A DÉU NO SE LI MOREN ELS SEUS FILLS
| Lluc 20,27-40 27 Després alguns dels saduceus anaren a trobar Jesús. Els saduceus neguen que hi hagi resurrecció; per això li van plantejar aquesta dificultat:28 –Mestre, Moisès ens va prescriure que, si un home casat mor sense fills, el seu germà es casi amb la viuda per donar descendència al germà difunt. 29 Doncs bé, hi havia set germans. El primer es va casar, i va morir sense fills. 30 També el segon 31 i el tercer es van casar amb aquella dona, i així fins al setè: tots van morir sense deixar fills. 32 Finalment va morir també la dona. 33 Per tant, quan arribi la resurrecció, de quin dels set serà muller, si tots set s’hi havien casat?34 Jesús els respongué:–Els qui viuen en aquest món es casen, 35 però els qui seran trobats dignes de tenir part en el món futur i en la resurrecció dels morts no prendran muller ni marit; 36 ja no poden morir, perquè tenen part en la resurrecció: són com els àngels i són fills de Déu.37 »I que els morts ressusciten, Moisès mateix ho indica clarament en el passatge de la Bardissa, quan diu que el Senyor és el Déu d’Abraham, Déu d’Isaac i Déu de Jacob. 38 Ell no és Déu de morts, sinó de vius, perquè gràcies a ell tots viuen.39 Llavors alguns mestres de la Llei li digueren:–Mestre, has respost bé.40 I ja no s’atrevien a preguntar-li res més. |
Per ell tots són vius.
Jesús ha estat sempre molt sobri en parlar de la vida nova després de la resurrecció. Tot i això, quan uns aristòcrates saduceus tracten de ridiculitzar la fe en la resurrecció dels morts, Jesús reacciona elevant la qüestió al seu veritable nivell i fent dues afirmacions bàsiques.
Primer de tot, Jesús rebutja la idea pueril dels saduceus que imaginen la vida dels ressuscitats com a prolongació d’aquesta vida que ara coneixem.
És un error representar-nos la vida ressuscitada per Déu a partir de les nostres experiències actuals.
Hi ha una diferència radical entre la nostra vida terrestre i la vida plena, sustentada directament per l’amor de Déu després de la mort. Aquesta Vida és absolutament «nova». Per això, la podem esperar, però mai descriure o explicar.
Les primeres generacions cristianes van mantenir aquesta actitud humil i honesta davant del misteri de la «vida eterna». Pau els diu als creients de Corint que es tracta d’una cosa que «l’ull mai no va veure ni l’oïda va sentir ni cahome ha imaginat, cosa que Déu ha preparat als qui l’estimen». Aquestes paraules ens serveixen d’advertència sana i orientació joiosa. D’una banda, el cel és una “novetat” que està més enllà de qualsevol experiència terrestre, però, de l’altra, és una vida “preparada” per Déu pel compliment ple de les nostres aspiracions més profundes. El que és propi de la fe no és satisfer ingènuament la curiositat, sinó alimentar el desig, l’expectació i l’esperança confiada en Déu.
Això és, precisament, allò que busca Jesús apel·lant amb tota senzillesa a un fet acceptat pels saduceus: a Déu se’n diu en la tradició bíblica «Déu d’Abraham, Isaac i Jacob». Tot i que aquests patriarques han mort, Déu continua sent el seu Déu, el seu protector, el seu amic. La mort no ha pogut destruir l’amor i la fidelitat de Déu cap a ells.
Jesús treu la seva pròpia conclusió fent una afirmació decisiva per a la «Déu no és un Déu de morts, sinó de vius; perquè per a ell tots són vius». Déu és font inesgotable de vida. La mort no va deixant Déu sense els seus fills i filles estimats. Quan nosaltres els plorem perquè els hem perdut en aquesta terra, Déu els contempla plens de vida perquè els ha acollit en el seu amor del Pare.
Segons Jesús, la unió de Déu amb els fills no pot ser destruïda per la mort. El seu amor és més fort que la nostra extinció biològica. Per això, amb fe humil ens atrevim a invocar-ho: «Déu meu, en Vós confio. No quedi jo defraudat» (salm 25,1-2).
Lectura de la profecia d’Ezequiel:
En aquells dies l’àngel em va fer tornar a l’entrada del santuari i vaig veure que sota el llindar del santuari que mira a l’orient, naixia, al costat dret, una font d’aigua, i s’escolava cap a l’orient, passant a l’esquerra de l’altar. Em va fer sortir per la porta del nord, em va conduir per fora fins a l’exterior de la porta que mira a l’orient, i vaig veure que l’aigua rajava del costat dret.
Llavors em digué: «Aquesta aigua corre per les valls orientals, baixa a l’Arabà i desemboca a la Mar Morta. Entra dins les aigües salades i les saneja. A tot arreu on penetrarà l’aigua d’aquest riu, hi haurà tota mena d’animals que neden dintre l’aigua, i el peix serà molt abundant, perquè on arribi aquesta aigua, la mar serà sanejada. Allà on arribi l’aigua del riu, tot viurà. A banda i banda del riu creixerà tota mena d’arbres fruiters. No perdran mai la fulla i sempre tindran fruit. Cada mes donaran fruits primerencs, perquè l’aigua que els rega neix del lloc sant. Els seus fruits donaran aliment, i les seves fulles seran un remei».
Salm responsorial
Sl 45
R. Els braços d’un riu alegren la ciutat de Déu,
la mansió més sagrada de l’Altíssim.
Déu ens és un castell de refugi,
una defensa ferma en hores de perill.
No temem res, quan se somou la terra,
quan les muntanyes s’enfonsen dins el mar. R.
Els braços d’un riu alegren la ciutat de Déu,
la mansió més sagrada de l’Altíssim.
Déu hi és al mig, es manté ferma,
Déu la defensa abans que apunti el dia. R.
El Senyor de l’univers és amb nosaltres,
la nostra muralla és el Déu de Jacob.
Veniu, mireu les gestes del Senyor,
les meravelles que fa sobre la terra. R.
Lectura segona
1Co 3,9b-11.16-17
Sou temple de Déu
Lectura de la primera carta de sant Pau als cristians de Corint:
Germans, vosaltres sou un edifici construït per Déu. Jo, com a bon arquitecte, amb la gràcia que Déu m’ha donat, he posat el fonament, i d’altres continuen construint. Que cadascú miri bé com construeix. De fonament, ningú no en pot posar cap altre que el que està posat: Jesucrist.
¿No sabeu que sou un temple de Déu i que l’Esperit de Déu habita en vosaltres? Si algú profana el temple de Déu, Déu li’n demanarà compte, perquè el temple de Déu és sagrat, i aquest temple sou vosaltres.
Evangeli
Jn 2,13-22
Ell es referia al santuari del seu cos
Lectura de l’evangeli segons sant Joan:
Quan s’acostava la pasqua dels jueus, Jesús pujà a Jerusalem, i trobà al temple els venedors de vedells, moltons i coloms i els canvistes asseguts. Llavors es va fer un fuet de cordes, i els tragué tots, moltons i vedells, fora del temple, escampà la moneda dels canvistes i els bolcà les taules, i digué als venedors de coloms: «Traieu això d’aquí; no convertiu en mercat la casa del meu Pare». Els deixebles recordaren allò que diu l’Escriptura: «El zel del vostre temple em consumia».
Llavors els jueus el van interrogar: «¿Quin senyal ens dones que t’autoritzi a fer això?» Jesús els contestà: «Destruïu aquest santuari i jo el reconstruiré en tres dies». Els jueus respongueren: «Fa quaranta-sis anys que treballen en la seva construcció, ¿i tu el vols reconstruir en tres dies?» Però ell es referia al santuari del seu cos.
Quan Jesús ressuscità d’entre els morts, els deixebles recordaren que ell deia això, i cregueren en l’Escriptura i en aquesta paraula de Jesús.
DEDICACIÓ DE LA BASÍLICA DEL LATERÀ – SEU DEL PAPA
