Cant: pag. 227 cant nº 5 “Jo crec en vos bon Déu,”
Pregàries comunitaries.
Catequesis Papa Francisco: EUCARISTIA (Maria Llull).
Cant: Pange Lingua (pag. 218)
Benedicció i Cant final: “Salve Regina”.
* * * * * COMUNICACIONS:
DIUMENGE, 5 DE GENER DE 2020
– Diumenge dia 5 no hi haurà missa a les 20 hores del capvespre a l’Església dels Dolors per poder rebre Ses Majestats, Els Reis Màgics d’Orient.
– Dilluns dia 6 de gener, Solemnitat de l’Epifania del Senyor, les misses seran com els diumenges
* * * * *
Després que Jesús va néixer a Betlem de Judea, en temps del rei Herodes, vingueren uns savis d'Orient i, en arribar a Jerusalem, preguntaven: On és el rei dels jueus que acaba de néixer? Hem vist sortir la seva estrella i venim a adorar-lo.
2º diumenge de Nadal (A)
EVANGELI
La Paraula.
Lectura del sant evangeli segons sant Joan 1, 1-18
1 Al principi existia el qui és la Paraula.
La Paraula estava amb Déu i la Paraula era Déu.
2 Ell estava amb Déu al principi. 3 Per ell tot ha vingut a l'existència,
i res no hi ha vingut sense ell.
4 En ell hi havia la vida, i la vida era la llum dels homes.
5 La llum resplendeix en la foscor, i la foscor no ha pogut ofegar-la.
6 Déu envià un home que es deia Joan. Vingué com a testimoni
a donar testimoni de la llum, perquè per ell tothom cregués.
8 Ell no era la llum, venia solament a donar-ne testimoni.
9 Existia el qui és la llum veritable, el qui ve al món
i il·lumina tots els homes.
10 Era present en el món, que per ell ha vingut a l'existència,
i el món no l'ha reconegut.
11 Ha vingut a casa seva, i els seus no l'han acollit.
12 Però a tots els qui l'han rebut, als qui creuen en el seu nom,
els ha concedit de ser fills de Déu.
13 No han nascut per descendència de sang,
ni d'un desig carnal, ni d'un voler humà,
sinó de Déu mateix.
14 El qui és la Paraula s'ha fet home i ha habitat entre nosaltres,
i hem contemplat la seva glòria, glòria que ha rebut
com a Fill únic del Pare, ple de gràcia i de veritat.
15 Joan dóna testimoni d'ell quan proclama:
«És aquell de qui jo deia: El qui ve després de mi
em passa al davant perquè, abans que jo, ell ja existia.»
16 De la seva plenitud, tots nosaltres n'hem rebut gràcia rere gràcia.
17 La Llei fou donada per Moisès, però la gràcia i la verita han vingut per Jesucrist.
18 A Déu, ningú no l'ha vist mai: el seu Fill únic, que és Déu i està en el si del Pare,
és qui l'ha revelat.
Paraula de Déu
"Sense relacions personals, totes les paraules són temps perdut"
Què és la paraula? Què són les paraules? En l’actualitat, la paraula és un component essencial de l’acció comunicativa. Parlar és una forma de comunicar-se. Perquè existeixi aquesta acció ha d’haver-hi alguna forma de veritable relació interpersonal:
una relació de persona a persona, de tu a tu.
Què implica això? Dues coses: Primera, una total
senzillesa.
Amb el vanitós i l’orgullós totes les paraules esdevenen inútils, no pot haver-hi comunicació real possible. Segona,
receptivitat activa.
És a dir: si et tanques, si et reclous en el teu egoisme i autosuficiència, no hi ha res de bo a comunicar ni a compartir.
Sovint ens queixem del Silenci de Déu, quan Déu, segons S. Joan- ho acabem de llegir a l’Evangeli
– és la mateixa Paraula.
Paraula expressiva, comunicativa, lluminosa, plena de vida i de claror pels que tenen la mirada neta i el cor agraït.
¿Com és que hi ha persones que no escolten ni entenen res tractant-se de Déu? Què passa aquí? Passa, que la majoria de cristians i molt especialment els professionals de la paraula, els funcionaris de la paraula, és a dir: els capellans, no sabem entaular una relació personal amb els nostres oients, en aquest cas, vosaltres.
Què passa aleshores? Passa, que
si no s’estableix una autèntica comunió, el llenguatge pot esdevenir fosc, tèrbol i poc o gens intel·ligible.
El veritable problema no està en el suposat silenci de Déu. Doncs, on està?
El veritable problema està en què molts dels que parlem de Déu som uns éssers estranys i poc o gens entenedors i comprensibles pels que busquen llum i vida però no les troben. El que realment val i serveix no són els discursos, més o menys savis, sinó
el contacte o l’intercanvi personal de tu a tu.
Sense relacions veritablement personals, totes les paraules són temps perdut i bosc de dubtes que ningú aclareix.
Què fem nosaltres per aclarir-los?
La Epifanía del Senyor (A)
EVANGELI
Venim d'Orient a adorar al Rei.
+ Lectura del santo evangelio según san Mateo 2, 1-12
1 Després que Jesús va néixer a Betlem de Judea, en temps del rei Herodes, vingueren uns savis d'Orient i, en arribar a Jerusalem, 2 preguntaven:
–On és el rei dels jueus que acaba de néixer? Hem vist sortir la seva estrella i venim a adorar-lo.
3 Quan el rei Herodes ho va saber, es va inquietar, i amb ell tot Jerusalem. 4 Herodes va convocar tots els grans sacerdots i els mestre de la Llei que hi havia entre el poble i els preguntava on havia de néixer el Messies. Ells li respongueren:
–A Betlem de Judea. Així ho ha escrit el profeta:
6 » I tu Betlem, terra de Judà,
no ets de cap manera la més petita
de les principals viles de Judà,
perquè de tu sortirà un príncep
que pasturarà Israel, el meu poble.
Llavors Herodes cridà en secret els savis, va demanar-los el moment exacte en què se'ls havia aparegut l'estrella 8 i els encaminà a Betlem dient-los:
–Aneu i informeu-vos amb exactitud d'aquest infant; i quan l'haureu trobat, feu-m'ho saber, perquè jo també pugui anar a adorar-lo.
9 Després de sentir aquestes paraules del rei, es posaren en camí. Llavors l'estrella que havien vist sortir començà a avançar davant d'ells, fins que s'aturà damunt el lloc on era l'infant. 10 L'alegria que tingueren en veure l'estrella va ser immensa. 11 Van entrar a la casa, veieren el nen amb Maria, la seva mare, es prostraren a terra i el van adorar. Després van obrir les seves arquetes i li oferiren presents: or, encens i mirra.
12 I, advertits en somnis que no anessin pas a veure Herodes, se'n tornaren al seu país per un altre camí.
(Hospital de Manacor)
