DIUMENGE SEGON :
En el marco del desierto
Lucas tiene interés en precisar con detalle los nombres de los personajes que controlan en aquel momento las diferentes esferas del poder político y religioso.Ellos son quienes lo planifican y dirigen todo. Sin embargo, el acontecimiento decisivo de Jesucristo se prepara y acontece fuera de su ámbito de influencia y poder, sin que ellos se enteren ni decidan nada.
Así aparece siempre lo esencial en el mundo y en nuestras vidas. Así penetra en la historia humana la gracia y la salvación de Dios. Lo esencial no está en manos de los poderosos. Lucas dice escuetamente que «la Palabra de Dios vino sobre Juan en el desierto», no en la Roma imperial ni en el recinto sagrado del Templo de Jerusalén.
En ninguna parte se puede escuchar mejor que en el desierto la llamada de Dios a cambiar el mundo. El desierto es el territorio de la verdad. El lugar donde se vive de lo esencial. No hay sitio para lo superfluo. No se puede vivir acumulando cosas sin necesidad. No es posible el lujo ni la ostentación. Lo decisivo es buscar el camino acertado para orientar la vida.
Por eso, algunos profetas añoraban tanto el desierto, símbolo de una vida más sencilla y mejor enraizada en lo esencial, una vida todavía sin distorsionar por tantas infidelidades a Dios y tantas injusticias con el pueblo. En este marco del desierto, el Bautista anuncia el símbolo grandioso del «Bautismo», punto de partida de conversión, purificación, perdón e inicio de vida nueva.
¿Cómo responder hoy a esta llamada? El Bautista lo resume en una imagen tomada de Isaías: «Preparad el camino del Señor». Nuestras vidas están sembradas de obstáculos y resistencias que impiden o dificultan la llegada de Dios a nuestros corazones y comunidades, a nuestra Iglesia y a nuestro mundo. Dios está siempre cerca. Somos nosotros los que hemos de abrir caminos para acogerlo encarnado en Jesús.
Las imágenes de Isaías invitan a compromisos muy básicos y fundamentales: cuidar mejor lo esencial sin distraernos en lo secundario; rectificar lo que hemos ido deformando entre todos; enderezar caminos torcidos; afrontar la verdad real de nuestras vidas para recuperar un talante de conversión. Hemos de cuidar bien los bautizos de nuestros niños, pero lo que necesitamos todos es un «bautismo de conversión».
José Antonio Pagola
L'essencial consisteix en molt poque coses…
Josep Llunell
Ni les intrigues del Procurador romà –Pilat– ni les manipulacions d’Antipes o d’Herodes no arribaven al desert. Tampoc el soroll del Temple de Jerusalem ni els negocis dels terratinents de Galilea.
Segons Isaïes, què era el desert? Era el millor lloc per obrir-se a Déu i per iniciar la conversió, el canvi de vida de cara al bé. Segons el profeta Osees és al desert a on Déu parla al cor. És encara possible escoltar avui aquest Déu en el desert?
En el desert només es viu de l’essencial; no hi ha lloc per a l’innecessari, pel superflu. S’hi escolta la veritat de Déu millor que en els centres comercials. En el desert tampoc hi ha lloc per a l’autoengany i la complaença personal. El desert apropa més a Déu que no pas el Temple de Jerusalem del que tan orgullosos n’estaven els jueus.
Quan la veu de Déu ens ve del desert no ens arriba distorsionada
–pels interessos econòmics
–per les mentides polítiques
–per les conveniències religioses
–per la comèdia humana, que gairebé sempre ho enreden i emboliquen tot.
És una veu neta que ens parla de l’essencial, no de les nostres
–disputes
–intrigues
–estratègies
–enveges
–ressentiments.
En què consisteix l’essencial? L’essencial consisteix en molt poques coses. Només les necessàries. Així és el missatge de Joan: “Poseu-vos davant de Déu i reconegueu el vostre error. Sospiteu de la vostra pretesa innocència. Aneu a l’arrel.”
Cadascú és còmplice de les injustícies i egoismes que hi ha en nosaltres mateixos.
Cada creient tenim alguna cosa a veure amb la infidelitat de l’Església a l’Evangeli. En el desert, el decisiu és cuidar la vida. Vet aquí la nostra primera responsabilitat.
Si jo no canvio per millorar, què estic aportant a la transformació de la societat? Si jo no em converteixo a l’Evangeli, com contribueixo a la conversió de l’Església actual?
Enmig del soroll, l’agitació, la informació i difusió constant de missatges
–qui s’aturarà a escoltar la veu del desert?
–qui ens parlarà de l’essencial?
–qui obrirà camins a Déu en aquest món histèric i descentrat?
Per exemple, tu mateix, jo mateix, nosaltres mateixos. Fer-ho està al nostre abast, perquè només depèn de nosaltres mateixos.
