COMUNICACIONS.

DIUMENGE 15 DE SETEMBRE DE 2019

–  Les persones que tengueu parents, veïns o coneguts amb infants que enguany hagin començat el 2º curs de primària, vos agraïriem que els avisasiu que és el moment de començar la preparació per la primera comunió, si desitgen fer-la.

–  La reunió de pares, on rebran tota la informació, serà divendres que ve a les 21 hores a l’Església de Crist Rei.

                                REPETIM: ELS NINS I NINES QUE HÀGIN COMENÇAT SEGON DE PRIMÀRIA.

–  Dissabte que ve, dia 21 de setembre, es reiniciarà la celebració de l’Eucaristia els dissabtes capvespre a les 19 hores al Convent.

*  * *  *  *  *  *  
 

NINGÚ  ESTÀ  "PERDUT"

(clicar)

(POWER-POINT,   clicar)

24º diumenge Temps ordinari (C)

EVANGELI

Hi haurà més alegria en el cel per un sol pecador convertit.

Lectura del sant evangeli segons sant Lluc 15,1-32

Jesús i els pecadors

1 Els publicans i els altres pecadors s'acostaven tots a Jesús per escoltar-lo. 2 Els fariseus i els mestres de la Llei murmuraven i deien:

–Aquest home acull els pecadors i menja amb ells.

Paràbola de l'ovella perduda

3 Jesús els va proposar aquesta paràbola:

4 –Si un home d'entre vosaltres té cent ovelles i en perd una, ¿no deixa les noranta-nou al desert i va a buscar la perduda fins que la troba?5 I quan l'ha trobada, ¿no se la posa a les espatlles ple d'alegria 6 i, arribant a casa, convida els amics i els veïns dient-los: "Veniu a celebrar-ho amb mi: he trobat l'ovella que havia perdut"?

7 »Igualment jo us dic que en el cel hi haurà més alegria per un sol pecador que es converteix que no pas per noranta-nou justos que no necessiten convertir-se.

Paràbola de la dracma perduda

8 »O bé, si una dona té deu monedes de plata i en perd una, ¿no encén una llàntia i escombra la casa amb tota cura fins que la troba? m9 I quan l'ha trobada, ¿no convida les amigues i veïnes dient-los: "Veniu a celebrar-ho amb mi: he trobat la moneda que havia perdut"?

10 »Igualment jo us dic que hi ha una alegria semblant entre els àngels de Déu per un sol pecador que es converteix.

Paràbola del fill pròdig

11 I digué encara:

–Un home tenia dos fills. 12 Un dia, el més jove digué al pare:

»–Pare, dóna'm la part de l'herència que em toca.

»Ell els va repartir els béns. 13 Al cap d'uns quants dies, el més jove va vendre's tot el que tenia i se'n va anar amb els diners en un país llunyà.

»Un cop allí, dilapidà la seva fortuna portant una vida dissoluta. 14 Quan s'ho hagué malgastat tot, vingué una gran fam en aquell país i començà a passar necessitat. 15 Llavors es va llogar a un propietari d'aquell país, que l'envià als seus camps a pasturar porcs. 16 Tenia ganes d'atipar-se de les garrofes que menjaven els porcs, però ningú no li'n donava. 17 Llavors reflexionà i es digué: "Quants jornalers del meu pare tenen pa de sobres i jo aquí m'estic morint de fam! 18 Aniré a trobar el meu pare i li diré: Pare, he pecat contra el cel i contra tu. 19 Ja no mereixo que em diguin fill teu; tracta'm com un dels teus jornalers." 20 I se n'anà a trobar el seu pare.

»Encara era lluny, que el seu pare el veié i es commogué, corregué a tirar-se-li al coll i el besà. 21 El fill li digué:

»–Pare, he pecat contra el cel i contra tu. Ja no mereixo que em diguin fill teu.

22 »Però el pare digué als seus criats:

»–De pressa, porteu el vestit millor i poseu-l'hi, poseu-li també l'anell i les sandàlies, 23 porteu el vedell gras i mateu-lo, mengem i celebrem-ho, 24 perquè aquest fill meu era mort i ha tornat a la vida, estava perdut i l'hem retrobat.

»I es posaren a celebrar-ho.

25 »Mentrestant, el fill gran era al camp. Quan, de tornada, s'acostava a la casa, va sentir músiques i balls 26 i cridà un dels criats per preguntar-li què era allò. 27 Ell li digué:

»–El teu germà ha tornat. El teu pare l'ha retrobat en bona salut i ha fet matar el vedell gras.

28 »El germà gran s'indignà i no volia entrar. Llavors el seu pare va sortir i el pregava. 29 Però ell li respongué:

»–Fa molts anys que et serveixo sense desobeir mai ni un de sol dels teus manaments, i tu encara no m'has donat un cabrit per a fer festa amb els meus amics. 30 En canvi, quan ha tornat aquest fill teu després de consumir els teus béns amb prostitutes, has fet matar el vedell gras.

31 »El pare li contestà:

Fill, tu sempre ets amb mi, i tot el que és meu és teu. 32 Però calia celebrar-ho i alegrar-se, perquè aquest germà teu era mort i ha tornat a la vida, estava perdut i l'hem retrobat.

Paraula de Déu.

AMOR   INCONDICIONAL

(clicar)

(clicar)

DISTRIBUCIÓ DE MISSES DIES FEINERS

MANACOR 2019

( a partir   de  setembre )

(clicar)

(Molta gent feia camí amb Jesús. Ell es va girar i els digué: Si algú ve a mi i no m'estima més que el pare i la mare, la dona i els fills, els germans i les germanes, i fins i tot que la seva pròpia vida, no pot ser deixeble meu. Qui no porta la seva creu i em segueix, no pot ser deixeble meu.

COMUNICACIONS:

– Diumenge , 15  setembre , és la festa de La Mare de Déu dels Dolors, titular de la nostra Església mare.  

–  Tots estam convidats a la celebració que serà a les 20 hores.

–  Presidirà Mons. Sebastià Taltavull, Bisbe de Mallorca.

(El diumenge capvespre no hi haurà missa a les 19 hores a Crist Rei.)

 *  *  *  *  *  *  

23º diumenge Temps ordinari (C)

EVANGELI

Qui no renuncia a tot, no pot ser deixeble meu.

+ Lectura del santo evangelio según san Lucas 14,25-33

El seguiment de Jesús

25 Molta gent feia camí amb Jesús. Ell es va girar i els digué:

26–Si algú ve a mi i no m'estima més que el pare i la mare, la dona i els fills, els germans i les germanes, i fins i tot que la seva pròpia vida, no pot ser deixeble meu. 27 Qui no porta la seva creu i em segueix, no pot ser deixeble meu.

28 »¿Qui de vosaltres, si vol construir una torre, no s'asseu primer a calcular-ne les despeses i veure si té recursos per a acabar-la? 29 Altrament, si posava els fonaments i no podia acabar l'obra, tots els qui ho veurien començarien a burlar-se d'ell 30 dient: "Aquest home va començar a construir però no ha pogut acabar."

31 »O bé, quin rei, si va a la guerra a lluitar amb un altre rei, no s'asseu primer a decidir si amb deu mil homes pot fer front al qui ve contra ell amb vint mil? 32 I si veu que no pot, enviarà una ambaixada a demanar la pau quan l'altre encara és lluny.

33»Així, doncs, el qui de vosaltres no renuncia a tots els seus béns no pot ser deixeble meu.

Paraula de Déu.

DAVANT  EL  DOLOR

(clicar)

Sav 9,13-18 Fil 9b-10.12-17 Lc 14,25-33

1. L'evangeli d'avui és d'aquells que fa pensar. Jesús ens exposa les condicions per ser deixebles seus. I això ens planteja un interrogant seriós. Com és que després de tants anys de ser practicants, de celebrar el Nadal, de viure la Quaresma i la Pasqua, de participar a les eucaristies, de fer les nostres pregàries, i altres coses, ¿com és que ens sentim encara tan lluny de l'ideal que ens proposa Jesús? Per què?

   
   2. Penso que la resposta ens la dóna l'últim verset de l'evangeli d'avui. Diu Jesús: "Així també ningú de vosatres no pot ser deixeble meu, si no renuncia a tot el que té". "A tot"- diu Jesús.

   Sí, nosaltres volem ser cristians, i no es pot negar que fem moltes de les coses que ens diu Jesús. No tot ho fem malament, és clar. Però, si som sincers, hem de reconèixer que tots tenim un "raconet", un petit "tresor", al qual nosaltres no acabem de renunciar mai.

   Per a uns serà, per exemple, la seva comoditat. Faran certes coses, però mentre no els portin problemes o maldecaps. Això no va per a ells.
   Per a altres, serà el seu nivell de vida. Ja ho saben que hi ha persones que s'ho passen malament i que caldria ajudar-les: hi ha misèria i fam en el Tercer Món. I també a prop nostre. Ja ho saben. Però si prestar aquest ajut, suposa renúncies per a ells, que no hi comptin. Ells volen viure bé.

   Per a altres seran, potser, raons de prestigi, de poder figurar, d'amor propi. Seran capaços de fer moltes coses, algunes potser difícils, però amb una condició: que puguin tenir "protagonisme": que els doni prestigi. Ara, si es tracta de fer coses necessàries, però que no donen lluïment o que obliguen a restar en segon terme, no s'hi avindran: no ho faran.

   I en fi, altres coses que podríem dir i que cadascú se sap.

   El cert és que, sense negar que som capaços de fer moltes coses de les que ens demana Jesús, cal reconèixer amb humilitat, que tots ens guardem un "raconet" que és innegociable: no hi volem renunciar.

   Tots tenim un "tresor" que, més o menys conscientment, valorem més que Jesús. I això és el que ens destorba de ser cristians de veritat. Perquè ser cristià suposa que l'amor i la fidelitat a Jesús és el valor més important de la meva vida. Si no és així, pròpiament no sóc cristià.

   Quin és el valor més important de la meva vida, aquell que preval per damunt de tot? Realment és la fidelitat a l'evangeli?

    

   3. És possible que, en algun moment de la nostra vida, hàgim de definir-nos davant de qüestions difícils: un negoci brut, un amor egoista, una causa injusta, una petició d'ajut..

   L'evangeli d'avui deixa ben clar que a l'hora de prendre la decisió, allò que ha de passar per damunt de tot, ha de ser Jesús. No hi ha d'haver res que estigui per damunt d'aquesta fidelitat. Res.

   Amb tot, no confonguem les coses. És evident que ser cristià suposa renúncies. Evident.
   Però això no significa quedar-nos buits. Al contrari: és renunciar a certes coses, però per quedar-nos més plens: més plens de l'amor del Senyor que és l'única font de la joia, de la pau, de l'esperança autèntiques.

   No tinguem por de renunciar per Jesús: no hi sortirem pendent. Ell mai no es deixa vèncer en generositat. Renunciar per Jesús, no és empobrir-se, sinó enriquir-se: és una bona inversió.

   Això ens fa comprendre també l'afirmació de Jesús, que diu que l'hem d'estimar més a Ell que els pares, esposa, fills o germans.

   No tinguem por: aquesta preferència per Jesús no suposa deixar oblidats o abandonats aquells que més estimem.

   Perquè l'amor de Déu no exclou, sinó que integra. L'amor sincer a Déu, dóna més tendresa i més profunditat a l'amor humà. Com més estimem el Senyor, més augmentarem i perfeccionarem el nostre amor als pares, espòs o esposa, fills o germans.

   Perquè l'acostament al Senyor va destruït el nostre egoisme que és l'obstacle que ens impedeix d'estimar de veritat.

   Posem l'amor de Jesús en el centre del nostre cor i deixem-nos guiar per ell. Mai no ens n'haurem de penedir.

   Reflexionem-hi.

    

PORTAR   LA  CREU   

(clicar)

POWER-POINT    (clicar)

COMUNICACIONS:

– Dijous, dia 5 de setembre, hi haurà pregària EUCARÍSTICA 

         –  Exposició del Santíssim organitza  Adoració Nocturna.

           –  A les 20.30h  a l’Església de Fartàritx. 

(clicar)

.Més aviat, quan et conviden, vés a posar-te al darrer lloc i, quan vingui el qui t'ha convidat, et dirà: "Amic, puja més amunt." Llavors seràs honorat davant tots els qui són a taula. Tothom qui s'enalteix serà humiliat, però el qui s'humilia serà enaltit.

Tothom qui s'enalteix serà humiliat; però el qui s'humilia serà enaltit.

+ Lectura del sant evangeli segons sant Lluc 14,1. 7-14

(clicar)

Ecl 3, 17-18. 20. 28-29 He 12, 18-19. 22-24a Lc 14, 1. 7-14

1. Segurament que, per a molts de nosaltres, l'estiu ha suposat algunes estones de contacte més íntim amb la natura.

   I la natura ens dóna ensenyances. Perquè la natura ha sortit de les mans de Déu i està en sintonia amb allò que ens ha dit Jesús a l'evangeli: que siguem humils. La natura és senzilla: l'aigua del rierol, el cant dels ocells, el raig de sol que entra silenciós per portar llum i fer créixer la vida… En la natura tot és senzill i, en la seva senzillesa, tot és meravellós.

   Per això, contemplar la natura en silenci i amb esperit de pau, ens ajuda a trobar Déu.

   
   2. Però també, quan les persones es presenten amb senzillesa, resulten agradables, meravelloses, perquè transparenten el reflex de Déu que són.
   Només quan algú es deixa corrompre per l'egoisme, pel desig d'estar per damunt dels altres, és quan es perd la senzillesa, i comencen les enveges, el malestar i les baralles.

   Jesús, conscient de la importància de la senzillesa, ens ha adverit: "Tothom qui s'enalteix serà humiliat, però el qui s'humilia serà enaltit". Això mateix ja ho havia dit a les benaurances: "Feliços els humils: són ells qui posseiran el país". (Mt 5,5) Val a dir que, fins i tot, en un món tan sofisticat i materialista com el nostre, continuem admirant les persones senzilles: fàcilment ens guanyen el cor.
   Els autosuficients i orgullosos, en canvi, ens resulten repel·lents.

   
   3. Però no confonguem la humilitat, amb la timidesa o l'encongiment. No és això. La humilitat, tal com diu santa Teresa, és la veritat. Ser humil, suposa reconèixer tot allò de bo que hi ha en nosaltres. No faltaria més. No fer-ho, significaria ser desagraït, perquè tot és un do de Déu.

   Però suposa, igualment, reconèixer els nostres defectes i limitacions. I és en això on més fàcilment fallem: ens costa, de vegades, de reconèixer-ho. I llavors, fàcilment podem caure en la temptació de creure'ns millors que els altres. I això no és bo.

   
   4. La persona orgullosa és exigent, intolerant. Té por de ser igualada o superada pels altres. I si pot, ho impedeix. Per això, difícilment té amics vertaders. Pot tenir alguns admiradors, potser sí. Però mai amics. La persona orgullosa viu en una gran soledat interior.

   I, sovint viu també amb tensió, sense pau al cor. Perquè constantment s'ha d'esforçar per dissimular els seus defectes, que també té com tota persona humana, però que no vol que els altres descobreixin.

   La persona humil, en canvi, no s'enorgulleix de les seves qualitats, perquè sap que no són mérit seu, sinó do gratuït de Déu. I té comprensió perquè sap que tots fallem, que tots tenim defectes. Fàcilment estima, perquè s'alegra del bé dels altres: no li sap greu que vagin endavant.

   Al contrari: desitja que tothom creixi i es perfeccioni, perquè sap que tot és obra de Déu i, per tant, tot serveix, tant per al propi bé particular, com per al comunitari.
   És plenament conscient que, si algú creix, hi guanyem tots. Tothom en surt beneficiat: tota la humanitat s'enriqueix. Per això, al costat d'una persona humil, t'hi trobes bé: s'hi conviu en pau, perquè no té exigències desproporcionades.

   En una paraula, és una persona que estima i es fa estimar, que fa créixer el regne de Déu al seu entorn.

   Aquestes són les raons per les quals vol Jesús que siguem humils: perquè vol que convisquem en pau, perquè vol que siguem feliços.

   Sóc humil? Sóc feliç? Per què?

   
   5. I diguem, per acabar, que la persona humil és l'única capaç de complir allò que també ens demana Jesús a l'evangeli: saber donar gratuïtament. Perquè la persona humil és conscient que tot el que som i posseïm, és do gratuït de Déu. Per això sap donar i donar-se a canvi de res.

   I així, fa present enmig del món, la bondat de Déu.

   Demanem al Senyor un cor senzill i humil com el seu.

   Reflexionem-hi.

"VIDA   CREIXENT"   A  LLUC

El  grup   de  "Vida Creixent"   de  Manacor 

conduit  per  D. Guillem  Parera, 

ha  passat  aquesta  darrera  setmana  d'agost

   uns  dies  de  "Convivència"  a  LLUC

 *  *  *  *  *  *  

OPCIÓ  PELS  POBRES

(clicar)

  »He vingut a calar foc a la terra, i com voldria que ja estigués encesa! Haig de rebre un baptisme, i com desitjo que això es compleixi! ¿Us penseu que he vingut a portar la pau a la terra? Us asseguro que no. He vingut a portar-hi divisió. D’ara endavant els cinc membres d’una família estaran dividits entre ells: tres contra dos i dos contra tres. Es dividiran el pare contra el fill, i el fill contra el pare; la mare contra la filla, i la filla contra la mare; la sogra contra la nora, i la nora contra la sogra.

20º diumenge Temps ordinari (C)

EVANGELI

No he vingut a portar la pau, sinó divisió.

+ Lectura del sant evangeli segons sant Lluc 12,49-53

Jesús, motiu de divisió

(Mt 10,34-36)

49 »He vingut a calar foc a la terra, i com voldria que ja estigués encesa! 50 Haig de rebre un baptisme, i com desitjo que això es compleixi! 51 ¿Us penseu que he vingut a portar la pau a la terra? Us asseguro que no. He vingut a portar-hi divisió. 52 D'ara endavant els cinc membres d'una família estaran dividits entre ells: tres contra dos i dos contra tres. 53 Es dividiran el pare contra el fill, i el fill contra el pare; la mare contra la filla, i la filla contra la mare; la sogra contra la nora, i la nora contra la sogra.

Paraula de Déu.

(Clicar)

CALAR FOC

Mots cristians, arrelats en una situació de benestar, pensen el cistianisme com una religió que ha de tenir cura de mantenir la llei i l'ordre establert.

Per això xoca escoltar en boca de Jesús dites que conviden, no a l'immobilisme i conservadurisme, sinó a la transformació profunda i radical de la societat: »He vingut a calar foc a la terra, i com voldria que ja estigués encesa!…..¿Us penseu que he vingut a portar la pau a la terra? Us asseguro que no. He vingut a portar-hi divisió”.

Costa veure a Jesús com qui porta foc destinat a desfer tanta mentida, violència i injustícia. Un Esperit capaç de tranformar el món, de manera radical, a costa d'enfrontar i dividir les persones.

El que creu en Jesús no és una persona fatalista que es resigna davant la situació i cerca tranquil·litat i falsa pau. No és un immobilista que justifica l'ordre de coses, sense treballar amb ànim creador i solidari per un món millor. No és un rebel que per resentiment ho tira tot per avall i agafa el lloc dels que ha tombat.

Qui ha entès Jesús actua mogut per la passió i aspiració de col·laborar en un canvi total. El vertader cristià porta la “revolució” dins el cor. Una revolució que no és “cop d'estat”, canvi de govern, insurrecció o relleu polític, sinó recerca d'una societat més justa.

L'ordre que defensem és encara un desordre. Perquè no hem assolit donar menjar a tots el famolencs, garantir els drets a tota persona, eliminar les guerres o destruir les armes.

Necessitem una revolució més pregona que les revolucions econòmiques. Una revolució que transformi les consciències dels homes i dels pobles. H. Marcuse escrivia que necessitem un món “en el qual la competència, la lluita dels individus uns contra els altres, l'engan, la crueltat i la masacre ja no tenguin raó per ser”.

Qui segueix Jesús, viu cercant que el foc encès per ell cremi cada cop més en aquest món. Però, s'exigeix a si mateix una transformació radical: “només es demana als cristians que siguin autèntics. Aquesta és la vertadera revolució” (E. Mounier)

(Clicar)

(clicar)

"El primer és la vida feliç de tothom per damunt de creences, costums o lleis"