COMUNICACIONS

( DIUMENGE, 24 DE MAIG DE 2020 )

Diumenge que ve, solemnitat de Pentecostes, a Manacor celebram la Festa del Sant Crist.

– Les misses seran a la mateixa hora que aquests diumenges de pandèmia.

(per evitar possibles problemes de concentració de persones)

– la missa solemne del St. Crist es celebrarà a porta tancada a les 18 hores.

(Es retransmetrà en directe per el facebook de les parròquies.)

UN SOPAR

Ens trobem en un sopar d’amics. Jesús amb els seus seguidors més propers. Celebrem el sopar pasqual per fer memòria de la seva fe en el Déu alliberador i garant d’una terra, que se’ls va prometre ja des dels seus avantpassats. Això i, segurament, només això era el que creien els seguidors de Jesús, fidels a la seva fe jueva.

Però al llarg del sopar es va desvetllant el nou significat, que aquell sopar, d’aquell vespre, tenia. A mida que s’allargava s’anava carregant d’ atmosfera de comiat i de promeses.

Sopar de comiat

La disparitat de criteris i d’actuació que tenia Jesús enfront dels notables del poble, havia portat a aquests a buscar la manera de desfer-se de Jesús. Ell ho havia més que intuït. I, per això, Jesús va anar manifestant que aquell sopar era també un sopar de comiat de l’amic i del mestre.

En aquell sopar Jesús va voler expressar el desig de mantenir i, fins i tot, aprofundir la relació d’amistat i de transmissió de la seva missió. Amb expressió seva, no els vol deixar orfes de la seva presència, del seu escalf, del seu mestratge, del seu amor, perquè puguin continuar la missió que ell va iniciar, i de la que en va ser l’únic i autèntic mestre. I va deixar com a testament el memorial del seu amor entregat, l’eucaristia.

Promesa de l’Esperit

I, a més, Jesús promet als seus deixebles que rebran l’Esperit Sant. Va ser el millor que Jesús els podia deixar. El seu mateix Esperit, que va ser el que els va anar inspirant, conduint i enfortint al llarg de tota la seva vida.

El seu mateix Esperit serà el que anirà acompanyant els seus seguidors en la veritat, en el camí evangèlic, en el camí de la instauració de l’autèntic Regne de Déu.

Jesús, doncs, no els va deixar sols. I la mateixa companyia que van tenir ells, la tenim nosaltres, perquè, a partir de Jesús i dels seus primers deixebles, l’Esperit es va anar trameten als seguidors, que s’hi adherien, com ja hem recordat a la primera lectura. I l’Esperit de Jesús ha arribat a tots nosaltres, com ja se’ns mostra a partir del nostre baptisme, i es manté present i viu dia rere dia, molt sovint sense que en siguem conscients.

Esperit d’amor

I, evidentment, no es pot concebre aquesta vivència fundant sense una relació d’amor. No pot haver una relació de Déu amb nosaltres que no sigui d’amor. L’encarnació del Fill de Déu és fruit del gran amor que ens ha tingut. Jesús en va donar la millor mostra, i el seu Esperit n’és la seva presència en nosaltres i en tota la nostra actuació.

I avui Jesús ens mou a cada un de nosaltres a preparar-nos per celebrar la vinguda de l’Esperit d’aquí dues setmanes, perquè visquem en profunditat a través d’Ell la participació, que ens dona de la vida d’amor de Déu. Necessitem la seva inspiració, la seva força per a la nova etapa de la vida que ens ha de moure a viure, a tots nivells, el després d’aquesta inesperada i dolorosa pandèmia. Vivim temps, viurem temps en el que necessitem i necessitarem molta llum, molt coratge i molta solidaritat

7º Diumenge de Pasqua – ASCENSIÓ DEL SENYOR (A)

EVANGELI

Déu m' ha donat plena autoritat al cel i i a la terra.

+ Lectura del sant evangeli segons sant Mateu 28, 16-20

Jesús ressuscitat envia els seus deixebles

16 Els onze deixebles se n'anaren a Galilea, a la muntanya que Jesús els havia indicat. 17 En veure'l, el van adorar; abans, però, havien dubtat. 18 Jesús s'acostà i els va dir:

–He rebut plena autoritat al cel i a la terra. 19 Aneu, doncs, a tots els pobles i feu-los deixebles meus, batejant-los en el nom del Pare i del Fill i de l'Esperit Sant 20i ensenyant-los a guardar tot allò que us he manat. Jo sóc amb vosaltres dia rere dia fins a la fi del món.

Paraula de Déu.

Què és l’Ascensió?

Què significa pel creient? És una crida a continuar esperant malgrat les decepcions, els desenganys, els desànims que contínuament amenacen el nostre caminar cap a la llar definitiva.

L’Ascensió és un bon dia per escoltar i repensar l’exhortació de la carta de S. Jaume: “Tingueu paciència, germans, fins que vingui el Senyor.” Avui es parla poc de la paciència. O gens.

Naturalment, hem d’entendre-la bé, ja que la paciència no consisteix en adoptar una postura de dimissió davant de la vida. Ben al contrari. L’home pacient resisteix activament davant les adversitats, mantenint un esperit fort i ferm davant el desgast dels anys.

Però als nostres dies hem de recordar, sobre tot, que la paciència s’oposa a aquesta pressa i a aquesta ansietat que ens fan viure inquiets i agitats, sempre corrent, encara que no sabem gairebé cap a on… Hem d’aprendre a respectar els ritmes de la vida. Cada cosa té el seu temps. Cada sembra és l’esperança i la paciència d’un millor futur.

És perillosa “la fugida cap endavant” de l’impacient que adopta sempre les postures que ell creu més progressistes només per treure’s de sobre el passat, que es casa tan aviat com pot per fugir de la llar paterna o que busca un nou amor només per oblidar millor el seu anterior fracàs amorós.

Hem d’aprendre a recórrer pacientment el nostre propi camí. Un camí únic i original: Amb els seus goigs i tristeses, els seus èxits i fracassos, els seus bons moments i els seus dolents…

Recordem els versos plens de fe i de veritat de León Felipe:

“Nadie fue ayer, ni va hoy, ni irá mañana hacia Dios

por este camino que yo voy.

Para cada hombre guarda un rayo nuevo de luz el sol

y un camino virgen Dios.”