Us mantindrem informats sobre les comunicacions de la parròquia.

DIUMENGE XIX DURANT L’ANY

    Pere baixà de la barca, es posà a caminar sobre l'aigua i anà cap a Jesús. Però en veure que el vent era fort, es va acovardir. Llavors començà d'enfonsar-se i cridà: Senyor, salva'm!
A l'instant, Jesús estengué la mà i va agafar-lo tot dient-li: Home de poca fe! Per què has dubtat?

 

 

 

 

 

 

 

Pregària  EUCARÍSTICA

6 d’AGOST de 2020  20'30 – 21-30 – ESGLÉSIA DE FARTÀRITX 

Monició d’entrada:

Explicació de la celebració: (Mª. Magdalena).

Exposició Santíssim.

Inici: pàgina 55

Cant d’entrada: “JUNTAU LES MANS GERMANS” pàgina 232

Reso de Vespres: Antífones Temps durant l’ANY: pàgina 61 – 66 Salmòdia: pàgina 61 – 66

Lectura: “Cardiologia Elemental”

Responsori breu "Temps durant l’ANY": pàgina 68-69

Magníficat "Temps durant l’ANY": pàgina 69

Pregàries + Oració "Temps durant l’ANY": 

Oració personal: 15 minuts.

Cant: pag. 227 cant nº 5 “Jo crec en vos bon Déu,”

Pregàries comunitaries.

Catequesis Papa Fco.: “BIENAVENTURANZAS” Gener 2020 (Maria Llull).

Cant: Tantum ergo…

BENEDICCIÓ

Salve  Regina

 

* * * * * * 

COMUNICACIONS:

DIUMENGE 9 D’AGOST DE 2020

– La Mare de Déu morta s’exposarà a l’Església dels Dolors i al Convent els dies 14, 15 i 16 d’Agost.

             – A l’Església dels Dolors l’horari d’obertura serà el de sempre, al Convent serà de 11 a 13 i de 18.30 a 20.30.

               –  Les Eucaristies tendran un horari ampliat que podreu trobar al portal de les esglésies.

Celebram la Mare de Deu Assumpta:

Divendres 14 d’agost 19’00 a Crist Rei

– Dissabte 15 d’agost

8’00 a Els Dolors

12’00 a Els Dolors

18’30 a Crist Rei

19’30 a Sant Pau    

 20’00 a Els Dolors  

Diumenge 16 d’agost

8’00 a Els Dolors

12’00 a Els Dolors

19’00 a Crist Rei

*  *  *  *  *  *  *  *  

 

https://www.bisbatdemallorca.com/publicacions/full/08/32-FULL-(09-AGOST-2020).pdf    FULL  DOMINICAL

19º diumenge Temps ordinari (A)

EVANGELI

Maneu-me que vingui caminant sobre l'aigua.

+ Lectura del sant evangeli segons sant Mateu 14, 22-33

Jesús camina sobre l'aigua

(Mc 6,45-52; Jn 6,16-21)

22 Tot seguit, Jesús va fer pujar els deixebles a la barca i els manà que passessin al davant d'ell cap a l'altra riba, mentre ell acomiadava la gent. 23 Després d'acomiadar-los va pujar tot sol a la muntanya a pregar. Al vespre encara era allà tot sol. 24 La barca ja s'havia allunyat un bon tros de terra, i les ones la sacsejaven, perquè el vent era contrari. 25 A la matinada, Jesús va anar cap a ells caminant sobre l'aigua. 26 Quan els deixebles el veieren caminant sobre l'aigua, es van esglaiar i es digueren:

–És un fantasma!

I es posaren a cridar de por.

27 Però de seguida Jesús els digué:

–Coratge! Sóc jo. No tingueu por!

28 Pere li contestà:

–Senyor, si ets tu, mana'm que vingui caminant sobre l'aigua.

29 Jesús li digué:

–Vine.

Pere baixà de la barca, es posà a caminar sobre l'aigua i anà cap a Jesús. 30 Però en veure que el vent era fort, es va acovardir. Llavors començà d'enfonsar-se i cridà:

–Senyor, salva'm!

31 A l'instant, Jesús estengué la mà i va agafar-lo tot dient-li:

–Home de poca fe! Per què has dubtat?

32 Llavors pujaren a la barca, i el vent va parar. 33 Els qui eren a la barca es prosternaren davant d'ell i exclamaren:

–Realment ets Fill de Déu.

Paraula de Déu.

(clicar  sobre  imatge)

AMEN   

1Re 19, 9-13 Rm 9, 1-5 Mt 14, 22-23

 

Tots sabem que Jesús ens va donar un manament: “Estimeu-vos els uns als altres”. Però aquest  no és l’únic manament que ens dona a l’evangeli. N’hi ha un altre que també surt sovint: No tingueu por”. No sé si tots tenim clar que això és també un manament del Senyor. Un creient no pot viure amb el cor angoixat, sense esperança. Això seria signe de solitud. Però nosaltres no n’estem mai, de sols. És clar que tenim problemes: sempre en tindrem. Jesús no ha vingut pas a solucionar les nostres dificultats. Si ell en va passar, també en passarem nosaltres. Però sí que ha vingut a dir-nos que, sigui quina sigui la nostra situació, sempre el tindrem al costat. I que això ens ha de donar confiança perquè mai no estarem sols. Me’n sento, de sol? Per què?   

Fixem-nos en l’evangeli d’avui. Aquells deixebles es troben en plena nit lluitant contra les ones i el vent, que els destorben d’avançar. És la imatge de la nostra vida: sovint en el nostre caminar ens trobem amb forces que ens frenen,   que ens impedeixen de viure la nostra vida amb la pau al cor, sense por. Jesús ja ho sap que ens trobarem amb dificultats. No sé si us heu adonat que va ser ell mateix qui va obligar els deixebles a pujar a la barca. També és Jesús mateix qui ens ha “embarcat” a nosaltres. Es Jesús qui ens envia enmig de la tempesta del món: no vol que ens tanquem  en un  hivernacle. Vol que siguem “llevat enmig de la pasta”. Es aquí on hem d’escampar la seva Bona Nova amb el testimoni de la nostra vida. És enmig el món on hem d’aprendre a lluitar per fer avançar la barca de la nostra vida i de tota la humanitat. Sabem lluitar amb fermesa o ens ofeguem en una gota d’aigua?.   

Diu l’evangeli que passades les tres de la matinada, Jesús s’acostà a la barca caminant sobre  l’aigua embravida pel temporal. No sabem si és un simbolisme. El que sí que queda clar és que Jesús qui els havia embarcat, ara no els podia deixar sols. I no els va deixar. Com tampoc no ens hi deixarà a nosaltres. Si cal, també ens ajudarà, fins i tot, amb mitjans insospitats. Confio en el Senyor? És curiós: sovint pensem que Jesús és a prop nostre únicament quan tot ho veiem clar, quan no tenim dificultats, quan tot és en calma. Però l’evangeli d’avui ens fa veure que quan és negra nit i la tempesta és més forta, Jesús també és presenta allà al mig, per ajudar-nos. La llàstima és que sovint no som capaços de reconèixer-lo i, com els deixebles, el prenem per un fantasma. Sabem descobrir Jesús present al costat nostre en qualsevol situació? Al veure l’espant dels deixebles, Jesús els diu : no tingueu por, que soc jo” És propi de Jesús asserenar els esperits i retornar la pau als cors. Això ja ho sabem, però potser no ens n’acabem de fiar del tot. Tenim bona voluntat, volem confiar en Jesús i treure’ns la por  del damunt. Però la nostra fe és dèbil. Com la de Pere, que comença a caminar sobre l’aigua, però s’espanta, la seva fe vacil·la i comença a enfonsar-se. Aquest episodi és molt significatiu: per acostar-se a Jesús cal arriscar-se, cal “llançar-se a l’aigua”. Només qui s’aventura troba el camí. Només qui passa dificultats sent la necessitat del Senyor. Mentre vulguem trobar Déu asseguts, tranquils, com qui mira la televisió, mai no descobrirem la seva presència real en la nostra vida, ni en sentirem la necessitat. Cal llançar-se enmig de les dificultats del món i allà sí que el trobarem.   

I no tinguem por.

ºSi defallim, en tenim prou d’invocar Jesús. Pere, quan veu que s’enfonsa, invoca el Senyor: Senyor, salveu-me”. I diu l’evangeli que: A l’instant Jesús li donà la mà”. Ell mai no ens deixarà sols: mai no deixarà sense resposta una súplica sincera. Mai no deixarà de donar-nos la mà. Per això, Jesús ens diu també a cadascun de nosaltres: Quina poca fe! Per què dubtaves?”. Em sento al·ludit? Estic convençut que, viatjant amb el Senyor, la barca de la meva vida sempre arribarà a bon port? Fixem-nos que l’evangeli diu que, quan Jesús pujà a la barca, el vent amainà”. Això té un significat profund: sempre que Jesús es faci present en la nostra vida, recuperarem la pau al cor. M’ho crec  això?

Doncs, procurem viure d’acord amb aquesta creença.  

 

(clicar  sobre  imatge)

 

 

(clicar  sobre  imatge)

LA  FE,  UN  CRIT  

 

 

Publicado en Comunicacions Generals, Pagina Principal | Deja un comentario

DIUMENGE XVIII DURANT L’ANY

FULL DOMINICAL

https://www.bisbatdemallorca.com/publicacions/full/08/31-FULL-(02-AGOST-2020).pdf

(clicar  sobre  imatge)

Compartir el poc que tenim…

Hi havia dos problemes molt angoixants als poblets de Galilea en temps de Jesús:

la fam i els deutes.

Era el que més feia patir Jesús.

Quan els seus deixebles li van demanar que els ensenyés a pregar, a Jesús li van sortir de ben endins les dues peticions: Pare, doneu-los avui el pa necessari; Pare, perdona’ns els nostres deutes així com nosaltres perdonem els nostres deutors.

¿Què podien fer aquella bona gent contra la gana que els destruïa i contra els deutes que els portaven a perdre terres? Jesús veia clara la voluntat de Déu:

compartir el poc que tenien i perdonar-se mútuament els deutes.Només així podria néixer un món nou.

Les fonts cristianes han conservat el record d’un àpat memorable amb Jesús. Va ser a l’aire lliure i hi prengué part molta gent. És difícil reconstruir el que va succeir, però en el record va quedar això: entre la gent només hi havia 5 pans i 2 peixos. Però

van compartir el poc que tenien i, amb la benedicció de Jesús, van poder menjar tots.

Al començament del relat, es produeix un diàleg molt aclaridor. En veure que la gent té gana, els deixebles proposen la solució més còmode i menys compromesa: “que se’n vagin al poble a comprar menjar”. És adir: que cadascú resolgui els seus problemes com pugui.

Jesús els replica apel·lant a la seva responsabilitat: “Doneu-los menjar vosaltres mateixos”. És a dir: no deixeu els famolencs abandonats a la seva mala sort. No ho hem d’oblidar això, nosaltres. Si vivim d’esquena als famolencs del món: perdem la nostra identitat cristiana, no som fidels a Jesús perquè ens manca compassió pràctica, operativa, eficaç.

Aleshores,

què ens cal fer per a redreçar la nostra actitud?

Primer pas: No perdre la perspectiva fonamental de Jesús:

deixar-nos afectar pel patiment dels que s’ho passen pèssimament,

dels que s’ho passen malament.

Segon pas:

Comprometre’ns en petites iniciatives concretes,

locals, parcials que ens ensenyen a compartir i ens identifiquen més amb l’estil de Jesús.

Aquesta actitud, aquesta manera de ser i de fer és més positiva i més constructiva que totes les nostres crítiques contra el Govern, contra els poderosos, contra els capitalistes, contra les altes esferes de l’Església.

Compartir el poc o el molt que nosaltres tinguem és més efectiu, més pràctic, més transformador que no pas criticar els altres i posar cara de pomes agres.

Què fem nosaltres? ¿Compartim generosament o ens limitem a criticar amb amargor?


 

 

18º diumenge Temps ordinari (A)

EVANGELI

Tothom en menjà com volgué…

Lectura del sant evangeli segons sant Mateu 14, 13-21

Primera multiplicació dels pans

(Mc 6,32-44;Lc 9,10-17; 6,1-13)

13 Quan Jesús va rebre la notícia, se n'anà d'allí en una barca tot sol cap a un lloc Així que la gent ho va saber, el seguiren a peu des de les seves poblacions.14 Quan desembarcà, veié una gran gentada, se'n compadí i va curar els seus malalts.

15 Arribat el capvespre, els deixebles s'acostaren a dir-li:

–Aquest lloc és despoblat i ja s'ha fet tard. Acomiada la gent, i que vagin als pobles a comprar-se menjar.

16 Però Jesús els respongué:

–No cal que hi vagin. Doneu-los menjar vosaltres mateixos.

17 Ells li diuen:

–Aquí només tenim cinc pans i dos peixos.

18 Ell els digué:

–Porteu-me'ls aquí.

19 Llavors va manar que la gent s'assegués a l'herba, prengué els cinc pans i els dos peixos, alçà els ulls al cel, digué la benedicció, partí els pans, els donà als seus deixebles, i ells els donaren a la gent. 20 Tots en van menjar i quedaren saciats. Després van recollir els bocins de pa que havien sobrat i n'ompliren dotze cistelles. 21 Els qui n'havien menjat eren uns cinc mil homes, a més de les dones i les criatures.

Paraula de Déu

 

 

 

(clicar  sobre  imatge)

 

EN TORN A LA TAULA

Digué la benedicció.

Quasi sense adonar-nos i empesos per factors diversos hem deshumanitzat, a poc a poc, aquest gest tan entranyable i humà que és seure a taula i dinar junts.

El menjar del migdia s'ha convertit per a molts en cosa purament funcional que cal organitzar de manera ràpida i precisa dins de la jornada laboral. Cada cop és més rar aqueix moment privilegiat d'encontre familiar en tom a la taula. En moltes llars, aqueixa taula ja no serveix per què pares i fills se trobin, comparteixin ses vides, riguin i descansin junts.

Bastants se habituen a «alimentar el seu organisme» en aqueixes menjades impersonals dels restaurants o en el racó del «self-service» de torn. No pocs se veuen obligats a participar en menjars protocolaris o de  treball, on el gest amistós del menjar junts és substituït per l'interés, la funcionalitat o l'ostentació.

El gest de Jesús convidant a la gent a reclinar-se per a compartir junts una menjada senzilla beneint a Déu pel pa que rebem, pot ser una crida per a nosaltres. Basurko, en l'estudi «Compartir el pan», diu menjar és molt més que «introduir una ració de calories en l'organisme».

La necessitat d'alimentar-nos de la terra és signe de nostra indigència radical. Els éssers humans percebem que no ens fonamentem a nosaltres mateixos. En realitat, vivim rebent, nodrint-nos d'una vida que travessa el cosmos i se'ns regala dia a dia a cada un. Per això, és un gest profundament humà el recollir-se abans de menjar per a agrair a Déu aquests aliments, fruit de l'esforç i treball de l'home, però, al mateix temps, regal originari del Déu creador que sustenta la vida.

Menjar no és sols un acte individualista. L'home està fet per a menjar amb altres, compartir la taula amb familiars i amics. Menjarr junts és confraternitzar, dialogar, créixer en amistat, compartir el regal de la vida.

Difícil és donar gràcies a Déu quan un té més menjar que el necessari, mentre altres passen fam. Ens sentim acusats per Gandhi: «Tot el que menges sense necessitat l'estàs robant a l'estómac dels pobres.» Hem d'aprendre a beneir la taula d'una altra manera. Donar gràcies a Déu, pero, demanar perdó per nostra insolidaritat i prendre consciència de nostra responsabilitat davant els afamats de la terra.


 

 

(clicar  sobre  imatge)

 

 

 

 

 

NOU  CONSELL  EPISCOPAL

 

Publicado en Comunicacions Generals, Pagina Principal | Deja un comentario

NOU CONSELL EPISCOPAL

PARRÒQUIES MANACOR

EL  BISBE  DE  MALLORCA  HA  CONSTITUÏT  UN  NOU  CONSELL  EPISCOPAL

(A L'ESGLÉSIA  DE  MANACOR  L'AFECTA  MOLT  DIRECTAMENT)

El Consell Episcopal queda format pels següents preveres:

• Mn. Josep Adrover Vallbona, vicari general del Bisbat i moderador de Cúria


• Mn. Marià Gastalver Martín, vicari episcopal per al territori de Palma i Tramuntana – Ponent


• Mn. Antoni Amorós Terrassa, vicari episcopal per al territori dels arxiprestats de Llevant, Pla-Nord i Migjorn


• P. Antoni Cañellas Borràs, vicari episcopal per a la Vida Consagrada i la Pietat Popular


• Mn. Francesc Vicens Gomila, vicari episcopal per al Patrimoni Històric i Cultural

 

El Consell Assessor queda format pel diaca i els següents laics i laiques:

 

• Mn. Joan Carles Thomàs Sedano (Àrea per al Diaconat Permanent)
• Sra. Maria Francesca Ferrer Bover (cancellera – secretària general del Bisbat)


• Sr. Jaume Martorell Adrover (Àrea per a l'Anunci, la Celebració i els Moviments)


• Sra. Margalida Riutort Cloquell (Àrea Caritativa i Social)
• Sr. Miquel Noguera Estarellas (Àrea d'Afers Econòmics)


• Sra. Maria Dolors García-Carpintero López-Astillero (Àrea Formació i Educació)

Publicado en Comunicacions Generals, Pagina Principal | Deja un comentario

TEMPS DURANT L’ANY – DIUMENGE XVII

 

DIA  25  DE  JULIOL,  SOLEMNITAT  DE  SANT JAUME:

Patró de la ciutat de Manacor

L'OFICI   ES  CELEBRARÀ A  L'HORA  I  LLOC  DE  COSTUM:

PARRÒQUIA DE  NOSTRA  SENYORA  DELS  DOLORS,  A LES  20  H

* * * * * 

 

 

17º diumenge Temps ordinari (A)

EVANGELI

Ven tot el que té i compra el camp.

  • Lectura del sant evangeli segons sat Mateu 13, 44-52

Paràbola del tresor amagat

44 »Amb el Regne del cel passa com amb un tresor amagat en un camp: l'home que el troba el torna a amagar i, ple de joia, se'n va a vendre tot el que té i compra aquell camp.

 

Paràbola de la perla

45»També passa amb el Regne del cel com amb un mercader que busca perles fines: 46 quan en troba una de gran valor, va a vendre tot el que té i la compra.

 

Paràbola de la xarxa

47 »També passa amb el Regne del cel com quan tiren una xarxa a l'aigua i la xarxa arreplega tota mena de peixos. 48 Un cop plena, la treuen a la platja, s'asseuen, i recullen en coves els peixos bons i llencen els dolents. 49 Igualment passarà a la fi del món: sortiran els àngels i destriaran els dolents dels justos, 50 i els llançaran a la fornal ardent; allà hi haurà els plors i el cruixit de dents.

Coses noves i coses velles

51»¿Ho heu entès, tot això?

Li responen:

–Sí.

52 Ell els diu:

–Doncs bé, tot mestre de la Llei que s'ha fet deixeble del Regne del cel és semblant a un cap de casa que treu del seu tresor coses noves i coses velles.

Paraula de Déu.

(clicar  sobre  imatge)

 

Tot és relatiu?

Com passem la vida? Ens passem la vida buscant. Què busquem? Un llibre que ens regali saviesa, un amic que ens comprengui, un amor únic, definitiu i fidel, un treball rentable, un pis de qualitat, un bon pla de pensions…

Tot això, en el millor dels casos. Perquè,

a vegades, busquem coses que no serveixen per a res de bo.

Quincalla sense cap valor real. Pensem buscar la felicitat quan només anhelem quatre males satisfaccions.

De fet, cada persona és allò que busca.

És veritat que les nostres recerques no sempre coincideixen amb les nostres troballes. Jesús sabia molt de recerques humanes, ho va demostrar en moltes ocasions. Un home trobà un tresor en un camp. Què va fer? El tornar a amagar. Va vendre tot el que tenia i comprà el camp. Un altre, mercader expert, trobar una perla de gran valor. També va vendre tot el que tenia i comprà la perla.

A totes hores se sent a dir que “tot és relatiu”.

I és cert. Només l’Absolut ens pot portar o relativitzar totes les coses. La paràbola es va fer realitat davant Jesús. Molts descobriren en Ell el tresor que podia donar sentit plenari a les seves vides.

I ho van deixar tot per a seguir-lo.

La paràbola és una invitació constant.

També val per a nosaltres. Sabem com és una persona quan captem de què és capaç de prescindir. Es tracta de jerarquitzar els valors. Som el que és el nostre tresor. Haurem de preguntar-nos amb quin tresor ens identifiquem. Perquè les persones manifesten el seu veritable interior quan ens diuen el tresor que valoren.

Què és el que realment valorem, nosaltres, per damunt de tot?

Només allò que només ens omple als humans,

és a dir: un àmbit i un ambient de respecte mutu, de tolerància i estima, de seguretat en el que donem felicitat i rebem felicitat amb la convicció de què això serà per sempre.

Vet aquí el que Jesús afirma i ens ofereix.

(clicar  sobre  imatge)

 

 

 

Publicado en Catequesi infantil, Comunicacions Generals, Pagina Principal | Deja un comentario

DIUMENGE SETZÈ DURANT L’ANY – XVI º

 

COMUNICACIONS¨:

– 

Dissabte que ve, dia 25 de juliol,

Solemnitat de Sant Jaume,     

Patró de la ciutat de Manacor.

( No hi haurà festes de carrer. )

– L'  Ofici es celebrarà a l’hora i lloc de costum:

a  les 20 hores a l’Església dels Dolors.

 

Tota la comunitat està convidada a aquesta Eucaristia…

-(Se  suprimeix  la missa de St. Pau a les 19.30.  )

* * * * * * * * * 

 Els mossos anaren a trobar l';amo i li digueren:

Senyor, ¿no vas sembrar bona llavor en el teu camp?

D';on ha sortit, doncs, el jull?

Ell els respongué: Això ho ha fet un enemic.
Els mossos li diuen:¿Vols que anem a arrencar el jull?
Ell els respon: No ho feu pas,no fos cas que,

arrencant el jull,arrenquéssiu també el blat.

Deixeu que creixin juntsfins al temps de la sega.

 

 

16º diumenge Temps ordinari (A)

EVANGELI

Deixeu que creixin junts fins a l'hora de la sega.

  • Lectura del santo evangelio según san Mateo 13, 24-33

    Paràboles del blat i el jull, el gra de mostassa, el llevat…

24 Després els proposà aquesta altra paràbola:

–Amb el Regne del cel passa com amb un home que va sembrar bona llavor en el seu camp; 25 però, mentre tothom dormia, vingué el seu enemic, va sembrar jull enmig del blat i se'n va anar. 26 Quan els brins van créixer i es va formar l'espiga, aparegué també el jull. 27 Els mossos anaren a trobar l'amo i li digueren:

»–Senyor, ¿no vas sembrar bona llavor en el teu camp? D'on ha sortit, doncs, el jull?

28 »Ell els respongué:

»–Això ho ha fet un enemic.

»Els mossos li diuen:

»–¿Vols que anem a arrencar el jull?

29 »Ell els respon:

»–No ho feu pas, no fos cas que, arrencant el jull, arrenquéssiu també el blat. 30 Deixeu que creixin junts fins al temps de la sega, i llavors diré als segadors: "Arrenqueu primer el jull i feu-ne feixos per cremar-lo; el blat, en canvi, arreplegueu-lo i porteu-lo al meu graner."

31 Els proposà encara una altra paràbola:

–Amb el Regne del cel passa com amb el gra de mostassa que un home va sembrar en el seu camp: 32 la mostassa és la més petita de totes les llavors; però, quan ha crescut, es fa més gran que les hortalisses i arriba a ser un arbre; fins i tot vénen els ocells del cel a fer niu a les seves branques .

33 Els digué una altra paràbola:

–Amb el Regne del cel passa com amb el llevat que una dona va posar dins tres mesures de farina, fins que tota la pasta va fermentar.

Paraula de Déu.

(clicar)

SER   TOLERANTS

* * * * * * 

 

BLAT I JULL

Deixeu que creixin junts fins a la sega.

Un fenomen característic de nostra època és, sens dubte, la contestació la protesta, conseqüència del malestar que s'experimenta en una societat conflictiva. La contestació és quelcom necessari per a purificar nostra societat. I la fe cristiana pot i ha de ser font dinàmica de comportament contestatari. Però no és positivu contestar qualsevol cosa i de qualsevol manera. No tota protesta ni tota condemna és igualment constructiva en la recerca titubejant d'una nova societat. També la contestació necessita ser criticada i purificada.

Hi ha una protesta amargada que neix de la frustració i l'agressivitat, i que difícilment pot aportar res vàlid al naixement d'un home nou. Hi ha una protesta que surt de la intolerància, el fanatisme i la intransigència, i que fàcilment pot accentuar les divisions, les discòrdies i els partidismes, fent més difícil l'esforç comú necessari per a una transformació social.

Però hi ha quelcom que el fenomen de la contestació i la protesta ha fet cèixer entre nosaltres de manera particular aquests anys. De manera fàcil i irresponsable tendim a «classificar» a les persones segons categories preconcebudes. I pengem etiquetes de progressistes o conservadores, vanguardistes o integristes, esquerres o dretes, i dividim de el món en «bons i dolents» i condemnem a qui no coincideix nostra visió.

Així, empobrim nostra capacitat de diàleg i col·laboració, adoptem postures prèvies que ens tanquen en nostra pròpia posició i col·loquen part damunt dels altres. Sovint una condemna fácil i indiscriminada dels altres, no és sinó una manera infantil de voler amagar la pròpia mediocritat i la incapacitat d'actuar de manera més constructiva i compromesa.

No és acallar nostra consciència crítica, sinó saber assumir nostra pròpia responsabilitat amb lucidesa, i no veure sempre en els altres «jull» que cal arrancar i en nosaltres «blat net» que cal respectar.

No és suficient recriminar als altres, llamentar-se de les estructures existents o descarregar nostra responsabilitat, considerant sempre les injustícies conseqüència del pecat dels altres. També en cadascun de nosaltres hi ha «jull» que ha de desaparèixer.

(clicar)

SER  LLEVAT  

 

(Clicar)

LA  VIDA ÉS  MÉS QUE EL  QUE  ES  VEU…

 

 

(clicar  sobre  làmina)

Publicado en Catequesi infantil, catequesis adolescents i joves, Comunicacions Generals, Pagina Principal | Deja un comentario

DIUMENGE QUINZÈ DURANT L’ANY – XV EL SEMBRADOR

 

 

  • Lectura del sant evangeli segons sant Mateu 13, 1-9)

Paràbola del sembrador

(Mc 4,1-9;Lc 8,4-8)

 

1 Aquell dia, Jesús va sortir de la casa i es va asseure vora el llac. 2 Es reuní tanta gent entorn d'ell, que va haver de pujar en una barca i s'hi assegué. La gent es quedà vora l'aigua. 3 Ell els va parlar llargament en paràboles. Deia:

–Un sembrador va sortir a sembrar. 4 Tot sembrant, una part de les llavors va caure arran del camí; vingueren els ocells i se les van menjar. 5 Unes altres llavors van caure en un terreny rocós, on hi havia poca terra, i de seguida van germinar, ja que la terra tenia poc gruix; 6 però, quan sortí el sol, recremà les plantes, i es van assecar, perquè no tenien arrels. 7 Unes altres llavors van caure enmig dels cards; els cards van créixer i les ofegaren. 8 Però una part de les llavors va caure en terra bona i donà fruit: unes llavors van donar el cent, unes altres el seixanta, unes altres el trenta per u.

9 »Qui tingui orelles, que escolti.

Paraula de Déu.

(clicar)

SEMBRAR

Acabat el relat de la paràbola del sembrador, Jesús fa aquesta crida: “Qui tingui orelles, que ho senti”. Se'ns demana parà atenció a la paràbola. Però, ¿en què cal reflexionar? ¿En el sembrador? ¿En la llavor? ¿En els diferent terrenys ?

Els cristians ens hem fixat quasi exclusivament en els terrenys on cau la llavor, per a revisar quina és nostra actitud en escoltar l'Evangeli. Tanmateix és important posar atenció al sembrador i al mode de sembrar.

El relat diu: “El sembrador va sortir a sembrar”. Ho fa amb confiança sorprenent. Sembra a balquena. La llavor cau arreu, inclús on sembla difícil que pugui germinar. Així ho feien els camperols de Galilea, que sembraven inclús a la vora dels camins i en terrenys pedrosos.

No és difícil identificar el sembrador. Així sembra Jesús son missatge. Surt tots els matins a anunciar la Bona Nova de Déu. Sembra sa Paraula entre la gente senzilla que l'acull, i també entre els escribes i fariseus que el rebtutgen. Mai se desanima. La sembra no serà estéril.

Desbordats por una crisis religiosa, pensem que l'Evangeli ha perdut força i el missatge de Jesús no atreu la atenció de l'home o la dona d' avui. No és el moment de “collir” éxits cridaners, sinó d'aprendre a sembrar sense desanimar-nos, amb més humiltat i veritat.

No és l'Evangeli que ha perdut força humanitzadora, som nosatres els que l'anunciem amb una fe dèbil i vacil·lant. No és Jesús que ha perdut poder d'atracció. Som nosaltres que el desvirtuem amb nostres incoherències i contradiccions.

El Papa Francesc diu que, quan un cristià no viu una adhesió forta a Jesús, “pronto pierde el entusiasmo y deja de estar seguro de lo que transmite, le falta fuerza y pasión. Y una persona que no está convencida, entusiasmada, segura, enamorada, no convence a nadie”.

Evangelitzar no es propagar una doctrina, sinó fer present enmig de la societat i en el cor de les persones la força humaniztadora i salvadora de Jesús. Això no es pot fer de qualsevol manera. Decisiu no és el nombre de predicadors, catequistes i ensenyants de religió, sino la qualitat evangèlica que irradiem els cristians. ¿Qué contagiem? ¿Indiferència o fe convençuda? ¿Mediocritat o passió per una vida més humana?

 

 

(clicar)

CONFIANÇA

 

SABER  ESCOLTAR      (clicar)

 

 

Publicado en catequesis adolescents i joves, Comunicacions Generals, Pagina Principal | Deja un comentario

CELEBRACIÓ AL CEMENTIRI

CELEBRACÓ   05.07.20

 

PARROQUIES MANACOR

 

MISSA CEMENTIRI

Publicado en catequesis adolescents i joves, Comunicacions Generals, Pagina Principal | Deja un comentario

DIUMENGE CATORZÈ DURANT L’ANY – XIV

 

  PREGÀRIA   EUCARÍSTICA 

Dijous,  2  juliol  2020  (20'30-21'3o h)   ESGLÉSIA  DE  FARTÀRITX    

 

Monició d’entrada: 

Explicació de la celebració: Mª. Magdalena.

Exposició Santíssim.

Cant d’entrada: “JUNTANT LES MANS GERMANS” pàgina 232

Reso de Vespres: Antífones Temps durant l’ANY: pàgina 61 – 66 Salmòdia: pàgina 61 – 66

Lectura: “” "Soc  aquí…

Responsori breu "Temps durant l’ANY"

Magníficat "La  meva  ànima  canta  el Senyor…

Pregàries + Oració "

Oració personal: 15 minuts.

Cant: pag. 227 cant nº 5 “Jo crec en vos bon Déu,”

Pregàries comunitaries.

Catequesis Papa Fco.: EUCARISTIA … (Maria Llull).

Cant: Pange Lingua .

Benedicció i Cant final: “Salve Regina”.


 

 

-*-*-*-*-

 

 

 

14º domingo Tiempo ordinario (A)

 

EVANGELI

Soc benèvol i humil de cor.

Lectura del sant evangeli segons sant Mateu 11, 25-30

Pregària de Jesús

(Lc 10,21-22)

25 En aquell temps, Jesús digué:

–T'enalteixo, Pare, Senyor del cel i de la terra, perquè has revelat als senzills tot això que has amagat als savis i entesos. 26 Sí, Pare, així t'ha plagut de fer-ho.

27 »El Pare ho ha posat tot a les meves mans. Ningú no coneix el Fill, fora del Pare, i ningú no coneix el Pare, fora del Fill i d'aquells a qui el Fill el vol revelar.

28 »Veniu a mi tots els qui esteu cansats i afeixugats, i jo us faré reposar. 29 Accepteu el meu jou i feu-vos deixebles meus, que sóc benèvol i humil de cor, i trobareu el repòs, 30 perquè el meu jou és suau, i la meva càrrega, lleugera.

Paraula de Déu.

 

TRES   CRIDADES  DE  JESÚS    (clicar)

 

Esforços, càrregues i sotmetiments

A l’Evangeli d’avui hi ha una afirmació de Jesús que val més que tots els programes polítics i que totes les estratègies pastorals. Què ens diu Jesús?

Veniu a mi tots els que esteu cansats i afeixugats que jo us alleujaré.” De qui es tracta aquí? A qui convida Jesús?

Els primers són

els fatigats per culpa dels grans esforços que han de fer.

Aquells que senten com les seves forces es debiliten i apaguen.

I els segons? Són tots aquells i aquelles que

han estat sotmesos per algú amb poder com si fossin bèsties de càrrega.

En un món en el que la indiferència i la fredor envers els altres és la norma i és l’estil el primer que ens crida l’atenció és comprovar que per Jesús,

aquestes persones destrossades per la vida mai no passen indiferents.

Per què? Perquè

Jesús sap mirar, i vol mirar.

Jesús sap sentir i compadir. A Jesús li importen les angoixes que pateixen i els feixos que arrosseguen. Però, sobretot, Jesús sap optar, sap escollir, sap ajudar. Refusat pels lletrats i pels poderosos del moment, Jesús es gira cap als pobres i destrossats i d’aquests en farà el seu poble.

Ells constituiran la base de la nova i futura comunitat de creients. El que Jesús deia no era una expansió sentimental. Era la revelació, la manifestació, l’aclariment de la seva missió. Era, endemés, un programa de vida pels seus seguidors. “Veniu a mi”.

Els rabins o mestres remetien la gent a la Llei. Jesús ens convida cap a Ell que és la Llei i el Regne en persona. No és una imposició més.- és una invitació alegre, una invitació alliberadora i urgent. Els seus hauran d’aprendre que Ell és el terme de totes les recerques. “Tots els cansats i afeixugats”.

Les antigues normes eren carregoses. Jesús allibera les consciències i convida i promou la pau social i la pau de l’esperit.

Jo us alleujaré”.

Amb Jesús ha arribat el temps del gaudi i de l’esperança. Per això els seus han de mostrar el cantó acollidor i serè de la fe. Què mostrem nosaltres? ¿Nervis i crispació o acolliment i serenitat?


 


 

 

 

(clicar)

BERAKAH     

 

 

 

Publicado en Comunicacions Generals, Pagina Principal | Deja un comentario

DIUMENGE TRETZÈ DURANT L’ANY

 

13º diumege Temps ordinari(A)

 

EVANGELI

+ Lectura del sant evangeli segons sant Mateu 10,37-42

Disposicions dels seguidors de Jesús

37 »Qui estima el pare o la mare més que a mi, no és digne de mi. Qui estima el fill o la filla més que a mi, no és digne de mi. 38 Qui no pren la seva creu i em segueix, no és digne de mi. 39 Qui haurà guanyat la seva vida, la perdrà, però qui l'haurà perduda per causa meva, la trobarà.

Acollir els enviats de Jesús

40 »Qui us acull a vosaltres, a mi m'acull, i qui m'acull a mi, acull el qui m'ha enviat. 41 Qui acull un profeta perquè és profeta, tindrà la recompensa dels profetes. Qui acull un just perquè és just, tindrà la recompensa dels justos. 42 I tothom qui doni un got d'aigua fresca a un d'aquests petits només perquè és deixeble meu, us asseguro que no quedarà sense recompensa.

Paraula de Déu.

(clicar)

LA  FAMÍLIA

 

SENSE ESPERÓ

Qui no agafa la seva creu i me segueix, no es digne de mi.

Un risc del cristianisme actual és passar de la «religió de la Creu» a una «religió del benestar». Fa uns anys, unes paraules de Reinhoid Niebuhr, que feren pensar molt. Parlava el teòleg del perill d'una «religió sense esperó» que predicarà «un Déu sense còlera que mena a uns homes sense pecat vers un regne sin juidici per mitjà d'un Crist sense creu». El perill és real i ho hem d'evitar.

Insistir en l'amor incondicional d'un Déu Amic no ha de significar mai fer-nos un Déu a nostra conveniència, el Déu permissiu que legitima una «religió burguesa» (J. B. Metz). Ser cristià no és cercar el Déu que me convé i me diu «sí» a tot, sinó el Déu que, precisament per ser Amic, desvetlla la meva responsabiltat i me fa, a voltes, sofrir, cridar i callar.

Descobrir l'evangeli com a font de vida i estímul de creixement sà no vol dir entendre la fe cristiana com una «immunització» davant al sofriment. L'evangeli  no és un complement tranquil·litzant per a una vida organitzada al servei de nostres fantasmes de plaer i benestar. Crist fa gaudir i fa sofrir, consola i inquieta, recolza i contradiu. Sols així és camí, veritat i vida.

Creure en un Déu Salvador que, ja des d'ara i sense esperar al més allà, busca alliberar-nos del que ens fa mal, no ha de dur-nos a entendre la fe cristiana com una religió d'uso privat al servei dels propis problemes i sofriments. El Déu de Jesucrist ens posa sempre a mirar al que sofreix. L'evangeli no centra a la persona en son propi sofriment sinó en el dels altres. Solament així se viu la fe com experiència de salvació.

En la fe com en l'amor tot sol anar meclat: l'entrega confiada i el desig de possessió, la generositat i l'egoisme. Per això, no hem d'esborrar de l'evangeli aqueixes paraules de Jesús que, per fortes que semblin, ens posen davant la veritat de nostra fe: «El que no pren la seva creu i m'acompanya, no és bo per venir amb mi. El que vulgui guardar sa vida, la perdrà i el que perdi sa vida per causa meva la retrobarà».

 

(clicar)

EL   MEU  DÉU 

 

 

(clicar   sobre  imatge)

Un model de família?


 

Quin és el model de família? No és el patriarcal en el que l’home és l’amo absolut.

El model de família és el de convivència, en el que entre tots ho hem d’anar fent tot.

És a dir: rebre l’altre com si fos Déu mateix.

Aquí no hi ha conflicte sinó col·laboració. Saber i voler comunicar-se amb

respecte, amb discreció i llibertat.

 

Publicado en Catequesi infantil, Comunicacions Generals, Pagina Principal | Deja un comentario

DIUMENGE DOTZÈ DURANT L’ANY

12º diumenge Temps ordinari(A)

 

EVANGELI

Lectura del sant evangeli segons sant Mateu 10,26-33

  • Invitació a la confiança

(Lc 12,2- )

26»Per tant, no tingueu por de tots ells, perquè no hi ha res de secret que no s'hagi de revelar, ni res d'amagat que no s'hagi de saber. 27 Allò que us dic en la fosca, digueu-ho a plena llum, i allò que sentiu a cau d'orella, pregoneu-ho des dels terrats. 28 I no tingueu por dels qui maten el cos però no poden matar l'ànima; temeu més aviat el qui pot fer que l'ànima i el cos es consumeixin a l'infern. 29 ¿No es venen dos ocells per pocs diners? Doncs ni un de sol no cau a terra si no ho permet el vostre Pare. 30 I pel que fa a vosaltres, fins i tot els cabells, us té comptats. 31 Per tant, no tingueu por: vosaltres valeu més que tots els ocells.32 »A tot aquell qui em reconegui davant els homes, també jo el reconeixeré davant el meu Pare del cel. 33 Però al qui em negui davant els homes, també jo el negaré davant el meu Pare del cel.

Paraula de Déu.

L'evangeli d'avui va dirigit directament als deixebles escollits. La compassió de Jesús pel poble, que veu com a ovelles sense pastor, no solament el fa pregar al Pare que enviï operaris per a la messa, sinó que ell mateix en crida dotze, donant-los poder de treure esperits malignes i guarir de tota mena de malalties. Sant Marc hi anteposa una pinzellada essencial, els tria perquè estiguin amb ell, conscient que els envia com a ovelles entre llops.

En el primer discurs, el Sermó de la Muntanya, Jesús es dirigeix a tothom, amb la sorprenent proclamació de les benaurances. En elles es produeix una paradoxa. Les set primeres descriuen uns capteniments d'humilitat, de mansuetud, de pau, de netedat de cor, de solidaritat, de pobresa, de fam de justícia. L'octava benaurança fa entrar en escena uns tercers, anunciant que la seva persecució  a causa de Jesús mateix, els serà motiu d'alegria i festa, "perquè d'ells és el Regne del cel".

Aquest contrast entre les set primeres benaurances plenes de bondat i d'humilitat, amb la persecució que s'albira en l'octava, es repeteix en el discurs d'avui, el segon de cinc, augurant persecucions gravíssimes contra els missioners de la bondat i de la pau.

Precisament els ha insistit Jesús en una actuació apostòlica absolutament desarmada, recomanant-los d'una manera concreta les actituds de les benaurances, pobresa -sense sarró-, gratuïtat -doneu gratis el que heu rebut-, consoleu -guariu malalts, leprosos, endimoniats-, desitgeu pau a la casa que us acull, humilitat -sortiu del poble, expolsant-vos la pols dels peus-, desig de justícia -el Regne de Déu és a prop-.

En aquest context programàtic es repeteix la paradoxa, amb concrecions encara més horripilants. Jesús alerta que seran portats davant tribunals, seran assotats a les sinagogues, conduïts davant governadors i reis. Fins i tot dins les famílies, un germà o el propi pare els portaran a mort. Tothom els odiarà a causa del nom de Jesús. Ara bé, com en el cas de sant Pau, Jesús preveu que aquestes persecucions seran motiu que el seu missatge de pau i justícia arribi a les màximes esferes.

Aquí és on s'encasta el text que hem llegit avui amb una crida absoluta a no tenir por. Hi dona quatre raons d'una enorme densitat afectiva.

Primera, l'Esperit del vostre Pare us inspirarà el que heu de dir.

Segona, aquesta persecució coincideix amb el que faran de mi, tractant-me de Beelzebul, és a dir, de dimoni. 

Tercera, el Pare us té comptats fins i tot els cabells. Us cuidarà més que tots els ocells del cel.

Quarta i definitiva, jo mateix us reconeixeré davant del meu Pare del cel.

Atenció doncs, que la persecució no vingui de poder contra poder, d'orgull contra orgull, de dominació contra dominació, ni de riquesa contra riquesa. Com a església i com a cristians singulars, si la persecució ha de valer, ha de ser a causa de Jesús, a causa de la seva causa, a causa del Regne de Déu. Quantes vegades les persecucions no han estat per motius espuris!

Sant Ignasi resumeix així la crida de Jesús a tot l'univers i a cada u en particular: La meva voluntat és de conquerir tot el món i tots els enemics i així entrar en la glòria del meu Pare; per tant qui voldrà venir amb mi ha de treballar amb mi, per tal que,seguint-me en la pena, també em segueixi en la glòria [EE.EE. 95].

 

 

Santiago Thió, sj.
 

 

 

 

 

 

 

 

CONFIANÇA  

(clicar sobre  imatge)

 

 

NO  TENIIR   POR

(clicar  sobre  imatge)

 

ALLIBERAR DE LA POR

No tingueu por.

Les fonts cristianes presenten a Jesús dedicat a alliberar a la gent de la por. L'apenava veure a les persones atemorides pel poder de Roma, intimidades per les amenaces dels mestres de la Llei, distanciades de Déu per la por a la seva ira, culpabilitzades per llur poca fidelitat a la Llei. De son cor, ple de Déu, sols podia brotar un desig: «No tingueu por». Són paraules de Jesús que se repeteixen sovint en els evangelis. Les que més s'han de repetir en la Església.

La por s'apodera de nosaltres quan en nostre cor creix la desconfiança, la inseguretat o la falta de llibertat interior. Aquesta por és el problema central del ser humà i només ens podem laliberar arrelant nostra vida en un Déu que sols cerca nostre bé.

Així ho veia Jesús. Per això, se dedicà a desvetllar la confiança en el cor de les persones. Sa fe profunda i senzilla era contagiosa: «Si Déu cuida amb tendresa als gorrions del camp, els ocells més petits de Galilea, ¿com no us cuidarà a vosaltres? Per a Déu sou més importants i estimats que tots els ocells del cel». Un cristià de la primera generació recollí bien son missatge: «Descarregueu en Déu tota angoixa, que a ell li interessa vostre bé».

Anb quina força parlava Jesús a cada malalt: «Tingues fe. Déu no s'ha oblidat de tu». Amb quina alegria els despedia quan els veia curats: «Vés en pau. Viu bé». Era el seu gran desig. Que la gent visqués amb pau, sense pors ni angoixes: «No us jutgeu, no us condemneu, no us faceu mal. Viviu de manera amistosa».

 

L’exigència de l’Evangeli

L’Evangeli és exigent. I predicar el Regne de Déu, molt perillós. Per què? Perquè generarà conflictes: amb el poder establert i amb la mateixa Església.

L’Evangeli és bondat, misericòrdia, perdó i llibertat. Però, si acceptem això, ¿podem seguir indiferents davant de tants de sofriments, de tantes injustícies, de tantes cobdícies, de tants escàndols, com estem veient i vivint i suportant?

Que Déu ens doni llum i força per assumir-ho, per suportar-ho, per millorar-ho.

 

 

Publicado en Catequesi infantil, Comunicacions Generals, Pagina Principal | Deja un comentario