CARTA DE VACANCES

Per Jesús Renau

Hola! Bon estiu i bones vacances!

Segurament no tots feu vacances.

Alguns per aprofitar el mes d’agost per treballar; potser en altres mesos patiu per manca de feina estable.

Altres perquè esteu sols i no podeu trencar massa aquesta situació per motius familiars, de salut, d’edat o econòmics.

Altres per estudis, per preparar llicències o coses semblants…

I altres perquè… altres persones puguin fer vacances.

També molts i moltes entreu en el mes d’agost amb la possibilitat de les vacances, desitjades, esperades i possiblement programades.

1.- Que sigui un temps per tenir cura de la pau interior, d’anar desfent les possibles tensions, com aquells medicaments que en l’aigua es dissolen. Mirem de tenir el cor tranquil, amable i obert i de fugir de tota mena de rancor, malestar o excés d’autocompleció.

2.- Que sigui un temps d’una major escolta dels missatges del nostre cos. Ell desitja una bona harmonia, veure i mirar, escoltar i comprendre… Un bon exercici, una bona sintonia.

3.- Que sigui un temps d’estimar. Aquells amors a persones, a la natura. Trencar les presses. Rebre i donar.

4.- Potser de tant en tant, o freqüentment, adonar-nos que Déu ens estima en totes les situacions que ens podem trobar. No el jutgem, que és absurd. Al contrari, si d’alguna manera ho experimentem, agraïm-ho. I si no ho experimentem, es pot demanar.

5.- El Senyor també ens necessita. Sí, ens necessita per fer-se present a la nostra vida, per comunicar alegria i serenitat, per reconciliar, acompanyar, ajudar i tenir cura de la nostra casa terra. Desitja trobar-nos en algunes estones especials de pregària o meditació, també en converses breus i informals a casa, a la natura, en el mar… i en serveis i ajudes a altres persones.

6.- Que quan acabi el mes d’agost ens trobem millor que al començament, més serens, més il·lusionats, més contents, més humans i millors creients.

EL RISC D'INSTAL·LAR-SE

Prest o tard, tenim tots el risc d'intal·lar-nos en la vida, cercant el refugi còmode que ens permeti viure tranquils, sense ensurts ni preocupacions excessives, renunciant a quasevol altra aspiració.

Assolit ja un cert èxit professional, aixecada la família i assegurat l'avenir, és bo de fer deixar-se agafar per un cert conformisme còmode que ens permeti seguir endavant de manera més confortable.

És el moment de cercar un entorn agradable i acollidor. Viure relaxat dins un ambient feliç. Fer de la llar un refugi entranyable, un racó per a llegir i escoltar bona música. Assaborir unes bones vacances. Assegurar uns “caps-de-setmana” agradables…

Però, freqüentment, és aleshores que la persona se n'adona, amb més claretat que mai, que la felicitat no coincideix amb el benestar. En aqueixa vida manca quelcom que ens deixa buits i insatisfets. Quelcom que no es compra amb diners ni s'assegura amb una vida confortable. Manca senzillament l'alegria pròpia de qui sap vibrar amb els problemes dels altres, sentir-se solidari amb els necessitats i viure, en certa manera, més a prop dels maltractats per la societat.

Però hi ha endemés una manera “d”instal·lar-se” que pot ser reforçada falsament amb “tons cristians”. És l'eterna temptació de Pere, que ens aguaita sempre: “plantar tendes dalt la muntanya”. És a dir, cercar en la religió el nostre benestar interior, eludint la nostra responsabilitat individual i col·lectiva en la consecució d'una convivència més humana.

I, tanmateix, el missatge de Jesús és clar. Una experiència religiosa no és vertaderament cristiana si ens aïlla dels germans, ens instal·la còmodament en la vida i ens allunya del servei als més necessitats.

Si escoltem Jesús, ens sentirem convidats a sortir del conformisme, rompre amb un estil de vida egoista en el qual estem confortablement instal·lats i començar a viure més atents a la interpel.lació que ens ve des dels més desvalguts de la nostra societat.

José Antonio Pagola

*******************