CELEBRACIO EUCARISTIA 1ªJECTURA
ª JW¡ECTURA +EVANGELI
JOAN 11,1-40
Jesús mai amaga el seu afecte als trAIXÍ VULL MORIR JO…
Jesús mai amaga el seu afecte als tres germans que viuen a Betania.
Un día, Jesús rep un encàrreg : «Nostre germà, Llàtzer, el teu amic, està malalt»…. Jesús s’encamina cap al petit llogaret… Quan es presenta, Llàtzer ja és mort. Quan el veu arribar, Maria, la germana més jove, romp en plors. Ningú la pot consolar…Quan veu plorar la seva amiga i els jueus que l’acompanyen..Jesús no es pot contenir…. També ell «romp en plors»..La gent comenta: «¡Com l’estimava…!».
Jesús no plora sols per la mort d’un amic estimat. Se li romp s’ànima en sentir la impotència de tots davant la mort. Tots portem en el més pregó de nostre esser in desig insaciable de viure. ¿Per què hem de morir ? ¿Per què la vida no és més feliç, més llarga, més segura, més vida?
L’home d’avui, com el de tota època, porta clavada en llur cor la pregunta més inquietant i més difícil de respondre: ¿què serà de tots i cadascun de nosaltres? Es inútil voler enganyar-nos. ¿Què podem fer davant la mort ? ¿Rebel·lar-nos? ¿Deprimir-nos?
La reacció més generalitzada és oblidar-nos i «anar tirant». Però ¿no està el ser humà cridat a viure sa vida i viure amb lucidesa i responsabilitat ? ¿A nostre final ens hi hem d’apropar-nos de manera innsconscient i irresponsable, …?
Davant el misteri últim de la mort no és possible apel·lar a dogmes científics ni religiosos. No ens poden guiar més enllà d’aquesta vida. Honesta sembla la postura de E. Chillida qui va dir: «De la mort la raó em diu que és definitiva. De la raó, la raó em diu que és limitada».
Els cristians no sabem de l’altra vida més que els altres,..Hem de cercar amb humilitat el fet fosc de nostra mort….Ho fem però amb una confiança radical en la bondat del Misteri de Déu que albirem en Jesús. Aquest JESÚS que sense haver vist… estimem i donem nostra confiança.
Aquest confiança no pot esser entesa des de fora. Sols pot ser viscuda per qui ha respost , amb fe senzilla, a les paraules de Jesús: «Jo som la resurrecció i la vida… ¿Creus tu això ?».
Un día, Jesús rep un encàrreg : «Nostre germà, Llàtzer, el teu amic, està malalt»…. Jesús s’encamina cap al petit llogaret… Quan es presenta, Llàtzer ja és mort. Quan el veu arribar, Maria, la germana més jove, romp en plors. Ningú la pot consolar…Quan veu plorar la seva amiga i els jueus que l’acompanyen..Jesús no es pot contenir…. També ell «romp en plors»..La gent comenta: «¡Com l’estimava…!».
Jesús no plora sols per la mort d’un amic estimat. Se li romp s’ànima en sentir la impotència de tots davant la mort. Tots portem en el més pregó de nostre esser in desig insaciable de viure. ¿Per què hem de morir ? ¿Per què la vida no és més feliç, més llarga, més segura, més vida?
L’home d’avui, com el de tota època, porta clavada en llur cor la pregunta més inquietant i més difícil de respondre: ¿què serà de tots i cadascun de nosaltres? Es inútil voler enganyar-nos. ¿Què podem fer davant la mort ? ¿Rebel·lar-nos? ¿Deprimir-nos?
La reacció més generalitzada és oblidar-nos i «anar tirant». Però ¿no està el ser humà cridat a viure sa vida i viure amb lucidesa i responsabilitat ? ¿A nostre final ens hi hem d’apropar-nos de manera innsconscient i irresponsable, …?
Davant el misteri últim de la mort no és possible apel·lar a dogmes científics ni religiosos. No ens poden guiar més enllà d’aquesta vida. Honesta sembla la postura de E. Chillida qui va dir: «De la mort la raó em diu que és definitiva. De la raó, la raó em diu que és limitada».
Els cristians no sabem de l’altra vida més que els altres,..Hem de cercar amb humilitat el fet fosc de nostra mort….Ho fem però amb una confiança radical en la bondat del Misteri de Déu que albirem en Jesús. Aquest JESÚS que sense haver vist… estimem i donem nostra confiança.
Aquest confiança no pot esser entesa des de fora. Sols pot ser viscuda per qui ha respost , amb fe senzilla, a les paraules de Jesús: «Jo som la resurrecció i la vida… ¿Creus tu això ?».
Hans Küng, va dir que per ell morir és «descans
