AMB LES CANDELES ENCESES ( clic )
COMUNICACIONS:
DIUMENGE 2 DE FEBRER DE 2020
– Demà dilluns, dia de Sant Blai, No hi haurà missa a les 8 hores del matí.
Serà a les 10 perquè se retransmetrà per tota Espanya per Radio Maria
( ens hem d’adaptar a l’horari. )
– En aquesta missa es farà la benedicció d’aliments per Sant Blai.
– Dimarts que ve a les 20.30, als locals adosats a la parròquia de St. Pau, comença una catequesi d’adults (a partir de 14 anys)
– convidam a aquelles persones que vulguin seguir un camí d’aprofundir la fe segons el mètode neocatecumenal.
– Dijous dia 6 de febrer hi haurà oració amb exposició del Santíssim com tots els primers dijous de mes.
Serà a les 20.30 a l’Església de Fartàritx
* * * * * *
LECTIO DIVINA – CAN VALLESPIR (Dimecres 29.01.20)
FE SENZILLA (clicar)
La Presentació del Senyor (A)
EVANGELI
Els meus ulls han vist el Salvador.
+ Lectura del sant evangeli segons sant Lluc 2, 22-40
Presentació de l'infant Jesús al temple
22
Quan van complir-se els dies que manava la Llei de Moisès referent a la purificació, portaren Jesús a Jerusalem per presentar-lo al Senyor.23Així ho prescriu la Llei del Senyor:Tot primogènit mascle serà consagrat al Senyor.24Havien d'oferir en sacrifici, tal com diu la Llei del Senyor,un parell de tórtores o dos colomin.
25Hi havia llavors a Jerusalem un home que es deia Simeó. Era just i pietós, esperava que Israel seria consolat i tenia el do de l'Esperit Sant. 26 En una revelació, l'Esperit Sant li havia fet saber que no moriria sense haver vist el Messies del Senyor. 27 Va anar, doncs, al temple, guiat per l'Esperit, i quan els pares entraven amb l'infant Jesús per complir amb ell el que era costum segons la Llei,28el prengué en braços i beneí Déu dient:
29–Ara, Senyor,
deixa que el teu servent
se'n vagi en pau,
com li havies promès.
30Els meus ulls han vist el Salvador,
31que preparaves per presentar-lo
a tots els pobles:
32llum que es reveli a les nacions,
glòria d'Israel, el teu poble.
33El seu pare i la seva mare estaven meravellats del que es deia d'ell. 34 Simeó va beneir-los i digué a Maria, la seva mare:
–Aquest infant serà motiu que a Israel molts caiguin i molts d'altres s'aixequin; serà una senyera combatuda,35 i a tu mateixa una espasa et traspassarà l'ànima. Així es revelaran els sentiments amagats al cor de molts.
36 Hi havia també una profetessa, Anna, filla de Fanuel, de la tribu d'Aser. Era d'edat molt avançada: havia viscut set anys amb el seu marit,37però havia quedat viuda, i ara ja tenia vuitanta-quatre anys. Mai no es movia del temple i donava culte a Déu nit i dia amb dejunis i pregàries.38Ella, doncs, es va presentar en aquell mateix moment i donava gràcies a Déu i parlava de l'infant a tots els qui esperaven que Jerusalem seria alliberada.
9Quan hagueren complert tot el que manava la Llei del Senyor, se'n tornaren a Galilea, al seu poble de Natzaret. 40 L'infant creixia i s'enfortia, ple d'enteniment; i Déu li havia donat el seu favor.
Paraula de Déu.
Ml 3,1-4 He 2,14-18 Lc 2,22-32
Jesús i el Temple. La festa de la llum
La festa d'avui escruixeix l'esperit, veient entrar Jesús per primera vegada a la casa del seu Pare, tal com manifestarà als dotze anys, quan els seus pares el cerquin angoixats.
El salm d'avui, manllevat de l'antiga litúrgia de l'entrada al santuari, s'expressa amb una majestat sublim: Portals, alceu les llindes; engrandiu-vos, portalades eternes, que ha d'entrar el rei de la glòria!
Es pregunta tot seguit el salmista quin és aquest rei que ha d'entrar. El cor contesta exaltat "és el rei de l'univers!".
Vaja! En aquesta festa és un nadó en bolquers i ben pobre, fill primogènit, el qui és presentat pels seus pares, un cop passats els dies prescrits per la Llei per a la purificació de la mare.
El punt consistia en oferir a Déu el fill o la filla i rescatar-los amb un xai d'un any per a l'holocaust i una tórtora o un colomí com a sacrifici pel pecat.
La mateixa Llei preveia que, en cas de pobresa, només s'oferissin dues tórtores o dos colomins. Si encara no s'arribava a això, s'haurien de lliurar tres quilos de flor de farina, part dels quals s'havia de cremar i l'altra part d'estipendi per al sacerdot. Quina va ser l'ofrena de Josep i Maria?
Aquesta primera entrada al Temple precedeix a tota una història d'altres pujades, miracles, ensenyament, accions profètiques.
En sant Joan, des del principi de la seva activitat pública, la mercaderia del temple va ser posada en qüestió per Jesús. Amb amenaça violenta fa fora del temple moltons i vedells i aboca les taules dels canvistes. Sembla que respecta amb dolcesa els venedors de coloms, bo i dient-los: Traieu això d'aquí! No convertiu en mercat la casa del meu Pare!
Reprèn la convicció que manifestà als dotze anys, segons Lluc.
I tot al llarg de l'Evangeli de Joan el veurem entrar, asseure's, ensenyar, observar i patir tot el que va passant als diferents atris. Recíprocament els grans sacerdots el vigilen i maneguen els guardes del Temple per espiar-lo i, a la fi, desprès de diversos intents, per deturar-lo a Getsemaní.
Justament a la creu hi ha el canvi de signe. La casa del Pare muda. En morir Jesús s'esquinça el vel del Temple que separava el sagrat, el Sancta Sanctorum, i és esquinçat el pit de Jesús, brollant-ne sang i aigua. Jesús s'ha convertit en el Temple definitiu, travessant la mort en donació amorosa absoluta d'una vegada per totes.
Aquest dens resum del capteniment i de la missió de Jesús en el Temple queda recollit en el bell càntic de Simeó, que acabem de llegir, narrat per la ploma de Lluc.
L'ancià sabia del cert que no moriria sense veure el Messies, salvador del poble. L'Esperit de Déu li ho havia dit.
En l'escena que contemplem, no són les portalades, sinó els braços tendres i el cor emocionat d'un home just els que s'obren del tot. Novament l'Esperit li ha donat senyal. Acudeix al Temple i entra al mateix temps que la Sagrada Família. Exulta. Ja ha vist el Salvador, ja veu vençut el diable que ens tenia dominats per la por.
S'abandona en Déu, ja pot morir en pau!
En el seu parlament subratlla futur: el nen serà llum per a tots els pobles -dia de les candeles-; la mare serà traspassada per una espasa: Ai, llança del Calvari!
Inspirat per aquests esdeveniments nadalencs el poble cristià, durant segles, ha tingut la devoció d'oferir els seus fills a Déu, presentant-se la família a l'Església després de quaranta dies del naixement. Ho afavoria el que les mares no acudien al bateig, que solia ser fet molt a la immediatesa de la naixença.
Com s'adiu que un cor de mare agraït posi en mans de Déu el regal, que n'ha rebut! Convindria mantenir l'esperit d'aquesta aliança divina i familiar. Tot nadó, tota persona pertany a Déu perquè, en néixer, es troba dins l'esfera divina. En Déu vivim, ens movem i som, dirà sant Pau.
SHALOM (clicar)
ORACIONS D'INTEMPÈRIE
Senyor, mireu les nostres mans
que volen construir una societat més humana
on la vida de tothom sigui possible.
Mireu les nostres mans
que s’uneixen per crear confiança
i més solidaritat
a tot arreu on les persones treballen juntes.
Mireu les nostres mans
Que volen fer possible un temps lliure més creatiu
que fomenti les relacions
i es faci créixer com a persones
cada cop més a prop de Jesucrist
Senyor, heu-nos ací, junts,
disposades a obrir els ulls cap als altres
amb el desig de fer-los arribar el vostre Esperit.
Ell farà possible que els nostres pobles i barris,
tant en el treball com en el temps lliure,
esdevinguin un lloc digne per a tota persona,
que faci possible
unes relacions més fraternals i justes entre tothom.
