Us mantindrem informats sobre les comunicacions de la parròquia.

SEGON DIUMENGE DE QUARESMA

(Power-Point)

 

 A Pere i els seus companys, la son els vencia, però es van desvetllar i van veure la glòria de Jesús i els dos homes que eren amb ell. Quan aquests ja se separaven de Jesús, Pere li digué: Mestre, és bo que estiguem aquí dalt. Hi farem tres cabanes: una per a tu, una per a Moisès i una altra per a Elies.


No sabia què deia. Encara ell parlava així, quan es formà un núvol que els anà cobrint. Ells s';esglaiaren, en veure que entraven dins el núvol. Llavors va sortir del núvol una

veu que deia: Aquest és el meu Fill, el meu elegit; escolteu-lo.

 

 

 

 

 

 

 

 

COMUNICACIONS:

Durant el temps de Quaresma, es duran a terme 3 Via-Crucis, un a cada parròquia.

– Als Dolors seria dijous 14 de març a les 20h.

A Crist Rei, dimecres 20 a les 19h. I

– A Sant Pau dimarts 26 a les 19:30h. 

*  *  *  *  *  *  *  

Aquest cap de  setmana:     

La col·lecta serà pel nostre Seminari de Mallorca,

amb motiu de la festa de Sant Josep.

A més de la nostra pregària, volem col·laborar amb la nostra aportació econòmica pel sosteniment del Seminari i la formació dels seminaristes.

En la celebració del Dia del Seminari, no podem silenciar la preocupació general per la manca de vocacions al ministeri sacerdotal, però al mateix temps valorar al màxim la realitat present dels qui integren el grup de joves i formadors del nostre Seminari. Projectem una mirada d’afecte i gestos de participació corresponsable en la seva marxa, tant del major com del menor o en família. Us ho deman de tot cor, a cada cristià, a cada família, a cada comunitat parroquial i cada moviment evangelitzador, com també a les persones concretes, preveres i diaques, consagrats i consagrades, laics i laiques de la nostra Església de Mallorca. Un compromís d’afecte, de pregària i d’ajuda.  (Paraules   del  Sr.  Bisbe)

*   *   *   *   *   *   

 

2º diumenge de Quaresma (C)

EVANGELI

Mentre Jesús pregava, es trasmudà l'aspecte de la seva cara.

+ Lectura del sant evangeli segons sant Lluc 9,28b-36

Transfiguració de Jesús

(Mt 17,1-8; Mc 9,2-8)

28 Uns vuit dies després d'haver-los dit tot això, Jesús va prendre amb ell Pere, Joan i Jaume i pujà a la muntanya a pregar. 29 Mentre pregava, l'aspecte de la seva cara va canviar i el seu vestit es tornà d'una blancor esclatant. 30 Llavors dos homes es posaren a conversar amb ell. Eren Moisès i Elies, 31 que es van aparèixer gloriosos i parlaven de la partença de Jesús, que s'havia d'acomplir a Jerusalem. 32 A Pere i els seus companys, la son els vencia, però es van desvetllar i van veure la glòria de Jesús i els dos homes que eren amb ell. 33 Quan aquests ja se separaven de Jesús, Pere li digué:

–Mestre, és bo que estiguem aquí dalt. Hi farem tres cabanes: una per a tu, una per a Moisès i una altra per a Elies.

No sabia què deia. 34 Encara ell parlava així, quan es formà un núvol que els anà cobrint. Ells s'esglaiaren, en veure que entraven dins el núvol.

35 Llavors va sortir del núvol una veu que deia:

–Aquest és el meu Fill, el meu elegit; escolteu-lo.

36 Així que s'hagué sentit la veu, Jesús es quedà tot sol.

Ells guardaren el secret, i aquells dies no explicaren a ningú res del que havien vist.

Paraula de Déu.

Gn 15,5-12.17-18 Fl 3,17-4,1 Lc 9,28b-36

EL TABOR, LA MUNTANYA QUE TRANSFIGURA

Alguna cosa, de diferent, té la muntanya perquè Jesús i els seus anessin a buscar-la. Ell, perquè en tenia necessitat; els altres tres perquè havien de descobrir, ni que fos com un llampec, la grandesa d’aquell Jesús, que dia rere dia, els “sorprenia.”

Jesús, sense ni sospitar-ho, ja ens anticipava que la quaresma és una ascensió, una sublimació, una pujada cap als nivells de les atmosferes netes, purificades; la revelació lluminosa de qui era aquell Jesús. Que no hi ha quaresma sense els camins trepitjats pels nostres peus, que ens duran fins al Calvari, fins a la pedra del sepulcre i fins a la Vida Ressuscitada de Jesús.

 

1. Es transfigurà mentre pregava

Així ens ho diu Lluc. Una bella descripció de la veritable pregària, aquella que és molt més que pensar, reflexionar, parlar, callar, respirar profundament (per altra banda absolutament necessaris en la nostra manera natural i sincera de comunicar-nos amb el Senyor). No, “allò” havia de ser inefable, que no es pot expressar. Veure “les coses de Déu” amb els seus ulls, el seu tarannà, la lluminositat amb què l’Esperit ens comunica el seu criteri, és un do i un regal que a Jesús li va servir per seguir un camí que només es va enterbolir a Getsemaní…i al Gòlgota.

Penso que la Quaresma és aquest temps fort en què la pregària ha de guarir les ferides que la vida ens va causant. Unes ferides que arriben a “desfigurar-nos” i allunyar-nos poc a poc de la imatge i semblança de Déu que som totes i tots. No perdem la imatge (que és marca de fàbrica, però sí una mica de la semblança). Si em permeteu la comparació: així com hi ha un  cafè – cafè, que és molt més que “el cafè nostre de cada dia”, també goso dir que hi ha una pregària-pregària que ha d’esdevenir un tonificant espiritual, capaç de mantenir-nos vius i desperts per a descobrir els plans de Déu sobre la nostra vida. Una mena de telepatia entre l’Esperit de Déu i el nostre esperit.

2. La creu, no eliminada, però sí il·luminada

Il.luminada des de l’interior de Jesús, perquè va viure la identitat de Fill que ell era, un Jesús que duia a terme i a plenitud la Llei i els Profetes. I el núvol aquí no era cap mena d’amenaça de tempesta, sinó de la transcendència. Jesús s’hi havia de trobar bé en aquella atmosfera que l’orientava cap al Pare. Però no s’apartava del camí cap a Jerusalem on l’esperaven tots els llamps i trons de la seva mort. La suor de la pujada al Tabor serà després la sang d’una fidelitat al seu programa, un programa que el Pare “li havia dictat” en una altra muntanya, la de les Benaurances. Tots sabem que el dia que les va pronunciar, signava, a la curta o a la llarga, la seva sentència de mort…

Acabem amb un desig: que aquesta quaresma esdevingui per a nosaltres un camí que fa pujada, un camí d’acompliment de desitjos, de viure intensos (no tensos!), conscients i alegres, les petjades de Jesús, viu, mort i ressuscitat.

 

 

 

POR AL SILENCI

S'esglaiaren quan entraren en el núvol

L'home del nostre temps no viu gaire el silenci. El renou és present en tots els ambients i llars, en les ments i els cors, impedint a les persones viure en pau i harmonia.

Ingenu seria pensar que el renou està fora de nosaltres, en el soroll d'una moto que passa o en l'aldarull del pis de veïnat. El renou està dins cada un de nosaltres, en aqueixa agitació i confusió que regna dins nostra interior o en aquesta pressa i ansietat que ens destrueix per dintre.

Podem dir també que crispacions i problemes externs que aclaparen a molts són, sovint, una projeccció de problemes i desequilibris que no estan resolts en el silenci del cor.

Per això, el silenci no es recobra només insonoritzant les habitacions de la llar o retirant-se al camp els caps de setmana. És necessari aprendre a entrar dins un mateix i crear aquest clima de  recolliment personal indispensable per a reconstruir nostre interior.

La persona agafada pel renou i l'agitació risca de conéixer-se a ella mateixa de manera superficial. Per això, tal volta, primer és retrobar-nos amb nosaltres mateixos. Conéixer millor aquest personatge estrany que es belluga durant tot el dia i que som “jo” mateix.

Això és possible quan es gosa posar en ordre aqueixa confusió interior, fer-se les preguntes fonamentals de tot esser humà: “ ¿ Què cerco en la vida ? ¿Per què m'afanyo? ¿Què estimo ? ¿ On la felicitat ?”.

Preguntes que s'ens fan insoportables ja que fàcilment desvetllen dins nosaltres sensacions de fracàs, mediocritat , pecat o desesperança. Aleshores els silenci és obscur i tenebrós. Fa por entrar dins un mateix i penetrar en el fons de l'existència.

Així es trobaven aquells deixebles a qui Jesús havia allunyat del soroll i l'agitació, per a menar-los al cim d'una muntanya a pregar. S'esglaien quan entren en el núvol que els cobreix. La seva por només desapareix quan, des de l'interior del núvol, escolten una veu que els diu: “Aquest és el meu Fill, l'estimat, escolteu-lo”.

El creient mai es troba tot sol dins el silenci. Algú l'acompanya i sosté des de dintre. Sempre pot escoltar aquesta veu de Jesucrist que compren les nostres equivocacions, perdona nostre pecat i desvetlla de nou l'esperança.

 

 

"Quin és el motor del nostre viure?


 

Com és la civilització actual?

És una civilització sense misericòrdia a on manen

-els diners

-els mercats

-la competitivitat

-el fracàs dels dèbils

-el triomf dels forts

En una civilització com aquesta correm el greu risc d’oblidar què significa ser humà.

Cada cop ens sembla més normal viure

-per guanyar

-per posseir

-per triomfar

-per dominar.

Qui pensarà en créixer com a persona i ser cada dia millor en una cultura on sembla prohibida

-la pietat

-el perdó

.o qualsevol mostra d’afecte pel que pateix?

Està emergint entre nosaltres un home

-intel·ligent

-hàbil

-organitzat

però

-sense cor

-sense consciència

-sense profunditat.

Un home sense inquietud espiritual i sense preguntes.

Seria un error quedar-nos en visions catastròfiques.

Ara mateix és fàcil adonar-se del desig creixent per a trobar una llum nova.

A on hi ha un sentit, un ideal capaç d’il·luminar l’horitzó?

-Qui pot, perquè aquest home sigui més humà?

´-Qui pot desvetllar l’esperança?

Les esglésies no semblen respondre al que espera i necessita l’home modern.

Les seves doctrines sonen a abstraccions que ja no interessen a ningú.

Els seus esquemes mentals, costums i tradicions són coses del passat.

Avui, més que mai, hem d’orientar el nostre cor i la nostra ment cap a Jesucrist.

És l’únic que pot dir-nos quelcom nou i diferent.

El relat evangèlic ens recorda la invitació divina: “Aquest és el meu Fill, l’escollit, escolteu-lo.”

Quin cas en fem nosaltres?

La història del Cristianisme és la demostració més clara del difícil que és assumir i acceptar que només Jesús és suficient.

Hi ha gent que en la seva vida dóna més importància a la llei, al lloc sant – el temple -, al culte religiós, a les imatges, als capellans, al papa, a tal o qual representació de Déu… etc.

Però no acabem d’acceptar que el determinant és que sigui Jesús i la veritat de Jesús, la llum i el motor de la nostra vida.

-Quina és la llum del nostre viure?

-Quin és el motor del nostre viure?

¿Som amics de les aparences, del lluïment personal i de la comèdia estúpida?

Preferim donar-nos importància i figurar com els primers?

¿Som els clàssics representants de l’Evangeli que viuen fent el contrari del que aquest mateix Evangeli ens diu?

-Ni figurar ni lluir ni aparentar és el decisiu.

-Què és el decisiu per Jesús?

-No és decisiu la sola fe en Déu.

-No és decisiu la sola observança de les normes.

-No són decisius els ritus i cerimònies religioses.

El que sí és decisiu, cristianament parlant és:

-l’apropament o la indiferència davant dels que pateixen i s’ho passen malament.

¿Ens hi apropem amb la voluntat d’ajuda

-o bé

-els defugim perquè som covards i egoistes?

 

 

 

Publicado en Comunicacions Generals, Pagina Principal | Deja un comentario

EXCURSIÓ DE LA CATEQUESI

Diumenge 10 de març, primer diumenge de Quaresma,

– hi haurà, si el temps ho permet, excursió de nins i pares de catequesi infantil a Bonany de Petra.

– Com sempre, ens veurem a les 10h davant Juguettos per partir plegats.

– Tothom ha de dur pa i taleca per dinar.

– Aquest dia, també, ens acompanyaran els joves d’Emaús que ens donaran a conèixer aquest projecte de pastoral que segueix després de la primera comunió, per tal que els nins que vulguin seguir apronfundint en l’experiència cristiana coneixent més a Jesús i el seu Evangeli, ho puguin fer.

 

     

   

 

 

 

 

 

Publicado en Catequesi infantil, catequesis adolescents i joves, Comunicacions Generals, Pagina Principal | Deja un comentario

PRIMER DIUMENGE DE QUARESMA

PRIMER QUARESMA

(POWER-POINT)

Jesús, ple de l'Esperit Sant, se'n tornà del Jordà.

L'Esperit el va conduir pel desert durant quaranta dies,

i era temptat pel diable. Aquells dies no va menjar res, i a la fi tenia fam.

El diable li digué: Si ets Fill de Déu, digues a aquesta pedra que es torni pa.

 

 

 

 

 

 

Primer  diumenge de Quaresma (C)

EVANGELI

L'Esperit el conduïa pel desert i era temptat.

+ Lectura del sant evangeli segons sant Lluc 4,1-13

Temptacions de Jesús

(Mt 4,1-11;Mc 1,12-13)

1 Jesús, ple de l'Esperit Sant, se'n tornà del Jordà. L'Esperit el va conduir pel desert 2 durant quaranta dies, i era temptat pel diable. Aquells dies no va menjar res, i a la fi tenia fam. 3 El diable li digué:

–Si ets Fill de Déu, digues a aquesta pedra que es torni pa.

4 Però Jesús li va respondre:

–L'Escriptura diu: L'home no viu només de pa.

5 Després el diable se l'endugué enlaire, li va mostrar en un instant tots els reialmes del món 6 i li digué:

–Et donaré tota l'autoritat i la glòria d'aquests reialmes: me l'han confiada a mi, i jo la dono a qui vull. 7 Adora'm i tot serà teu.

8 Jesús li respongué:

–Diu l'Escriptura: Adora el Senyor, el teu Déu, dóna culte a ell tot sol.

9 Després el conduí a Jerusalem, el va posar dalt de tot del temple i li digué:

–Si ets Fill de Déu, tira't daltabaix. 10 Diu l'Escriptura: Donarà ordre als seus àngels de   guardar-te

. 11 I encara: Et duran a les palmes de les mans perquè els teus peus no ensopeguin amb les pedres.

12 Jesús li contestà:

–Diu l'Escriptura: No temptis el Senyor, el teu Dé

13 Un cop el diable hagué esgotat tota mena de temptacions, s'allunyà d'ell fins al moment oportú.

Paraula de Déu.

NO DESVIAR-NOS DE JESÚS

Les primeres generacions cristianes s'interessaven molt per les proves que Jesús havia superat per esser fidel a Déu i viure sempre en son projecte d'una vida més humana i digna per a tots. El relat de les temptacions de Jesús no és un episodi aïllat que passà a un moment i lloc determinats. Lluc ens adverteix que, en acabar les temptacions, “el diable s'allunyà d'ell fins al moment oportú”. Les temptacions tornaran en la vida de Jesús i en els seus seguidors,

Per això, els evangelistes posen el relat abans de narrar l'activitat profètica de Jesús. Els seus seguidors han de conéixer bé aquestes temptacions des del començament, ja que són les mateixes que haran de superar sempre, si no es volen desviar d'ell.

Primera temptació, es parla de pa. Jesús es resisteix a utilitzar Déu per a satisfer sa pròpia fam: “L'home no viu només de pa”. Jesús cerca primer el regne de Déu i sa justícia: que hi  hagi pa per a tots. Per això recorrerà un dia a Déu, però serà per a alimentar una multitud famolenca.

Avui també la nostra temptació és pensar només en nostre pa i preocupar-nos exclusivament de nostra crisi. Ens desviem de Jesús quan ens creiem en dret a tenir de tot i oblidem el drama, les pors i sofriments dels que no tenen res.

Segona temptació, es parla de poder i glòria. Jesús renuncia a tot això. No es postrarà davant el diable que li ofereix imperi sobre tots els regnes del món. Jesús no cercarà mai ser servit sinó servir.

Avui també es desvetlla en cristians la temptació de mantenir, sigui com sigui, el poder que l'Església ha tingut en temps passats. Ens desviem de Jesús qua pressionem les consciències i imposem a la força nostres creences. Al regne de Déu li obrim camins quan treballem per un món més compassiou i solidari.

Tercera temptació, es proposa a Jesús que davalli de manera  prodigiosa davant el poble, sostingut pels àngels de Déu. Jesús no es deixa enganyar. Malgrat li demanin no farà mai un signe espectacular del cel. Farà signes de bondat per a alleugerir el sofriment i els dolors de la gent.

Ens desviem de Jesús quan confonem la nostra ostentació amb la glòria de Déu. Les nostres exhibicions no revelen la grandesa de Déu. Només una vida de servei humil als necessitats manifesta i difon son amor.

 

"L’ideal de Jesús és que les persones s’humanitzin"


 

Primer de Quaresma. Cicle C

El relat de les temptacions de Jesús en el desert, què ens presenta?

Ens presenta no una història, sinó un misteri.

Quin misteri?

El misteri insondable de la llibertat.

Llibertat constantment amenaçada per la triple temptació del poder

-el poder del benestar: convertir les pedres en pa

-el poder de dominació: manar en el món sencer

-el poder religiós: caure des de dalt del temple com plogut del cel.

Jesús va veure clarament que pel camí del poder no és possible dur a bon port la missió que ell ha de realitzar en aquest món.

Per què?

Perquè Jesús no ha vingut a sotmetre, a dominar, sinó a humanitzar als que sempre estem assetjats pel perill més gran: la deshumanització.

La proposta de Satan ha sigut genialment formulada pel poema del Gran Inquisidor de Dostoievski: “La pitjor ignorància dels homes és desconèixer que només assoliran la felicitat quan se sotmetin.”

Quin és l’ideal de les religions, (també de l’Església) i de les dictadures?

Que la gent se sotmeti i calli.

En canvi, l’ideal de Jesús és que la gent, les persones, s’humanitzin, és a dir: que siguin lliures; que no estiguin lligades a res ni a ningú.

Són dos projectes de felicitat diametralment oposats i pràcticament contradictoris.

La Quaresma és el temps oportú per a veure quin d’aquests dos projectes dóna ple sentit al projecte de vida que cadascú ha fet seu.

¿Què és el que de fet preferim i hem escollit:

-ser dominats pels poders mundans

-dominats per l’ànsia de benestar

-dominats per l’ànsia de poder

-dominats pel poder religiós

o bé

-ser lliures segons l’esperit

-ser lliures segons la solidaritat generosa i desinteressada?


 

Sobre quin d’aquests fonaments construïm la nostra vida personal i comunitària?

Dominats pel servilisme del poder

o bé

-lliures segons la generosa solidaritat?

*  *  *  *  *  

 

COMUNICACIONS:

–   Pregària 7 de MARÇ de 2019  

Monició d’entrada: Joan Perelló.

Explicació de la celebració: Mª. Magdalena.

Exposició Santíssim.

Inici: pàgina 55

Cant d’entrada: “PIETAT OH DÉU” pàgina: 59

Reso de Vespres: Antífones “QUARESMA”: pàgina 61 – 66 Salmòdia: pàgina 61 – 66

Lectura: “CONGELADOR,…” …

Responsori breu: pàgina 76 i 77

Magníficat: pàgina 77

Pregàries + Oració: pàgina 77 (Joan Perelló).

Oració personal: 15 minuts.

Cant: pag. 227 cant nº 5 “Jo crec en vos bon Déu,”

Pregàries comunitaries.

Catequesis Papa Francisco “PARENOSTRE”: 16/01/19 (Maria Llull).

Cant: Pange Lingua 

Benedicció i Cant final: “Salve Regina”.


 

VIA-CRUCIS        

Durant el temps de Quaresma, es duran a terme 3 Via-Crucis, un a cada parròquia.

– Als Dolors seria dijous 14 de març a les 20h.

– A Crist Rei, dimecres 20 a les 19h. I

– A Sant Pau dimarts 26 a les 19:30h. 

 

*  *  *  *  *  

Publicado en Catequesi infantil, Comunicacions Generals, Pagina Principal | Deja un comentario

MISSES I ALTRES SAGRAMENS

MISSES I ALTRES SAGRAMENTS MARÇ-ABRIL 2019

DOLORS           CRIST REI       SANT PAU

9 MARÇ : 19h Fartàritx (G.Parera) 19h Convent (J. Amengual)   CristRei 18:30h (T.Amorós)    17h Sant Josep (J. Perelló)   Sant  Pau19:30h (F.Xavier)

10.-  8h Dolors (T.Amorós) 9h Serralt (T.Riera) 12h Dolors (T.Tauler)  17h Benedictines (J.Perelló)   20h Dolors (G.Parera)  Crist  Rei  19h (T.Tauler) 10

16 .-19h Fartàritx (T.Riera) 19h Convent (J.Amengual)   Crist  Rei   18:30h (T.Amorós)   17h Sant Josep (J.Perelló)    Sant  Pau  19:30h (T.Tauler)

17.- 8h Dolors (T.Amorós) 9h Serralt (T.Riera) 12h Dolors. Missa Catequesi (F.Xavier)    17h Benedictines (T.Tauler)    20h Dolors (J.Amengual)     Crist  Rei  19h (G.Parera)

23.- 19h Fartàritx (G.Parera) 19h Convent (J.Amengual)   Crist  Rei   18:30h (F.Xavier)    17h Sant Josep (J.Perelló)    Sant  Pau 19:30h (T.Amorós)

24.-  8h Dolors (F.Xavier) 9h Serralt (T.Riera) 12h Dolors (T.Amorós)   17h Benedictines (G.Parera) 20h Dolors (T.Tauler)  Crist Rei 19h (J.Amengual) 

 30.- 19h Fartàritx. Catequesi Família (F.Xavier) 19h Convent (J.Amengual) 30 18:30h (T.Amorós) 30 17h Sant Josep (J.Perelló) 19:30h (T.Tauler)

31.-  8h Dolors (T.Tauler) 9h Serralt (T.Riera) 12h Dolors (T.Tauler) 17h Benedictines (J.Perelló) 20h Dolors (F.Xavier) 31 19h (J.Amengual) 31

 ABRIL

6.- 19h Fartàritx (T.Riera) 19h Convent (J.Amengual)   Crist  Rei   18:30h (T.Tauler)    17h Sant Josep (J.Perelló)   Sant  Pau19:30h (F.Xavier)

7.-  8h Dolors (T.Amorós) 9h Serralt (T.Riera) 12h Dolors (F.Xavier)  19h (F.Xavier)   17h Benedictines (G.Parera)  20h Dolors (T.Tauler)

13.-  19h Fartàritx. Catequesi Família (T.Tauler) 19h Convent (J.Amengual)  Crist  Rei18:30h (T.Amorós)   17h Sant Josep (J.Perelló)  San Pau 19:30h (F.Xavier)

14.- DIUMENGE DEL RAM 8h Dolors (G.Parera) 11:45h Dolors (T.Amorós)   Crist  Rei  10:45h (F.Xavier)    Sant  Pau  10h   (T.Tauler)

18.-   DIJOUS SANT 19h Dolors (T.Tauler) 

19.-  DIVENDRES SANT 19h Dolors (F.Xavier) 

20 .-  VIGÍLIA PASQUAL 21h Convent (T.Amorós) 

21.- DIUMENGE PASQUA 8h Dolors (F.Xavier) 10h Dolors (T.Amorós) 11:45h Convent (J.Amengual) 12h Dolors (G.Parera)   17h Benedictines (J.Perelló) 20h Dolors (T.Amorós)   Crist Rei  19h (T.Tauler)

27.-  19h Fartàritx (G.Parera) 19h Convent (J.Amengual)   Crist  Rei 18:30h (T.Tauler)     17h Sant Josep (J.Perelló)    Sant  Pau 19:30h (F.Xavier)

28.- 8h Dolors (T.Tauler) 9h Serralt (T.Riera) 12h Dolors (T.Amorós) 12h Ermita. Festa de l’Àngel (F.Xavier)    17h Benedictines (G.Parera)    20h Dolors (T.Amorós) Crist  Rei 19h (J.Amengual)

 

Publicado en Catequesi infantil, catequesis adolescents i joves, Comunicacions Generals, Pagina Principal | Deja un comentario

QUARESMA 2019

Dimecres de cendra – Quaresma

I quan dejuneu, no feu un posat trist com els hipòcrites, que es desfiguren la cara perquè tothom vegi que dejunen. Us asseguro que ja tenen la seva recompensa. En canvi, tu, quan dejunis, perfuma';t el cap i renta';t la cara, perquè els altres no vegin que dejunes, sinó tan sols el teu Pare, present en els llocs més amagats, i el teu Pare, que veu el que és amagat, t';ho recompensarà.

 

 

 

 

 

 

Dimecres,  6 de març, comença la Quaresma.

 Tindrem 2 celebracions de Cendra:

–   a les 8h del matí als Dolors

–   a les 20h al Convent.

 

*   *   *   *   *

DE  L'HOMILIA  DEL  PAPA  "A  SANTA  MARTA"……   

 

No oblidar el que el Senyor ha fet en la nostra vida

Conservar la memòria de la història de la salvació. Quan el cor retrocedeix, corre el risc de perdre la seva orientació, la brúixola. Així s’ha expressat aquest matí, el Papa a la Missa a Casa Santa Marta

Quan el teu cor torna enrere, quan pren un camí que no és el correcte – ja sigui enrere ja sigui un altre camí, però no va pel camí correcte -, perd l’orientació, perd la brúixola amb la qual li calia anar endavant. I un cor sense brúixola és un perill públic: és un perill per a la persona i per els altres. I un cor pren aquest camí equivocat quan no escolta, quan es deixa portar, portar pels déus, quan esdevé idòlatra.

No siguis sord en l'ànima

– Però nosaltres som capaços de no escoltar, "hi ha tants sords en l'ànima". "Fins i tot en algun moment nosaltres esdevenim sords en l'ànima, no escoltem el Senyor", reitera el Papa, que posa en alerta també els "focs artificials" que ens reclamen, "els falsos déus" que ens porten a la idolatria. Aquest és el perill al llarg del camí "cap a la terra que ens ha estat promesa: la terra de trobada amb el Crist ressuscitat".

El Papa demana la gràcia de la memòria

La gràcia de la memòria, no caure en l'amnèsia

I "la Quaresma ens ajuda a caminar per aquest camí", continua el Papa recordant que "no escoltar el Senyor" i les promeses que ens ha fet, és perdre la memòria: és quan es perd "la memòria de les grans coses que el Senyor ha fet en la nostra vida, que ha fet en la seva Església, en el seu poble, i ens acostumem a anar amb la nostra força", amb la nostra autosuficiència. Per tant Francesc ens exhorta a començar la Quaresma demanant "la gràcia de la memòria". Després, reprèn les paraules que Moisés va dirigir al poble poc abans, quan, de fet, el va instar, una vegada arribats a "aquella terra" que no ha conquistat, a recordar-se de "tot el camí" que el Senyor els hi ha fet fer . Però – adverteix al Papa – quan estiguem bé, quan ho tinguem tot al nostre abast, "espiritualment anem bé", hi ha el perill de perdre "la memòria del camí":

El benestar, fins i tot el benestar espiritual, té aquest perill: el perill de caure en una certa amnèsia, una falta de memòria: estic bé així i m’oblido del que el Senyor ha fet en la meva vida, de totes les gràcies que ens ha donat i crec que és mèrit meu i segueixo així. I allà el cor comença a retrocedir, perquè no escolta la veu del propi cor: la memòria. La gràcia de la memòria.

No tornar enrere

Recorda, després, també un passatge de la Carta als Hebreus que sembla seguir el mateix patró, en el qual exhorta a recordar "els primers dies". "Perdre la memòria és molt comú", subratlla el Papa, "el poble d'Israel ha perdut la memòria", perquè també en aquest oblidar hi ha alguna que és selectiva: "recordo el que em convé ara i no recordo res del que m'amenaça". Per exemple, el poble recordava en el desert que Déu l'havia salvat, "no podia oblidar-ho". Però va començar a queixar-se de la manca d'aigua i carn "i a pensar en les coses que tenia a Egipte" com les cebes. El Papa fa notar que és tracta d’una cosa "selectiva" perquè s'obliden que totes aquestes coses les menjaven a "la taula de l'esclavitud". Ara, aquí, per tant es recorda la invitació a la memòria que ens posa en el camí correcte. Cal "recordar per tirar endavant; no perdre la història: la història de la salvació, la història de la meva vida, la història de Jesús amb mi". I no parar-se, no tornar enrere no deixar-se portar pels ídols. La idolatria, de fet, "no és tan sols anar a un temple pagà i adorar una estàtua".

La idolatria és una actitud del cor, quan tu prefereixes això perquè és més còmode per a mi i no per al Senyor, perquè has oblidat el Senyor. A l’inici de la Quaresma ens anirà bé a tots demanar la gràcia per conservar la memòria, per conservar la memòria de tot el Senyor, de tot el que el Senyor ha fet en la meva vida: com m’ha volgut el bé, com m’ha estimat. I per aquell record continuar tirant endavant. I també ens farà bé repetir contínuament el consell de Pau per a Timoteu, el seu estimat deixeble: "Recorda’t de Jesucrist ressuscitat d’entre els morts". Repeteixo: "Recorda’t de Jesucrist ressuscitat", recorda’t de Jesús, Jesús que m'ha acompanyat fins ara i que m'acompanyarà fins el moment en què hauré de presentar-me davant d'Ell gloriós. Que el Senyor ens doni aquesta gràcia de conservar la memòria.



 

 

Publicado en Catequesi infantil, catequesis adolescents i joves, Comunicacions Generals, Pagina Principal | Deja un comentario

TEMPS DURANT L’ANY

RAMON  LLULL

Inaugurada a Roma el 5 d'octubre de 2016, l'exposició "Ramon Llull, 700 anys de missió" arriba ara a la Basílica de la Sagrada Família de Barcelona, on romandrà oberta al públic de l'11 de febrer al 31 de març de 2019. 

La mostra, organitzada pel Bisbat de Mallorca amb el suport del Govern de les Illes i el Consell de Mallorca i diversos patrocinadors, recorre, a través de textos, imatges i peces, la vida i obra del beat insigne, el projecte de predicació als infidels, el procés de formació, reflexió i realització dels seus propòsits, els viatges i la cabdal obra escrita que ens ha llegat. 

El record i l'exemple de Ramon Llull han perdurat a través dels segles, encara que no sempre d'una manera explícita. Els múltiples aspectes de la seva personalitat donaren lloc a una tradició que s'anà desenvolupant a tenor dels interessos personals i dels corrents culturals del moment. Pocs anys després de la seva mort, Ramon Llull fou evocat per grups de vida eremítica principalment a Mallorca i València. Els seus ensenyaments sobre les missions foren presents en l'evangelització de les Illes Canàries i d'Amèrica. Els seus escrits místics inspiraren corrents devocionals a França durant el segle XV. De bell nou, en la renovació de l'acció missionera del segle XIX, fou invocat com a model per la seva entrega i el seu mètode. Els seus escrits serveixen d'estímul i punt de referència en el diàleg cristià amb les altres religions. 

La inauguració de la mostra ha comptat amb la presència del bisbe de Mallorca, Mons. Sebastià Taltavull; la directora general de Cultura del Govern de les illes, Joana Català; el president del Consell de Mallorca, Miquel Ensenyat; el conseller de Cultura, Patrimoni i Esports, Francesc Miralles i la directora insular de Patrimoni, Kika Coll, amb una conferència a càrrec del comissari de l'exposició, Dr. Jordi Gayà Estelrich, titulada "Ramon Llull, 700 anys de missió", al Claustre de la Mercè de la Basílica de la Sagrada Família de Barcelona. 

 

 

¿Vivim aïllats com carallots

o

col·laborem i participem?


 


 

Com va viure Jesús?

Jesús va viure entre la gent

i amb la gent.

L’Evangeli parla sempre

de la vida

de la societat

de l’ambient.

Quina és la qualitat de la nostra convivència?

¿Vivim aïllats com carallots

o col·laborem

i participem?

Tot un programa de vida!

8º domingo Tiempo ordinario (C)

DIUMENGE VUITÈ

(Power-Point)

 

 

 

EVANGELI

+ Lectura del sant evangeli segons sant Lluc 6,39-45

39 Els digué encara una paràbola:

–¿És que un cec pot guiar un altre cec? ¿No cauran tots dos al clot? 40 El deixeble no és més que el mestre; però tot deixeble, un cop instruït, serà com el seu mestre. 41 Com és que veus la brossa a l'ull del teu germà i no t'adones de la biga que hi ha en el teu? 42 Com li pots dir: "Germà, deixa'm que et tregui la brossa de l'ull", si tu no veus la biga del teu? Hipòcrita, treu primer la biga del teu ull i llavors hi veuràs prou clar per a treure la brossa de l'ull del teu germà.

L'arbre i els seus fruits

(Mt 7,17-20; 12,33-35)

43 »No hi ha cap arbre bo que doni fruits dolents ni cap arbre dolent que doni fruits bons. 44 Cada arbre es coneix pel seu fruit: no es cullen figues dels cards ni es veremen raïms de les bardisses. 45 L'home bo, del bon tresor del seu cor, en treu la bondat, i l'home dolent, del seu tresor dolent, en treu el mal. Perquè del que sobreïx del cor, en parla la boca.

Paraula de Déu.

ATURAR-SE

Els nostres pobles i ciutats ofereixen avui un clima poc propici al qui cerca silenci i pau per a trobar-se amb ell mateix i amb Déu. Costa alliberar-se del renou permanent i el setge constant de cridades i missatges. A banda, les preocupacions, problemes i presses de cada dia ens fan anar de banda a banda, i no ens deixen ser amos de nosaltres mateixos.

A la pròpia llar, invadida per la televisió i escenari de tensions, no és fàcil trobar assossec i recolliment per a trobar-nos amb nosaltres mateixos o per descansar davant Déu. I en aquests moments en els quals necessitem més que mai llocs de silenci, recolliment i pregària, mantenim tancats els temples i esglésies durant tot lo sant dia.

Hem oblidat el què és aturar-nos, interrompre per uns minuts les presses, alliberar-nos de nostres tensions i deixar-nos penetrar pel silenci i la calma d'un lloc sagrat. Molts homes i dones es sorprenderien i descobririen que, sovint, basta aturar-se i estar en silenci un temps per a tranquil·litzar l'esperit i recobrar la lucidesa i la pau.

Homes i dones d'avui necessitem molt trobar aquest silenci que ens ajudi a entrar amb contacte amb nosatres mateixos per a recobrar nostra llibertat i rescatar nostra vida interior.

Avesats al renou i a l'agitació, no pensem en el benestar del silenci i la soledat. Delerosos de notícies, imatges i impressions, hem oblidat que només enriqueix de debò allò que som capaços de descobrir dins el més pregon del nostre esser.

Sense aquest silenci interior, no podem escoltar a Déu, reconéixer sa presència dins la nostra vida i créixer des de dintre com a essers humans i com a creients. Segons Jesús, la persona “treu el bé de la bondat que atresora dins son cor”. El bé no brolla de nosaltres espontàniament. Cal conrar-lo i fer-lo créixer en el fons del cor. Moltes persones transformarien llur vida si encertèssin a aturar-se per a escoltar tot el bo que Déu promou en el silenci de son cor.

 

Sir 27,5-8 1Co 15,54-58 Lc 6,39-45

Diumenge passat se’ns parlava de les característiques de l’amor incondicional de Déu, que estem cridats a compartir. Només des de la conversió envers aquest amor podrem nosaltres anar esdevenint deixebles, que ens assemblem al Mestre, fent realitat el que diu l’evangeli d’avui: “Només un cop formats, els deixebles arriben a ser com el seu mestre”.

El cec que pretén conduir a un altre cec en el camí amaga una tendència de domini. El que sembla amor -ajudar un necessitat- s'identifica amb un tret d'egoisme: guiant el cec em comporto com a amo del seu destí. El vell refrany assenyala ja la ridiculesa de la pretensió del primer cec: tots dos acabaran caient dins el forat.

En canvi Jesús, el mestre veritable, no ha volgut arrogar-se el dret de guiar en el camí el cec i dominar-lo. No jutja els altres, sinó que els ajuda; no intenta treure profit d'ells, sinó que els ofereix allò que té.

L'evangeli d'avui ens convida a mirar el món i als altres amb la mateixa mirada de Jesús: una mirada de benevolència. Ser benèvol, vol dir trobar excuses, o ser indiferent, o ser ingenu? Això seria oblidar que aquesta paraula comprèn dos termes: bé i voler. Ser benèvol significa també: descobriu-vos com a responsables, sigueu bons, vigilants, denuncieu les il·lusions, els valors falsos, les dites enganyoses. La benevolència és una responsabilitat i l'assumpció d'un deure.

Només un ésser humà lliure i conscient és capaç de guiar als altres. Així, mentre la persona segueixi embolicada per ambicions, egoismes i violències, no serà capaç de veure-hi bé. Jesús, precisament, va formar als seus deixebles en una actitud crítica, serena i responsable que els permetés veure i estimar la realitat. Mentre les persones no adquireixin una mirada misericordiosa i sòbria envers elles mateixes, envers els seus semblants i envers tota la realitat, no estaran en condicions de canviar res. Molt menys d'orientar els altres cap a la llum i la veritat.

Jesús era conscient d'aquesta simple i terrible evidència. Per això posa en joc el símbol dels ulls, per indicar quina és l'actitud dels que encara no s'han obert a l'acció de Déu, i es posen davant de la comunitat com a caps, mestres i guies. Mentre l'ésser humà no guanyi en consciència, misericòrdia, amor i solidaritat … totes les altres guanys només seran un destorb davant els ulls que li impediran veure la realitat, la vida mateixa.

Una persona no pot ajudar a una altra a arribar a ser justa, si primer no és justa ella mateixa. A qui tracti de fer això, l’evangeli la qualifica d'hipòcrita.

Per a ser rectes davant Déu, l'únic lloc on podem anar és al peu de la creu. Allà, Déu realitza una gran transformació, ens renta els peus, i ens converteix en noves criatures en Jesucrist. Llavors podem dir amb Sant Pau: “Donem gràcies a Déu: Ell ens dóna la victòria per Jesucrist, el nostre Senyor”!.

Avui tenim una doble ensenyament. El primer estaria referit a descobrir els nostres propis errors. Som humans i com a tals tenim falles, debilitats. És doncs necessari descobrir-les. Però com podrem descobrir-les, si no ens ajuden? O com podrem superar-nos sense l'ajuda dels altres? No és fàcil ajudar el germà a sortir endavant de les seves debilitats. Requereix, com quan cal treure una palla de l'ull, molt de compte, molt d'afecte, molt d'amor i atenció. D'aquesta manera es completa l'ensenyament: som febles i estem plens d'imperfeccions, no hem tancar-nos a això; però al mateix temps hem de, d'una banda, permetre al germà que ens ajudi a superar-los, i, de l'altra, ajudar amb tendresa els altres a superar les seves imperfeccions. Som capaços de fer això en la nostra pròpia vida i pels nostres germans?

En segon lloc, l'important és saber què portem dins, quins criteris i quines actituds de fons ens mouen a actuar. Perquè si el que portem dins és "tresor de bondat", el que aflorarà seran fruits de bondat, mentre que si portem "tresor de maldat", els fruits seran de maldat. Novament, doncs, ens trobem amb aquest element clau de la manera com Jesús entén l'actuació dels seus seguidors i la seva pròpia, i que impregnava l'evangeli de diumenge passat: hi ha una "manera de ser", una manera d'entendre la vida i les relacions amb els altres, que és la del Regne, i una altra que n’és contrària.

Rebem i acollim, doncs, en primer lloc, la salvació que ens regala Jesucrist. I procurem seguir el consell de sant Pau: “Manteniu-vos ferms, incommovibles, sobre aquest fonament; prodigueu-vos cada dia en l'obra del Senyor, segurs que, en el Senyor, el vostre treball no serà en va.”

Si perseverem en aquest camí, amb l’ajut de l’Esperit, en els nostres cors hi haurà un tresor de bondat, els nostres ulls s’aniran purificant, anirem esdevenint més semblants al Mestre i podrem ajudar-nos més els uns als altres.

Silvestre Falguera, sj.

 

   

 

COMUNICACIONS:

2/3 MARÇ

 

1.- Dimecres 6 de març, comença la Quaresma. Per això, tindrem 2 celebracions de Cendra, a les 8h del matí als Dolors i a les 20h al Convent.

 

2.- Diumenge 10 de març, primer diumenge de Quaresma, hi haurà, si el temps ho permet, excursió de nins i pares de catequesi infantil a Bonany de Petra. Com sempre, ens veurem a les 10h davant Juguettos per partir plegats. Tothom ha de dur pa i taleca per dinar. Aquest dia, també, ens acompanyaran els joves d’Emaús que ens donaran a conèixer aquest projecte de pastoral que segueix després de la primera comunió, per tal que els nins que vulguin seguir apronfundint en l’experiència cristiana coneixent més a Jesús i el seu Evangeli, ho puguin fer.

 

3.- Ja ens ha arribat el nou Full lluerna. Està a la vostra disposició ,…

 

ADORACIÓ NOCTURNA      

Pregària amb Exposició del Santíssim a l'Església de Fartàritx   

Dijous, 7 de MARÇ de 2019

Hora 20:30

 

 

 

 

 

 

 

 

*   *   *   *  *

 

Publicado en catequesis adolescents i joves, Comunicacions Generals, Pagina Principal | Deja un comentario

TEMPS DURANT L’ANY

"Quina és la nostra lluita?"


 

Quin ha de ser el centre i l’eix de la nostra vida de creients?

la bondat,

la generositat,

l’amistat,

l’amor fratern.

Tot el que no sigui això és sortir-se del cristianisme.

Quina és la traducció pràctica de tot això?

La lluita per a la igualtat i el dret de tots.

Quina és la nostra lluita?

 

 

 

SETÈ DIUMENGE

(POWER-POINT)

 

 

 

7º diumenge Temps ordinari (C)

 

EVANGELI

 

+ Lectura del sant evangeli segons sant Lluc 6,27-38

 

 

Estimar els enemics

(Mt 5,38-48)

27»Però a vosaltres que escolteu, jo us dic: Estimeu els vostres enemics, feu bé als qui us odien, 28 beneïu els qui us maleeixen, pregueu pels qui us calumnien.29Si algú et pega en una galta, para-li també l'altra, i si et vol prendre el mantell, no li neguis el vestit. 30 Dóna a tothom qui et demana, i no reclamis res al qui et pren allò que és teu.31 Tracteu els altres tal com voleu que ells us tractin. 32 Si estimeu els qui us estimen, qui us ho ha d'agrair? També els pecadors estimen aquells qui els estimen! 33 I si feu bé als qui us en fan, qui us ho ha d'agrair? També ho fan els pecadors! 34 I si feu préstecs als qui espereu que us donaran alguna cosa, qui us ho ha d'agrair? També els pecadors fan préstecs als pecadors, si saben que en trauran un guany.

35 »Però vosaltres, estimeu els vostres enemics, feu bé i presteu sense esperar res a canvi: llavors serà gran la vostra recompensa, i sereu fills de l'Altíssim, que és bo amb els desagraïts i amb els dolents.

36»Sigueu misericordiosos com ho és el vostre Pare.

No judicar els altres

(Mt 7,1-5)

37»No judiqueu, i no sereu judicats; no condemneu, i no sereu condemnats; perdoneu, i sereu perdonats.38 Doneu, i us donaran: us abocaran a la falda una bona mesura, atapeïda, sacsejada i curulla fins a vessar. Tal com mesureu sereu mesurats.

Paraula de Déu.

1 Sa 266,2.7-9.12-13.22-23 1 Co 15,45-49 Lc 6,27-38

Un evangeli exigent, desconcertant, molest… Podem qualificar-lo de moltes maneres. No deixa indiferent. Ni és un genèric “heu de portar-vos bé” amb to d’avia bona i conciliadora, abans d’entrar la coca al forn.

Exigent, difícil… i del tot necessari. Bona Nova total. Totalment necessària, sempre. I també especialment, avui. En els nostres dies, en els que sembla que estem tots molt nerviosos i impacients. A la que salta… A la que salta, i saltem nosaltres!

1.- A vosaltres us dic.

Jesús es dirigeix als seus deixebles. Als qui l’escolten i el segueixen amb atenció. Als qui volen aprendre… i fer-li cas. “A vosaltres, que m’escolteu, us dic…”. Jesús ens parla a nosaltres, deixebles d’avui. Amb to seriós i dient el que hem de fer. Com conduir-nos i relacionar-nos amb els altres. Amb els qui ens envolten. Amb aquells amb qui tenim conflictes i topades. A vosaltres us dic…

Deixebles del Mestre, escoltem el seu ensenyament, aquest cop, dit en imperatiu.

Si portem el nom de cristians, i volem ser-ho, haurem d’aprendre a viure així. Sense dilació i sense excuses. Aquestes són les característiques del Regne.

2.- Estimeu.

Estimeu a fons i de veritat. “Fins que faci mal”… com deia alguna santa benemèrita del nostre temps.

I Jesús no es queda curt: Als enemic, als qui us odien, als qui diuen mal, als qui us calumnien. Estimeu. Cap altra  actitud que no sigui la de l’amor. Posar en marxa l’energia de l’amor. La que ens portarà a actuar i dur a terme diferents realitzacions davant diferents situacions. Diferents. Mai la de col.laborar amb el mal, retornant-lo i engrandint-lo.

Possiblement, estimar els enemics i els qui ens volen mal sigui de les coses més difícils que algú ens pugui demanar. I Jesús ens ho demana. No des d’una exigència ètica, ni d’un ideal de conducta. Ens ho demana des de la seva experiència i coneixença de Déu.

Estimeu.

3.- Més enllà de lògiques humanes estretes.

Ens hem adaptat quasi del tot a l’esquema “acció – reacció”. I ho fem en intensitats, mesures, formes… semblants. Fins i tot hem creat el criteri de “proporcionalitat en la resposta”. Ens hem acostumat tant, que sovint pensem que no hi ha més sortida que retornar el que rebem. “Naturalment, vaig saltar”. “No em deixen altra opció”. “Quina altra cosa podria fer”. “ Si et quedes aturat , et prenen per babau”… Quants cops haurem escoltat -potser, dit?- aquestes i semblants expressions?

El de Jesús no és el codi de circulació que estem acostumats a emprar. Habitualment, circulem amb diferents lògiques. La de la tribu: els meus (bons)/ els altres (dolents). La lògica de la reciprocitat: Així em tracten, així responc. La lògica de la defensa del meu territori i les meves posicions. La lògica de la conveniència: ara mateix, convé?/ o no convé? N’hi ha més, certament. Fins arribar a la lògica (il·lògica) del “jo sóc així i ho vull així”.

Jesús ens ho demana, més enllà de tota mesura humana. És tota una altra cosa.

4.- Déu es així.

Compassiu i misericordiós, hem respost al salm. Déu és l’Amor, Ell mateix.

Aquesta és la gran raó. I a estimar com Ell n’aprenem. Com ja hem experimentat. Perquè Ell ens ha estimat, des del primer moment.

Perquè Ell és així. La gran i incontestable raó. El motiu que ens supera i ens desborda. Ell és així. Ell ens tracta sempre amb amor misericordiós. Sempre. A tots.

 

NO MANIPULAR EL PERDÓ

 

Estimeu els vostres enemics.

 

”Diga'm com parles del perdó, i et diré quin objectiu persegueixes”. És el que he sentit analitzant el que s'ha dit i escrit entre nosaltres sobre el perdó. Moltes veus es senten no per a perdonar, sinó per a reclamar a les víctimes el perdó o exigir als agressors que ho demanin; per a precisar les condicions en les quals es podria concedir, o per a declarar inútil i fins i tot nociu mentre no hi hagi penediment. previ. Tantes paraules interessadessemblen una instrumentalització que buida de contingut el concepte genuí del perdó cristià. Aquest perdó brolla sempre d'una experiència religiosa. El cristià perdona perquè es sent perdonat per Déu. Altres motivacions són secundàries. Perdona qui sap que viu el perdó de Déu. Aquesta és la font última. “Perdoneu-vos mutuament com Déu us ha perdonat en Crist” (Ef 4,32). Oblidar això és parlar d'una altra cosa diferent del perdó evangèlic.

Per això, el perdó cristià no és un acte de justícia. No es pot reclamar ni exigir a ningú com a deure social. Juridicament, el perdó no existeix. El codi penal ignora el verb “perdonar”. El gest sorprenent i heroic del perdó neix d'un amor incondicional i gratuït. No depèn de condicions prèvies. No exigeix res, no reclama res. Si es perdona és per amor. Parlar de requisits per a perdonar és introduir el plantejament d'una altra cosa.

L'Evangeli ens convida simbòlicament a perdonar “..sinó setanta vegades set” (Mt 18, 22), a perdonar inclús a l'agressor que no mostra penediment, des de l'actitud del mateix Crist que en el moment de ser crucificat crida a Déu: “Pare, perdona'ls que no saben el que fan” (Lc 23, 34).

No ens enganyem. Perdonar no és bo de fer. És millor confessar-ho així. Tot manco manipular el discurs del perdó per a exigir a altres responsabilitats o per a defensar cadascú la pròpia posició. Joan Pau II convidava a “guardar l'autenticitat del perdó”, cosa que només és possible “guardant la font, això és, la misericòrdia del mateix Déu, revelada en Jesucrist” (Dives in misericordia, 14).

No és possible escoltar la crida de Jesús: “Estimeu els enemics, feu bé als qui no vos estimen, beneïu els que us maleeixen”, si no es coneix l'experiència de ser perdonat  per  Déu.
 

 

 

 

 

 

 

Publicado en Catequesi infantil, Comunicacions Generals, Pagina Principal | Deja un comentario

PRESENTACIÓ DE COMPTES 2018


PUBLICAT      

a  

per  Antoni  Amorós,  Rector 

. . . . . . 

 

 

PARRÒQUIA DE N. Sra. dels Dolors de Manacor
Presentació comptes 2018



 

SORTIDES

Durant l’any 2018 hem gastat:

  • 1.141,53 € en petites reparacions.

  • En telèfon, electricitat, butano, material d’oficina, material de neteja, gestoria atribuïble al servei de culte, etc. hem gastat 21.713,74 €.

  • En activitats pastorals, revistes, folletos, petits regals, convidades d’agraïment a col.laboradors, etc. hem gastat 6.812,58 €.

    – Les parròquies que ingressen més de 60.000 € han d’ajudar al Bisbat amb un 5 % dels ingressos, això hauria suposat enguany uns 3.200 €.

  • També hem de dedicar al fons per retribuir els capellans un 20 % dels ingressos bruts, això hauria suposat enguany uns 13.000 €. El personal que ha treballat a la parròquia, sumant sou, hacienda, seguretat social, etc. Ha costat 26.559,28 €.

El total de sortides per mantenir l’activitat pròpiament parroquial ha estat d’uns 72.000 €.


 


 

ENTRADES


 

– Els que ens heu demanat funerals, batismes, comunions, noces, etc. heu col.laborat amb 7.265,20 €.

– Els que col.laborau cada mes através del banc heu aportat 1.173,42 €.

– A les bacines heu aportat 29.083,78 €.

– Heu donat en mà de forma desinteressada 3.196,57 €.

Els bacinets de l’Església parroquial han arreplegat 21.929,64 €.

– La subvenció de l’Ajuntament i altres petites entrades han suposat 2.495,25 €.

Total d’entrades per acció no comercial: 65.143,94 €. Un milió de gràcies a tantes persones que col.laborau en el sosteniment econòmic de la parròquia.

Com veis, el funcionament normal de la parròquia suposa un dèficit d’uns 7.000 € que s’ha cobert amb el fruit dels lloguers.


 

EXTRES

Per altra costat, abans de l’arribada del nou rector s’havien gastat 24.582 € en reparacions majors que sempre demanen els grans edificis antics. I durant el 2018 s’ha anat fent la reparació de l’arrambador i les decoracions de les finestres del campanar que han costat, de moment, 30.237,47 €. Un total de despeses per grans reparacions de 54.819,47 €.

Les col.lectes per obres, no cobreixen ni d’enfora aquesta quantitat, que s’ha pogut pagar gràcies a la prudència dels nostres antecessors que anaren fent un raconet per si de cas.


 

Gràcies a la feinada de l’associació per l’Orgue del Convent i al Consell Insular, s’ha iniciat una gran restauració. Durant el 2018 el Consell ha donat 50.000 €. Està bastant avançat que en doni 50.000 més al 2019. I hi ha un conveni perquè la reparació arribi als 250.000 €. Tot manejat amb totes les garanties legals dels diners públics. Sols per restaurar l’orgue.

*  *  *  *  *  *  

 

PARRÒQUIA DE CRIST REI DE MANACOR
Presentació comptes 2018


SORTIDES

  • Durant l’any 2018 hem gastat 254,50 € en petites reparacions.

  • En telèfon, electricitat, butano, material d’oficina, material de neteja, etc. hem gastat 4.738,67 €.

  • En activitats pastorals, revistes, folletos, petits regals, convidades d’agraïment a col.laboradors, etc. hem gastat 519,98 €.

  • Hem de dedicar al fons per retribuir els capellans un 20 % dels ingressos bruts, això hauria suposat enguany uns 2.300 €.

  • El personal que ha treballat a la parròquia ha costat 2.157,85 €.

     

El total de sortides per mantenir l’activitat parroquial ha estat d’uns 10.000 €.


 

ENTRADES

  • Els que ens heu demanat funerals, batismes, comunions, noces, etc. heu col.laborat amb 2.231,16 €.

  • L’arrendament de la rectoria enguany ha tengut una ganància de 3.462,45 €.

  • Els que col.laborau cada mes através del banc heu aportat 308,53 €.

  • A les bacines heu aportat 4.756,22 (a 31 de desembre anavem un poc endarrerits d’ingressar monedes, hi ha hagut uns 2.000 € més que sortiran al 2019).

  • Heu donat en mà de forma desinteressada 370,97 €.

  •  

    < >

    El total d’entrades ha estat de 11.129,33 €.

    Un milió de gràcies a tantes persones que col.laborau en el sosteniment econòmic de la parròquia.

     

Com veis, el funcionament normal de la parròquia suposa un superàvit d’uns 3.000 € que queda a un raconet, junt amb les col.lectes per obres, en previsió de reparacions majors.

 

PARRÒQUIA DE SANT PAU DE MANACOR

Presentació comptes 2018

SORTIDES

 

Durant l’any 2018 hem gastat 286,86 € en petites reparacions. En telèfon, electricitat, butano, material d’oficina, material de neteja, etc. hem gastat 2.090,73 €. En activitats pastorals, revistes, folletos, petits regals, convidades d’agraïment a col.laboradors, etc. hem gastat 807,89 €. Hem de dedicar al fons per retribuir els capellans un 20 % dels ingressos bruts, això hauria suposat enguany uns 1.600 €. El personal que ha treballat a la parròquia ha costat 1.812,01 €.

 

El total de sortides per mantenir l’activitat parroquial ha estat d’uns 6.600 €.

ENTRADES

Els que ens heu demanat funerals, batismes, comunions, noces, etc. heu col.laborat amb 1.316,16 €. Els que col.laborau cada mes através del banc heu aportat 493,07 €. A les bacines heu aportat 6.339,6. El total d’entrades ha estat de 8.148,84 €. Un milió de gràcies a tantes persones que col.laborau en el sosteniment econòmic de la parròquia.

 

Com veis, el funcionament normal de la parròquia suposa un superàvit dun poc més 1.000 € que queda a un raconet, junt amb les col.lectes per obres, en previsió de reparacions majors.

 

 

 

 

 

 

 

*   *   *   *   *

 

 

 

 

 

 

COMUNICACIÓ   DE   CARITAS   DIOCESANA

Des de Càritas Diocesana de Mallorca promovem el Comerç Just com una alternativa real al comerç convencional, que dona suport a cooperatives d’artesans i agricultors de països del Sud.
Des de fa temps, des de la confederació de Càritas es treballa, en col•laboració amb Càritas Jerusalem i en el marc del projecte Iniciativa per la Pau, per tal de contribuir a disminuir el sofriment a Terra Santa i donar una resposta a les persones més necessitades, apostant per la comunió amb la que és la nostra Església Mare

.
Una de les línies de treball d’aquest projecte és la comercialització a través de les Càritas Diocesanes de diferents productes de comerç just de cooperatives d’artesans de Palestina. Una d’aquestes cooperatives és The Holy Land Handicraft Cooperative Society. Aquesta cooperativa duu a terme productes d’artesania religiosa (rosaris, creus, calzes, betlems ornamentació de Nadal,

 

 

COMERÇ JUST

 

 

Publicado en Comunicacions Generals, Pagina Principal | Deja un comentario

DIUMENGE SISÈ DURANT L’ANY

 

Llavors alçà els ulls cap als seus deixebles i digué:

Feliços els pobres: és vostre el Regne de Déu!

Feliços els qui ara passeu fam: Déu us saciarà!

Feliços els qui ara ploreu: vindrà dia que riureu!

Feliços vosaltres quan, per causa del Fill de l'home, la gent us odiarà, us rebutjarà, us insultarà i denigrarà el nom que porteu! Aquell dia, alegreu-vos i feu festa, perquè la vostra recompensa és gran en el cel. Igualment feien els seus pares amb els profetes

 

 

DIUMENGE SISÈ

(POWER-POINT)

 

Els cristians d’avui, ens les creiem les Benaurances?

¿Què tenen a veure les pràctiques religioses sense una reforma real de la vida de cadascú?

Pràcticament, res.

El que salva no són les pràctiques sinó la conversió.

És a dir:

d’egoistes passar a generosos

de vanitosos passar a senzills

de garrepes passar a compartir

i així, successivament.

¿És aquesta la nostra conducta habitual

o no ho és?

Resar un Parenostre és fàcil.

Compartir el que tenim, no ho és gens.

 

6º diumenge Temps ordinari (C)

EVANGELI

+ Lectura del sant evangeli segons sant Lluc 6,17.20-26

 

Jesús i les multituds

17 Després Jesús va baixar amb ells de la muntanya i s'aturà en un indret pla. Allí hi havia molts dels seus deixebles i una gran gentada del poble, vinguda de tot el país dels jueus, de Jerusalem i de la costa de Tir i de Sidó, 18 per escoltar-lo i fer-se guarir de les seves malalties. Els turmentats per esperits malignes també eren curats. 19 Tota la gent intentava tocar-lo, perquè sortia d'ell una força que guaria tothom.

 

Benaurances i malaurances

(Mt 5,1-12)

20 Llavors alçà els ulls cap als seus deixebles i digué:

–Feliços els pobres: és vostre el Regne de Déu!

21 »Feliços els qui ara passeu fam: Déu us saciarà!

»Feliços els qui ara ploreu: vindrà dia que riureu!

22 »Feliços vosaltres quan, per causa del Fill de l'home, la gent us odiarà, us rebutjarà, us insultarà i denigrarà el nom que porteu! 23 Aquell dia, alegreu-vos i feu festa, perquè la vostra recompensa és gran en el cel. Igualment feien els seus pares amb els profetes.

24 »Però ai de vosaltres, els rics: ja heu rebut el vostre consol!

25 »Ai de vosaltres, els qui ara aneu tips: vindrà dia que passareu fam!

»Ai de vosaltres, els qui ara rieu: vindrà dia que us doldreu i plorareu!

26 »Ai quan tota la gent parlarà bé de vosaltres: igualment feien els seus pares amb els falsos profetes!

Paraula de Déu.

Jr 17,5-8 1 Co 15,12.16-20 Lc 6,17.20-26

 

 

El Regne de Déu

El Regne de Déu és per a vosaltres”. Què és el Regne de Déu? El Regne de Déu no és un premi de consolació per a aquells que ho passen malament! El Regne de Déu no és aconseguir un ajustat equilibri entre el dolor d’aquest món i el goig i felicitat de l’altre. El Regne de Déu no és una mera promesa, que no es realitzarà fins al món futur.

El Regne de Déu és quelcom present. El Regne de Déu és el projecte de Déu per a la humanitat, és el desig de Déu de felicitat per a tothom, i especialment per als que ho estan passant malament.

El Regne de Déu és ja present entre nosaltres. Jesús mateix ho va dir en algunes ocasions, el Regne de Déu és entre vosaltres, és dintre de vosaltres. El Regne de Déu és el mateix Jesús, que entre nosaltres, realitza el projecte, el desig de Déu. La vinguda de Jesús és Regne de Déu. Ell el va començar a realitzar.

Cap al Regne de Déu

El Regne de Déu no és un estat. sinó un procés; no és una situació, sinó un dinamisme; no és una pura promesa, sinó un compromís. És el projecte al que Déu s’hi ha compromès i, per això, ens va enviar el seu Fill, Jesús de Natzaret, que el va anar realitzant. I Jesús ens ha comunicat el seu Esperit, perquè mogui els nostres cors a seguir col·laborant-hi. El Regne de Déu és la tasca dels seguidors de Jesús. Jesús va dirigir la seva mirada bondadosa, el seu cor obert i el seu gest acollidor als pobres, als qui ploraven, als famolencs i als menyspreats.

Feliços vosaltres…Ai de vosaltres!

Amb Jesús, els pobres, els qui ploren, els famolencs, els menyspreats estan d’enhorabona, són benaurats, són feliços, perquè el projecte de Déu va dirigit en benefici d’ells. Aquesta és la Bona Notícia!

I l’evangelista Lluc vol reblar aquesta bona notícia, a tots aquests, amb un dur advertiment als qui es situen al marge del projecte de Déu; es més, l’ obstaculitzen, quedant-se en la soledat i l’engany dels seus diners, amb la rialla buida i superficial del seu benestar individualista, amb el fred plaer del seu estómac saciat, i amb l’afalac dels seus, sovint interessats, admiradors.

Conversió i compromís

Però sempre hi ha, per a tots aquests, la possibilitat d’ entrar a la dinàmica del Regne de Déu, sempre hi la possibilitat de col·laborar al projecte del Regne, de convertir-se al Regne de Déu anunciat per Jesús.

Sempre hi ha aquesta possibilitat, per a tots aquells que tenen sobrats recursos, si viuen austerament per ajudar a poder fer que els pobres ho siguin menys i tinguin els suficients recursos. Sempre hi ha aquesta possibilitat per a tots aquells que viuen contents i eufòrics per la seva bona sort, si es solidaritzen amb els qui ploren, perquè se sentin confortats. Sempre hi ha aquesta possibilitat per als qui se senten ben satisfets i saciats, si amb la seva sobrietat poden ajudar a satisfer la fam d’altres. Sempre hi ha aquesta possibilitat per als qui viuen afalagats per la bona fama i prestigi, si es mouen per defensar i promoure la dignitat dels marginats, menyspreats i rebutjats pel motiu que sigui.

Nosaltres portem dins nostre l’Esperit de Jesús Ressuscitat, sigui la que sigui  la situació en la que ens trobem. I l’Esperit de Jesús ens empeny a fer Regne de Déu, benaurança i felicitat al nostre món. La Paraula que hem escoltat i l’aliment  i beguda que prendrem ens hi compromet. El pa i el vi de l’eucaristia són aliment i beguda de solidaritat. És Jesús mateix! És Regne de Déu!

Francesc Xicoy, sj.

 

 

FELICITAT

Podem llegir i escoltar cada cop més sovint notícies optimistes sobre la superació de la crisi i la recuperació progressiva de l'economia.

S'ens diu que hi ha creixement econòmic, però ¿Creixement de què ? ¿ creixement per a qui ? No s'ens informa de tota la veritat del que passa.

La recuperació econòmica va endavant consolida i perpetua la “societat dual”. Un abisme cada cop més gros entre els que poden millorar son nivell de vida amb seguretat i els que queden despenjats, sense feina ni futur dins aqusta vasta recuperació econòmica.

De fet, creix alhora un consum ostentós i provocatiu dels cada cop més rics i la misèria i inseguretat dels cada cop més pobres.

La paràbola de l'home ric “que es vestia de porpra i lli i celebrava festes esplèndides cada dia” i del pobre Llàtzer que esperava satisfer la fam amb les miques que queien de la taula del ric, ès una realitat en la societat dual.

Entre nosaltres existeixen “mecanismes econòmics, financers i socials” denunciats pel Papa, “els quals manejats per la voluntat del homes, funcionen de manera quasi automàtica, i fan més rígides les situacions de riquesa dels uns i pobresa dels altres”. Un cop més consolidem una societat desigual i injusta.

Podem donar explicacions tècniques, però quan el resultat que es constata és l'enriquiment sempre més gros dels ja rics i l'enfonsament dels més pobres, es consolida la insolidaritat i la injustícia.

A les benauraces, Jesús adverteix que un dia es girarà la sort dels rics i la dels pobres. Pot ser hi hagi també avui bastants que, com Nietzsche, pensin que aquesta actitud de Jesús és fruit del ressentiment i la impotència de qui no pot assolir la justícia i demana venjança divina.

Tanmateix, el missatge de Jesús no neix de la impotència d'un home derrotat i ressentit, sinó de sa visió intensa de la justícia de Déu, que no pot permetre el triumf final de la injustícia.

Passats vint segles, la paraula de Jesús segueix essent decisiva per als rics i per als pobres. Paraula de denúncia per a uns i promesa per als altres. Segueix viva i ens interpel·la a tots.

 

 

 

 

 

Publicado en Catequesi infantil, Comunicacions Generals, Pagina Principal | Deja un comentario

TEMPS DURANT L’ANY

 Veient una pesca com aquella, ell i tots els qui anaven amb ell no se';n sabien avenir, i igualment passà amb Jaume i Joan, fills de Zebedeu, que eren socis de Simó. Jesús digué a Simó: No tinguis por. D'ara endavant seràs pescador d'homes.
Ells to      naren les barques a terra, ho deixaren tot i el van seguir.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

5º diumenge   Temps  ordinari  (C)

EVANGELI

Ho deixaren tot i el seguire

+ Lectura del sant evangeli segons sant Lluc 5,1-11

 

Crida dels primers deixebles

1En una ocasió, Jesús es trobava vora el llac de Genesaret, i la gent s'apinyava al seu voltant per escoltar la paraula de Déu.Llavors veié dues barques amarrades vora l'aigua; els pescadors n'havien baixat i rentaven les xarxes.3Pujà en una de les barques, que era de Simó, li demanà que l'apartés una mica de terra, s'assegué i instruïa la gent de la barca estant.

4Quan acabà de parlar, digué a Simó:

–Tira llac endins i caleu les xarxes per pescar.

5Simó li respongué:

–Mestre, ens hi hem escarrassat tota la nit i no hem agafat res; però, ja que tu ho dius, calaré les xarxes.

6Ho feren així, i van arreplegar tant i tant de peix que les xarxes se'ls esquinçaven.7Llavors van fer senyal als companys de l'altra barca que vinguessin a ajudar-los. Ells hi anaren, i ompliren tant les dues barques que quasi s'enfonsaven.

8Simó Pere, en veure-ho, es llançà als genolls de Jesús dient:

–Aparta't de mi, Senyor, que sóc un pecador!

9Veient una pesca com aquella, ell i tots els qui anaven amb ell no se'n sabien avenir,10i igualment passà amb Jaume i Joan, fills de Zebedeu, que eren socis de Simó. Jesús digué a Simó:

–No tinguis por. D'ara endavant seràs pescador d'homes.

11Ells tornaren les barques a terra, ho deixaren tot i el van seguir.

Paraula de Déu.

 

 

TOT ÉS GRÀCIA

Es meravellaven de les paraules de gràcia.

Els habitants de Cafarnaüm s'admiren de “les paraules de gràcia” que brollen de la boca de Jesús ja que, quan llegeix en la sinagoga el llibre d'Isaïes, només recull les paraules que parlen de salvació i no les de venjança i càstig.

Abans, els cristians parlaven de la gràcia més sovint. El dilema decisiu de la vida es formulava en aquests termes: “estar en gràcia” o “estar en pecat”. Avui això sembla arraconat com a cosa secundària, i la paraula mateixa “gràcia” tan sols no té cap significat especial.

Tanmateix, la fe cristiana no ha trobat una paraula més adequada per a expressar la bondat, l'estima i la misericòrdia de Déu que impregnen i penetren la nostra existència entera. L'home no és “desgraciat”. No està en “des-gràcia” davant Déu. Tota persona, ho sàpiga o no, compta sempre amb sa gràcia. El més indigne, el més perdut, sempre està envoltat per la gràcia de Déu que l'acull i estima sense mida.

Malgrat predicacions hagin pogut suggerir el contrari, no és  que els homes tinguem que ser bons per què Déu ens accepti i ens estimi. Déu ens estima perquè és Amor i no pot ser d'altra manera. I nosaltres som bons si ens deixem transformar per aquest amor.

Malgrat la nostra mediocritat i el nostre pecat, Déu no deixa d'oferir-se i comunicar-se. No es retira de nosaltres. El nostre pecat no desfà la seva presència amorosa. Només impedeix que aquesta presència ens alliberi i ens faci persones.

Déu és aquí, sosten i anima nostre ésser amb son amor, respecta nostra llibertat, ens crida a una vida més plena. Com escriví G Bernanos “tot és gràcia”, perquè tot, absolutament tot, està sostingut, envoltat i penetrat pel misteri d'aquest Déu que és gràcia, acollida i perdó per a totes les criatures.

A banda, seria una equivocació pensar que la gràcia és “quelcom” que es rep de Déu només interiorment i de manera invisible, en el profund de l'ànima. La gràcia és presència salvadora de Déu que s'ens regala de mil maneres a tots i a cada un de nosaltres a través de persones, experiències i esdeveniments que mantenen nostra vida, ens interpel·len i ens fan créixer cap a la Vida definitiva. La gràcia és present en tota nostra existència.

 

 

Is 6,1-2a.3-8 1Co 15,1-11 Lc 5,1-11

 

Sant Lluc ens presenta avui dos moments de la vida apostólica de Jesús, al començament de la seva missió pastoral i itinerant.

Primer, veiem Jesús vora el llac de Genesaret, un llac de la seva regió de Galilea. Molta gent seguia el Senyor, fins a trobar-lo a la vora del llac. I allà, ens diu l’evangelista, molts eren els qui l’escoltaven a prop de l’aigua.

Hi havia també uns pescadors que havien baixat de les seves barques per rentar les xarxes. No coneixien gaire el Senyor, pero veien la gentada que l’escoltava amb interés. I, vet aquí, que Jesús, tan bon punt va acabar de parlar, va dir a Simó, un home vigorós que semblava el cap del grup de pescadors: “Tira endins, i caleu les xarxes per pescar”.

Simó va pensar: aquest predicador no coneix gaire la nostra feina, no és un home dels nostres; com es pot fer una bona pesca a ple dia? El bon moment és durant la nit…però es va animar i va respondre:”Mestre, ens hem escarrassat tota la nit i no em agafat res; però ja que vos ho dieu, calaré les xarxes per pescar”.

I ho feren així, i van arreplegar tant i tant de peix que les xarxes s’ esquinçaven.

Paraula molt important: Si ho dieu, ho faré; és a dir, tinc confianca en vós, vós sabeu millor el que ens convé, no voleu  més que el nostre bé.

No sempre els resultats són com ho desitgem, no hem d’esperar que tot s’arregli pel fet de confiar en el Senyor. Pero sí que rebrem més anims, una mica més de “moral”, de capacitat per lluitar contra el desànim.

 És important que escoltem aquesta crida: “vine amb mí, veniu amb mi”. És una invitació personal que cada día es renova, al començament de la jornada. Quan ens llevem, i comencem les petites o grans lluites del dia, saber que el Señor es a prop és d’una gran importància, que pot fer que siguem millors en el dia a dia, y més capaços de sobrepassar els moments de desànim o de malhumor. Ell és el company que no ens deixa sols, ni abatuts.

“Amb la vostra ajuda ho intentaré de nou”: ser més amable, pensar amb els altres, amb el somriure, etc. Amb aquesta confiança renovada dia a dia, podré anar endavant, trobaré la perseverança que em falta. I això demana un temps breu o llarg de pregària cada dia, al matí, a la tarda o al migdia. Una pregària sencilla, però fidel.

Que Ell faci créixer al nostre cor la fe i la confiança. Amén.

"Quin és el centre de la vida?"

La reacció d’aquells deixebles és de

sorpresa

estranyesa

astorament

davant la revelació divina de la pesca miraculosa.

Què va passar allà?

Una teofania, és a dir: una manifestació de Déu.

Déu es manifesta no en el sagrat – temple o espai de culte – sinó en el profà: el treball de la pesca, en la tasca del treball.

Amb altres paraules:

Jesús va desplaçar la religió: la va treure del temple i del culte i la va posar en les tasques de la vida, en els afanys de la productivitat que necessitem en aquest món per a poder viure amb dignitat.

Quin és el centre de la vida?

Seguir Jesús!

Com el seguim, nosaltres?

 

LA FORÇA DE L'EVANGELI

L'episodi d'una pesca sorprenent i inesperada en el llac de Galilea ha estat redactat per l'evangelista Lluc per a infondre ànim a l'Església quan experimenta que els esforços per a comunicar el seu missatge fracassen. El que ens diu és molt clar: hem de posar la nostra esperança en la força i l'atractiu de l'Evangeli. Comença amb una escena insòlita. Jesús dempeus a la vora del llac, i la gent amuntegada entorn d'ell per escoltar la Paraula de Déu. No vénen per curiositat. No s'acosten per a veure prodigis. Només volen escoltar la Paraula de Déu.

No és dissabte. No estan congregats en una sinagoga prop de Cafarnaüm per a escoltar les lestures que es llegeixen durant l'any. No han pujat a Jerusalem per a escoltar els sacderdots del Temple. El que els estira és l'Evangeli del Profeta Jesús, rebutjat pels veïnats de Natzaret.

L'escena de la pesca també és insòlita. Quan de nit, en temps més favorable per a pescar, Pere i els seus companys,  pel  seu  compte  no agafen res.. Quan, ja de dia, tiren les xarxes, confiats en la Paraula de Jesús que dirigeix la feina, es dóna pesca abundant, contra tota expectativa.

En el rerefons de les dades que mostren cada cop més la crisi del cristianisme entre nosaltres hi ha un fet innegable: l'Església perd de manera imparable el poder d'atracció i la credibilitat que tania. No ens podem enganyar. Els cristians experimentem que la nostra capacitat per a transmetre la fe a les noves generacions cada cop és més minsa. No manquen esforços i iniciatives. Però, no es tracta d'inventar noves estratègies.

És el moment de recordar que l'Evangeli de Jesús té una força d'atracció que no està en nosaltres. És la qüestió més decisiva: ¿ Seguim “fent coses” des d'una Església que ha perdut atractiu i credebilitat o posem la nostra energia en retrobar l'Evangeli com la única força capaç d'engendrar fe en els homes i dones d'avui ?

¿ No cal posar l'Evangeli en primer pla ? El més important en aquests moment crítics no són les doctrines elaborades durant segles, sinó la vida i la persona de Jesús. Decisiu no és que la gent participi en les nostres coses, sinó que puguin entrar en contacte amb ell. La fe cristiana només es desvetlla quan les persones es troben com a testimonis que irradien el foc de Jesús.

 

 

Publicado en Catequesi infantil, Comunicacions Generals, Pagina Principal | Deja un comentario