Us mantindrem informats sobre les comunicacions de la parròquia.

DIUMENGE XXXII DURANT L’ANY

 
 
SEMINARI  NOU   (PALMA)
10  NOVEMBRE  2018
Benvolguts/des,
 

En la tasca de proporcionar mètodes per a la pastoral juvenil i vocacional de parròquies, comunitats o moviments, hem convidat Jordi Massegú, director de Life Teen (Espanya) perquè ens vengui a presentar els mètodes “Egde” i “Life Teen” de treball pastoral amb joves.

 
Serà, si Déu ho vol, dissabte, 10 de novembre de 2018, de les 10 a les 13:30 h al Seminari Nou (Palma).
 
Estàs ben convidat a conèixer noves formules per a l’evangelització amb joves!
 
Secretaria General
Bisbat de Mallorca
 
 

 

 

 

 

 

 

32º diumenge Temps ordinari (B)

 

COMUNICACIONS:

10/11 NOVEMBRE  2018

 

–  Aquest cap de setmana celebram la campanya de l’Església Diocesana amb el lema “Som una gran família amb tu”.

 

 

– Dijous 15 hi haurà trobada de Vida Creixent al Convent de les Franciscanes a les 18h.

 

– Ha arribat el nou full Lluerna. 

LLUERNA

 

*  *  *  *  *  

 

 

DIUMENGE XXXIIº

(POWER-POINT)

EVANGELI

Aquesta viuda pobre ha tirat més que tots els altres.

+ Lectura del sant evangeli segons sant Marc 12, 38-44

 

 

Marc 12,38-44

 

Acusacions contra els mestres de la Llei

(Lc 20,45-47)

38 Jesús, instruint la gent, deia:

–Aneu amb compte amb els mestres de la Llei. Els agrada de passejar-se amb llargues vestidures, que la gent els saludi a les places 39 i que els facin ocupar els seients d'honor a les sinagogues i els primers llocs en els banquets. 40 Devoren els béns de les viudes i fan veure que preguen llargament. Per això aquests seran judicats amb més rigor.

L'ofrena d'una viuda pobra

(Lc 21,1-4)

41 Jesús es va asseure davant la sala del tresor i mirava com la gent hi tirava diners. Molts rics hi tiraven molt. 42 Llavors va arribar una viuda pobra que hi tirà dues petites monedes de coure. 43 Jesús va cridar els seus deixebles i els digué:

–Us asseguro que aquesta viuda pobra ha tirat al tresor més que tots els altres. 44 Tots han donat el que els sobrava; ella, en canvi, ha donat el que necessitava, tot el que posseïa, tot el que tenia per a viure.

Paraula de Déu.

 

QUI  M'ESTIMA   MÉS…???

Jesús es va asseure davant la sala del tresor i mirava com la gent hi tirava diners. Molts rics hi tiraven molt. Llavors va arribar una viuda pobra que hi tirà dues petites monedes de coure. Jesús va cridar els seus deixebles i els digué: Us asseguro que aquesta viuda pobra ha tirat al tresor més que tots els altres. Tots han donat el que els sobrava; ella, en canvi, ha donat el que necessitava, tot el que posseïa, tot el que tenia per a viure.

 

EL MILLOR DE L'ESGLÉSIA

El contrast entre les dues escenes és fort. En la primera, Jesús alerta en front dels dirigents religiosos: “¡ Aneu en compte amb els mestres de la Llei!”” el seu comportament pot fer molt mal. A la segona, crida els seus deixebles perquè prenguin nota del gest d'una pobra viuda: la gent senzilla els podrà ensenyar a viure l'Evangeli. Sorprèn el llenguatge dur i certer que usa Jesús per a desemmascarar la falsa religiositat dels escribes. No soporta la vanitat i ganes d'ostentació. Cerquen vestir de manera especial i ser escomesos amb reverència per a sobresortir part damunt els altres, imposar-se i dominar.

La religió els serveix per fomentar fatuïtat. Fan “resos llargs” per donar bona impresió. No creen comunitat, ja que es col·loquen part damunt de tots. En el fons, només pensen en ells mateixos. Viuen i s'aprofiten dels dèbils als quals haurien de servir. Marc no recull les paraules de Jesús per a condemnar els escribes que hi havia al Temple de Jerusalem abans de la destrucció, sinó per posar en alerta les comunitats cristianes a les quals escriu. Els dirigents religiosos han de ser servidors de la comunitats. Res més. Si obliden això, són un perill per a tots. Cal reaccionar perquè no facin mal.

A la segona escena, Jesús està assegut davant l'arca de les ofrenes. Molts rics tiren quantitats importants: són els que sotenen el Temple. Amb això, s'acosta una doneta. Jesús se n'adona que  tira dues monedetes de coure. És una viuda pobre, maltractada per la vida, tota sola i sense recursos. Segurament, viu captaire vora el Temple.

Jesús es commou i crida els deixebles. No han d'oblidar el gest d'aquesta dona, ja que, tenint necessitat “ha tirat tot el que necessitava, tot el que tenia per viure”. Mentre els mestres treuen profit de la religió, aquesta doneta es desprèn de tot pels altres, i confia totalment en Déu.

El seu gest ens descobreix el cor de la vertadera religió: gran confiança en Déu, gratuïtat sorprenent, generositat i amor solidari, senzillesa i veritat. No coneixem el nom d'aquesta dona ni la seva cara. Només sabem que Jesús veiè en ella un model per als futurs dirigents de la seva Església.

Avui també, dones i homes de fe senzilla i cor generós, són el millor que tenim a l'Església. No escriuen llibres ni fan sermnons, però són els que mantenen viu entre nosaltres l'Evangeli de Jesús. D'ells cal aprendre, capellans i bisbes.

José Antonio Pagola

 

  

 

"L’abric que penja del teu armari, pertany a qui passa fred"

Pel que l’escolta i el rep amb cor noble i net, el missatge evangèlic gairebé sempre resulta seductor i atractiu.

Hem de reconèixer que el missatge és exigent. Per això molts en fugen o bé tracten d’aigualir-lo.

Les paraules de Jesús no poden ser més clares: “No podeu servir Déu i el diner.” (Lc. 16,13)

Què vol dir això?

Que no podem deixar-nos esclavitzar pel diner.

Concretament: ¿Quin nivell de vida es pot permetre un cristià que realment vulgui ser-ho?

Avui, gairebé ningú predica aquesta temàtica ni parla d’aquests temes.

Però en la doctrina de l’Església hi ha una llarga tradició que arrenca dels Pares dels primers segles i perdura fins avui per a qui vol assabentar-se’n.

Què diu aquesta doctrina?

Cap a quina praxi ens orienta?

Hi ha, en primer lloc, els béns necessaris per a la vida. Sense ells no podríem subsistir.

Tots tenim dret, per exemple:

-al menjar diari

-al vestit necessari

-al sostre o habitatge.

Aquests béns elementals ens proporcionen una vida digna.

Però perquè l’existència sigui plenament humana, hi ha, també, un altre tipus de necessitats:

-la cultura

-el lleure

-els viatges

-la comunicació.

Aquests béns varien segons les civilitzacions i les condicions de cada persona.

Lògicament, també hi tenim dret, però no de manera absoluta.

Per què?

Perquè en temps de crisi haurem de moderar i reduir el nostre nivell de vida per a poder ajudar als que no tenen el necessari per a viure dignament.

I en últim terme, hi ha els béns que no són necessaris ni per la vida ni per a la condició personal: són els béns superflus, els béns innecessaris.

D’acord amb la tradició cristiana no tenim cap dret a gaudir-los mentre hi hagi persones privades del necessari per a subsistir.

De tot plegat se’n desprèn un principi clar i exigent:

Tot el que li sobra al ric pertany de ple dret al pobre.”

Exigència pràctica:

No tenim cap dret a acumular béns innecessaris mentre hi hagi gent que mori de gana i misèria.

Aquí tenim un text de SD. Basili que encara avui, pot sotraguejar la nostra consciencia:

El pa que hi ha al teu rebost pertany als famolencs; l’abric que penja del teu armari, pertany a qui passa fred; les sabates que tu no fas servir són dels que van a peu nu; els diners que acumules i et sobren pertanyen al que no té res.”

Resulta difícil parlar més clarament i amb més exigència.

Però, quants de nosaltres en farem cas?

Quants de nosaltres redreçarem el nostre viure concret i diari?


 

 

 

 

DIA  DE  L'ESGLÉSIA  DIOCESANA

 

Publicado en Catequesi infantil, catequesis adolescents i joves, Comunicacions Generals, Pagina Principal | Deja un comentario

MISSES I ALTRES SAGRAMENTS NOVEMBRE 2018

 

Pregària, 8 de Novembre de 2018

Monició d’entrada: Joan Perelló.

Explicació de la celebració: Mª. Magdalena.

Exposició Santíssim.

Inici: pàgina 55

Cant d’entrada: pàgina 225 “Benaurances”

Reso de Vespres: Antífones: pàgina 61 – 66 Temps durant l’any. Salmòdia: pàgina 61 – 66 Temps durant l’any.

Lectura: “Ets Feliç?” “Crec en Déu?” (Amàlia).

Responsori breu: pàgina 68

Magníficat: pàgina 68

Pregàries + Oració: pàgina 69 

Oració personal: 15 minuts.

Cant: pag. 227 cant nº 5 “Jo crec en vos bon Déu,”

Pregàries comunitaries.

Catequesis Eucaristía Papa Francisco: 13/12/17 

Cant: Pange Lingua 

Benedicció i Cant final: “Salve Regina”.                                    

 

 

DOLORS

 

CRIST REI

 

SANT PAU

10
NOVEMBRE

19h Fartàritx (G.Parera)

19h Convent (J.Amengual)

10

18:30h (T.Tauler)

10

17h Sant Josep (J. Perelló)

19:30h (F.Xavier)

11

8h Dolors (T.Amorós)

9h Serralt (T.Riera)

12h Dolors (T.Amorós)

17h Benedictines (G.Parera)

20h Dolors (T. Tauler)

11

19h (F.Xavier)

11

 

17

19h Fartàritx (T.Riera)

19h Convent (J.Amengual)

17

18:30h (F.Xavier)

17

17h Sant Josep (J. Perelló )

19:30h (T.Amorós)

18

8h Dolors (F.Xavier)

9h Serralt (T.Riera)

12h Dolors Missa catequesi (F.Xavier)

17h Benedictines (T. Tauler)

20h Dolors (G.Parera)

18

19h (T.Amorós)

18

 

24

19h Fartàritx. Famílies (T.Tauler)

19h Convent (J.Amengual)

24

18:30h (T.Amorós)

24

17h Sant Josep (J. Perelló)

19:30h (J.Perelló)

25

8h Dolors (T.Tauler)

9h Serralt (T.Riera)

12h Dolors (T.Tauler)

17h Benedictines (J.Perelló)

20h Dolors (G.Parera)

25

19h Festa Crist Rei (Concelebració. Bisbe)

25

 

1

DESEMBRE

19h Fartàritx (G.Parera)

19h Convent (J.Amengual)

1

18:30h (F.Xavier)

1

17h Sant Josep (J. Perelló)

19:30h (T.Tauler)

2

8h Dolors (T.Amorós)

9h Serralt (T.Riera)

12h Dolors (T.Amorós)

17h Benedictines (G.Parera)

20h Dolors (F.Xavier)

2

19h (T.Tauler)

2

 

 


EL PAPA FRANCESC ENVIA LA SEVA CONDOLENÇA 
ALS DAMNIFICATS PER LES INUNDACIONS 
AL LLEVANT DE MALLORCA

 

El papa Francesc ha remès una carta al bisbe de Mallorca, Mons. Sebastià Taltavull, mostrant la seva proximitat i pregària amb els damnificats per les inundacions esdevingudes al Llevant de Mallorca. Dona resposta així a la missiva enviada pel bisbe els dies després de la torrentada, on li demanava, a més d’explicar-li el que estava succeint, que tengués presents en la seva pregària en uns moments de tant dolor els qui havien perdut un dels seus familiars, els altres damnificats i tot el poble que pateix amb ells. 

El papa Francesc comença la carta agraint al bisbe i als diocesans de Mallorca “la seva proximitat i afecte”, i es fa partícip de les penes i sofriments dels germans d’aquestes terres: “En els moments d'abatiment que toquen la vida de la nostra gent, i que ha patit la pèrdua dels seus éssers estimats i dels seus béns materials, només el misteri del lliurament amorós i sense reserves de Nostre Senyor Jesucrist a la creu pot ajudar a no caure en el desànim i a avançar per camins d'esperança, amb la convicció que la fe en la Providència divina sosté i encoratja”, escriu.

A la vegada, i tot convidant el bisbe a ser “signe i instrument de la tendresa i misericòrdia del Bon Pastor” i de consolar els qui han estat afectats, li demana que els faci arribar “la meva afectuosa proximitat i la meva benedicció, la meva pregària per les seves necessitats i també els meus sufragis pels qui han perdut la vida en aquesta catàstrofe”.

Col·lecta extraordinària de la Diòcesi i donatius per als damnificats
La Diòcesi de Mallorca ha recaptat 150.179,49 € a través de la col·lecta extraordinària del cap de setmana del 13 i 14 d’octubre a parròquies i llocs de culte i la recollida de donatius destinats a pal·liar les necessitats dels damnificats per les inundacions al Llevant de Mallorca. 

E ls donatius es gestionen a través d’un equip format pels rectors de Sant Llorenç, s’Illot, Artà i una treballadora social de Càritas Manacor, amb la coordinació dels Serveis Socials de Sant Llorenç. A hores d’ara ja s’han destinat 19.249,79 € a pal·liar situacions de necessitats urgents. 

Servei d’atenció a la família i al dol
Aquest equip de treball, constituït immediatament després de la catàstrofe pel bisbe Sebastià Taltavull juntament amb els rectors de les parròquies afectades, té com a objectiu fer un seguiment de les necessitats tant materials com humanes i espirituals. Per a tal, s’hi han incorporat els serveis d’atenció a la família i al dol de la Diòcesi, que es posen a disposició dels afectats per atendre qualsevol persona o família que ho necessiti.

 

 

"TODOS  QUEREMOS  LA  PAZ"

(EL  PAPA  FRANCESC)

Publicado en Catequesi infantil, catequesis adolescents i joves, Comunicacions Generals, Misses, Pagina Principal | Deja un comentario

DIUMENGE XXXIº DURANT L’ANY

 

 

COMUNICACIONS:  

ADORACIÓ NOCTURNA

Pregària amb Exposició del Santíssim a l'Església de Fartàritx

Dijous, 8 de Novembre de 2018

Hora 20:30 h

*  *   *  *  *  

 

31º diumenge Temps ordinari (B)

 

..No ets lluny del Regne de Déu.

+ Lectura del sant Evangeli segonsSant Marc 12, 28b-34

 

El primer manament

(Mt 22,34-40 Lc 10,25-28)

28Llavors un dels mestres de la Llei, que havia sentit la discussió i havia trobat bona la resposta de Jesús, se li va acostar i li va fer aquesta pregunta:

–Quin és el primer de tots els manaments?

2Jesús va respondre:

–El primer és:Escolta, Israel: el Senyor és el nostre Déu, el Senyor és l'únic. 30 Estima el Senyor, el teu Déu, amb tot el cor, amb tota l'ànima, amb tot el pensament i amb totes les forces.31El segon és aquest:Estima els altres com a tu mateix. No hi ha cap manament més gran que aquests.

32 Llavors el mestre de la Llei li digué:

–És veritat, mestre. Amb tota la raó dius que ell és l'únic i queno n'hi ha d'altre fora d'ell , 33 i que estimar-lo amb tot el cor, amb tot l'enteniment i amb totes les forces i estimar els altres com a si mateixval més que tots els holocaustos i sacrificis.

34 Jesús, veient que havia parlat assenyadament, li digué:

–No ets pas lluny del Regne de Déu.

I ningú no s'atreví a fer-li cap més pregunta.

Paraula de Déu.

 

ATEISME SUPERFICIAL

Molts han passat d'una fe lleugera i superficial en Déu a un ateisme igualment frívol i irresponsable. N'hi ha que ha eliminat de llurs vides tota pràctica religiosa i han liquidat qualsevol relació amb una comunitat creient. Però, ¿ és suficient això per a resoldre amb seriesa la postura personal amb el kisteri últim de la vida ?

N'hi ha que diuen que no creuen en l'Església ni en “els invents dels capellans”, però creuen en Déu. Tanmateix, ¿ què vol dir creure en un Déu al qual mai recorden, amb qui mai dialoguen, al qual no escolten, del qual no esperen res amb goig ?

Altres proclamen que ja és temps d'aprendre a viure sense Déu, afrontar la vida amb dignitat i personalitat. Però, quan es mira de prop llur vida, no és fàcil veure com els ha ajudat l'abandó de Déu per a viure una vida més digna i responsable.

Molts s'han fabricat sa pròpia religió i s'han construit sa pròpia moral a mida. Mai han cercat sinó situar-se amb comoditat dins la vida, evitant tota pregunta que qüestionara l'existència.

N'hi ha que no sabrien dir si creuen o no en Déu. En realitat no entenen perquè serveix això de creure. Viuen absorts en treballar i fruir i distrets pels problemes de cada dia, els programes del televisor i revistes de cap de setmana, i Déu no té lloc dins llurs vides.

Aqueix ateisme frívol està en les persones que gosen dir-ho en veu alta, però també en el cor de molts que es tenen per creients i no tenen a Déu per únic Senyor de llur vida.

Facem una prova. ¿ Què sentim dins el més pregon de nostra consciència quan escoltem a poc a poc, repetit i amb sinceritat aquestes paraules: “Escolta… El Senyor nostre Déu és l'únic Senyor: Estimaràs el Senyor el teu Déu amb tot el cor, amb tota l' ànima, amb tota la teva ment, amb totes les teves forces” ? ¿ Quin espai pren Déu dins mon cor, esperit, ment, tot mon esser ?


 

JESÚS SEMPRE MATISA

Una pregunta ben curiosa

Aquesta vegada començarem pel final. Marc acaba dient: “Ningú no s’atreví a fer-li cap més pregunta.” Potser per no ser corregit; potser perquè Jesús va llegir els seus pensaments i va intuir que el volien “provar”, cosa que l’Evangeli diu més d’una vegada. O simplement, perquè només et pots acostar al Mestre amb el cor i els ulls clars, delerós de saber de debò la veritat. Per altra banda, no deixa de ser curiós que li preguntessin quin és el primer manament de la Llei, aquella pregària (“Shemà, Israel, escolta Israel!”) que tot bon jueu deia si més no una vegada cada dia de la seva vida conscient i religiosa. Era tan elemental com preguntar-li a un nen de 8 anys la “taula del 2”. Però, ja ho sabem, són coses dels prejudicis que aquella gent del Temple tenia contra Jesús.

Una resposta inesperada

Jesús sempre sorprèn, sempre diu més del que li preguntem, perquè la seva visió del món de la fe i de la religió no es queda en el Temple sinó que s’estén pels carrers, per les cases, per la vida de la convivència. I per això la seva resposta va més enllà. Aquest “més enllà” és el que dona autenticitat a la nostra pregària, als nostres esquemes, potser massa religiosos. Perquè per a ell l’amor a Déu es tradueix en l’amor als altres. Com que només tenim un sol cor que estima, aquest amor ha d’arribar a Déu i al proïsme. No es pot quedar en les parets del nostre racó de pregar, ni en els sentiments eteris que poden acompanyar una fe vaporosa, sinó una fe encarnada en la vida quotidiana. Per a Jesús, tan “absolut” és Déu, el Pare, com la imatge de Déu, el germà, la germana. Això ho té clar des del moment en què es va encarnar i identificar amb la condició humana.

El mestre de la Llei capgirat

Segur que havia de ser el contacte, l’empatia que Jesús provocava amb la seva veritat als ulls i a les paraules. Si no, no s’explica que el Mestre de la Llei fes un tomb tan copernicà a les seves pràctiques religioses, al seu tarannà i a les seves tradicions ancestrals. I arribés a dir el que va dir ! Per això, ara el qui es meravella és Jesús. I li diu: “No estàs lluny del Regne!” Tant de bo t’atrapi l Esperit de l’Evangeli. Deixa les teves seguretats i rutines, i deixa’t atrapar pel risc i una nova vida…

Alguna vegada ens ha d’atrapar aquest vertigen de l’Evangeli. Alguna vegada hem de fer un “Ah, ara ho veig!” Aquesta petita il·luminació té un poder de síntesi i un atractiu que ens dóna força per tirar endavant. És aleshores quan ens ha arribat la bona notícia de l’Evangeli. Seria força interessant veure com va tornar a casa seva o al Temple aquell mestre de la Llei…

 

 

 

 

 

 

"Un Déu que no busca ser servit pels homes sinó servir-los"

Què ens diu la Història?

Ens diu que cada religió va elaborar la seva imatge de Déu a partir de la cultura en la que neix.

Això és el que ha passat amb el cristianisme, que durant mil·lennis ha enfonsat les seves arrels en una societat patriarcal i monàrquica fortament jerarquitzada.

No és doncs gens estrany en aquesta cultura invocar déu com a Sobirà, Jutge, Senyor i Rei.

Però és evident que avui aquest Déu ha deixar d’atraure els cors. Ja no fascina ni atemoritza. Cada cop creix més la indiferència.

Em pregunto quina ressonància pot tenir en la consciència de la majoria aquest “Déu totpoderós i etern” que es va repetint en les pregàries litúrgiques.

No és cap despropòsit pensar – i desitjar! – que el cristianisme dels propers segles evolucionarà cap a uns models més propis i adients per a expressar la fe en un Déu Amor.

¿Per què no es descobrirà en el Déu cristià un Déu

-amic de la vida

-Pare i Mare de tots

-un Déu amant

-enamorat de cada ser

servidor humil de les seves criatures?

Segur que es creurà en un Déu

-que estima el cor

-que impulsa la vida

-que allibera de les pors

-que desvetlla la responsabilitat

-que vol ja des d’ara la pau i la felicitat per a tots.

¿Per què no creure en un Déu prou gran que no cap en cap religió ni en cap església?

El Déu que pateix a on es pateix,

El Déu que acompanya dia a dia.

El Déu que, lluny de provocar angoixa davant la mort, abraçarà cada persona mentre agonitza, guiant-la cap a la vida eterna.

Tal vegada, aleshores, molts descobriran que aquest déu està ja anunciat per Crist, que ens revela un Déu que no busca ser servit pels homes sinó servir-los ( Mc 10,44)

Un Déu que estima bons i dolents.

Un Déu que fa sortir el sol i ploure per a tots ( Mt. 5,45 )

Un Déu així, sí que és capaç d’atraure i d’enamorar!


 

 

 

 

Publicado en Catequesi infantil, Comunicacions Generals, Pagina Principal | Deja un comentario

FESTA DE TOTS SANTS

 

CELEBRACIONS PER “TOTS-SANTS”

 

Dimecres 31 octubre

FARTÀRITX 19 h                                          CRIST REI 19 h                                                     S. JOSEP 17 h

CONVENT 19 h                                                                                                                           SANT PAU 19'30h

 

Dijous, 1 novembre

PARRÒQUIA “ELS DOLORS                                                 CRIST REI

8 h, 9h (Serralt), 12 h                                                              19 h

CEMENTIRI 16 h

(Benedictines) 17 h

20 h

 

Divendres, 2 novembre

PARRÒQUIA “ELS DOLORS”         CRIST REI              SANT PAU

Funeral 20 h                                     Funeral 19 h            Funeral 19'30

 

 

TOTS ELS SANTS

CREURE EN EL CEL

(POWER-POINT)

EVANGELI

Alegreu-vos-en i celebreu-ho, perquè la vostra recompensa és gran en el cel.

+ Lectura del sant evangeli segons sant Mateu 5, 1-12a

 

SERMÓ DE LA MUNTANYA (5-7)

Les Benaurances

(Lc 6,20-26)

1En veure les multituds, Jesús pujà a la muntanya, s'assegué, i se li acostaren els deixebles.

2 Llavors, prenent la paraula, començà a instruir-los dient:

3 –Feliços els pobres en l'esperit: d'ells és el Regne del cel!

4 »Feliços els qui ploren: Déu els consolarà!

5 »Feliços els humils: ells posseiran la terra!

6 »Feliços els qui tenen fam i set de ser justos: Déu els saciarà!

7 »Feliços els compassius: Déu se'n compadirà!

8 »Feliços els nets de cor: ells veuran Déu!

9 »Feliços els qui treballen per la pau: Déu els anomenarà fills seus!

10 »Feliços els perseguits pel fet de ser justos: d'ells és el Regne del cel!

11 »Feliços vosaltres quan, per causa meva, us insultaran, us perseguiran i escamparan contra vosaltres tota mena de calúmnies! 12 Alegreu-vos-en i celebreu-ho, perquè la vostra recompensa és gran en el cel.

Paraula de Déu.

LA FELICITAT NO ES COMPRA

Ningú sap donar una resposta clara quan li demanen per la felicitat. ¿ Què és la felicitat ? ¿ En què consisteix realment ? ¿ Com assolir-la ? ¿ Per quins camins ?

Cert, no és fàcil esser feliç. No s'assoleix la felicitat de qualsevol manera. No és suficient trobar el que es cerca. No és suficient satisfer els desitjos. Quan s'assoleix el que es volia, es cerca de bell nou esser feliç.

La felicitat no es pot tampoc comprar. No es pot adquirir en cap magatzem, com tampoc l'alegria, l'amistat o la tendresa. Amb diners només podem comprar aparences de felicitat.

Per això, hi ha tantes persones tristes pels carrers. La felicitat està substituida pel plaer, la comoditat i el benestar. Però ningú sap com tornar a l'home d'avui el goig, la llibertat, l'experiència de plenitud.

Nosaltres tenim les nostres “benaurances”. I sonen així: Feliços els qui tenen bon “compte corrent”, els qui poder adquirir el darrer “model”, els qui “triumfen” costi el que costi, els qui, els qui són “aplaudits”, els qui disfruten de la vida sense escrúpols, els qui es desentenen dels problemes…

Jesús ha posat nostra “felicitat” cap per avall. Ha donat un capgirell total a la nostra manera d'entendre la vida i ens ha descobert que anem “en direcció contrària”.

Hi ha un altre camí vertader per a esser feliç, un camí que ens sembla fals i increïble. La vertadera felicitat és una cosa que es troba de pas, fruit d'un seguiment senzill i fidel a Jesús.

¿ En què creure ? ¿ En les benaurances de Jesús o en els reclams de felicitat de la nostra societat?

Cal elegir entre aquests dos camins. Bé, provar d'assegurar  nostra petita felicitat i sofrir el manco possible, sense estimar, sense tenir pietat de ningú, sense compartir… O bé, estimar… cercar la justícia, estar prop dels que sofreixen… acceptar el sofriment necessari i creure en una felicitat més profunda.

Quan descobreix que és més felic quan s'estima i sofreix que quan no s'estima i no es sofreix, llavors es torna una persona creient.

És una equivocació pensar que el cristià és cridat a viure i fotre's més que els altres, més infeliç…Ser cristià és cercar la felicitat vertadera pel camí mostrat per Jesús. Una felicitat que comença aquí i s'assoleix en plenitud en l'encontre final amb Déu.

 

"Vet aquí una simple qüestió de generositat, d’honradesa i de bon cor"

Tots-Sants.

Antigament, i aleshores com avui, els elefants sagrats dels poderosos per tot arreu eren ben vistos per la seva brillantor i la seva excel·lència.

Però va venir un home anomenat Jesús i digué:

Benaurats els qui viuen amb un cor de pobre per a poder ser lliures i així lluitar contra la pobresa que fa patir.”

Antigament, i aleshores com avui, s’imposen els astuts, els murris i els bergants.

Però va venir Jesús i digué:

Benaurats els senzills perquè sabran qui són i veuran clar el camí que han de recórrer.”

Antigament, i aleshores com a vull, les llàgrimes no es cotitzaven pas a la borsa ni als mercats, i la gresca i la barrila i un ventre tip eren més importants que la veritat.

Però va venir Jesús i digué:

Benaurats els qui no es planyen ells mateixos ni s’espanten de l’esforç perquè aconseguiran la fortalesa d’ànima per a poder auxiliar els qui sofreixen i ploren.”

Antigament, i aleshores com avui, la paraula justícia feia bonic en tots els discursos i programes dels polítics però era tabú en el carrer i en els consells d’administració.

Però va venir Jesús i digué:

Benaurats els qui tenen fam i set de justícia perquè aquests trencaran les cadenes que esclavitzen.”

Antigament, i aleshores com avui, el cor era encomiat i ponderat entre els infants com el més bell tresor que hi ha en el món però, quan es feien grans hom els deia que era rigorosament obligat avergonyir-se’n.

Però vingué Jesús i digué:

Benaurats els que tenen cor i el tenen vulnerable al sofriment dels altres, perquè s’arriscaran a treure creus d’aquest món.”

Antigament, i aleshores com avui, el prestigi d’un home es mesurava per la quantitat de fusells i canons que estaven disposats a defensar-lo.

Però va venir Jesús i digué:

Benaurats els qui fan possible la pau: aquests experimentaran que Déu els tracta com a fills.”

Antigament, i aleshores com avui, molts consideraven que dóna categoria jugar amb els sentiments dels altres.

Però va venir Jesús i digué:

Benaurats els qui tenen un sol cor, net com l’aigua d’un rierol muntanyenc, perquè un dia sentiran que hi brolla una font de joia inexhaurible.”

Antigament, i aleshores com avui, alguns consideraven que només calia protegir els que ja són feliços i que els desgraciats s’aguantin.

Però va venir Jesús i va dir:

Benaurats els qui s’ho juguen tot perquè els miseriosos puguin somriure d’alegria.”

Antigament, i un dia que fou avui, Jesús digué:

Porto una bona notícia per als qui sou víctimes de la pobresa, de la fam i del dolor, perquè jo mateix suscitaré una multitud d’homes i dones senzills, nets de cor, misericordiosos, pacificadors i famolencs de justícia que lluitaran per a posar remei als vostres mals.”

Molts, els orgullosos i panxa contents se’n van riure.

D’altres, s’ho van creure i en van tenir gran alegria, i es feren cristians.

Qui són aquests?

Els sants que avui celebrem i festegem.

Tots hi som cridats.

Vet aquí una simple qüestió de generositat, d’honradesa i de bon cor.


 


 

 

Publicado en catequesis adolescents i joves, Comunicacions Generals, Misses, Pagina Principal | Deja un comentario

TEMPS DURANT L’ANY

 

28-OCTUBRE 2018

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

*  *  *  *  *  *  

 

 

 

 

 

AMB ULLS NOUS

La curació del cec Bar-Timeu està contada per Marc per urgir les comunitats cristianes a sortir de la ceguesa i mediocritat. Només així seguiran a Jesús pel camí de l'Evangeli. El relat és de sorprenent actualitat per a l'Església del nostre temps.

Bartimeu és “un captaire cec assegut a la vorera del camí”. Dins sa vida sempre és de nit. Ha sentit parlar de Jesús, però no coneix la seva cara. No el pot seguir. Està a la vora del camí pel qual passa Jesús, però està fora. ¿No és aquesta la nostra situació ? ¿ Cristians cecs, asseguts vora el camí, incapaços de seguir Jesús ? Entre nosaltres és de nit. Desconeixem a Jesús. Ens manca la llum per a seguir son camí. No sabem cap on va l'Església. Ni tan sols sabem quin futur volem per a ella. Instal·lats en una religió que no arriba a convertir-nos en seguidors de Jesús, vivim vora l'Evangeli, però fora. ¿ Què podem fer?

Malgrat sa ceguetat, Bartimeu capta que Jesús passa a prop d'ell. No dubta un instant. Qualque cosa li diu que en Jesús hi ha salvació: “¡Jesús, Fill de David, tinguès pietat de mi!”. Aquest crit repetit amb fe porta la salvació.

Avui es senten dins l'Església queixes i llaments, crítiques, protestes i desqualificacions. No s'escolta la súplica humil i confiada del cec. Hem oblidat que només Jesús pot salvar l'Església. No captem la seva presència propera. Només creiem en nosaltres.

El cec no hi veu, però sap escoltar la veu de Jesús que li arriba pels seus enviats: “¡ Coratge, aixeca't, que et crida”. Aquest és el clima que necessitem crear dins l'Església. Encoratja'ns mutuament per reaccionar. No seguir intal·lats en una religió convencional. Tornar a Jesús que ens crida. Aquest és el primer objectiu pastoral. El cec reacciona de manera admirable: amolla el mantell que li impedeix aixecar-se, pega un bot enmig de l'obscuritat i s'atansa a Jesús. De son cor sols brolla una súplica: “Mestre, fes que hi vegi”. Si els seus ulls s'obrin tot canviarà. El relat conclou dient que el cec  recobrà la vista i “el seguia camí enllà”

Aquesta és la curació que necessitem avui els cristians. El bot qualitatiu que pot canviar l'Església. Si canvia nostra manera de mirar a Jesús, si llegim l'Evangeli amb ulls nous, si captem l'originalitat del seu missatge i ens entusiasmem amb son projecte d'un món més humà, la força de Jesús ens atreurà. Les nostres comunitats coneixeran l'alegria de viure i seguir-lo de prop.

 

COMUNICACIONS:

27/28 OCTUBRE

 

1.- A la col·lecta del DOMUND del passat cap de setmana a les nostres parròquies de Manacor, s’han recaptat un total de 2.432,87 €.

 

2.- Recordam que amb el canvi d’hora d’aquest cap de semana, l’horari de missa d’hivern de les benedictines i Sant Josep serà a les 17h.

 

3.- Dia 31 d’octubre, vigília de Tots Sants, les misses seran com un dissabte normal.

          -Dia 1 de novembre, festa de Tots Sants, les misses com un diumenge normal, més la missa com cada any al cementiri a les 16h, si el temps ho permet.

         -Dia 2, festa dels Feels Difunts, hi haurà missa a les 8h del matí als Dolors i una missa funeral per a tots els difunts a cada església parroquial :

               – A les 19h a Crist Rei, a les 19:30h a Sant Pau i a les 20h als Dolors.

 

 

30º domingo Tiempo ordinario (B)

 

DIUMENGE XXXº

(POWER-POINT)

EVANGELI

Mestre, fes que hi vegi.

+ Lectura del sant evangeli segons sant Marc 10, 46b-52

 

Guarició del cec Bartimeu

(Mt 20,29-34; Lc 18,35-43)

46 Arribaren a Jericó. Quan Jesús en sortí amb els deixebles i molta gent, el fill de Timeu, Bartimeu, cec i captaire, s'estava assegut vora el camí. 47 Va sentir dir que passava Jesús de Natzaret i començà a cridar:

–Fill de David, Jesús, tingues pietat de mi!

48 Tothom el renyava perquè callés, però ell cridava encara més fort:

–Fill de David, tingues pietat de mi!

49 Jesús s'aturà i digué:

–Crideu-lo.

Ells van cridar el cec dient-li:

–Coratge! Aixeca't, que et crida.

50 Ell llançà el mantell, es posà dret d'una revolada i se'n va anar cap a Jesús. 51 Jesús li preguntà:

–Què vols que faci per tu?

El cec respongué:

–Rabuni, fes que hi vegi.

52 Jesús li digué:

–Vés, la teva fe t'ha salvat.

A l'instant hi veié i el seguia camí enllà.

Paraula de Déu.

 

Jr 31,7-9 He 5,1-6 Mc 10,46-52

A la frontissa de l’Evangeli segons Sant Marc, quan Jesús és a punt d’entrar a Jerusalem, cimal del seu mestratge, ens arriba una lliçó de qui menys l’esperàvem.

Un home cec, al marge del camí, fora de la ciutat. No es pot guanyar la vida, no pot justificar la seva existència amb les pròpies forces. La seva debilitat, -agreujada per les circumstàncies- li ho impedeix. És improductiu. Depèn de la benvolença del qui entra o surt de Jericó. Ell sap què és viure el dia a dia, sense amples horitzons de futur. Però no hi ha opció. Què importa l’escàndol que pugui produir en els altres la seva inutilitat! Ni que sigui al marge de la vida, la prioritat és sobreviure.

I tanmateix, el seu nom és Bartimeu, que significa “fill de dignitat”. La dignitat que és tirada per terra i no sembla que ningú vulgui o pugui aixecar. Ni la fe dels seus avantpassats té resposta a la pregunta més radical: ¿de què serveix un home cec, improductiu, al marge del camí, demanant caritat? No fa més que molestar: que calli!

L’home a la vora del camí, tot i no veure res, té l’oïda fina i sent que Jesús passa per allà.

De sobte, una nova esperança envaeix el seu ésser. Ja n’ha sentit a parlar i el seu cor li diu que aquest fill de David portarà la salvació als que –com ell- són als marges.

Ha après a projectar la veu per a fer-se notar i el crida amb veu forta.

-Fill de David, Jesús, tingues compassió de mi!  

I més fort encara!

    -Fill de David, tingues compassió de mi!

Bartimeu és el primer en reconèixer públicament Jesús com a messies i mestre. Dels seus llavis sortiran les paraules que, al llarg dels segles, tants creients han  fet seves: Kyirie, eleison! Aquell cec captaire assegut a la vora del camí ens ensenya a pregar.

Jesús li diu que l'hi portin i allà comença tot. D’una revolada, llença el mantell, la carcassa de l’antiga llei, que l’oprimia i l’apartava de la misericòrdia del Sant. D’una salt, atret pel Senyor, es posa en la seva presència invisible per escoltar de Jesús una pregunta tan necessària com òbvia:

-què vols que et faci?

I Bartimeu, de nou, posa paraules al desig més pregon dels que cerquen viure en plenitud:

-El meu mestre, que hi vegi!

I a nosaltres, deixebles, que ho escoltem, també se’ns pot revelar la dignitat del nom que Déu ens dona. De la seva veu surt la nostra veritat, la de cadascú. Pel baptisme participem del sacerdoci de Crist i de la seva reialesa. Som consagrats a Déu, i ningú ni res ens ho podrà prendre.

Si ens sentim apartats, al costat del camí o incapaços de veure-hi clar, recordem que la dignitat no la podem posseir aferrissadament, sinó que l’estem captant a cada instant de l´Únic que ens la pot donar. I en demanar-la ens hi va l’ésser que ens fa assolir la plena visió, la llibertat i la dignitat.

 

 

 

 

 

Publicado en catequesis adolescents i joves, Comunicacions Generals, Pagina Principal | Deja un comentario

TEMPS DURANT L’ANY

Les parròquies de Mallorca dedicaran aquest diumenge oracions i realitzaran col·lectes especials amb motiu de la celebració del Diumenge Mundial de Propagació de la Fe (DOMUND). El lema enguany és "Canvia el món".

La Diòcesi de Mallorca és una de les més compromeses en el suport a les missions. Va recaptar el 2017 97.000 € dels 11.263.397 € del total d'Espanya. Els donatius per a l'Obra de la Propagació de la Fe es reben a les parròquies i comunitats cristianes, i arriben, a través de les adreces diocesanes, a la Direcció nacional d'OMP. Des d'allà aquests doblers s'envien, per mitjà de les nunciatures Apostòliques als països corresponents. Els donatius procedeixen de parròquies, subscripcions, herències, llegats, escoles, comunitats religioses i particulars.

 

APORTACIÓ DE MALLORCA A LES MISSIONS


Espanya és, després dels Estats Units, el país que més doblers envia a les missions. Els espanyols varen enviar a les missions l'any passat 11.263.397 € amb motiu de la Jornada del Domund. Aquests doblers varen ser recaptats el 2017 a través de col·lectes a les parròquies i donatius a la web durant la Jornada; i de les aportacions periòdiques, herències i llegats durant l'any. S'ha donat suport a 644 projectes a 44 països beneficiats.


Aportació nacional: 11.263.397€


Aportació de Mallorca: 97.000 €

*   *   *  *   *  

COMUNICACIONS: 

 

1.- Com cada any, aquest penúltim diumenge d’octubre, celebram el Diumenge Mundial de Propagació de la Fe (DOMUND). El lema d’enguany és “Canvia el món”. Avui, pregam i col·laboram econòmicament a favor de l’activitat evangelitzadora dels missioners i missioneres en terres de missió. Per això, la col·lecta d’aquest cap de setmana serà destinada a n’aquesta finalitat.

 

2.- A les col·lectes del passat cap de setmana a les nostres parròquies i llocs de culte de Manacor, així com també, a la col·lecta de la missa funeral de dimecres 17, s’han recaptat un total de 5.180 € que van destinats a pal·liar les necessitats dels damnificats per les inundacions al Llevant de Mallorca.

 

3.- Desde les parròquies de Manacor, oferim la possibilitat d’anar a la Seu amb autocar a la presa de possessió com a canonge de Mons. Andreu Genovart., Dissabte, 27  octubre. Aquells que estigueu interessats, podeu adquirir els tickets fins dimecres a qualsevol de les sacristies parroquials abans o després de la missa, o bé, al despatx parroquial de dimarts a divendres de 18:45h a 19:45h. El preu de l’autocar són 6 €. L’hora de partida serà a les 17:30h desde davant Juguettos o desde la Plaça de sa Mora.  

 

 

DIUMENGE XXIX

(POWER-POINT)

29º diumenge Temps ordinari (B)

El hijo del hombre ha venido para dar su vida en rescate por todos.

+ Lectura del sant evangeli segons sant Marc 10, 35-45

Petició dels fills de Zebedeu

(Mt 20,20-28)

35 Llavors Jaume i Joan, els fills de Zebedeu, s'acosten a Jesús i li diuen:

–Mestre, voldríem que ens concedissis el que et demanarem.

36 Jesús els preguntà:

–Què voleu que faci per vosaltres?

37 Ells li respongueren:

–Concedeix-nos de seure amb tu a la teva glòria l'un a la teva dreta i l'altre a la teva esquerra.

38 Jesús els contestà:

–No sabeu què demaneu. ¿Podeu beure la copa que jo beuré o ser batejats amb el baptisme amb què jo seré batejat?

39 Ells li respongueren:

–Sí que podem.

Jesús els digué:

–Prou que beureu la copa que jo beuré i sereu batejats amb el baptisme amb què jo seré batejat; 40 però seure a la meva dreta o a la meva esquerra, no sóc jo qui ho ha de concedir: hi seuran aquells per a qui Déu ho ha preparat.

41 Quan els altres deu ho sentiren, es van indignar contra Jaume i Joan. 42 Jesús els cridà i els digué:

–Ja sabeu que els qui figuren com a governants de les nacions les dominen com si en fossin amos, i que els grans personatges les mantenen sota el seu poder. 43 Però entre vosaltres no ha de ser pas així: qui vulgui ser important enmig vostre, que es faci el vostre servidor, 44 i qui vulgui ser el primer, que es faci l'esclau de tots; 45 com el Fill de l'home, que no ha vingut a ser servit, sinó a servir i a donar la seva vida com a rescat per tothom.

 

Paraula de Déu.

TRIUMFAR EN LA VIDA

Qui vulgui ser important, ha de ser el vostre servidor

¿Quin ressò poden tenir aquestes paraules de Jesús en la societat d'ara ? Ningú vol ser avui important ni heroi ni sant. Basta “triumfar”, assegurar-se bona qualitat de vida, èxit professional i benestar afectiu suficient.

L'ideal no és créixer i ser persona. L'important és trobar-se bé, tenir salut, gestionar bé els “stress” i no complicar-se la vida. Intel·ligent és viure a gust, ser un “bon jan” i tenir sempre quelcom que fer o contar. Ser un “triumfador”.

I ¿els altres? ¿Qui pensa amb els altres ? El que cadascú fa és cosa seva. No aficar-se amb la vida dels altres. Ser tolerants. L'important és no fer mal a ningú. Respectar sempre a tothom.

Si és possible, és millor viure sense dependre dels altres. Mantenir una sana “independència” sense estar agafats per cap vincle exigent. Cal ser “hàbils” i no assolir compromissos, responsabilitats o càrregues que no deixen viure a gust.

¿ Servir als altres ? Un “triumfador” no enten exactament que vol dir “servir”. Més tost sap “servir-se” dels altres i utilitzar-los per als seus interessos i jocs.

Però, ¿que vol dir triumfar en la vida? Sovint, aqueix individu  autosuficient i triumfador acaba més fràgil i perdut que no hagués pensat. A poc a poc, pot romandre sense arrels ni força interior, centrat en ell mateix, tancat en la soletat del propi cor. El risc de tot triumfador és tombar caigut per la manca d'estimació.

Segons Jesús, si algú vol triumfar en la vida, ha de saber estimar, sortir dels narcisisme, obrir els ulls i ser sensible al sofriment dels altres. No és una piedosa consideració cristiana. Mentre creiem triumfar en la vida, la podem espatllar cada dia un poquet. Ningú és triumfador si no fa més ditxosa la vida dels altres.

 

  

 

*  *  *  *  *  *  

La Diòcesi convoca tots els agents evangelitzadors que treballen en els diferents àmbits pastorals de l'Església per a una celebració d'enviament. Hi estan convidats tots: preveres, diaques i membres de la Vida Consagrada. D'entre ells, professors i mestres cristians de les escoles diocesanes, col·legis religiosos, públics i universitats; responsables de delegacions, secretariats i serveis, moviments i associacions, membres de la Cúria Diocesana i Casa de l'Església. S'ha pensat també en els treballadors i voluntaris de Càritas i altres entitats d'acció social, a més dels visitadors de malalts i aquells que fan un servei específic dins parròquies i entitats d'Església: Consells parroquials, catequesi, economia, patrimoni, litúrgia, treballs de sagristia, cuina o neteja. En definitiva, és convocat qualsevol cristià o adult batiat que se sent enviat a fer-se present, proclamar i fer viure l'Evangeli en els diferents àmbits de l'Església i de la societat.

 

Per tal de facilitar-hi la participació, hi haurà una celebració a tres llocs diferents:

Dissabte 20 d'octubre a Crist Rei de Manacor

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

COMUNICAT BISBAT ANUNCII

 

*  *  *  *  *  *

     Què és el més important d’aquesta vida?    

No és tenir èxit.

No és sobrepujar els altres.

El més decisiu és:

-ser autèntic

-saber créixer com a persona humana.

Però sovint, sovint, ens equivoquem des del mateix punt de partença.

Per què ens equivoquem?

Perquè pensem que per afirmar la nostra pròpia vida i assegurar la nostra petita felicitat i llibertat.– necessàriament hem de dominar els altres.

Insatisfets per no tenir sempre el que volem, atemorits per perdre la felicitat, volem assegurar-nos tractant de dominar la situació des d’una posició de superioritat i de poder sobre els demés.

I així, mirem de manipular, de mil maneres, als que són més dèbils que nosaltres i volem que estiguin al servei de les nostres expectatives, interessos i egoismes.

Fixem-nos en els tipus de relacions que s’estableixen entre

-directors i dirigits

-entre els poderosos i els econòmicament dèbils

-entre professors i alumnes

-entre marits i mullers.

De manera que no encertem a ser algú

-si no és manipulant

-si no és dominant

-si no és oprimint els altres.

Aquest camí és el propi i el típic dels neuròtics.

Què és un neuròtic?

Segons Fritz …: “neuròtic és tot aquell que utilitza el seu potencial per a manipular els altres en compte de créixer ell mateix.”

Aquest desig de ser grans, dominant els altres, no prové de la força que posseeix, sinó precisament de la debilitat i del buit personal.

De manera que és un intent equivocat d’aconseguir per la força el que hom no sap viure des de la pròpia llibertat i capacitat d’estimar.

Què és el més important d’aquesta vida? ens preguntàvem al començar.

El més important és adonar-nos que existeixen altres camins per a orientar i governar la nostra existència i ser autènticament grans.

Segons Jesús, qui vulgui ser gran ha de renunciar al seu desig de poder sobre els altres i aprendre senzillament a servir des d’una actitud de veritable i constructiu amor fratern.

Els que encerten a viure des de

la generositat

el servei humil

i la solidaritat

són persones que irradien una autoritat única.

No necessiten

amenaçar

ni manipular

ni subornar

ni adular ningú.

Són homes i dones que ens atreuen per la seva generositat i noblesa de vida.

En el seu viure hi resplendeix la grandesa del mateix Jesús que “no ha vingut a ser servit sinó a servir i a donar la vida per tots” Mc 10, 45

La seva vida és gran precisament perquè saben i volen donar-la.

La donem, nosaltres, la nostra?

Quines proves en tenim?


 

 

Publicado en catequesis adolescents i joves, Comunicacions Generals, Pagina Principal | Deja un comentario

Funeral per les víctimes de les inundacions a Llevant de Mallorca

El funeral tuvo lugar en la parroquia de Ntra. Sra. dels Dolors de Manacor, y contó con la presencia de los Reyes, así como de la presidenta de Baleares, Francina Armengol;la vicepresidenta del Gobierno, Carmen Calvo; los alcaldes de las localidades afectadas; y políticos como Dolors Montserrat o Albert Rivera.

En su homilía, el prelado se mostró "aún conmocionado" por la catástrofe acaecida hace ahora una semana. Y con el corazón encogido tras el hallazgo, hoy, del pequeño Arthur. "Una catástrofe inesperada que ha hecho plantear muchas preguntas", que "salen del corazón". Un ¿por qué? que "al instante se ha convertido en una acción inmediata de trabajo y esfuerzo solidario por parte de todos".

"No estamos acostumbrados a ver llorar todo un pueblo", clamó el obispo, visiblemente emocionado. "Se nos ha contagiado el dolor de unas familias que lo han perdido todo, comenzando por quienes han perdido el padre, la madre, el marido, la esposa, el hijo, la hija, un vecino, un compañero de trabajo y de tertulia, la casa, el medio de transporte, el comercio y medios para el trabajo, todo aquello que constituye lo necesario para la subsistencia y el gozo de vivir".  (copiat  de  

 

    

 

    

 

 

 

 

 

 

DIMECRES,  17   OCTUBRE  2018

(19  hores)

PARRÒQUIA  DE  NOSTRA  SENYORA  DELS  DOLORS 

MANACOR

Multitud d'autoritats, veïns, cossos de seguretat i familiars de les victimes de la torrentada que afetcà la setmana passada al llevant mallorquí, volgueren ser presents a la missa funeral que el bisbe de Mallorca presidí a la Parròquia de Nostra Senyora dels Dolors de Manacor.

Ses Majestats els Reis Felip VI i Letizia, també volgueren estar presents, i donar suport, d'aquesta manera, als familiars de les víctimes.

La celebració s'inicià amb l'encesa de 13 ciris, una per cada una de les víctimes que perderen la vida el passat 9 d'octubre a causa de la torrentada.

Durant la seva homilia, Mons. Taltavull mostrà la seva commoció davant els fets ocorreguts: "No estam acostumats a veure plorar tot un poble. Se'ns ha contagiat el dolor d'unes famílies que ho han perdut tot, començant pels que han perdut el pare, la mare, el marit, la dona, el fill, la filla, un veí, un company de treball i de tertúlia, la casa, el mitjà de transport, el comerç i mitjans per al treball, tot allò que constitueix el necessari per a la subsistència i el goig de viure". I afegí: "Amb els vostres sacerdots i parròquies, avui i sempre volem estar al vostre costat". 

La celebració d'ahir fou moment per fer memòria del que el prelat anomenà "el miracle de la solidaritat, l'ajuda incondicional, la preocupació pels altres, amb eloqüents i valents gestos". Gestos que s'han transformat en aquests dies en "expressió viva de la defensa de la vida".

En acabar la celebració, cada una de les famílies se'n dugué el centre amb el ciri que havia presidit la cerimònia en representació de cada una de les victimes.

Els cossos de seguretat i voluntaris que estan ajudant a restablir la normalitat al Llevant mallorquí també tengueren un paper important en la celebració i reberen la gratitud per la tasca realitzada durant tots aquests dies.

"Des d'aquí, vull compartir les emocions, els càntics, la fe, les pregàries de tanta gent – creient i no creient

– que ahir vespre participaren en l'Eucaristia, amb motiu del funeral per les víctimes de la riuada de Llevant.

De manera especial agraesc a la Coral de les parròquies de Manacor la seva unció en els càntics,

que tant ajudaren a la pregària en uns moments tan intensos. Que reposin en la Pau de Crist els qui ens han deixat,

i rebin el coratge de la fraternitat els qui han quedat amb tant de dolor. Que al cel sien."   

(Bartomeu  Tauler ,  a  Facebook)

 

 

 

  

 

 

  FUNERAL VÍCTIMES

 

 

Publicado en Catequesi infantil, catequesis adolescents i joves, Comunicacions Generals, Pagina Principal | Deja un comentario

TEMPS DURANT L’ANY

DAMNIFICATS  "INUNDACIONS" 

(SANT  LLORENÇ  DES  CARDASSAR) 

 

COMUNICAT  BISBAT  DE  MALLORCA:

El bisbe de Mallorca, Mons. Sebastià Taltavull, ha decretat que

les col·lectes de totes les parròquies i llocs de culte d’aquest cap de setmana a Mallorca, 13 i 14 d’octubre,

vagin destinades a pal·liar les necessitats dels damnificats per les inundacions al Llevant de Mallorca.

 

La Diòcesi de Mallorca oferirà una missa funeral per l'etern descans de les víctimes de les inundacions registrades en el Llevant mallorquí que serà presidida pel bisbe de Mallorca, Mons. Sebastià Taltavull. Serà aquest dimecres 17 d'octubre a les 19 h a la Parròquia de Ntra. Sra. dels Dolors de Manacor. 

Es convida a tot el Poble de Déu de Mallorca a compartir aquest moment de pregària per l'ànima dels difunts i per les seves famílies. D'igual manera, en les celebracions eucarístiques d'aquest cap de setmana a Mallorca es pregarà de manera especial pels damnificats per les inundacions a la comarca de Llevant. 

 

*  *  *  *  

COMUNICACIONS:

AVISOS 13/14 OCTUBRE

 

1.- Les col·lectes de totes les parròquies i llocs de culte d’aquest cap de setmana a Mallorca aniran destinades a pal·liar les necessitats dels damnificats per les inundacions al LLevant de Mallorca.

 

2.- També, la Diòcesi de Mallorca organitza una recollida de donatius per als damnificats de Sant Llorenç i Comarca, que es poden fer arribar al compte corrent de la Parròquia de Sant Llorenç.

AJUDA DAMNIFICATS SANT LLORENÇ

COMPTE CORRENT BANCA MARCH

ES29 0061 0022 8500 0974 0213

 

3.- Dimecres dia 17 d’octubre, a la Parròquia dels Dolors a les 19h, hi haurà una missa funeral per totes les víctimes d’aquesta catàstrofe       natural a la nostra Comarca del Llevant.

* * * * * 

 

A  LA  PARRÒQUIA  DE  CRIST  REI   AQUESTS  DIES…

 

Hi ha moments que un es reconcilia amb el món. Moltíssimes gràcies a les parròquies de Manacor i al seu rector Mn. Toni Amorós 

per oferir-nos els locals de Crist Rei per a centre de triatge. I moltíssimes gracies als voluntaris: joves, monitors i famílies de l’ Esplai Crist Rei CR;

als feligresos i voluntaris que han oferit les seves mans per canalitzar les tonelades d’ajuda material que estan arribant…

simplement Gràcies, i segur que Déu no vos ho deixarà sense recompensa

(Francesc  Vicens  Gomila)

 

 

 

 

 

 

 

 

* * * * 

"Quina mena de cor tenim nosaltres?"

En quina mena de cultura vivim avui nosaltres?

Com qualificar-la?

Vivim en la cultura del tenir. I com més, millor.

L’estil de l’home contemporani es va orientant cada cop més

cap el tenir

cap a l’acaparar

cap al posseir.

Per a molts, aquesta és l’única feina rendible i sensata.

Certament

-guanyar diners

-poder comprar coses

-posseir tota mena de béns pot produir un cert benestar

Per què?

Perquè gràcies als diners i a les possessions la persona se sent

-més segura

-més important

-amb una major autonomia

-amb més poder i prestigi social.

Però, el posseir més i més

-no és suficient

-no sosté l’individu

-no el fa créixer ni com a persona ni com a subjecte generós.

I per què no el fa créixer?

Perquè, sota l’imperi dels diners, la persona, cada cop més, va introduint en la seva vida necessitats artificials, necessitats falses, necessitats inútils, necessitats tòxiques i verinoses.

La persona s’oblida de l’essencial. Es rodeja d’objectes i de possessions, però s’incapacita per a la relació viva, franca i lleial amb els altres.

Què passa aleshores?

Passa que la persona acaba caient en la frustració i el buit existencial i la pretesa felicitat s’evapora, quedant en no res.

Aquestes persones obsessionades en tenir més i més, obliden que per a ser autèntics, necessiten

-sortir d’ells mateixos

-rompre la closca de l’egoisme

-servir una causa

-lliurar-se, entregar-se

-estimar realment algú

-comprometre’s

-compartir.

Sense aquesta auto-transcendència no pot haver-hi veritable felicitat ni veritable realització personal.

És ben significativa i alliçonadora l’escena evangèlica d’avui.

Un ric s’acosta a Jesús.

No li pregunta per la vida present perquè ja la té prou ben assegurada i resolta.

Què és el que vol el ric?

Que la religió li asseguri la vida eterna.

Jesús li parla clar i sense embuts.

Què li respon?

Et falta una cosa: alliberar-te de les teves riqueses i aprendre a compartir amb els realment necessitats.”

Vet aquí la resposta de Jesús.

Què ens diria avui Jesús a nosaltres si li féssim la mateixa pregunta?

Per a compartir no cal ser ric. És suficient tenir bon cor.

Quina mena de cor tenim nosaltres?

-un cor egoista i eixut

o bé

un cor generós i solidari?     


 

 

 

DIUMENGE XXVIIIº

(Power-Point)

 

 

 

 

28º diumenge Temps ordinari 

EVANGELI

Ves a vendre tot el que tens ..i vine amb mi.

+ Lectura del sant evangeli segons sant Marc 10,17-30

L'home ric

(Mt 19,16-30; Lc 18,18-30)

17 Quan es posava en camí, un home s'acostà corrent, s'agenollà davant de Jesús i li preguntà:

–Mestre bo, què haig de fer per a posseir la vida eterna?

18 Jesús li digué:

–Per què em dius bo? De bo, només n'hi ha un, que és Déu. 19 Ja saps els manaments: No matis, no cometis adulteri, no robis, no acusis ningú falsament, no facis cap frau, honra el pare i la mare.

20 Ell li va dir:

–Mestre, tot això ho he complert des de jove.

21 Jesús se'l mirà i el va estimar. Li digué:

–Només et falta una cosa: vés, ven tot el que tens i dóna-ho als pobres, i tindràs un tresor al cel. Després vine i segueix-me.

22 En sentir aquestes paraules, aquell home va quedar abatut i se n'anà tot trist, perquè tenia molts béns.

23 Llavors Jesús mirà al seu voltant i digué als seus deixebles:

–Que n'és, de difícil, per als qui tenen riqueses entrar al Regne de Déu!

24 Els deixebles, en sentir aquestes paraules, quedaren molt sorpresos. Però Jesús els tornà a dir:

–Fills meus, que n'és, de difícil, entrar al Regne de Déu! 25 És més fàcil que un camell passi pel forat d'una agulla que no pas que un ric entri al Regne de Déu.

26 Ells quedaren encara més desconcertats, i es deien els uns als altres:

–Si és així, qui pot salvar-se?

27 Jesús se'ls mirà i digué:

–Als homes els és impossible, però no a Déu, perquè Déu ho pot tot.

28 Llavors Pere li va dir:

–Mira, nosaltres ho hem deixat tot i t'hem seguit.

29 Jesús digué:

–Us ho asseguro: tothom qui per mi i per l'evangeli hagi deixat casa, germans, germanes, mare, pare, fills o camps, 30 rebrà, ja en el temps present, cent vegades més de cases, germans, germanes, mares, fills, camps, i també persecucions, i, en el món futur, la vida eterna.

Paraula de Déu.

 


AMB JESÚS ENMIG DE LA CRISI

Abans de posar-se en camí, un desconegut s'atansa a Jesús . Sembla que té presses per a resoldre son problema: “¿Què faré per a heretar la vida eterna?”. No l'amoïnen els problemes d'aquesta vida. És ric. Ho té resolt.

Jesús li posa al davant la Llei de Moisès. No li recorda els deu manaments sinó només els que prohibeixen actuar contra el proïsme. El jove és un home bo, observant fidel de la religió jueva: “Tot això ho he guardat des de jove”.

Jesús el mira amb estima. És admirable la vida d'una persona que no ha fet mal a ningú. Jesús ara el vol atreure per a que col·labori en el projecte de fer un món més humà, i li adreça una proposta sorprenent: “Una cosa et manca: au, ves a vendre tot el que tens i dóna-ho als pobres… Després torna i vine amb mi”.

El ric posseeix moltes coses, però li manca l'únic que permet seguir Jesús de veres. És bo, però viu aferrat als diners. Jesús demana que renuncii a sa riquesa i la posi al servei els pobres. Compartir amb els necessitats és el que possibilita col·laborar amb el projecte de Jesús.

L'home es veu incapaç. Necessita benestar. No té forces per a viure sense riqueses. Els seus diners estan part damunt tot. Renuncia a seguir a Jesús. Havia vingut entusiasmat cap a ell. Ara s'allunya trist. No coneixerà mai l'alegria de col·laborar amb Jesús.

La crisi econòmica ens convida als seguidors de Jesús a fer passes cap a una vida més sòbria, per a compartir amb els necessitats el que tenim i senzillament no necessitem per a viure amb dignitat. Cal que ens facem preguntes concretes si volem seguir a Jesús.

Primer, revisar nostra relació amb els diners: ¿ Què fem amb els nostres diners? ¿Per què estalviar? ¿En què invertim? ¿Amb qui compartim el que necessitem? Després, revisar nostre consum per a fer-lo més responsable i manco compulsiu i superflu: ¿Què comprem? ¿ On comprem? ¿Per què comprem? ¿A qui podem ajudar a comprar el necessari?

Preguntes que cal que ens fem en el fons de nostra consciència i també, dins les nostres famílies, comunitats cristianes i institucions d'Església. No farem gests heroics, però si donem petites passes en aquesta direcció, coneixerem l'alegria de seguir a Jesús assolint fer la crisi per a alguns més humana i portable. Si no és així, ens sentirem bons cristians però a la nostra religió li mancarà alegria.

Sv 7,7-11 He 4,12-13

Mc 10,17-30

L’Evangeli ens presenta, avui, Jesús en camí. Anant d’un lloc a un altre. Anant a trobar persones i famílies d’altres pobles i viles. En el camí de la vida. Situacions vitals diferents i dissemblants. Portant esperança i horitzó. Portant Bona Notícia. El camí. La vida com a camí.

Tots estem en el camí. Donem passos. No sempre encertats del tot. A cops voldríem córrer. O ens comparem amb d’altres caminants. Però ens cal anar al pas que podem portar. En el camí de la vida passem moments i situacions de tots tipus. El que realment importa és aprendre. Avançar en el camí de Jesús. En el camí de la vida, Jesús ens ensenya i ens fa avançar.

1.- La pregunta fàcil.

I, just quan surt al camí, n’arriba un. Sembla que amb pressa. Corrent. Un que li pregunta pel FER: Què he de fer? Sovint estem capficats amb aquesta pregunta. La pregunta per l’acció. Les nostres accions… i reaccions. (Què s’ha de fer en aquests casos?… Què se suposa que he fer, davant d’això?..) Ens preocupa molt la pregunta pel fer. I ben cert que ens l’hem de plantejar. No és igual actuar d’una manera o d’altra. Precisament perquè en les nostres accions ens hi comprometem. Ens definim. Tot el que fem, –tot!- repercuteix en els altres. I el que deixem de fer, també. I tant, que ens ho em de preguntar! Però, potser, no ha de ser la primera pregunta. I, potser, no hem d’esperar respostes màgiques – automàtiques.

2.- La mirada de Jesús.

I Jesús se’l mirà amb afecte. Amb molta estima. Amb la mirada que pot transformar la vida sencera. Amb la mirada que acarona i comprèn tota la veritat de la persona. La mirada de Jesús. La que basta per canviar i començar a entendre moltes coses insospitades. Però aquella persona (¿era jove? el text no ho diu enlloc!) sembla que tenia pressa. Pressa per arribar. No tant per caminar. I no capta la mirada. Aquella mirada que, ella sola, comunica i captiva. La mirada que desfà capficaments i auto-referències. La mirada que obre l’horitzó i dóna llum. Potser es podria arribar a dir que cristià és qui ha experimentat la mirada de Jesús. Aleshores, en el nostre viure, en el nostre camí, tot depèn de la mirada. Aprendre a mirar com Jesús. Mirar amb estima. Amb molta estima. Mirar des del cor. Mirar com Déu Pare mira i es commou. La mirada de la tendresa ferma.

3.- I Jesús li respon.

Li respon, no les coses que ha de fer. Li respon sobre el SER. Com pots ser, si ho vols de veritat. Quan has esta mirat per Jesús, i has deixat entrar ben endins la llum i la bellesa de la seva mirada, resulta que pots ser… tota una altra cosa. És el que li diu al seu interlocutor. És el que avui ens diu a nosaltres. Pots ser autèntic, i autènticament compassiu. Pots ser acollidor de la feblesa. La pròpia i la de l’altre. Acollidor i no foragitador. Pots indignar-te i entendrir-te amb la injustícia i el dolor que pateixen les víctimes. Pots ser company de camí. I pots ajustar el teu pas al pas d’aquells amb qui camines. Pots ser Bona Notícia… Pots mirar amb uns altres ulls. Aleshores, essent com ets, com vols ser, actuaràs en conseqüència. Faràs el que calgui. El teu fer sortirà d’allò que ets. Segur. Perquè el veritable amor és concret i busca concreció. Perquè l’amor veritable actua. I busca camins i vies. I allà on, potser, amb altres ulls només es veuen dificultats, l’amor sap trobar les oportunitats i les ocasions. L’amor s’entrega. Concretament. L’amor mou, empeny, actua. Allibera’t de tot el que t’ho impedeix. De tot el que et lliga. De tot el que t’encega. I deixa que la teva mirada sigui la mirada de Jesús. Per posar-se en camí, com ell. En el camí de la vida, vivint com Jesús.

 

Publicado en Catequesi infantil, Comunicacions Generals, Pagina Principal | Deja un comentario

LA VERITAT REAL DEL MATRIMONI

"Comunicat  del Bisbat  de  Mallorca"

09 de octubre de 2018. 23:33h.

 

Davant les preocupants notícies que arriben des del Llevant de Mallorca.

Davant les preocupants notícies que arriben en la mitjanit del dimarts al dimecres des del Llevant de Mallorca, on centenars de persones s'han vist afectades per les inundacions que s'han produït al llarg de tot lo dia, el bisbe de Mallorca, en nom de la Diòcesi, vol mostrar la seva consternació pels efectes de les intenses pluges que han assolat diversos municipis. 

El prelat s'ha mantingut permanentment en contacte amb els preveres de la zona, a qui ha traslladat la seva preocupació per la situació i la seva proximitat, a la vegada que demana oracions per aquells que han perdut la vida, així com solidaritat i ajuda cap als afectats. 

.   .   .   .  

                                                             

El bisbe Sebastià s’ha desplaçat fins al centre de comandament de Sant Llorenç per conèixer de primera mà la situació de la contrada després de les inundacions d’ahir.

 

 

 

 

 

* * * * * * * * 

 

 

COMUNICACIONS:

 

1.- Divendres dia 12 d’octubre Festa del Pilar. Hi haurà missa com cada any :

         –  a Son Fangos a les 10h 

        –  a Crist Rei amb la Guàrdia Civil a les 11h.

 

2.- Dissabte dia 13 tornam reprendre amb les misses al Convent a les 19h.

 

*  *  *  *  *

DIUMENGE XXVIIº

(POWER-POINT)

 


"Estimar-se és combregar-se l’un a l’altre"

 

 

Qui ens dirà la veritat real del matrimoni?

Potser els serials radiofònics i televisius?

Potser les novel·letes romàntiques?

Potser la pornografia, cara o barata?

Serials, novel·letes i revistes atien

-el consum massiu

-busquen el negoci, no la veritat.

Per tant

enganyen

engatussen

distorsionen

menteixen.

A l’essència de l’amor matrimonial hi pertanyen dues actituds bàsiques.

Primera: el només tu.

Segona: tu per sempre més.

És a dir:

exclusivitat.—el només tu

i permanència.—tu per sempre més.

Cosa que als ulls de qualsevol enamorat apareix ben clara.

Però també hi pertany un altre tret que fàcilment passa desapercebut

-el d’una renovació constant

-i un desenvolupament inacabable.

Això, cal treballar-ho.

L’amor sempre demana més.

D’aquí que el sentit de permanència del que parla Jesús potser no es refereix tant a la possibilitat de separar-se d’uns esposos.- com a la necessitat de desplegar les possibilitats d’enriquiment del seu amor, com a un desenvolupament de la seva creativitat.

Què és l’amor?

L’amor és creació constant

-d’una persona

-d’una parella

-d’una família

-d’una obra

-d’un poble.

Casar-se és entrar a compartir aquest procés de

desenvolupament sense fi, de desenvolupament inesgotable.

Casar-se és ajudar-se recíprocament a ser cada dia més algú que compti i amb qui els altres puguin comptar.

Hi ha una falsificació de l’amor. Una falsificació que està a l’ordre del dia, que consisteix en.- no ajudar l’altre a créixer sinó aprofitar-se d’ell en vistes a nodrir el propi egoisme.

Aquesta caricatura de l’amor sempre acabarà fracassant.

Un canvi de parella pot donar momentàniament la il·lusió d’una recuperació, però… si no es canvia la manera concreta d’enfocar l’amor, la nova experiència no serà més que  una altra topada amb el mateix egoisme corruptor de sempre.

Què és estimar-se?

Estimar-se és combregar-se l’un a l’altre

i agradar-se en tot moment

i procurar comprendre’s

i perdonar incansablement

i dir-se de mil maneres que s’estimen

i esforçar-se a mirar la vida en la mateixa direcció

i compartir les tasques de casa

i voler sentir la pròpia alegria a mercè de l’alegria de l’altre.


 

És aquest l’amor que viuen i contagien les nostres parelles?

Només tu

i tu per sempre més.


 

 

 

*  *  *  *  *  

Un acte molt encertat , tinguè  lloc  el  dissabte   6  octubre  2018 ,

ESGLÉSIA  DE  FARTÀRITX 

l'associació dels molins de Fartàritx

Han celebrat els 125 anys de la consagració del retaule de l'iglesia del sagrat cor .
També han volgut fer un petit homenatge als mossèns  Guillem Parera i Tomàs Riera.

I a les germanes de la Puresa .

                                                                                                         

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

*  *  *  *  

PRIMERA  TROBADA  D'AGENTS  DE  PASTORAL  

(INCA,  6  octubre  2018)

 

TROBADA "ANUNCI" INCA

https://www.flickr.com/photos/156748518@N08/sets/72157700559360201/

Publicado en Comunicacions Generals, Pagina Principal | Deja un comentario

TEMPS DURANT L’ANY

DIOCESI DE  MALLORCA

("INICI  DE  CURS")

 

NOUS  ARXIPRESTATS  I  ARXIPRESTS

NOU  ORGANIGRAMA  DIOCESÀ 

 

TRONADES  DIOCESANES  "ANUNCI"

 

 

 

 

 

DIUMENGE  XXVII TEMPS  ORDINARI

 

EVANGELI

Allò que Déu ha unit, l'home no ho pot separar.

+ Lectura del sant evangeli segons sant Marc 10,2-16

2 Aleshores se li van atansar uns fariseus. Volien posar-lo a prova i li preguntaren si és permès a un home de divorciar-se de la seva dona. 3 Ell els va fer aquesta altra pregunta:

–Què us va ordenar Moisès?

4 Li respongueren:

–Moisès va permetre de donar a la muller un document de divorci i fer-la marxar.

5 Jesús els digué:

–Moisès va escriure aquesta norma per la vostra duresa de cor. 6 Però, des del principi de la creació, Déu els va fer home i dona. 7 Per això l'home deixa el pare i la mare per unir-se a la seva dona, 8 i tots dos formen una sola carn. Per tant, ja no són dos, sinó una sola carn. 9 Allò que Déu ha unit, que l'home no ho separi.

10 Un cop a casa, els deixebles tornaren a preguntar-li sobre això mateix. 11 Jesús els diu:

–El qui es divorcia de la seva dona i es casa amb una altra, comet adulteri contra la primera, 12 i si la dona es divorcia del seu home i es casa amb un altre, comet adulteri.

Jesús i els infants

(Mt 19,13-15; Lc 18,15-17)

13Alguns presentaven a Jesús uns infants perquè els imposés les mans, però els deixebles els renyaven. 14 En veure-ho, Jesús es va indignar i els digué:

–Deixeu que els infants vinguin a mi. No els ho impediu, perquè el Regne de Déu és dels qui són com ells. 15 Us ho asseguro: qui no aculli el Regne de Déu com l'acull un infant, no hi entrarà pas.

16 I els prenia en braços i els beneïa tot imposant-los les mans.

Paraula de Déu.

 

 

 

Gn 2,18-24 He 2,9-11 Mc 10,2-16

 

Igualtat

El tema fonamental de les lectures de la paraula de Déu d’aquest diumenge, és d’una gran actualitat. I no és tant el tema del divorci, com el de la igualtat d’homes i dones en la seva dignitat, en els seus drets i en els seus deures.

Hem escoltat el relat de l’origen de la parella humana, home i dona. Tots dos de la mateixa carn i dels mateixos ossos. Els dos omplen el buit de la soledat de l’altre. Els dos satisfan el desig de l'altre. Tots dos són fruits del desig, de la voluntat i de l’acció de Déu. En definitiva, del seu amor.

I davant la pregunta capciosa dels fariseus, Jesús, després de recordar també l’origen i el pla de Déu respecte a l’home i la dona, subratlla la igualtat dels seus drets i deures. En aquell temps l’home tenia el dret de divorciar-se de la seva dona, de vegades per qualsevol motiu; no així, la dona de l’home. Jesús manifesta la igualtat dient que tan adúlter és que un home s'ajunti a una segona dona, com una dona a un altre segon home.

Després de tant de temps, encara hi ha cultures que aquesta igualtat està lluny de ser considerada i valorada. I en altres, encara que oficialment està acceptada, a la pràctica i a la vida real, no acaba de reflectir-s’hi; passa, inclús, dintre de la mateixa Església.

Fidelitat

La igualtat d’home i dona i el desig d’omplir la buidor de la soledat porta a l’atracció mútua i a unir-se fins a formar una sola carn. Una unió que ve segellada per Déu mateix. En paraules de Jesús: “Allò que Déu haGn 2,18-24 unit, l’home no ho pot separar”. Sant Pau ho ratificarà expressant que l’amor de l’home i la dona és expressió de la fidelitat de l’amor de Déu, de l’amor de Crist a la seva Església.

I, per tant, els esposos han de tendir a reflectir aquesta fidelitat d’amor. I així ho viuen, al seu nivell, tants i tants matrimonis.

Acollida

Però ja sabem, començant per pròpia experiència, de la limitació i de la feblesa de les persones humanes. Per això no sempre, per les raons o situacions que siguin, es pot reflectir aquest ideal de la vida de matrimoni; de vegades, ni en el seu més baix nivell. Davant d’aquest fet tan real, l’Església, s’ha volgut fer càrrec (no sense l’oposició de sectors molt minoritaris) de les situacions “irregulars” de moltes parelles, i vol ajudar a regularitzar la seva vida a l’Església. Ho expressa en un capítol del document “L’alegria de l’amor”, promulgat pel papa Francesc.

El papa Francesc mou els cristians a sentir-se i ser Església d’acollida. L'Església de Jesús ha de tenir, com Ell, els braços oberts a totes aquelles persones que, amb bona voluntat, s'hi vulguin acostar i ser acollides.

L'Església, com hi exhorta l'esmentat document, ha d'estar disposada a acollir-les, acompanyar-les, ajudar-les a discernir el camí a seguir per a poder-les integrar a la comunitat cristiana.

Avui se’ns ha recordat aquesta actitud acollidora de Jesús en una anècdota. Ara acabem de recordar com Jesús, davant l’actitud dels deixebles de renyar els qui li acostaven els nens, que s'acostumava a marginar, insisteix que no se’ls impedeixi; i els prenia en braços, els beneïa i els imposava les mans.

Que el Senyor, que entrarà en comunió amb cada u de nosaltres, en el pa i el vi de l'eucaristia, ens encomani la seva actitud compassiva i acollidora.

ACOLLIR ELS PETITS

Deixau venir els nens, no els exclogueu.

L'episodi sembla insignificant. Tanmateix, té un rerefons molt important per als seguidors de Jesús. Segons el relat de Marc, alguns volen acostar a Jesús uns nins i nines que corren per allà. L'únic que cerquen és que aquell home de Déu els pugui tocar i comunicar un poc de la seva força i vida. Sembla que fos creença popular.

Els deixebles s'enutgen i ho volen impedir. Pretenen fer un cercle al voltant de Jesús. Tenir el poder de decidir qui i qui no pot arribar a Jesús. Es posen entre ell i els més petits, febles i necessitats d'aquella societat. En lloc de facilitar l'accés a Jesús, l'obstaculitzen.

Han oblidat el gest de Jesús que posà en el centre del grup un nen perquè aprenguin bé qui són els petits per als quals ha de ser l'atenció i cura dels deixebles. Han oblidat com l'acaronà davant tothom, convidant-los a acollir-lo en el seu nom i amb el mateix afecte.

Jesús s'indigna. Aqueix comportament dels deixebles no és pot tolerar. Irat, els dóna ordes: “Deixau venir els nens, no els exclogueu”. ¿ Qui els ha ensenyat a actuar de manera tant contrària a son Esperit ?. Els petits, els dèbils i indefensos són, precisament, els primers que han de tenir obert l'accés a Jesús.

La raó profunda rau en els designis del Pare: “Dels qui són com ells és el regne de Déu”. En el regne de Déu i en el grup de Jesús, els que enutgen no són els petits, sinó els grans i poderosos, els que volen dominar i ser els primers.

El centre de la comunitat no és per a persones fortes i poderoses que s'imposen des de dalt. En la comunitat es necessiten homes i dones que cerquin el darrer lloc per a acollir, servir, acaronar i beneir els més febles i necessitats. 

El regne de Déu no s'escampa des de la imposició dels grans sinó des de l'acollida i defensa dels petits. On aquests es converteixen en el centre d'atenció i cura, allí ha arribat el regne de Déu, la societat humana que vol el Pare.

José Antonio Pagola

 

 

 

*  *  *  *  *  *  

Publicado en Comunicacions Generals, Pagina Principal | Deja un comentario