"OCTAVARI   PER  LA  UNITAT   DELS  CRISTIANS"

(18 a  25  gener )  (clicar)   

*  *  *  *  *  *  

COMUNICACIONS:

DIUMENGE 19 DE GENER DE 2020

– Dissabte que ve, dia 25, festa de la Conversió de St. Pau, és la titular de la Parròquia de St. Pau.

            -Tots estam convidats a la missa solemne de St. Pau a les 19.30.       

*  *  *  *  *  

L'endemà, Joan veié que Jesús venia cap a ell, i exclamà: Mireu l'anyell de Déu, el qui treu el pecat del món!. És aquell de qui vaig dir: "Després de mi ve un home que em precedeix, perquè, abans que jo, ell ja existia."

2º diumenge Temps ordinari (A)

EVANGELI

Mireu l'Anyell de Déu, el qui treu el pecat del món.

+ Lectura del sant evangeli segons sant Joan 1, 29-34

29 L'endemà, Joan veié que Jesús venia cap a ell, i exclamà:

–Mireu l'anyell de Déu, el qui treu el pecat del món! 30 És aquell de qui vaig dir: "Després de mi ve un home que em precedeix, perquè, abans que jo, ell ja existia." 31 Jo no el coneixia; però, si vaig venir a batejar amb aigua, va ser perquè ell es manifestés a Israel.

32 Joan testimonià encara:

–He vist que l'Esperit baixava del cel com un colom i es posava damunt d'ell. 33 Jo no el coneixia, però el qui m'envià a batejar amb aigua em va dir: "Aquell damunt el qual veuràs que l'Esperit baixa i es posa, és el qui bateja amb l'Esperit Sant." 34 Jo ho he vist i dono testimoni que aquest és el Fill de Déu.

Paraula de Déu.

(Clicar)

Is 49,3.5-6 1Co 1,1-3 1 Jn 1,29-3

Ens trobem ja en els diumenges de temps ordinari que ens proposa l’Església fins que arribi la Quaresma. Aquest any les lectures en general són de l’Evangeli segons sant Mateu, però avui hem llegit l’Evangeli segons sant Joan. Podem pensar que es tracta com d’un “pròleg” al llibre que anirem llegint al llarg d’aquest any litúrgic, l’evangeli segons sant Mateu.

I què fa un pròleg? Doncs bàsicament enunciar els grans temes que hi aniran apareixent, i el plantejament general de l’obra, per tal de motivar al lector a entrar a fons i amb ganes dins el que ve a continuació.

Avui doncs se’ns parla de tres temes fonamentals en la nostra fe i la nostra vida: que Jesús és el Senyor que “pren damunt seu el pecat del món” per a alliberar-nos; que, ple de  l’Esperit Sant, ha vingut a renovar-nos i començar una etapa nova de relació amb Déu; i finalment, que nosaltres estem convidats a donar testimoni de tot això.

De totes maneres, ens fixarem avui sobretot en la figura de Joan Baptista com aquell que dóna vida a l’escena que se’ns ofereix avui.

1) Joan veu

És bonic observar com l’inici de l’evangeli d’avui és bastant abrupte: “el dia següent, Joan veié que Jesús venia cap a ell i digué: «Mireu…”

És remarcable com tot sorgeix d’una mirada que sap veure, que sap identificar a Jesús. Jesús podia haver passat entre d’altres, com tants altres, desapercebut…Però Joan ja sap qui és Jesús, el reconeix, i es posa a cridar.  I 

el que diu és precisament: ”mireu”, com dient: ‘apreneu a mirar i a identificar Jesús present i que ve cap a nosaltres’, apreneu a afinar la vostra vista per veure Jesús present i com aquell que ve cap a nosaltres…

Potser nosaltres també hem d’aprendre del que diu Joan, i fer-li cas quan ens diu: “mireu…”

Potser hem d’aprendre a afinar la nostra vista, la nostra mirada, per aprendre a reconèixer Jesús, el Senyor, quan es presenta actuant també avui, en els nostres dies, en les nostres vides, en el nostre món concret i proper.

Recordem que l’evangeli de Mateu acaba amb aquestes paraules: “i sapigueu que jo estic amb vosaltres tots els dies, fins el final dels temps”… Això, ens ho creiem d’alguna manera? Si és així, per què no afinar la nostra mirada per reconèixer aquesta presència del Senyor “tots els dies” entre nosaltres?

2) Joan dona testimoni

És impressionant la força de Joan, quan diu: “jo ho he vist i dono testimoni…”. Sí, dóna testimoni perquè “he vist com l’Esperit del cel baixava com un colom…”, dona testimoni perquè ha sabut mirar i entendre.

I el testimoniatge de Joan és ben valent: en la següent escena, Joan testimonia sobre Jesús també als seus deixebles, i els anima a deixar-lo, a ell, per iniciar una vida de seguiment de Jesús. És un testimoniatge compromès, que se sap posar on li pertoca i posa el centre d’atenció no en ell, sinó en aquell sobre qui testimonia. Per a Joan, el centre és Jesús, el centre és aquell que “bateja amb l’Esperit Sant”, aquell que culmina allò que ell havia preparat.

Ens podem preguntar si nosaltres també sabem donar testimoniatge sobre Jesús, si reconeixem, en primer lloc en el nostre cor, que Jesús és qui renova, vivifica, dóna sentit i força a allò que fem per construir Regne de Déu en el nostre món…

Jo, ¿puc donar testimoniatge de Jesús perquè reconec en Ell el centre de la meva vida?  Com diu un text preciós parlant de les persones consagrades al final de la seva vida: ¿en quina mesura podem dir que la nostra vida “no es pot entendre sense Déu”? ¿De quina manera la meva vida és testimoniatge de Déu, de Jesús?

3) Joan se sap posar al seu lloc

És molt notable com els evangelis que ens parlen de Joan Baptista remarquen molt la seva humilitat i la seva claredat en posar al centre Jesús i no ell. Segurament, molts dels seus seguidors pensarien que ell era el profeta esperat… i Joan hauia d’insistir molt que no, que ell era només qui havia d’anunciar aquell que havia de venir, Jesús.

Ben fortes sonen en aquest context aquestes paraules: “després de mi ve un home que m'ha passat davant, perquè, abans que jo, ell ja existia”… o el contrast que remarca ell mateix entre la humilitat i el caràcter penitencial del seu baptisme (“jo batejo només amb aigua”) front el vivificador baptisme de Jesús (“ell batejarà amb l’Esperit Sant”)…

Ens podem preguntar també nosaltres: com estic d’humilitat, d’esperit de servei, de buscar el bé dels altres per sobre del meu. En definitiva, ens podem preguntar si el centre de la nostra vida el tenim en nosaltres mateixos, i en Jesús i en els altres.

(clicar)

La fe als cors i les ments

(clicar)

 (clicar)

4º diumenge d'Advent (A)

EVANGELI

Jesús naixerà de Maria, desposada amb Josep, fill de David.

Lectura del sant evangeli segons sant Mateu 1,18-24

18 El naixement de Jesús, el Messies, fou d'aquesta manera: Maria, la seva mare, estava unida amb Josep per acord matrimonial i, abans de viure junts, ella es trobà que havia concebut un fill per obra de l'Esperit Sant. 19 Josep, el seu espòs, que era un home just i no volia difamar-la públicament, resolgué de desfer en secret l'acord matrimonial. 20 Ja havia pres aquesta decisió, quan se li va aparèixer en somnis un àngel del Senyor que li digué:

–Josep, fill de David, no tinguis por de prendre Maria, la teva esposa, a casa teva: el fruit que ella ha concebut ve de l'Esperit Sant. 21Tindrà un fill, i li posaràs el nom de Jesús, perquè ell salvarà dels pecats el seu poble.

22 Tot això va succeir perquè es complís allò que el Senyor havia anunciat pel profeta:23 La verge concebrà i tindrà un fill, i li posaran el nom d'Emmanuel , que vol dir «Déu amb nosaltres».

24Quan Josep es despertà, va fer el que l'àngel del Senyor li havia manat i va prendre a casa la seva esposa.

Paraula de Déu.

Is 7,10-14 Rm 1,1-7 Mt 1,18-24

Moltes persones han sobreviscut a conflictes al seu país d’origen, han patit l’angoixa i la privació a camps de refugiats i lluiten en un país nou, en una llengua nova i amb una nova forma de viure. D’alguna manera, han aconseguit desafiar situacions que semblaven insuperables. Ens meravellem pel coratge, la determinació i l’impuls que sovint caracteritzen persones en aquestes circumstàncies extraordinàries.

Com a creients, també aprenem la lliçó de reconèixer el Déu de les sorpreses que es manifesta en esdeveniments improbables i inesperats. La paraula de Déu d’aquest 4t diumenge d’Advent reforça aquesta lliçó. Ens ensenya que Déu ens assoleix de maneres que ens sorprenen i ens desafien. Hem d’estar disposats a deixar anar el nostre desig de controlar el futur i a acceptar el camí de Déu amb humilitat i coratge.

A la primera lectura, el profeta Isaïes va parlar amb el rei Acaz sobre el pla de Déu per al seu poble durant el temps turbulent abans de l’ensorrament de Judà i l’exili. Acaz s’havia aliat amb el poderós rei d’Assíria per salvar la seva pròpia pell. Havia intentat reforçar la seva base de poder mitjançant astutes aliances! Era una oportunitat i un oportunisme polític clàssic.

Isaïes, però, va anar contra l’opció de la política de supervivència. Li preocupava més la fidelitat al pacte amb Déu i a la tradició d'Israel, que haurien estat en perill per l'aliança amb un rei estranger. Va dir a Acaz que Déu salvarà el seu poble no mitjançant aliances poderoses, sinó mitjançant un nen vulnerable i indefens. Que Déu treballa a través de la debilitat i la vulnerabilitat és una lliçó punyent tant per al poble de l’aliança com per a tots nosaltres.

L’evangeli ens explica la història de com el pla de Déu es desplega i repercuteix en les vides de Maria i Josep. Sembla que hi ha un patró de manera de fer de Déu que irromp, trastorna i desafia el pensament i el comportament humà. En el relat de l’anunciació, va entrar en la vida pacífica d’una noia de Natzaret.

A l'episodi d'avui, Josep va ser pertorbat i es va capgirar la seva vida arran de la intervenció divina. En descobrir que Maria ja estava embarassada quan no s’havien mudat junts, va planejar divorciar-se d’ella. Va ser llavors quan Déu va ajudar a Josep a acollir la realitat i la situació concreta com a designi i camí de salvació. Això demana molta humilitat, obertura, valentia i confiança per part de Josep. Va ser capaç, amb l’ajuda de Déu, de modificar el seu projecte de vida segons la inspiració de Déu.

A nosaltres, com els va passar al rei Acaz a Maria i a Josep, el Déu de les sorpreses també ens ve a trobar en els esdeveniments i, sovint, ens repta, tot capgirant les nostres expectatives.

Ens cal desitjar i demanar gràcia a Déu per a créixer en fe, bondat, obertura, humilitat, atenció, disponibilitat, abnegació… i per procurar disposar-nos i posar mitjans per a que l’Esperit ens pugui anar treballant. És important que dediquem estones, en pregària, a meditar i contemplar. I també a ‘passar per la pregària’ allò que anem vivint. Jesús mateix necessitava pregar. Això ens pot ajudar a copsar el pla de Déu, com a Maria, Josep, Isaïes…La Bona Notícia del Nadal ens diu que Déu és Emmanuel, Déu-amb-nosaltres i que ens ve a trobar en les cruïlles i desconcerts de les nostres vides i, especialment, en les persones que són es situació de desconcert, inseguretat i trasbals, en situació de marge, de llindar.

En uns dies, celebrarem el pla més gran de Déu per a la humanitat: l’Encarnació. El Messies vindrà com un infant. Naixerà de Maria mitjançant el poder de l’Esperit Sant i serà acollit per Josep, de la casa de David. Jesús salvarà el seu poble del pecat. És la revelació radical de l’amor fidel i la màxima expressió de salvar la vida.

Que Maria i Josep siguin els nostres intercessors i models de fe i confiança en Déu, mentre ens preparem per acollir novament Jesucrist, Llum del món i Príncep de la Pau.

(clicar)

RECUPERAR  EL  NADAL   (clicar)

ALLIBERAR   (clicar)

                                                                                                       A qui compararé la gent d'aquesta generació? Són com els nois que seuen a les places i criden als seus companys dient-los: "Toquem la flauta, i no balleu; cantem                                                                                              complantes, i no us planyeu!" Perquè ha vingut Joan, que no menja ni beu, i diuen: "Té el dimoni"; ha vingut el Fill de l'home, que menja i beu, i diuen: "Aquí teniu                                                                                                          un  golut i un bevedor, amic de publicans i pecadors." Però les obres de la saviesa acrediten que és justa.

3º diumenge de Advent (A)

EVANGELI

¿Ets tu el qui ha de venir, o n'hem d'esperar un altre?

Lectura del sant evangeli segons sant Mateu 11,2-11

Is 35,1-6a.10 Jm 5,7-1 Mt 11,2-11

Què poquet queda, ja, pel dia de Nadal! Deu dies. I curtets. Molt plens de coses!! Aprofitem-los. No els donem ja per vençuts. Ens poden ajudar a preparar el nostre cor per una bonica i senzilla trobada. Tant de bo!

1.- Alegria!

Potser la pressa, el neguit, o el corrent… ens poden dir que avui és dia de preparacions, llistes, plans, “aprofitem per…”, o qui sap quina altra cosa. No ens ve gens malament recordar-nos que, tradicionalment, avui és conegut com el diumenge de l’alegria. El diumenge del goig. D’alegrar-nos amb la vinguda propera del Senyor. (Possiblement, també farem bé de pensar que cada dia hauria de ser el dia de la alegria!). Però ens ve bé –molt bé- recordar-nos–ho avui. Dia de sentir-nos i renovar-nos com a persones del goig. Cristians alegres. Amb tot el realisme del món. Sense haver de negar res, oblidar res, ni mirar a una altra banda. El Senyor ve a trobar-nos. Ell ve a nosaltres. Eixamplem el cor. Respirem a fons. Quin goig!!

2.- I ens tornem a trobar Joan.

És una de les figures importants de l’Advent. Ja el vam trobar diumenge passat. Potser, diumenge passat, més al seu ambient i en la seva salsa. Avui, però, contrariat. Lligat i privat de llibertat. El precursor, el que ha d’obrir camins, tancat i barrat. Ben bé, el món a l’inrevés.

I, així estant, potser una mica desconfiant i pessimista. Envia els seus deixebles a preguntar a Jesús sobre ell mateix. Ets tu? Quin tipus d’esperança podem posar en marxa? Quins plantejaments tens, Jesús? Vas seriosament? Mira que ja tenim algunes experiències tristes i decebedores. ¿Que potser seràs un més dels qui han començat amb força i després es desinflen ràpidament? Després, caldrà tornar a començar? …

Si fa o no fa, unes preguntes molt semblants a les que ens ronden a nosaltres de tant en tant. En moments de contrarietats i de cansaments. ¿Podem mantenir alçades les esperances en un món millor i més humà? Hi ha futur? De debò podem seguir somniant en un món com Déu vol? O, millor, rebaixem expectatives? Les preguntes del Joan que habita en nosaltres. A cops un xic desbocat, a cops quiet i a la gàbia. Ets tu?

I Jesús, home lliure, germà gran que ens vol lliures, no respon ni sí, ni no.

Mireu els signes, els senyals, fets incipients. I des del que veieu, decidiu. Vosaltres mateixos. Però honestament, eh! La decisió és personal. No hi ha opcions amb certificat de garantia. La decisió és personal. Fonamentada i recolzada amb fets i actuacions, sí. Confiada. Ben aventurada.

3.- I, avui, què veiem i què escoltem?

Preguntats pel que veiem i escoltem, segur que podem referir moltes coses. I molt diverses. Potser cal posar l’atenció en coses que no surten a la tele ni als  diaris, però que són reals i ben importants. Molt importants, encara que no siguin sorolloses ni vistoses.

I, ben segur que en trobem unes quantes.

.- Veig molta gent bona. I molt bona gent.

.- Veig  gent gran que ho ha donat tot, i encara està agraïda. I es preocupen pels altres.

.- Veig qui fa la seva feina posant i donant mol més del toca.

.- Veig gent que, quan ja no pot més, encara pot més.

.- Veig famílies que són escoles d’estimació i de respecte.

.- Veig joves i grans que donen els seu temps i les seves energies en favor d’altres. Sense mandra a complicar-se la vida.

-. Veig mans que agafen mans, i abracen, i avancen juntes, al pas del més feble.

.- Veig rostres, esforços, braços de solidaritat que comparteixen i donen

.- Veig molta gent que surt de sí mateixa, i va a trobar a qui no té ningú.

.- Veig que hi ha qui no passa de llarg.

.- Veig joves que estimen. Amb tendresa. Que posen pau. Que nodreixen l’esperança dels veïns.

.- Veig qui perdona. I qui comença de nou.

.- …

Ai!  Si veiéssim més sovint tot això!!

Potser fins i tot diríem que hem vist que Déu és entre nosaltres!

LA  NOSTRA   RELIGIOSITAT  (clicar)

Jesús t’ha trobat, feia temps que et cercava. No és com Plató, ni com Sèneca o Kant; és viu, dins teu. Jesús ha començat a ser el Camí. Molt més que un Mestre, molt més que un Savi, molt més que un Guia. És Amistat, és Projecte, és Subversió, és Amor i Vida. 

SORPRENENT  

EXCURSIÓ  DE  LA  CATEQUESI   A  SANT  SALVADOR  DE  FELANITX:

(1 desembre 2019)

*  *  *  *  *  *  

La Inmaculada Concepció de Santa María Verge (A)

EVANGELI

Déu te guard, plena de gràcia, el Senyor és amb tu.

Anunci del naixement de Jesús

26 El sisè mes, Déu envià l'àngel Gabriel en un poble de Galilea anomenat Natzaret, 27 a una noia verge, unida per acord matrimonial amb un home que es deia Josep i era descendent de David. La noia es deia Maria. 28 L'àngel entrà a trobar-la i li digué:

–Déu te guard, plena de la gràcia del Senyor! Ell és amb tu.

29 Ella es va torbar en sentir aquestes paraules i pensava per què la saludava així. 30 L'àngel li digué:

–No tinguis por, Maria. Déu t'ha concedit la seva gràcia. 31 Tindràs un fill i li posaràs el nom de Jesús. 32 Serà gran i l'anomenaran Fill de l'Altíssim. El Senyor Déu li donarà el tron de David, el seu pare. 33 Regnarà per sempre sobre el poble de Jacob, i el seu regnat no tindrà fi.

34 Maria preguntà a l'àngel:

–Com podrà ser això, si jo sóc verge?

35 L'àngel li respongué:

–L'Esperit Sant vindrà sobre teu i el poder de l'Altíssim et cobrirà amb la seva ombra; per això el fruit que naixerà serà sant i l'anomenaran Fill de Déu. 36 També Elisabet, la teva parenta, ha concebut un fill a les seves velleses; ella, que era tinguda per estèril, ja es troba al sisè mes, 37 perquè per a Déu no hi ha res impossible.

38 Maria va dir:

–Sóc l'esclava del Senyor: que es compleixin en mi les teves paraules.

I l'àngel es va retirar.

Paraula de Déu

ALEGRIA   I  CONFIANÇA  (clicar)

Gn 3,9-15.2 Rm 15,4-9 Lc 1,26-38

Vivim en un món ple de violència, injustícies, corrupció i destrucció de la natura, tot està contaminat. Els joves es troben davant d´un  futur molt fosc, els grans enyorem el passat  perdut. I encara que el temps d´advent ens parla de  d´esperança, de preparar els camins del Senyor, molts no troben motius per esperar. Alguns pensen que vivim deixats de la mà de Déu. Sembla que la mort sigui més forta que la vida.

Enmig d´aquesta foscor i d´aquest pessimisme, la festa de la litúrgia d´avui ens presenta la figura de Maria, plena de gràcia, és a dir, plena de l´Esperit Sant, com un senyal  que Déu no s´oblida de la humanitat, que Déu vol entrar a la nostra història i ser un, com nosaltres, a través de Maria de Natzaret, una jove pobre i senzilla, filla d´un poble pobre i desconegut,  per començar el seu Regne a la terra, un Regne d´amor, de justícia i de pau. Maria és el model i la llavor d´aquest Regne.

La lògica de Déu no és com la nostra, Jesús s´encarna en el si d´una dona desconeguda, per ensenyar-nos que l´Esperit del Senyor actua  des de baix i, des de baix, vol renovar el món, que tot és misericòrdia, bondat i gràcia, que cal obrir-se al Senyor com Maria, acceptar la seva paraula i la seva voluntat, col.laborar com Maria al projecte de Déu.

Aquest Regne ens supera, no el construïm amb poder, armes o diners, sinó com Maria amb disponibilitat a l´Esperit, amb justícia, amor als  altres, confiança en Déu.

Per això la festa de l´Immaculada és al mateix temps un signe d´esperança i una crida a la conversió al món de l´evangeli, a la Paraula, a Jesús, un món reconciliat amb els altres, amb la natura i amb Déu.

Moltes vegades els poetes són els que millor expressen els misteris de la fe. Joan Maragall ens presenta la nit de la Puríssima com una obertura a l´ Infinit:

“Quin cel més blau aquesta nit!

Sembla que es vegi l´Infinit

en  tota sa grandesa,

en tota sa dolcesa,

l´Infinit sense vels

més enllà de la lluna i els estels.

(…)

Aquesta és bé, una nit divina:

la Puríssima, del cel

va baixant per´quest blau que ella il.lumina,

deixant més resplendors en cada estel.

Per la nit de Desembre ella davalla,

l´ aire s´atempera, i el món calla.

Davalla silenciosa…

Ai, quina nit més blava i més hermosa!” .

Contemplem en silenci el misteri de la Puríssima, i deixem-nos il.luminar i omplir d´esperança per la seva llum que davalla del cel i ens omple d´esperança. Només l´Esperit del Senyor que ompli Maria,  pot transformar aquest món en un món nou, ple d´esperança i de vida. Maria és la gran figura de l´Advent, més enllà d`Isaïes i Joan Baptista. Amb ella hem de preparar els camins del Senyor avui.

NOVA   TERRA   NOU  CEL   (clicar)