AMB ELS ULLS OBERTS
Les primeres comunitats cristianes van viure anys molt difícils. Perduts al vast Imperi de Roma, enmig de conflictes i persecucions, aquells cristians buscaven força i alè esperant la ràpida vinguda de Jesús i recordant les seves paraules: «Vigileu. Viviu desperts. Tingueu els ulls oberts. Estigueu alerta.»
¿Signifiquen encara alguna cosa per a nosaltres les crides de Jesús a viure desperts?
Què és avui per als cristians posar la nostra esperança en Déu vivint amb els ulls oberts?
Deixarem que s’esgoti definitivament al nostre món secular l’esperança en una última justícia de Déu per a aquesta immensa majoria de víctimes innocents que pateixen sense cap culpa?
Precisament, la manera més fàcil de falsejar l’esperança cristiana és esperar de Déu la nostra salvació eterna, mentre donem l’esquena al patiment que hi ha ara mateix al món. Un dia haurem de reconèixer la nostra ceguesa davant de Crist Jutge: Quan et vam veure famolenc o assedegat, estranger o nu, malalt oa la presó, i no t’hi assistim? Aquest serà el nostre diàleg final amb ell si vivim amb els ulls tancats.
Hem de despertar i obrir bé els ulls. Viure vigilants per mirar més enllà dels nostres petits interessos i preocupacions. L’esperança del cristià no és una actitud cega, ja que no oblida mai els qui pateixen. L’espiritualitat cristiana no consisteix només en una mirada cap a l’interior, ja que el cor està atent als qui viuen abandonats a la seva sort.
A les comunitats cristianes hem de tenir cura cada cop més que la nostra manera de viure l’esperança no ens porti a la indiferència o l’oblit dels pobres. No ens podem aïllar en la religió per no sentir el clam dels que moren diàriament de gana. No ens permet alimentar la nostra il·lusió d’innocència per defensar la nostra tranquil·litat.
Una esperança en Déu, que s’oblida dels qui viuen en aquesta terra sense poder esperar res, no pot ser considerada com una versió religiosa de cert optimisme a tota hora
| Mateu 24,36-44Mateu : El dia i l’hora»D’aquell dia i d’aquella hora, ningú no en sap res, ni els àngels del cel ni el Fill, sinó tan sols el Pare. »Tal com van ser els dies de Noè, així serà la vinguda del Fill de l’home. Els dies abans del diluvi anaven menjant i bevent, i prenent muller i marit, fins al dia mateix que Noè va entrar a l’arca; no es van adonar de res fins que va venir el diluvi i se’ls endugué tots. Així serà igualment la vinguda del Fill de l’home. Llavors hi haurà dos homes al camp: l’un serà pres i l’altre deixat; i dues dones que moldran a la mola: l’una serà presa i l’altra deixada. 42 Vetlleu, doncs, perquè no sabeu quin dia vindrà el vostre Senyor. Prou que ho compreneu: si l’amo de la casa hagués sabut a quina hora de la nit havia de venir el lladre, hauria vetllat i no hauria permès que li entressin a casa. Per això, estigueu a punt també vosaltres, perquè el Fill de l’home vindrà a l’hora menys pensada. PARAULA DEL SENYOR |
CELEBRACJÓ EUCARISTIA
1ª Lectura Isaïes 2, 1-5
SALM 121
2ª Lectura ROMANS 13, 11-14
EVANGELI Mateu 24, 37-44
