AVISOS 18-19 OCTUBRE
http://www.manosunidas.org/24horas
(clica damunt l'adreça…)
La ciutat de Manacor, serà el lloc on es durà a terme una concentració promoguda per la Delegació de Mans Unides a Mallorca amb la col·laboració de les Parròquies de la nostra ciutat.
Amb l’eslogan “Tu pots donar llum al món”, Mans Unides celebra el 30 d’octubre, la segona edició de les “24 hores que mouen el mon”, i convida a la societat en general i, als creients en particular, a participar en aquesta acció global de sensibilització.
Concretament l’activitat que es durà a terme el 30 d’octubre a les 20’30 h. consistirà en una concentració solidària que tindrà cinc punts de partida. Cada un d’ells portarà el nom d’un continent amb un color diferent.
Tots els participants portaran una llumeta encesa i seguiran un breu itinerari (gairebé tot peatonal en el centre de la ciutat) per trobar-se els “cinc Continents” a sa Bassa on es llegirà un manifest, expressant els objectius de la trobada.
Les llumetes es podran adquirir amb antelació a qualsevol de les tres parròquies i, el mateix dia 30 als llocs de concentració prevists, especialment per a les persones que arribin de fora. Es demana una aportació voluntària d’un euro. En adquirir la llumeta es donarà tota la informació pertinent com el lloc de concentració etc.
DIUMENGE 29º DURANT L'ANY;
JORNADA DEL DOMUND:
LOS POBRES SON DE DIOS
JOSÉ ANTONIO PAGOLA,
ECLESALIA, 15/10/14.- A espaldas de Jesús, los fariseos llegan a un acuerdo para prepararle una trampa decisiva. No vienen ellos mismos a encontrarse con él. Le envían a unos discípulos acompañados por unos partidarios de Herodes Antipas. Tal vez, no faltan entre estos algunos poderosos recaudadores de los tributos para Roma.
La trampa está bien pensada: “¿Es lícito pagar impuestos al César o no?”. Si responde negativamente, le podrán acusar de rebelión contra Roma. Si legitima el pago de tributos, quedará desprestigiado ante aquellos pobres campesinos que viven oprimidos por los impuestos, y a los que él ama y defiende con todas sus fuerzas.
La respuesta de Jesús ha sido resumida de manera lapidaria a lo largo de los siglos en estos términos: “Al César lo que es del César y a Dios lo que es de Dios”. Pocas palabras de Jesús habrán sido citadas tanto como éstas. Y ninguna, tal vez, más distorsionada y manipulada desde intereses muy ajenos al Profeta, defensor de los pobres.
Jesús no está pensando en Dios y en el César de Roma como dos poderes que pueden exigir cada uno de ellos, en su propio campo, sus derechos a sus súbditos. Como todo judío fiel, Jesús sabe que a Dios “le pertenece la tierra y todo lo que contiene, el orbe y todos sus habitantes” (salmo 24). ¿Qué puede ser del César que no sea de Dios? Acaso los súbditos del emperador, ¿no son hijos e hijas de Dios?
Jesús no se detiene en las diferentes posiciones que enfrentan en aquella sociedad a herodianos, saduceos o fariseos sobre los tributos a Roma y su significado: si llevan “la moneda del impuesto” en sus bolsas, que cumplan sus obligaciones. Pero él no vive al servicio del Imperio de Roma, sino abriendo caminos al reino de Dios y su justicia.
Por eso, les recuerda algo que nadie le ha preguntado: “Dad a Dios lo que es de Dios”. Es decir, no deis a ningún César lo que solo es de Dios: la vida de sus hijos e hijas. Como ha repetido tantas veces a sus seguidores, los pobres son de Dios, los pequeños son sus predilectos, el reino de Dios les pertenece. Nadie ha de abusar de ellos.
No se ha de sacrificar la vida, la dignidad o la felicidad de las personas a ningún poder. Y, sin duda, ningún poder sacrifica hoy más vidas y causa más sufrimiento, hambre y destrucción que esa “dictadura de una economía sin rostro y sin un objetivo verdaderamente humano” que, según el papa Francisco, han logrado imponer los poderosos de la Tierra. No podemos permanecer pasivos e indiferentes acallando la voz de nuestra conciencia en la práctica religiosa.
ELS POBRES SÓN DE DÉU
José Antonio Pagola.
D’amagat de Jesús, els fariseus arriben a un acord per preparar-li un parany decisiu. No hi van ells mateixos a trobar-se amb ell. Li envien uns deixebles acompanyats per uns partidaris d’Herodes Antipas. Potser, no hi falten entre aquests alguns poderosos recaptadors dels tributs per a Roma.
El parany està ben pensat: “És permès o no de pagar tribut al Cèsar?”. Si respon negativament, el podran acusar de rebel•lió contra Roma. Si legitima el pagament de tributs, quedarà desprestigiat davant d’aquells pobres camperols que viuen oprimits pels impostos, i als que ell estima i defensa amb totes les seves forces.
La resposta de Jesús ha estat resumida de manera lapidària al llarg dels segles en aquests termes: “Al Cèsar el que és del Cèsar, i a Déu el que és de Déu”. Poques paraules de Jesús hauran estat citades tant com aquestes. I cap, potser, més distorsionada i manipulada des d’interessos molt aliens al Profeta, defensor dels pobres.
Jesús no està pensant en Déu i en el Cèsar de Roma com dos poders que poden exigir cada un d’ells, en el seu propi camp, els seus drets als seus súbdits. Com tot jueu fidel, Jesús sap que a Déu “li pertany la terra i tot el que s’hi mou, el món i tots els qui l’habiten” (salm 24). Què pot ser del Cèsar que no sigui de Déu? Potser els súbdits de l’emperador, no són fills i filles de Déu?
Jesús no s’atura en les diferents posicions que s’enfronten en aquella societat a herodians, saduceus i fariseus sobre els tributs a Roma i el seu significat: si porten “la moneda de l’impost” a les seves bosses, que compleixin les seves obligacions. Però ell no viu al servei de l’Imperi de Roma, sinó obrint camins al regne de Déu i la seva justícia.
Per això, els recorda allò que ningú li ha preguntat: “Doneu a Déu el que és de Déu”. És a dir, no doneu a cap Cèsar el que només és de Déu: la vida dels seus fills i filles. Com ha repetit tantes vegades als seus seguidors, els pobres són de Déu, els petits són els seus predilectes, el Regne de Déu els pertany. Ningú ha d’abusar-ne.
No s’ha de sacrificar la vida, la dignitat o la felicitat de les persones a cap poder. I, sens dubte, cap poder sacrifica avui més vides i causa més patiment, fam i destrucció que aquesta “dictadura d’una economia sense rostre i sense un objectiu veritablement humà” que, segons el papa Francesc, han aconseguit imposar els poderosos de la Terra. No podem romandre passius i indiferents fent callar la veu de la nostra consciència en la pràctica religiosa.
