CELEBRACIÓ EUCARISTIA A GUST AMB DÉU
L’escena és captivadora. Cansat del camí, Jesús seu vora el pou de Jacob. Arriba una dona a treure aigua. Pertany a un poble semi-pagà, menyspreat pel jueus. Espontani, Jesús inicia el diàleg amb ella. No sap mirar ningú amb menyspreu, sinó amb tendresa
«Dona, dóna’m aigua per beure».
La dona roman sorpresa ¿Com gosa entrar en contacte amb una samaritana? ¿Com se rebaixa a parlar amb una dona desconeguda ? Les paraules de Jesús la sorprendran encara més? :”Si coneguessis el do de Déu i qui et demana de beure, tu mateixa em demanaries tu a mi…i et donaria aigua viva».
Moltes persones, aquests anys, s’han anat allunyant de Déu sense adonar-se que passava en son interior… han fuit del Déu de sa infantesa que desvetl·lava pors i preceptes buit i llunyà ….Si coneguessin el DO DE DÉU…
1ª LECTURA – Exode 17. 3-7
Salm 94
2ª lectura Romans 5, 1.8
EVANGELI Joan 4, 5-42
Qui beu d’aqueixa aigua, torna tenir set…
És difícil treure el cap a la vida de cada dia sense percebre com creix el desencís. Assatgistes i observadors ens descriuen una situació generalitzada de desencís que és “la transcripció sicològica i social d’esperances insatisfetes”…
La població pren consciència realista d’una crisi econòmica de difícil solució. Creix la por social, la necessitat de defensar-se. La impotència. Vivim un ritme de producció i consum que s’esquerda…
El desencís és profund i abasta l’àmbit polític, social, eclesial…Creix la desconsiança…es té la sensació de “tocar fons”. I creix també el nombre de gent desil·lusionada, irada, decepcionada, sense esperaná de poder viure, no millor…simplement viure…
Front aqueixa situació, “els profetes de la mort” …només anuncien pel futur, desastres, destrucció, tunels sense sortida…Els “profetes de la involució” urgeixen tornar enrera sobre nostres passes per tancar-nos en la “seguretat” del passat…
Però…hi ha una manera de llegir aqueixa realitat amb altres ulls…No cal arriba al desencís per desenganyarnos de salvadors i promeses falses de salvació…?? No cal viure aqueixa experiència d’insatisfacció per esperar una salvació més integral i profunda ???
Potser vivim un moment privilegiat, perquè hem perdut la confiança i seguretat que haviem posat en nostra societat de producció i consum. Experimentem que tenir, gaudir, consumir i acumular no resol el problema últim del home.
Pot ser, el temps de desencís és un moment carregat de possibilitats i de futur, perquè pot esser un punt d’arrencada per una recerca més encertada de salvació. Un moment que ens permet experimentar la veritat de’aquelles paraules de Jesús: «El Qui beu d’aquesta aigua tornarà tenir set; però el qui begui de l’aigua que jo li donaré, mai més tindrà set».
Pot ser vivim moments privilegiats perquè el projecte de vida de Jesús… se’ns mostri en son vertader significat, El moment de passar a un desencís actiu i lluitar per imposar en nostra societat un nou estil de solidarita
