QUART DIUMENGE D'ADVENT:
EXPERIÈNCIA INTERIOR
José Antonio Pagola.
L’evangelista Mateu té un interès especial a dir als seus lectors que Jesús ha de ser anomenat també “Emmanuel”. Sap molt bé que pot resultar xocant i estrany. A qui se’l pot anomenar amb un nom que significa “Déu amb nosaltres”? No obstant això, aquest nom conté el nucli de la fe cristiana i és el centre de la celebració del Nadal.
Aquest misteri últim que ens envolta per tot arreu i que els creients anomenem “Déu” no és una cosa llunyana i distant. És amb tots i cada un de nosaltres. Com ho puc saber? És possible creure de manera raonable que Déu és amb mi, si jo no tinc cap experiència personal per petita que sigui?
D’ordinari, als cristians no s’ens ha ensenyat a percebre la presència del misteri de Déu en el nostre interior. Per això, molts se l’imaginen en algun lloc indefinit i abstracte de l’Univers. Altres el busquen adorant Crist present en l’eucaristia. Bastants tracten d’escoltar-lo en la Bíblia. Per a d’altres, el millor camí és Jesús.
El misteri de Déu té, sens dubte, els seus camins per fer-se present en cada vida. Però es pot dir que, en la cultura actual, si no l’experimentem d’alguna manera dins nostre, difícilment el trobarem a fora. Per contra, si percebem la seva presència en el nostre interior, ens serà més fàcil rastrejar el seu misteri en el nostre entorn.
És possible? El secret consisteix, sobretot, a saber estar amb els ulls tancats i en silenci tranquil, acollint amb un cor senzill aquesta presència misteriosa que ens està encoratjant i sostenint. No es tracta de pensar en això, sinó d’estar “acollint” la pau, la vida, l’amor, el perdó… que ens arriba des del més íntim del nostre ésser.
És normal que, en endinsar-nos en el nostre propi misteri, ens trobem amb les nostres pors i preocupacions, les nostres ferides i tristeses, la nostra mediocritat i el nostre pecat. No hem d’inquietar-nos, sinó romandre en el silenci. La presència amistosa que hi ha en el fons més íntim de nosaltres ens anirà apaivagant, alliberant i guarint.
Karl Rahner, un dels teòlegs més importants del segle vint, afirma que, enmig de la societat secular dels nostres dies, “aquesta experiència del cor és l’única amb la qual es pot comprendre el missatge de fe del Nadal: Déu s’ha fet home”. El misteri últim de la vida és un misteri de bondat, de perdó i de salvació, que és amb nosaltres: a dins de tots i cadascun de nosaltres. Si l’acollim en silenci, coneixerem l’alegria del Nadal.
EXPERIENCIA INTERIOR
El evangelista Mateo tiene un interés especial en decir a sus lectores que Jesús ha de ser llamado también “Emmanuel”. Sabe muy bien que puede resultar chocante y extraño. ¿A quién se le puede llamar con un nombre que significa “Dios con nosotros”? Sin embargo, este nombre encierra el núcleo de la fe cristiana y es el centro de la celebración de la Navidad.
Ese misterio último que nos rodea por todas partes y que los creyentes llamamos “Dios” no es algo lejano y distante. Está con todos y cada uno de nosotros. ¿Cómo lo puedo saber? ¿Es posible creer de manera razonable que Dios está conmigo, si yo no tengo alguna experiencia personal por pequeña que sea?
De ordinario, a los cristianos no se nos ha enseñado a percibir la presencia del misterio de Dios en nuestro interior. Por eso, muchos lo imaginan en algún lugar indefinido y abstracto del Universo. Otros lo buscan adorando a Cristo presente en la eucaristía. Bastantes tratan de escucharlo en la Biblia. Para otros, el mejor camino es Jesús.
El misterio de Dios tiene, sin duda, sus caminos para hacerse presente en cada vida. Pero se puede decir que, en la cultura actual, si no lo experimentamos de alguna manera dentro de nosotros, difícilmente lo hallaremos fuera. Por el contrario, si percibimos su presencia en nuestro interior, nos será más fácil rastrear su misterio en nuestro entorno.
¿Es posible? El secreto consiste, sobre todo, en saber estar con los ojos cerrados y en silencio apacible, acogiendo con un corazón sencillo esa presencia misteriosa que nos está alentando y sosteniendo. No se trata de pensar en eso, sino de estar “acogiendo” la paz, la vida, el amor, el perdón… que nos llega desde lo más íntimo de nuestro ser.
Es normal que, al adentrarnos en nuestro propio misterio, nos encontremos con nuestros miedos y preocupaciones, nuestras heridas y tristezas, nuestra mediocridad y nuestro pecado. No hemos de inquietarnos, sino permanecer en el silencio. La presencia amistosa que está en el fondo más íntimo de nosotros nos irá apaciguando, liberando y sanando.
Karl Rahner, uno de los teólogos más importantes del siglo veinte, afirma que, en medio de la sociedad secular de nuestros días, “esta experiencia del corazón es la única con la que se puede comprender el mensaje de fe de la Navidad: Dios se ha hecho hombre”. El misterio último de la vida es un misterio de bondad, de perdón y salvación, que está con nosotros: dentro de todos y cada uno de nosotros. Si lo acogemos en silencio, conoceremos la alegría de la Navidad.
José Antonio Pagola
4º ADVENT:
NADAL = follia de Déu
AVISOS:
Diumenge, 29 desembre, és la festa de la Sagrada Família. La celebraran d’una manera especial les monges Benedictines a la missa de les 17 h. Per altra banda a la Parròquia de la Parròquia de Sant Pau també es donarà un dfestacat relleu a la celebració de la missa del dissabte dia 28. Hi són convidades de manera especial les parelles que durant aquest any han celebrat les noces d’or o d’argent.
http://youtu.be/1721oS-Avjg
