AVISOS 16-17 MAIG
-Diumenge, dia 24 solemnitat de la Pentecosta, celebrarem la festa del Sant Crist. La missa Major serà a les 20 h. amb la distribució del romaní i la participació dels Cossiers. Presidirà l’Eucaristia Mn. Bartomeu Villalonga Moyà, rector del Seminari Major. La col·lecta serà per pagar els dos amplificadors de so que hem d’adquirir, perquè els que tenim ja duen 20 anys funcionant i adesiara fallen.
Estau convidats a participar-hi.
– Aquest dia se suprimeixen les misses vespertines de Crist Rei i Sant Pau.
– A Sant Pau hi haurà missa a les 12 amb motiu de les Primeres Comunions.
Confianza y responsabilidad
Al evangelio original de Marcos se le añadió en algún momento un apéndice donde se recoge este mandato final de Jesús: «Id al mundo entero y proclamad el Evangelio a toda la creación». El Evangelio no ha de quedar en el interior del pequeño grupo de sus discípulos. Han de salir y desplazarse para alcanzar al «mundo entero» y llevar la Buena Noticia a todas las gentes, a «toda la creación».
Sin duda, estas palabras eran escuchadas con entusiasmo cuando los cristianos estaban en plena expansión y sus comunidades se multiplicaban por todo el Imperio, pero ¿cómo escucharlas hoy cuando nos vemos impotentes para retener a quienes abandonan nuestras iglesias porque no sienten ya necesidad de nuestra religión?
Lo primero es vivir desde la confianza absoluta en la acción de Dios. Nos lo ha enseñado Jesús. Dios sigue trabajando con amor infinito el corazón y la conciencia de todos sus hijos e hijas, aunque nosotros los consideremos «ovejas perdidas». Dios no está bloqueado por ninguna crisis.
No está esperando a que desde la Iglesia pongamos en marcha nuestros planes de restauración o nuestros proyectos de innovación. Él sigue actuando en la Iglesia y fuera de la Iglesia. Nadie vive abandonado por Dios, aunque no haya oído nunca hablar del Evangelio de Jesús.
Pero todo esto no nos dispensa de nuestra responsabilidad. Hemos de empezar a hacernos nuevas preguntas: ¿Por qué caminos anda buscando Dios a los hombres y mujeres de la cultura moderna? ¿Cómo quiere hacer presente al hombre y a la mujer de nuestros días la Buena Noticia de Jesús?
Hemos de preguntarnos todavía algo más: ¿Qué llamadas nos está haciendo Dios para transformar nuestra forma tradicional de pensar, expresar, celebrar y encarnar la fe cristiana de manera que propiciemos la acción de Dios en el interior de la cultura moderna? ¿No corremos el riesgo de convertirnos, con nuestra inercia e inmovilismo, en freno y obstáculo cultural para que el Evangelio se encarne en la sociedad contemporánea?
Nadie sabe cómo será la fe cristiana en el mundo nuevo que está emergiendo, pero, difícilmente será «clonación» del pasado. El Evangelio tiene fuerza para inaugurar un cristianismo nuevo.
José Antonio Pagola
Ascensión del Señor – B
(Marcos 16,15-20)
17 de mayo 2015
Les primeres generacions cristianes cuidaven molt l’alegria.
Els hi semblava impossible viure d’una altra manera.
Les cartes de Sant Pau que circulaven per les comunitats repetien una i altra vegada la invitació a “estar alegres en el Senyor”.
L’evangeli de Sant Joan posa en boca de Jesús aquestes paraules inoblidables: “Us he parlat perquè la meva alegria estigui en vosaltres i la vostra alegria sigui plena.”
Què vols irradiar amb cara de pomes agres?
L’Ascensió del Senyor. Cicle B
17 de maig de 2015
Cap a l’any 9 abans de Crist, els pobles grecs de la província romana de l’Àsia van prendre el determini de canviar el calendari.
En endavant, la història de la Humanitat no es comptaria a partir de la fundació de Roma com fins aleshores sinó a partir del naixement de l’emperador August.
La raó per fer-ho era de pes.
Perquè els havia sigut Bona Notícia per a tothom ja que havia portat la pau introduint en el món un ordre nou.
August era el gran benefactor i salvador.
Els cristians començaren a proclamar un missatge molt diferent:
“La Bona Notícia no és August sinó Jesús.”
Per això l’evangelista Marc va titular així el seu evangeli: “Bona Notícia de Jesús, el Messies, Fill de Déu.”
I per això, en el seu evangeli, el manament final del Ressuscitat és aquest: “Aneu pel món sencer i proclameu la Bona Nova.”
Bona Notícia és una realitat que, enmig de tantes experiències dolentes, porta a la vida de la gent una esperança nova i regeneradora.
Les bones notícies
–aporten llum
–desvetllen l’alegria
–donen un nou sentit a tot i a tothom
–animen a viure d’una manera més oberta i més fraterna.
Tot això i més és Jesús.
Però… ¿com proclamar-lo avui com a Bona Notícia?
Podem explicar doctrines sublims sobre Jesús: En Ell està la salvació de la humanitat, la redempció del món, l’alliberació definitiva de la nostra esclavitud, la divinització de l’ésser humà.
Tot això és ben cert.
Ara bé: no és suficient.
Perquè no és el mateix exposar veritats quin contingut és teòricament bo pel món sobre que fer que la gent pugui experimentar a Jesús com una realitat nova i bona en la seva pròpia vida.
No és difícil d’entendre perquè la gent sentia a Jesús com a Bona Notícia. Perquè tot el que Ell deia i feia els feia bé.
Concretament:
–els treia la por a Déu
–els feia sentir la seva misericòrdia
–els ajudava a viure compresos i perdonats.
Tota la seva manera de ser i de fer eren realitats bones per a tots
–era compassiu i proper
–acollia els més oblidats
–abraçava els més petits
–beneïa i curava els malalts
–es fixava i atenia els desenganyats/desesperançats
Tota la seva actuació introduïa en la vida de les persones realitats bones:
–la salut
–el perdó
–la veritat
–la força interior
–l’esperança
En resum: era una gran sort trobar-se amb Ell!
Què introduïm nosaltres en la vida del nostre pròxim?
¿Penseu que és una gran sort trobar-se amb nosaltres com ho era trobar-se amb Jesús?
¿La claror i la llum del nostre cor es tradueix en el somriure franc, amable i obert a tothom, encara que no se’l mereixin però el necessitin?
Què vols irradiar amb cara de pomes agres?
I, a qui?
CONCERT "FESTES DE SANT DOMINGO":
