Pere baixà de la barca, es posà a caminar sobre l'aigua i anà cap a Jesús. Però en veure que el vent era fort, es va acovardir. Llavors començà d'enfonsar-se i cridà: Senyor, salva'm!
A l'instant, Jesús estengué la mà i va agafar-lo tot dient-li: Home de poca fe! Per què has dubtat?

Pregària  EUCARÍSTICA

6 d’AGOST de 2020  20'30 – 21-30 – ESGLÉSIA DE FARTÀRITX 

Monició d’entrada:

Explicació de la celebració: (Mª. Magdalena).

Exposició Santíssim.

Inici: pàgina 55

Cant d’entrada: “JUNTAU LES MANS GERMANS” pàgina 232

Reso de Vespres: Antífones Temps durant l’ANY: pàgina 61 – 66 Salmòdia: pàgina 61 – 66

Lectura: “Cardiologia Elemental”

Responsori breu "Temps durant l’ANY": pàgina 68-69

Magníficat "Temps durant l’ANY": pàgina 69

Pregàries + Oració "Temps durant l’ANY": 

Oració personal: 15 minuts.

Cant: pag. 227 cant nº 5 “Jo crec en vos bon Déu,”

Pregàries comunitaries.

Catequesis Papa Fco.: “BIENAVENTURANZAS” Gener 2020 (Maria Llull).

Cant: Tantum ergo…

BENEDICCIÓ

Salve  Regina

* * * * * * 

COMUNICACIONS:

DIUMENGE 9 D’AGOST DE 2020

– La Mare de Déu morta s’exposarà a l’Església dels Dolors i al Convent els dies 14, 15 i 16 d’Agost.

             – A l’Església dels Dolors l’horari d’obertura serà el de sempre, al Convent serà de 11 a 13 i de 18.30 a 20.30.

               –  Les Eucaristies tendran un horari ampliat que podreu trobar al portal de les esglésies.

Celebram la Mare de Deu Assumpta:

– Divendres 14 d’agost 19’00 a Crist Rei

– Dissabte 15 d’agost

8’00 a Els Dolors

12’00 a Els Dolors

18’30 a Crist Rei

19’30 a Sant Pau    

 20’00 a Els Dolors  

Diumenge 16 d’agost

8’00 a Els Dolors

12’00 a Els Dolors

19’00 a Crist Rei

*  *  *  *  *  *  *  *  

https://www.bisbatdemallorca.com/publicacions/full/08/32-FULL-(09-AGOST-2020).pdf    FULL  DOMINICAL

19º diumenge Temps ordinari (A)

EVANGELI

Maneu-me que vingui caminant sobre l'aigua.

+ Lectura del sant evangeli segons sant Mateu 14, 22-33

(clicar  sobre  imatge)

AMEN   

1Re 19, 9-13 Rm 9, 1-5 Mt 14, 22-23

Tots sabem que Jesús ens va donar un manament: “Estimeu-vos els uns als altres”. Però aquest  no és l’únic manament que ens dona a l’evangeli. N’hi ha un altre que també surt sovint: “No tingueu por”. No sé si tots tenim clar que això és també un manament del Senyor. Un creient no pot viure amb el cor angoixat, sense esperança. Això seria signe de solitud. Però nosaltres no n’estem mai, de sols. És clar que tenim problemes: sempre en tindrem. Jesús no ha vingut pas a solucionar les nostres dificultats. Si ell en va passar, també en passarem nosaltres. Però sí que ha vingut a dir-nos que, sigui quina sigui la nostra situació, sempre el tindrem al costat. I que això ens ha de donar confiança perquè mai no estarem sols. Me’n sento, de sol? Per què?   

Fixem-nos en l’evangeli d’avui. Aquells deixebles es troben en plena nit lluitant contra les ones i el vent, que els destorben d’avançar. És la imatge de la nostra vida: sovint en el nostre caminar ens trobem amb forces que ens frenen,   que ens impedeixen de viure la nostra vida amb la pau al cor, sense por. Jesús ja ho sap que ens trobarem amb dificultats. No sé si us heu adonat que va ser ell mateix qui va obligar els deixebles a pujar a la barca. També és Jesús mateix qui ens ha “embarcat” a nosaltres. Es Jesús qui ens envia enmig de la tempesta del món: no vol que ens tanquem  en un  hivernacle. Vol que siguem “llevat enmig de la pasta”. Es aquí on hem d’escampar la seva Bona Nova amb el testimoni de la nostra vida. És enmig el món on hem d’aprendre a lluitar per fer avançar la barca de la nostra vida i de tota la humanitat. Sabem lluitar amb fermesa o ens ofeguem en una gota d’aigua?.   

Diu l’evangeli que passades les tres de la matinada, Jesús s’acostà a la barca caminant sobre  l’aigua embravida pel temporal. No sabem si és un simbolisme. El que sí que queda clar és que Jesús qui els havia embarcat, ara no els podia deixar sols. I no els va deixar. Com tampoc no ens hi deixarà a nosaltres. Si cal, també ens ajudarà, fins i tot, amb mitjans insospitats. Confio en el Senyor? És curiós: sovint pensem que Jesús és a prop nostre únicament quan tot ho veiem clar, quan no tenim dificultats, quan tot és en calma. Però l’evangeli d’avui ens fa veure que quan és negra nit i la tempesta és més forta, Jesús també és presenta allà al mig, per ajudar-nos. La llàstima és que sovint no som capaços de reconèixer-lo i, com els deixebles, el prenem per un fantasma. Sabem descobrir Jesús present al costat nostre en qualsevol situació? Al veure l’espant dels deixebles, Jesús els diu : “no tingueu por, que soc jo” És propi de Jesús asserenar els esperits i retornar la pau als cors. Això ja ho sabem, però potser no ens n’acabem de fiar del tot. Tenim bona voluntat, volem confiar en Jesús i treure’ns la por  del damunt. Però la nostra fe és dèbil. Com la de Pere, que comença a caminar sobre l’aigua, però s’espanta, la seva fe vacil·la i comença a enfonsar-se. Aquest episodi és molt significatiu: per acostar-se a Jesús cal arriscar-se, cal “llançar-se a l’aigua”. Només qui s’aventura troba el camí. Només qui passa dificultats sent la necessitat del Senyor. Mentre vulguem trobar Déu asseguts, tranquils, com qui mira la televisió, mai no descobrirem la seva presència real en la nostra vida, ni en sentirem la necessitat. Cal llançar-se enmig de les dificultats del món i allà sí que el trobarem.   

I no tinguem por.

ºSi defallim, en tenim prou d’invocar Jesús. Pere, quan veu que s’enfonsa, invoca el Senyor: “Senyor, salveu-me”. I diu l’evangeli que: “A l’instant Jesús li donà la mà”. Ell mai no ens deixarà sols: mai no deixarà sense resposta una súplica sincera. Mai no deixarà de donar-nos la mà. Per això, Jesús ens diu també a cadascun de nosaltres: “Quina poca fe! Per què dubtaves?”. Em sento al·ludit? Estic convençut que, viatjant amb el Senyor, la barca de la meva vida sempre arribarà a bon port? Fixem-nos que l’evangeli diu que, quan Jesús pujà a la barca, “el vent amainà”. Això té un significat profund: sempre que Jesús es faci present en la nostra vida, recuperarem la pau al cor. M’ho crec  això?

Doncs, procurem viure d’acord amb aquesta creença.  

(clicar  sobre  imatge)

(clicar  sobre  imatge)

LA  FE,  UN  CRIT  

FULL DOMINICAL

https://www.bisbatdemallorca.com/publicacions/full/08/31-FULL-(02-AGOST-2020).pdf

(clicar  sobre  imatge)

Compartir el poc que tenim…

Hi havia dos problemes molt angoixants als poblets de Galilea en temps de Jesús:

la fam i els deutes.

Era el que més feia patir Jesús.

Quan els seus deixebles li van demanar que els ensenyés a pregar, a Jesús li van sortir de ben endins les dues peticions: Pare, doneu-los avui el pa necessari; Pare, perdona’ns els nostres deutes així com nosaltres perdonem els nostres deutors.

¿Què podien fer aquella bona gent contra la gana que els destruïa i contra els deutes que els portaven a perdre terres? Jesús veia clara la voluntat de Déu:

compartir el poc que tenien i perdonar-se mútuament els deutes.Només així podria néixer un món nou.

Les fonts cristianes han conservat el record d’un àpat memorable amb Jesús. Va ser a l’aire lliure i hi prengué part molta gent. És difícil reconstruir el que va succeir, però en el record va quedar això: entre la gent només hi havia 5 pans i 2 peixos. Però

van compartir el poc que tenien i, amb la benedicció de Jesús, van poder menjar tots.

Al començament del relat, es produeix un diàleg molt aclaridor. En veure que la gent té gana, els deixebles proposen la solució més còmode i menys compromesa: “que se’n vagin al poble a comprar menjar”. És adir: que cadascú resolgui els seus problemes com pugui.

Jesús els replica apel·lant a la seva responsabilitat: “Doneu-los menjar vosaltres mateixos”. És a dir: no deixeu els famolencs abandonats a la seva mala sort. No ho hem d’oblidar això, nosaltres. Si vivim d’esquena als famolencs del món: perdem la nostra identitat cristiana, no som fidels a Jesús perquè ens manca compassió pràctica, operativa, eficaç.

Aleshores,

què ens cal fer per a redreçar la nostra actitud?

Primer pas: No perdre la perspectiva fonamental de Jesús:

deixar-nos afectar pel patiment dels que s’ho passen pèssimament,

dels que s’ho passen malament.

Segon pas:

Comprometre’ns en petites iniciatives concretes,

locals, parcials que ens ensenyen a compartir i ens identifiquen més amb l’estil de Jesús.

Aquesta actitud, aquesta manera de ser i de fer és més positiva i més constructiva que totes les nostres crítiques contra el Govern, contra els poderosos, contra els capitalistes, contra les altes esferes de l’Església.

Compartir el poc o el molt que nosaltres tinguem és més efectiu, més pràctic, més transformador que no pas criticar els altres i posar cara de pomes agres.

Què fem nosaltres? ¿Compartim generosament o ens limitem a criticar amb amargor?

18º diumenge Temps ordinari (A)

EVANGELI

Tothom en menjà com volgué…

Lectura del sant evangeli segons sant Mateu 14, 13-21

Primera multiplicació dels pans

(Mc 6,32-44;Lc 9,10-17; 6,1-13)

13 Quan Jesús va rebre la notícia, se n'anà d'allí en una barca tot sol cap a un lloc Així que la gent ho va saber, el seguiren a peu des de les seves poblacions.14 Quan desembarcà, veié una gran gentada, se'n compadí i va curar els seus malalts.

15 Arribat el capvespre, els deixebles s'acostaren a dir-li:

–Aquest lloc és despoblat i ja s'ha fet tard. Acomiada la gent, i que vagin als pobles a comprar-se menjar.

16 Però Jesús els respongué:

–No cal que hi vagin. Doneu-los menjar vosaltres mateixos.

17 Ells li diuen:

–Aquí només tenim cinc pans i dos peixos.

18 Ell els digué:

–Porteu-me'ls aquí.

19 Llavors va manar que la gent s'assegués a l'herba, prengué els cinc pans i els dos peixos, alçà els ulls al cel, digué la benedicció, partí els pans, els donà als seus deixebles, i ells els donaren a la gent. 20 Tots en van menjar i quedaren saciats. Després van recollir els bocins de pa que havien sobrat i n'ompliren dotze cistelles. 21 Els qui n'havien menjat eren uns cinc mil homes, a més de les dones i les criatures.

Paraula de Déu

(clicar  sobre  imatge)

EN TORN A LA TAULA

Digué la benedicció.

Quasi sense adonar-nos i empesos per factors diversos hem deshumanitzat, a poc a poc, aquest gest tan entranyable i humà que és seure a taula i dinar junts.

El menjar del migdia s'ha convertit per a molts en cosa purament funcional que cal organitzar de manera ràpida i precisa dins de la jornada laboral. Cada cop és més rar aqueix moment privilegiat d'encontre familiar en tom a la taula. En moltes llars, aqueixa taula ja no serveix per què pares i fills se trobin, comparteixin ses vides, riguin i descansin junts.

Bastants se habituen a «alimentar el seu organisme» en aqueixes menjades impersonals dels restaurants o en el racó del «self-service» de torn. No pocs se veuen obligats a participar en menjars protocolaris o de  treball, on el gest amistós del menjar junts és substituït per l'interés, la funcionalitat o l'ostentació.

El gest de Jesús convidant a la gent a reclinar-se per a compartir junts una menjada senzilla beneint a Déu pel pa que rebem, pot ser una crida per a nosaltres. Basurko, en l'estudi «Compartir el pan», diu menjar és molt més que «introduir una ració de calories en l'organisme».

La necessitat d'alimentar-nos de la terra és signe de nostra indigència radical. Els éssers humans percebem que no ens fonamentem a nosaltres mateixos. En realitat, vivim rebent, nodrint-nos d'una vida que travessa el cosmos i se'ns regala dia a dia a cada un. Per això, és un gest profundament humà el recollir-se abans de menjar per a agrair a Déu aquests aliments, fruit de l'esforç i treball de l'home, però, al mateix temps, regal originari del Déu creador que sustenta la vida.

Menjar no és sols un acte individualista. L'home està fet per a menjar amb altres, compartir la taula amb familiars i amics. Menjarr junts és confraternitzar, dialogar, créixer en amistat, compartir el regal de la vida.

Difícil és donar gràcies a Déu quan un té més menjar que el necessari, mentre altres passen fam. Ens sentim acusats per Gandhi: «Tot el que menges sense necessitat l'estàs robant a l'estómac dels pobres.» Hem d'aprendre a beneir la taula d'una altra manera. Donar gràcies a Déu, pero, demanar perdó per nostra insolidaritat i prendre consciència de nostra responsabilitat davant els afamats de la terra.

(clicar  sobre  imatge)

NOU  CONSELL  EPISCOPAL

PARRÒQUIES MANACOR

EL  BISBE  DE  MALLORCA  HA  CONSTITUÏT  UN  NOU  CONSELL  EPISCOPAL

(A L'ESGLÉSIA  DE  MANACOR  L'AFECTA  MOLT  DIRECTAMENT)

El Consell Episcopal queda format pels següents preveres:

• Mn. Josep Adrover Vallbona, vicari general del Bisbat i moderador de Cúria

• Mn. Marià Gastalver Martín, vicari episcopal per al territori de Palma i Tramuntana – Ponent

• Mn. Antoni Amorós Terrassa, vicari episcopal per al territori dels arxiprestats de Llevant, Pla-Nord i Migjorn

• P. Antoni Cañellas Borràs, vicari episcopal per a la Vida Consagrada i la Pietat Popular

• Mn. Francesc Vicens Gomila, vicari episcopal per al Patrimoni Històric i Cultural

El Consell Assessor queda format pel diaca i els següents laics i laiques:

• Mn. Joan Carles Thomàs Sedano (Àrea per al Diaconat Permanent)
• Sra. Maria Francesca Ferrer Bover (cancellera – secretària general del Bisbat)

• Sr. Jaume Martorell Adrover (Àrea per a l'Anunci, la Celebració i els Moviments)

• Sra. Margalida Riutort Cloquell (Àrea Caritativa i Social)
• Sr. Miquel Noguera Estarellas (Àrea d'Afers Econòmics)

• Sra. Maria Dolors García-Carpintero López-Astillero (Àrea Formació i Educació)

  PREGÀRIA   EUCARÍSTICA 

Dijous,  2  juliol  2020  (20'30-21'3o h)   ESGLÉSIA  DE  FARTÀRITX    

Monició d’entrada: 

Explicació de la celebració: Mª. Magdalena.

Exposició Santíssim.

Cant d’entrada: “JUNTANT LES MANS GERMANS” pàgina 232

Reso de Vespres: Antífones Temps durant l’ANY: pàgina 61 – 66 Salmòdia: pàgina 61 – 66

Lectura: “” "Soc  aquí…

Responsori breu "Temps durant l’ANY"

Magníficat "La  meva  ànima  canta  el Senyor…

Pregàries + Oració "

Oració personal: 15 minuts.

Cant: pag. 227 cant nº 5 “Jo crec en vos bon Déu,”

Pregàries comunitaries.

Catequesis Papa Fco.: EUCARISTIA … (Maria Llull).

Cant: Pange Lingua .

Benedicció i Cant final: “Salve Regina”.

-*-*-*-*-

14º domingo Tiempo ordinario (A)

EVANGELI

Soc benèvol i humil de cor.

Lectura del sant evangeli segons sant Mateu 11, 25-30

Pregària de Jesús

(Lc 10,21-22)

25 En aquell temps, Jesús digué:

–T'enalteixo, Pare, Senyor del cel i de la terra, perquè has revelat als senzills tot això que has amagat als savis i entesos. 26 Sí, Pare, així t'ha plagut de fer-ho.

27 »El Pare ho ha posat tot a les meves mans. Ningú no coneix el Fill, fora del Pare, i ningú no coneix el Pare, fora del Fill i d'aquells a qui el Fill el vol revelar.

28 »Veniu a mi tots els qui esteu cansats i afeixugats, i jo us faré reposar. 29 Accepteu el meu jou i feu-vos deixebles meus, que sóc benèvol i humil de cor, i trobareu el repòs, 30 perquè el meu jou és suau, i la meva càrrega, lleugera.

Paraula de Déu.

TRES   CRIDADES  DE  JESÚS    (clicar)

Esforços, càrregues i sotmetiments

A l’Evangeli d’avui hi ha una afirmació de Jesús que val més que tots els programes polítics i que totes les estratègies pastorals. Què ens diu Jesús?

“Veniu a mi tots els que esteu cansats i afeixugats que jo us alleujaré.” De qui es tracta aquí? A qui convida Jesús?

Els primers són

els fatigats per culpa dels grans esforços que han de fer.

Aquells que senten com les seves forces es debiliten i apaguen.

I els segons? Són tots aquells i aquelles que

han estat sotmesos per algú amb poder com si fossin bèsties de càrrega.

En un món en el que la indiferència i la fredor envers els altres és la norma i és l’estil el primer que ens crida l’atenció és comprovar que per Jesús,

aquestes persones destrossades per la vida mai no passen indiferents.

Per què? Perquè

Jesús sap mirar, i vol mirar.

Jesús sap sentir i compadir. A Jesús li importen les angoixes que pateixen i els feixos que arrosseguen. Però, sobretot, Jesús sap optar, sap escollir, sap ajudar. Refusat pels lletrats i pels poderosos del moment, Jesús es gira cap als pobres i destrossats i d’aquests en farà el seu poble.

Ells constituiran la base de la nova i futura comunitat de creients. El que Jesús deia no era una expansió sentimental. Era la revelació, la manifestació, l’aclariment de la seva missió. Era, endemés, un programa de vida pels seus seguidors. “Veniu a mi”.

Els rabins o mestres remetien la gent a la Llei. Jesús ens convida cap a Ell que és la Llei i el Regne en persona. No és una imposició més.- és una invitació alegre, una invitació alliberadora i urgent. Els seus hauran d’aprendre que Ell és el terme de totes les recerques. “Tots els cansats i afeixugats”.

Les antigues normes eren carregoses. Jesús allibera les consciències i convida i promou la pau social i la pau de l’esperit.

“Jo us alleujaré”.

Amb Jesús ha arribat el temps del gaudi i de l’esperança. Per això els seus han de mostrar el cantó acollidor i serè de la fe. Què mostrem nosaltres? ¿Nervis i crispació o acolliment i serenitat?

(clicar)

BERAKAH