DIMECRES DE CENDRA…. 10 FEBRER
– CONCELEBRACIÓ Convent Sant Vicenç Ferrer 20'00 h
ODRES NOUS
PER UN QUARESMA NOVA
Temptacions per tot arreu
Josep Maria Solà
El relat de les temptacions de Jesús en el desert es llegeix sempre el primer diumenge de quaresma i enguany correspon llegir el text de Lluc (Lc 4,1-13). Jesús va experimentar la temptació d’abdicar de la seva missió en el temps que va durar la seva activitat i la seva predicació. No és desatinat pensar que volgués abandonar, en veure l’animadversió dels que l’escoltaven (6,11; 11,53), la incomprensió dels deixebles (9,45), o amenaces de mort (13,31; 19,47). Va sofrir el debat interior de Getsemaní (22,39ss) i la temptació a la creu plasmada en les burles (23,35s), la traïció de Judes (22,3), la negació de Pere (22,54-62). Considerant tot això Jesús no és pas diferent als profetes de l’Antic Testament que volgueren abandonar la seva missió. Ho veiem en Elies (1Re 19,3), en Jeremies (Jr 11,21;20,9), en Jonàs (Jon1,3).
Lluc, talment com Mateu, segueix el relat de Marc construït per fer evident que les temptacions en l’activitat i la predicació de Jesús i en el moment de la seva mort van existir. És un relat de valor simbòlic, no històric. No s’esdevingueren tal com les expliquen aquests relats, però això no vol dir que no fossin experimentades per Jesús. Lluc parla d’una experiència que Jesús ha passat, però ho fa amb un llenguatge que porta a impressionar fortament els oients. La intensitat d’aquest relat desdibuixa tal volta els detalls i indicis de les temptacions que suportarà Jesús al llarg de la seva missió, que estan amagades en la hostilitat a la recepció del missatge. El relat no pretén ser una instrucció dirigida als cristians a fi que no sucumbeixin en la temptació, si així fora, Lluc no hagués escollit un diàleg en forma de discussió rabínica que va desenvolupant una controvèrsia amb cites de l’Escriptura que són rebatudes per altres cites, totes elles mereixedores d’una elaborada interpretació.
Les tres escenes tenen el denominador comú de corregir la idea equivocada de la missió de Jesús en tant que Fill de Déu. Hem de tenir en compte que en el relat del Baptisme, la veu del cel acaba de dir: “Tu ets el meu fill” (3,22). Les tres escenes descriuen Jesús com a Fill de Déu, obedient a la voluntat del Pare i que no cedeix a utilitzar els seus poders o la seva autoritat de Fill per a una finalitat diferent a allò que constitueix el nucli de la seva missió.
La negativa de Jesús a satisfer les peticions del diable està en sintonia amb la negativa a donar algun signe o senyal prodigiós en resposta a l’exigència dels seus opositors (11,16). El relat de les temptacions vol respondre a la pregunta de per què Jesús, entre els prodigis i miracles que va fer, no en va fer cap que li servís d’aval pel conjunt de la seva missió i posés nítidament de manifest la protecció de Déu envers el seu poble que s’havia de produir en la era messiànica.
Les tres escenes de les temptacions connecten amb les temptacions del poble d’Israel en el desert on és posat a prova per Déu (D 8,2). Jesús reviu l’experiència d’Israel, si no hagués estat així, el seu missatge no hagués estat creïble. Tot i tenir el mannà, Israel glatint per les olles de carn i les cebes d’Egipte (Nm 11,4), visqué la temptació de cercar aliment al marge dels plans de Déu. Jesús recorda que seguir la voluntat de Déu passa al davant del fet de passar gana. Israel va viure la temptació de donar culte als déus estrangers (Dt 12,29-31). Jesús rebutja la temptació de retre homenatge a qualsevol altre que no sigui Déu el seu Pare. A Massà i Meribà Israel posà a prova a Déu perquè volia aigua ( Ex 17,2). Jesús rebutja la intervenció de Déu que el protegeixi i ratifiqui ostentosament la missió que el Pare li ha confiat. Allà on Israel va fracassar, Jesús triomfa.
Diumenge 1er de Quaresma 14 de Febrer de 2016
Identificar las tentaciones…
Según los evangelios, las tentaciones experimentadas por Jesús no son propiamente de orden moral. Son planteamientos en los que se le proponen maneras falsas de entender y vivir su misión. Por eso, su reacción nos sirve de modelo para nuestro comportamiento moral, pero, sobre todo, nos alerta para no desviarnos de la misión que Jesús ha confiado a sus seguidores.
Antes que nada, sus tentaciones nos ayudan a identificar con más lucidez y responsabilidad las que puede experimentar hoy su Iglesia y quienes la formamos. ¿Cómo seremos una Iglesia fiel a Jesús si no somos conscientes de las tentaciones más peligrosas que nos pueden desviar hoy de su proyecto y estilo de vida?
En la primera tentación, Jesús renuncia a utilizar a Dios para «convertir» las piedras en panes y saciar así su hambre. No seguirá ese camino. No vivirá buscando su propio interés. No utilizará al Padre de manera egoísta. Se alimentará de la Palabra viva de Dios, solo «multiplicará» los panes para alimentar el hambre de la gente.
Esta es probablemente la tentación más grave de los cristianos de los países ricos: utilizar la religión para completar nuestro bienestar material, tranquilizar nuestras conciencias y vaciar nuestro cristianismo de compasión, viviendo sordos a la voz de Dios que nos sigue gritando ¿dónde están vuestros hermanos?
En la segunda tentación, Jesús renuncia a obtener «poder y gloria» a condición de someterse como todos los poderosos a los abusos, mentiras e injusticias en que se apoya el poder inspirado por el «diablo». El reino de Dios no se impone, se ofrece con amor, solo adorará al Dios de los pobres, débiles e indefensos.
En estos tiempos de pérdida de poder social es tentador para la Iglesia tratar de recuperar el «poder y la gloria» de otros tiempos pretendiendo incluso un poder absoluto sobre la sociedad. Estamos perdiendo una oportunidad histórica para entrar por un camino nuevo de servicio humilde y de acompañamiento fraterno al hombre y a la mujer de hoy, tan necesitados de amor y de esperanza.
En la tercera tentación, Jesús renuncia a cumplir su misión recurriendo al éxito fácil y la ostentación. No será un Mesías triunfalista. Nunca pondrá a Dios al servicio de su vanagloria. Estará entre los suyos como el que sirve.
Siempre será tentador para algunos utilizar el espacio religioso para buscar reputación, renombre y prestigio. Pocas cosas son más ridículas en el seguimiento a Jesús que la ostentación y la búsqueda de honores. Hacen daño a la Iglesia y la vacían de verdad.
José Antonio Pagola
Escollim ser dominats o ser lliures?
1r diumenge de Quaresma
Josep Llunell
El relat de les temptacions de Jesús en el desert, què ens presenta?
Ens presenta no una història, sinó un misteri.
Quin misteri? El misteri insondable de la llibertat.
Llibertat constantment amenaçada per la triple temptació del poder
–el poder del benestar: convertir les pedres en pa
–el poder de dominació: manar en el món sencer
–el poder religiós: caure des de dalt del temple com plogut del cel. Jesús va veure clarament que pel camí del poder no és possible dur a bon port la missió que ell ha de realitzar en aquest món.
Per què? Perquè
Jesús no ha vingut a sotmetre, sinó a humanitzar als que sempre estem assetjats pel perill més gran: la deshumanització.
La proposta de Satan ha sigut genialment formulada pel poema del Gran Inquisidor de Dostoievski: “La pitjor ignorància dels homes és desconèixer que només assoliran la felicitat quan se sotmetin.” Quin és l’ideal de les religions (també de l’Església)? Que la gent se sotmeti i calli.
En canvi, l’ideal de Jesús és que la gent, les persones, s’humanitzin, és a dir: que siguin lliures; que no estiguin lligades a res ni a ningú. Són dos projectes de felicitat diametralment oposats i pràcticament contradictoris. La Quaresma és el temps oportú per a veure quin d’aquests dos projectes dóna ple sentit al projecte de vida que cadascú ha fet seu.
¿Què és el que de fet preferim i hem escollit:
–ser dominats pels poders mundans
–dominats per l’ànsia de benestar
–dominats per l’ànsia de poder
–dominats pel poder religiós
O bé
–ser lliures segons l’esperit
–ser lliures segons la solidaritat generosa i desinteressada?
Sobre quin d’aquests fonaments construïm la nostra vida personal i comunitària?
