Us mantindrem informats sobre les comunicacions de la parròquia.

DIUMENGE VINT I NOU DURANT L’ANY

DIOCESANES:

El bisbe de Mallorca, Sebastià Taltavull, consultats els preveres dels arxiprestats interessats, ha fet públics els següents nomenaments:

 

Mn. Josep Cerdà Tomàs
Arxipreste de Llevant

Mn. Carles Seguí Pou
Arxipreste de Pla Nord

 

FULL DOMINICAL 18.10.20

CELEBREM  EL  DOMUND

DOMUND   2020

  https://www.facebook.com/parroquiesmanacor/  PARRÒQUIES  DE  MANACOR  

*  *  *  *  *  

29º diumenge Temps ordinari (A)

(clicar  sobre  imatge)

Jesús es va adonar de la seva malícia i els digué: Per què em poseu a prova, hipòcrites? Ensenyeu-me la moneda del tribut.
Ells li portaren un denari. Jesús els preguntà: De qui són aquesta cara i aquesta inscripció?
Li responen: Del Cèsar.
Jesús els diu: Doncs doneu al Cèsar el que és del Cèsar, i a Déu el que és de Déu.

EVANGELI

Doneu al Cèsar el que és del César i a Déu el que és de Déu.

  • Lectura del sant evangeli segons sant Mateu 22, 15-21

El tribut al Cèsar

(Mc 12,13-17; Lc 20,20-26)

15 Aleshores els fariseus van planejar la manera de sorprendre Jesús en alguna paraula comprometedora. 16 I van enviar els seus deixebles i els partidaris d'Herodes a dir-li:

–Mestre, sabem que dius la veritat i que ensenyes de debò el camí de Déu, sense deixar-te influir per ningú, ja que no fas distinció de persones. 17 Digues-nos què et sembla: ¿És permès o no de pagar tribut al Cèsar?

18 Jesús es va adonar de la seva malícia i els digué:

–Per què em poseu a prova, hipòcrites? 19 Ensenyeu-me la moneda del tribut.

Ells li portaren un denari. 20 Jesús els preguntà:

–De qui són aquesta cara i aquesta inscripció?

21 Li responen:

–Del Cèsar.

Jesús els diu:

–Doncs doneu al Cèsar el que és del Cèsar, i a Déu el que és de Déu.

22 En sentir aquesta resposta quedaren sorpresos i, deixant-lo, se'n van anar.

Paraula de Déu.

Is 45,1,4-6 1Te 1,1-5b Mt 22,15-21

Domund

Celebrem, avui, la diada del Domund. Potser, de tant fer servir sigles i diminutius, no ens ve malament recordar-nos que el títol sencer de la diada d’avui es la “jornada d’evangelització del pobles.” L’oferta de l’Evangeli a tots aquells pobles als que la Bona Notícia de Jesús és ben desconeguda. Rrecordar-nos que la salvació de Jesús és per a tota la humanitat. Ni països, ni continents, ni ètnies, ni llengües, ni tradicions, poden aturar la joia expansiva i lluminosa de l’Evangeli. I ens recorda que tots estem compromesos en aquesta tasca. La comunitat cristiana és missionera. Tota ella i tots els seus membres. Transmetre l’alegria i la llum de l’Evangeli no és una activitat reservada a alguns. Cert que alguns ho faran lluny del seu país i la seva terra. I els tenim ben presents avui! Però avui celebrem la dimensió missionera de l’Església. De la que tots hi participem.

Precisament l’Evangeli que llegim avui, ens posa davant la pregunta sobre el que és important i central a la vida. Com situar-nos, a la vida.

No sé si sempre l’hem orientat i entès bé, aquest episodi. Sovint l’enfoquem com el respecte a diferents àmbits de vida en societat. El respecte a la realitat social-civil–política, d’una banda. I l’autonomia de la realitat religiosa, d’una altra. L’àmbit de la política i l’àmbit de la religió. Mirem, però, una altra perspectiva per entendre aquest passatge.

Venim de la lectura dels dos diumenges anteriors, en què els interlocutors de Jesús, -ancians i sacerdots, fariseus i dirigents- queden en evidència. I no li ho perdonen. El volen comprometre. Amb una pregunta-trampa. Respongui el que respongui, trobarà oposició. Se li dirigeixen amb el títol de Mestre. A l’Evangeli de Mateu, qui reconeix Jesús li diu Senyor. Qui no el coneix, li diu Mestre.

I Jesús no entra per la trampa de la pregunta (¿És lícit pagar impostos?). Sinó que se situa tot mirant el nostre viure i els paràmetres, que organitzen el nostre viure i els nostres moviments.

ELS  POBRES  SÓN  DE  DÉU… (clicar  sobre  imatge)

ORACIÓ D'INTEMPERIE

Ets el Déu del camí, i nosaltres caminants, sempre d’un lloc a l’altre.

Tu surts a trobar-nos allà on menys ho imaginem; en el cansament compartit, en els moments de festa, a les hores de calma i en les de tempesta.

Ets el Déu del camí, i nosaltres pelegrins buscant, en les nostres vides, la teva presència que ens omple de pau, d’assossec, d’alegria.

Ets el Déu del camí, i nosaltres testimonis cridats a anunciar el teu nom, a afirmar-lo amb les nostres vides, amb la forma en què estimem, en què perdonem, i en què tenim cura els un dels altres.

Ets el Déu del camí, i nosaltres vivim en marxa, maldant per descobrir-te, perquè ets entre nosaltres.

Publicado en Catequesi infantil, catequesis adolescents i joves, Comunicacions Generals, Pagina Principal | Deja un comentario

TEMPS DURANT L’ANY – DIUMENGE VINT I VUIT

FULL DOMINICAL 11.10.20

 

 

COMUNICACIONS:

 

 

 

Des de les Parròquies de Manacor us comunicam:

–   Suspenem la tradicional missa de Tots Sants al cementiri.

  El mateix dia, els preveres es faran presents al cementiri per a beneïr les sepultures.

Pensam que en aquest temps de pandèmia cal ser prudents i responsables. Tot i així, es celebraran les misses habituals de dissabte i diumenge on pregarem per tots els difunts. Recordam que l'aforament a les parròquies es limitat.

– Encomanem al Sant Crist de Manacor i a la Mare de Déu aquest temps de pandèmia.

 

**  **  **  **  **

 

28º Diumenge Temps ordinari (A)

EVANGELI

I convideu a les noces tothom que trobeu. .

Lectura del sant evangeli segons sant Mateu 22, 1-14

Paràbola del banquet de noces

(c 14,15-24)

1 Jesús es posà a parlar-los novament en paràboles. Els digué:

2 –Amb el Regne del cel passa com amb un rei que celebrava el casament del seu fill. 3 Va enviar els seus servents a cridar els convidats a les noces, però ells no hi volien anar. 4 Llavors envià uns altres servents amb aquest encàrrec:

»–Ja tinc preparat el meu banquet: he fet matar els vedells i l'aviram, i tot és a punt. Veniu a les noces! 5 »Però ells no en feren cas i se'n van anar, l'un al seu camp, l'altre al seu negoci; 6 i els altres agafaren els servents, els van maltractar i els van matar. 7 El rei, indignat, envià les seves tropes per exterminar aquells assassins i incendiar-los la ciutat. 8 Llavors va dir als seus servents:

»–El banquet de noces és a punt, però els convidats no n'eren dignes; 9 aneu, doncs, a les cruïlles dels camins i convideu a les noces tothom que trobeu.

10 »Aquells servents van sortir als camins i van reunir tots els qui van trobar, bons i dolents; i la sala del banquet s'omplí de convidats.

11 »Aleshores el rei va entrar a veure els convidats i s'adonà que allí hi havia un home que no duia vestit de noces, 12 i li digué:

»–Amic, com és que has entrat aquí sense vestit de noces?

»Però ell va callar. 13 Llavors el rei digué als qui servien:

»–Lligueu-lo de mans i peus i llanceu-lo fora, a la tenebra; allà hi haurà els plors i el cruixit de dents. 14 Perquè molts són cridats, però pocs són escollits.

Paraula de Déu.

A  LES  CRUÏLLES  DELS  CAMINS…

(clicar  sobre  imatge)

 
 

1. Els “perquès” de la nostra vida

He d’agrair el pensament que un company jesuita em va comunicar un dia de recés. Va dir: “Si no tenim un “perquè” radical en la nostra vida, acabarem substituint-lo per uns altres perquès. La dinámica de la vida no sempre coincideix amb la dinámica dels nostres perquès". Potser ens podem preguntar: ¿què té a veure aquest pensament tan seriós i radical amb una escena que sembla tan concreta, tan tangible com una festa de casament, amb una taula ben parada on sembla que la cosa més important en aquell moment és gaudir de l’amistat, del “visquin els nuvis”, de la festa i del convit?

La primera resposta és que no es tracta d’un casament al mode humà, amb els rituals típics que la societat nostra va imposant en aquestes celebracions. No, es tracta de la imatge bíblica i tantes vegades repetida en el missatge dels profetes: la taula del Regne, el “casament” del Fill per excel·lència, que no és altre que Jesús. Per tant, canvi de xip, perquè si no ens perdem en els laberints de la imaginació. No, el tema és molt seriós, com els “perquès” de la nostra vida.

2. Una ingratitud i superficialitat en augment

Llegint la parábola, esborrona la superficialitat de les respostes dels convidats i l’escalada de violència. Suposa una desconnexió total amb la causa del Pare, que té el goig de convidar-nos a participar de la festa del seguiment de Jesús; Descriuen una insensibilitat i duresa de cor. És la plasmació trágica de la conducta de les nostres llibertats, interesos i motivacions (“els perquès” de les nostres opcions de vida). Sense arribar al grau de rebuig de la parábola, sí que poden incloure en aquests “no rotunds” moltes sensacions que vivim. Per exemple: mirar cap a un altre cantó en comptes de mirar el fons del nostre jo i de la nostra llibertat tan condicionada per mil coses; la falta de tremp en la nostra vida cristiana que anem fent, anem tirant sense respondre seriosament; la mandra per reconèixer què ens passa i què es cou dins nostre; la pèrdua d’una espiritualitat compromesa; les rutines nocives que ens van esbravant. I mil situacions més…

3. Un apèndix “molest”

Em refereixo a l’escena entre el rei de la paràbola i el convidat arreplegat de les places, que no porta (ni el pot portar, si ve dels carrers,,,) el vestit de casament. Sembla una contradicció. Avui hi haurà molts preveres que no llegiran aquest fragment, que en els llibres Leccionaris està entre parèntesi…Però modestament crec que té el seu significat. Com si ens volgués dir: Amigues i amics, el seguiment de Jesús (aquest banquet de casament) no és només fruit de l’entusiasme, de la il·lusió, d’una resposta espontània, com si es tractés d’un “amor a primera vista”… És quelcom seriós, que exigeix unes actituds responsables. I llavors, Sant Pau en la carta als Efesis (cap. 6) ens ho aclareix una mica més: Seguir Jesús es tracta de revestir-se d’una mena de nova naturalesa, del vestit de les actituds de Jesús, del seu estil, com si li demanéssim adquirir un nou ADN, una “marca de fàbrica”. M’imagino que en aquest detall afegit hi ha algunes experiències històriques dels nous cristians que, venint d’altres àmbits, del món pagà, potser s’incorporaven amb entusiasme,. I els deixebles de Jesús els avisaban de la trascendència que tenia aquell nou pas que donaven. No era únicament: al.lelluia, al.lelluia! Un cop has fet l’opció al seguiment de Jesús, revesteix-te dels seu tarannà… Acaba plantejant-te quins són els perquès radicals de la teva opció a la vida cristiana…

                                                                                 

CRISIS… RELIGIÓ…

(clicar  sobre  imatge)

Oh Tu, que has vingut al fons del meu cor,
dona’m d’estar únicament atent
en aquest fons del meu cor !

Oh Tu, que ets el meu hoste al fons del meu cor,
dona’m de penetrar jo mateix
en aquest fons del meu cor !

Oh Tu, que ets a casa teva al fons del meu cor,
dona’m d’asseure’m en pau
en aquest fons del meu cor !

Oh Tu, que, sol habites al fons del meu cor,
dona’m de submergir-me i de perdre’m
en aquest fons del meu cor !

Oh Tu, que ets sol al fons del meu cor,
dona’m de desaparèixer en tu,
en el fons del meu cor !

Swami Abhishiktananda

 

 

Publicado en Catequesi infantil, catequesis adolescents i joves, Comunicacions Generals, Pagina Principal | Deja un comentario

DIUMENGE VINT I SET DURANT L’ANY

FRATELLI TUTTI    CARTA ENCÍCLICA  DEL  PAPA FRANCESC

 

CANT DE LES CRIATURES

"DIOCESANES"

CATEQUESI 2020-21

CETEM NOU CURS   

INAUGURACIÓ OFICIAL DEL CURS 2020/2021    

 FULL DOMINICAL 04.10.20         

*  *  *  *  *  *  *  *  

 

"LECTIO  DIVINA"

Dimecres, 30 setembre  20'30-21'30  –  Can  Vallespir 

 Comentari  a  Mateu 21,  33-43(clicar  sobre imatge)

 

 PREGÀRIA  EUCARÍSTICA                                                                                                                   

– Dijous  1 d’OCTUBRE de 2020   de 20'30 a 21'30

–   ESGLÉSIA  DEL  SAGRAT  COR  (Fartàritx)

Explicació de la celebració: (Mª. Magdalena).

Exposició Santíssim.

Inici: pàgina 55

Cant d’entrada: “JUNTAU LES MANS…” pàgina 232

Reso de Vespres: Antífones Temps durant l’ANY: pàgina 61 –66..

Lectura: “FRONTERES” (Lluís).

Responsori breu "Temps durant l’ANY": pàgina 68-69

Magníficat "Temps durant l’ANY": pàgina 69

Pregàries + Oració "Temps durant l’ANY": pàgina 69 (J. Perelló).

Oració personal: 15 minuts.

Cant: pag. 227 cant nº 5 “JO CREC EN VÓS…”

Pregàries comunitaries.

Catequesis Papa Fco.: “BIENAVENTURANZAS” III (Maria Llull).

Cant: Pange Lingua    SALVE REGINA

*   *   *   *   *

 

 

27º diumenge Temps ordinari (A)

EVANGELI

Passarà la vinya a uns altres vinyaters .

+ Lectura del sant evangeli segons san Mateu 21, 33-43

Paràbola dels vinyaters homicides

(Mc 12,1-12; Lc 20,9-19)

33 »Escolteu una altra paràbola: Hi havia un propietari que va plantar una vinya, la va envoltar d'una tanca, hi va excavar un cup i va construir-hi una torre de guàrdia . Després la va arrendar a uns vinyaters i se'n va anar lluny. 34 Quan s'acostava el temps de la verema, envià els seus servents als vinyaters per rebre'n els fruits que li corresponien; 35 però els vinyaters van agafar els servents, i a l'un el van apallissar, a l'altre el van matar, i a l'altre van apedregar-lo. 36 Novament els envià altres servents, més nombrosos que els primers, però els van tractar igual. 37 Finalment els envià el seu fill, tot dient-se: "Al meu fill, el respectaran." 38 Però els vinyaters, en veure el fill, es digueren entre ells: "Aquest és l'hereu: vinga, matem-lo i quedem-nos la seva heretat!" 39 L'agafaren, el van treure fora de la vinya i el van matar.

40 »Quan vingui l'amo de la vinya, què farà amb aquells vinyaters?

41 Li responen:

–Farà morir de mala manera aquells mals homes i arrendarà la vinya a uns altres vinyaters que li donin els fruits al seu temps.

42 Jesús els diu:

–¿No heu llegit mai allò que diu l'Escriptura: La pedra rebutjada pels constructors, ara és la pedra principal. És el Senyor qui ho ha fet, i els nostres ulls se'n meravellen?

43 »Per això us dic que el Regne de Déu us serà pres i serà donat a un poble que el faci fructificar.

Paraula de Déu.

 DECEBRE A  DÉU   …        (clicar  sobre  imatge)

Is 5,1-7 Fl 4,6-9 Mt 21,33-43

Israel, la vinya del Senyor

La vinya del Senyor de l'univers és el poble d'Israel, i els homes de Judà són els ceps que ell havia preferit. N'esperava justícia, però no hi veu sinó injustícies; n'esperava bondat, però hi sent el clam dels oprimits”. Són paraules del profeta Isaïes a la primera lectura d’avui.

Jesús inspirat en aquest text d’Isaïes elabora la paràbola que hem escoltat, amb la que vol significar la història del seu poble, el poble estimat per Déu, el poble que ha estat objecte  de les seves promeses, el poble que ha estat alliberat del l’esclavatge, el poble a qui se l’hi ha donat una terra fèrtil que , amb llenguatge de la tradició jueva, brolla llet i mel, una terra que havia de ser cuidada, els fruit de la qual n’havia de gaudir tot el poble.

El Senyor ha volgut recollir el fruit que havia de donar la vinya, que no era altre que el fruit compartit. I al llarg de la història havia enviat profetes que, davant la apropiació de la vinya per part dels poderosos, en perjudici dels senzills, denunciaven aquestes grans injustícies vigents al llarg dels diversos temps,  i instaven al poble a reparar-les i a emmenar-se. Però els poders establerts i fàctics els perseguien i els eliminaven. Fins arribar a perseguir i treure’s del damunt executant-lo a la creu  el mateix Fill del Senyor, Jesús de Natzaret.

La creació, la vinya del Senyor

La vinya relatada per Jesús és no solament tot el que Déu va donar al Poble considerat escollit i estimat. És, també, tota la gran vinya que ha donat a tota la humanitat. És tota la creació sortida del seu amor, perquè la humanitat la cuidés, la cultivés i compartís els seus fruits amb tots els éssers humans, molt estimats per Ell.

Al llarg de la història de la humanitat, com s’ha cuidat, cultivat i compartit aquesta gran vinya de la creació? I el Senyor de la gran vinya al llarg de la historia i, especialment, després d’haver enviat els seu propi Fill mort a la creu, però després ressuscitat, ha seguit enviant nombrosos, incomptables homes i dones que esperaven poder cuidar, cultivar i compartir els fruits de tota aquesta vinya. I no han tingut opció, o se’ls hi ha negat l’obtenció del fruit de la vinya, que, inclús molts d’ells, s’havien esmerçat a cuidar i cultivar amb la seva pròpia suor.

I Jesús ens va dir que aquests incomptables  homes i dones a qui se’ls impedia i negava el gaudi dels fruits de la vinya de la creació, eren Ell mateix. Jesús s’ identifica amb ells. A Jesús mateix se li nega.

El clam de la terra i el clam dels pobres

Per això el papa Francesc, recollint l’esperit de sant Francesc d’Assís, la festa del qual avui també celebrem, va donar un crit d’alerta en la encíclica “Laudato si”, denunciant el mal tractament que la humanitat està donant a la gran vinya de la creació, i la injusta distribució que es fa dels seus fruits.

Tot plegat, una perversió del pla  i projecte de Déu: ni la desitjada cura i respecte per la seva obra, ni el cultiu degut i compartit, ni la justa distribució dels fruits.

Des del primer de setembre, fins avui, sota el lema “Temps de Creació” el papa ha promogut, en comunió amb les altres esglésies cristianes, unes setmanes de pregària i sensibilització, perquè s’aconsegueixi donar resposta “al clam de terra i al clam dels pobres”.

Tant de bo ens sentim moguts a secundar-ho, cada u des del seu context i amb les petites o grans oportunitats i possibilitats.

CRISI  RELIGIOSA…

 

 

 FULL DOMINICAL 04.10.20  

 

 

 

Publicado en Catequesi infantil, catequesis adolescents i joves, Comunicacions Generals, Pagina Principal | Deja un comentario

DIUMENGE VINT I SIS DURANT L’ANY

PREGÀRIA AVUI  LLIÇÓ  DE LA  CREACIÓ

FULL DOMINICAL SETEMBRE 4 27.09.20

 

CONGREGACIÓN PARA LA DOCTRINA DE LA FE

 

CARTA

SAMARITANUS BONUS

sobre el cuidado de las personas en las fases críticas y terminales de la vida

SAMARITANUS BONUS…

*  *  *  *  *  *  

 

 

26º diumenge Temps ordinari (A)

EVANGELI

Se'n penedí i hi anà.

+ Lectura del sant evangeli segons sant Mateu 21, 28-32

Paràbola dels dos fills

28»Què us en sembla? Un home tenia dos fills. Va anar a trobar el primer i li va dir:

»–Fill, vés avui a treballar a la vinya.

29»Ell li va respondre:

»–No hi vull anar.

»Però després se'n penedí i va anar-hi. 30 Aquell home anà a trobar el segon i li digué el mateix. Ell va respondre:

»–De seguida, senyor.

»Però no hi va anar.

31 Quin d'aquests dos va fer la voluntat del pare?

Li responen:

–El primer.

Jesús els diu:

–Us asseguro que els publicans i les prostitutes us passen al davant en el camí cap al Regne de Déu. 32 Perquè vingué Joan per encaminar-vos a fer el que Déu vol, però no el vau creure. Els publicans i les prostitutes sí que el van creure; en canvi, vosaltres, ni després de veure això, no us heu penedit ni l'heu cregut.

Paraula de Déu.

(clicar  sobre imatge)

NO  ÉS  EL  QUE  SEMBLA

A tots ens agrada mantenir una bona imatge davant els altres: que ens  tinguin per persones honrades, justes, fidels al Senyor. A tots ens agrada. Però nosaltres no som perfectes i, de vegades, fallem. És evident. I davant d’aquesta situació, que és molt habitual perquè tots som dèbils, es pot reaccionar de diverses maneres. N’hi ha que en comptes de lluitar sincerament contra els seus egoismes, les seves mandres o les seves covardies, prefereixen orientar els seus esforços a salvar les aparences: a quedar bé. Si aconsegueixen dissimular davant dels altres les seves fallades i mantenir una bona imatge, es donen per satisfets i ja no fan gran cosa més.

Però aquesta és, evidentment, una actitud molt poc sincera, molt poc cristiana i que no porta a res. Perquè, en la vida, tard o d’hora la veritat s’imposa. Tard o d’hora ens trobarem cara a cara amb la nostra pròpia realitat: no amb les aparences, sinó amb la realitat. I aquest moment podrà ser el de la màxima alegria o el de la màxima decepció. El Senyor, a l’evangeli d’avui, vol que entenguem que no es pot viure d’aparences, de paraules buides. Si arriba el cas que fallem, val més reconèixer-ho amb sinceritat i fer l’esforç de convertir-nos. Ell ens ha dit que preferia els publicans i les dones de mala vida a aquells grans sacerdots i notables del poble. No pas perquè els publicans i les dones de mala vida no siguin pecadors. Sí que ho són, però tenen la humilitat de reconèixer-ho. I aquest és el primer pas per arribar a una autèntica conversió, per iniciar un canvi positiu. Déu estima la veritat: si ens reconeixem pecadors davant seu, no ens mancarà mai el seu perdó i el seu ajut. Ens ho ha dit el profeta Ezequiel a la primera lectura. I en tenim un bons exemples en Mª Magdalena o en St. Agustí, entre d’altres. De grans pecadors, si són humils, Déu en pot fer grans sants. Tinc por de la veritat ? Si no construïm la nostra vida sobre la roca ferma de la veritat, ens mancarà solidesa i ens enfonsarem.

També hi ha una altra ensenyança important que podem treure d’aquest evangeli: fixem-nos en l’actitud que pren el Senyor amb el dos fills. El primer fill, d’entrada, diu que no vol anar a la vinya. Però el Pare no el castiga. Li dona temps perquè reflexioni, perquè reconegui que obra malament i canviï la seva decisió. I  efectivament, aquell fill va comprendre que el seu Pare no mereixia la resposta que ell li havia donat. Es va convertir i va anar a treballar a la vinya. Una actitud molt diferent de l’altre fill, que primerament diu que sí, però que tot queda en paraules: no sap mantenir el seu compromís. És important que entenguem que allò que compta en la vida i evidentment davant Déu, no son tant les primeres reaccions, sinó la conducta que efectivament prenem. La primera reacció que tenim quan se’ns demana una cosa, moltes vegades és una desposta instintiva, superficial, pròpia del temperament de cada u. Uns tenen tendència a dir sempre que sí. Altres, més aviat hi posen obstacles. Però aquesta primera reacció sol ser una reacció poc lliure: no hem tingut temps de mesurar-ne totes les conseqüències. No és el meu “jo” profund qui es compromet en el “sí” o en el “no”. En canvi, allò que fem o deixem de fer després d’haver-hi reflexionat i haver sospesat els “pros” i “contres”, això és el que mostra realment qui som. El que compta en la vida, i davant Déu, no són tant les paraules, sinó els fets. Allò que em defineix no és tant el meu parlar, sinó el meu obrar. Allò que importa no és dir-se cristià, sinó ser-ho. El que compta no són les paraules cristianes, sinó els fets cristians. I, de vegades, hem de reconèixer que no hi ha massa coincidència entre el que dic i el que faig. Per això hem d’agrair al Senyor que tingui tanta paciència amb nosaltres: que sàpiga esperar, quan en un primer moment el refusem. És un signe de la seva bondat, de la gran estimació que ens té. Estimar és creure en l’altre. El Senyor creu encara en la nostra capacitat de conversió. Esforcem-nos per no decebre’l. I sapiguem imitar-lo: tinguem paciència amb els altres. La tinc? Reflexionem-hi.
 (clicar  sobre  imatge)  "LA  RELIGIÓ  I  LA  FE"

*  *  *  *  *  *  *  

 

FULL DOMINICAL SETEMBRE 4    27.09.20  

 

Publicado en Catequesi infantil, Comunicacions Generals, Pagina Principal | Deja un comentario

MISSES I ALTRES SAGRAMENTS = SETEMBRE – OCTUBRE -NOVEMBRE 2020


 ESGLÉSIA ÉS  NOTICIA  (20.09.20)

 

DISSABTE 19-9-2020

18.30 Crist Rei (com. y baut.)   T.Amorós

19.30 St. Pau (rec. Funeral)     J. Perelló

DIUMENGE 20-9-2020

8.00 Dolors        T.Amorós

12.00 Dolors     P.Amengual.

19'00 Crist Rei    J.Perelló

20'00 Dolors    T.Amorós  + G. Parera

………    …….    …..

SETEMBRE    –   OCTUBRE

NOVEMBRE

Publicado en Comunicacions Generals, Misses, Pagina Principal | Deja un comentario

DIUMENGE XXV DURANT L’ANY

 

PREGAR A L'AIRE LLIURE

FULL DOMINICAL 20.09.20     FULL DOMINICAL

DIOCESANES:

CATEQUESI  2020-2021

CARTA RECTORS CURS CATEQUETIC

CARTA RECTORS – CATEQUESI 

CATEQUESIS 2020 – ORIENTACIONS

FULL DOMINICA SETEMBRE 3

PREGAR A L'AIRE LLIURE

*  *  *  *  *  *  *  

FESTA DE  LA  MARE  DE  DÉU  DELS  DOLORS:

El Bisbe de Mallorca, Mons. Sebastià Taltavull, ha presidit la Eucaristía de la Festa de la Nostra Senyora dels Dolors en Manacor dimarts, 15 de setembre. La Parròquia ha acollit desenes de personas en la missa en honor a la titular de la Església,

 

En la homilia, Mons. Sebastià Taltavull ha parlat del dolor de Maria, Mare de Déu, als peus de la creu quan Jesús es crucificat. Jesús sofreix la soledat pero no la vol per ningú. A sa mare i al deixeble Joan Dona, aquí està el teu fill. Aquí tens a ta mare.

Celebrem que la última paraula no és el dolor i la mort, sinó que la paraula definitiva és la vida ".

 

*  *  *  *  *  *  

L'amo va respondre a un d'aquests: Company, jo no et faig cap injustícia. No havíem fet tractes per un denari?

Doncs pren el que és teu i vés-te'n. A aquest darrer li vull donar igual que a tu. Que no puc fer el que vull amb el que és meu?

O és que tens enveja perquè jo sóc generós?

25º diumenge Temps ordinari(A)

EVANGELI

¿O és que tens enveja perquè jo sóc generós?

+ Lectura del sant evangeli segons sant Mateu 20, 1-16

Paràbola dels treballadors de la vinya

1»Perquè amb el Regne del cel passa com amb un propietari que va sortir de bon matí a llogar treballadors per a la seva vinya. 2 Després de fer tractes amb ells per un jornal d'un denari, els envià a la seva propietat. 3 Va tornar a sortir cap a mig matí, en veié d'altres que s'estaven a la plaça sense feina 4 i els digué:

»–Aneu també vosaltres a la meva vinya i us donaré el que sigui just.

5 »Ells hi van anar. Cap a migdia i cap a mitja tarda va sortir una altra vegada i va fer el mateix. 6 Encara va sortir cap al final de la tarda, en va trobar d'altres i els digué:

»–Per què us esteu aquí tot el dia sense fer res?

7 »Ells li responen:

»–És que ningú no ens ha llogat.

»Els diu:

»–Aneu també vosaltres a la meva vinya.

8 »Quan va arribar el vespre, l'amo de la vinya va dir a l'encarregat:

»–Crida els treballadors i paga'ls el jornal. Comença pels qui han arribat darrers i acaba pels primers.

9 »Vingueren, doncs, els qui havien començat a treballar al final de la tarda i van cobrar un denari cada un. 10 Quan va tocar als primers, es pensaven que cobrarien més, però també van rebre un denari. 11 Mentre cobraven, protestaven contra el propietari 12 i deien:

»–Aquests darrers han treballat només una hora i els pagues igual que a nosaltres, que hem hagut de suportar el pes de la jornada i la calor.

13 »L'amo va respondre a un d'aquests:

»–Company, jo no et faig cap injustícia. ¿No havíem fet tractes per un denari? 14 Doncs pren el que és teu i vés-te'n. A aquest darrer li vull donar igual que a tu. 15 ¿Que no puc fer el que vull amb el que és meu? ¿O és que tens enveja perquè jo sóc generós?

16»Així, els darrers passaran a primers, i els primers, a darrers.

Paraula de Déu.

LA  BONDAT  DE  DÉU  (clicar)

És possible que tot escoltant aquesta paràbola molts de nosaltres hàgim tingut la mateixa reacció que aquells treballadors de la primera hora. Per què tots cobren el mateix jornal, tant si han treballat tot el dia, com si sols ho han fet durant una hora? Això no sembla just. Però la paràbola és un gènere literari que hem de saber interpretar. Busca transmetre un ensenyament central, que és l’únic que cal retenir. La resta, són elements literaris escollits per cridar l’atenció, per tal que el missatge central quedi més ben gravat. I no tenen cap altra funció. videntment, l’evangeli no és un manual de productivitat econòmica. Si els propietaris actuessin com en la paràbola, no trobarien ningú que volgués treballar des de la primera hora, i l’empresa faria fallida. No va, per aquí el missatge de la paràbola.Jesús, aquí, ens parla de la salvació. Vol que entenguem una cosa fonamental que sovint oblidem: que Déu ens salva no pas perquè ens ho mereixem, sinó perquè ell és bo i generós. Jo no “compro” la meva salvació. No la “pago” amb els meus mèrits. La salvació és un do gratuït de Déu que no guarda cap proporció amb els meus mèrits. Cap ni una. Se’ns vol fer veure, sobretot, que Déu no es mou per criteris d’estricta justícia, sinó que es mou per amor, per pura bondat. Tots rebem molt més del que mereixem. En som conscients?.

Ens diu la paràbola que cinc vegades, des de la primera hora del matí fins que es va pondre el sol, aquell propietari va sortir a buscar gent per treballar a la seva vinya. És a dir, Déu crida constantment els homes i dones a col·laborar amb ell, per fer que el món sigui millor, més d’acord amb el seu projecte. Uns se senten cridats a fer-ho des de petits, perquè els pares són creients i a través d’ells senten la crida de Déu molt aviat. D’altres se senten cridats més endavant, quan són joves: potser pel testimoni d’un educador o d’un company que els ha fet impacte. I també n’hi ha que no se senten cridats fins que ja han recorregut una bona parta de la seva vida: tal vegada una experiència que han viscut els ha sacsejat fortament i els ha fet obrir els ulls. Cada persona té una història personal única, diferent de la dels altres. Cada vida és un misteri que sols Déu coneix. I, precisament perquè ens estima, intervé en el moment oportú per cridar-nos a col·laborar amb ell. El perquè crida uns a la primera hora, des de petits, i altres quan ja són persones fetes, no el sabem: és un misteri que a nosaltres se’ns escapa. És allò que ens ha dit la primera lectura: « Els meus camins i els meus pensaments estan per damunt dels vostres, tant com la distància del cel a la terra ». Són incomprensibles per a nosaltres. Però encara que això és veritat, d’una cosa sí que en podem estar ben segurs: que Déu sempre busca el nostre bé perquè ens estima. Per això, a tots ens dóna la mateixa paga: la salvació. Una paga d’un valor immens que cap de nosaltres pot merèixer. Li ho sabem agrair? I per acabar, no oblidem allò que dèiem: que el Senyor convida a tothom,  també a  nosaltres, a treballar a la seva vinya: és la condició per a rebre el “jornal”, el regal de Déu. Però fixem-nos que treballar a la vinya del Senyor no és fer qualsevol feina, sinó fer un esforç sincer perquè al nostre entorn les coses vagin millor, més d’acord amb el projecte de Déu, d’un Déu que és Amor. Voldrà dir, per exemple, ser factors d’unió, sabent comprendre i respectar tothom. Voldrà dir donar la mà a aquell que es troba sol i necessitat o indefens. O també, treballar en la vinya del Senyor voldrà dir sembrar esperança al nostre entorn. En un món com el nostre fan falta persones que creguin fermament que el Bé és més fort que el Mal, que l’amor és la força més poderosa que existeix. Fan falta persones que s’ho creguin i que visquin d’acord.

 
Continuem ara la nostra eucaristia, que és una trobada amb el Senyor que potser Ens pregunta, com en la paràbola: “Què feu tot el dia desvagats?”. Donem-li la nostra desposta. I no oblidem que estar “desvagats” no significa no fer res, sinó deixar de fer coses que facin créixer el regne de Déu, és a dir, la bondat, la pau, la comprensió, la unió, l’esperança. Quins fruits està donant la meva vida?

Reflexionem-hi.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

TREBALL   PER A  TOTS   (Clicar)

   

ORACIÓ  A  LA  INTEMPÈRIE

Crec que és un error esperar Seguretat en aquesta vida, ja que tot és incert i insegur, excepte Déu i la Veritat.
Tot el que hi ha i tot el que succeeix és incert i transitori però hi ha un ésser suprem ocult que és l’encarnació de la certesa.
Només es pot considerar benaurat qui arriba a albirar-lo, encara que només sigui per uns instants.
La recerca ‘aquest Ésser és el be suprem d’aquesta vida.

Mohandas Gandhi

FULL DOMINICAL 20.09.20      FULL  DOMINICAL

LA MERCÈ – PASTORALPENITÉNCIARIA    (Dijous  24  és  la  Festa  de  la  Mercè)

 

Publicado en Catequesi infantil, catequesis adolescents i joves, Comunicacions Generals, Pagina Principal | Deja un comentario

DIUMENGE XXIV DURANT L’ANY

PREGÀRIA   TEMPS  DE  LA  CREACIÓ

CATEQUESI   SALM

 

COMUNICACIONS:

Dimarts que ve, dia 15 de setembre,

Festa de la Mare de Déu dels Dolors, titular de la parròquia mare,

– Es celebrarà solemnement l’Eucaristia a l’Església dels Dolors a les 20 hores. . 

 

– El mateix dia no hi haurà missa a la parròquia de St. Pau.

 

FULL DOMINICAL 13.09.20

*   *   *   *   *  

 

CREACIÓ  (enllaç pàgines)

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

*  *  *  *  *  *  *  

 

 

     Aleshores Pere preguntà a Jesús: Senyor, quantes vegades hauré de perdonar al meu germà les ofenses que em faci? Set vegades?
Jesús li respon: No et dic set vegades, sinó setanta vegades set.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

24º diumenge Temps ordinari (A)

EVANGELI

.No et dic set vegades, sinó setanta vegades set.

+ Lectura del sant evangeli segons sant Mateu 18, 21-35

Paràbola del servent sense compassió

21 Aleshores Pere preguntà a Jesús:

–Senyor, quantes vegades hauré de perdonar al meu germà les ofenses que em faci? Set vegades?

22 Jesús li respon:

–No et dic set vegades, sinó setanta vegades set.

23 »Per això passa amb el Regne del cel com amb un rei que volgué demanar comptes als seus subordinats. 24 Tot just havia començat, quan li'n van portar un que li devia deu mil talents. 25 Com que no tenia amb què pagar, aquell senyor va manar que, per a poder satisfer el deute, el venguessin com a esclau, amb la seva dona, els seus fills i tots els seus béns. 26 Ell se li va llançar als peus i, prosternat, li deia:

»–Tingues paciència amb mi i t'ho pagaré tot.

27 »Llavors, compadit d'ell, el senyor deixà lliure aquell subordinat i li va perdonar el deute.

28 »Quan aquell home sortia, va trobar un dels seus companys que tan sols li devia cent denaris. L'agafà i l'escanyava dient:

»–Paga'm el que em deus.

29 »El company se li va llançar als peus i li suplicava:

»–Tingues paciència amb mi i ja t'ho pagaré.

30 »Però ell s'hi va negar i el va fer tancar a la presó fins que pagués el deute.

31 »Quan els altres companys van veure el que havia passat, els va saber molt de greu, i anaren a explicar-ho al seu senyor. 32 Ell va fer cridar aquell home i li digué:

»–Servidor dolent, quan vas suplicar-me, et vaig perdonar tot aquell deute. 33 ¿No t'havies de compadir del teu company, com jo m'havia compadit de tu?

34 »I, indignat, el va posar en mans dels botxins perquè el torturessin fins que hagués pagat tot el deute.

35 »Igualment us tractarà el meu Pare celestial si cadascú no perdona de tot cor el seu germà.

Paraula de Déu.

(clicar   sobre  imatge)

Sir 27,30-28,7 Rm 14, 7-9 Mt 18, 21-35

« Senyor, quantes vegades hauré de perdonar al meu germà el mal que m’haurà fet?”-  pregunta Pere a Jesús. Cal reconèixer que la convivència, encara que sigui de persones que s’estimen, sempre comporta friccions: pot causar ferits i també ofenses. I una cosa curiosa: tots acostumem a estar convençuts que els que ens ofenen, els que ens volen mal i ens fereixen, sempre són “els altres”. La llàstima és que per “els altres” és  a l’inrevés: per a ells, jo soc “un” d’aquests “altres” que sempre ofenen i fan mal. Qui té raó?. I encara una altra cosa a tenir en compte: de vegades, això que considerem ofenses dels altres, pròpiament no són ofenses, sinó imaginacions nostres, fruit de les pròpies suspicàcies i incomprensions. Però, en algun cas, cal reconèixer que els altres, més o menys conscientment, sí que ens podem fer mal de veritat. Quina és llavors la meva reacció? Sé perdonar? Quantes vegades ho faig?

No et dic set vegades, sinó setanta vegades set” –respon Jesús. Ens vol dir que cal perdonar sempre. “Setanta vegades set” és un hebraisme que significa “sempre” …

 

Però hem d’admetre que perdonar ens costa. La tendència natural és que quedem ressentits amb aquells que ens fan ofès. Tots coneixem persones que no es parlen: veïns, companys de feina, i fins i tot membres d’una mateixa família o comunitat. Això es molt trist, perquè sembla que faci inútil la salvació de Jesús, que ha donat la vida precisament perquè tots ens  estiméssim com a germans. No perdonar és, d’alguna manera, destruir la seva salvació: anul·lar-la. Guardo ressentiment  en el meu cor? Hi ha algú de qui em sento distanciat i caldria que m’hi reconciliés? Seria un acte de llibertat interior. Més d’un cop creiem justificat venjar-nos d’algú, bé sigui amb una paraula o amb una negativa o amb una decisió determinada. Però és un error, perquè llavors vivim esclaus d’un sentiment destructiu.

Creiem ser lliures, però de fet vivim més encadenats que mai. En canvi, el perdó és una gran font de llibertat. És la increïble possibilitat que Déu ens ofereix d’assemblar-nos a Ell: la possibilitat de deixar en aquesta terra una marca inesborrable de la seva misericòrdia. Soc conscient que, com més perdono, més plenament soc fill de Déu ? No m’omple de joia, això?

  

I no oblidem que si no hi ha capacitat de perdó, s’entra fatalment en l’espiral   de la violència. En  tenim exemples ben tristos d’actualitat, a Palestina. Sense capacitat de perdó mai no podrem viure en pau: ni a casa, ni enlloc. Mai no serem feliços i, sobretot, mai no serem cristians. Mai. La satisfacció que produeix la venjança és brevíssima, i no és capaç de compensar els danys de haurà ocasionat en les relacions humanes. Fins i tot a nivell purament humà. Viure irritat és dolent: consumeix moltes energies i manté en un estrès permanent. Això ho han de tenir molt clar, sobretot, els pares i educadors: cal fer atenció a les actituds que transmetem. Són de comprensió i de perdó ? Si no fos així, d’alguna manera m’hauria de sentir responsable de les guerres i venjances que hi ha en el món. Sí perquè amb la meva actitud estaria demostrant que, en la mesura que depèn de mi, no desitjo que s’acabin. I això seria greu.

Recordem finalment que, suposat que no és fàcil perdonar, cal que tinguem ben clar la  raó fonamental de fer-ho: perquè el Senyor ens perdona a nosaltres infinitament més. És el sentit de la paràbola: allà apareix ben marcada la desproporció. I fixem-nos en una cosa que, almenys a mi, m’impressiona molt: la nostra salvació és fruit del perdó. Jesús va morir perdonant. Si ell no hagués tingut aquella capacitat de perdó, nosaltres no estaríem salvats. Amb quina sinceritat i convicció dic les paraules del Parenostre “perdoneu les nostres culpes, així com nosaltres perdonem els postres deutors”?. Fixem-nos que Jesús podia haver-nos ensenyat a dir: “Perdoneu-nos, Senyor, perquè “resem molt”, o perquè” ens  sacrifiquem molt”, o perquè “us estimem molt”. Però, de fet, el que ens ha ensenyat és: “Perdoneu les nostres culpes així com nosaltres perdonem els nostres deutors ». Quin missatge hi veiem aquí?

Reflexionem-hi.

(clicar  sobre  imatge)

EL  PERDÓ  POSSIBLE  

 

    

 

 

(clicar sobre imatge)

CREURE…

 

 

 
37-FULL (13-SETEMBRE-2020).pdf
Publicado en Catequesi infantil, catequesis adolescents i joves, Comunicacions Generals, Pagina Principal | Deja un comentario

TEMPS DE LA CREACIÓ

La Creació a la celebració dominical.  DOCUMENT 

PRIMER  DIUMENGE   6  SETEMBRE

"Laudato Si"

Pregària  feels

Publicado en Catequesi infantil, Comunicacions Generals, Pagina Principal | Deja un comentario

DIUMENGE XXIII – TEMPS DURANT L’ANY

ECOLOGIA  

(Primer  diumenge, 6  setembre)

 

https://iglesiasolidaria.es/    MAPA ESGLÉSIES

 

 

FULL DOMINICAL 6.09.20  

COMUNICACIÓ  2020  PUBLICACIÓ DEL  CETEM

f

 

(clicar  sobre  imatge)   

PRIMER ,  LA  VIDA

23º diumenge Temps ordinari (A)

EVANGELI

Si t'escolta, t'hauràs guanyat el germà.

+ Lectura del sant evangeli segons sant Mateu 18, 15-20

El germà que fa una ofensa

15 »Si el teu germà et fa una ofensa, vés a trobar-lo i, tot sol amb ell, fes-li veure la seva falta. Si t'escolta, t'hauràs guanyat el germà. 16 Si no t'escolta, crida'n un o dos més, perquè tota qüestió ha de ser resolta per la declaració de dos o tres testimonis . 17 Si tampoc no els escolta, digues-ho a la comunitat reunida. I si ni tan sols escolta la comunitat, considera'l un pagà i un publicà. 18 Us ho asseguro: tot allò que lligueu a la terra quedarà lligat al cel, i tot allò que deslligueu a la terra quedarà deslligat al cel.

19 »Us asseguro també que si dos de vosaltres aquí a la terra es posen d'acord per a demanar alguna cosa, el meu Pare del cel els la concedirà; 20 perquè on n'hi ha dos o tres de reunits en el meu nom, jo sóc allí enmig d'ells.

Paraula de Déu.

 

Nosaltres no vivim pas sols, sinó envoltats d’altres persones: a casa, a la feina, al veïnat, a la comunitat… I ben aviat ens adonem d’una cosa: que les persones que ens envolten no són perfectes. De vegades, actuen malament, o almenys ens ho sembla: fan coses incorrectes, prenen actituds contràries a l’evangeli. Davant d’aquest fet, que és de l’experiència diària, quina és la nostra reacció? N’hi ha que reaccionen criticant. Alguns, sembla que tinguin vocació “d’espies”:  s’assabenten de totes les faltes dels altres. O com deia amb gràcia un andalús: “Los hay que tienen mal de cervicales… de tanto mirar de reojo”. 

Però parlant seriosament, el pitjor és que alguns, fins i tot, fan la sensació que gaudeixen descobrint els defectes dels altres. Però quan s’actua així, com que es fa sense amor, sempre es fa mal. Es trist tenir a prop una persona que té l’hàbit de criticar, perquè sempre és causa de tensions, desunió i suspicàcies. Una persona així, encara que no pretengui directament fer mal, de fet sempre en fa. Sempre. Déu ens ha fet el gran do de la paraula. Em serveix per aixecar o per enfonsar els altres? Per crear unió o desunió? No oblidem allò que es diu: que la llengua és “l’arma més perillosa” que tenim. Com l’utilitzo? 

N’hi ha d’altres que no critiquen, però se’n van a l’extrem contrari: se’n desentenen. Diuen: Jo no em fico mai amb ningú”. I ho diuen com si fos un mèrit. Potser sí que alguna vegada significarà una autèntica actitud de respecte a l’altre. Potser sí. Però, sovint, darrere d’aquestes paraules s’hi amaga l’actitud d’aquell que té per norma viure exclusivament per a ell mateix i els altres “que s’espavilin”, “és problema seu”, “ja s’ho trobaran”. Però això no és considerar l’altre com un germà a qui cal ajudar i estimar. Això, diguem-ho clar, és egoisme. Recorda la coneguda actitud bíblica de Caín: és que sóc el guardià del meu germà? Descobreixo en mi quelcom d’aquesta actitud egoista?  

«Ves a trobar-lo i parleu-ne vosaltres dos sols. Si et fa cas, t’hauràs guanyat el germà». Es l’actitud que ens inculca Jesús: el diàleg sincer, amistós. Sobretot amb les persones més properes: ni criticar-les, ni desentendre-se’n. Ajudar-les a retrobar el camí perquè està en joc la seva felicitat. Que, sovint, va lligada a la nostra. L’amor no es mostra únicament dient paraules de lloança. Sinó també, quan cal, amb una paraula de correcció. Però feta des de l’estimació. És a dir, acostant-nos a l’altre d’igual a igual: no des “de dalt” sinó, com un germà, perquè jo també tinc necessitat de ser corregit. I parlant-li de cor a cor: que se adoni que el vull ajudar a canviar, no tant perquè em molesten els seus defectes, sinó perquè l’estimo i desitjo sincerament el seu bé i la seva felicitat. Abans de fer entendre a l’altre que s’ha equivocat, és necessari demostrar-li-ho i convèncer-lo que l’estimo. I qui estima no fa mal. És així com procedim habitualment amb la parella, amb els fills, amb aquells amb qui convivim? L’objectiu, ha dit Jesús, és guanyar-se el germà. Guanyar-se’l. No humiliar-lo, ni enfonsar-lo, perquè això desuneix i separa. 

I diguem, finalment, que quan som nosaltres els qui rebem la correcció, hem de saber acceptar-ho sense perdre la pau. De moment, potser ens sabrà greu, però ben segur que  ens ajudarà a progressar. Ens coneixeríem molt millor nosaltres mateixos si sabéssim escoltar amb pau tot el que els altres veuen en nosaltres. Reconèixer els propis defectes és el primer pas per a millorar. I no oblidem que aquell que no admet ser corregit, a més de no millorar, acostuma a fer el ridícul: tothom s’adona dels seus defectes, menys ell. Com rebem les correccions que ens fan les persones que ens estimen? Certament no és fàcil complir tot el que hem dit. Per això l’evangeli acaba recomanant-nos que preguem junts. Perquè així es farà present en nosaltres l’Esperit del Senyor, que és un Esperit d’Amor. I l’amor sempre facilita les coses. Reflexionem-hi.

(clicar   sobre  imatge)

SER   MILLORS

 

 

 

COMUNICACIONS:  

"Hem  de  comunicar la  mort  de  D.Jaume  Cabrer. Canonge  manacorí i  historiador  del  nostre  poble.

Que  descansi  en pau  i  al  cel  mos  vegem.

Suplicam una  pregària per  la  seva  ànima.

El  Funeral  serà  dia  3  de  setembre a  l'Església  dels  Dolors

Toni  Amorós

*  *  *  *  *  *  

Pregària Eucarística, 

 3 de SETEMBRE de 2020  20'30-21'30 h  ESGLÉSIA DE FARTÀRITX     

Exposició Santíssim.

Inici: pàgina 55

Cant d’entrada: “JUNTAU LES MANS GERMANS” pàgina 232

Reso de Vespres: Antífones Temps durant l’ANY: pàgina 61 – 66 Salmòdia: pàgina 61 – 66

Lectura: “Qui hi ha dins el teu cor” (Lluís).

Responsori breu "Temps durant l’ANY": pàgina 68-69

Magníficat "Temps durant l’ANY": pàgina 69

Pregàries + Oració "Temps durant l’ANY": pàgina 69 

Oració personal: 15 minuts.

Cant: pag. 227 cant nº 5 “Jo crec en vos bon Déu,”

Pregàries comunitaries.

Catequesis Papa Fco.: “BIENAVENTURANZAS” II 2020 (Maria Llull).

Cant: Pange Lingua

Benedicció i Cant final: “Salve Regina”.

 

*  *  *  *  *  *

AVISOS DIUMENGE 6 DE SETEMBRE DE 2020

Degut a la previsible manca d’espai, amb les actuals mesures de distanciament social,

en previsió de la tornada dels estiuejants, s’ampliarà l’horari de les eucaristies dominicals.

Quedarà de la següent manera:

DISSABTE CAPVESPRE   18.30 a Crist Rei   19.30 a St. Pau

– DIUMENGE MATÍ                 8 als Dolors   12 als Dolors

– DIUMENGE HORABAIXA     19 a Crist Rei   20 als Dolors

Publicado en Comunicacions Generals, Pagina Principal | Deja un comentario

DIUMENGE XXII DURANT L’ANY

MEMÒRIA M M        MEMÒRIA  MALLORCA  MISSIONERA  

https://iglesiasolidaria.es/    ESGLÉSIA  SOLIDÀRIA  

 

      Si algú vol venir amb mi, que es negui a ell mateix, que prengui la seva creu i que em segueixi.

Qui vulgui salvar la seva vida, la perdrà, però el qui la perdi per mi, la trobarà.

 

 

 

 

 

FULL DOMINICAL 30 08 20

(clicar  sobre  imatge)

22º diumenge Temps ordinari (A)

EVANGELI

-Si algú vol venir amb mi, que es negui a ell mateix…

+ Lectura del sant evangeli segons sant Mateu 16, 21-27

Jesús anuncia la seva mort i resurrecció

(Mc 8,31-9,1Lc 9,22-27)

21Des d'aleshores Jesús començà a explicar als deixebles que calia que anés a Jerusalem i que patís molt de part dels notables, els grans sacerdots i els mestres de la Llei, i que havia de ser mort i de ressuscitar el tercer dia.

22 Llavors Pere, prenent-lo a part, es posà a renyar-lo dient:

–Déu te'n guard, Senyor! A tu això no et passarà.

23 Però Jesús es girà i digué a Pere:

–Vés-te'n d'aquí, Satanàs! Em vols fer caure, perquè no veus les coses com Déu, sinó com els homes.

24 Aleshores Jesús digué als seus deixebles:

–Si algú vol venir amb mi, que es negui a ell mateix, que prengui la seva creu i que em segueixi. 25 Qui vulgui salvar la seva vida, la perdrà, però el qui la perdi per mi, la trobarà. 26 Què en trauria l'home de guanyar tot el món si perdia la vida? Què no donaria l'home a canvi de la seva vida? 27 Perquè el Fill de l'home ha de venir amb els seus àngels en la glòria del seu Pare, i llavors pagarà a cadascú segons les seves obres.

Paraula de Déu.

Jr 20, 7-9 Rm 12, 1-2 Mt 16, 21-27

Nosaltres volem ser feliços, evidentment. És una tendència que neix en el més profund de la naturalesa humana. Tots aspirem a ser feliços. El problema consisteix en saber trobar el camí que veritablement porta a aquesta situació tan desitjada. Nosaltres acostumem a pensar que això únicament s’aconsegueix si gaudim d’una vida fàcil, si no tenim grans problemes, si tot ens va bé. Però Jesús, que desitja realment que siguem feliços, ens obre els ulls, en aquest evangeli d’avui, perquè no ens equivoquem de camí. Només hi pot haver felicitat quan tenim un projecte de vida seriós, que valgui la pena, fonamentat en la veritat de l’evangeli i viscut a fons en l’amor. Ni la buidor ni la mentida donen la felicitat. I qui no estima generosament, tampoc no serà mai feliç. És tot això el que ens vol dir Jesús, a través d’aquelles frases punyents que hem escoltat a l’evangeli i que hem de saber interpretar bé.   

Si algú vol venir amb mi, que es negui ell mateix” – ens ha dit. Negar-se un mateix és l’actitud contrària a la nostra tendència egoista de pensar únicament  en els nostres propis interessos. Jesús ens demana que siguem homes i dones disponibles, que tinguem un cor tan gran que no quedi saturat amb els nostre propis problemes i preocupacions. Aquesta obertura als altres és la condició per a la felicitat. Perquè aquesta actitud no és de cap manera una actitud empobridora: no significa quedar-nos buits. Al contrari: significa eliminar del nostre cor els nostres egoismes, les nostres enveges i mandres, tot el que és estèril. Però no per quedar-nos buits, sinó per quedar-nos amb un cor més lliure, més apte per omplir-nos de l’amor a Déu i als germans, que és la font d’alegria més pura que existeix. Hi ha persones que mai no seran felices perquè no són capaces de fer feliços els altres. Perquè només podem tenir i gaudir d’aquella felicitat que donem als altres gratuïtament. Amb la felicitat  i l’estimació passa a l’inrevés d’altres coses: com més en dones més en tens. I qui s’ho guarda a ell mateix, ho perd. Qui estima de veritat mai no s’empobreix: sempre s’enriqueix, sempre hi surt guanyant, mai perdent. Per això Jesús ens ha dit també: Qui vulgui salvar la seva vida la perdrà, però el qui la perdi per mi, la retrobarà”. Cap a on s’orienta la meva vida? L’estic salvant o l’estic perdent?   

L’evangeli ens ha dit també que l’apòstol Pere no estava massa d’acord amb les paraules de Jesús, que parlava de sofriment i de mort. Aquesta actitud de Pere ens fa veure la debilitat humana. Diumenge passat Jesús l’elogiava perquè havia sabut escoltar la inspiració de Déu i l’havia confessat com a Messies. Avui, Pere ja s’ha oblidat de deixar-se guiar per la llum que ve de dalt, i torna a jutjar les coses amb la seva pròpia llum tan arran de terra. Notem la diferència entre Pere i Jesús. Tot dos es refereixen al sofriment i a la mort. Però Jesús en parla serenament i deixa clar que aquestes coses no tindran mai la darrera paraula. Per això afirma que ressuscitarà. Pere, ni se n’adona d’aquest final feliç i definitiu. Pel sol fet de sentir parlar de sofriment, ja perd la serenor i diu que això no pot ser. Cal reconèixer que a nosaltres, sovint, també ens passa el mateix. També reaccionem com Pere sense admetre que el sofriment de la nostra vida pugui tenir un sentit positiu, ens pugui ajudar a madurar. Per això mereixem igualment la reprensió que Jesús féu a Pere: No penses com Déu, sinó com els homes”. És a dir, no estàs en la veritat. Reconec que jo també penso igual que Pere? El que passa és que, tant Pere com nosaltres, oblidem una cosa fonamental. Fixem-nos que Jesús no ens a dit solament que cada u prengui la seva creu, sinó que afegeix: I m’acompanyi”. Ens ha de donar esperança saber que el camí de la vida no el farem mai sols, sinó en companyia de Jesús. I un viatge al costat d’un bon amic, mai no es fa llarg ni pesat. Sobretot, sabent que Jesús s’acomodarà sempre al meu pas, segons les forces físiques i espirituals que tingui jo, a cada moment de la meva vida. De què podem tenir por?

Reflexionem-hi.

(clica  sobre imatge)

SEGUIR-LO   

Jesús, esperança nostra, fes de nosaltres els humils de l'Evangeli.

Voldríem comprendre que, en nosaltres, el millor es construeix a través d'una confiança ben senzilla… que fins i tot un infant hi pot arribar!

Fr. Roger, de Taizé

(clicar  sobre  imatge)

 

 

        COMUNICACIÓ 2020  

REVISTA DEL CENTRE D'ESTUDIS TEOLÒGICS DE MALLORCA  COMUNICACIÓ

Publicado en Comunicacions Generals, Pagina Principal | Deja un comentario