FULL DOMINICAL
https://www.bisbatdemallorca.com/publicacions/full/08/31-FULL-(02-AGOST-2020).pdf
(clicar sobre imatge)
Compartir el poc que tenim…
Hi havia dos problemes molt angoixants als poblets de Galilea en temps de Jesús:
la fam i els deutes.
Era el que més feia patir Jesús.
Quan els seus deixebles li van demanar que els ensenyés a pregar, a Jesús li van sortir de ben endins les dues peticions: Pare, doneu-los avui el pa necessari; Pare, perdona’ns els nostres deutes així com nosaltres perdonem els nostres deutors.
¿Què podien fer aquella bona gent contra la gana que els destruïa i contra els deutes que els portaven a perdre terres? Jesús veia clara la voluntat de Déu:
compartir el poc que tenien i perdonar-se mútuament els deutes.Només així podria néixer un món nou.
Les fonts cristianes han conservat el record d’un àpat memorable amb Jesús. Va ser a l’aire lliure i hi prengué part molta gent. És difícil reconstruir el que va succeir, però en el record va quedar això: entre la gent només hi havia 5 pans i 2 peixos. Però
van compartir el poc que tenien i, amb la benedicció de Jesús, van poder menjar tots.
Al començament del relat, es produeix un diàleg molt aclaridor. En veure que la gent té gana, els deixebles proposen la solució més còmode i menys compromesa: “que se’n vagin al poble a comprar menjar”. És adir: que cadascú resolgui els seus problemes com pugui.
Jesús els replica apel·lant a la seva responsabilitat: “Doneu-los menjar vosaltres mateixos”. És a dir: no deixeu els famolencs abandonats a la seva mala sort. No ho hem d’oblidar això, nosaltres. Si vivim d’esquena als famolencs del món: perdem la nostra identitat cristiana, no som fidels a Jesús perquè ens manca compassió pràctica, operativa, eficaç.
Aleshores,
què ens cal fer per a redreçar la nostra actitud?
Primer pas: No perdre la perspectiva fonamental de Jesús:
deixar-nos afectar pel patiment dels que s’ho passen pèssimament,
dels que s’ho passen malament.
Segon pas:
Comprometre’ns en petites iniciatives concretes,
locals, parcials que ens ensenyen a compartir i ens identifiquen més amb l’estil de Jesús.
Aquesta actitud, aquesta manera de ser i de fer és més positiva i més constructiva que totes les nostres crítiques contra el Govern, contra els poderosos, contra els capitalistes, contra les altes esferes de l’Església.
Compartir el poc o el molt que nosaltres tinguem és més efectiu, més pràctic, més transformador que no pas criticar els altres i posar cara de pomes agres.
Què fem nosaltres? ¿Compartim generosament o ens limitem a criticar amb amargor?
18º diumenge Temps ordinari (A)
EVANGELI
Tothom en menjà com volgué…
Lectura del sant evangeli segons sant Mateu 14, 13-21
Primera multiplicació dels pans
(Mc 6,32-44;Lc 9,10-17; 6,1-13)
13 Quan Jesús va rebre la notícia, se n'anà d'allí en una barca tot sol cap a un lloc Així que la gent ho va saber, el seguiren a peu des de les seves poblacions.14 Quan desembarcà, veié una gran gentada, se'n compadí i va curar els seus malalts.
15 Arribat el capvespre, els deixebles s'acostaren a dir-li:
–Aquest lloc és despoblat i ja s'ha fet tard. Acomiada la gent, i que vagin als pobles a comprar-se menjar.
16 Però Jesús els respongué:
–No cal que hi vagin. Doneu-los menjar vosaltres mateixos.
17 Ells li diuen:
–Aquí només tenim cinc pans i dos peixos.
18 Ell els digué:
–Porteu-me'ls aquí.
19 Llavors va manar que la gent s'assegués a l'herba, prengué els cinc pans i els dos peixos, alçà els ulls al cel, digué la benedicció, partí els pans, els donà als seus deixebles, i ells els donaren a la gent. 20 Tots en van menjar i quedaren saciats. Després van recollir els bocins de pa que havien sobrat i n'ompliren dotze cistelles. 21 Els qui n'havien menjat eren uns cinc mil homes, a més de les dones i les criatures.
Paraula de Déu
(clicar sobre imatge)
EN TORN A LA TAULA
Digué la benedicció.
Quasi sense adonar-nos i empesos per factors diversos hem deshumanitzat, a poc a poc, aquest gest tan entranyable i humà que és seure a taula i dinar junts.
El menjar del migdia s'ha convertit per a molts en cosa purament funcional que cal organitzar de manera ràpida i precisa dins de la jornada laboral. Cada cop és més rar aqueix moment privilegiat d'encontre familiar en tom a la taula. En moltes llars, aqueixa taula ja no serveix per què pares i fills se trobin, comparteixin ses vides, riguin i descansin junts.
Bastants se habituen a «alimentar el seu organisme» en aqueixes menjades impersonals dels restaurants o en el racó del «self-service» de torn. No pocs se veuen obligats a participar en menjars protocolaris o de treball, on el gest amistós del menjar junts és substituït per l'interés, la funcionalitat o l'ostentació.
El gest de Jesús convidant a la gent a reclinar-se per a compartir junts una menjada senzilla beneint a Déu pel pa que rebem, pot ser una crida per a nosaltres. Basurko, en l'estudi «Compartir el pan», diu menjar és molt més que «introduir una ració de calories en l'organisme».
La necessitat d'alimentar-nos de la terra és signe de nostra indigència radical. Els éssers humans percebem que no ens fonamentem a nosaltres mateixos. En realitat, vivim rebent, nodrint-nos d'una vida que travessa el cosmos i se'ns regala dia a dia a cada un. Per això, és un gest profundament humà el recollir-se abans de menjar per a agrair a Déu aquests aliments, fruit de l'esforç i treball de l'home, però, al mateix temps, regal originari del Déu creador que sustenta la vida.
Menjar no és sols un acte individualista. L'home està fet per a menjar amb altres, compartir la taula amb familiars i amics. Menjarr junts és confraternitzar, dialogar, créixer en amistat, compartir el regal de la vida.
Difícil és donar gràcies a Déu quan un té més menjar que el necessari, mentre altres passen fam. Ens sentim acusats per Gandhi: «Tot el que menges sense necessitat l'estàs robant a l'estómac dels pobres.» Hem d'aprendre a beneir la taula d'una altra manera. Donar gràcies a Déu, pero, demanar perdó per nostra insolidaritat i prendre consciència de nostra responsabilitat davant els afamats de la terra.
(clicar sobre imatge)
NOU CONSELL EPISCOPAL
