Us mantindrem informats sobre les comunicacions de la parròquia.

TEMPS PASQUAL – DIUMENGE QUINT

 (Power-Point )

(clicar   sobre  imatge)

 

(Benedictines   50  anys)

El Monestir de la Santa Família celebra aquest 2019 el 50è aniversari del pas de la Congregació de les Serventes de la Santa Família a benedictines.


El Monestir de la Santa Família celebra aquest 2019 el 50è aniversari del pas de la Congregació de les Serventes de la Santa Família a benedictines. Per commemorar aquest fet, el Monestir ha organitzat diversos actes, com una conferència a càrrec de Pere Fullana Puigserver el passat 11 de maig. Amb el títol "Església i societat a Mallorca en un context de canvi: 1969, una data plena d'esperances", l'historiador i professor dissertà sobre el context social i religiós de la Mallorca de mitjans segle XX, un moment de canvi ple d'esperança per les monges de la Santa Família de Manacor.

El punt central de les celebracions va ser la missa d'acció de gràcies presidida pel bisbe de Mallorca, Mons. Sebastià Taltavull. En l'homilia destacà l'acció "de guiatge, acollida i acompanyament" que han realitzat les monges al llarg d'aquest mig segle. 

El Monestir de la Santa Família té els seus orígens en les Serventes de la Santa Família, una congregació pròpia de Mallorca fundada per Bartomeu Domenge el 1907. Tot i que els seus orígens no són benedictins, el 1964 les Serventes demanen poder abraçar l'orde benedictí i al Consell de la Federació Catalana de Monges Benedictines, celebrat al Monestir de Sant Pere de les Puel·les de Barcelona el 8 de novembre de 1966, s'acorda enviar un grup de monges catalanes a Manacor per formar-les en l'esperit benedictí. D'aquesta forma, el 10 d'abril de 1969 la comunitat de serventes de La Santa Família de Manacor es constitueixen en monestir benedictí, tot conservant el nom i l'advocació original. 

El 2016 el Monestir de la Santa Família de Manacor es fusionà amb el de Sant Benet de Montserrat, i des d'aleshores les monges que resideixen a Manacor són membres de la comunitat de Montserrat. 

 *   *   *   *   *   

(clicar)

*   *   *   *   *   * 

 AL   CONVENT   DE  SANT  VICENÇ  FERRER

PROGRAMA   (Clicar…)

 

 FESTES DES CONVENT

CONCERT   DIUMENGE  19   maig  AL  CONVENT

 

 *  *  *  *  *  

 

Us dono un manament nou: que us estimeu els uns als altres tal com jo us he estimat.

(  clicar   sobre  "imatges" )

 

Quan Judes va ser fora, Jesús digué: Ara el Fill de l'home és glorificat, i Déu és glorificat en ell. Si Déu és glorificat en ell, també Déu mateix el glorificarà, i el glorificarà ben aviat.(…) Us dono un manament nou: que us estimeu els uns als altres tal com jo us he estimat. Així, doncs, estimeu-vos els uns als altres. Tothom coneixerà que sou deixebles meus per l'amor que us tindreu entre vosaltres.

 

Senyor, sabem que ets Amor!

Tu ets un Déu vençut en la tendresa.

Tu esperes sempre, Pare, i aculls i restaures la vida.

Acull-nos, oh Pare, oh Mare, oh bressol,

oh casa de tots els que retornen cercant la teva abraçada!

Pere Casaldàliga

 

 

5º diumenge de Pasqua (C)

EVANGELI

Us dono un manament nou: que us estimeu els uns als altres.

+ Lectura del sant evangeli segons sant Joan 13,31-33a. 34-35

31Quan Judes va ser fora, Jesús digué:

–Ara el Fill de l'home és glorificat, i Déu és glorificat en ell. 32 Si Déu és glorificat en ell, també Déu mateix el glorificarà, i el glorificarà ben aviat. 33 Fills meus, encara estic amb vosaltres per poc temps.,….. 34 Us dono un manament nou: que us estimeu els uns als altres tal com jo us he estimat. Així, doncs, estimeu-vos els uns als altres. 35 Tothom coneixerà que sou deixebles meus per l'amor que us tindreu entre vosaltres.

Paraula de Déu.

 

 

Ac 14,20b-27 Ap 21,1-5a Jn 13,31-33a.34-35

Avui en començar l’eucaristia demanem a Déu que ens miri. Si tanquem els ulls i imaginem la seva mirada sobre nosaltres, potser se’ns dóna un tast i ens adonem quant ens estima.

En obrir els ulls de nou, ens diríem a nosaltres mateixos: “¿on aniria o quina altra cosa buscaria que no fos la seva mirada a cada instant?” I amb els ulls i el cor ben obert desitjaríem viure sempre davant Déu, com un nen s’esplaia jugant davant del seu pare, que el contempla i l’estima.

La mirada Déu sobre nosaltres ens recorda que d’Ell venim, per Ell ens movem i som. La seva mirada és el millor marc on enquadrar la nostra existència, el context on tot el que fem o diem pren el seu sentit més ple.

Pau i Bernabé tenen ben present aquesta mirada de Déu sobre ells. Sota el seu esguard realitzen aquest complicat periple de gaire bé mil quilòmetres per terra i mar, travessant totes les ciutats, confortant i exhortant a la fidelitat dels creients.

Aquells que havien sentit la proximitat de la mirada de Déu en Jesús i es van convertir a Crist, ara, expressaven als apòstols les seves dificultats per viure el quotidià  des d’aquesta experiència tan fondant. Les paraules del Pau i Bernabé venen aleshores a donar nom, de nou, a aquest amor de Déu. Ells els encoratgen a persistir i ordenen preveres, que puguin acompanyar cada comunitat.

Abans d’emprendre el viatge, els cristians d’Antioquia havien confiat a Pau i Bernabé l’obra que ara, de retorn, els hi relataven. Mentre ho expliquen, semblen adonar-se que ells no actuaven sols, sinó que Déu ho feia amb ells. Fins i tot, també els no jueus havien albirat en les seves paraules la mirada i l’accent de Déu.

Per la seva part, l’evangeli d’avui ens remet al cenacle i al moment de l’inici de la Passió de Crist. Jesús diu als deixebles que els millors arguments per convèncer de la proximitat de Déu, no es sustenten en els mots, sinó en l’amor. Aquell amor que va portar Jesús, tot agafant un gibrell i una tovallola, a rentar els peus dels seus amics; fins i tot els de qui l’havia de trair. “Estimeu-vos com jo us he estimat”, digué en acabat.

Sota aquesta perspectiva, ens resulta fàcil imaginar-nos com ha de ser un missatge convincent sobre Déu i l’Evangeli. Fàcil d’imaginar, difícil de dur a terme. Sovint ens amaguem rere les paraules o rere els silencis, sense deixar que la mirada de Déu pugui arribar a tants que l’estan esperant.

Si comencéssim per estimar com Jesús estima, mirar com ell mira, sentiríem que Déu col·labora en els nostre gest. I, sobre tot, els qui es sentissin estimats d’aquesta manera entendrien que som enviats per Ell a donar glòria a Déu portant arreu la notícia, que cadascú dels habitants d’aquest planeta, en el fons del seu cor, està esperant.

(clicar  sobre   "imatges")

 

 

CARITAS   MALLORCA   PROPOSA

(clicar)

 

L’amor de Jesús és eminentment servicial”.

Els cristians iniciaren la seva expansió en una societat en què hi havia distints mots per expressar el que nosaltres, avui, anomenem amor. La paraula més utilitzada era “philia” que servia per designar l’afecte cap a una persona propera i s’utilitzava per parlar de l’amistat, el carinyo o l’amor als parents i als amics. Es parlava també de “eros” per designar la inclinació o atracció plaent, l’amor passional o, senzillament, el desig orientat cap a qui ens produeix goig i satisfacció a nivell sexual.

Els primers cristians abandonaren pràcticament aquesta terminologia i van posar de moda una altra paraula gairebé desconeguda: “agapé”, a la que donaren un contingut nou i original. No volien que l’amor inspirat en Jesús es confongués amb qualsevol cosa de les que aleshores s’estilaven. D’aquí el seu gran interès en formular correctament el manament nou, l’amor: “Us dono un manament nou: que us estimeu els uns als altres com jo us he estimat.”

Com és l’estil d’estimar de Jesús? No hi ha humana manera de confondre’l. Jesús no s’acosta a les persones buscant el seu propi interès o satisfacció personal, la seva seguretat o benestar exclusiu i egoista. Jesús només s’interessa en fer el bé, acollir, regalar el millor que ell té, oferir amistat franca, ajudar a viure. Ho recordaran així anys més tard en les primeres comunitats cristianes: “Va passar tota la seva vida fent el bé.”

Per això, l’amor de Jesús té un caràcter eminentment servicial. Jesús es posa al servei dels que més el poden necessitar. Fa lloc en el seu cor i en la seva vida als que no tenen on caure, ni vius ni morts. Defensa els dèbils i petits, els que no tenen cap mitjà ni cap poder per a defensar-se ells mateixos. Els sense vot ni veu. Defensa els que no signifiquen res per a ningú. S’apropa als que estan sols i desvalguts, als que no tenen a ningú que els doni suport.

Què és l’habitual entre nosaltres? És estimar als que ens aprecien i ens volen de veritat. Som carinyosos i atents amb els nostres familiars i amics. El més normal és viure indiferents cap els que sentim estranys i forasters del nostre petit món d’interessos. Fins i tot sembla correcte viure refusant i excloent als que ens refusen i exclouen. Però, cal tenir ben clar que el que distingeix al seguidor de Jesús no és qualsevol mena d’amor. Sinó que, precisament aquest estil d’estimar consisteix en saber i voler apropar-se als que ens puguin necessitar. Aquest és el veritable amor.

L’altre, podrà ser comèdia, sexe o negoci. Però de cap manera autèntic amor. Si féssim una radiografia a la nostra concreta manera d’estimar, què hi descobriríem? Amor noble i generós envers l’altre o càlcul egoista per aprofitar-se’n i treure’n guanys personals? ¿Què hi trobaríem generositat o bé, indiferència i fredor?

 

Publicado en Catequesi infantil, Comunicacions Generals, Pagina Principal | Deja un comentario

TEMPS PASQUAL – QUART DIUMENGE

Ha mort
Mn. Bartomeu Tauler Valens
Vetla: Dissabte 11 de maig de 16 a 18:30 h al tanatori Parc de l'Auba (Felanitx)
Funeral: Dilluns 13 de maig a les 20 h a la Parròquia de Sant Miquel de Felanitx

 

IN  MEMORIAM…

(Clicar…)

EL   BON   PASTOR…

(POWER-POINT )

clicar  sobre  imatges

   

 

Les meves ovelles escolten la meva veu. Jo les conec, i elles em segueixen. Jo els dono vida eterna: mai no es perdran, i ningú no me les arrencarà de les mans. Allò que el Pare m'ha donat val més que tot, i ningú no podrà arrencar res de les mans del meu Pare. Jo i el Pare som u.

 

 

4º diumenge de Pasqua (C)

EVANGELI

Jo don la vida eterna a les meves ovelles.

Lectura del sant evangelio segons sant Joan 10,27-30

27 Les meves ovelles escolten la meva veu. Jo les conec, i elles em segueixen. 28 Jo els dono vida eterna: mai no es perdran, i ningú no me les arrencarà de les mans. 29 Allò que el Pare m'ha donat val més que tot, i ningú no podrà arrencar res de les mans del meu Pare. 30 Jo i el Pare som u.

Paraula de Déu.

 (cliqueu  sobre  "imatge")

Ac 13,14.43-52 Ap 7,9.14b-17 Jn 10,27-30

La imatge del pastor i les ovelles  per descriure la relació entre Déu i el poble pertany a la més clàssica tradició bíblica profètica. I Jesús s’ inspira en ella i la matisa per descriure la seva relació amb els seus seguidors i amb que serà el nou poble de Déu, com a comunitat cristiana, com a Església.

Aquesta relació  integrarà el nou pastor, Jesús, amb la col·lectivitat dels seguidors del nou poble de Déu, la comunitat cristiana i  cada un dels seus membres.

I Jesús, avui ha fonamentat aquesta relació en tres actituds mútues: l’escolta, el coneixement i el seguiment.

Escolta

Les ovelles del ramat estan atentes a les indicacions del pastor. Els seguidors de Jesús estan atents i escolten la  seva veu. Per tant, la comunitat cristiana dels diversos temps, també avui, cal que estigui amb actitud oberta a la paraula de Jesús, que sempre es fa present. La comunitat no pot tancar-se al passat, al de “sempre s’ha fet així”. La paraula de Jesús  s’encarna en el present. Per això, l’Església ha d’estar oberta a l’Esperit de Jesús.

I…també se’m dirigeix a mi com a persona! Hi estic obert i atent?

Però és que el pastor, per la seva banda, també està atent i escolta el ramat, com Déu va escoltar, a l’antigor, el clam del poble escollit esclavitzat a Egipte. O com Jesús de Natzaret estava atent al dolor i al patiment.  I, també, avui, està atent a tants famolencs, tants migrants, tants sotmesos a jous dels poders fàctics i… també està atent a mi i a la meva situació!

I jo, per la meva banda,  des de la meva situació, sigui la que sigui, estic cridat a estar atent a la situació dels altres. Estem cridats a ser pastors uns dels altres. En som conscients?

Coneixement

L’actitud de conèixer, en sentit bíblic, ja sabem que no és un coneixement superficial, purament racional i fred. Conèixer, en sentit bíblic, és entrar en sintonia, en comunió amb l’altre. El pastor entra en comunió amb les seves ovelles, fa pròpies les seves situacions. El nostre pastor, el Fill de Déu, per l’encarnació, va fer seus els goigs, les inquietuds i les angoixes de la col·lectivitat humana i de cada u de nosaltres.

I jo, per la meva banda, entro, en sintonia i en comunió amb Ell? I en sintonia i comunió amb els altres?

Seguiment

Les ovelles es fien del pastor i el segueixen. Els seguidors de Jesús confiem en ell, ens refiem d’ell i ens hem d’esforçar per seguir-lo. A tots i a cada u de nosaltres ens senyala un camí concret segons les nostres qualitats i circumstàncies. El segueixo?

Però és que el pastor, quan les ovelles es desvien, és ell qui les segueix per poder-les reorientar.  Jesús va seguint els nostres passos, sovint esgarriats, per redreçar-los. Jesús ens segueix a tots i a cada u. nosaltres.

I per altra banda, les nostres paraules, les nostres actituds i capteniments, poden orientar o potser desorientar els altres?

I, evidentment, tot plegat es viu en una relació d’amor. Jesús, el pastor, la va tenir tan forta que va donar la seva vida humana per tots els humans. Però, tot ressuscitant, ens n’ha comunicat una d’eterna. Jesús ens ho acaba de dir: “Jo els dono vida eterna: no es perdran mai, ni me les prendrà mai ningú”.    

 Donem-ne, doncs, ara gràcies en aquesta eucaristia, perquè, com ens diu ell mateix, “allò que el Pare m’ha donat, val més que tot”.

Francesc Xicoy, sj.

 

 

(cliqueu  sobre  "imatge")


 

 

Per tornar cap a Jesús no cal esperar cap ordre”.

4t diumenge de Pasqua

Es poden fer tota mena d’estudis. Es poden temptejar tota mena de diagnòstics. Però, el realment cert, avui, és que el món necessita nova saba per a viure amb autenticitat i dignitat.

Les esglésies pretenen oferir alè i esperança. Les multituds pobres del planeta reclamen justícia, treball i pa. Occident ja no sap com sortir d’aquesta tristor mal dissimulada que cap precari benestar aconsegueix ocultar o amagar. El problema real no és solament de canvis polítics ni de renovacions teològiques que a la majoria no els diuen res. Res de res.

El problema real és com viure.

Necessitem quelcom semblant al foc que Jesús va encendre en el breu pas per la terra: la seva mística, la seva lucidesa, el seu esperit crític, la seva passió per l’home. Necessitem persones com Ell. Paraules com les seves. Esperança i amor com els seus.

Necessitem retornar cap a Jesús. Des del començament, els cristians van creure i veure que Ell podia guiar les persones. Amb el seu conegut llenguatge, el quart evangeli ens el presenta com el pastor capaç d’alliberar les ovelles perdudes i conduir-les cap a un país nou de vida i de dignitat. Jesús no imposa res. Jesús no força ningú. Crida cadascú pel seu nom propi. Per Jesús no hi ha masses, hi ha persones. Això és decisiu: no fer cas de veus estranyes. Sempre que l’Església ha buscat renovar-se, ha iniciat un retorn cap a Jesús.

Com s’ha recordat tantes vegades “segueix-me” és la primera i l’ultima paraula de Jesús a Pere. Tornar cap a Jesús no és tasca exclusiva del Papa ni dels bisbes. Tots els creients som responsables d’aquesta crida i d’aquesta feina. Per tornar cap a Jesús no cal esperar cap ordre. Francesc d’Assís no va esperar a que l’Església del seu temps prengués no sé quines decisions i determinis. Ell mateix es va convertir a l’evangeli i va encetar l’aventura de seguir Jesús amb veritable autenticitat.

Què esperem nosaltres per a desvetllar-nos i seguir Jesús i el seu evangeli?

Si fem cas de la mandra o de la covardia ho tenim perdut.

 

*   *   *   *   *   

FESTES   DE  FARTÀRITX

Diumenge ,  12  maig   a  les  10'30 h

CELEBRACIÓ  DE  L'EUCARISTIA

 

DIADA   DE  LA  FAMÍLIA 

A  LLUC

(12 MAIG  2019 )

 

 

Publicado en Catequesi infantil, Comunicacions Generals, Pagina Principal | Deja un comentario

MONESTIR BENEDICTINES SANTA FAMÍLIA (50 ANYS )

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

(cliqueu  sobre   foto)

 

 

 

 (cliqueu  sobre fotos)

 

    

 

Publicado en Catequesi infantil, catequesis adolescents i joves, Comunicacions Generals, Pagina Principal | Deja un comentario

TEMPS DE PASQUA – TERCER DIUMENGE

"SIMÓ…  M'ESTIMES"  

(Power-Point,  cliqueu  sobre  imatge)

 

Quan hagueren menjat, Jesús va preguntar a Simó Pere: -Simó, fill de Joan, m'estimes més que aquests?
Ell li respongué: Sí, Senyor, tu saps que t'estimo.
Jesús li diu: Pastura els meus anyells.

(cliqueu  imatge)

 

Temps Pasqual – Tercer diumenge

 

(Jn 21, 1-19)

1 Després de tot això, Jesús es va tornar a aparèixer als deixebles vora el llac de Tiberíades. L'aparició va ser d'aquesta manera:

2 Es trobaven plegats Simó Pere, Tomàs, l'anomenat Bessó, Natanael, de Canà de Galilea, els fills de Zebedeu i dos deixebles més. 3 Simó Pere els diu:

–Me'n vaig a pescar.

Els altres li diuen:

–Nosaltres també venim amb tu.

Sortiren, doncs, i pujaren a la barca, però aquella nit no van pescar res. 4 Quan va despuntar el dia, Jesús es presentà vora el llac, però els deixebles no s'adonaven que fos ell. 5 Llavors Jesús els digué:

–Nois, no teniu res per a menjar?

Li respongueren:

–No.

6 Ell els digué:

–Tireu la xarxa a la dreta de la barca i trobareu peix.

Així ho van fer i ja no la podien estirar de tants peixos com hi havia. 7 Llavors aquell deixeble que Jesús estimava diu a Pere:

–És el Senyor.

Així que Simó Pere va sentir que era el Senyor, es posà el vestit que s'havia tret i es llançà a l'aigua. 8 Els altres deixebles, que només eren a uns cent metres de terra, van arribar amb la barca, arrossegant la xarxa plena de peixos. 9 Quan baixaren a terra, veieren pa i unes brases amb peix coent-s'hi. 10 Jesús els diu:

–Porteu peixos dels que acabeu de pescar.

11 Simó Pere pujà a la barca i va estirar cap a terra la xarxa plena de peixos: eren cent cinquanta-tres peixos grossos. Tot i haver-hi tant de peix, la xarxa no es va esquinçar. 12 Jesús els digué:

–Veniu a menjar.

Cap dels deixebles no gosava preguntar-li qui era, perquè sabien que era el Senyor. 13 Jesús s'acostà, prengué el pa i els el donava. Igualment va fer amb el peix.

14 Aquesta fou la tercera vegada que Jesús es va aparèixer als deixebles després de ressuscitar d'entre els morts.

Jesús i Pere

15 Quan hagueren menjat, Jesús va preguntar a Simó Pere:

–Simó, fill de Joan, m'estimes més que aquests?

Ell li respongué:

–Sí, Senyor, tu saps que t'estimo.

Jesús li diu:

–Pastura els meus anyells.

16 Per segona vegada li pregunta:

–Simó, fill de Joan, m'estimes?

Ell li respon:

–Sí, Senyor, tu saps que t'estimo.

Jesús li diu:

–Pastura les meves ovelles.

17 Li pregunta Jesús per tercera vegada:

–Simó, fill de Joan, m'estimes?

Pere es va entristir que Jesús li preguntés per tercera vegada si l'estimava, i li respongué:

–Senyor, tu ho saps tot; ja ho saps, que t'estimo.

Li diu Jesús:

–Pastura les meves ovelles. 18 T'ho ben asseguro: quan eres jove et cenyies tu mateix i anaves on volies, però a les teves velleses obriràs els braços i un altre et cenyirà per portar-te allà on no vols.

19 Jesús va dir això per indicar amb quina mort Pere havia de glorificar Déu.

Després d'aquestes paraules, Jesús va afegir:

–Segueix-me.

(cliqueu   sobre  imatge)

Ac 5,27b-32.40b-41 Ap 5,11-14 Jn 21,1-19

Aquest tercer diumenge de Pasqua ens ofereix un ensenyament molt important per fer –nosaltres, avui- l’experiència vital de trobada amb el Ressuscitat. La vida cristiana, tot ella, és això. Aquest llarg temps de Pasqua és la crida concreta a posar-nos-hi.

A.- La comunitat dels anys 30.

1.- Una gran decepció.

La comunitat està en shock. Encara no ha integrat –ni sap com fer-ho- la mort de Jesús a la creu. No sap com reaccionar. No sap què pensar. Sense esma per fer res. Sense llums per sortir-se’n. Sense pistes per interpretar-ho. És el final, i el pitjor i més decebedor final.

Així estant, Pere, impulsiu i inquiet, es posa a fer el que sap. Surt a pescar. Sona molt a un “…marxo a escampar la boira… a veure si em distrec una mica…” I, possiblement, en aquella barca, aquells d’homes enfonsats i desanimats fan de la pesca un espai terapèutic i d’airejar-se.    

Comencen a pescar rutinàriament. Potser sense posar massa atenció. Amb els automatismes de les seves lliçons ben apreses. A la seva manera. Des de la seva experiència, llargament apresa i interioritzada. Ara surt automàtica. Sense posar massa atenció al que fan. I Jesús s’hi fa present.

2.- No sabien que era Jesús.

Però aquells deixebles que pesquen al seu aire, no el reconeixen. Ells ja en saben prou, d’això de pescar. Si és el seu ofici!! És la seva vida. I la viuen al seu aire. Jesús –anònim desconegut, en aquests moments- els diu que la vida han de viure-la, no des de les pròpies habilitats i esquemes. Han de viure-la a l’aire de Jesús. Tot seguint les indicacions de Jesús. Han de posar en joc el que han après d’ell. El que li han escoltat. I aleshores, quan ho fan “a la manera de Jesús”, la cosa canvia radicalment. Quan fan present Jesús a les seves vides, tot és diferent.

3.- Sabien prou bé que era el Senyor.

Sorprèn molt, el contrast d’aquestes dues expressions. Passen del “ No sabien que era Jesús”. Al “sabien prou bé que era el Senyor”.

I, què ha passat, per transformar la primera vivència en la segona? Alguna cosa ha succeït.

4.- Les cinc dimensions que fan possible el canvi.

Podem veure, en aquest episodi, cinc disposicions que fan possible el pas de la foscor a la llum.

a) Aquests pescadors –tan segurs d’ells mateixos!- s’han obert… a un desconegut. A una manera nova de pensar i fer. S’han relativitzat ells mateixos i les seves seguretats inamovibles. Han deixat a banda allò tan cegador i esterilitzant de que “jo ja sé de què va, això…” “Si sempre hem fet…” I s’han atrevir a tirar la xarxa d’una altra manera.

b) Confien. S’han obert a la confiança.

c) Miren –i veuen!- més enllà de primeres aparences.

d) S’escolten uns als altres. S’escolten en les seves diferents percepcions personals i comunitàries. L’amor (el deixeble estimat) percep la presència del Ressuscitat abans que la jerarquia (Pere). I la jerarquia és preguntada sobre el seu amor.

e) Clarifiquen la mirada –s’alliberen del plor paralitzant i pesarós- i, aleshores, poden descobrir que en el servei, Crist Ressuscitat els precedeix. En el servei i l’atenció.

B.- La comunitat del 2019…

Ara, a nosaltres, ens toca descobrir que aquest relat és, exactament, el de les nostres comunitats. Aquest relat parla de nosaltres i del nostre avui. I ens toca aprendre d’aquells primers pescadors del llac.

Potser estem molt capficats en els nostres esquemes. I ens seguim entestant en fer les coses “com sempre les hem fet”. O, potser, hem d’aprendre a reconèixer millor el nostre desconcert i el nostre estat d’ànim? I sentir la necessitat del Ressuscitat. Necessitats de la seva presència i el seu impuls! O, potser hem de fer més atenció  que el nostre actuar i el nostre sentir sigui més “a la manera de Jesús”, i ensinistrar la nostra escolta?

Ara ens toca a nosaltres. Passar de no veure’l enlloc ni reconèixer-lo, a descobrir-lo ben present en tots els espais, crides i ocasions. A nosaltres ens toca preguntar-nos per l’amor que posem en joc.

A nosaltres ens toca deixar espai perquè El Ressuscitat sigui algú real i ben present en el nostre viure.

És la Pasqua. És la nostra vida.

 

 

(cliqueu   sobre  imatge)

 

     

 

 

¿ ON   ESTÀ  DÉU ?

Simó, fill de Joan, ¿ m'estimes ?

La crisi religiosa fa perdre a no pocs les seguretats on es recolzava en altre temps la vida cristiana. No pocs tenen l'impressió de que Déu ha desaparegut. D'aquella fe que veia a Déu per tot, se passa a “on és Déu?”. De la religiositat que confessava “tot parla de Déu”, s'esdevé al “silenci” total.

Tot sembla menar a l'”eclipsi de Déu”. Se esborren les “petjades” de sa presència. Cada cop sembla més difícil escoltar sa veu. La pregunta religiosa més radical del nostre temps esdevé aqueixa: ¿ On està Déu? ¿ On podem trobar-nos amb ell ?

Déu està segueix present en la vida dels homes i dones del nostre segle. Moltes coses l'amaguen, però més la nostra ceguesa. Molts sorolls apaguen sa veu, però més sa nostra pròpia sordesa. Per això, per a trobar-nos amb ell, no basta demanar “¿ on està Déu ?” És necessari també demanar-se: “¿ on estem nosaltres ? “

Déu no es troba de qualsevol manera. La seva presència no aflora en qualsevol consciència. ¿Com podrà percebre'l qui viu fora d'ell mateix, separat de sa rel, bolcat sobre ses possessions, dispers en quefers? La paràbola de Jesús es dóna també avui: els convidats no escolten la invitació perquè van “ocupats en ses terres i sos negocis”. L'encontre amb Déu és possible quan la persona passa de la superficialitat a l'atenció interior, de la dispersió al centre de l'esser, del egoisme a l'amor.

Qui viu sempre bolcat cap a l'exterior no pot percebre la presència de Déu. El primer és recobrar el desig d'interpretar i viure la pròpia vida des de dintre. “No vulguis anar fora teu, és en l'home interior on habita la veritat” ( sant Agustí).

No es pot escoltar tampoc a Déu quan es viu de manera dispersa i fragmentada, en funció d'una agenda i no d'un projecte de vida. És necessari arribar al centre de la persona. El teòleg suís, H. Von Balthasar, diu que “l'home és un esser amb un misteri en son cor, que és més gran que ell mateix”. Aquí ressona de forma callada però permanent la veu de Déu.

Però, no pot pressentir a Déu dins sa vida el que viu manipulant els altres, organitzant tot en funció del seu benestar, dominat només pel propi interés. La raó és clara. Els primers creients així ho veren: “Qui no m'estima, no coneix a Déu, perquè Déu és Amor”. El que viu de forma egoista i interessada, ¿ què pot entendre d'amor i gratuitat?, ¿com pressentirà el misteri últim de l'existència ? Tal volta, hem d'esoltar tots en el fons del cor la mateixa pregunta que sentí Pere de boca de Jesús: “Simó, fill de Joan, ¿ m'estimes ?”

 

 

LA  FELICITAT  

(cliqueu  sobre  "foto")

 

 

Publicado en Catequesi infantil, catequesis adolescents i joves, Comunicacions Generals, Pagina Principal | Deja un comentario

HORARIS MISSES MAIG-JUNY 2019

 

MISSES I ALTRES SAGRAMENTS MAIG 2019

 

 

DOLORS

 

CRIST REI

 

SANT PAU

4

MAIG
 

19h Fartàritx (T.Riera)

19h Convent (G.Parera)

4

18:30h (F.Xavier)

4

17h Sant Josep (J. Perelló)

19:30h (T.Amorós)

5

8h Dolors (T.Amorós)

9h Serralt (T.Riera)

12h Dolors (Neocatecumenal)

17h Benedictines (J.Perelló)

20h Dolors (G.Parera)

5

19h Missa final curs catequesi (F.Xavier)

5

 

11

19h Fartàritx (T.Riera)

19h Convent (G.Parera)

11

18:30h (T.Amorós)

11

17h Sant Josep (J.Perelló)

19:30h (F.Xavier)

12

8h Dolors (F.Xavier)

9h Serralt (T.Riera)

10:30h Festa Fartàritx (F.Xavier)

12h Dolors. Baptismes (T.Amorós)

17h Benedictines (G.Parera)

20h Dolors (F.Xavier)

12

19h (T.Amorós)

12

 

18

19h Fartàritx (T.Riera)

19h Convent. Festa (T.Amorós)

18

18:30h (F.xavier)

19h Baptismes (F.Xavier)

18

17h Sant Josep (J.Perelló)

19:30h (G.Parera)

19

8h Dolors (T.Amorós)

9h Serralt (T.Riera)

12h Dolors (F.Xavier)

12h Son Negre (T.Amorós)

17h Benedictines (J.Perelló)

20h Dolors (F.Xavier)

19

19h (G.Parera)

19

 

25

 

19h Fartàritx (T.Riera)

17h Noces Convent (J.Ramón)

19h Convent (G.Parera)

25

18:30h (T.Amorós)

25

17h Sant Josep (J.Perelló)

19:30h (F.Xavier)

26

8h Dolors (F.Xavier)

9h Serralt (T.Riera)

11h Dolors Baptismes (T.Amorós)

12h Dolors (T.Amorós)

18h Benedictines (G.Parera)

20h Dolors (T.Amorós)

26

19h (F.Xavier)

26

 

 

1

JUNY

19h Fartàritx (G.Parera)

19h Convent (J.Amengual)

1

18:30h (F.Xavier)

1

17h Sant Josep (J.Perelló)

19:30h (T.Amorós)

2

8h Dolors (T.Amorós)

9h Serralt (T.Riera)

12h Dolors (F.Xavier)

18h Benedictines (G.Parera)

20h Dolors (J.Amengual)

2

19h (T.Amorós)

2

 

8

19h Fartàritx (T.Riera)

18h Noces Dolors (T.Amorós)

19h Convent (J.Amengual)

8

18:30h (F.Xavier)

8

17h Sant Josep (J.Perelló)

19:30h (G.Parera)

9

 

8h Dolors (F.Xavier)

12h Dolors Baptismes (T.Amorós)

18h Benedictines (J.Perelló)

20:30h Dolors.Festa Sant Crist (Concelebració)

9

19h (Suprimida)

9

 

 

 

 

 

 

Publicado en catequesis adolescents i joves, Comunicacions Generals, Pagina Principal | Deja un comentario

SEGON DIUMENGE DE PASQUA

(POWER-POINT cliqueu  imatge)

 

COMUNICACIONS:

27/28 ABRIL

 

1.- Dijous 2 de maig, exposició del Santíssim a l’església de Fartàritx a les 20:30h. Organitza grup Adoració Nocturna. És un acte obert a tothom.

 

2.- A la col·lecta del Dijous Sant per Cáritas, vàrem recaptar un total de 912’46 euros. I el Divendres Sant per Terra Santa, un total de 1.024’48 euros. Moltes gràcies per la vostra generositat.

 

3.- Diumenge 5 de maig, hi haurà la missa de final de curs de catequesi a Crist Rei a les 19h.

                           Es convida als pares a col·laborar amb qualque cosa dolça per acompanyar el gelat que convida la catequesi. Ho compartirem tots plegats al pati de Crist Rei després de la missa.

                                Gràcies.

 

RESURRECCIÓ

Com una tomba, la mentida,

la mala llei, el jutge injust,

la presó arbitrària, la veu prohibida,

la llibertat truncada, la paraula perseguida,

l’abús de poder, el governant adust;

cal ressuscitar de tantes ignomínies!

 

Potser per això, molt abans de morir,

ja et preguntes sovint què deu voler dir ressuscitar:

que decebedor seria que fos sols recuperar

el pobre cos mortal, a ment distreta i obstruïda,

i no pas guanyar – en amor, en plenitud,

en pau, en justícia, en obertura, en salut –

el cel nou i el món nou d’una nova harmonia!

 

I intueixes – mig per la fe, mig pel dol, mig per la ira – ,

que potser ressuscitar

sigui molt més que una ingènua humana fantasia

davant d’us cos caduc, o d’un amor malferit,

o de l’absurditat injusta d’un món sense sentit:

que sigui l’esplendor de la revolta divina

contra el dolor, la mort, el poder, la injustícia i l’oblit.

David Jou

 

 

(cliqueu  sobre  imatge)

EVANGELI 

Als vuit dies, entrà Jesús.

+ Lectura del sant evangeli segons sant Joan 20,19-31

Jesús s'apareix als deixebles

19 Al capvespre d'aquell mateix dia, que era diumenge, els deixebles, per por dels jueus, tenien tancades les portes del lloc on es trobaven. Jesús va arribar, es posà al mig i els digué:

–Pau a vosaltres.

20 Dit això, els va mostrar les mans i el costat. Els deixebles s'alegraren de veure el Senyor. 21 Ell els tornà a dir:

–Pau a vosaltres. Com el Pare m'ha enviat a mi, també jo us envio a vosaltres.

22 Llavors va alenar damunt d'ells i els digué:

–Rebeu l'Esperit Sant. 23 A qui perdonareu els pecats, li quedaran perdonats; a qui no els perdoneu, li quedaran sense perdó.

24 Quan vingué Jesús, Tomàs, un dels Dotze, l'anomenat Bessó, no era allà amb els altres deixebles. 25 Ells li van dir:

–Hem vist el Senyor.

Però ell els contestà:

–Si no li veig a les mans la marca dels claus, si no fico el dit a la ferida dels claus i no li poso la mà dins el costat, jo no creuré pas!

26 Al cap de vuit dies, els deixebles es trobaven altra vegada en aquell mateix lloc, i Tomàs també hi era. Estant tancades les portes, Jesús va arribar, es posà al mig i els digué:

–Pau a vosaltres.

27 Després diu a Tomàs:

–Porta el dit aquí i mira'm les mans; porta la mà i posa-me-la dins el costat. No siguis incrèdul, sigues creient.

28 Tomàs li va respondre:

–Senyor meu i Déu meu!

29 Jesús li diu:

–Perquè m'has vist has cregut? Feliços els qui creuran sense haver vist!

Epíleg

30 Jesús va fer en presència dels seus deixebles molts altres senyals prodigiosos que no es troben escrits en aquest llibre. 31 Els que hi ha aquí han estat escrits perquè cregueu que Jesús és el Messies, el Fill de Déu, i, creient, tingueu vida en el seu nom.

Paraula de Déu.


 

NO SIGUIS INCRÈDUL SIGUES CREIENT

No siguis incrèdul, sigues creient.

La figura de Tomàs com a deixeble que es resisteix a creure ha estat popular entre els cristians. Tanmateix, el relat evangèlic diu molt més d'aquest deixeble escèptic. Jesús ressuscitat es dirigeix a ell amb paraules que són crida apressant, però també invitació amorosa: “No siguis incrèdul, sigues creient”. Tomàs, fa una setmana que es resisteix a creure i respon a Jesús amb la confessió de fe més solemne que trobem als evangelis: “Senyor meu i Déu meu”.

¿Què ha experimentat aquest deixeble en Jesús ressuscitat ? ¿Quina cosa ha transformat l'home dubitatiu i vacil·lant ? ¿ Quin recorregut interior l'ha portat de l'escepticisme a la confiança ?

En el relat, sorprèn que Tomàs renuncia a verificar la veritat de la resurrecció en tocar les ferides de Jesús. L'obre a la fe l'invitació de Jesús.

Durant els anys, hem canviat per dintre. Ens hem fet més  escèptics, però també més fràgils. Ens hem fet més crítics, però també més insegurs. Cadascú ha de decidir com vol viure i com vol morir. Cadascú ha de respondre a aqueixa crida que, prest o tard, de manera inesperada o com fruit d'un procés interior, ens arriba de part de Jesús: “No siguis incrédul, sigues creient”.

Tal volta, necessitem desvetllar més nostre desig de veritat. Desenvolupar aquesta sensibilitat interior que tots tenim per a percebre, més enllà del visible i tangible, la presència del Misteri que sosté nostres vides. Ja no és possible viure com a persones que ho saben tot. No és veritat. Tots, creients i no creients, ateus i agnòstics, caminem per la vida envoltats de fosques. Com diu Pau de Tars, a Déu el cerquem “a palpentes”.

¿ Perquè no enfrontar-nos al misteri de la vida i de la mort confiant en l'Amor com a última Realitat de tot? Aquesta és l'invitació decisiva de Jesús. Molts creients senten avui que la seva fe s'ha fet irreal i manco fonamentada. Pot ser. Tal volta, ara que no podem recolzar la nostra fe en falses seguretats, aprendem a cerca a Déu amb un cor més humil i sincer.

No oblidem que la persona que cerca i desitja sincerament creure, per a Déu ja és creient. Moltes vegades, no és possible fer més. I Déu, que comprèn nostra impotència i debilitat, té els seus camins per a trobar-se amb cadascú i oferir la seva salvació.

 

 

(cliqueu  sobre  foto)

Què veu la gent en l'Església d'avui?


Els deixebles es troben de bell nou amb el que els havia cridat, Jesús Ressuscitat –vencedor de la mort– al que havien deixat ben sol a l’hora del tràngol. Les dones abracen al que havia defensat la seva dignitat i les havia acollit com a veritables amigues i col·laboradores. Pere, plora en veure’l i ja no sap si l’estima més que els altres. Només sap que l’estima. Maria de Magdala obre el seu cor a Aquell Jesús que l’havia seduïda per sempre. Els pobres, les prostitutes i els indesitjables el senten ben a prop seu com el seu veritable i únic Defensor davant del món i de Déu.

Ara, hauran d’aprendre a viure de la fe. I omplir-se de l’Esperit de Déu. Ara, hauran de recordar les seves paraules i actualitzar els seus gestos. O al revés: primer fets, després paraules. Però, el que de debò compta és que Jesús, el Senyor, està amb ells ple de vida per sempre.

Tots experimenten el mateix: una pau fonda i una alegria desbordant i contagiosa. Les fonts evangèliques, tan sòbries sempre en parlar de sentiments, aquí ho remarquen un i altre cop: el Ressuscitat desvetlla en ells alegria i pau.

I jo em pregunto: ¿A on està avui l’alegria en una Església a vegades tan cansada, tan seriosa, tan poc donada al somriure i al riure, amb tan poc humor i humilitat per a reconèixer els seus errors i limitacions? ¿A on està la pau en una Església tan plena de pors, de recels i desconfiances buscant sempre la seva pròpia defensa més que no pas la felicitat i el benestar de la gent? ¿Fins quan podrem seguir defensant les nostres doctrines d’una manera tan monòtona i avorrida si, al mateix temps, no experimentem l’alegria de viure, el goig, el contagi en Crist? ¿A qui atraurà la nostra poca fe si, a vegades, ja no podem ni aparentar que realment vivim d’ella?

I, si no vivim del Ressuscitat, ¿qui omplirà el nostre cor i qui alimentarà la nostra alegria? I si falta l’alegria que ve de Jesús ¿qui podrà comunicar quelcom nou i bo als que dubten, als que ploren, als que es desesperen, als que fracassen? ¿Qui podrà contagiar renovada esperança als que pateixen i s’ho passen malament i pèssimament?

Si volem ser creïbles, hem de ser autèntics. Ho som, nosaltres, d’autèntics? Autèntics en el que pensem. Autèntics en el que diem. Autèntics en el que fem. Què veu i què toca la gent quan veu i palpa el que es veu i es palpa en l’Església d’avui?

Sant Tomàs va veure i va tocar llagues de dolor i de mort i va creure en Jesús. I jo em pregunto i us pregunto: ¿Com es pot predicar i explicar l’Evangeli des de les Catedrals i des de les Càtedres, des dels Palaus i des dels monumentals Monestirs?

Soren Kierkegard va escriure: “En la famosa Catedral compareix l’il·lustríssim Predicador general superior de la Cort, elegit entre els elegits i predica commogut sobre el text que ell ha elegit: ‘Déu ha triat el més vil i menyspreat del món’ 1Cor. 1,28 i ningú no es va posar a riure.”

Riure: aquesta hauria de ser la reacció normal dels cínics i dels hipòcrites davant de Déu que pateix i mort per nosaltres. Però, són tan insensibles, tan freds, tan hipòcrites que ni capaços són de riure davant de Déu crucificat per nosaltres.


 

 

 

 

 

 

Pregària 2 de MAIG de 2019       20'30-21'30 h     

Monició d’entrada: Joan Perelló.

Explicació de la celebració: Mª. Magdalena.

Exposició Santíssim.

Inici: pàgina 55

Cant d’entrada: “CRIST HA RESSUSCITAT” pàgina: 59

Reso de Vespres: Antífones “PASQUA”: pàgina 61 – 66 Salmòdia: pàgina 61 – 66

Lectura: “RABBONI” (Amàlia).

Responsori breu “PASQUA”: pàgina 79 i 80

Magníficat “PASQUA”: pàgina 80

Pregàries + Oració “PASQUA”: pàgina 80 (Joan Perelló).

Oració personal: 15 minuts.

Cant: pag. 227 cant nº 5 “Jo crec en vos bon Déu,”

Pregàries comunitaries.

Catequesis Papa Francisco “PARENOSTRE”: 27/03/19 (Maria Llull).

Cant: Pange Lingua (pag. 218) estrofes 5 i 6 J. Perelló (oració i es posa el mandil) genollats.

Benedicció i Cant final: “Regina  Coeli  Laetare,  al·leluia ¡".

*   *    *  

Segon Diumenge de Pasqua.  A  les  10'30  h.

MISSA   A  L'ERMITA   DE  MANACOR

 Una celebració viscuda, participada i ben preparada. Molts anys! 

 

*   *   *   *   *   *    *

III  PLA  ESTRATÈGIC  DE  "CARITAS MALLORCA"          (cliqueu  sobre  imatges)

 

 

"AUDIÈNCIA  GENERAL"  DEL   PAPA   (24-abril-2019)

Publicado en catequesis adolescents i joves, Comunicacions Generals, Pagina Principal | Deja un comentario

PASQUA DE RESURRECCIÓ


 

MEDITACIÓ   DE   "DISSABTE   SANT"

(cliqueu   sobre  "imatge")

 

VETLLA  PASQUAL

(cliqueu  sobre  foto)

 

(cliqueu   "imatge")

EL REPTE DE LA RESURRECCIÓ

Ha ressuscitat.

En una cultura orientada al domini de la natura, el progrés tècnic i el benestar, la mort és “la petita fallida del sistema”. Una cosa desagradable i molesta que val més ignorar.

Tot s'esdevé com si la mort se convertís per l'home contemporani en un “tabú” que supleix els que tomben.

És significatiu observar com la nostra societat te cura d'iniciar el nin en referència al sexe i l'origen de la vida, i se li amaga la realitat última de la mort. Tal volta, aquesta vida que neix de manera meravellosa, ¿ no acabaà tràgicament en la mort ?

Cert és que la mort romp tots els projectes individuals i qüestiona el sentit últim de tots els nostres esforços col·lectius. L'home d'avui ho sap, malgrat cerqui ignorar-lo.

Sabem tots que, inclús en el més pregon de qualsevol felicitat, podem tastar sempre l'amargor de limitació, ja que no assolim allunyar l'amenaça de fugacitat, ruptura i destrucció que crea en nosaltres la mort.

El problema de la mort no es resol escamotejant a la lleugera. La mort és l'esdeveniment cert, inevitable i irreversible que ens espera a tots. Per això, solament en la mort es pot descobrir la vertadera esperança definitiva per aquest desig de felicitat, de vida i alliberament gojós que duim dedins.

És aquí on rau el missatge pasqual de la resurrecció de Jesús i esdevé un repte per a tot home que es planteja en profunditat el sentit últim de l'existència.

Sentim que quelcom radical, total i incondicional s'ens demana i s'ens promet. La vida és més que aquesta vida. La darrera paraula no és la brutalitat dels fets que reprimeixen i ens oprimeixen.

La realitat és més complexa, rica i pregona del que ens diu el “realisme”. Les fronteres del possible no estan determinades pels límits del present. Ara es gesta la vida definitiva que ens espera. Enmig d'aquesta història dolorosa i apassionant dels homes s'obri un camí cap a l'alliberació i la resurrecció.

Ens espera un Pare capaç de ressuscitar el que és : mort. Nostre futur és una fraternitat feliç i alliberada. ¿ Perquè no aturar-nos avui davant les paraules del Ressuscitat a l'Apocalipsi: “He obert devant tu una porta que ningú podrà tancar”.?

 

                                                                                           Estaven del tot perplexes sobre què havia passat, quan se'ls van presentar dos homes amb vestits resplendents.

                                                                                            Esglaiades, van abaixar el rostre, i ells els digueren: Per què busqueu entre els morts aquell qui viu? No és aquí: ha ressuscitat.

                                                                                            Recordeu què us va dir quan encara era a Galilea: "Cal que el Fill de l'home sigui entregat a les mans dels pecadors, que sigui crucificat i que ressusciti el tercer dia."

 

 

Diumenge de Pasqua de la Resurrecció del Senyor (C)

EVANGELI

Ell havia de ressuscitar d'entre els morts.

+ Lectura del sant evangeli segons sant Joan 20, 1-9

 

El sepulcre buit

1 El diumenge, Maria Magdalena se'n va anar al sepulcre de bon matí, quan encara era fosc, i veié que la pedra havia estat treta de l'entrada del sepulcre. 2 Llavors se'n va corrents a trobar Simó Pere i l'altre deixeble, aquell que Jesús estimava, i els diu:

–S'han endut el Senyor fora del sepulcre i no sabem on l'han posat.

3 Pere i l'altre deixeble van sortir cap al sepulcre. 4 Corrien tots dos junts, però l'altre deixeble s'avançà a Pere i va arribar primer al sepulcre, 5 s'ajupí i veié aplanat el llençol d'amortallar, però no hi va entrar. 6 Després arribà també Simó Pere, que el seguia, i va entrar al sepulcre; veié aplanat el llençol d'amortallar, 7 però el mocador que li havien posat al cap no estava aplanat com el llençol, sinó que continuava lligat a part. 8 Llavors va entrar també l'altre deixeble, que havia arribat primer al sepulcre, ho veié i cregué. 9 De fet, encara no havien entès que, segons l'Escriptura, Jesús havia de ressuscitar d'entre els morts.

Paraula de Déu.

(cliqueu   sobre  imatges)

     

 

 

"ES   SALERS"     surten   EL   DIA  DE  PASQUA

(cliqueu  sobre  fotos)

 

 

 

 

(cliqueu   sobre  imatges)

(POWER-POINT…cliqueu  sobre  imatge)

 

 

*   *   *   *   *   *   *

(  DE  LA  "MISSA  CRISMAL"  )

(cliqueu   sobre  "fotos" )

Publicado en Catequesi infantil, catequesis adolescents i joves, Comunicacions Generals, Pagina Principal | Deja un comentario

SETMANA SANTA I PASQUA

  (cliqueu  damunt  imatge)

 

ACTE   INAUGURAL 

Dissabte,  13   abril  a  les  20  hores 

CONVENT  DE  SANT   VICENÇ   FERRER

SERMÓ DEL COREMER

(Cliqueu  sobre  imatge)

BENEDICTUS  

(Cliqueu  damunt  imatge)

 

 

 

LECTURES  –   DIUMENGE   DE  RAMS    

 DIUMENGE DE RAMS

 

"Els   dotze   sermons"

 

 

PROCESSÓ   DEL   "CALVARI"    PARRÒQUIA  DE  CRIST  REI

(cliqueu  sobre  fotos..)

   

   *   *   *   *   *

"MISSA   CRISMAL"   

 A  LA  SEU

(cliqueu)

 

 (Power-Point,  cliqueu  sobre  imatge)

Enmig de tanta incomprensió, Jesús confia en el Pare”

Un negre espiritual canta: “Hi eres tu quan el duien a la creu?”. En aquells moments ningú no l’entén.

No el podien entendre Herodes ni Pilat. Ells estaven tan agafats al poder material que la pretensió de Jesús els semblava ridícula.

Tampoc no l’entenien els grans sacerdots i els mestres de la Llei que, quan Jesús proclamava l’amor de Déu, veien que perillava la tirania que ells exercien sobre les consciències de la gent. Tampoc no l’entenia aquella gentada que havia passat en poc temps d’aclamar-lo com a rei a rebutjar-lo cridant: Crucifiqueu-lo! Tampoc no l’entenien els qui es burlaven d’ell. Tampoc no l’entenia aquell malfactor, crucificat amb ell: “No ets el Messies, tu? Salva’t a tu mateix i a nosaltres!”

Però enmig d’aquest desori, les paraules de Jesús ho clarifiquen tot: a les dones que ploren, ell les consola; els que el torturaven, ell els perdona; al malfactor penedit li diu: “Avui seràs amb mi al Paradís.”

I enmig de tanta incomprensió, mor amb la confiança plena en el Pare: “Confio el meu alè a les Vostres Mans.” Aquesta és la confiança que hauríem de viure nosaltres.

La vivim?

PROCESSÓ   DEL   "SILENCI"

Dimarts, 16  abril  21  hores 

"VIA-CRUCIS"   PAPA  (cliqueu  sobre  imatge)

  

   

 

 

Dijous Sant    

 

Jesús capgira l’ordre establert. 

Hi ha una sèrie de factors en aquesta introducció que impressionen. Impressiona el moment: l’hora de passar d’aquest món al Pare. Impressiona la circumstància: sopant i sabent la traïció que el portava cap al fracàs i la mort. Impressiona la consciència de Jesús: Jesús sabia el seu origen i destí, que Déu ho havia posat tot a les seves mans. Impressiona l’experiència: l’amor fins a l’extrem fins a l’excés. En tot el Nou Testament no hi ha cap introducció tan solemne. Aquí estan en joc realitats essencials, realitats decisives.

El gest que fa Jesús durant el sopar: rentar els peus era feina obligada dels esclaus. Així consta en la literatura i les lleis antigues quan parlen d’aquest fet de rentar els peus. Pere no tolera que Jesús faci això. És en ell un gest d’humilitat? No. És l’afany de singularitzar-se, cosa que Jesús no tolera. La resposta tallant de Jesús a Pere indica que, en això, s’hi juga el ser o no ser deixeble del Mestre. “Si et resisteixes –li diu–, no tens res a veure amb mi.”

Jesús explica que en el seu projecte, el Mestre (el que ensenya) i el Senyor (el que mana) és el que accepta l’últim lloc que la societat assigna a un individu: ser un esclau. D’aquesta manera Jesús capgira l’ordre establert. L’aterrador desordre en el que vivim o malvivim no es resol des de dalt, sinó des de sota, des de baix; no des del poder, sinó des del carisma, des de la gràcia.

El Mandat es concreta en un imperatiu “El que jo he fet, feu-ho també vosaltres.” Jesús afirma d’una manera clara i rotunda: en l’Església que neix aquí no pot haver-hi una altra manera de manar que servir. Jesús va actuar i després va explicar el que havia fet.

A l’Església ni s’ensenya ni es mana sinó el que prèviament fa el que ensenya i el que mana. Les paraules sempre després de les accions. Primer les accions de servir, la generositat. I, només després, les paraules aclaridores. És així com actuem nosaltres o bé ens limitem a xerrar per xerrar? Aquesta és la feina dels hipòcrites.

   

 

 

 

7 Jesús li respon:

–Ara no entens això que faig; ho entendràs després.

8 Pere li diu:

–No em rentaràs els peus mai de la vida!

Jesús li contesta:

–Si no et rento, no tindràs part amb mi.

9 Li diu Simó Pere:

–Si és així, Senyor, no em rentis tan sols els peus: renta'm també les mans i el cap.

10 Jesús li diu:

–Qui s'ha banyat, només cal que es renti els peus: ja és net tot ell. I vosaltres ja sou nets, encara que no tots.

11 Jesús sabia qui el traïa, i per això va dir: «No tots sou nets.»

12 Després de rentar-los els peus, es va posar el mantell i s'assegué a taula altra vegada. Llavors els digué:

–¿Enteneu això que us he fet? 13 Vosaltres em dieu "Mestre" i "Senyor", i feu bé de dir-ho, perquè ho sóc. 4 Si, doncs, jo, que sóc el Mestre i el Senyor, us he rentat els peus, també vosaltres us els heu de rentar els uns als altres. 15 Us he donat exemple perquè, tal com jo us ho he fet, ho feu també vosaltres.

( LA  NOVA  ALIANÇA)

(cliqueu   sobre  text.. ) 

 

 

Et lloem, Senyor, rei d’eterna glòria.

Jesús ens dona un nou mandament. "Només us demano que us estimeu; no cal altres lleis ni altres ritus; que us estimeu els uns als altres. Que multipliqueu les trobades, les tendreses, les abraçades; només vull que poseu en comú el que teniu, el que sou;
que dialogueu, que us entengueu, que compteu els uns amb els altres.   
Vull, amics meus, que us serviu,
que us renteu els peus els uns als altres, que us acompanyeu i us ajudeu a caminar; que us cureu mútuament les ferides; que us perdoneu i que no deixeu a ningú sol.
Doneu-vos el temps que faci falta.
Regaleu-vos mútuament algun detall: coses, gestos… com a signe d'amistat i de presència,
com jo vaig fer amb vosaltres".
Facem uns minuts de pregària a la Casa Santa

 

  

PROCESSÓ    DE   "LA   SANG"


(cliqueu  sobre   imatge)

(cliqueu  sobre  fotos)

*   *   *   *   *

 

DIVENDRES  SANT  

Aquesta vida Jesús la va pagar amb la mort. I mort en creu. I sense exagerar, s’ha de parlar del que suposava en aquells temps morir crucificat. Per això, recordant la vida de Jesús celebrem la Setmana Santa, que va des de… fins a…

Però Déu Pare va voler donar com a premi a una vida com la de Jesús, la vida de Déu, ressuscitant-lo. I el va ressuscitar per dir-nos que Jesús TENIA RAÓ, i que no hi ha dret que una persona tan bona acabi malament (paraules textuals d’un nen que es queixava que Jesús acabés en una creu)

Suposat això, ara CAL ENFOCAR EL DIBUIX.

Què hi fan aquests nens pujats a dalt d’una creu? Qui els hi ha posat? Per què hi són? Creieu que hi ha molts nens i nenes (és a dir, persones del nostre temps) que pateixen? D’alguna manera la seva vida s’assembla a la de Jesús que es va sacrificar per tots nosaltres.

Què pretenia fer Jesús quan renyava als rics i poderosos? Es pot fer una cosa així sense estimar? És cosa bona intentar fer una vida més feliç per als altres?

Llavors, per què van crucificar Jesús? Perquè hi ha persones bones que també són perseguides? Què és més poderós: l’amor o l’odi? La pau o la guerra? El bé o el mal?

El segon dibuix és molt diferent de l’anterior. Quines diferències hi veieu? Estan al voltant d’una mena de cova, que estava tapada per una gran pedra: era un sepulcre d’aquell temps. Què vol dir que la pedra està apartada? Per què hi ha cares rialleres, contentes? Què ha passat?

La vida de Jesús, l’Evangeli, ens parla que Jesús va ressuscitar: Déu Pare va premiar la vida de Jesús amb una altra vida, la de Déu, per dir-nos que totes aquelles coses bones que va fe Jesús NO PODEN MORIR, que el bé NO POT MORIR, que l’AMOR NO POT MORIR. És una manera de dir que Jesús és més fort que el mal, que la mort.

 

 

 

(EL   SEPULCRE ,  cliqueu  foto)

 

 

 

 

LECTURES   –   DIVENDRES   SANT

DIVENDRES SANT

LA VERITAT DE LA CREU

El crucificaren.

Des dels primers segles el cristianisme ha estat menyspreat per anunciar un missatge de salvació que es fonamenta en quelcom tan indigne com és la mort d'un crucificat.

En la nostra societat ningú s'incomoda per atacar la creu com ho feia el filòsof Cels al segle II. Però no són pocs els que, quan frueixen aquests dies de setmana santa, miren amb estranyesa i fins i tot pena els creients que es reuneixen per celebrar al Crucificat.

Per a molts, adorar la Creu és justificar quelcom inhumà, beneir el dolor, fomentar un ascetisme morbós, coartar l'alegria de viure.

La creu obstaculitza cercar lliurament l'expansió i el goig de la vida. La creu glorifica les dissorts, el sofriment, les humiliacions i la mort. La creu és enemiga de la vida i contrària al nostre desig més íntim de ser ditxosos.

Això es pot pensar i dir quan no parem compte en Aquell que fou crucificat o ignorem el que fou la crucifixió.

Perquè Jesús no va morir a una creu per magnificar el dolor, promoure un ideal ascètic de sofriment, o anar en contra de la felicitat i la vida.

Jesús ha mort no perquè menyspreàs la vida sinó perquè l'estimava tant que no podia consentir que en fruissin només uns pocs privilegiats.

Jesús ha mort no perquè menyspreàs la felicitat sinó per a donar testimoni de la serietat amb la qual cal respectar i cercar la felicitat de tots els homes, també dels més pobres i indefensos.

Jesús ha mort no perquè es resignàs a les opressions i injustícies sinó perquè es posà al costat dels oprimits sense promoure violències i injustícies en nom d'ells.

La Creu de Jesucrist, lluny de justificar el dolor i la dissort, desenmascara la inhumanitat de la nostra societat en la qual els interessos de poder exclouen i crucifiquen els més febles.

La Creu de Jesucrist que celebrarem els cristians aquesta Setmana no s'oposa a la felicitat, sinó solament a la d'aquells que frueixen egoísticament de la vida, fent befa del sofriment dels crucificats i desheretats de la terra.

(Processó  del   DIVENDRES,  cliqueu)

 

PROCESSÓ  DEL  "SANT  ENTERRAMENT"

(cliqueu  sobre  fotos)

Jesús va morir tal com havia viscut:

estimant.


 

D’entrada, un advertiment: Res del que jo ara us diré és més important que tot el que acabem de llegir i d’escoltar. Les paraules llegides i devotament escoltades són santes. Les paraules que jo us diré són simplement humanes. I, per tant, limitades i pobres; discutibles i caduques.

Com va viure Jesús les seves últimes hores? Quina va ser la seva actitud en el moment de l’execució? Els evangelis no es detenen a analitzar psicològicament els seus sentiments. Senzillament, ens recorden que Jesús va morir tal com havia viscut.

Lluc, per exemple, ha volgut destacar la bondat de Jesús fins al final: el seu veïnatge amb els que pateixen, la seva extraordinària capacitat de perdonar, segons el seu relat, Jesús va morir assassinat però estimant.

Enmig de la gentada que observa el pas dels condemnats camí de la creu, unes dones s’apropen a Jesús plorant. No poden veure’l sofrir d’aquesta manera tan cruel i tan humiliant. Jesús es gira cap a elles i se les mira amb la mateixa tendresa que les havia mirat sempre i els hi diu: “No ploreu per mi. Ploreu més aviat per vosaltres i pels vostres fills.” Així va Jesús cap a la creu: pensant més en aquelles pobres mares que en el seu propi sofriment personal.

Falten poques hores pel desenllaç final, per la seva mort. Des de la creu només s’escolten els insults d’alguns i els crits de dolor dels seus dos veïns també crucificats. De sobte, un d’ells s’adreça a Jesús: “Recorda’t de mi” – li diu. La resposta de Jesús és immediata: “Avui mateix estaràs amb mi en el Paradís.”

Jesús sempre ha fet el mateix: pensar en el bé dels altres, escombrar les pors, infondre confiança en Déu, contagiar esperança, encomanar alegria. I així ho segueix fent fins al final.

El moment de la crucifixió és inoblidable. Mentre els soldats romans el van clavant a la creu, Jesús diu: “Pare, perdoneu-los perquè no saben el que estan fent.” Així és Jesús. Així ha viscut sempre: oferint als pecadors el perdó del Pare, sense que se’l mereixin. Segons Lluc, Jesús mor demanant al Pare que segueixi beneint els que el crucifiquen, que segueixi oferint el seu amor, el seu perdó, la seva pau a tots els homes, fins i tot als que el refusen.

No és gens estrany que Pau de Tars convidi als cristians de Corint a que descobreixin el misteri que s’amaga en el Crucificat: “En Crist estava Déu reconciliant el món amb si mateix, no tenint en compte les transgressions dels homes.” D’aquesta manera està Déu en la creu: no acusant el món dels seus pecats, sinó oferint-li el seu perdó.

És això el que celebrem i agraïm durant aquesta setmana. Com ho pensem agrair, nosaltres?

 

 

 

 

*   *   *   *   *   *   * 

 

 

NO ÉS ENTRE ELS MORTS…

¿ Per què cerqueu entre els morts aquell que viu ? No és aquí. Ha ressuscitat”. Segons Lluc, aquest és el missatge que escolten les dones en el sepulcre de Jesús. Sens dubte, el missatge que hem escoltat també els seus seguidors. ¿ Per què cerquem a Jesús en el món de la mort ? ¿ Per què tombem sempre en el mateix error ?

¿ Per què cerquem Jesús en tradicions mortes, en fórmules anacròniques o en cites gastades ? ¿ Com ens trobarem amb ell, si no alimentem el contacte viu amb una persona, si no captem bé la seva intenció pregona i ens identifiquem amb son projecte d'una vida més digna i justa per a tots ?

¿ Com ens trobarem amb “el qui viu”, ofegant la vida entre nosaltres, extingint la creativitat, alimentant el passat, autocensurant la nostra força evangelitzadora, supimint l'alegria entre els seguidors de Jesús ?

¿Com acollir la “salutació”: “Pau a vosaltres”, si vivim desqualificant-nos els uns als altres ? ¿ Com sentir l'alegria del ressuscitat, si posem por dins l'Església ? I, ¿com alliberar-nos de tantes pors, si la nostra principal por és trobar-nos amb Jesús viu i concret que ens transmeten els evangelis ?

¿ Com contagiar-nos fe en Jesús viu, si no sentim mai “abrusar el nostre cor”, com els deixebles d'Emaús ? ¿ Com el seguirem de prop, si hem oblidat l'experiència de reconéixer-lo viu enmig de nosaltres, quan ens reunim en nom seu ?

¿On el trobarem avui, dins aquest món injust i insensible al sofriment alié, si no el volem veure en els petits, els humiliats i crucificats ? ¿ On escoltarem sa crida, si ens tapem les orelles per no sentir els crits dels que sofreixen a prop o lluny de nosaltres ?

 

Quan Maria Magdalena i les companyes contaren als apòstols el missatge que havien escoltat en el sepulcre, ells no “les cregueren”. Aquest és el nostre risc avui també: no escoltar a qui segueix a Jesús viu.

 

José Antonio Pagola

 


 


 

!!!    P  A S Q U A    ¡¡¡

VETLLA   PASQUAL

      «Que tot el món vegi i experimenti

que el que és abatut s’aixeca,

i el que és vell es renova,

i tot torna a la integritat primera

per nostre Senyor Jesucrist,

del qual té l’origen.»

 

PASQUA  

DIUMENGE   DE  GLÒRIA

 

 

     (cliqueu   sobre   imatges)

Publicado en Catequesi infantil, Comunicacions Generals, Pagina Principal | Deja un comentario

SETMANA SANTA 2019

 

 

PRESENTACIÓ   PROGRAMA:       

     

 

( cliqueu   sobre   "imatge"  )

 

 

PROGRAMA SETMANA SANTA

 

 

 

 

 

 

 

        La historia es una parte fundamental de la vivencia de la Semana Santa. No se pueden comprender los actos y las celebraciones de estos días sin conocer sus orígenes. Ya en 1432 aparece documentada la figura del Coremer, un fraile o cura, buen orador, que acudía a la villa pagado por el Consell de la Vila (como se llamaba el actual Ayuntamiento) para predicar la Cuaresma. Esta tradición fue recientemente recuperada en 2011 Aunque las procesiones de Semana Santa fuera de las iglesias se iniciaron en muchos países del Mediterráneo a lo largo de los siglos XIV y XV, parece que en Manacor y la Part Forana de Mallorca lo hicieron a principios del siglo XVI.

      La primera referencia documental data del 7 de enero de 1602, cuando el gremio de paraires solicitó al Consell de la Vila la ayuda económica para la confección del Sant Crist de la Sang. De esta manera se tiene constancia de que la primera procesión de Semana Santa por las calles de Manacor transcurría el Jueves Santo.La procesión del Viernes Santo se celebraba tradicionalmente en la iglesia y estaba a cargo de la Comunidad de Beneficiados, parece que desde una fecha cercana a 1564 cuando el obispo Diego de Arnedo les encomendó la custodia de la Capella de les Ànimes. Pero es en 1610 cuando se instaura la procesión del Viernes Santo por las calles de Manacor. Hoy en día es la procesión más importante y multitudinaria del municipio.

      El origen de la procesión de Pascua se encuentra perfectamente documentado en toda Mallorca. Fue en 1621 cuando tuvo lugar por primera vez en Mallorca, desde la Catedral hasta el Convent de Sant Domingo. A raíz de ello todas las parroquias empezaron a celebrarla, siendo instituida en Manacor en 1653. La procesión se celebraba después de la misa, desde la Parroquia de Santa María (como era conocida entonces la actual Nostra Senyora dels Dolors) hasta el Convent de Sant Vicenç Ferrer.

     Desde entonces las procesiones del Jueves Santo, Viernes Santo y Pascua se han mantenido hasta nuestros días, evolucionando hasta lo que conocemos hoy en día. Ya en el siglo XVII los penitentes vestían túnica y caperuza, de donde proviene el apelativo de campinorat que se utiliza en Manacor de manera exclusiva. En aquellos tiempos aparecieron las primeras cofradías, como expresión religiosa de los gremios profesionales, teniendo a su cargo alguna de las capillas de la iglesia.

(del  PROGRAMA…)

 

     

 

JESÚS,   ENCARNACIÓ  DE  LA  MISERICÒRDIA

ACTE   INAUGURAL 

"SERMÓ  DEL   COREMER"    (cliqueu  sobre  imatge)

 

 BENEDICTUS   (cliqueu   sobre  imatge)

 

*  *  *  *  *  *  *  *

 

DIUMENGE   DE  RAMS

DIUMENGE DE RAMS

(POWER-POINT)

      Quan ja s'acostava a la baixada de la muntanya de les Oliveres, tota la multitud dels deixebles,

      plens d'alegria, començaren a lloar Déu amb grans crits per tots els miracles que havien vist, i deien:

      Beneït el rei, el qui ve en nom del Senyor! Pau en el cel i glòria en les altures!
      Alguns dels fariseus que es trobaven entre la multitud li digueren: Mestre, renya els teus deixebles.

      Ell respongué: Us ho asseguro: si aquests callen, cridaran les pedres.

 

 

LECTURES  DE  LA  CELEBRACIÓ: 

DIUMENGE DE RAMS

 

El Diumenge de rams és una festa molt tradicional i popular, moltes famílies van al temple amb els nens i nenes que porten els palmons i les palmes.

Aquesta festa ens recorda l´entrada triomfal de Jesús a Jerusalem amb motiu de la Pasqua jueva, enmig de l'entusiasme del deixebles i de la gent del poble que l'aclamen dient :”Beneït el rei que ve en nom del Senyor. Pau al el cel i glòria a les altures”. Tot és alegria i goig.

Però poc després, a  l'evangeli de la missa, escoltem el relat de la passió del Senyor, aquest any segons Sant Lluc, que acaba amb la crucifixió, el descendiment de la creu i el sepulcre. Tota l´alegria del començament acaba en dol. ¿Quin pot ser el sentit d'aquest contrast?

El regne de Déu que Jesús proclama és diferent del reialmes d'aquest món, del reis de les nacions que dominen com si en fossin amos, i els que tenen domini d'elles es fan dir benefactors. El regne de Deu que Jesús inaugura és predilecció pels pobres i petits, justícia, solidaritat, comunió, cura de les persones i de la natura, confiança en el Pare. Per això Jesús no entra a Jerusalem a cavall i amb carros de combat, sinó muntat en un pollí.

I aquesta proposta de Jesús és el que  el “món” oposat a Déu no admet: Anàs, Caifàs, Herodes i Pilat s´ajunten per matar-lo.

Però nosaltres no podem acabar la Setmana Santa  el divendres sant amb el via crucis i la creu, ni amb el silenci del sepulcre del dissabte.

La Setmana Santa acaba a la Pasqua, el Pare dona la raó a Jesús, no a Anàs, Caifàs, Herodes i Pilat, i ressuscita Jesús. El programa i l'estil de Jesús és el definitiu, és l´alternativa als reialmes corruptes d'aquest món i per això el seu Regnat no tindrà fi.

Vivim la Setmana Santa  unint la passió de Jesús amb la passió del món que avui pateix: immigrants, aturats, gent en guerra, víctimes de tot tipus de violència, pobres, ancians malalts, presoners. Però sempre amb l´esperança Pasqual de Jesús ressuscitat,  que la vida triomfa de la mort i el pecat.

Que els palmons i palmes beneïdes que portem a casa ens recordin que al final triomfaran sempre la justícia, la alegria i la bondat de Jesús de Natzaret, el que pujà a Jerusalem muntat sobre un pollí.

Víctor Codina, sj.

 

 

¿ QUÈ FA DÉU A UNA CREU ?

El crucificaren

Segons el relat evangèlic, els que passaven davant Jesús crucificat damunt el pujolet del Gòlgota se'n reien d'ell, de la seva impotència, i li dèien: “Si ets Fill de Déu, baixa de la creu”. Jesús no respon a la provocació. La seva resposta és el silenci, carregat de misteri. Perquè és Fill de Déu estarà a la creu fins a la mort. Les preguntes són inevitables: ¿ Com és possible creure en un Déu crucificat pels homes ? ¿ Ens adonem del que diem ? ¿ Que hi fa Déu dalt una creu ? ¿ Com pot subsistir una religió fonamentada en una cocepció tan absurda de Déu ?

Un “Déu crucificat” constitueix una revolució i un escàndol que fa qüestionar totes les idees que els humans ens fem d'un Déu al qual pensem conéixer. El Crucificat no té el rostre ni els trets que les religions donen a l'Esser Suprem.

El “Déu crucificat” no és un esser omnipotent i majestuós, immutable i feliç, aliè al sofriment dels humans, sinó un Déu impotent i humiliat que sofreix amb nosaltres el dolor, l'angoixa i fins i tot la mateixa mort. Amb la Creu, o s'acaba la nostre fe en Déu, o ens obrim a una comprensió nova i sorprenent d'un Déu que, encarnat en el nostre sofriment, ens estima de manera increïble.

Davant el Crucificat podem intuir que Déu, en son últim misteri, és algú que sofreix amb nosaltres. La nostra misèria l'afecta. El nostre sofriment l'esquitxa. No existeix un Déu al marge de les nostres penes, llàgrimes i desgràcies. Ell està en tots els Calvaris de nostre món.

Aquest “Déu crucificat” no permet una fe frívola i egoista en un Déu omnipotent al servei dels nostres capricis i pretensions. Aquest Déu ens fa mirar el sofriment, l'abandó i el desempar de tantes víctimes d'injustícies i desgràcies. Amb aquest Déu ens trobem quan ens apropem al sofriment de qualsevol crucificat.

Els cristians fem revolts per no topar-nos amb el “Déu crucificat”. Hem après, inclús, a alçar la vista cap a la Creu del Senyor, desviant-la dels crucificats que estan al davant dels ulls. Tanmateix, la manera més autèntica de celebrar la Passió del Senyor és revifar la nostra compassió. Sense això, es disol la nostra fe en el “Déu  crucificat” i s'obre la porta a manipulacions de tota mena. Que la nostra besada al Crucificat ens faci mirar sempre cap als que, prop o lluny de nosaltres, viuen sofrint.

COMUNICACIONS 

13/14 ABRIL

 

1.- Dimarts Sant, 16 d’abril,.:   Processó del Silenci i la Pregària a les 21h. Partida del Convent i arribada a la Parròquia dels Dolors.

 

2.- Dimecres Sant, 17 d’abril, Missa Crismal a la seu a les 19:30h. Aquest dia, no hi haurà misses vespertines, només missa a les 8h del dematí a la Parròquia dels Dolors.

Aquest dia es farà la Casa Santa, per tant, tots aquells que volgueu aportar flors per la mateixa, ho podeu fer dimarts horabaixa o dimecres dematí a la Parròquia dels Dolors.

 

3.- Dijous Sant, 18 d’abril,:  Missa del Sant Sopar :

–   Al  Monestir  de  les  Benedictines,  a  les  18  hores

    –     a la Parròquia dels Dolors a les 19h.

–       Processó de la Sang, a les 21:30h (enguany mitja hora més prest!).

 

4.- Divendres Sant, 19 d’abril,

      Pregària d’ofici de lectures i Laudes a la Parròquia de Crist Rei a les 10h.

      La Casa Santa de Crist Rei, aquest dia, estarà oberta de les 9:30h a les 12:30h.

Celebració de la Passió i Mort del Senyor:

   –  Al  Monestir  de  les  Benedictines,  a  le  18   h.

      –   a la Parròquia dels Dolors a les 19h.

    – Processó del Sant Enterrament a les 21:30h.

 

5.- Dissabte Sant, 20 d’abril:  Vigília Pasqual:

–  Al  Monestir  de  les  Benedictines,  a  les  19   hores

   –   Al Convent a les 21h. .

 

6.- Diumenge de Pasqua, 21 d’abril, les misses seran com un diumenge normal.

–   Hi haurà missa a la Parròquia dels Dolors a les 10h. I, seguidament, a les 10:45h Processó de l’Encontre.

 

 

 

*   *   *   *   *    *

CONCERT   AL  CONVENT  

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

MEMÒRIES   D'ANYS  PASSATS..

 

Publicado en Catequesi infantil, catequesis adolescents i joves, Comunicacions Generals, Pagina Principal | Deja un comentario

DIUMENGE QUINT DE QUARESMA

 

 Pregària 4 d'ABRIL de 2019

Monició d’entrada: Joan Perelló.

Explicació de la celebració: Mª. Magdalena.

Exposició Santíssim.

Inici: pàgina 55

Cant d’entrada: “PIETAT OH DÉU” pàgina: 59

Reso de Vespres: Antífones “QUARESMA”: pàgina 61 – 66 Salmòdia: pàgina 61 – 66                                        

Lectura: “…” (Amàlia).

Responsori breu: pàgina 76 i 77

Magníficat: pàgina 77

Pregàries + Oració: pàgina 77 (Joan Perelló).

Oració personal: 15 minuts.

Cant: pag. 227 cant nº 5 “Jo crec en vos bon Déu,”

Pregàries comunitaries.

Catequesis Papa Francisco “PARENOSTRE”: 22/02/19 (Maria Llull).

Cant: Pange Lingua …

Benedicció i Cant final: “Salve Regina”.


 

+ + + + + + + + + 

 

PRESENTACIÓ   DEL   PROGRAMA  DE  SETMANA   SANTA

PROGRAMA SETMANA SANTA

(cliqueu   sobre   "imatge"  )

 

************************************

COMUNICACIONS:

 

1.- Dissabte 13 d’abril, vigilia del Ram, les misses seran com un dissabte normal.

 

2.- Diumenge 14, el Ram, hi haurà missa a les 8h del dematí als Dolors.

– Benedicció de rams i missa a Sant Pau a les 10h;

– Crist Rei a les 10:45h;

–   als Dolors a les 11:45h.

– A  SA   RESIDÈNCIA  a  les  10'30

– A   les  BENEDICTINES     ales  18  h

 

Aquest mateix dia, a les 18:30h, a l’Església de Fartàritx, hi haurà la pregària dels Dotze Sermons, enguany a càrrec dels joves d’Emaús. Després, a les 20:30h, processó d’inici de Setmana Santa a la barriada de Crist Rei. Sortida i arribada a la mateixa Parròquia.

* * * * * * * * * * * 

 

.. però Jesús es va ajupir i començà a escriure a terra amb el dit. Ells continuaven insistint en la pregunta. Llavors Jesús es va posar dret i els digué: "Aquell de vosaltres que no tingui pecat, que tiri la primera pedra". Després es tornà a ajupir i continuà escrivint a terra. Ells, en sentir això, s'anaren retirant l'un darrere l'altre, començant pels més vells. Jesús es va quedar sol, i la dona encara era allà al mig.

 

  

DIUMENGE QUINT

(Power-Point)

 

5º diumenge de Quaresma (C)

EVANGELI

Aquell de vosaltres que no tingui cap pecat, que comenci a tirar pedres.

+ Lectura del sant evangeli segons sant Joan 8,1-11

 

En aquell temps, Jesús se n'anà a la muntanya de les Oliveres. 2 Però de bon matí es va presentar de nou al temple. Tot el poble acudia cap a ell. S'assegué i començà a instruir-los. 3 Llavors els mestres de la Llei i els fariseus li van portar una dona que havia estat sorpresa en el moment de cometre adulteri. La posaren allà al mig, 4 i li digueren:

–Mestre, aquesta dona ha estat sorpresa en el moment de cometre adulteri. 5 Moisès en la Llei ens ordenà d'apedregar aquestes dones. I tu, què hi dius?

6 Li feien aquesta pregunta amb malícia per tenir de què acusar-lo. Però Jesús es va ajupir i començà a escriure a terra amb el dit. 7 Ells continuaven insistint en la pregunta. Llavors Jesús es va posar dret i els digué:

–Aquell de vosaltres que no tingui pecat, que tiri la primera pedra.

8 Després es tornà a ajupir i continuà escrivint a terra. 9 Ells, en sentir això, s'anaren retirant l'un darrere l'altre, començant pels més vells. Jesús es va quedar sol, i la dona encara era allà al mig. 10 Jesús es posà dret i li digué:

–Dona, on són? ¿Ningú no t'ha condemnat?

11 Ella va respondre:

–Ningú, Senyor.

Jesús digué:

–Jo tampoc no et condemno. Vés-te'n, i d'ara endavant no pequis més.

Paraula de Déu.

 

(power-point)

REVOLUCIÓ IGNORADA

Jo tampoc et condemno.

Presenten a Jesús una dona agafada en adulteri. Tots saben son destí: apedregada fins a mort com estableix la llei. Ningú parla de l'adúlter. Així ha passat sempre en una societat masclista, condemna la dona i disculpa el baró. Desafiament a Jesús frontal: “La llei de Moisès mana apedregar les adúlteres. Tu ¿ què hi dius ?”

Jesús no aguanta aqueixa hipocresia social nodrida per la prepotència dels barons. Aquella sentència a mort no ve de Déu. Amb senzillesa i gosadia adnirables, fa entrar a l'hora veritat, justícia i compassió en el judici a l'adúltera: “el que no tingui cap pecat, que comenci a tirar pedres”.

Els acusadors se'n van avergonyits. Saben que són els més reponsables dels adulteris que es comenten dins aquella societat. Aleshores, Jesús mira la dona alliberada de l'execució i, amb tendresa i respecte, li diu: “Jo tampoc et condemno”. Llavors, l'anima perquè el perdó sigui punt de partida d'una vida nova: “Au, en endavant no pequis més”

Així és Jesús. No es deixa condicionar per cap llei ni poder opressiu. Lliure i magnànim que no condemna ni odia, no torna mal per mal. En la defensa i perdó de l'adúltera hi ha més veritat i justícia que en totes les nostres reivindicacions i condemnes ressentides.

Els cristians hem de saber extreure totes les conseqüències que amaga l'actuació alliberadora de Jesús davant l'opressió de la dona. Des d'una Església dirigida i inspirada per barons, no encertem a ser conscients de totes les injustícies que pateix la dona en tots els àmbits de la vida. Qualque teòleg parlava de la “revolució ignorada” pel cristianisme.

Cert és que, vint segles després, en el països d'arrels cristianes, vivim dins una societat en la qual sovint la dona no es pot moure lliurement sense tèmer al baró. La violació, els maltractes i les humiliacions no són coses imaginàries, ans el contrari, són de les violències més arraigades i que més sofriment generen.

El sofriment de la dona hauria de tenir eco més viu i concret en les nostres celebracions, tenir-se més en compte en la nostra conscientització social. Sobre tot, hauriem d'estar més a prop de la dona oprimida i denunciar abusos, proporcionar defensa intel·ligent i protecció eficaç.

 

José Antonio Pagola

 

TOTS NECESSITEM PERDÓ

Com acostuma, Jesús ha passat la nit tot sol amb son Pare a la Muntanya de les Oliveres. Comença el nou dia, ple de l'Esperit de Déu que l'envia a “proclamar l'alliberament dels captius… i donar llibertat als oprimits”. Aviat es troba envoltat de la gent que va a l'esplanada del Temple per a escoltar-lo.

De cop, un grup d'escribes i fariseus irrom portant “una dona agafada en adulteri”. No els importa el destí terrible de la dona. Ningú li demana de noves. Ja està condemnada. Els acusadors ho tenen clar: “La Llei de Moisès mana apedregar a les adúlteres. Tu, ¿ què hi dius?”.

La situació és dramàtica: els fariseus estan tensos, la dona angoixada, la gent expectant. Davant ell aquella dona humiliada, condemnada per tots. Aviat serà executada. ¿ És aquesta la darrera paraula de Déu sobre aquesta filla seva ?

Jesús, està assegut, mira cap a terra i comença a dibuixar damunt l'arena. Hi ha poca claror. Els acusadors demanen una resposta en nom de la Llei. Ells respondrà des de l'experiència de la misericòrdia de Déu: aquella dona i els seus acusadors, tots ells, necessiten els perdó de Déu.

Els acusadors només pensen en el pecat de la dona i en la condemna de la Llei. Jesús canviarà la perspectiva. Posarà els acusadors front al seu pecat. Davant Déu, tots necessiten el seu perdó.

Insisteixen i no paren, Jesús s'aixeca i els diu: “Aquell que no tingui cap pecat, que comenci a tirar pedres” ¿ Qui sou vosaltres per a condemnar a mort a aquesta pobre dona, oblidant vostres propis pecats i vostra necessitat de perdó i de misericòrdia de Déu ?

Els acusadors es “retiren un rera l'altre, començant pels més vells”. Jesús apunta cap a una convivència on la pena de mort no pugui ser la darrera paraula sobre l'esser humà. Més endavant dirà solemnement: “Jo no he vingut per a condemnar el món sinó per a salvar-lo”.

El diàleg de Jesús amb la dona dóna una nova llum sobre la seva actuació. Els acusadors s'han retirat, però la dona no s'ha mogut. Sembla que necessita escoltar una darrera paraula de Jesús. No se sent alliberada encara. Jesús li diu: “Jo tampoc et condemno. Au, veste'n , i d'ara endavant no pequis més”.

Li ofereix el seu perdó, i, al mateix temps, la convida a no pecar més. El perdó de Déu no anul·la la responsabilitat, sinó que exigeix conversió. Jesús sap que “Déu no vol la mort del pecador sinó que es convertesqui  i  visqui…

 

 

 

 

Qui introduirà en l’Església la defensa de la dona a l’estil de Jesús?


 


 

És sorprenent veure Jesús rodejat de tantes dones: amigues entranyables com Maria Magdalena o les germanes Marta i Maria de Betània; seguidores fidels com Salomé, mare d’una família de pescadors; dones malaltes; prostitutes de poble o senzilles mares de família. De cap profeta s’ha dit una cosa semblant.

Què trobaven en Jesús aquestes i altres dones? Perquè les atreia tant? La resposta que ofereixen els evangelis és prou clara i eloqüent. Jesús les mira amb ulls diferents, les tracta amb una tendresa i respecte desconeguts, defensa la seva dignitat, les acull com a deixebles. Ningú fins aleshores les havia tractat així.

Com les veia i les jutjava la gent?

La gent les veia com a font i causa d’impuresa ritual. Les tenia per l’esca del pecat. Trencant prejudicis i tabús, Jesús s’apropa a elles sense cap temor, les accepta a la seva taula i fins i tot, es deixa acariciar per una prostituta agraïda.

Com les consideraven els homes?

Com ocasió i font de pecat i desordre. Des de menuts se’ls prevenia i advertia per no caure en les seves arts de seducció. Curiosament i en contra d’aquest prejudici, Jesús carrega l’accent en la responsabilitat personal dels homes i diu: “Tot aquell que mira una dona amb mala intenció ja ha comés adulteri en el seu cor.”

S’entén bé la reacció de Jesús quan li presenten una dona sorpresa en adulteri amb intenció d’apedregar-la com manava la llei jueva. De l’home no se’n diu res. Ni se’n parla! És el que solia passar sempre en aquella societat masclista: es condemna i es lapida la dona perquè ha deshonrat la família i –oh paradoxa!– es disculpa, amb sospitosa facilitat, l’home.

Com reacciona Jesús?

Jesús no suporta la hipocresia social construïda i defensada pel domini exclusiu i abusiu dels homes, dels mascles. Amb senzillesa i contundència admirables, Jesús accentua la veritat, la justícia i la compassió. Els hi diu: “El que estigui sense pecat que llenci la primera pedra.” Els rabiüts acusadors es van retirant avergonyits. L’Evangeli remarca “començant pels més vells.” Saben de sobres que ells són els més responsables dels adulteris que es cometen en aquella ciutat.

Jesús s’adreça a aquella dona humiliada pels mascles acusadors i li parla amb respecte i tendresa: “Tampoc jo no et condemno. Segueix el teu camí i d’ara en endavant no pequis més.” Què volen dir aquestes paraules? Què signifiquen realment? Signifiquen i expressen que Jesús confia en aquella dona. Jesús li desitja el millor. Jesús l’anima a no pecar.

Però –i fixem-vos bé en això– dels llavis de Jesús no en surt ni en sortirà cap condemna explícita i humiliant. I jo pregunto: Qui ens ensenyarà avui a mirar la dona amb els ulls de Jesús? Qui introduirà en l’Església i en la societat la veritat, la justícia, i la defensa de la dona seguint l’estil i el tarannà de Jesús?

Hem de ser més receptius, més compromesos, més pràctics i més generosos. Jesús no condemna a la dona. Jesús despenalitza l’adulteri. I el més fort: Jesús desemmascara la hipocresia dels professionals de la religió, un col·lectiu en el que abunden els censors sense pietat quan es tracta dels pecats i delictes dels altres i, a la vegada, amaguen aquests mateixos pecats i delictes quan els cometen els dirigents religiosos.

Això passava en temps de Jesús i segueix passant ara. Una mentalitat i una pràctica a la que planta cara el papa Francesc. I nosaltres, quin paper hi juguem aquí? També fem l’hipòcrita?

Com tractem la dona, nosaltres?

 

 

*  *   *  *  *  *  

 

 

Publicado en Catequesi infantil, Comunicacions Generals, Pagina Principal | Deja un comentario