(Power-Point )

(clicar   sobre  imatge)

(Benedictines   50  anys)

El Monestir de la Santa Família celebra aquest 2019 el 50è aniversari del pas de la Congregació de les Serventes de la Santa Família a benedictines.

El Monestir de la Santa Família celebra aquest 2019 el 50è aniversari del pas de la Congregació de les Serventes de la Santa Família a benedictines. Per commemorar aquest fet, el Monestir ha organitzat diversos actes, com una conferència a càrrec de Pere Fullana Puigserver el passat 11 de maig. Amb el títol "Església i societat a Mallorca en un context de canvi: 1969, una data plena d'esperances", l'historiador i professor dissertà sobre el context social i religiós de la Mallorca de mitjans segle XX, un moment de canvi ple d'esperança per les monges de la Santa Família de Manacor.

El punt central de les celebracions va ser la missa d'acció de gràcies presidida pel bisbe de Mallorca, Mons. Sebastià Taltavull. En l'homilia destacà l'acció "de guiatge, acollida i acompanyament" que han realitzat les monges al llarg d'aquest mig segle. 

El Monestir de la Santa Família té els seus orígens en les Serventes de la Santa Família, una congregació pròpia de Mallorca fundada per Bartomeu Domenge el 1907. Tot i que els seus orígens no són benedictins, el 1964 les Serventes demanen poder abraçar l'orde benedictí i al Consell de la Federació Catalana de Monges Benedictines, celebrat al Monestir de Sant Pere de les Puel·les de Barcelona el 8 de novembre de 1966, s'acorda enviar un grup de monges catalanes a Manacor per formar-les en l'esperit benedictí. D'aquesta forma, el 10 d'abril de 1969 la comunitat de serventes de La Santa Família de Manacor es constitueixen en monestir benedictí, tot conservant el nom i l'advocació original. 

El 2016 el Monestir de la Santa Família de Manacor es fusionà amb el de Sant Benet de Montserrat, i des d'aleshores les monges que resideixen a Manacor són membres de la comunitat de Montserrat. 

 *   *   *   *   *   

(clicar)

*   *   *   *   *   * 

 AL   CONVENT   DE  SANT  VICENÇ  FERRER

PROGRAMA   (Clicar…)

 FESTES DES CONVENT

CONCERT   DIUMENGE  19   maig  AL  CONVENT

 *  *  *  *  *  

Us dono un manament nou: que us estimeu els uns als altres tal com jo us he estimat.

(  clicar   sobre  "imatges" )

Quan Judes va ser fora, Jesús digué: Ara el Fill de l'home és glorificat, i Déu és glorificat en ell. Si Déu és glorificat en ell, també Déu mateix el glorificarà, i el glorificarà ben aviat.(…) Us dono un manament nou: que us estimeu els uns als altres tal com jo us he estimat. Així, doncs, estimeu-vos els uns als altres. Tothom coneixerà que sou deixebles meus per l'amor que us tindreu entre vosaltres.

Senyor, sabem que ets Amor!

Tu ets un Déu vençut en la tendresa.

Tu esperes sempre, Pare, i aculls i restaures la vida.

Acull-nos, oh Pare, oh Mare, oh bressol,

oh casa de tots els que retornen cercant la teva abraçada!

Pere Casaldàliga

5º diumenge de Pasqua (C)

EVANGELI

Us dono un manament nou: que us estimeu els uns als altres.

+ Lectura del sant evangeli segons sant Joan 13,31-33a. 34-35

31Quan Judes va ser fora, Jesús digué:

–Ara el Fill de l'home és glorificat, i Déu és glorificat en ell. 32 Si Déu és glorificat en ell, també Déu mateix el glorificarà, i el glorificarà ben aviat. 33 Fills meus, encara estic amb vosaltres per poc temps.,….. 34 Us dono un manament nou: que us estimeu els uns als altres tal com jo us he estimat. Així, doncs, estimeu-vos els uns als altres. 35 Tothom coneixerà que sou deixebles meus per l'amor que us tindreu entre vosaltres.

Paraula de Déu.

Ac 14,20b-27 Ap 21,1-5a Jn 13,31-33a.34-35

CARITAS   MALLORCA   PROPOSA

(clicar)

“L’amor de Jesús és eminentment servicial”.

Els cristians iniciaren la seva expansió en una societat en què hi havia distints mots per expressar el que nosaltres, avui, anomenem amor. La paraula més utilitzada era “philia” que servia per designar l’afecte cap a una persona propera i s’utilitzava per parlar de l’amistat, el carinyo o l’amor als parents i als amics. Es parlava també de “eros” per designar la inclinació o atracció plaent, l’amor passional o, senzillament, el desig orientat cap a qui ens produeix goig i satisfacció a nivell sexual.

Els primers cristians abandonaren pràcticament aquesta terminologia i van posar de moda una altra paraula gairebé desconeguda: “agapé”, a la que donaren un contingut nou i original. No volien que l’amor inspirat en Jesús es confongués amb qualsevol cosa de les que aleshores s’estilaven. D’aquí el seu gran interès en formular correctament el manament nou, l’amor: “Us dono un manament nou: que us estimeu els uns als altres com jo us he estimat.”

Com és l’estil d’estimar de Jesús? No hi ha humana manera de confondre’l. Jesús no s’acosta a les persones buscant el seu propi interès o satisfacció personal, la seva seguretat o benestar exclusiu i egoista. Jesús només s’interessa en fer el bé, acollir, regalar el millor que ell té, oferir amistat franca, ajudar a viure. Ho recordaran així anys més tard en les primeres comunitats cristianes: “Va passar tota la seva vida fent el bé.”

Per això, l’amor de Jesús té un caràcter eminentment servicial. Jesús es posa al servei dels que més el poden necessitar. Fa lloc en el seu cor i en la seva vida als que no tenen on caure, ni vius ni morts. Defensa els dèbils i petits, els que no tenen cap mitjà ni cap poder per a defensar-se ells mateixos. Els sense vot ni veu. Defensa els que no signifiquen res per a ningú. S’apropa als que estan sols i desvalguts, als que no tenen a ningú que els doni suport.

Què és l’habitual entre nosaltres? És estimar als que ens aprecien i ens volen de veritat. Som carinyosos i atents amb els nostres familiars i amics. El més normal és viure indiferents cap els que sentim estranys i forasters del nostre petit món d’interessos. Fins i tot sembla correcte viure refusant i excloent als que ens refusen i exclouen. Però, cal tenir ben clar que el que distingeix al seguidor de Jesús no és qualsevol mena d’amor. Sinó que, precisament aquest estil d’estimar consisteix en saber i voler apropar-se als que ens puguin necessitar. Aquest és el veritable amor.

L’altre, podrà ser comèdia, sexe o negoci. Però de cap manera autèntic amor. Si féssim una radiografia a la nostra concreta manera d’estimar, què hi descobriríem? Amor noble i generós envers l’altre o càlcul egoista per aprofitar-se’n i treure’n guanys personals? ¿Què hi trobaríem generositat o bé, indiferència i fredor?

Ha mort
Mn. Bartomeu Tauler Valens
Vetla: Dissabte 11 de maig de 16 a 18:30 h al tanatori Parc de l'Auba (Felanitx)
Funeral: Dilluns 13 de maig a les 20 h a la Parròquia de Sant Miquel de Felanitx

IN  MEMORIAM…

(Clicar…)

EL   BON   PASTOR…

(POWER-POINT )

clicar  sobre  imatges

Les meves ovelles escolten la meva veu. Jo les conec, i elles em segueixen. Jo els dono vida eterna: mai no es perdran, i ningú no me les arrencarà de les mans. Allò que el Pare m'ha donat val més que tot, i ningú no podrà arrencar res de les mans del meu Pare. Jo i el Pare som u.

4º diumenge de Pasqua (C)

EVANGELI

Jo don la vida eterna a les meves ovelles.

Lectura del sant evangelio segons sant Joan 10,27-30

 (cliqueu  sobre  "imatge")

Ac 13,14.43-52 Ap 7,9.14b-17 Jn 10,27-30

La imatge del pastor i les ovelles  per descriure la relació entre Déu i el poble pertany a la més clàssica tradició bíblica profètica. I Jesús s’ inspira en ella i la matisa per descriure la seva relació amb els seus seguidors i amb que serà el nou poble de Déu, com a comunitat cristiana, com a Església.

Aquesta relació  integrarà el nou pastor, Jesús, amb la col·lectivitat dels seguidors del nou poble de Déu, la comunitat cristiana i  cada un dels seus membres.

I Jesús, avui ha fonamentat aquesta relació en tres actituds mútues: l’escolta, el coneixement i el seguiment.

Escolta

Les ovelles del ramat estan atentes a les indicacions del pastor. Els seguidors de Jesús estan atents i escolten la  seva veu. Per tant, la comunitat cristiana dels diversos temps, també avui, cal que estigui amb actitud oberta a la paraula de Jesús, que sempre es fa present. La comunitat no pot tancar-se al passat, al de “sempre s’ha fet així”. La paraula de Jesús  s’encarna en el present. Per això, l’Església ha d’estar oberta a l’Esperit de Jesús.

I…també se’m dirigeix a mi com a persona! Hi estic obert i atent?

Però és que el pastor, per la seva banda, també està atent i escolta el ramat, com Déu va escoltar, a l’antigor, el clam del poble escollit esclavitzat a Egipte. O com Jesús de Natzaret estava atent al dolor i al patiment.  I, també, avui, està atent a tants famolencs, tants migrants, tants sotmesos a jous dels poders fàctics i… també està atent a mi i a la meva situació!

I jo, per la meva banda,  des de la meva situació, sigui la que sigui, estic cridat a estar atent a la situació dels altres. Estem cridats a ser pastors uns dels altres. En som conscients?

Coneixement

L’actitud de conèixer, en sentit bíblic, ja sabem que no és un coneixement superficial, purament racional i fred. Conèixer, en sentit bíblic, és entrar en sintonia, en comunió amb l’altre. El pastor entra en comunió amb les seves ovelles, fa pròpies les seves situacions. El nostre pastor, el Fill de Déu, per l’encarnació, va fer seus els goigs, les inquietuds i les angoixes de la col·lectivitat humana i de cada u de nosaltres.

I jo, per la meva banda, entro, en sintonia i en comunió amb Ell? I en sintonia i comunió amb els altres?

Seguiment

Les ovelles es fien del pastor i el segueixen. Els seguidors de Jesús confiem en ell, ens refiem d’ell i ens hem d’esforçar per seguir-lo. A tots i a cada u de nosaltres ens senyala un camí concret segons les nostres qualitats i circumstàncies. El segueixo?

Però és que el pastor, quan les ovelles es desvien, és ell qui les segueix per poder-les reorientar.  Jesús va seguint els nostres passos, sovint esgarriats, per redreçar-los. Jesús ens segueix a tots i a cada u. nosaltres.

I per altra banda, les nostres paraules, les nostres actituds i capteniments, poden orientar o potser desorientar els altres?

I, evidentment, tot plegat es viu en una relació d’amor. Jesús, el pastor, la va tenir tan forta que va donar la seva vida humana per tots els humans. Però, tot ressuscitant, ens n’ha comunicat una d’eterna. Jesús ens ho acaba de dir: “Jo els dono vida eterna: no es perdran mai, ni me les prendrà mai ningú”.    

 Donem-ne, doncs, ara gràcies en aquesta eucaristia, perquè, com ens diu ell mateix, “allò que el Pare m’ha donat, val més que tot”.

Francesc Xicoy, sj.

(cliqueu  sobre  "imatge")

“Per tornar cap a Jesús no cal esperar cap ordre”.

4t diumenge de Pasqua

Es poden fer tota mena d’estudis. Es poden temptejar tota mena de diagnòstics. Però, el realment cert, avui, és que el món necessita nova saba per a viure amb autenticitat i dignitat.

Les esglésies pretenen oferir alè i esperança. Les multituds pobres del planeta reclamen justícia, treball i pa. Occident ja no sap com sortir d’aquesta tristor mal dissimulada que cap precari benestar aconsegueix ocultar o amagar. El problema real no és solament de canvis polítics ni de renovacions teològiques que a la majoria no els diuen res. Res de res.

El problema real és com viure.

Necessitem quelcom semblant al foc que Jesús va encendre en el breu pas per la terra: la seva mística, la seva lucidesa, el seu esperit crític, la seva passió per l’home. Necessitem persones com Ell. Paraules com les seves. Esperança i amor com els seus.

Necessitem retornar cap a Jesús. Des del començament, els cristians van creure i veure que Ell podia guiar les persones. Amb el seu conegut llenguatge, el quart evangeli ens el presenta com el pastor capaç d’alliberar les ovelles perdudes i conduir-les cap a un país nou de vida i de dignitat. Jesús no imposa res. Jesús no força ningú. Crida cadascú pel seu nom propi. Per Jesús no hi ha masses, hi ha persones. Això és decisiu: no fer cas de veus estranyes. Sempre que l’Església ha buscat renovar-se, ha iniciat un retorn cap a Jesús.

Com s’ha recordat tantes vegades “segueix-me” és la primera i l’ultima paraula de Jesús a Pere. Tornar cap a Jesús no és tasca exclusiva del Papa ni dels bisbes. Tots els creients som responsables d’aquesta crida i d’aquesta feina. Per tornar cap a Jesús no cal esperar cap ordre. Francesc d’Assís no va esperar a que l’Església del seu temps prengués no sé quines decisions i determinis. Ell mateix es va convertir a l’evangeli i va encetar l’aventura de seguir Jesús amb veritable autenticitat.

Què esperem nosaltres per a desvetllar-nos i seguir Jesús i el seu evangeli?

Si fem cas de la mandra o de la covardia ho tenim perdut.

*   *   *   *   *   

FESTES   DE  FARTÀRITX

Diumenge ,  12  maig   a  les  10'30 h

CELEBRACIÓ  DE  L'EUCARISTIA

DIADA   DE  LA  FAMÍLIA 

A  LLUC

(12 MAIG  2019 )

  (cliqueu  damunt  imatge)

ACTE   INAUGURAL 

Dissabte,  13   abril  a  les  20  hores 

CONVENT  DE  SANT   VICENÇ   FERRER

SERMÓ DEL COREMER

(Cliqueu  sobre  imatge)

BENEDICTUS  

(Cliqueu  damunt  imatge)

LECTURES  –   DIUMENGE   DE  RAMS    

 DIUMENGE DE RAMS

"Els   dotze   sermons"

PROCESSÓ   DEL   "CALVARI"    PARRÒQUIA  DE  CRIST  REI

(cliqueu  sobre  fotos..)

   *   *   *   *   *

"MISSA   CRISMAL"   

 A  LA  SEU

(cliqueu)

 (Power-Point,  cliqueu  sobre  imatge)

“Enmig de tanta incomprensió, Jesús confia en el Pare”

Un negre espiritual canta: “Hi eres tu quan el duien a la creu?”. En aquells moments ningú no l’entén.

No el podien entendre Herodes ni Pilat. Ells estaven tan agafats al poder material que la pretensió de Jesús els semblava ridícula.

Tampoc no l’entenien els grans sacerdots i els mestres de la Llei que, quan Jesús proclamava l’amor de Déu, veien que perillava la tirania que ells exercien sobre les consciències de la gent. Tampoc no l’entenia aquella gentada que havia passat en poc temps d’aclamar-lo com a rei a rebutjar-lo cridant: Crucifiqueu-lo! Tampoc no l’entenien els qui es burlaven d’ell. Tampoc no l’entenia aquell malfactor, crucificat amb ell: “No ets el Messies, tu? Salva’t a tu mateix i a nosaltres!”

Però enmig d’aquest desori, les paraules de Jesús ho clarifiquen tot: a les dones que ploren, ell les consola; els que el torturaven, ell els perdona; al malfactor penedit li diu: “Avui seràs amb mi al Paradís.”

I enmig de tanta incomprensió, mor amb la confiança plena en el Pare: “Confio el meu alè a les Vostres Mans.” Aquesta és la confiança que hauríem de viure nosaltres.

La vivim?

PROCESSÓ   DEL   "SILENCI"

Dimarts, 16  abril  21  hores 

"VIA-CRUCIS"   PAPA  (cliqueu  sobre  imatge)

Dijous Sant    

Jesús capgira l’ordre establert. 

Hi ha una sèrie de factors en aquesta introducció que impressionen. Impressiona el moment: l’hora de passar d’aquest món al Pare. Impressiona la circumstància: sopant i sabent la traïció que el portava cap al fracàs i la mort. Impressiona la consciència de Jesús: Jesús sabia el seu origen i destí, que Déu ho havia posat tot a les seves mans. Impressiona l’experiència: l’amor fins a l’extrem fins a l’excés. En tot el Nou Testament no hi ha cap introducció tan solemne. Aquí estan en joc realitats essencials, realitats decisives.

El gest que fa Jesús durant el sopar: rentar els peus era feina obligada dels esclaus. Així consta en la literatura i les lleis antigues quan parlen d’aquest fet de rentar els peus. Pere no tolera que Jesús faci això. És en ell un gest d’humilitat? No. És l’afany de singularitzar-se, cosa que Jesús no tolera. La resposta tallant de Jesús a Pere indica que, en això, s’hi juga el ser o no ser deixeble del Mestre. “Si et resisteixes –li diu–, no tens res a veure amb mi.”

Jesús explica que en el seu projecte, el Mestre (el que ensenya) i el Senyor (el que mana) és el que accepta l’últim lloc que la societat assigna a un individu: ser un esclau. D’aquesta manera Jesús capgira l’ordre establert. L’aterrador desordre en el que vivim o malvivim no es resol des de dalt, sinó des de sota, des de baix; no des del poder, sinó des del carisma, des de la gràcia.

El Mandat es concreta en un imperatiu “El que jo he fet, feu-ho també vosaltres.” Jesús afirma d’una manera clara i rotunda: en l’Església que neix aquí no pot haver-hi una altra manera de manar que servir. Jesús va actuar i després va explicar el que havia fet.

A l’Església ni s’ensenya ni es mana sinó el que prèviament fa el que ensenya i el que mana. Les paraules sempre després de les accions. Primer les accions de servir, la generositat. I, només després, les paraules aclaridores. És així com actuem nosaltres o bé ens limitem a xerrar per xerrar? Aquesta és la feina dels hipòcrites.

7 Jesús li respon:

–Ara no entens això que faig; ho entendràs després.

8 Pere li diu:

–No em rentaràs els peus mai de la vida!

Jesús li contesta:

–Si no et rento, no tindràs part amb mi.

9 Li diu Simó Pere:

–Si és així, Senyor, no em rentis tan sols els peus: renta'm també les mans i el cap.

10 Jesús li diu:

–Qui s'ha banyat, només cal que es renti els peus: ja és net tot ell. I vosaltres ja sou nets, encara que no tots.

11 Jesús sabia qui el traïa, i per això va dir: «No tots sou nets.»

12 Després de rentar-los els peus, es va posar el mantell i s'assegué a taula altra vegada. Llavors els digué:

–¿Enteneu això que us he fet? 13 Vosaltres em dieu "Mestre" i "Senyor", i feu bé de dir-ho, perquè ho sóc. 4 Si, doncs, jo, que sóc el Mestre i el Senyor, us he rentat els peus, també vosaltres us els heu de rentar els uns als altres. 15 Us he donat exemple perquè, tal com jo us ho he fet, ho feu també vosaltres.

( LA  NOVA  ALIANÇA)

(cliqueu   sobre  text.. ) 

Et lloem, Senyor, rei d’eterna glòria.

Jesús ens dona un nou mandament. "Només us demano que us estimeu; no cal altres lleis ni altres ritus; que us estimeu els uns als altres. Que multipliqueu les trobades, les tendreses, les abraçades; només vull que poseu en comú el que teniu, el que sou;
que dialogueu, que us entengueu, que compteu els uns amb els altres.   
Vull, amics meus, que us serviu,
que us renteu els peus els uns als altres, que us acompanyeu i us ajudeu a caminar; que us cureu mútuament les ferides; que us perdoneu i que no deixeu a ningú sol.
Doneu-vos el temps que faci falta.
Regaleu-vos mútuament algun detall: coses, gestos… com a signe d'amistat i de presència,
com jo vaig fer amb vosaltres".
Facem uns minuts de pregària a la Casa Santa

PROCESSÓ    DE   "LA   SANG"

(cliqueu  sobre   imatge)

(cliqueu  sobre  fotos)

*   *   *   *   *

DIVENDRES  SANT  

Aquesta vida Jesús la va pagar amb la mort. I mort en creu. I sense exagerar, s’ha de parlar del que suposava en aquells temps morir crucificat. Per això, recordant la vida de Jesús celebrem la Setmana Santa, que va des de… fins a…

Però Déu Pare va voler donar com a premi a una vida com la de Jesús, la vida de Déu, ressuscitant-lo. I el va ressuscitar per dir-nos que Jesús TENIA RAÓ, i que no hi ha dret que una persona tan bona acabi malament (paraules textuals d’un nen que es queixava que Jesús acabés en una creu)

Suposat això, ara CAL ENFOCAR EL DIBUIX.

Què hi fan aquests nens pujats a dalt d’una creu? Qui els hi ha posat? Per què hi són? Creieu que hi ha molts nens i nenes (és a dir, persones del nostre temps) que pateixen? D’alguna manera la seva vida s’assembla a la de Jesús que es va sacrificar per tots nosaltres.

Què pretenia fer Jesús quan renyava als rics i poderosos? Es pot fer una cosa així sense estimar? És cosa bona intentar fer una vida més feliç per als altres?

Llavors, per què van crucificar Jesús? Perquè hi ha persones bones que també són perseguides? Què és més poderós: l’amor o l’odi? La pau o la guerra? El bé o el mal?

El segon dibuix és molt diferent de l’anterior. Quines diferències hi veieu? Estan al voltant d’una mena de cova, que estava tapada per una gran pedra: era un sepulcre d’aquell temps. Què vol dir que la pedra està apartada? Per què hi ha cares rialleres, contentes? Què ha passat?

La vida de Jesús, l’Evangeli, ens parla que Jesús va ressuscitar: Déu Pare va premiar la vida de Jesús amb una altra vida, la de Déu, per dir-nos que totes aquelles coses bones que va fe Jesús NO PODEN MORIR, que el bé NO POT MORIR, que l’AMOR NO POT MORIR. És una manera de dir que Jesús és més fort que el mal, que la mort.

(EL   SEPULCRE ,  cliqueu  foto)

LECTURES   –   DIVENDRES   SANT

DIVENDRES SANT

LA VERITAT DE LA CREU

El crucificaren.

Des dels primers segles el cristianisme ha estat menyspreat per anunciar un missatge de salvació que es fonamenta en quelcom tan indigne com és la mort d'un crucificat.

En la nostra societat ningú s'incomoda per atacar la creu com ho feia el filòsof Cels al segle II. Però no són pocs els que, quan frueixen aquests dies de setmana santa, miren amb estranyesa i fins i tot pena els creients que es reuneixen per celebrar al Crucificat.

Per a molts, adorar la Creu és justificar quelcom inhumà, beneir el dolor, fomentar un ascetisme morbós, coartar l'alegria de viure.

La creu obstaculitza cercar lliurament l'expansió i el goig de la vida. La creu glorifica les dissorts, el sofriment, les humiliacions i la mort. La creu és enemiga de la vida i contrària al nostre desig més íntim de ser ditxosos.

Això es pot pensar i dir quan no parem compte en Aquell que fou crucificat o ignorem el que fou la crucifixió.

Perquè Jesús no va morir a una creu per magnificar el dolor, promoure un ideal ascètic de sofriment, o anar en contra de la felicitat i la vida.

Jesús ha mort no perquè menyspreàs la vida sinó perquè l'estimava tant que no podia consentir que en fruissin només uns pocs privilegiats.

Jesús ha mort no perquè menyspreàs la felicitat sinó per a donar testimoni de la serietat amb la qual cal respectar i cercar la felicitat de tots els homes, també dels més pobres i indefensos.

Jesús ha mort no perquè es resignàs a les opressions i injustícies sinó perquè es posà al costat dels oprimits sense promoure violències i injustícies en nom d'ells.

La Creu de Jesucrist, lluny de justificar el dolor i la dissort, desenmascara la inhumanitat de la nostra societat en la qual els interessos de poder exclouen i crucifiquen els més febles.

La Creu de Jesucrist que celebrarem els cristians aquesta Setmana no s'oposa a la felicitat, sinó solament a la d'aquells que frueixen egoísticament de la vida, fent befa del sofriment dels crucificats i desheretats de la terra.

(Processó  del   DIVENDRES,  cliqueu)

PROCESSÓ  DEL  "SANT  ENTERRAMENT"

(cliqueu  sobre  fotos)

Jesús va morir tal com havia viscut:

estimant.

D’entrada, un advertiment: Res del que jo ara us diré és més important que tot el que acabem de llegir i d’escoltar. Les paraules llegides i devotament escoltades són santes. Les paraules que jo us diré són simplement humanes. I, per tant, limitades i pobres; discutibles i caduques.

Com va viure Jesús les seves últimes hores? Quina va ser la seva actitud en el moment de l’execució? Els evangelis no es detenen a analitzar psicològicament els seus sentiments. Senzillament, ens recorden que Jesús va morir tal com havia viscut.

Lluc, per exemple, ha volgut destacar la bondat de Jesús fins al final: el seu veïnatge amb els que pateixen, la seva extraordinària capacitat de perdonar, segons el seu relat, Jesús va morir assassinat però estimant.

Enmig de la gentada que observa el pas dels condemnats camí de la creu, unes dones s’apropen a Jesús plorant. No poden veure’l sofrir d’aquesta manera tan cruel i tan humiliant. Jesús es gira cap a elles i se les mira amb la mateixa tendresa que les havia mirat sempre i els hi diu: “No ploreu per mi. Ploreu més aviat per vosaltres i pels vostres fills.” Així va Jesús cap a la creu: pensant més en aquelles pobres mares que en el seu propi sofriment personal.

Falten poques hores pel desenllaç final, per la seva mort. Des de la creu només s’escolten els insults d’alguns i els crits de dolor dels seus dos veïns també crucificats. De sobte, un d’ells s’adreça a Jesús: “Recorda’t de mi” – li diu. La resposta de Jesús és immediata: “Avui mateix estaràs amb mi en el Paradís.”

Jesús sempre ha fet el mateix: pensar en el bé dels altres, escombrar les pors, infondre confiança en Déu, contagiar esperança, encomanar alegria. I així ho segueix fent fins al final.

El moment de la crucifixió és inoblidable. Mentre els soldats romans el van clavant a la creu, Jesús diu: “Pare, perdoneu-los perquè no saben el que estan fent.” Així és Jesús. Així ha viscut sempre: oferint als pecadors el perdó del Pare, sense que se’l mereixin. Segons Lluc, Jesús mor demanant al Pare que segueixi beneint els que el crucifiquen, que segueixi oferint el seu amor, el seu perdó, la seva pau a tots els homes, fins i tot als que el refusen.

No és gens estrany que Pau de Tars convidi als cristians de Corint a que descobreixin el misteri que s’amaga en el Crucificat: “En Crist estava Déu reconciliant el món amb si mateix, no tenint en compte les transgressions dels homes.” D’aquesta manera està Déu en la creu: no acusant el món dels seus pecats, sinó oferint-li el seu perdó.

És això el que celebrem i agraïm durant aquesta setmana. Com ho pensem agrair, nosaltres?

*   *   *   *   *   *   * 

NO ÉS ENTRE ELS MORTS…

“¿ Per què cerqueu entre els morts aquell que viu ? No és aquí. Ha ressuscitat”. Segons Lluc, aquest és el missatge que escolten les dones en el sepulcre de Jesús. Sens dubte, el missatge que hem escoltat també els seus seguidors. ¿ Per què cerquem a Jesús en el món de la mort ? ¿ Per què tombem sempre en el mateix error ?

¿ Per què cerquem Jesús en tradicions mortes, en fórmules anacròniques o en cites gastades ? ¿ Com ens trobarem amb ell, si no alimentem el contacte viu amb una persona, si no captem bé la seva intenció pregona i ens identifiquem amb son projecte d'una vida més digna i justa per a tots ?

¿ Com ens trobarem amb “el qui viu”, ofegant la vida entre nosaltres, extingint la creativitat, alimentant el passat, autocensurant la nostra força evangelitzadora, supimint l'alegria entre els seguidors de Jesús ?

¿Com acollir la “salutació”: “Pau a vosaltres”, si vivim desqualificant-nos els uns als altres ? ¿ Com sentir l'alegria del ressuscitat, si posem por dins l'Església ? I, ¿com alliberar-nos de tantes pors, si la nostra principal por és trobar-nos amb Jesús viu i concret que ens transmeten els evangelis ?

¿ Com contagiar-nos fe en Jesús viu, si no sentim mai “abrusar el nostre cor”, com els deixebles d'Emaús ? ¿ Com el seguirem de prop, si hem oblidat l'experiència de reconéixer-lo viu enmig de nosaltres, quan ens reunim en nom seu ?

¿On el trobarem avui, dins aquest món injust i insensible al sofriment alié, si no el volem veure en els petits, els humiliats i crucificats ? ¿ On escoltarem sa crida, si ens tapem les orelles per no sentir els crits dels que sofreixen a prop o lluny de nosaltres ?

Quan Maria Magdalena i les companyes contaren als apòstols el missatge que havien escoltat en el sepulcre, ells no “les cregueren”. Aquest és el nostre risc avui també: no escoltar a qui segueix a Jesús viu.

José Antonio Pagola

!!!    P  A S Q U A    ¡¡¡

VETLLA   PASQUAL

      «Que tot el món vegi i experimenti

que el que és abatut s’aixeca,

i el que és vell es renova,

i tot torna a la integritat primera

per nostre Senyor Jesucrist,

del qual té l’origen.»

PASQUA  

DIUMENGE   DE  GLÒRIA

     (cliqueu   sobre   imatges)

 Pregària 4 d'ABRIL de 2019

Monició d’entrada: Joan Perelló.

Explicació de la celebració: Mª. Magdalena.

Exposició Santíssim.

Inici: pàgina 55

Cant d’entrada: “PIETAT OH DÉU” pàgina: 59

Reso de Vespres: Antífones “QUARESMA”: pàgina 61 – 66 Salmòdia: pàgina 61 – 66                                        

Lectura: “…” (Amàlia).

Responsori breu: pàgina 76 i 77

Magníficat: pàgina 77

Pregàries + Oració: pàgina 77 (Joan Perelló).

Oració personal: 15 minuts.

Cant: pag. 227 cant nº 5 “Jo crec en vos bon Déu,”

Pregàries comunitaries.

Catequesis Papa Francisco “PARENOSTRE”: 22/02/19 (Maria Llull).

Cant: Pange Lingua …

Benedicció i Cant final: “Salve Regina”.

+ + + + + + + + + 

PRESENTACIÓ   DEL   PROGRAMA  DE  SETMANA   SANTA

PROGRAMA SETMANA SANTA

(cliqueu   sobre   "imatge"  )

************************************

COMUNICACIONS:

1.- Dissabte 13 d’abril, vigilia del Ram, les misses seran com un dissabte normal.

2.- Diumenge 14, el Ram, hi haurà missa a les 8h del dematí als Dolors.

– Benedicció de rams i missa a Sant Pau a les 10h;

– Crist Rei a les 10:45h;

–   als Dolors a les 11:45h.

– A  SA   RESIDÈNCIA  a  les  10'30

– A   les  BENEDICTINES     ales  18  h

Aquest mateix dia, a les 18:30h, a l’Església de Fartàritx, hi haurà la pregària dels Dotze Sermons, enguany a càrrec dels joves d’Emaús. Després, a les 20:30h, processó d’inici de Setmana Santa a la barriada de Crist Rei. Sortida i arribada a la mateixa Parròquia.

* * * * * * * * * * * 

.. però Jesús es va ajupir i començà a escriure a terra amb el dit. Ells continuaven insistint en la pregunta. Llavors Jesús es va posar dret i els digué: "Aquell de vosaltres que no tingui pecat, que tiri la primera pedra". Després es tornà a ajupir i continuà escrivint a terra. Ells, en sentir això, s'anaren retirant l'un darrere l'altre, començant pels més vells. Jesús es va quedar sol, i la dona encara era allà al mig.

DIUMENGE QUINT

(Power-Point)

5º diumenge de Quaresma (C)

EVANGELI

Aquell de vosaltres que no tingui cap pecat, que comenci a tirar pedres.

+ Lectura del sant evangeli segons sant Joan 8,1-11

En aquell temps, Jesús se n'anà a la muntanya de les Oliveres. 2 Però de bon matí es va presentar de nou al temple. Tot el poble acudia cap a ell. S'assegué i començà a instruir-los. 3 Llavors els mestres de la Llei i els fariseus li van portar una dona que havia estat sorpresa en el moment de cometre adulteri. La posaren allà al mig, 4 i li digueren:

–Mestre, aquesta dona ha estat sorpresa en el moment de cometre adulteri. 5 Moisès en la Llei ens ordenà d'apedregar aquestes dones. I tu, què hi dius?

6 Li feien aquesta pregunta amb malícia per tenir de què acusar-lo. Però Jesús es va ajupir i començà a escriure a terra amb el dit. 7 Ells continuaven insistint en la pregunta. Llavors Jesús es va posar dret i els digué:

–Aquell de vosaltres que no tingui pecat, que tiri la primera pedra.

8 Després es tornà a ajupir i continuà escrivint a terra. 9 Ells, en sentir això, s'anaren retirant l'un darrere l'altre, començant pels més vells. Jesús es va quedar sol, i la dona encara era allà al mig. 10 Jesús es posà dret i li digué:

–Dona, on són? ¿Ningú no t'ha condemnat?

11 Ella va respondre:

–Ningú, Senyor.

Jesús digué:

–Jo tampoc no et condemno. Vés-te'n, i d'ara endavant no pequis més.

Paraula de Déu.

(power-point)

REVOLUCIÓ IGNORADA

Jo tampoc et condemno.

Presenten a Jesús una dona agafada en adulteri. Tots saben son destí: apedregada fins a mort com estableix la llei. Ningú parla de l'adúlter. Així ha passat sempre en una societat masclista, condemna la dona i disculpa el baró. Desafiament a Jesús frontal: “La llei de Moisès mana apedregar les adúlteres. Tu ¿ què hi dius ?”

Jesús no aguanta aqueixa hipocresia social nodrida per la prepotència dels barons. Aquella sentència a mort no ve de Déu. Amb senzillesa i gosadia adnirables, fa entrar a l'hora veritat, justícia i compassió en el judici a l'adúltera: “el que no tingui cap pecat, que comenci a tirar pedres”.

Els acusadors se'n van avergonyits. Saben que són els més reponsables dels adulteris que es comenten dins aquella societat. Aleshores, Jesús mira la dona alliberada de l'execució i, amb tendresa i respecte, li diu: “Jo tampoc et condemno”. Llavors, l'anima perquè el perdó sigui punt de partida d'una vida nova: “Au, en endavant no pequis més”

Així és Jesús. No es deixa condicionar per cap llei ni poder opressiu. Lliure i magnànim que no condemna ni odia, no torna mal per mal. En la defensa i perdó de l'adúltera hi ha més veritat i justícia que en totes les nostres reivindicacions i condemnes ressentides.

Els cristians hem de saber extreure totes les conseqüències que amaga l'actuació alliberadora de Jesús davant l'opressió de la dona. Des d'una Església dirigida i inspirada per barons, no encertem a ser conscients de totes les injustícies que pateix la dona en tots els àmbits de la vida. Qualque teòleg parlava de la “revolució ignorada” pel cristianisme.

Cert és que, vint segles després, en el països d'arrels cristianes, vivim dins una societat en la qual sovint la dona no es pot moure lliurement sense tèmer al baró. La violació, els maltractes i les humiliacions no són coses imaginàries, ans el contrari, són de les violències més arraigades i que més sofriment generen.

El sofriment de la dona hauria de tenir eco més viu i concret en les nostres celebracions, tenir-se més en compte en la nostra conscientització social. Sobre tot, hauriem d'estar més a prop de la dona oprimida i denunciar abusos, proporcionar defensa intel·ligent i protecció eficaç.

José Antonio Pagola

TOTS NECESSITEM PERDÓ

Com acostuma, Jesús ha passat la nit tot sol amb son Pare a la Muntanya de les Oliveres. Comença el nou dia, ple de l'Esperit de Déu que l'envia a “proclamar l'alliberament dels captius… i donar llibertat als oprimits”. Aviat es troba envoltat de la gent que va a l'esplanada del Temple per a escoltar-lo.

De cop, un grup d'escribes i fariseus irrom portant “una dona agafada en adulteri”. No els importa el destí terrible de la dona. Ningú li demana de noves. Ja està condemnada. Els acusadors ho tenen clar: “La Llei de Moisès mana apedregar a les adúlteres. Tu, ¿ què hi dius?”.

La situació és dramàtica: els fariseus estan tensos, la dona angoixada, la gent expectant. Davant ell aquella dona humiliada, condemnada per tots. Aviat serà executada. ¿ És aquesta la darrera paraula de Déu sobre aquesta filla seva ?

Jesús, està assegut, mira cap a terra i comença a dibuixar damunt l'arena. Hi ha poca claror. Els acusadors demanen una resposta en nom de la Llei. Ells respondrà des de l'experiència de la misericòrdia de Déu: aquella dona i els seus acusadors, tots ells, necessiten els perdó de Déu.

Els acusadors només pensen en el pecat de la dona i en la condemna de la Llei. Jesús canviarà la perspectiva. Posarà els acusadors front al seu pecat. Davant Déu, tots necessiten el seu perdó.

Insisteixen i no paren, Jesús s'aixeca i els diu: “Aquell que no tingui cap pecat, que comenci a tirar pedres” ¿ Qui sou vosaltres per a condemnar a mort a aquesta pobre dona, oblidant vostres propis pecats i vostra necessitat de perdó i de misericòrdia de Déu ?

Els acusadors es “retiren un rera l'altre, començant pels més vells”. Jesús apunta cap a una convivència on la pena de mort no pugui ser la darrera paraula sobre l'esser humà. Més endavant dirà solemnement: “Jo no he vingut per a condemnar el món sinó per a salvar-lo”.

El diàleg de Jesús amb la dona dóna una nova llum sobre la seva actuació. Els acusadors s'han retirat, però la dona no s'ha mogut. Sembla que necessita escoltar una darrera paraula de Jesús. No se sent alliberada encara. Jesús li diu: “Jo tampoc et condemno. Au, veste'n , i d'ara endavant no pequis més”.

Li ofereix el seu perdó, i, al mateix temps, la convida a no pecar més. El perdó de Déu no anul·la la responsabilitat, sinó que exigeix conversió. Jesús sap que “Déu no vol la mort del pecador sinó que es convertesqui  i  visqui…

Qui introduirà en l’Església la defensa de la dona a l’estil de Jesús?

És sorprenent veure Jesús rodejat de tantes dones: amigues entranyables com Maria Magdalena o les germanes Marta i Maria de Betània; seguidores fidels com Salomé, mare d’una família de pescadors; dones malaltes; prostitutes de poble o senzilles mares de família. De cap profeta s’ha dit una cosa semblant.

Què trobaven en Jesús aquestes i altres dones? Perquè les atreia tant? La resposta que ofereixen els evangelis és prou clara i eloqüent. Jesús les mira amb ulls diferents, les tracta amb una tendresa i respecte desconeguts, defensa la seva dignitat, les acull com a deixebles. Ningú fins aleshores les havia tractat així.

Com les veia i les jutjava la gent?

La gent les veia com a font i causa d’impuresa ritual. Les tenia per l’esca del pecat. Trencant prejudicis i tabús, Jesús s’apropa a elles sense cap temor, les accepta a la seva taula i fins i tot, es deixa acariciar per una prostituta agraïda.

Com les consideraven els homes?

Com ocasió i font de pecat i desordre. Des de menuts se’ls prevenia i advertia per no caure en les seves arts de seducció. Curiosament i en contra d’aquest prejudici, Jesús carrega l’accent en la responsabilitat personal dels homes i diu: “Tot aquell que mira una dona amb mala intenció ja ha comés adulteri en el seu cor.”

S’entén bé la reacció de Jesús quan li presenten una dona sorpresa en adulteri amb intenció d’apedregar-la com manava la llei jueva. De l’home no se’n diu res. Ni se’n parla! És el que solia passar sempre en aquella societat masclista: es condemna i es lapida la dona perquè ha deshonrat la família i –oh paradoxa!– es disculpa, amb sospitosa facilitat, l’home.

Com reacciona Jesús?

Jesús no suporta la hipocresia social construïda i defensada pel domini exclusiu i abusiu dels homes, dels mascles. Amb senzillesa i contundència admirables, Jesús accentua la veritat, la justícia i la compassió. Els hi diu: “El que estigui sense pecat que llenci la primera pedra.” Els rabiüts acusadors es van retirant avergonyits. L’Evangeli remarca “començant pels més vells.” Saben de sobres que ells són els més responsables dels adulteris que es cometen en aquella ciutat.

Jesús s’adreça a aquella dona humiliada pels mascles acusadors i li parla amb respecte i tendresa: “Tampoc jo no et condemno. Segueix el teu camí i d’ara en endavant no pequis més.” Què volen dir aquestes paraules? Què signifiquen realment? Signifiquen i expressen que Jesús confia en aquella dona. Jesús li desitja el millor. Jesús l’anima a no pecar.

Però –i fixem-vos bé en això– dels llavis de Jesús no en surt ni en sortirà cap condemna explícita i humiliant. I jo pregunto: Qui ens ensenyarà avui a mirar la dona amb els ulls de Jesús? Qui introduirà en l’Església i en la societat la veritat, la justícia, i la defensa de la dona seguint l’estil i el tarannà de Jesús?

Hem de ser més receptius, més compromesos, més pràctics i més generosos. Jesús no condemna a la dona. Jesús despenalitza l’adulteri. I el més fort: Jesús desemmascara la hipocresia dels professionals de la religió, un col·lectiu en el que abunden els censors sense pietat quan es tracta dels pecats i delictes dels altres i, a la vegada, amaguen aquests mateixos pecats i delictes quan els cometen els dirigents religiosos.

Això passava en temps de Jesús i segueix passant ara. Una mentalitat i una pràctica a la que planta cara el papa Francesc. I nosaltres, quin paper hi juguem aquí? També fem l’hipòcrita?

Com tractem la dona, nosaltres?

*  *   *  *  *  *