AVISOS 14-15 JUNY
A la col·lecta realitzada el passat diumenge a la missa de la festa del Santcrist, destinada a les obres de Sant Pau, recaptàrem 2.931 €. Moltes gràcies.
Dissabte que ve dia 21 celebrarem la festa del Corpus tots plegats a la Parròquia dels Dolors. Serà a la missa de les 8 de l’horabaixa. Per aquest motiu se suprimeixen les misses vespertines de Crist Rei, Sant Pau, Convent i Fartàritx. En acabar la missa hi haurà la processó pels carrers de costum.
La col·lecta d’aquest dia serà destinada a Càritas. Avui podeu recollir els sobres.
DIUMENGES DURANT L'ANY:
LA TRINITAT
Santísima Trinidad (A) Juan 3, 16-18
CONFIAR EN DIOS
JOSÉ ANTONIO PAGOLA,
ECLESALIA, 11/06/14.- El esfuerzo realizado por los teólogos a lo largo de los siglos para exponer con conceptos humanos el misterio de la Trinidad apenas ayuda hoy a los cristianos a reavivar su confianza en Dios Padre, a reafirmar su adhesión a Jesús, el Hijo encarnado de Dios, y a acoger con fe viva la presencia del Espíritu de Dios en nosotros.
Por eso puede ser bueno hacer un esfuerzo por acercarnos al misterio de Dios con palabras sencillas y corazón humilde siguiendo de cerca el mensaje, los gestos y la vida entera de Jesús: misterio del Hijo de Dios encarnado.
El misterio del Padre es amor entrañable y perdón continuo. Nadie está excluido de su amor, a nadie le niega su perdón. El Padre nos ama y nos busca a cada uno de sus hijos e hijas por caminos que sólo él conoce. Mira a todo ser humano con ternura infinita y profunda compasión. Por eso, Jesús lo invoca siempre con una palabra: “Padre”.
Nuestra primera actitud ante ese Padre ha de ser la confianza. El misterio último de la realidad, que los creyentes llamamos “Dios”, no nos ha de causar nunca miedo o angustia: Dios solo puede amarnos. Él entiende nuestra fe pequeña y vacilante. No hemos de sentirnos tristes por nuestra vida, casi siempre tan mediocre, ni desalentarnos al descubrir que hemos vivido durante años alejados de ese Padre. Podemos abandonarnos a él con sencillez. Nuestra poca fe basta.
También Jesús nos invita a la confianza. Estas son sus palabras: “No viváis con el corazón turbado. Creéis en Dios. Creed también en mí”. Jesús es el vivo retrato del Padre. En sus palabras estamos escuchando lo que nos dice el Padre. En sus gestos y su modo de actuar, entregado totalmente a hacer la vida más humana, se nos descubre cómo nos quiere Dios.
Por eso, en Jesús podemos encontrarnos en cualquier situación con un Dios concreto, amigo y cercano. Él pone paz en nuestra vida. Nos hace pasar del miedo a la confianza, del recelo a la fe sencilla en el misterio último de la vida que es solo Amor.
Acoger el Espíritu que alienta al Padre y a su Hijo Jesús, es acoger dentro de nosotros la presencia invisible, callada, pero real del misterio de Dios. Cuando nos hacemos conscientes de esta presencia continua, comienza a despertarse en nosotros una confianza nueva en Dios.
Nuestra vida es frágil, llena de contradicciones e incertidumbre: creyentes y no creyentes, vivimos rodeados de misterio. Pero la presencia, también misteriosa del Espíritu en nosotros, aunque débil, es suficiente para sostener nuestra confianza en el Misterio último de la vida que es solo Amor. (Eclesalia Informativo autoriza y recomienda la difusión de sus artículos, indicando su procedencia).
CONFIAR EN DÉU
José Antonio Pagola.
L’esforç realitzat pels teòlegs al llarg dels segles per exposar amb conceptes humans el misteri de la Trinitat amb prou feines ajuda avui als cristians a revifar la seva confiança en Déu Pare, a reafirmar la seva adhesió a Jesús, el Fill encarnat de Déu, i acollir amb fe viva la presència de l’Esperit de Déu en nosaltres.
Per això pot ser bo fer un esforç per apropar-nos al misteri de Déu amb paraules senzilles i cor humil seguint de prop el missatge, els gestos i la vida sencera de Jesús: misteri del Fill de Déu encarnat.
El misteri del Pare és amor entranyable i perdó continu. Ningú està exclòs del seu amor, a ningú li nega el seu perdó. El Pare ens estima i cerca cadascun dels seus fills i filles per camins que només ell coneix. Mira tot ésser humà amb tendresa infinita i profunda compassió. Per això, Jesús l’invoca sempre amb una paraula: “Pare”.
La nostra primera actitud davant aquest Pare ha de ser la confiança. El misteri últim de la realitat, que els creients anomenem “Déu”, no ens ha de causar mai por o angoixa: Déu només pot estimar-nos. Ell entén la nostra fe petita i vacil•lant. No hem de sentir-nos tristos per la nostra vida, gairebé sempre tan mediocre, ni descoratjar-nos en descobrir que hem viscut durant anys allunyats d’aquest Pare. Podem abandonar-nos a ell amb senzillesa. N’hi ha prou amb la nostra poca fe.
També Jesús ens convida a la confiança. Aquestes són les seves paraules: “Que els vostres cors s’asserenin. Creieu en Déu, creieu també en mi”. Jesús és el viu retrat del Pare. En les seves paraules estem escoltant el que ens diu el Pare. En els seus gestos i la seva manera d’actuar, lliurat totalment a fer la vida més humana, se’ns descobreix com ens vol Déu.
Per això, en Jesús podem trobar-nos en qualsevol situació amb un Déu concret, amic i proper. Ell posa pau en la nostra vida. Ens fa passar de la por a la confiança, del recel a la fe senzilla en el misteri últim de la vida que és només Amor.
Acollir l’Esperit que encoratja el Pare i el seu Fill Jesús, és acollir dins nostre la presència invisible, callada, però real del misteri de Déu. Quan ens fem conscients d’aquesta presència contínua, comença a despertar-se en nosaltres una confiança nova en Déu.
La nostra vida és fràgil, plena de contradiccions i d’incerteses: creients i no creients, vivim envoltats de misteri. Però la presència, també misteriosa de l’Esperit en nosaltres, encara que feble, és suficient per sostenir la nostra confiança en el Misteri últim de la vida que és només Amor.
