COMUNICACIONS
(20-21 febrer 2016)
– La Col.lecta a favor de "MANS-UNIDES" de diumenge passat ha estat de 5.797'94 euros. MOLTES GRÀCIES A TOTS…
– Divendres, 26 "VIA-CRUCIS" a la Parròquia dels Dolors. 20'00 h.
– Dissabte, dia 27. la "Confraria Jordi des Racó" celebrarà els 40 anys de la seva "fundació", al Convent a les 19'00 h.
(Concert a càrreg de "ARS ANTIQUA")
ESCOLTEM NOMÉS JESÚS
L’escena és considerada tradicionalment com «la transfiguració de Jesús». No és possible reconstruir amb certesa l’experiència que va donar origen a aquest sorprenent relat; només sabem que els evangelistes li donen importància molt gran, posat que, segons el seu relat, és una experiència que deixa entreveure una mica, la veritable identitat de Jesús.
En un primer moment, el relat destaca la transformació del seu rostre i, tot i que vénen a conversar amb ell Moisès i Elies, potser com a representants de la llei i els profetes respectivament, només el rostre de Jesús roman transfigurat i resplendent al centre de l’escena. Pel que sembla, els deixebles no capten el contingut profund d’allò que estan vivint, ja que Pere diu a Jesús: «Mestre, que n’estem de bé, aquí dalt. Fem-hi tres cabanes: una per a vós, una per a Moisès i una altra per a Elies». Col·loca Jesús en el mateix pla i al mateix nivell que els dos grans personatges bíblics. A cadascú la seva cavana. Jesús no ocupa encara un lloc central i absolut en el seu cor.
La veu de Déu l’esmenarà, revelant la veritable identitat de Jesús: «Aquest és el meu Fill, el meu elegit», el qui té la cara transfigurada.
No s’ha de confondre amb la de Moisès o Elies, que estan apagades. «Escolteu-lo». A ningú més. La seva Paraula és l’única decisiva. Les altres, ens han de portar fins a ell. És urgent que a l’Església actual recuperem la importància decisiva que va tenir en els seus començaments l’experiència d’escoltar, en el si de les comunitats cristianes, el relat de Jesús recollit en els evangelis.
Aquests quatre escrits constitueixen per als cristians una obra única que no hem d’equiparar a la resta dels llibres bíblics. Hi ha alguna cosa que només podem trobar en ells: l’impacte causat per Jesús als primers que es van sentir atrets per ell i el van seguir. Els evangelis no són llibres didàctics que exposen doctrina acadèmica sobre Jesús. Tampoc biografies redactades per a informar amb detall sobre la seva trajectòria històrica. Són «relats de conversió» que conviden al canvi, al seguiment de Jesús i a la identificació amb el seu projecte.
Per això cal que els escoltem en actitud de conversió. I en aquesta actitud han de ser llegits, predicats, meditats i guardats al cor de cada creient i de cada comunitat. Una comunitat cristiana que sap escoltar cada diumenge el relat evangèlic de Jesús, en actitud de conversió, comença a transformar-se. L’Església no té un potencial més vigorós de renovació que el que contenen aquests quatre petits llibres.
José Antonio Pagola
SEGON DIUMENGE DE QUARESMA:
Escuchar sólo a Jesús
La escena es considerada tradicionalmente como «la transfiguración de Jesús». No es posible reconstruir con certeza la experiencia que dio origen a este sorprendente relato, solo sabemos que los evangelistas le dan gran importancia pues, según su relato, es una experiencia que deja entrever algo de la verdadera identidad de Jesús.
En un primer momento, el relato destaca la transformación de su rostro y, aunque vienen a conversar con él Moisés y Elías, tal vez como representantes de la ley y los profetas respectivamente, solo el rostro de Jesús permanece transfigurado y resplandeciente en el centro de la escena.
Al parecer, los discípulos no captan el contenido profundo de lo que están viviendo, pues Pedro dice a Jesús: «Maestro, qué bien se está aquí. Haremos tres tiendas: una para ti, otra para Moisés y otra para Elías». Coloca a Jesús en el mismo plano y al mismo nivel que a los dos grandes personajes bíblicos. A cada uno su tienda. Jesús no ocupa todavía un lugar central y absoluto en su corazón.
La voz de Dios le va a corregir, revelando la verdadera identidad de Jesús: «Este es mi Hijo, el escogido», el que tiene el rostro transfigurado. No ha de ser confundido con los de Moisés o Elías, que están apagados. «Escuchadle a él». A nadie más. Su Palabra es la única decisiva. Las demás nos han de llevar hasta él.
Es urgente recuperar en la Iglesia actual la importancia decisiva que tuvo en sus comienzos la experiencia de escuchar en el seno de las comunidades cristianas el relato de Jesús recogido en los evangelios. Estos cuatro escritos constituyen para los cristianos una obra única que no hemos de equiparar al resto de los libros bíblicos.
Hay algo que solo en ellos podemos encontrar: el impacto causado por Jesús a los primeros que se sintieron atraídos por él y le siguieron. Los evangelios no son libros didácticos que exponen doctrina académica sobre Jesús. Tampoco biografías redactadas para informar con detalle sobre su trayectoria histórica. Son «relatos de conversión» que invitan al cambio, al seguimiento a Jesús y a la identificación con su proyecto.
Por eso piden ser escuchados en actitud de conversión. Y en esa actitud han de ser leídos, predicados, meditados y guardados en el corazón de cada creyente y de cada comunidad. Una comunidad cristiana que sabe escuchar cada domingo el relato evangélico de Jesús en actitud de conversión, comienza a transformarse. No tiene la Iglesia un potencial más vigoroso de renovación que el que se encierra en estos cuatro pequeños libros.
José Antonio Pagola
Les esglésies no responen al que necessita l’home modern.
2n diumenge de Quaresma
Josep Llunell
Com és la civilització actual?
És una civilització sense misericòrdia a on manen
–els diners
–els mercats
–la competitivitat
–el fracàs dels dèbils
–el triomf dels forts.
En una civilització com aquesta correm el greu risc d’oblidar què significa ser humà.
Cada cop ens sembla més normal viure
–per guanyar
–per posseir
–per triomfar
–per dominar.
Qui pensarà en créixer com a persona i ser cada dia millor en una cultura on sembla prohibida
–la pietat
–el perdó
–o qualsevol mostra d’afecte pel que pateix?
Està emergint entre nosaltres un home
–intel·ligent
–hàbil
–organitzat
però
–sense cor
–sense consciència
–sense profunditat.
Un home sense inquietud espiritual i sense preguntes. Seria un error quedar-nos en visions catastròfiques. Ara mateix és fàcil adonar-se del desig creixent per a trobar una llum nova. A on hi ha un sentit, un ideal capaç d’il·luminar l’horitzó? Qui pot, perquè aquest home sigui més humà? Qui pot desvetllar l’esperança?
Les esglésies no semblen respondre al que espera i necessita l’home modern.
Les seves doctrines sonen a abstraccions que ja no interessen a ningú.
Els seus esquemes mentals, costums i tradicions són coses del passat.
Avui, més que mai, hem d’orientar el nostre cor i la nostra ment cap a Jesucrist. És l’únic que pot dir-nos quelcom nou i diferent.
El relat evangèlic ens recorda la invitació divina:
“Aquest és el meu Fill, l’escollit, escolteu-lo.”
Quin cas en fem nosaltres?
La història del Cristianisme és la demostració més clara del difícil que és assumir i acceptar que només Jesús és suficient.
Hi ha gent que en la seva vida dóna més importància a la llei, al lloc sant
–el temple–,
al culte religiós, a les imatges, als capellans, al papa, a tal o qual representació de Déu… etc.
Però no acabem d’acceptar que el determinant és que sigui Jesús i la veritat de Jesús, la llum i el motor de la nostra vida.
Quina és la llum del nostre viure?
Quin és el motor del nostre viure?
