ALLIBERAR (clicar)
A qui compararé la gent d'aquesta generació? Són com els nois que seuen a les places i criden als seus companys dient-los: "Toquem la flauta, i no balleu; cantem 
complantes, i no us planyeu!" Perquè ha vingut Joan, que no menja ni beu, i diuen: "Té el dimoni"; ha vingut el Fill de l'home, que menja i beu, i diuen: "Aquí teniu un golut i un bevedor, amic de publicans i pecadors." Però les obres de la saviesa acrediten que és justa.
3º diumenge de Advent (A)
EVANGELI
¿Ets tu el qui ha de venir, o n'hem d'esperar un altre?
Lectura del sant evangeli segons sant Mateu 11,2-11
|
Els enviats de Joan Baptista
2 Joan, que era a la presó, va saber les obres que feia el Messies i envià els seus deixebles 3 a preguntar-li: «¿Ets tu el qui ha de venir, o n'hem d'esperar un altre?» 4 Jesús els respongué: –Aneu a anunciar a Joan el que sentiu i veieu: 5 els cecs hi veuen els coixos caminen, els leprosos queden purs, els sords hi senten, els morts ressusciten, els pobres reben l'anunci de la bona nova. 6 feliç aquell qui no em rebutjarà! 7 Mentre ells se n'anaven, Jesús es posà a parlar de Joan a les multituds: –Què heu sortit a contemplar al desert? ¿Una canya sacsejada pel vent? 8 Doncs què hi heu sortit a veure? ¿Un home vestit refinadament? Els qui porten vestits refinats viuen als palaus dels reis! 9 Doncs què hi heu sortit a veure? ¿Un profeta? Sí, us ho asseguro, i més que un profeta. 10 És aquell de qui diu l'Escriptura: Jo envio davant teu el meu missatger perquè et prepari el camí. 11 Us ho asseguro: entre els nascuts de dona no n'hi ha hagut cap de més gran que Joan Baptista; però el més petit en el Regne del cel és més gran que ell. Paraula de Déu. |
Is 35,1-6a.10 Jm 5,7-1 Mt 11,2-11
Què poquet queda, ja, pel dia de Nadal! Deu dies. I curtets. Molt plens de coses!! Aprofitem-los. No els donem ja per vençuts. Ens poden ajudar a preparar el nostre cor per una bonica i senzilla trobada. Tant de bo!
1.- Alegria!
Potser la pressa, el neguit, o el corrent… ens poden dir que avui és dia de preparacions, llistes, plans, “aprofitem per…”, o qui sap quina altra cosa. No ens ve gens malament recordar-nos que, tradicionalment, avui és conegut com el diumenge de l’alegria. El diumenge del goig. D’alegrar-nos amb la vinguda propera del Senyor. (Possiblement, també farem bé de pensar que cada dia hauria de ser el dia de la alegria!). Però ens ve bé –molt bé- recordar-nos–ho avui. Dia de sentir-nos i renovar-nos com a persones del goig. Cristians alegres. Amb tot el realisme del món. Sense haver de negar res, oblidar res, ni mirar a una altra banda. El Senyor ve a trobar-nos. Ell ve a nosaltres. Eixamplem el cor. Respirem a fons. Quin goig!!
2.- I ens tornem a trobar Joan.
És una de les figures importants de l’Advent. Ja el vam trobar diumenge passat. Potser, diumenge passat, més al seu ambient i en la seva salsa. Avui, però, contrariat. Lligat i privat de llibertat. El precursor, el que ha d’obrir camins, tancat i barrat. Ben bé, el món a l’inrevés.
I, així estant, potser una mica desconfiant i pessimista. Envia els seus deixebles a preguntar a Jesús sobre ell mateix. Ets tu? Quin tipus d’esperança podem posar en marxa? Quins plantejaments tens, Jesús? Vas seriosament? Mira que ja tenim algunes experiències tristes i decebedores. ¿Que potser seràs un més dels qui han començat amb força i després es desinflen ràpidament? Després, caldrà tornar a començar? …
Si fa o no fa, unes preguntes molt semblants a les que ens ronden a nosaltres de tant en tant. En moments de contrarietats i de cansaments. ¿Podem mantenir alçades les esperances en un món millor i més humà? Hi ha futur? De debò podem seguir somniant en un món com Déu vol? O, millor, rebaixem expectatives? Les preguntes del Joan que habita en nosaltres. A cops un xic desbocat, a cops quiet i a la gàbia. Ets tu?
I Jesús, home lliure, germà gran que ens vol lliures, no respon ni sí, ni no.
Mireu els signes, els senyals, fets incipients. I des del que veieu, decidiu. Vosaltres mateixos. Però honestament, eh! La decisió és personal. No hi ha opcions amb certificat de garantia. La decisió és personal. Fonamentada i recolzada amb fets i actuacions, sí. Confiada. Ben aventurada.
3.- I, avui, què veiem i què escoltem?
Preguntats pel que veiem i escoltem, segur que podem referir moltes coses. I molt diverses. Potser cal posar l’atenció en coses que no surten a la tele ni als diaris, però que són reals i ben importants. Molt importants, encara que no siguin sorolloses ni vistoses.
I, ben segur que en trobem unes quantes.
.- Veig molta gent bona. I molt bona gent.
.- Veig gent gran que ho ha donat tot, i encara està agraïda. I es preocupen pels altres.
.- Veig qui fa la seva feina posant i donant mol més del toca.
.- Veig gent que, quan ja no pot més, encara pot més.
.- Veig famílies que són escoles d’estimació i de respecte.
.- Veig joves i grans que donen els seu temps i les seves energies en favor d’altres. Sense mandra a complicar-se la vida.
-. Veig mans que agafen mans, i abracen, i avancen juntes, al pas del més feble.
.- Veig rostres, esforços, braços de solidaritat que comparteixen i donen
.- Veig molta gent que surt de sí mateixa, i va a trobar a qui no té ningú.
.- Veig que hi ha qui no passa de llarg.
.- Veig joves que estimen. Amb tendresa. Que posen pau. Que nodreixen l’esperança dels veïns.
.- Veig qui perdona. I qui comença de nou.
.- …
Ai! Si veiéssim més sovint tot això!!
Potser fins i tot diríem que hem vist que Déu és entre nosaltres!
LA NOSTRA RELIGIOSITAT (clicar)
Jesús t’ha trobat, feia temps que et cercava. No és com Plató, ni com Sèneca o Kant; és viu, dins teu. Jesús ha començat a ser el Camí. Molt més que un Mestre, molt més que un Savi, molt més que un Guia. És Amistat, és Projecte, és Subversió, és Amor i Vida.
