Tothom us odiarà per causa del AQUESTAmeu nom. Però no es perdrà ni un de sol dels vostres cabells. Amb la vostra perseverança salvareu la vida!
AQUESTA SETMANA COMENCEN: (clicar)
COMUNICACIONS:
(DIUMENGE 20 DE NOVEMBRE DE 2019 )
– Triduo de Crist Rei
– Dimarts dia 19, dimecres dia 20 i dijous dia 21 a les 19 h.
Hi haurà missa amb exposició del Santíssim a l’Església de Crist Rei.
– Festes de Crist Rei
( El cap de setmana que ve, vos convidam a tots a les festes de Crist rei segons el programa que està publicat. )
– Missa solemne concelebrada que serà diumenge que ve, dia 24 a l’Església de Crist Rei.
* * * * *
33º diumenge Temps ordinari (C)
EVANGELI
Amb la vostra perseverança salvareu la vida ¡
+ Lectura del sant evangeli segons sant Lluc 21,5-19
5 Alguns parlaven del temple i de com estava decorat amb pedres precioses i amb ofrenes
votives. Jesús digué:
6 –De tot això que veieu, vindran dies que no en quedarà pedra sobre pedra; tot serà enderrocat.
7 Llavors li preguntaren:
–Mestre, ¿quan passarà tot això i quin serà el senyal que està a punt de succeir?
8 Ell digué:
–Estigueu alerta, no us deixeu enganyar. En vindran molts que es valdran del meu nom i diran: "Sóc jo", i també: "El temps arriba." No aneu darrere d'ells. 9 Quan sentireu parlar de guerres i de revoltes, no us esglaieu: cal que això succeeixi primer, però la fi no vindrà de seguida.
10 Després els va dir:
–Un poble s'alçarà contra un altre poble, i un regne contra un altre regne; 11 hi haurà grans terratrèmols i pertot arreu fams i pestes, fets espantosos i grans senyals al cel.
12 »Però abans de tot això us agafaran, us perseguiran, us portaran a les sinagogues i a les presons i us faran comparèixer davant els reis i els governadors per causa del meu nom. 13 Serà una ocasió de donar testimoni. 14 Estigueu decidits a no preparar-vos la defensa: 15 jo mateix us donaré una eloqüència i una saviesa que cap dels vostres adversaris no serà capaç de resistir o de contradir. 16 Sereu traïts fins i tot pels vostres pares, germans, parents i amics, i en mataran alguns de vosaltres. 17 Tothom us odiarà per causa del meu nom. 18 Però no es perdrà ni un de sol dels vostres cabells. 19 Amb la vostra perseverança salvareu la vida!
27 Després alguns dels saduceus anaren a trobar Jesús. Els saduceus neguen que hi hagi resurrecció; per això li van plantejar aquesta dificultat:
28 –Mestre, Moisès ens va prescriure que, si un home casat mor sense fills, el seu germà es casi amb la viuda per donar descendència al germà difunt. 29 Doncs bé, hi havia set germans. El primer es va casar, i va morir sense fills. 30 També el segon 31 i el tercer es van casar amb aquella dona, i així fins al setè: tots van morir sense deixar fills. 32 Finalment va morir també la dona. 33 Per tant, quan arribi la resurrecció, de quin dels set serà muller, si tots set s'hi havien casat?
34 Jesús els respongué:
–Els qui viuen en aquest món es casen, 35 però els qui seran trobats dignes de tenir part en el món futur i en la resurrecció dels morts no prendran muller ni marit; 36 ja no poden morir, perquè tenen part en la resurrecció: són com els àngels i són fills de Déu.
37 »I que els morts ressusciten, Moisès mateix ho indica clarament en el passatge de la Bardissa, quan diu que el Senyor és el Déu d'Abraham, Déu d'Isaac i Déu de Jacob. 38 Ell no és Déu de morts, sinó de vius, perquè gràcies a ell tots viuen.
Paraula de Déu
VIDA ETERNA… (clicar)
DECISIÓ DE CADASCÚ
Jesús no va parlar molt de la vida eterna. No pretenia enganyar ningú amb descripcions fantasioses de la vida més enllà de la mort. Tanmateix, tota la seva vida desvetllava esperança. Viu alleugerint el sofriments i alliberant de la por. Contagia una confiança total en Déu. La seva passió és fer la vida més humana i feliç per a tots, tal com la vol el Pare de tots.
Només quan uns saduceus se li atansen amb la idea de ridiculitzar la fe en la resurrecció, brolla del seu cor creient la convicció que manté i anima la seva vida: Déu “no és un Déu de morts, sinó de vius, perquè per a ell tots viuen”.
La seva fe és senzilla. Nosaltres plorem als nostres essers estimats perquè, quan moren, els hem perdut aquí a la terra, però Jesús no pot imaginar-se que a Déu se li morin els fills que estima tant. No pot ser. Déu comparteix sa vida amb ells perquè els ha acollit en son amor insondable.
El tret més preocupant del nostre temps és la crisi d'esperança. Hem perdut l'horitzó d'un Futur últim i les petites esperances d'aquesta vida no ens consolen del tot. Aquest buit d'esperança genera la pèrdua de confiança en la vida. Res val la pena. Fàcil és el nihilisme total.
Aquests temps de desesperança, ¿ no demanen a tots, creients i no creients, fer-nos les preguntes més radicals que portem dintre ? Aquest Déu del qual molts dubten, al qual molts han abandonat i pel qual molt també es demanen, ¿ no serà el fonament últim en el qual poder recolzar nostra confiança radical en la vida? Al final de tots els camins, en el fons de tos nostres anhels, a l'interior de nostres interrogants i lluites, ¿no estarà Déu com a Misteri últim de la salvació que cerquem ?
La fe queda aquí, arraconada en nostre interior, com una cosa de poca importància, de qual no val la pena tenir esment ja en aquest temps. ¿ Serà així ? Cert, creure no és bo de fer, i difícil és no creure. Mentre, el misteri últim de la vida ens demana una resposta lúcida i responsable.
Aquesta resposta és decisió de cada un. ¿ Vull esborrar de ma vida tota esperança última més enllà de la mort, com una falsa il·lusió que no ens ajuda a viure ? ¿ Vull romandre obert al Misteri últim de l'existència i confiar que allí trobarem la responsta, l'acollida i la plenitud que cercam ja des d'ara?
DÉU DE VIUS…
(clicar)
"Amb la mort no s’acaba la vida"
Els saduceus no gaudien de cap popularitat ni simpatia entre la gent senzilla dels poblets d’Israel. Era un sector composat de famílies riques pertanyents a l’elit de Jerusalem, de tendència conservadora tant en la seva manera de viure la religió com en la seva política de buscar aliances i profit amb el poder de Roma.
Els saduceus negaven la resurrecció. La consideraven una “novetat” pròpia de gent ingènua. No els preocupava la vida més enllà de la mort. A ells els hi anava prou bé en aquesta vida: no en necessitaven pas cap altra. Per què preocupar-se de més?
Un dia s’apropen a Jesús per a ridiculitzar la fe en la resurrecció. Li presenten un cas absolutament irreal i esperpèntic, fruit de la seva fantasia masclista. Li parlen de 7 germans que s’han anat casant successivament amb la mateixa dona per assegurar la continuïtat del nom, de l’honor i de l’herència a la branca masculina d’aquelles poderoses famílies saducees de Jerusalem. És l’única cosa que els preocupa:
l’honor i l’herència.
Jesús critica la seva visió de la resurrecció:
el ridícul és pensar que la vida definitiva a prop de Déu consisteixi en reproduir i perllongar la situació d’aquesta vida
i, en concret, aquestes estructures patriarcals de les que es beneficien els amos rics, que eren ells.
La fe de Jesús en l’altra vida no consisteix en una realitat tan ridícula i tan injusta. “El Déu d’Abraham, d’Isaac i de Jacob no és un Déu de morts sinó de vius.”
Jesús no pot ni imaginar que a Déu se li vagin morint les seves criatures.
Déu no viu rodejat de morts.
I encara menys pot imaginar, Jesús, que la vida en Déu consisteixi en perpetuar les desigualtats, les injustícies i els abusos d’aquest món.
Quan es viu d’una manera frívola i satisfeta, gaudint del propi benestar i oblidant els que s’ho passen malament,
resulta fàcil pensar només en aquesta vida.
Pot semblar fins i tot ridícul alimentar una altra esperança.
Quan es comparteix el sofriment de les majories pobres, les coses canvien.
¿Què podem dir dels que moren sense haver conegut mai ni el pa, ni la salut, ni l’amor? ¿Què podem dir de tantes i tantes vides malaurades o sacrificades injustament?
¿Penseu que és ridícul alimentar l’esperança en Déu quan no hi ha res més en el que esperar?
Amb la mort no s’acaba la vida. La vida segueix endavant.
I segueix sense les limitacions pròpies d’aquesta existència. I, per què? Perquè haurem arribat a la Plenitud indestructible: Déu mateix.
El Fill de l'Home ha vingut a cercar i salvar allò que s'havia perdut.
Lectura del sant evangeli segons sant Lluc 19,1-10
Jesús i Zaqueu
1 Jesús va entrar a Jericó i travessava la ciutat. 2 Hi havia un home que es deia Zaqueu, cap de publicans. Era un home ric. 3 Zaqueu buscava de veure qui era Jesús, però la gentada li ho impedia, perquè era petit d'estatura. 4 Llavors s'avançà corrent i es va enfilar dalt d'un sicòmor per poder veure Jesús, que havia de passar per allí. 5 Quan Jesús va arribar en aquell indret, alçà els ulls i li digué:
–Zaqueu, baixa de pressa, que avui m'haig d'hostatjar a casa teva.
6 Ell baixà de pressa i el va acollir amb alegria. 7 Tots els qui ho van veure murmuraven contra Jesús i deien:
–Ha anat a allotjar-se a casa d'un pecador!
8 Però Zaqueu, dret davant el Senyor, li digué:
–Senyor, dono als pobres la meitat dels meus béns, i als qui he exigit més diners del compte, els en restitueixo quatre vegades més.
9 Jesús li digué:
–Avui ha entrat la salvació en aquesta casa; perquè també aquest home és fill d'Abraham. 10 El Fill de l'home ha vingut a buscar i salvar allò que s'havia perdut.
Paraula de Déu.
(CLICAR)
* * * * * *
COMUNICACIONS :
– Dijous que ve, dia 7 de novembre, a les 20.30 a l’Església de Fartàritx, hi haurà pregària amb adoració del Santíssim organitzada per adoració nocturna.
– Dissabte que ve, dia 9 de novembre, a les 10.30 a la rectoria dels Dolors, convidam a tots els nins que durant aquest any han fet la primera comunió i altres de majors que vulguin venir a fer una experiència molt interessant amb el grup d’Emaús. Acabarà devers les 13 hores.
TOTSANTS.
Quants n'hi deu haver.
Més que no sembla
i més d'un
passa al davant
de sants de l'altar.
Josep M. Ballarín
Si, mossèn , tots aquells del tronxo, gent senzilla, com vos, que van ser bons i bones tota la vida, però que només els van coneixer la seva família i amics…I no els va fer falta ningú més.
1 En veure les multituds, Jesús pujà a la muntanya, s'assegué, i se li acostaren els deixebles. 2 Llavors, prenent la paraula, començà a instruir-los dient:
3 –Feliços els pobres en l'esperit: d'ells és el Regne del cel!
4 »Feliços els qui ploren: Déu els consolarà!
5 »Feliços els humils: ells posseiran la terra!
6 »Feliços els qui tenen fam i set de ser justos: Déu els saciarà!
7 »Feliços els compassius: Déu se'n compadirà!
8 »Feliços els nets de cor: ells veuran Déu!
9 »Feliços els qui treballen per la pau: Déu els anomenarà fills seus!
10 »Feliços els perseguits pel fet de ser justos: d'ells és el Regne del cel!
11 »Feliços vosaltres quan, per causa meva, us insultaran, us perseguiran i escamparan contra vosaltres tota mena de calúmnies! 12 Alegreu-vos-en i celebreu-ho, perquè la vostra recompensa és gran en el cel. També així van perseguir els profetes que us han precedit.
Paraula del Senyor
QÜESTIONS:
– Què em mostren les “Benaurances”….???
UN CAMÍ PER ANAR AL CEL
UN PROGRAMA DE VIDA…
TOTS SANTS
(Clicar)
CELEBRACIONS PER AQUESTS DIES:
– Dijous que ve, dia 31, vigília de Tots Sants, hi haurà missa a St. Pau a les 19.30 com tots els dijous.
– Divendres que ve, dia de Tots Sants, hi haurà misses com tots els diumenges més una missa al cementiri a les 16 hores i a St. Pau a les 19.30 hores. – – Dissabte que ve, conmemoració dels fidels difunts, hi haurà funeral per tots els difunts al matí a les 8 a l’Església dels Dolors.
-El capvespre, les misses seran com tots els dissabtes, més una, a les 20 hores, a l’Església dels Dolors.
– Dijous que ve, dia 31, vigília de Tots Sants, hi haurà missa a St. Pau a les 19.30 com tots els dijous.
-Divendres que ve, dia de Tots Sants, hi haurà misses com tots els diumenges
més una missa al cementiri a les 16 hores i a St. Pau a les 19.30 hores.
Dissabte que ve, conmemoració dels fidels difunts, hi haurà funeral per tots els difunts al matí a les 8 a l’Església dels Dolors.
-El capvespre, les misses seran com tots els dissabtes, més una a les 20 hores a l'Església dels Dolors
* * * * * * * *
30º diumenge Temps ordinari (C)
EVANGELI
El publicà tornà perdonat a casa seva. I el fariseu, no.
+ Lectura del sant evangeli segons sant Lluc 18,9-14
Paràbola del fariseu i el publicà
9 A uns que es refiaven de ser justos i menyspreaven els altres, Jesús els proposà aquesta paràbola:
10 –Dos homes van pujar al temple a pregar: l'un era fariseu i l'altre publicà.
11 »El fariseu, dret, pregava així en el seu interior: "Déu meu, et dono gràcies perquè no sóc com els altres homes, lladres, injustos, adúlters, ni sóc tampoc com aquest publicà 12 Dejuno dos dies cada setmana i dono la desena part de tots els béns que adquireixo."
13 »Però el publicà, de lluny estant, no gosava ni aixecar els ulls al cel, sinó que es donava cops al pit, tot dient: "Déu meu, sigues-me propici, que sóc un pecador."
14 »Jo us dic que aquest va baixar perdonat a casa seva, i no l'altre; perquè tothom qui s'enalteix serà humiliat, però el qui s'humilia serà enaltit.
La paràbola de Jesús comença presentant-nos dos protagonistes. Dos homes pugen al temple a pregar. Un d’ells tornarà a casa seva reconciliat, l’altre no. Tot dependrà de l’actitud amb que es disposen, un i l’altre, a l’encontre amb Déu i el pròxim.
Cadascú de nosaltres també avui hem pujat al temple a pregar. Podem descobrir, per començar, amb quina actitud he sortit de casa per arribar a aquest espai: d’esma o conscient? sol o amb altres? disposat a trobar-nos en comunitat o anant a la meva?
I a continuació també podem visualitzar-nos de retorn a casa: què ens agradaria sentir en deixar enrere el temple. Potser coincidiríem en que ens agradaria entendre millor que la vida mereix ser viscuda. Rebre una nova empenta de part del Creador de totes les coses, convidant-nos a recrear-les, fent-ho tot nou de nou en el seu nom. Diguem-nos-ho així: Sí, m’agradaria tornar reconciliat a casa.
La paràbola de Jesús em serà, doncs, una bona ocasió per preguntar-me com he pujat al temple, com és la meva pregària, i quin esperit m’agradaria que m’habités en emprendre el camí de retorn.
Tornem, però, als dos homes. El primer d’ells, dempeus, diu, amb la seva presència altiva, que és allà, de ple dret, amb la consciència segura del seu recorregut vital i dels motius que el porten al temple.
No comença malament. Comença donant gràcies. I aquest fariseu, que ja sabem que no tornarà perdonat a casa, tanmateix ens dona una lliçó. La primacia de donar gràcies.
Tal com proposa Sant Ignasi en els Exercicis Espirituals, cal començar donant gràcies pels bens rebuts. Ni exigint a Déu allò que –creiem- ens pertoca, ni obviant el fet d’haver estat creat, redimit i salvat en esperança. Què important serà començar donant gràcies! Perquè la iniciativa sempre es del Senyor que no para de treballar en les coses creades, perquè visquem en plenitud.
El problema del fariseu de la paràbola de Jesús és que empra el seu “gràcies, Senyor” per distanciar-se de la resta dels homes, començat per aquell que també havia pujat a pregar al temple. En el seu interior es postula davant Déu com a únic mereixedor de l’adjectiu “fidel”. Exactament, com aquells que van sentir, per primer cop, la paràbola: dels que es refiaven que eren justos i tenien per no res a tots els altres.
En haver triat aquest Evangeli per avui, podríem pensar que la santa mare Església està errant la punteria. Perquè queda clar que els destinataris de la paràbola eren homes ben superbs i ben menyspreadors, no com nosaltres! O, mirant-ho bé, serà que en nosaltres, sempre queden traces d’actituds semblants que obstaculitzen l’aliança amb el Senyor? La Paraula de Déu avui ens diu: vigila! No caiguis en la pregària enganyosa que et separa de Déu i dels altres.
No són poques les ajudes espirituals que posa en joc el fariseu: dejunar dos dies cada setmana, donar la desena part de tots els seus ingressos. Ho fa tot: prega, dejuna i fa almoina. Però aquest tot no li serveix de res si trenca la comunió.
¿Per què rentar els plats, si mentre ho faig maleeixo el negligent que ho havia de fer? ¿Per què donar almoina, si això em paga la medalla a la generositat? ¿Per què pregar, si, davant Déu, menystinc els altres?
Per contra, el cobrador d’impostos, el que tornarà reconciliat a casa seva, no comença massa bé la seva pregària. El seu quedar-se apartat, i ni gosar aixecar els ulls al cel, el situen gaire bé fora. Tan indigne de l’atenció del Senyor es sent! Però les seves paraules “sigueu-me propici, que sóc un pecador” són suficients perqué Déu l’escolti.
Déu, en efecte, té l’oïda fina pels pobres, pels oprimits, pels orfes, per les vídues, pels desvalguts, pels humils, pels que sofreixen, pels desfets, pels abandonats. La seva pregària, com un penetrant fil de veu, travessa els núvols.
En aquest moment de la meva vida, -com el recaptador d’impostos objecte de menyspreu social- potser encaixo en alguna d’aquestes categories. Que m’ompli, doncs, d’esperança la resposta inesperada de Déu al meu fil de veu que arriba amb claredat a les seves oïdes. Ell és Senyor. Ell és qui fa justícia. Ell qui rescata de la mort, i sols Ell.
Déu farà justícia als seus elegits que li reclamen de nit i de dia.
+ Lectura del sant evangeli segons sant Lluc 18,1-8
Paràbola del jutge i la viuda
1 Jesús els va proposar una paràbola per fer-los veure que cal pregar sempre sense defallir:
2 –En una ciutat hi havia un jutge que no tenia temor de Déu ni consideració pels homes. 3 A la mateixa ciutat hi havia una viuda que l'anava a trobar sovint i li deia:
»–Fes-me justícia contra l'home amb qui tinc un plet.
4 »Durant molts dies el jutge no en feia cas, però finalment va pensar: "Jo no tinc temor de Déu ni consideració pels homes, 5 però aquesta viuda m'amoïna tant que li hauré de fer justícia; si no, anirà venint aquí fins que no podré aguantar més."
6 I el Senyor va afegir:
–Fixeu-vos què diu aquest jutge, que és injust. 7 ¿I Déu no farà justícia als seus elegits que clamen a ell de nit i de dia? ¿Creieu que els tindrà esperant? 8 Us asseguro que els farà justícia molt aviat. Però el Fill de l'home, quan vingui, ¿trobarà fe a la terra?
Quatre joves de la comunitat cristiana de Crist Rei de Manacor varen rebre el sagrament de la Confirmació de mans de Mons. Sebastià Taltavull en una emotiva celebració el passat 11 d'octubre. Pares, padrins i feligresos els acompanyaren en aquest important camí d'iniciació cristiana. El bisbe valorà "l'exemple i testimoni" que aquesta passa suposa per a tota la comunitat.
* * * * * * *
(POWER-POINT)
(CLICAR)
28º diumenge Temps ordinari (C)
EVANGELI
Es prosternà als peus de Jesús, i li donava gràcies…
+ Lectura del sant evangeli segons sant Lluc 17,11-19
Purificació de deu leprosos
11 Tot fent camí cap a Jerusalem, Jesús passava entre Samaria i Galilea. 12 A l'entrada d'un poble van anar a trobar-lo deu leprosos, que s'aturaren un tros lluny 13 i es posaren a cridar:
–Jesús, mestre, tingues pietat de nosaltres!
14 En veure'ls, Jesús els digué:
–Aneu a presentar-vos als sacerdots.
Mentre hi anaven, van quedar purs de la lepra. 15 Un d'ells, quan s'adonà que havia estat guarit, va tornar enrere glorificant Déu amb grans crits, 16 es prosternà als peus de Jesús amb el front fins a terra i li donava gràcies. Aquell home era un samarità. 17 Jesús digué:
–¿No eren deu, els qui han quedat purs? ¿On són els altres nou? 18 ¿No n'hi ha hagut cap que tornés per donar glòria a Déu fora d'aquest estranger?
Trobem Jesús “entre Samaria i Galilea”. En descampat. En terrenys fronterers. Podríem dir que una mica a la intempèrie. On les coses no estan absolutament definides ni són clares. A terra de ningú.
I, potser, així les coses, podem tenir la sensació de viure, nosaltres mateixos avui, en aquest descampat fronterer i amb diferents valències. Amb diferents percepcions i valoracions. Amb diverses influències i corrents. Sense estar segurs de gairebé res. Ves a saber. Potser sí.
1.- Apiadeu-vos de nosaltres.
Així es presenta el grupet dels leprosos davant Jesús. És un grup d’exclosos. No poden entrar a la ciutat ni tenir contacte amb altres persones. Expulsats de la vida social. S’acosten a Jesús, demanant reconeixement. Suplicant que Jesús es faci càrrec del pes de les seves vides. Reclamant una mirada compassiva. I, d’aquí, l’ajut per alleugerir aquest pes i aquest dolor.
Compassió. El nostre món i el nostre viure van curts de compassió. Anem, tots, molt curts de compassió. Potser per sobreviure ens hem endurit. Ens hem cuirassat. Anem permanentment amb l’armadura posada. O amb la pressa. O amb la indiferència. O amb la por…que ens mou a agressivitat…
I anem per les nostres ciutats, i per les nostres fronteres, insensibles i inquiridors. O fugissers i a la defensiva…I no ens adonem que al nostre voltant, abans que d’altres coses, ens demanen compassió. Comprensió. Fer-nos càrrec del que està vivint qui està als nostre costat.
La Bona Notícia d’avui pot ser una trucada forta a la nostra porta per desvetllar-nos en aquesta carència de compassió a les nostres vides. Podríem començar per preguntar-nos si coneixem de debò a qui tenim al costat. Si coneixem les seves preocupacions i goigs. Si ens “toca” la seva història. Podem pensar com lliurar-nos de cuirasses i proteccions que no només no ens ajuden, sinó que ens mengen moltes energies.
Jesús va mirar compassivament. Se li van acostar i no els va defugir. Els va atendre. Se’n compadí. Els retornà la dignitat.
2.- Gratitud.
Dels deu, un retorna, donant gràcies. Només un. Potser aquest va rebre alguna cosa diferent dels altres? No ho sembla pas.
Més aviat és la constatació que normalment, tots som molt diligents i disposats a demanar, quan necessitem, i molt poc agraïts, quan hem rebut el que demanàvem. I així ens van les coses..
Perquè, en el fons, l’agraïment és molt més que bona educació, cortesia i maneres. Molt més.
Viure agraïdament és reconèixer la pròpia realitat i la pròpia necessitat. Sense fantasies ni deliris d’autosuficiència. És reconèixer que som qui som, gràcies, sobre tot, al que hem rebut. I que els altres ens ajuden a viure. Els ulls de l’agraïment ens eixamplen el cor. I ens fan veure que vivim gràcies a un gran amor. A l’amor de Déu que mai no ens deixa ni ens oblida. Els ulls de l’agraïment saben veure allò amagat. Allò que a primera vista no es veu. La presència amagada de Déu.
Aquell samarità, va saber veure en el seu retorn a la salut i a la societat, la mà de Déu. La passió de Déu per la seva vida concreta.
Quantes vegades donem gràcies a Déu en el nostre dia?
3.- La teva fe t’ha salvat.
El samarità és doblement marginat. Leprós i samarità. Doble exclusió.
Potser hi ha moments que pensem que no hi ha res a fer, i que tot està en contra. Aleshores només ens queda la fe. Només ens queda viure i actuar des de la fe. No des de les pròpies habilitats ni capacitats. Potser és aleshores, quan deixem actuar el Senyor en nosaltres. I el descobrim salvador. Ell salva. Rescata la nostra vida. Ens fa sortir del pou. Jesús salva quan posem en joc la fe.
I aquell samarità encara va escoltar: Aixeca’t. Viu. Segueix caminant i buscant. Que et mogui la teva fe. Deixa’t conduir. Viu sense por. La teva fe t'ha salvat.
(clicar)
COMUNICACIONS:
* * * * * *
A LA MARE DE DÉU DEL PILAR
“Tota pulcra, agraciada, qui a Vós no ha d’estimar?/
Sigueu la nostra advocada/ Mare de Déu del Pilar.”
– Ens complau anunciar-vos que el curs de Vida Creixent començarà aquest dijous a les 18 h al convent de St. Francesc. Hi estau convidats totes les persones ja majors.
– De les parròquies tenim el goig d’anunciar-vos que divendres que ve, dia 11 d’octubre a les 19 hores, a la parròquia de Crist Rei, 4 joves rebran el sagrament de la confirmació de mans del Sr. Bisbe. Tots hi estam convidats per mostrar que és un acte de tota la comunitat cristiana.
La Diòcesi convoca tots els agents evangelitzadors que treballen en els diferents àmbits pastorals de l'Església per a una celebració d'enviament. Hi estan convidats preveres, diaques, membres de la Vida Consagrada i laics. D'entre ells, professors i mestres cristians de les escoles diocesanes, col·legis religiosos, públics i universitats, responsables de delegacions, secretariats i serveis, moviments i associacions.
Hi assistiran també en els treballadors i voluntaris de Càritas i altres entitats d'acció social, a més dels visitadors de malalts i aquells que fan un servei específic dins parròquies i entitats d'Església.
Per tal de facilitar-hi la participació, hi haurà una celebració a tres llocs diferents:
Dissabte 5 d'octubre a la Parròquia de Crist Rei de Manacor
Dissabte 19 d'octubre al Seminari Nou de Palma
Dissabte 26 d'octubre a la Parròquia de Crist Rei d'Inca
Cant: pag. 227 cant nº 5 “Jo crec en vos bon Déu,”
Pregàries comunitaries.
Catequesis Papa Francisco “PARENOSTRE”: 15/5/19 (Maria Llull).
Cant: Pange Lingua.
*** *** *** ***
(Power-Point, clicar)
(CLICAR)
27º diumenge Temps ordinari (C)
EVANGELI
!Si tinguéssiu més fe¡
+ Lectura del sant evangeli segons sant Lluc 17,5-10
5Llavors els apòstols digueren al Senyor:
–Augmenta'ns la fe.
6 Ell va respondre:
–Només que tinguéssiu fe com un gra de mostassa, diríeu a aquesta morera: "Arrenca't de soca-rel i planta't al mig del mar", i us obeiria.
7 »¿Qui de vosaltres, si té un servent a llaurar o a pasturar el ramat, li dirà, quan ell torni del camp: "Vine de seguida a seure a taula"? 8 ¿No li dirà més aviat: "Prepara'm alguna cosa per sopar i estigues a punt per a servir-me fins que hauré acabat de menjar i beure, que després ja menjaràs i beuràs tu"? 9 ¿És que donarà les gràcies al servent perquè ha fet allò que se li havia manat? 10 Així també vosaltres, quan haureu fet tot allò que Déu us ha manat, digueu: "Som uns servents que no mereixen recompensa: hem fet només el que havíem de fer."
Paraula de Déu
….—-….
Fes que visquem l’Evangeli de la trobada;
ajuda’ns a humanitzar la terra i crear fraternitat,
portant les fatigues de qui està cansat
i no està en recerca de res més,
l’alegria de qui espera, de qui busca,
de qui custodia signes d’esperança.
Esperit Sant, Foc que cremes,
il·lumina el nostre camí en l’església i en el món.
Dona’ns el coratge de l’anunci de l’Evangeli
i l’alegria del servei en el ritme quotidià.
Obre el nostre esperit a la contemplació de la bellesa.
Custodia en nosaltres la gratitud i l’encant de per la creació.
Fes que reconeguem les meravelles
que tu realitzes en tot ésser vivent.
Maria, Mare del Verb,
Vetlla sobre la ostra vida d’homes i dones consagrats,
Perquè l’alegria que rebem de la paraula
Ompli la nostra existència, i la teva invitació
A fer el que el Mestre diu (cfr Jn 2,5)
Ens trobi actius intèrprets en l’anunci del Regne.
Tothom us odiarà per causa del AQUESTAmeu nom. Però no es perdrà ni un de sol dels vostres cabells. Amb la vostra perseverança salvareu la vida!
AQUESTA SETMANA COMENCEN: (clicar)
