Us mantindrem informats sobre les comunicacions de la parròquia.

TEMPS DURANT L’ANY – DIUMENGE SEGON

"OCTAVARI   PER  LA  UNITAT   DELS  CRISTIANS"

(18 a  25  gener )  (clicar)   

*  *  *  *  *  *  

COMUNICACIONS:

DIUMENGE 19 DE GENER DE 2020

– Dissabte que ve, dia 25, festa de la Conversió de St. Pau, és la titular de la Parròquia de St. Pau.

            -Tots estam convidats a la missa solemne de St. Pau a les 19.30.       

 

 

 

 

 

 

*  *  *  *  *  

 

L'endemà, Joan veié que Jesús venia cap a ell, i exclamà: Mireu l'anyell de Déu, el qui treu el pecat del món!. És aquell de qui vaig dir: "Després de mi ve un home que em precedeix, perquè, abans que jo, ell ja existia."

 

2º diumenge Temps ordinari (A)

EVANGELI

Mireu l'Anyell de Déu, el qui treu el pecat del món.

+ Lectura del sant evangeli segons sant Joan 1, 29-34

29 L'endemà, Joan veié que Jesús venia cap a ell, i exclamà:

–Mireu l'anyell de Déu, el qui treu el pecat del món! 30 És aquell de qui vaig dir: "Després de mi ve un home que em precedeix, perquè, abans que jo, ell ja existia." 31 Jo no el coneixia; però, si vaig venir a batejar amb aigua, va ser perquè ell es manifestés a Israel.

32 Joan testimonià encara:

–He vist que l'Esperit baixava del cel com un colom i es posava damunt d'ell. 33 Jo no el coneixia, però el qui m'envià a batejar amb aigua em va dir: "Aquell damunt el qual veuràs que l'Esperit baixa i es posa, és el qui bateja amb l'Esperit Sant." 34 Jo ho he vist i dono testimoni que aquest és el Fill de Déu.

Paraula de Déu.

(Clicar)

Is 49,3.5-6 1Co 1,1-3 1 Jn 1,29-3

Ens trobem ja en els diumenges de temps ordinari que ens proposa l’Església fins que arribi la Quaresma. Aquest any les lectures en general són de l’Evangeli segons sant Mateu, però avui hem llegit l’Evangeli segons sant Joan. Podem pensar que es tracta com d’un “pròleg” al llibre que anirem llegint al llarg d’aquest any litúrgic, l’evangeli segons sant Mateu.

I què fa un pròleg? Doncs bàsicament enunciar els grans temes que hi aniran apareixent, i el plantejament general de l’obra, per tal de motivar al lector a entrar a fons i amb ganes dins el que ve a continuació.

Avui doncs se’ns parla de tres temes fonamentals en la nostra fe i la nostra vida: que Jesús és el Senyor que “pren damunt seu el pecat del món” per a alliberar-nos; que, ple de  l’Esperit Sant, ha vingut a renovar-nos i començar una etapa nova de relació amb Déu; i finalment, que nosaltres estem convidats a donar testimoni de tot això.

De totes maneres, ens fixarem avui sobretot en la figura de Joan Baptista com aquell que dóna vida a l’escena que se’ns ofereix avui.

1) Joan veu

És bonic observar com l’inici de l’evangeli d’avui és bastant abrupte: “el dia següent, Joan veié que Jesús venia cap a ell i digué: «Mireu…”

És remarcable com tot sorgeix d’una mirada que sap veure, que sap identificar a Jesús. Jesús podia haver passat entre d’altres, com tants altres, desapercebut…Però Joan ja sap qui és Jesús, el reconeix, i es posa a cridar.  I 

el que diu és precisament: ”mireu”, com dient: ‘apreneu a mirar i a identificar Jesús present i que ve cap a nosaltres’, apreneu a afinar la vostra vista per veure Jesús present i com aquell que ve cap a nosaltres…

Potser nosaltres també hem d’aprendre del que diu Joan, i fer-li cas quan ens diu: “mireu…”

Potser hem d’aprendre a afinar la nostra vista, la nostra mirada, per aprendre a reconèixer Jesús, el Senyor, quan es presenta actuant també avui, en els nostres dies, en les nostres vides, en el nostre món concret i proper.

Recordem que l’evangeli de Mateu acaba amb aquestes paraules: “i sapigueu que jo estic amb vosaltres tots els dies, fins el final dels temps”… Això, ens ho creiem d’alguna manera? Si és així, per què no afinar la nostra mirada per reconèixer aquesta presència del Senyor “tots els dies” entre nosaltres?

2) Joan dona testimoni

És impressionant la força de Joan, quan diu: “jo ho he vist i dono testimoni…”. Sí, dóna testimoni perquè “he vist com l’Esperit del cel baixava com un colom…”, dona testimoni perquè ha sabut mirar i entendre.

I el testimoniatge de Joan és ben valent: en la següent escena, Joan testimonia sobre Jesús també als seus deixebles, i els anima a deixar-lo, a ell, per iniciar una vida de seguiment de Jesús. És un testimoniatge compromès, que se sap posar on li pertoca i posa el centre d’atenció no en ell, sinó en aquell sobre qui testimonia. Per a Joan, el centre és Jesús, el centre és aquell que “bateja amb l’Esperit Sant”, aquell que culmina allò que ell havia preparat.

Ens podem preguntar si nosaltres també sabem donar testimoniatge sobre Jesús, si reconeixem, en primer lloc en el nostre cor, que Jesús és qui renova, vivifica, dóna sentit i força a allò que fem per construir Regne de Déu en el nostre món…

Jo, ¿puc donar testimoniatge de Jesús perquè reconec en Ell el centre de la meva vida?  Com diu un text preciós parlant de les persones consagrades al final de la seva vida: ¿en quina mesura podem dir que la nostra vida “no es pot entendre sense Déu”? ¿De quina manera la meva vida és testimoniatge de Déu, de Jesús?

3) Joan se sap posar al seu lloc

És molt notable com els evangelis que ens parlen de Joan Baptista remarquen molt la seva humilitat i la seva claredat en posar al centre Jesús i no ell. Segurament, molts dels seus seguidors pensarien que ell era el profeta esperat… i Joan hauia d’insistir molt que no, que ell era només qui havia d’anunciar aquell que havia de venir, Jesús.

Ben fortes sonen en aquest context aquestes paraules: “després de mi ve un home que m'ha passat davant, perquè, abans que jo, ell ja existia”… o el contrast que remarca ell mateix entre la humilitat i el caràcter penitencial del seu baptisme (“jo batejo només amb aigua”) front el vivificador baptisme de Jesús (“ell batejarà amb l’Esperit Sant”)…

Ens podem preguntar també nosaltres: com estic d’humilitat, d’esperit de servei, de buscar el bé dels altres per sobre del meu. En definitiva, ens podem preguntar si el centre de la nostra vida el tenim en nosaltres mateixos, i en Jesús i en els altres.

(clicar)

 

La fe als cors i les ments

(clicar)

 

Publicado en catequesis adolescents i joves, Comunicacions Generals, Pagina Principal | Deja un comentario

FESTES DE SANT ANTONI

 

 

COMUNICACIONS:

Diumenge,  12 DE GENER DE 2020

–  Dijous dia 16 de gener, vigília de la festa de St. Antoni, amb les limitacions que imposa el pla de seguretat, estam tots convidats al rés de Completes devers les 19.30 hores a l’Església dels Dolors.

       No hi haurà missa a St. Pau a les 19.30.

–  Divendres dia 17 de gener, festa de St. Antoni, estam tots convidats a l’Ofici Solemne de St. Antoni que serà devers les 20.30 hores a l’Església dels Dolors.

      No hi haurà missa  a  Crist  Rei  a  les  19 '00 h

 

 

PROGRAMA  FESTES   "SANT  ANTONI"  

2020

 

 

 

 

*  *  *  *   *

 

 

BENEÏDES 

 

*  *  *  *  *

INFORMACIONS   FORANES :

Publicado en Catequesi infantil, catequesis adolescents i joves, Comunicacions Generals, Pagina Principal | Deja un comentario

DIUMENGE DEL BAPTISME DEL SENYOR

Un cop batejat, Jesús sortí de l'aigua. Davant d'ell el cel s'obrí, i Jesús veié l'Esperit de Déu que baixava com un colom i venia damunt d'ell. I una veu digué des del cel: Aquest és el meu Fill, el meu estimat, en qui m'he complagut.

 

 

 

El Baptisme del Senyor (A)

 

EVANGELI

Un cop batejat, Jesús veié que l'Esperit Sant venia cap a ell.

 

+ Lectura del sant evangeli segons sant Mateu 3, 13-17

Baptisme de Jesús

(Mc 1,9-11; Lc 3,21-22; Jn 1,32-34)

13 Llavors Jesús vingué de Galilea i es va presentar a Joan, vora el Jordà, a fer-se batejar per ell. 14 Però Joan s'hi oposava, dient:

–Sóc jo el qui necessita ser batejat per tu, i tu véns a mi!

15 Jesús li respongué:

–Deixa'm fer, ara. Convé que complim d'aquesta manera tot el que Déu vol.

Aleshores Joan el deixà fer.

16 Un cop batejat, Jesús sortí de l'aigua. Davant d'ell el cel s'obrí, i Jesús veié l'Esperit de Déu que baixava com un colom i venia damunt d'ell. 17 I una veu digué des del cel:

–Aquest és el meu Fill, el meu estimat, en qui m'he complagut.

Paraula de Déu.

 

 

 

ESPERIT   BO   DE  DÉU    (clicar)

 

Is 42,1-4.6-7 Ac 10,34-38 Mt 3,13-17

Qui és Jesús?

Qui és Jesús? Aquesta és la pregunta que es pot fer qualsevol persona, per poc que hagi sentit parlar de Jesús de Natzaret. És la pregunta típica de qualsevol catecisme o qualsevol grup de cristians, que volen aprofundir en el coneixement de la persona que centra la seva fe. Però el primer que es va fer aquesta pregunta, va ser el mateix Jesús de Natzaret." Qui sóc jo?"

La resposta a aquesta pregunta en el relat evangèlic d’avui ens ho expressa en el moment en què Jesús, com un d’aquells bons creients jueus que se sentien atrets per la figura carismàtica de Joan el Baptista, es posa a la filera dels que es volen batejar amb les aigües purificadores del Jordà.

El Fill estimat”

I Jesús, tot prenent consciència de la seva condició humana, rebutja la petició de Joan, que fos Ell qui el bategés. Jesús de Nazaret se sabia i se sentia tan humà com els altres de la filera. I una vegada batejat per Joan, el sorprèn la baixada de l’Esperit Sant i  sent la veu de Déu que li manifesta que és el seu Fill, el seu estimat, en qui s’hi complau. És l’Esperit que li fa sentir la veu i l’amor ple d’afecte del seu Pare Déu.

El Baptisme de Jesús és un dels moments privilegiats de la vivència de Jesús de la seva doble condició humana i divina. És la resposta a la pregunta que es feia Jesús.

Què haig de fer?”

I hi ha una segona pregunta que es feia Jesús. "Què haig de fer de la meva vida a partir d’ara? Què se’m demana? Quina és la meva missió en aquest món?"

I Jesús de Natzaret, que, com bon creient jueu assidu a la sinagoga, coneix bé les Escriptures, les paraules de la veu del Pare li han recordat les que es troben en el llibre del profeta Isaïes, que hem escolat a la primera lectura, Son paraules de Déu al seu servent, que també el qualifica “d’estimat i en el que s’hi complau”.

I, per tant, Jesús pren consciència que la seva missió, com a fill estimat de Déu, és la mateixa que expressa el profeta Isaïes. La seva missió és portar el dret a les nacions, amb energia, però amb respecte i delicadesa, sense trencar la canya que s’esberla, ni apagar la flama del ble que vacil·la, tot il·luminant els ulls que han quedat cecs, alliberant els encadenats de la presó i els qui viuen a la foscor del calabós.

I Jesús va ser fidel a aquesta missió. Ens ho ha expressat el llibre dels Fets dels Apòstols en paraules de Pere: Jesús ”va passar per tot arreu fent el bé i donant la salut a tots els qui estaven sota la dominació del diable”.

I jo?

I jo? Jo, per la mediació de Jesús i amb la infusió de l'Esperit,  participo de la filiació de Déu i del seu amor. Sóc també fill estimat, filla estimada. Se’m va expressar amb l’aigua del meu baptisme. Estic cridat, jo amb les qualitats i els dons que he rebut i en el context en el que em trobo, a continuar la mateixa missió de Jesús. Avui, doncs, és un dia apropiat, tot contemplant el baptisme de Jesús, per reviure el meu baptisme i sentir-me el que soc, fill o filla estimada pel meu Pare, el bon Déu, i sentir-me cridat, cridada a col·laborar en la mateixa missió de Jesús al meu entorn.

Sentim-nos-hi!


 

 

EXPERIÈNCIA   SANA    (clicar)

 

 


 

 

BAPTISME  DEL  SENYOR 

(clicar)

 

 

 

Publicado en Catequesi infantil, Comunicacions Generals, Pagina Principal | Deja un comentario

EPIFANIA

ELS   "REIS"  A   MANACOR

– Diumenge,  5  gener   a lae  18'00 h  ARRIBADA  al  PARC   

                 –  Cavalcada  per  l'Avinguda  de  Baix  des  Cos 

                   – A  la   parròquia dels  Dolors : adoració  a  l'Infant   Jesús

(Hospital  de  Manacor)

– Dilluns,  6  gener

               –  A  les  11'00   :  MISSA   DE  REIS   ( Residència)

 

 

PREGÀRIA   EUCARÍSTICA     

2 de GENER de 2020

Monició d’entrada: Joan Perelló.

Explicació de la celebració: Mª. Magdalena.

Exposició Santíssim.

Inici: pàgina 55

Cant d’entrada: “VENIU TOTS ELS HOMES” pàgina 58

Reso de Vespres: Antífones TEMPS d'ADVENT: pàgina 61 – 66 Salmòdia: pàgina 61 – 66

Lectura: “UN BON CAVA” ….

Responsori breu "TEMPS d'ADVENT": pàgina 73

Magníficat "TEMPS d'ADVENT": pàgina 73

Pregàries + Oració "TEMPS d'ADVENT": pàgina 73 (Joan Perelló).

Oració personal: 15 minuts.

Cant: pag. 227 cant nº 5 “Jo crec en vos bon Déu,”

Pregàries comunitaries.

Catequesis Papa Francisco: EUCARISTIA (Maria Llull).

Cant: Pange Lingua (pag. 218) 

Benedicció i Cant final: “Salve Regina”.

*  *  *   *  *
COMUNICACIONS:

DIUMENGE, 5 DE GENER DE 2020

– Diumenge dia 5 no hi haurà missa a les 20 hores del capvespre a l’Església dels Dolors per poder rebre Ses Majestats, Els Reis Màgics d’Orient.

–  Dilluns dia 6 de gener, Solemnitat de l’Epifania  del  Senyor,  les  misses   seran  com  els  diumenges

*   *  *  *  *  


Després que Jesús va néixer a Betlem de Judea, en temps del rei Herodes, vingueren uns savis d'Orient i, en arribar a Jerusalem,  preguntaven: On és el rei dels jueus que acaba de néixer? Hem vist sortir la seva estrella i venim a adorar-lo.

 

 

 

 

 

 

 

 

2º diumenge de Nadal (A)

 

EVANGELI

La Paraula.

Lectura del sant evangeli segons sant Joan 1, 1-18


1 Al principi existia el qui és la Paraula.

La Paraula estava amb Déu i la Paraula era Déu.

2 Ell estava amb Déu al principi. 3 Per ell tot ha vingut a l'existència,

i res no hi ha vingut sense ell.

4 En ell hi havia la vida, i la vida era la llum dels homes.

5 La llum resplendeix en la foscor, i la foscor no ha pogut ofegar-la.

6 Déu envià un home que es deia Joan.  Vingué com a testimoni

a donar testimoni de la llum, perquè per ell tothom cregués.

8 Ell no era la llum, venia solament a donar-ne testimoni.

9 Existia el qui és la llum veritable, el qui ve al món

i il·lumina tots els homes.

10 Era present en el món, que per ell ha vingut a l'existència,

i el món no l'ha reconegut.

11 Ha vingut a casa seva, i els seus no l'han acollit.

12 Però a tots els qui l'han rebut, als qui creuen en el seu nom,

els ha concedit de ser fills de Déu.

13 No han nascut per descendència de sang,

ni d'un desig carnal, ni d'un voler humà,

sinó de Déu mateix.

14 El qui és la Paraula s'ha fet home i ha habitat entre nosaltres,

i hem contemplat la seva glòria, glòria que ha rebut

com a Fill únic del Pare, ple de gràcia i de veritat.

15 Joan dóna testimoni d'ell quan proclama:

«És aquell de qui jo deia: El qui ve després de mi

em passa al davant perquè, abans que jo, ell ja existia.»

16 De la seva plenitud, tots nosaltres n'hem rebut gràcia rere gràcia.

17 La Llei fou donada per Moisès, però la gràcia i la verita han vingut per Jesucrist.

18 A Déu, ningú no l'ha vist mai: el seu Fill únic, que és Déu i està en el si del Pare,

és qui l'ha revelat.

Paraula de Déu

 

"Sense relacions personals, totes les paraules són temps perdut"

Què és la paraula? Què són les paraules? En l’actualitat, la paraula és un component essencial de l’acció comunicativa. Parlar és una forma de comunicar-se. Perquè existeixi aquesta acció ha d’haver-hi alguna forma de veritable relació interpersonal: 

una relació de persona a persona, de tu a tu.

Què implica això? Dues coses: Primera, una total 

senzillesa.

Amb el vanitós i l’orgullós totes les paraules esdevenen inútils, no pot haver-hi comunicació real possible. Segona,

receptivitat activa. 

És a dir: si et tanques, si et reclous en el teu egoisme i autosuficiència, no hi ha res de bo a comunicar ni a compartir.

Sovint ens queixem del Silenci de Déu, quan Déu, segons S. Joan- ho acabem de llegir a l’Evangeli

– és la mateixa Paraula.

Paraula expressiva, comunicativa, lluminosa, plena de vida i de claror pels que tenen la mirada neta i el cor agraït.

¿Com és que hi ha persones que no escolten ni entenen res tractant-se de Déu? Què passa aquí? Passa, que la majoria de cristians i molt especialment els professionals de la paraula, els funcionaris de la paraula, és a dir: els capellans, no sabem entaular una relació personal amb els nostres oients, en aquest cas, vosaltres.

Què passa aleshores? Passa, que 

si no s’estableix una autèntica comunió, el llenguatge pot esdevenir fosc, tèrbol i poc o gens intel·ligible.

El veritable problema no està en el suposat silenci de Déu. Doncs, on està?

El veritable problema està en què molts dels que parlem de Déu som uns éssers estranys i poc o gens entenedors i comprensibles pels que busquen llum i vida però no les troben. El que realment val i serveix no són els discursos, més o menys savis, sinó 

el contacte o l’intercanvi personal de tu a tu.

Sense relacions veritablement personals, totes les paraules són temps perdut i bosc de dubtes que ningú aclareix.

Què fem nosaltres per aclarir-los?

 

La Epifanía del Senyor (A)

 

EVANGELI

 

Venim d'Orient a adorar al Rei.

 

+ Lectura del santo evangelio según san Mateo 2, 1-12

1 Després que Jesús va néixer a Betlem de Judea, en temps del rei Herodes, vingueren uns savis d'Orient i, en arribar a Jerusalem, 2 preguntaven:

–On és el rei dels jueus que acaba de néixer? Hem vist sortir la seva estrella i venim a adorar-lo.

3 Quan el rei Herodes ho va saber, es va inquietar, i amb ell tot Jerusalem. 4 Herodes va convocar tots els grans sacerdots i els mestre de la Llei que hi havia entre el poble i els preguntava on havia de néixer el Messies. Ells li respongueren:

–A Betlem de Judea. Així ho ha escrit el profeta:

6 » I tu Betlem, terra de Judà,

no ets de cap manera la més petita

de les principals viles de Judà,

perquè de tu sortirà un príncep

que pasturarà Israel, el meu poble.

Llavors Herodes cridà en secret els savis, va demanar-los el moment exacte en què se'ls havia aparegut l'estrella 8 i els encaminà a Betlem dient-los:

–Aneu i informeu-vos amb exactitud d'aquest infant; i quan l'haureu trobat, feu-m'ho saber, perquè jo també pugui anar a adorar-lo.

9 Després de sentir aquestes paraules del rei, es posaren en camí. Llavors l'estrella que havien vist sortir començà a avançar davant d'ells, fins que s'aturà damunt el lloc on era l'infant. 10 L'alegria que tingueren en veure l'estrella va ser immensa. 11 Van entrar a la casa, veieren el nen amb Maria, la seva mare, es prostraren a terra i el van adorar. Després van obrir les seves arquetes i li oferiren presents: or, encens i mirra.

12 I, advertits en somnis que no anessin pas a veure Herodes, se'n tornaren al seu país per un altre camí.

Paraula de Déu.

Publicado en Catequesi infantil, catequesis adolescents i joves, Comunicacions Generals, Pagina Principal | Deja un comentario

ÉS NADAL

 

COMUNICACIONS

DIA DE CAP D’ANY DE 2020

–  Dijous que ve, dia 2 de gener, com tots els primers dijous de mes, hi haurà pregària amb exposició del Santíssim a les 20.30 a l’Esglèsia de Fartàritx.

–  Diumenge que ve, dia 5 no hi haurà missa a les 20 hores del capvespre a l’Església dels Dolors per poder rebre Ses Majestats, Els Reis Màgics d’Orient.

–  Dilluns dia 6 de gener, Solemnitat de l’Epifania del Sr. Les misses  seràn  com  els  diumenges

……..  …….  ……….

Santa Maria, Mare de Déu (A, B, C)


Trobaren a María i a Josep i el nin. Als vuit dies, li posaren per nom Jesús.

Lectura del sant evangeli segons sant Lluc 2,16-21

 

6 Hi anaren, doncs, de pressa i trobaren Maria i Josep, amb el nen posat a la menjadora. 17 En veure-ho, van contar el que els havien anunciat d'aquell infant. 18 Tothom qui ho sentia quedava meravellat del que deien els pastors. 19 Maria guardava tot això en el seu cor i ho meditava. 20 Després els pastors se'n tornaren, glorificant Déu i lloant-lo pel que havien vist i sentit: tot ho van trobar tal com els ho havien anunciat.

21 Quan van complir-se els vuit dies i hagueren de circumcidar l'infant, li van posar el nom de Jesús; era el nom que havia indicat l'àngel abans que el concebés la seva mare.

Paraula de Déu.

 

 

1 de gener de 2019

ORACIÓ PER A LA NIT DE CAP D'ANY

Senyor, abans d'entrar dins el bullici i torbament del Cap d'Any, vull trobar-me amb tu en silenci i calma. No ho faig sovint. Tu saps que no encert a pregar. He oblidat aquelles oracions que m'ensenyaren de petit i no he après a parlar amb tu d'una altra manera més viva i concreta.

No sé realment si crec ja en tu. Han passat tantes coses aquests anys. Ha canviat tant la vida i he envellit tant per de dins. Voldria sentir-te més viu i més proper. M'ajudaria a creure. Però em costa.

I tanmateix, Senyor, et necessito. A voltes em sent molt malament dintre meu. Passen els anys i la vida desgasta. A fora tot sembla funcionar: el treball, la família, els fills. Qualsevol em tindria enveja. Però jo no em sento bé.

Ha passat un any més. Començarem un any nou, però jo sé que tot seguirà igual. Els mateixos problemes, les mateixes preocupacions, les mateixes feines. I així, ¿ fins quan ?

Com voldria poder renovar la meva vida. Trobar nova alegria, una força diferent per a viure cada dia. Canviar, ser millor amb jo mateix i amb els altres. Però a la meva edat no es poden esperar grans canvis. Estic massa avesat a un estil de vida. Ni jo mateix crec en la meva transformació.

 

Si al manco et sentís com el millor Amic. A voltes penso que així tot canviaria. Quina alegria si no tingués aquesta espècie de temor que no sé d'on surt però m'allunya de tu.

 

Senyor, grava dins mon cor que tu sents per a mi amor i tendresa. Recorda'm des de dintre que tu m'acceptes tal com som, amb la meva mediocritat i el meu pecat, i que me vols encara que no canvii.

 

Que durant aquest any nou no m'allunyi de tu. Que sàpiga trobar-te dins els meus sofriments i mes alegries. Aleshores tal volta canviaré Serà un Any nou.

 

 

Quan van complir-se els vuit dies i hagueren de circumcidar l'infant, li van posar el nom de Jesús; era el nom que havia indicat l'àngel abans que el concebés la seva mare.

(Clicar)

*   *   *   *   *   

 

 

 


(clicar)


MATINES    (Horaris…)

.- RESIDÈNCIA                  ……………  A  LES  17'00  hores

– MONESTIR   BENEDICTINES   ….. A  LES  18'30   h

-PARRÒQUIA  DE  CRIST  REI    …..A  LES  19'00   h

– ESGLÉSIA  DE  FARTÀRITX    ,,,,,,A  LES  19'00   h

– PARRÒQUIA  DE  SANT  PAU ….. A  LES  19'30    h

– PARRÒQUIA  DELS  DOLORS    ..A  LES  20'00    h

 

 

(clicar)

EVANGELI

Avui ens ha nascut un salvador.

 

+ Lectura del sant evangeli segons sant Llu 2,1-14

 

1 Per aquells dies sortí un edicte de Cèsar August ordenant que es fes el cens de tot l'imperi. 2Aquest cens va ser anterior al que es féu quan Quirini era governador de Síria. 3 Tothom anava a inscriure's a la seva població d'origen. 4 També Josep va pujar de Galilea, del poble de Natzaret, a Judea, al poble de David, que es diu Betlem, perquè era de la família i descendència de David. 5 Josep havia d'inscriure's juntament amb Maria, la seva esposa. Maria esperava un fill.

6 Mentre eren allà, se li van complir els dies 7 i va néixer el seu fill primogènit: ella el va faixar amb bolquers i el posà en una menjadora, perquè no havien trobat cap lloc on hostatjar-se.

8 A la mateixa contrada hi havia uns pastors que vivien al ras i de nit es rellevaven per guardar el seu ramat. 9 Un àngel del Senyor se'ls va aparèixer i la glòria del Senyor els envoltà de llum. Ells es van espantar molt. 10 Però l'àngel els digué:

–No tingueu por. Us anuncio una bona nova que portarà a tot el poble una gran alegria: 11 avui, a la ciutat de David, us ha nascut un salvador, que és el Messies, el Senyor. 12 Això us servirà de senyal: trobareu un infant faixat amb bolquers i posat en una menjadora.

13 I de sobte s'uní a l'àngel un estol dels exèrcits celestials que lloava Déu cantant:

14 –Glòria a Déu a dalt del cel, i a la terra pau als homes que ell estima.

15 Quan els àngels els deixaren i se'n tornaren cap al cel, els pastors deien entre ells:

–Arribem-nos a Betlem a veure això que ha passat i que el Senyor ens ha fet saber.

Paraula de Déu.

EL  MISTERI   D'UN  INFANT   (clicar)

 

ÉS   NADAL  (clicar)

 

 

 

*   *   *   *   *   

SAGRADA   FAMÍLIA  

 

Sir 3,2-6.12-14 Col 3,12-21 Mt 2,13-15.19-23

El Natzarè

“Li diran Natzarè”. Jesús, el Fill de Déu encarnat, el Salvador del món, li diran Nazaré, perquè va viure a Nazaret, on es va educar, va créixer, va conviure, va treballar, va pregar, va fer el bé, tot portant vida de família allà, en aquell petit poblet de la Galilea. I això al llarg de trenta anys, gairebé la totalitat de la seva vida.

I, evidentment, va formar part important del pla de Déu en l’encontre de la humanitat. Aquells trenta anys van ser d’integració en la cultura, costums i religiositat. I això en la quotidianitat, en el dia a dia, a l’ hora rere l’ hora, amb la convivència amb Maria i Josep, i amb les dificultats normals que poden sorgir en la relació amb les persones, els altres natzarens.

L’emigrat

I avui dintre d’aquests anys volem fer memòria de fets dolorosos esdevinguts ben aviat, com és el fet d’haver d’emigrar de la seva terra, per alliberar-se de l’ambició i la violència del poder. Sovint la vida, més o menys tranquil·la, és sotragada per ambicions d’altres, que fan inevitable haver d’emigrar y, per tant, canviar de cultura, de relació amb persones diferents, recercar treball. I la vida de família natzarena se’n podia sentir molt afectada.

Aquest fet, ho sabem, no és gens diferent del que se’ls esdevé a tantes i tantes famílies. Quants milions de exemples al llarg de la història, quants milions de casos en el món actual, quants emigrants, quants refugiats que es veuen obligats a sortir de la seva terra i anar a un altre país en recerca d’una vida, d’un treball i d’una convivència familiar tranquil·la. La narració evangèlica només descriu el fet de la fugida, però les dificultats, que podrien descriure, no serien molt diferents de les que es troben els contemporanis.

El redemptor

D’aquesta manera, el Fill de Déu, fet home en Jesús de Natzaret, amb la seva vida silenciada, però viscuda  en els moments agradables i dificultosos, va elevar el sentit de la convivència familiar i social, la dignitat del treball,  les identitats culturals i, en general,  la vida que podríem dir ordinària.

Tot formava part de l’acció més transcendent que puguem pensar o imaginar, la que en diem la redempció, la salvació de la humanitat. A vegades fem un gran divisió de la vida de Jesús. Parlem de la vida oculta i la vida pública de Jesús. I certament en la vida de Jesús hi ha grans diferències en la seva actuació en l’una i en l’altra. Però sembla com si  oblidéssim que la persona que actua en una i altra és la mateixa. És el mateix Jesús.

El celebrat

A la litúrgia, per exemple, insistim que celebrem la passió, mort i resurrecció de Jesús, el que en diem el misteri Pasqual. I potser oblidem que el misteri Pasqual  abasta tot el llarg “pas” de la vida de Jesús. Quan celebrem el misteri pasqual a la litúrgia, no solament celebrem els tres últims anys de Jesús, sinó també la vida oculta. La vida oculta n’és una part imprescindible del misteri que celebrem.

En el pa i el vi de l’eucaristia d’avui i de sempre s’hi fa present el natzarè, el crucificat i el ressuscitat. Que la comunió renovi avui, la nostra vida, especialment la nostra vida de família i de vivència diària.

Francesc Xicoy, sj.

 

 

 

 

 

COMUNICACIONS

DIUMENGE 29 DE DESEMBRE DE 2019
– Dimarts que ve, dia 31, vigília de la solemnitat de Santa Maria
Mare de Déu, les misses seran com tots els dissabtes.
– Dimecres que ve, solemnitat de Santa Maria Mare de Déu, NO HI
HAURÀ MISSA A LES 8 DEL MATÍ i l’Església dels Dolors
s’obrirà a les 10 per evitar visites sense l’adequada disposició.
Per tot lo demés, dimecres, les misses seran com tots els
diumenges.
– Dijous que ve, dia 2 de gener, com tots els primers dijous de mes,

hi haurà

 

pregària amb exposició del Santíssim a les 20.30 a  ESGLÉSIA  DE  FARTÀRITX

Publicado en Catequesi infantil, catequesis adolescents i joves, Comunicacions Generals, Pagina Principal | Deja un comentario

TEMPS D’ADVENT – QUART DIUMENGE

 


 (clicar)

4º diumenge d'Advent (A)

EVANGELI

Jesús naixerà de Maria, desposada amb Josep, fill de David.

Lectura del sant evangeli segons sant Mateu 1,18-24

18 El naixement de Jesús, el Messies, fou d'aquesta manera: Maria, la seva mare, estava unida amb Josep per acord matrimonial i, abans de viure junts, ella es trobà que havia concebut un fill per obra de l'Esperit Sant. 19 Josep, el seu espòs, que era un home just i no volia difamar-la públicament, resolgué de desfer en secret l'acord matrimonial. 20 Ja havia pres aquesta decisió, quan se li va aparèixer en somnis un àngel del Senyor que li digué:

–Josep, fill de David, no tinguis por de prendre Maria, la teva esposa, a casa teva: el fruit que ella ha concebut ve de l'Esperit Sant. 21Tindrà un fill, i li posaràs el nom de Jesús, perquè ell salvarà dels pecats el seu poble.

22 Tot això va succeir perquè es complís allò que el Senyor havia anunciat pel profeta:23 La verge concebrà i tindrà un fill, i li posaran el nom d'Emmanuel , que vol dir «Déu amb nosaltres».

24Quan Josep es despertà, va fer el que l'àngel del Senyor li havia manat i va prendre a casa la seva esposa.

Paraula de Déu.

Is 7,10-14 Rm 1,1-7 Mt 1,18-24

Moltes persones han sobreviscut a conflictes al seu país d’origen, han patit l’angoixa i la privació a camps de refugiats i lluiten en un país nou, en una llengua nova i amb una nova forma de viure. D’alguna manera, han aconseguit desafiar situacions que semblaven insuperables. Ens meravellem pel coratge, la determinació i l’impuls que sovint caracteritzen persones en aquestes circumstàncies extraordinàries.

Com a creients, també aprenem la lliçó de reconèixer el Déu de les sorpreses que es manifesta en esdeveniments improbables i inesperats. La paraula de Déu d’aquest 4t diumenge d’Advent reforça aquesta lliçó. Ens ensenya que Déu ens assoleix de maneres que ens sorprenen i ens desafien. Hem d’estar disposats a deixar anar el nostre desig de controlar el futur i a acceptar el camí de Déu amb humilitat i coratge.

A la primera lectura, el profeta Isaïes va parlar amb el rei Acaz sobre el pla de Déu per al seu poble durant el temps turbulent abans de l’ensorrament de Judà i l’exili. Acaz s’havia aliat amb el poderós rei d’Assíria per salvar la seva pròpia pell. Havia intentat reforçar la seva base de poder mitjançant astutes aliances! Era una oportunitat i un oportunisme polític clàssic.

Isaïes, però, va anar contra l’opció de la política de supervivència. Li preocupava més la fidelitat al pacte amb Déu i a la tradició d'Israel, que haurien estat en perill per l'aliança amb un rei estranger. Va dir a Acaz que Déu salvarà el seu poble no mitjançant aliances poderoses, sinó mitjançant un nen vulnerable i indefens. Que Déu treballa a través de la debilitat i la vulnerabilitat és una lliçó punyent tant per al poble de l’aliança com per a tots nosaltres.

L’evangeli ens explica la història de com el pla de Déu es desplega i repercuteix en les vides de Maria i Josep. Sembla que hi ha un patró de manera de fer de Déu que irromp, trastorna i desafia el pensament i el comportament humà. En el relat de l’anunciació, va entrar en la vida pacífica d’una noia de Natzaret.

A l'episodi d'avui, Josep va ser pertorbat i es va capgirar la seva vida arran de la intervenció divina. En descobrir que Maria ja estava embarassada quan no s’havien mudat junts, va planejar divorciar-se d’ella. Va ser llavors quan Déu va ajudar a Josep a acollir la realitat i la situació concreta com a designi i camí de salvació. Això demana molta humilitat, obertura, valentia i confiança per part de Josep. Va ser capaç, amb l’ajuda de Déu, de modificar el seu projecte de vida segons la inspiració de Déu.

A nosaltres, com els va passar al rei Acaz a Maria i a Josep, el Déu de les sorpreses també ens ve a trobar en els esdeveniments i, sovint, ens repta, tot capgirant les nostres expectatives.

Ens cal desitjar i demanar gràcia a Déu per a créixer en fe, bondat, obertura, humilitat, atenció, disponibilitat, abnegació… i per procurar disposar-nos i posar mitjans per a que l’Esperit ens pugui anar treballant. És important que dediquem estones, en pregària, a meditar i contemplar. I també a ‘passar per la pregària’ allò que anem vivint. Jesús mateix necessitava pregar. Això ens pot ajudar a copsar el pla de Déu, com a Maria, Josep, Isaïes…La Bona Notícia del Nadal ens diu que Déu és Emmanuel, Déu-amb-nosaltres i que ens ve a trobar en les cruïlles i desconcerts de les nostres vides i, especialment, en les persones que són es situació de desconcert, inseguretat i trasbals, en situació de marge, de llindar.

En uns dies, celebrarem el pla més gran de Déu per a la humanitat: l’Encarnació. El Messies vindrà com un infant. Naixerà de Maria mitjançant el poder de l’Esperit Sant i serà acollit per Josep, de la casa de David. Jesús salvarà el seu poble del pecat. És la revelació radical de l’amor fidel i la màxima expressió de salvar la vida.

Que Maria i Josep siguin els nostres intercessors i models de fe i confiança en Déu, mentre ens preparem per acollir novament Jesucrist, Llum del món i Príncep de la Pau.


 

 

(clicar)

 

 

RECUPERAR  EL  NADAL   (clicar)

Publicado en catequesis adolescents i joves, Comunicacions Generals, Pagina Principal | Deja un comentario

TEMPS D’ADVENT – TERCER DIUMENGE

ALLIBERAR   (clicar)

 

 

 

                                                                                                       A qui compararé la gent d'aquesta generació? Són com els nois que seuen a les places i criden als seus companys dient-los: "Toquem la flauta, i no balleu; cantem                                                                                              complantes, i no us planyeu!" Perquè ha vingut Joan, que no menja ni beu, i diuen: "Té el dimoni"; ha vingut el Fill de l'home, que menja i beu, i diuen: "Aquí teniu                                                                                                          un  golut i un bevedor, amic de publicans i pecadors." Però les obres de la saviesa acrediten que és justa.

 

 

 

 

 

3º diumenge de Advent (A)

 

EVANGELI

 

¿Ets tu el qui ha de venir, o n'hem d'esperar un altre?

 

Lectura del sant evangeli segons sant Mateu 11,2-11

 

Els enviats de Joan Baptista

 

2 Joan, que era a la presó, va saber les obres que feia el Messies i envià els seus deixebles 3 a preguntar-li: «¿Ets tu el qui ha de venir, o n'hem d'esperar un altre?»

4 Jesús els respongué:

–Aneu a anunciar a Joan el que sentiu i veieu: 5 els cecs hi veuen els coixos caminen, els leprosos queden purs, els sords hi senten, els morts ressusciten, els pobres reben l'anunci de la bona nova. 6 feliç aquell qui no em rebutjarà!

7 Mentre ells se n'anaven, Jesús es posà a parlar de Joan a les multituds:

–Què heu sortit a contemplar al desert? ¿Una canya sacsejada pel vent? 8 Doncs què hi heu sortit a veure? ¿Un home vestit refinadament? Els qui porten vestits refinats viuen als palaus dels reis! 9 Doncs què hi heu sortit a veure? ¿Un profeta? Sí, us ho asseguro, i més que un profeta. 10 És aquell de qui diu l'Escriptura: Jo envio davant teu el meu missatger perquè et prepari el camí. 11 Us ho asseguro: entre els nascuts de dona no n'hi ha hagut cap de més gran que Joan Baptista; però el més petit en el Regne del cel és més gran que ell.

Paraula de Déu.

Is 35,1-6a.10 Jm 5,7-1 Mt 11,2-11

Què poquet queda, ja, pel dia de Nadal! Deu dies. I curtets. Molt plens de coses!! Aprofitem-los. No els donem ja per vençuts. Ens poden ajudar a preparar el nostre cor per una bonica i senzilla trobada. Tant de bo!

 

1.- Alegria!

Potser la pressa, el neguit, o el corrent… ens poden dir que avui és dia de preparacions, llistes, plans, “aprofitem per…”, o qui sap quina altra cosa. No ens ve gens malament recordar-nos que, tradicionalment, avui és conegut com el diumenge de l’alegria. El diumenge del goig. D’alegrar-nos amb la vinguda propera del Senyor. (Possiblement, també farem bé de pensar que cada dia hauria de ser el dia de la alegria!). Però ens ve bé –molt bé- recordar-nos–ho avui. Dia de sentir-nos i renovar-nos com a persones del goig. Cristians alegres. Amb tot el realisme del món. Sense haver de negar res, oblidar res, ni mirar a una altra banda. El Senyor ve a trobar-nos. Ell ve a nosaltres. Eixamplem el cor. Respirem a fons. Quin goig!!

2.- I ens tornem a trobar Joan.

És una de les figures importants de l’Advent. Ja el vam trobar diumenge passat. Potser, diumenge passat, més al seu ambient i en la seva salsa. Avui, però, contrariat. Lligat i privat de llibertat. El precursor, el que ha d’obrir camins, tancat i barrat. Ben bé, el món a l’inrevés.

I, així estant, potser una mica desconfiant i pessimista. Envia els seus deixebles a preguntar a Jesús sobre ell mateix. Ets tu? Quin tipus d’esperança podem posar en marxa? Quins plantejaments tens, Jesús? Vas seriosament? Mira que ja tenim algunes experiències tristes i decebedores. ¿Que potser seràs un més dels qui han començat amb força i després es desinflen ràpidament? Després, caldrà tornar a començar? …

Si fa o no fa, unes preguntes molt semblants a les que ens ronden a nosaltres de tant en tant. En moments de contrarietats i de cansaments. ¿Podem mantenir alçades les esperances en un món millor i més humà? Hi ha futur? De debò podem seguir somniant en un món com Déu vol? O, millor, rebaixem expectatives? Les preguntes del Joan que habita en nosaltres. A cops un xic desbocat, a cops quiet i a la gàbia. Ets tu?

I Jesús, home lliure, germà gran que ens vol lliures, no respon ni sí, ni no.

Mireu els signes, els senyals, fets incipients. I des del que veieu, decidiu. Vosaltres mateixos. Però honestament, eh! La decisió és personal. No hi ha opcions amb certificat de garantia. La decisió és personal. Fonamentada i recolzada amb fets i actuacions, sí. Confiada. Ben aventurada.

3.- I, avui, què veiem i què escoltem?

Preguntats pel que veiem i escoltem, segur que podem referir moltes coses. I molt diverses. Potser cal posar l’atenció en coses que no surten a la tele ni als  diaris, però que són reals i ben importants. Molt importants, encara que no siguin sorolloses ni vistoses.

I, ben segur que en trobem unes quantes.

.- Veig molta gent bona. I molt bona gent.

.- Veig  gent gran que ho ha donat tot, i encara està agraïda. I es preocupen pels altres.

.- Veig qui fa la seva feina posant i donant mol més del toca.

.- Veig gent que, quan ja no pot més, encara pot més.

.- Veig famílies que són escoles d’estimació i de respecte.

.- Veig joves i grans que donen els seu temps i les seves energies en favor d’altres. Sense mandra a complicar-se la vida.

-. Veig mans que agafen mans, i abracen, i avancen juntes, al pas del més feble.

.- Veig rostres, esforços, braços de solidaritat que comparteixen i donen

.- Veig molta gent que surt de sí mateixa, i va a trobar a qui no té ningú.

.- Veig que hi ha qui no passa de llarg.

.- Veig joves que estimen. Amb tendresa. Que posen pau. Que nodreixen l’esperança dels veïns.

.- Veig qui perdona. I qui comença de nou.

.- …

Ai!  Si veiéssim més sovint tot això!!

Potser fins i tot diríem que hem vist que Déu és entre nosaltres!

 

LA  NOSTRA   RELIGIOSITAT  (clicar)

Jesús t’ha trobat, feia temps que et cercava. No és com Plató, ni com Sèneca o Kant; és viu, dins teu. Jesús ha començat a ser el Camí. Molt més que un Mestre, molt més que un Savi, molt més que un Guia. És Amistat, és Projecte, és Subversió, és Amor i Vida. 

Publicado en catequesis adolescents i joves, Comunicacions Generals, Pagina Principal | Deja un comentario

MISSES DESEMBRE – GENER 2019-2020

 

Publicado en Catequesi infantil, Comunicacions Generals, Pagina Principal | Deja un comentario

ARA QUE VE NADAL

POWER-POINT  ( clicar)

 

CELEBRACIONS   COMUNITÀRIES  DEL  SAGRAMENT  DEL  PERDÓ

Dins el marc de la preparació per les festes de Nadal, oferim la possibilitat de celebrar comunitàriament el sacrament de la penitència:

–  Dimarts  10  :  PARRÒQUIA DELS  DOLORS,  a  les  20'00  hores

– Dimecres  11:  PARRÒQUIA  DE  CRIST  REI,  a  les  19'00  hores

– Dijous  12:       PARRÒQUIA  DE  SANT  PAU,  a  les  19'30  hores

 

MARIA

            Avui és un dia especial, d’aquells transparents, clars i blaus, nets i  quasi tangibles. Estem asseguts al pedrís que hi ha vora la porta de l’ermita. Al meu costat hi ha l’ermità, vell amic d’anys i de bones xerrades. Tinc moltes ganes que m’aclareixi què vol dir “immaculada concepció”.   Després, doncs, d’un inici de conversa sobre el temps i la seva vida, li faig la pregunta i, per uns moments, resta callat. Ara veig que té ganes de parlar.

L’ermità: Mira noi, des de l’endemà de la Resurrecció de Jesús, Maria, rebuda a casa de Joan, participava de les trobades dels deixebles, acompanyava a les pregàries i era estimada per tots ells, que possiblement li preguntaven sobre la vida del Senyor, en especial sobre la seva infància. Al cap dels anys, Maria va fer el traspàs. Havia deixat una fonda petjada a tota la comunitat. L’experiència de la primera comunitat va anar repetint-se durant segles, i Maria va anar ocupant un lloc molt especial en l’experiència espiritual de les comunitats. Maria era el model, Maria era la intercessora, Maria era la més santa, la que més havia viscut i captat l’evangeli.

L’amic: Molt bé, però no entenc això de la immaculada concepció.

L’ermità: Com es nota que ets de Barcelona, tens sempre pressa. Espera’t una mica. Maria, durant segles, va fer-se propera a la gent, a les comarques i pobles. Cada terra en feia el seu santuari. Maria, Mare de Déu, Santa entre les santes, invocada, venerada, estimada, imitada.

Aquestes han estat les experiències espirituals del Poble cristià; també, diguem-ho, les nostres experiències. I per això, quan el Sant Pare Pius IX va consultar totes les esglésies sobre si creien que Maria havia tingut pecat a la seva vida des de la seva concepció, la pràctica totalitat van respondre que no, creient que Maria no havia pecat, i que ni tan sols havia tingut el pecat original.

L’amic: Si us plau, pecat què? No ho he entès mai.

L’ermità: Home, obre els ulls, mira el món, el que passa. El que et passa, el que ja des que hem nascut ens infecciona… No és necessari anar als inicis del món, només veure i sentir com hi ha una pol·lució del mal que tot ho embruta. Doncs bé, ella, Mare de Déu, pel do de l’Esperit, mai va entrar en aquest joc brut.

L’amic: M’has donat una pista, hi pensaré.

L’ermità: Molt bé… Resa també una mica, que ho entendràs millor..

 

EL   PESSEBRE  DEL  PAPA    (clicar)

FENT   BETLEMS…

 

    

 

 

 

 

LES  PARAULES  DE  MARIA

1ª   Lluc  1, 34

2ª   Lluc 1, 38

3ª Lluc 1, 46ss

4ª  Lluc  2,  48

5ª  Joan   2, 3

6ª Joan   2, 5

 

LES   NEULES

*  *  *  *  *  

"LECTIO  DIVINA"…     

Can  Vallepir   18  desembre  .-     20'30 -21'30  h

   

 

 

      –  Quin  missatge  porta  aquest  "evangeli"  de  Lluc  ???

     –  Què  podem  entendre   ara…???

 

 

 

 

 

 

ESPIRITUALITAT  DE  NADAL

(Clicar)

 

Publicado en Catequesi infantil, catequesis adolescents i joves, Comunicacions Generals, Pagina Principal | Deja un comentario

TEMPS D’ADVENT – LA IMMACULADA

SORPRENENT  

 

EXCURSIÓ  DE  LA  CATEQUESI   A  SANT  SALVADOR  DE  FELANITX:

(1 desembre 2019)

 

 

 

*  *  *  *  *  *  

 

La Inmaculada Concepció de Santa María Verge (A)

 

EVANGELI

 

Déu te guard, plena de gràcia, el Senyor és amb tu.

Anunci del naixement de Jesús

26 El sisè mes, Déu envià l'àngel Gabriel en un poble de Galilea anomenat Natzaret, 27 a una noia verge, unida per acord matrimonial amb un home que es deia Josep i era descendent de David. La noia es deia Maria. 28 L'àngel entrà a trobar-la i li digué:

–Déu te guard, plena de la gràcia del Senyor! Ell és amb tu.

29 Ella es va torbar en sentir aquestes paraules i pensava per què la saludava així. 30 L'àngel li digué:

–No tinguis por, Maria. Déu t'ha concedit la seva gràcia. 31 Tindràs un fill i li posaràs el nom de Jesús. 32 Serà gran i l'anomenaran Fill de l'Altíssim. El Senyor Déu li donarà el tron de David, el seu pare. 33 Regnarà per sempre sobre el poble de Jacob, i el seu regnat no tindrà fi.

34 Maria preguntà a l'àngel:

–Com podrà ser això, si jo sóc verge?

35 L'àngel li respongué:

–L'Esperit Sant vindrà sobre teu i el poder de l'Altíssim et cobrirà amb la seva ombra; per això el fruit que naixerà serà sant i l'anomenaran Fill de Déu. 36 També Elisabet, la teva parenta, ha concebut un fill a les seves velleses; ella, que era tinguda per estèril, ja es troba al sisè mes, 37 perquè per a Déu no hi ha res impossible.

38 Maria va dir:

–Sóc l'esclava del Senyor: que es compleixin en mi les teves paraules.

I l'àngel es va retirar.

Paraula de Déu

 

 

 

ALEGRIA   I  CONFIANÇA  (clicar)

Gn 3,9-15.2 Rm 15,4-9 Lc 1,26-38

Vivim en un món ple de violència, injustícies, corrupció i destrucció de la natura, tot està contaminat. Els joves es troben davant d´un  futur molt fosc, els grans enyorem el passat  perdut. I encara que el temps d´advent ens parla de  d´esperança, de preparar els camins del Senyor, molts no troben motius per esperar. Alguns pensen que vivim deixats de la mà de Déu. Sembla que la mort sigui més forta que la vida.

Enmig d´aquesta foscor i d´aquest pessimisme, la festa de la litúrgia d´avui ens presenta la figura de Maria, plena de gràcia, és a dir, plena de l´Esperit Sant, com un senyal  que Déu no s´oblida de la humanitat, que Déu vol entrar a la nostra història i ser un, com nosaltres, a través de Maria de Natzaret, una jove pobre i senzilla, filla d´un poble pobre i desconegut,  per començar el seu Regne a la terra, un Regne d´amor, de justícia i de pau. Maria és el model i la llavor d´aquest Regne.

La lògica de Déu no és com la nostra, Jesús s´encarna en el si d´una dona desconeguda, per ensenyar-nos que l´Esperit del Senyor actua  des de baix i, des de baix, vol renovar el món, que tot és misericòrdia, bondat i gràcia, que cal obrir-se al Senyor com Maria, acceptar la seva paraula i la seva voluntat, col.laborar com Maria al projecte de Déu.

Aquest Regne ens supera, no el construïm amb poder, armes o diners, sinó com Maria amb disponibilitat a l´Esperit, amb justícia, amor als  altres, confiança en Déu.

Per això la festa de l´Immaculada és al mateix temps un signe d´esperança i una crida a la conversió al món de l´evangeli, a la Paraula, a Jesús, un món reconciliat amb els altres, amb la natura i amb Déu.

Moltes vegades els poetes són els que millor expressen els misteris de la fe. Joan Maragall ens presenta la nit de la Puríssima com una obertura a l´ Infinit:

Quin cel més blau aquesta nit!

Sembla que es vegi l´Infinit

en  tota sa grandesa,

en tota sa dolcesa,

l´Infinit sense vels

més enllà de la lluna i els estels.

(…)

Aquesta és bé, una nit divina:

la Puríssima, del cel

va baixant per´quest blau que ella il.lumina,

deixant més resplendors en cada estel.

Per la nit de Desembre ella davalla,

l´ aire s´atempera, i el món calla.

Davalla silenciosa…

Ai, quina nit més blava i més hermosa!” .

Contemplem en silenci el misteri de la Puríssima, i deixem-nos il.luminar i omplir d´esperança per la seva llum que davalla del cel i ens omple d´esperança. Només l´Esperit del Senyor que ompli Maria,  pot transformar aquest món en un món nou, ple d´esperança i de vida. Maria és la gran figura de l´Advent, més enllà d`Isaïes i Joan Baptista. Amb ella hem de preparar els camins del Senyor avui.

 

 

 

 

NOVA   TERRA   NOU  CEL   (clicar)

Publicado en catequesis adolescents i joves, Comunicacions Generals, Pagina Principal | Deja un comentario