https://jopersa41.blogspot.com/2021/09/diumenge-xxvii-durant-lany.html
COMUNICACIONS :
CELEBRACIONS DILLUNS – DIVENDRES
CENTENARI ADORACIÓ NOCTURNA 1º
***** ***** *****
27º diumenge Temps ordinari (B)
EVANGELI
Allò que Déu ha unit, que no el separi l’home.
+ Lectura del sant evangeli segons sant Marc 10,2-16
2 Aleshores se li van atansar uns fariseus. Volien posar-lo a prova i li preguntaren si és permès a un home de divorciar-se de la seva dona. 3 Ell els va fer aquesta altra pregunta:
–Què us va ordenar Moisès?
4 Li respongueren:
–Moisès va permetre de donar a la muller un document de divorci i fer-la marxar.
5 Jesús els digué:
–Moisès va escriure aquesta norma per la vostra duresa de cor. 6 Però, des del principi de la creació, Déu els va fer home i dona. 7 Per això l’home deixa el pare i la mare per unir-se a la seva dona, 8 i tots dos formen una sola carn. Per tant, ja no són dos, sinó una sola carn. 9 Allò que Déu ha unit, que l’home no ho separi.
10 Un cop a casa, els deixebles tornaren a preguntar-li sobre això mateix. 11 Jesús els diu:
–El qui es divorcia de la seva dona i es casa amb una altra, comet adulteri contra la primera, 12 i si la dona es divorcia del seu home i es casa amb un altre, comet adulteri.
Alguns presentaven a Jesús uns infants perquè els imposés les mans, però els deixebles els renyaven. 14 En veure-ho, Jesús es va indignar i els digué:
–Deixeu que els infants vinguin a mi. No els ho impediu, perquè el Regne de Déu és dels qui són com ells. 15 Us ho asseguro: qui no aculli el Regne de Déu com l’acull un infant, no hi entrarà pas.
16 I els prenia en braços i els beneïa tot imposant-los les mans.
Paraula de Déu
Gn 2,18-24 He 2,9-11 Mc 10,2-16
El projecte de Déu
Sovint als relats evangèlics apareixen les autoritats religioses formulant preguntes o plantejant temes a Jesús, més o menys maliciosos sobre moral legal. Si és lícit pagar tribut al Cèsar, o si s’ha de lapidar a una dona sorpresa en adulteri; o sobre el descans de dissabte, o sobre determinats rituals de purificació externa… i avui sobre la licitud de donar acta de repudi a l’esposa per aconseguir el divorci.
I les respostes de Jesús fan passar de la concreció de la casuística als grans principis i al projecte que té Déu per a la humanitat. I, en el cas d’avui, Jesús passa del prescrit per Moisès, i que havia esdevingut com un privilegi de l’home per sobre de la dona, al projecte que Déu té des del principi, des de la creació de l’home i la dona.
I el projecte de Déu és que la unió de l’home i la dona ha de ser tan forta i íntima que arribin a esdevenir, no solament una família, com diuen determinades traduccions sinó com tradueixen les més correctes, com una sola cosa, o encara millor, una sola carn.
Aquest és el pla i el projecte de Déu. I aquest és el gran valor de la unió matrimonial, que cal mantenir, aprofundir i fomentar amb la força i l’impuls de l’interès, la voluntat i la tendresa de l’amor mutu, d’un vers l’altre, dia a dia. És un compromís tant per a l’home com per a la dona. És compromís compartit. Això era el que Jesús reblava. I per tant, es pot interpretar també com expressió de la igualtat d’home i dona.
Més endavant, Sant Pau mostrarà l’amor matrimonial com a signe i vivència de l’amor de Déu a la humanitat, de l’amor de Crist a la seva Església.
La complexitat humana
Prou sabem que la realitat pot presentar moltes complexitats, desajustos, febleses com molts matrimonis han experimentat, experimenten i experimentaran. Són moments molt delicats que comprometen a un i l’altre de la parella per intentar refer la relació i l’amor. Naturalment no sempre és fàcil; a vegades ni possible. El papa Francesc n’ha parlat obertament i amb realisme a la seva exhortació apostòlica Amoris Laetitia. Recordem els seus consells d’ajuda, claus en el casos extrems en els que no hi ha possibilitat de retrobament, i s’ha buscat, o s’ha trobat un altre camí d’amor:…acollir, acompanyar, discernir, integrar.
L’ensenyament dels nens
Acaba el text evangèlic que hem proclamat amb l’acollida que Jesús fa dels nens. Pot semblar que no té res a veure amb el tema anterior. Però potser no és exactament així. Jesús ens exhorta a aprendre dels nens, perquè estan oberts al Regne de Déu, que és el Regne de l’amor. Els nens saben estimar i es fan estimar.
Aquesta és la gran saviesa de la convivència humana, de la social i, evidentment, d’una manera especial, de la convivència matrimonial.
ACOLLIR ELS PETITS
Deixeu que els infants vinguin a mi.
L’episodi sembla insignificant. Tanmateix, amaga un rerefons de gran importància per als seguidors de Jesús. Segons el relat de Marc, alguns tracten d’acostar a Jesús uns nins i nines que corren per allà. L’únic que cerquen és que aquell home de Déu els pugui tocar per comunicar-lis qualque cosa de la seva força i vida. Pel que sembla, era una creença popular.
Els deixebles se molesten i tracten d’impedir-ho. Pretenen aixecar un setge en torn a Jesús. S’atribueixen el poder de decidir qui pot arribar fins a Jesús i qui no. S’interposen entre ell i els més petits d’aquella societat. En lloc de facilitar l’accés a Jesús, lo obstaculitzen.
S’han oblidat ja del gest de Jesús que, uns dies abans, ha posat en el centre del grup a un nin per què aprenguin bé que són els petits els que han de ser el centre d’atenció i cura dels seus deixebles. S’han oblidat de com l’ha abraçat devant tots, convidant a acollir-los en el seu nom i amb un meteix afecte.
Jesús s’indigna. Aquell comportament dels seus deixebles és intolerable. Enfadat, els dóna dues ordes: «Deixeu que els infants vinguin a mi. No els ho impediu ». ¿Qui els ha ensenyat a actuar d’una manera tan contrària al seu Esperit? Són els petits, dèbils i indefensos, els primers que han de tenir obert l’accés a Jesús.
La raó és molt profunda ja que obeeix als designis del Pare: «perquè el Regne de Déu és dels qui són com ells». En el regne de Déu i en el grup de Jesús, els que molesten no són els ètits, sinó els grans i poderosos, els que volen dominar i ser els primers.
El centre de sa comunitat no ha d’estar ocupat per persones fortes i poderoses que s’imposen als altres des de dalt. En sa comunitat se necessiten homes i dones que cerquin el darrer lloc per acollir, servir, abraçar i beneir als més dèbils i necessitats.
El regne de Déu no es difon des de la imposició dels grans sinó des de l’acollida i defensa als petits. On aquests es converteixen en el centre d’atenció i cura, allí arriba el regne de Déu, la societat humana que vol el Pare.
DISSABTE, 9 OCTUBRE A LES 19 h
CONVENT DE SANT VICENÇ FERRER
CELEBRACIÓ DE LA EUCARISTIA
