció. Aquell és Jesús de Natzaret que va viure moments de satisfacció i de dolor, i ens els va ensenyar a viure amb sentit. I l’Esperit de Jesús, l’ Esperit d’amor ens segueix acompanyant.

La meva alegria

La vida amb sentit es concreta a la vida personal de cada u. Aquells que anaven a trobar Joan Baptista per preguntar-li què havien de fer. I Joan els hi concretava de manera concreta i personal, i, a cada u, amb les seves diferències i especificitats. Per això nosaltres, si volem començar a viure l’autèntica alegria en el món present, ens hem de preguntar com hem de viure amb sentit cristià  la nostra (la meva!) vida concreta, personal, comunitària, social i solidària, i  intentar viure-la amb autenticitat. Això, i la consciència que Déu no deixa mai d’estimar-nos, és el que ens anirà comunicant aquesta imperfecta alegria, camí cap a la perfecta, plena i eterna.

La proximitat, doncs, de la celebració del naixement de Jesús de Natzaret, que va anunciar  la perfecta alegria als que seguissin les seves petjades, cal que ja l’experimentem, encara que molt limitada, en aquesta vida present.

Francesc Xicoy

 

 

AIXÍ DE CLAR

Qui tingui dos vestits, que en doni al qui no en té…

L'amor no és una ideologia lligada a moviments religiosos. L'amor és l'energia que dóna vertadera vida a una societat. Dins tota civilització hi ha forces que generen vida, veritat i justícia, i forces que desencadenen mort, mentida i indignitat. No sempre es pot detectar, però a l'arrel de tot impuls vital hi ha sempre l'amor. Per això, quan en una societat s'ofega l'amor, s'ofega la dinàmica que porta al creixement humà i a l'expansió de la vida. És important i molt, tenir cura socialment de l'amor i lluitar contra tot el que el destrueix.

Mata d'arrel l'amor, la manipulació de les persones. En la societat actual es proclamen en veu alta els drets de la persona, però els individus són sacrificats al rendiment, la utilitat o el desenvolupament del benestar. Es dóna el que H. Marcuse deia “l'eutanàsia de la llibertat”. Cada cop hi ha més persones que viuen una no-llibertat “confortable, còmoda, raonable, democràtica”. Es viu bé, però sense conéixer la vertadera llibertat ni l'amor.

Risc per l'amor és el funcionalisme. Dins la societat de l'eficàcia l'important no són les persones, sinó la funció que exerceixen. L'individu és reduït a “peça de l'engranatge”: a la feina és un empleat, en el consum un client, en la política un vot, a l'hospital un número de llit… Dins una societat així les coses funcionen, però les relacions entre les persones es moren.

Manera d'ofegar l'amor és la indiferència. El funcionament actual de la societat concentra als individus dins llurs propis interessos. Els altres són una “abstracció impersonal”. Es publiquen estudis i estadístiques que amaguen el sofriment de les persones concretes. Ningú es sent responsable. És cura de l'Estat, l'Administració, la Societat.

¿ Què podem fer cada un ? En front de tantes formes de desamor, el Baptista suggereix una postura clara: “Qui tingui dos vestits, que en doni al qui no en té; i qui tingui menjar, que el comparteixi”. ¿ Què podem fer ? Senzillament compartir més el que tenim amb aquells que viuen e n necessitat. Així de simple. Així de clar.

 

Publicado en catequesis adolescents i joves, Comunicacions Generals, Pagina Principal | Deja un comentario

TEMPS D’ADVENT

COMUNICACIONS:

 

 Com cada any des de Càritas Diocesana de Mallorca s’organitza la campanya del Rebost, una iniciativa per recollir productes bàsics d’alimentació, d’higiene personal i de neteja de la llar per cobrir la demanda de persones i famílies que ho necessiten. Des del centre de Distribució d’Aliments de Manacor, els productes que més es requereixen per tal de cobrir aquestes necessitats són:

+ Oli de gira-sol i olo d’oliva

+ Tomàtiga fregida

+ Tonyina

+ Llegums sec i cuits

+ Farina

+ Sucre

+ Pasta: sopa, fideus, espaguetis, espirals, etc

+ Arròs

+ Brics de brou

+ Fruita en conserva

+ Galetes

+ Llet

+ Cacau en pols

+ Productes d’higiene: compreses higièniques, dentífrics, desodorants, etc

+ Productes nadalencs

 

La recollida d’aquests productes a les nostres parròquies, es farà el pròxim cap de setmana 15 i 16, on oferirem com cada any en el moment de l’ofertori, aquells productes que volguem com a signe de la nostra solidaritat amb el més necessitats.         

 

DIUMENGE SEGON D'ADVENT   

(POWER-POINT)

2º diumenge d'Advent (C)

EVANGELI

Tothom veurà la salvació de Déu.

Lectura del sant evangeli segons sant Lluc 3,1-6

Predicació de Joan Baptista

 

1 L'any quinzè del regnat de Tiberi Cèsar, mentre Ponç Pilat era governador de Judea, Herodes, tetrarca de Galilea, Filip, el seu germà, tetrarca d'Iturea i de la regió de Traconítida, i Lisànies, tetrarca d'Abilene, 2 durant el pontificat d'Annàs i de Caifàs, Déu va comunicar la seva paraula a Joan, el fill de Zacaries, en el desert. 3 Joan anà per tota la regió del Jordà predicant un baptisme de conversió per al perdó dels pecats, 4 tal com està escrit en el llibre del profeta Isaïes:

És la veu d'un que crida en el desert:

Prepareu el camí del Senyor,

aplaneu les seves rutes.

5 S'alçaran les fondalades,

s'abaixaran les muntanyes i els turons,

el terreny tortuós quedarà pla

i el camí escabrós serà allisat;

6 i tothom veurà la salvació de Déu.

Paraula de Déu.

 

OBRIR CAMINS NOUS

Els primers cristians veren en l'actuació del Baptista el profeta que preparà decisivament el camí a Jesús. Però, al llarg dels segles, el Baptista s'ha convertit en una crida urgent a preparar camins que ens permetin acollir Jesús entre nosaltres.

Lluc resumeix son missatge amb aquest crit agafat del profeta Isaïes: “Prepareu el camí del Senyor”. ¿ Com escoltar aquest crit en l'Església d'avui ? ¿ Com obrir camins per a que els homes i dones del nostre temps poguem trobar-nos amb ell ? ¿ Com acollir-lo dins les nostres comunitats ?

Primer de tot, prendre consciència de que necessitem un contacte més viu amb sa persona.. No és possible nodrir-nos només de doctrina religiosa. No és possible seguir un Jesús convertit en una sublim abstracció. Necessitem sintonitzar vitalment amb ell, deixar-nos atreure per son estil de vida, contagiar-nos de sa passió per Déu i per l'esser humà.

Enmig del “desert espiritual” de la societat moderna, hem  d'entendre i configurar la comunitat cristiana com a un lloc on s'acull l'Evangeli de Jesús. Viure l'experiència de reunir-nos creients, menys creients, poc creients i inclús no creients en torn del relat evangèlic de Jesús. Donar-li l'oportunitat d'entrar amb sa força humanitzadora dins els nostres problemes, crisis, pors i esperances.

Cal no oblidar-ho. En els evangelis no aprenem doctrina acadèmica sobre Jesús, destinada a envellir al llarg dels segles. Aprenem un estil de viure realitzable en tot temps i tota cultura: l'estil de viure de Jesús. La doctrina no arriba al cor, no converteix, no enamora. Jesús, sí.

L'experiència directa i immediata amb el relat evangèlic ens fa néixer a una nova fe, no per via “d'adoctrinament” o “d'aprenentatge teòric”, sinó per contacte vital amb Jesús. Ell ens ensenya a viure la fe no per obligació, sinó per atracció. Ens fa viure la vida cristiana no com a deure, sinó per contagi. En contacte amb l'Evangeli recobrem la nostra vertadera identitat de seguidors de Jesús.

Mirant el evangelis experimentem que la presència invisible i silenciosa del Ressuscitat agafa trets humans i recobra veu concreta. De cop tot canvia: podem viure acompanyats per qui dóna sentit, veritat i esperança a nostra existència. El secret de tota evangelització està en posar-nos en contacte directe i immediat amb Jesús. Sense ell no és possible engendrar una fe nova.

FER LLOC A DÉU

Prepareu el camí de Senyor.

Joan crida molt. Ho fa perquè veu el poble endormit i vol desvetllar-lo, el veu apagat i vol encendre la fe en un Déu Salvador. El seu crit en concentra en una crida: “Prepareu el camí del Senyor”. ¿ Com obrir camins al Déu ? ¿ Com fer-li més lloc en nostra vida ?

Recerca personal. Per a molts, Déu està avui ocult i encobert per molts prejudicis, dubtes, mals records de la infància o experiències religioses negatives. ¿ Com descobrir-lo ? L'important no és pensar en l'Església, els capellans, la missa o la moral sexual. Primer, obrir el cor i cercar el Déu viu que ens revela Jesucrist. Déu se deixa trobar pels qui el cerquen.

Atenció interior. Per obrir un camí a Déu és necessari devallar al fons del nostre cor. Pel qui no cerca Déu dins son interior és difícil que el trobi fora. Dins nosaltres trobarem pors, preguntes, desitjos, buit… No importa. Déu està aquí. Ell ens ha creat amb un cor que no descansarà si no és en ell.

Amb un cor sincer. No ens ha de preocupar el pecat o la mediocritat. El que més ens apropa al misteri de Déu és viure en la  veritat, no enganyar-nos a nosaltres mateixos, reconéixer el nostres errors. La trobada amb Déu esdevé quan neix aquesta pregària: “Oh Déu, teniu compassió de mi, som un pecador”. Aquest és el millor camí per a rocobrar la pau i l'alegria interior.

En actitud confiada. És la por el que tanca a molts el camí vers Déu. Tenen por a trobar-se amb Ell, només pensen en son judici i càstigs. No creuen que Déu sigui amor i que, inclús quan jutja l'esser humà, ho fa des de l'amor infinit. Desvetllar la confiança total en aquest amor pot ser començar a viure d'una manera nova i gpojosa amb Déu.

Camins diferents. Cadascú ha de fer son recorregut. Déu ens acompanya a tots. No abandona ningú i manco que es sent perdut. L'important és no perdre el desig humil de Déu. Qui segueix i confia, el que de qualque manera desitja creure és ja “creient” davant aquest Déu que coneix fins al fons el cor de cada persona.

 

 

 

 

"El Nadal és una mentida més"

L’Evangeli d’avui acaba amb aquests mots: “Tothom veurà la Salvació de Déu.”

Qui la veurà? Els que estiguin ben disposats. Els receptius, els senzills, els agraïts, els bons creients.

No la veuran els orgullosos, els autosuficients, els petulants, els que es pensen saber-ho tot, els creguts, els pets bufats que bufen el caldo fred.

L’oferta de Déu és universal.

Però, l’acceptació és personalíssima, és intransferible.

I aquí és a on la majoria fallem.

I, per què?

Perquè

no som prou senzills

no som prou receptius

no som prou agraïts

no som prou creients.

Si de debò ho fóssim, aquest podria ser per a nosaltres el primer Nadal sincer de la nostra vida.

Si no és així… del Nadal val més que ni en parlem.

Per què?

Perquè el Nadal és una mentida més, hàbilment manipulada:

pels capitalistes del món sencer

pels poderosos que ho maneguen tot en llur propi profit

pels ateus que es riuen de Déu

pels dèspotes i pocavergonyes que si volessin no veuríem mai el sol.

Mentida al servei del màxim negoci.

Aquí Déu no hi pinta res.

Aquí Déu és el Gran Absent.

 

 

Publicado en catequesis adolescents i joves, Comunicacions Generals, Pagina Principal | Deja un comentario