DIUMENGE 28º TEMPS ORDINARI:
28 Tiempo ordinario Mateo 22, 1-14
INVITACIÓN
JOSÉ ANTONIO PAGOLA,
ECLESALIA, 04/06/08.- Jesús conocía muy bien cómo disfrutaban los campesinos de Galilea en las bodas que se celebraban en las aldeas. Sin duda, él mismo tomó parte en más de una. ¿Qué experiencia podía haber más gozosa para aquellas gentes que ser invitados a una boda y poder sentarse con los vecinos a compartir juntos un banquete de bodas?
Este recuerdo vivido desde niño le ayudó en algún momento a comunicar su experiencia de Dios de una manera nueva y sorprendente. Según Jesús, Dios está preparando un banquete final para todos sus hijos pues a todos los quiere ver sentados, junto a él, disfrutando para siempre de una vida plenamente dichosa.
Podemos decir que Jesús entendió su vida entera como una gran invitación a una fiesta final en nombre de Dios. Por eso, Jesús no impone nada a la fuerza, no presiona a nadie. Anuncia la Buena Noticia de Dios, despierta la confianza en el Padre, enciende en los corazones la esperanza. A todos les ha de llegar su invitación.
¿Qué ha sido de esta invitación de Dios? ¿Quién la anuncia? ¿Quién la escucha? ¿Dónde se habla en la Iglesia de esta fiesta final? Satisfechos con nuestro bienestar, sordos a lo que no sea nuestros intereses inmediatos, nos parece que ya no necesitamos de Dios ¿Nos acostumbraremos poco a poco a vivir sin necesidad de alimentar una esperanza última?
Jesús era realista. Sabía que la invitación de Dios puede ser rechazada. En la parábola de “los invitados a la boda” se habla de diversas reacciones de los invitados. Unos rechazan la invitación de manera consciente y rotunda: “no quisieron ir. Otros responden con absoluta indiferencia: “no hicieron caso”. Les importan más sus tierras y negocios.
Pero, según la parábola, Dios no se desalienta. Por encima de todo, habrá una fiesta final. El deseo de Dios es que la sala del banquete se llene de invitados. Por eso, hay que ir a “los cruces de los caminos”, por donde caminan tantas gentes errantes, que viven sin esperanza y sin futuro. La Iglesia ha de seguir anunciando con fe y alegría la invitación de Dios proclamada en el Evangelio de Jesús.
El papa Francisco está preocupado por una predicación que se obsesiona “por la transmisión desarticulada de una multitud de doctrinas que se intenta imponer a fuerza de insistencia”. El mayor peligro está según él en que ya “no será propiamente el Evangelio lo que se anuncie, sino algunos acentos doctrinales o morales que proceden de determinadas opciones ideológicas. El mensaje correrá el riesgo de perder su frescura y dejará de tener olor a Evangelio”.
INVITACIÓ
José Antonio Pagola.
Jesús coneixia molt bé com gaudien els pagesos de Galilea en els casaments que se celebraven en els llogarets. Sens dubte, ell mateix va prendre part en més d’una. Quina experiència més joiosa podia haver-hi per a aquella gent que ser convidats a un casament i poder asseure’s amb els veïns a compartir plegats un banquet de noces?
Aquest record viscut des de petit el va ajudar en algun moment a comunicar la seva experiència de Déu d’una manera nova i sorprenent. Segons Jesús, Déu està preparant un banquet final per a tots els fills doncs a tots els vol veure asseguts, al seu costat, gaudint per sempre d’una vida plenament feliç.
Podem dir que Jesús va entendre la seva vida sencera com una gran invitació a una festa final en nom de Déu. Per això, Jesús no imposa res a la força, no pressiona ningú. Anuncia la Bona Notícia de Déu, desperta la confiança en el Pare, encén en els cors l’esperança. La seva invitació ha d’arribar a tothom.
Què n’ha estat d’aquesta invitació de Déu? Qui l’anuncia? Qui l’escolta? On es parla a l’Església d’aquesta festa final? Satisfets amb el nostre benestar, sords a tot allò que no sigui els nostres interessos immediats, ens sembla que ja no necessitem Déu Ens acostumarem a poc a poc a viure sense necessitat d’alimentar una esperança última?
Jesús era realista. Sabia que la invitació de Déu pot ser rebutjada. A la paràbola dels “convidats a les noces” es parla de diverses reaccions dels convidats. Uns rebutgen la invitació de manera conscient i rotunda: “no hi volien anar”. Altres responen amb absoluta indiferència: “no en feren cas”. Els importen més les seves terres i els negocis.
Però, segons la paràbola, Déu no es desanima. Per sobre de tot, hi haurà una festa final. El desig de Déu és que la sala del banquet s’ompli de convidats. Per això, cal anar a “les cruïlles dels camins”, per on camina tanta gent errant, que viu sense esperança i sense futur. L’Església ha de continuar anunciant amb fe i alegria la invitació de Déu proclamada a l’Evangeli de Jesús.
El papa Francesc està preocupat per una predicació que s’obsessiona “per la transmissió desarticulada d’una multitud de doctrines que s’intenta imposar a força d’insistència”. El perill més gran és, segons ell, que ja “no serà pròpiament l’Evangeli allò que s’anunciï, sinó alguns accents doctrinals o morals que procedeixen de determinades opcions ideològiques. El missatge correrà el risc de perdre la seva frescor i deixarà de fer olor d’Evangeli”.
AVISOS 11-12 OCTUBRE
Diumenge que ve celebrarem la jornada del Domund amb el lema
“Reneix l’alegria”, el qual ens convida a compartir l’alegria de l’Evangeli amb els creients de tot el món. Avui podeu recollir els sobres per fer l’aportació econòmica diumenge que ve, acompanyada, com sempre d’una pregària pels missioners.
Dijous, a la Parròquia de Crist Rei, en acabar la missa de les 19’00 h. hi haurà una estona de pregària. Estau convidats a participar-hi.
Vos recordam que diumenge que ve dia 19, tindrem el sopar pro obres de la Parròquia de sant Pau. Serà a les 20’30 h. en el restaurant “Es Cruce”. Tots els qui hi vulgueu participar podeu obtenir els tiquets a qualsevol de les parròquies i als locals comercials de costum. El donatiu és de 15 euros.
